A sh. Shorustam ov, R. Y. Abdullayev

bir sek siy ali lokom otiv d e b a tala d i. G N ld ira k ju ftla ri k o ‘p b o ‘l- 
g a n d a , l o k o m o tiv kuzovi j u d a u za y ib o g ‘irlashib k e ta d i, u n in g
k o n s t r u k s i y a v i y t u z ilis h i m u r a k k a b l a s h i b b u r i l i s h j o y l a r i d a n
o ‘tishi q iy in la sh a d i. S h u n in g u c h u n b u n d a y lo k o m o tiv la r ikki, 
a y r im la r i a l o h i d a u c h k u z o v li q ilib o ‘z a r o a v t o u l a g i c h ( a v to -
sse p k a ) yoki m a x s u s s h a r n ir li b irik tir g ic h la r y o r d a m i d a u la n a d i. 
B u n d a y lo k o m o tiv la r n i 2 yoki 3 seksiyali l o k o m o tiv la r d e b
ata y d ila r. H o z ir d a 4 seksiyali lo k o m o tiv la r h a m ishlab ch iqilgan. 
Seksiyali l o k o m o tiv la r n in g ay rim la ri p o y e z d n i a lo h i d a seksiya 
b ila n m u s ta q il to rtish q o b iliy a tig a ega.
E k i p a j d a g ‘ild ir a k j u f t l a r i n i n g j o y l a s h u v i ,
d v i g a t e l l a r d a n
g 'ild ir a k ju ftla rig a u z a t m a turi va to rtish k u c h la r in i u za tish u s u - 
lini l o k o m o tiv n in g o ‘qli tavsifi bilan ifo d a la sh q a b u l qilin g a n
b o ‘lib, u n d a r a q a m l a r b ila n g ‘ildirak ju ftlari s o n i k o ‘rsatiladi. 
0 ‘qli ta v s if ifo d a sid a
“ belgisi ikki a r a v a o ‘z a r o b irik m a s iz
b o ‘lib, u la r n in g s h a rn irli ( o s h i q - m o s h i q l i) b o g ‘lan ish i y o ’qli- 
gin i va h a r a k a tla n u v c h i g ‘ild ir a k la rd a n to rtis h k u c h i lo k o m o ti v
a v t o u l a g i c h i g a a r a v a c h a o r q a li u z a ti l i s h i n i k o ‘rs a ta d i.
136

---

A g a r h a r a k a t l a n t i r u v c h i g 'ild ir a k ju f tla r i y a k k a u z a tm a li, 
y e ta k c h i b o i s a , u h o l d a o lq la r s o n ini k o ‘rs a tu v c h i r a q a m l a r
ostiga „ 0 “ indeksi 
q o ‘yiladi. 
M a s a la n , o 'q li 
xarak teristik asi 
30+ 3 () b o l g a n
e l e k t r o v o z n in g
h a r a k a tla n tir u v c h i g ‘ildiraklari 
y a k k a u z a tm a li, u c h o kqli, o kz a ro sharnirli b o g 'l a n g a n ikki 
a r a v a c h a d a n
iborat. 0 ‘qli 
xarak teristik asi 2 (3 0— 30) te p lo v o z
ikki seksiyali b o klib, u n i n g h a r b i r u c h o 'q l i a r a v a c h a l a r i
o ‘z a ro b o g i a n m a g a n , y e ta k c h i g ‘ildirak ju ftla ri y a k k a u z a tm a li 
va h a r b ir seksiyasi m u s ta q il h a r a k a tla n is h im k o n iy a tig a ega. 
A g a r sek siy a la r a lo h i d a y u ra o lm a y d i g a n b o i s a , u h o ld a u sh b u
o kqli x a ra k te ris tik a 30— 30— 30— 30 k o ‘rin is h id a b o ' l a r edi.
H a r xil k o n stru k siy a li l o k o m o tiv va m o t o r v agonli h a r a k a t 
v o sitalari ni a lo h i d a h a r f y oki h a r f la r b irik m a si b ila n belgilash 
q a b u l q ilin g a n . H a r a k a t ta r k ib in in g r u s u m i d e b a ta lu v c h i u sh b u
b e lg ila rg a q o ‘s h i m c h a k i c h ik i n d e k s l a r q o ‘y ila d i. R a q a m l a r
g ‘ildirak o ‘q la r in in g s o n i, e le k tr to k in in g tu ri, a y r im la r i esa 
g 'ild ir a k ju f t l a r i n i n g relsga b o s im i h a q i d a h a m m a ' l u m o t b eradi. 
B ir fazali o ‘z g a r u v c h a n t o k d a is h la y d ig a n e l e k t r o v o z l a r n i n g
ru s u m la ri: t o lrt o ‘qlilari u c h u n В Л40 d a n В Л 59 g a c h a , olti 
o 'q lila r i В Л 60 d a n ВЛ79 g a c h a , sa k k iz o lqlilari В Л 80 d a n
В Л 99 g a c h a b e lg ila n a d i. 0 ‘z g a r m a s t o k e le k tr o v o z la r i: olti 
o ‘qlila ri В Л 19 d a n В Л 39 g a c h a , s a k k iz o 'q lila r i В Л 8 d a n
В Л18 g a c h a b elgilanadi.
C h e x o s lo v a k iy a d a i s h la n g a n va M D H d a v la tla r id a q o l l a -
n a d i g a n y o 'lo v c h i p o y e z d i e le k tr o v o z la ri Ч С ru s u m i d a y u riti- 
ladi. M a s a la n : Ч С 200 e le k tr o v o z i so a tig a 200 k m te z lik d a h a ­
rakatlanadi.
M o d e r n iz a ts iy a q ilin g a n z a m o n a v i y e le k tr o v o z la r В Л 2 2 М, 
k re m n iy li to k t o kg ‘rilagichli e le k tr o v o z la r В Л 6 0 К, re k u p e ra tiv
t o r m o z li В Л 80 e le k tr o v o z i В Л 8 0 1 b ila n b elg ila n a d i. H o z ir d a
re s p u b lik a m iz t e m i r y o 4llarid a p o y e z d la rn i to r tis h u c h u n X ito y - 
d a n k eltirilg an , „ O kz b e k is t o n “ ru su m ii z a m o n a v i y e l e k tr o v o z ­
lar k e n g q o 'l l a n i l m o q d a .
E le k tr u za tishli te p l o v o z l a r Т Э , g id ro u z a tis h lila ri e sa Т Г
b ila n b e lg ila n a d i. R u s u m ra q a m la r ig a q o ' s h i m c h a h a r fla r bilan
l o k o m o tiv n in g x iz m a t turi: П — y o l o v c h i , M — m a n y o v r
lo k o m o tiv la r i b e lg ila n a d i. M a s a la n , „ K o l o m n a z a v o d i “ ishlab 
c h iq a r is h b irla s h m a s id a g i te p lo v o z la r r u s u m i n i n g ta r tib ra q a m i 
50 d a n 99 g a c h a b elgilanadi.
137

---

T e m i r y o l l a r d a o g ‘ir p o y e z d l a r n i t o r t i s h d a b i r n e c h a
lo k o m o tiv la r n i b irg a lik d a ish latish k e n g q o T l a n a d i. S h u n in g
u c h u n h a m a k s a r i y a t e l e k t r o v o z l a r v a t e p l o v o z l a r k o bp b irlik
t i z i m i d a i s h la s h u c h u n m o s l a b q u r i l a d i .
B u n d a y t i z i m d a
e l e k t r z a n j i r l a r i y o r d a m i d a m a s h i n i s t n i n g b i r b o s h q a r u v
x o n a s i d a n l o k o m o t i v n i n g b a r c h a s e k s iy a la r i y o k i b ir n e c h a
l o k o m o t i v l a r y a g o n a m a r k a z d a n , y a ' n i b i r j o y d a g i m a s h i n i s t
x o n a s i d a n b o s h q a r il a d i . L o k o m o t i v l a r n i n g h a r a k a t i a n i q va 
o ' z a r o m u v o f i q l a s h g a n b o ‘lib , h a r b ir l o k o m o t i v d a a l o h i d a
m a s h i n i s t b r i g a d a l a r i n i n g b o i i s h i g a e h t i y o j q o l m a y d i . U s h b u
u s u l , a y n i q s a , y o T o v c h i o q i m l a r i k o ' p b o N g a n t e m i r y o ‘1- 
la r d a k o ' p b irlik q ilib t i r k a l g a n e l e k t r p o y e z d l a r y o k i d i z e l -
p o y e z d l a r y u r a d ig a n lin iy a la rd a q o ‘l k elad i. E le k tr p o y e z d l a r d a
h a r b i r s e k siy a b i r m o t o r l i va b i r n e c h a m o t o r s i z t i r k a m a
v a g o n l a r d a n ib o ra t b o l i b , u la rn i b i r n e c h a sek siy alari bir- 
l a s h t i r i l g a n d a h a m y a g o n a m a s h i n i s t x o n a s i d a n b o s h q a r i s h
m u m k i n b o ‘ladi.
M u o m a l a d a 20 d a n o rtiq r u s u m va tu rd a g i e le k tr o v o z la r 
b o 'l i b , u l a r d a n BJ180P r u s u m li s a k k iz o 'q l i e l e k tr o v o z e n g
k u c h lila r id a n biri h iso b la n a d i. U s h b u e le k tr o v o z o 'z g a r u v c h a n
t o k d a ishlaydi, tezlik n i o 'z g a r tir is h p o g 'o n a s iz o h is ta b ajarila d i, 
r e k u p e ra tiv to r m o z l a s h tiz im ig a ega, h a r a k a t ta rtib in i te z va 
q u l a y o ' z g a r t i r a o l a d i , t o g 'l i va q iy in profilli s h a r o i t l a r d a
p o y e z d n in g inersiya k u c h i d a n t o 'l a f o y d a la n ib , e n e rg iy a sarfini 
tejash i m k o n in i beradi.
T e m i r y o 'l l a r d a 25 r u s u m va tu rd a g i te p lo v o z la r ishlatiladi. 
U la r n in g ic h id a q u vvati 5884 kW , o 'z g a r u v c h a n , o 'z g a r m a s
to k li e l e k t r u z a t m a l i 2 Т Э 1 2 1
r u s u m li z a m o n a v i y t e p l o v o z
b o 'l i b , u k a tta q u v v a t va o ' t a c h id a m li k o llek to rsiz k o 'p fazali 
s in x r o n g e n e r a t o r bilan jih o z la n g a n .
H o z ir d a s a n o a t d a lo k o m o tiv la r n i birxillashtirish ustida ishlar 
olib b o r i l m o q d a . J u m l a d a n , seksiya quvvati 2 206, 2442 v a 4413 
k W b o 'lg a n yu k te p lo v o z la r i, sakkiz o 'q li t e p lo v o z va e le k tr o ­
v o z l a r n i n g e k i p a j q i s m l a r i u n i f i k a t s i y a q i l i n m o q d a . T E M 7
ru s u m li m a n y o v r te p lo v o z i e k ip a j q i s m in i n g u n ifik a ts iy a q ili- 
n ish i sa r a la s h t e p a l i k l a r i d a 6 0 0 0 — 7000 t o n n a m assali ta rk ib - 
larni t e z k o r q a y ta ishlash va eltib b o ru v c h i p o y e z d la rn i to rtish
i m k o n in i beradi.
Z a m o n a v i y e le k tr o v o z va te p lo v o z la r e k i p i r o v k a t a ’m in o ti 
o r a s id a p o y e z d m assasi va y o 'l profili sh a r o itla r ig a q a r a b 1200
138

---

k m , t e x n ik x iz m a t o r a li g 'i d a 1200 d a n 2000 k m g a c h a m a so fa n i 
b o sib o 4 is h la r i m u m k in .