O'zbekiston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxsus t a ’lim vazirligi


Download 4.27 Mb.
Pdf ko'rish
bet84/138
Sana02.12.2023
Hajmi4.27 Mb.
#1779362
1   ...   80   81   82   83   84   85   86   87   ...   138
Bog'liq
Atabayeva H. Yuldasheva Z. Botanika yem-xashak yetishtirish agronomiya asoslari (1)

Yetishtirish texnologiyasi.
O'tmishdoshi.
S a b z a v o t a lm a sh la b ek ish d a k a ra m , b o d rin g , poliz 
ekinlari va ildizm evalar, piyoz h a m d a d u k k ak li-d o n ekinlari, b ed a k ab ilar 
eng yaxshi o 'tm ish d o sh h isoblan adi.
E rtagi ek in lard an b o 'sh a g a n y erla rd a tak ro riy ekin sifatid a ekib yuqori 
hosil olish m um kin.
K a rto sh k a ekiladigan yer k u zd a c h u q u r (27-29 sm ) qilib hay daladi. 
Bu yerlarga erta b ah o rd a b o ro n a solinadi va ertagi k a rto sh k a ekiladi.
120


O 'tlo q li - botqoqli yerlarga ertagi k arto sh k an i erta m u d d d a td a ekish 
uchun cgutlarning kuz faslida olib q o ‘yilgani m a ’qul. B o ‘z tu p ro q lard a 
b.im bu usulda ekish ijobiy n atija beradi. K artoshka tak ro riy ekin sifatida 
ekilsa, u ekiladigan yer h aydalishd an oldin sug'oriladi, so 'n g h ay d ab va 
M ryo'lu b o ro na solinib ekiladi.
O 'x It lash.
K a rto s h k a o rg a n ik va m in e ra l o 'g 'i t l a r g a ta la b c h a n
n'nim likdir. O 'zb ckisto nning su g 'o rilad ig an tu p ro g 'i tark ib id ag i azot va 
fonfor ju d a kam , shuning uchun b u m ineral o 'g 'itla m i yetarli m iq d o rd a 
tu p ro q q a solish k arto sh k a ekiniga ijobiy t a ’sir k o 'rsa ta d i.
K o’p yillar m o b a y n id a fo y d a la n ib k elin a y o tg a n b o 'z tu p ro q la rd a
k artoshku yetishtirilsa quyidagi m iq d o rd a m ineral o 'g 'itla r berish tavsiya 
etlladi: ertagi k arto sh k ag a az o t - 120-150, fosfor - 80-100, kaliy - 60, 
kculiki k arto sh k ag a esa 200-225, 150-160 va 90-100; o 'tlo q i tu p ro q la rd a
e rta g i k a rto s h k a g a a z o t va fo s fo r - 100-120, k a liy - 50-60, kechki 
k arto sh k ag a esa azot va fosfor 150-180, kaliy 70-80 kg d an berilishi kerak.
O rganik o 'g 'itd a n gek tarig a 20-40 to n n a berilsa az o t h am d a fosfor 
o*g*itluri m iq d o ri 20-30 fo iz g a , k a liy o 'g 'i t i n i k i e sa 50-70 fo iz g a
kamnytiriladi.
O ig itin k h a m d a k aliy o 'g 'i t l a r i t o 'lig 'ic h a , fo s fo r esa 75-80 foiz 
nliiidgnrliiHhdan oldin tu p ro q q a solinishi kerak. F o sfo m in g qo lg an qismi 
(2(>-23foiz) k aito sh k a ckilish d av rid a beriladi.
M ik r o c lc n ic n tla r ( b o r , m o lib d c n , m a r g a n e s ) h a m k a r to s h k a
lumiMiM h^ini «>'.l
111
m1
1
Miming uchun m ik ro o 'g 'itla rn in g 0,01-0,05 foizli 
t’i 
11
in 
и* I M Iiiii 
l u g a n a k l a r n a m l a n a d i y o k i o 's i m l i k l a r b a r g id a n
oziqlnnllrilndi.
E kish.
K a r to s h k a y e t i s h t i r i s h d a a y n iq s a , n a v g a x o s b o 'l g a n
tu g a n u k la r n i a jr a tib olish h a m d a a y n ig a n la rin i va ip sim o n o 's im ta
b crg an larin i esa y aroqsizga c h iq a rish k a tta ah a m iy a tg a ega U ru g 'lik
tu g an ak la r uch xilga ajratilad i: 25-50, 50-90 va 90 dan k o 'p o g 'irlik k a 
ega b o 'lg a n tu g a n a k la r k o 'z la rin in g jo y la n ish ig a k o 'r a ik k ig a kesib 
ekiladi, Kcsilgan u ru g 'la re k ilish d a n oldin m axsus p re p ara t sepiladi, b un da 
I to n n a k csilg an u r u g 'g a 3 ,0 -3 ,5 kg p re p a r a t se p ilish i k e ra k . Y o z 
m uddiitida ekiladigan k a rto sh k a tu g an ak la ri kesilm aydi, chunki yuqori 
h aro rat t a ’sirida ular chirib ketadi.
Y ozda ek ilad ig an k a rto s h k a n in g k o 'k a rg a n k o 'z la rin i ek ish ga 1,5- 
l
hi»fta q o lg a n id a k o 'z l a r 8 -1 0 sm ga y e tg a n d a n s o 'n g s in d ir ib
tim hlanadi
121


B a h o r va yoz faslid a k a r to s h k a ek ilish id a n o ld in tu g a n a k la rin in g
o 'sish in i b oshq aru v sh i m o d d a la r - gibberelin 0,5m g/l va tu r 500 mg/1 
eritm asiga solib, so ‘ng ekilsa ijobiy n atija beradi.
Parvarishlash.
E rtangi k a rto sh k a yerning tabiiy nam ligida u nib chiqadi, 
keshki k arto sh k a ekilgan kuni su g 'o rilad i. E k ilg an d an 25-30 k u n o ‘tib 
u n ib ch iq ad i. Bu m u d d a t ich id a b eg o n a o 'tl a m i y o 'q o tis h u c h u n 1-2 
m a ro ta b a setkali b o rona yoki tishli yengil b o ro n a bilan b o ro n a la sh kerak. 
K a rto sh k an in g unib chiqishini tezlatish uchun egat ustiga chirigan g o 'n g
yoki q o ra rangli plyonka yopish m aq sad g a m uvofiqdir. K arto sh k a poyasi 
e g a tn i q o p la g u n g a q a d a r 2-3 m a ro ta b a k u ltiv a tsiy a q ilin a d i. E rta n g i 
k a rto sh k a n in g o'sish d av rid a 1 yo ki 2, keshkisi esa 2 m a ro ta b a chopiq 
q ilin ad i. B irinchi ch o p iq o 'sim lik b o 'y i 15-20 sm b o 'lg a n id a , ik kinchi 
m a ro ta b a u gullash d av rida o 'tk az ila d i.
S u g 'o ris h soni k a r to s h k a n i y e tis h tiris h m u d d a ti v a y e ro sti sizo t 
su v larin in g c h u q u r yoki yuza jo y la sh ish ig a k o 'r a a n iq la n a d i. E rtan g i 
k arto sh k a n i sug'orish aprel oyining ikkinchi yarm idan b osh lan adi. U hosil 
d av ri to 'p la sh boshlanguncha 10 k u n d a bir m aro ta b a, s o 'n g 4-6 k un da 
bir m a ro ta b a sug'oriladi.
K a r t o s h k a o 's i s h d a v r id a y e r o s ti s iz o t su v i y a q in j o y l a s h g a n
m ay d o n lard a 4-7, chu qur joylash g an yerlarda esa 8-9 m a ro ta b a sug'oriladi. 
K echki k arto sh k a ekilgan kuni su g 'o rilad i. O 'sish d av rid a h a r 8-10 k u n d a 
b ir m a ro ta b a su g 'o rilad i va su g 'o rish hosil yig'ishga 2-3 h a fta qolg and a 
to 'x ta tila d i. Y erosti sizot suvi yuza jo y lash g an m a y d o n lard a 7-10, ch u qur 
jo ylash g an yerlarda esa 10-12 m a ro ta b a sug'oriladi.

Download 4.27 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   80   81   82   83   84   85   86   87   ...   138




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling