Fizika,2 qism 20

Eynshtåyn  tånglàmàsi.  Stîlåtîv  qînunlàri  hàqidàgi  chuqur

mulîhàzà yuritgàn À.Eynshtåyn fîtîeffåkt hîdisàsini Plànk gipî-

tåzàsi  àsîsidà  tushuntirishgà  qàrîr  qildi.  U  Plànk  gipîtåzàsini

rivîjlàntirib, yorug‘lik nàfàqàt chiqàrilgàndà, bàlki fàzîdà tàrqàl-

gànidà hàm, bîshqà mîddàlàr tîmînidàn yutilgànidà hàm o‘zini

fîtînlàr  îqimidåk  tutàdi,  dågàn  fikrni  bildirdi.

Eynshtåyn fîtîeffåkt hîdisàsini shundày tushuntirdi. Êàtîdgà

tushàyotgàn  fîtîn  o‘zining  hn  enårgiyasini  elåktrîngà  båràdi.

Àgàr  bu  enårgiya  elåktrînning  chiqish  ishi  À  dàn  kàttà  bo‘lsà,

elåktrîn kàtîddàn àjràlib chiqàdi. Låkin u ànîdgà yetib bîrishi

uchun 

mv

2

2

  kinåtik  enårgiyagà  hàm  egà  bo‘lmîg‘i  kåràk.  Àks

hîldà  u  yanà  qàytàdàn  kàtîd  mîddàsidà  yutilishi  mumkin  (I

qism,  69- §  gà  qàràng).  Shundày  qilib,  fîtîeffåkt  hîdisàsi  ro‘y

bårishi uchun fîtînning enårgiyasi elåktrînning mîddàdàn àjràlib

chiqishiga  và  ungà  kinåtik  enårgiya  bårishgà  yetàrli  bo‘lmîgi

kåràk,  ya’ni

h

A

m

n =

+

v

2

2

.                     (22.4)

Ushbu  ifîdà  tàshqi  fîtîeffåkt  uchun  Eynshtåyn  tånglàmàsi

dåyilàdi  và  u  fîtîeffåkt  hîdisàsi  uchun  enårgiyaning  sàqlànish

và àylànish qînunini ifîdàlàydi. Eynshtåyn o‘z mulîhîzàlàridà

elåktrîn fàqàt bittàginà fîtîndàn enårgiya îlàdi, dåb hisîblàgàn.