M s h. Nurmatova, s h. T. Xasanova, D. E. Azimova ustaxonada amaliy

Qipiqdan h o ‘l meva va sabzavotlar yasash. Q ipik maydasi 
kleystr bilan aralash tirila d i. Q u y u q m assani shaklga kiritiladi. 
O fto b d a uch su tk ad a quriydi. Q u m q o g 'o z d a silliqlanadi. Rang 
beriladi. U stid a n lak bilan b o 'y a la d i. Q u ru q jo y d a saqlanadi.

---

K A S H T A T I K I S H . K A S H T A C H IL IK T A R IX I VA 
T A Y Y O R L A S H T E X N O L O G I Y A S I
Milliy k a sh ta c h ilik
( k a s h t a d o ‘zlik) a m a liy s a n 'a t n i n g e n g
q a d im iy t u rla rid a n b o 'lib , u x a lq n in g o 'z tu rm u s h in i g o 'z a l qilish 
istagi natijasida yuzaga kelgan. K ashtachilik san'ati nafaqat m a m la - 
k atim iz da, balki ch e t ellarda h a m s h u h r a t kozo n g a n . O 'z b e k xalq 
ustalari qo'llari bilan tikilgan kirpech, s o 'z a n a , zardevor, gulk o ‘rpa, 
choyshab kabilar G e r m a n i y a , Belgiya, A m erik a Q o 's h m a Shtatlari, 
H in d is to n , A fg 'o n isto n kabi xorijiy d a v la tla r m uzey la rid a d o im iy
ekspozitsiyaga ay lanib qolgan.
H o z ir g a c h a b u y u m l a r o ‘ziga xos g o 'z a llik , nafis b e z a k la rn in g
r a n g -b a ra n g lig i b ila n k ishila rni h a y r a tg a solib k e lm o q d a . Badiiy 
k a s h ta c h ilik u z o q tarixga ega. O 'z b e k kashtac h ilig i iqlim , ta biiy 
sh a r o it, m u h it b ila n b o g 'li q h o ld a b a r c h a k a s b - h u n a r l a r b ila n
b irgalikda rivoj to p g a n . K a s h ta c h ilik s a n ’a t in i n g en g q ad im iy si 
s a q l a n m a g a n . X I V —X V a s rla rg a m a n s u b m i n ia t y u r a l a r o rq a li 
kash tac h ilik n in g j u d a q a d i m d a n rivojlanganligini ko'rish m u m k in . 
Ispan elchisi Rui G o n z a l e s de Klavixo A m ir T e m u r saro y id a
o 'z b e k m illiy k a s h ta b e z a k la rin i k o 'r g a n i n i k u n d a lig id a y ozib 
qoldirgan. 1467- yili K a m o lid d in B e h zo d « Z a f a m o m a » g a ishlagan 
« T e m u r ta x td a » m in ia ty u r a s id a c h o d i r g a is h la n g a n k a sh ta n i aks 
e ttirg a n . X I X a s r n in g ik k in c h i y a r m i d a k a s h ta tikish m a s h i n a -
sining ixtiro etilishi kash tac h ilik k o rx o n a la rin in g vujudga kelishiga 
a s o s soldi. M a s h i n a d a k a s h t a l a r n i n g k o ' p ish lab c h i q a r ili s h i
u l a r n i n g b a d iiy lig ig a p u t u r y e t k a z d i . Q o ‘l k a s h t a l a r i u n u t i l a
b o s h l a n d i . L e k i n a y r i m x i l l a r i g i n a s a q l a n i b q o l d i . 0 ‘z b e k
k a s h ta c h ilig i q o 's h n i x a lq l a r k a s h t a c h i lig i t a ’sirid a boy id i va 
rivojlandi.
K a sh ta c h ilik s a n ’a tid a h a r b ir m illa tn in g o 'z ig a xos en g k o 'p
q o ‘llaydigan naq sh lari b o 'l a d i. C h u n o n c h i , o 'z b e k k as h tala rid a 
o 's i m l ik s i m o n , g e o m e t r ik h a m d a gul naq sh lari k o 'p b o 'ls a , rus 
k ash tac h ilig id a g e o m e tr ik , o 's i m l ik s i m o n shakllar, gullar, q u s h va 
m e v a la r k o 'p tasvirlanadi. Q o z o q va q irg ‘iz kashtachiligida esa
136

---

k o 'p r o q h a y v o n la r , sh o x va t u y o q l a r n i e s la tu v c h i e l e m e n t l a r
tasvirlanadi.
Q a d im iy a n ’ana la rga k o 'r a , o 'z b e k qizlari b o 'lajak kelinlik 
seplari, h a r xil kashtachilik buyum larini o'zlari tayyorlashlari lozim 
edi. Kashtalar qanchalik nozik, chiroyli bo'lsa, shunchalik qim m atga 
b a h o l a n a r edi. Q izlarga 7-9 y o s h id a n b o sh la b kashta tikishga 
o 'r g a tila rd i. U la r u c h - t o ' r t y ild an keyin m u staqil k ash ta tika 
boshlaydilar. Yetishib c h iq q a n k a s h ta c h ila r o 'z in in g s a n 'a ti va 
tabiatiga k o 'r a , go'zallik haqidagi orzularini ifodalashga harakat 
qilganlar.
K a s h ta c h ilik n in g m axsus t u r la r i d a n biri - applikatsiyadir. 
A pplikatsiya k a s h ta d o 'z lik n in g m axsus turi b o 'lib , u o'z ig a xos 
texnologiyaga ega. Asosiy m ato g a r a n g d o r m a to parchasini, c h a rm
va bo sh q alarn i q ad a b , atrofi c h o k la n a d i, applikatsiyada k o 'p i n c h a
c h i z m a c h o k la r d a n foydalaniladi.