М. X o d jit d in o V a, Л. Kizayev suv kimyosi va míkrobíologiya

Sporacytophaga a \\o á i^
mikrosista hosil 
q ilad ig an o rg a n iz m la r k iradi.
B cg g iato aceale oilasi zanjirga o ‘xshab jo y lash g an hujayralar 
q a to rid a n tashkil to p g a n h a r xil qalinlikdagi shoxlanm ag an rangsiz 
u z u n ip c h a la r (trix o m a la r) shaklidagi o rg a n iz m la rd a n tashkil 
to p g a n . U la r sirp a n ib h a ra k a tla n a d i, su b stratg a h ec h q ac h o n
y o p ish m ay d i. A yrim h u jay ra lari ko‘ndalang boMinish yoMi bilan 
k o ‘payadi. G ra m m a n fiy . M iksotrofyoki xem oorganotrofiar. Aerob 
yoki m ikroaerofillar.
Beggiatea
avlodi su b stratg a yopishm agan ip (trix o m alar) hosil 
q ilad i. O ltin g u g u rt m iq d o ri k o ‘p boMgan jo y la rd a , sekin o q ar 
suvlarda yashaydi. 
Beggiatoaceak
suindlarni sulfatlargacha oksidlaydi. 
S u lild la r oksidlangandagi oraliq mahsulol — e le m e n ta r o ltin gu ­
g u rt h u jay ra lar ic h id a g ra n u la (donador) shak ld a to 'p la n ib , bu 
o rg a n iz m la r oq ra n g d a boMishini ta ’m inlaydi.
8 - 
guruh — x lan iid o b ak teriy a la r (gMlof yoki qinga o ‘ralgan 
b ak teriy alar). M a z k u r g u ru h g a yetti avlod kiradi. S phaero tilu s 
a v lo d i b ir h u ja y ra li ta y o q c h a s im o n g ra m m a n fiy o rg a n iz m la r

---

b o ‘lib, su b p o la r joylashgan xivchinlari b o r. H u jay ralar z a n jird a n
tashkil to p g a n u z u n ip shaklida o ‘s a d i.U la r u ch lari b ilan b ir- 
biriga birlashgan va g ‘ilofyoki qin sh ilim sh iq kapsula bilan o ‘ralgan 
boMadi. GM lofi, o d a td a , y u p q a , te m i r va m a rg a n e s o k sid iari 
c h o ‘k m ag an (oM irm agan) boMadi. Ip la rn in g u zunlig i b a ’za n b ir 
necha m illim etrga yetadi. Bu b ak teriy alar q in ichida boMinish yoMi 
bilan k o ‘p ayadi. BoM ingandan keyin h o sil boMgan h a ra k a tc h a n
h ujayralar yo q in d a n sirg‘alib ch iq ad i yoki u p a rc h a la n ib k etad i 
keyin o zo d boMadi. B ular x em o o rg a n o tro fla r, q a t’iy ae ro b lard ir. 
M azkur av io d larn in g vakillari qo g ‘o z va s u t san o a ti ch iq in d ila ri 
bilan ifloslangan chuch u k suvlarda y ash a y d i. O d a td a , u gMlofga 
o ‘ralgan h u jay ra lar zanjiri m axsus d isk la r y o rd a m id a suvda b iro r 
qattiq boMimga yopishib olib, maMum m iq d o rd a to ‘planadi.
L fptotlizix avlodiga m ansub o rg a n iz m la rd a to ‘g ‘ri tay o q ch a lar 
gMlofga o ‘ralgan zanjirlarda uchraydi yoki alo h id a hujayra yo g uru h
shaklida erkin suzib yuradi. GMlofga te m ir yoki m argancsning yuksak 
oksidiari gidratishim ilgan boMadi. U c h id a joylashgan bitta xipchini 
bor. G ra m m a n fiy . X em oorganotroflar. QalM y ae ro b lar. C h u c h u k
suvlarda yashaydi. XIam ido bakteriyalarning 
Streptoihrix, Crenofhrix 
Clonofhrix
va b o sh q a aviodlari h am bor.
9 - 
guruh — kurtaklanuvchi va p o y a c h a li b ak teriy alarn in g 17 
avlodi bor. Q u y id a u larning a y rim la rin i t a ’riflaym iz. H y p h o - 
m isro b iu m av lo d ig a — oval, tu x u m s im o n yoki d u k k a k sim o n
sh ak ld ag i, u c h i in g ich k a o ‘tk irla s h g a n ta y o q s im o n h u ja y ra li 
m ik ro o rg an iz m lar kiradi. H a r xil u z u n lik d a g i ipsim on o ‘sim ta - 
(gif)lar hosil qiladi. G iflar u c h id a jo y la s h g a n k u rta k c h a la rd a n
ko ‘payadi. Y etilgan kurtakchalar h a ra k a tc h a n boMib, uzilib ketadi 
va o‘zi mustaqil ravishda bashqa biror yuzaga yoki boshqa hujayralarga 
birikadi. X em oorganotroflar. 0 ‘sish u c h u n CO^ zaru r. A erob.
K u rtak lan ib k o ‘payuvchi b a k te riy a la rn in g k o ‘pchiligi o ‘ziga 
xos xususiyatga eg a , ya’ni m o d d a la r a lm a s h in u v i n ih o y a td a
ixtisoslashganligi bilan farq qiladi. O d a td a , b u o rg a n iz m la r q a n d - 
lardan foy dalan m aydi (oligokarbofll, y a ’ni ug lerod m anbayisiz 
o ‘sadi), biro q u la rn in g ko'pchiligi fo rm ia t, a tse ta t, lak tat kabi 
birikm alarni iste’m ol qila oladi.

---

P edom icro bíum avlodiga m ansub b ak teriy alar iiam m a ’lum
rivojlanish siklíga ega. O val shakldagi o n a hujay ra u ch id a xipchini 
b o r h arak atch a n h u jay ra(zo o sp o ra) hosil b o l a d i (xipchini, b a’zan 
b ir n ec h ta b o ‘Iadi). K u rtaklashish yo‘lí b ilan qiz h u jay ralar hosil 
b o la d i. Q iz h u ja y ra la r o n a hujayradan ajralib ketib y etilgandan 
keyingina b o 'lin a boshlaydi. B akteriyalar hujayralar yuzasida tem ir 
va m arganes o k s id la r t o ‘plash xususiyatiga ega. B u lar tu p ro q d a 
keng tarq algan .
C au lo b ac tc r avlodining vakillari p oyachali bakteriyalar b o ‘lib, 
hujayralari u c h id a n p o y ac h a chiqqan tay oqchasim on, urchuqsim on 
yoki vibrionga o ‘x sh a sh b o ‘ladi. Poyachali b akteriyalar y akka- 
yakka h u jay ra lar sh a k lid a uchraydi. U la r po y ach ali hujayralari 
assim etrik ra v ish d a k o 'n d a la n g ig a ikkiga boMinish y o ‘li b ilan
ko‘payadi. G ram m anfiy. Xcmooi^ganotroflar. Q at’iy aerob. C huchuk 
suvlarda, tu p ro q d a v a b o sh q a tabiiy substratlarda tarqalgan.
P o y ach a li b a k te riy a la rg a G allionella avlodi kiradi. U n in g
vakillari u z u n p o y a c h a u c h id a joylashgan tay o q ch a sim o n yoki 
yum aloq h u ja y ra la rd ir. P o y ach a la r fibrillar tu ta m i (bo g‘lam i)dan 
tashkil topgan boMib, biri-ikkinchisiga o ‘ralgan va shoxlanuvchidir. 
P o y ach a la r k o ‘p in c h a le m ir gidroksid b ilan qoplang an boMadi. 
B u organizm larning b in ar boMinishi kuzatilgan, bun da boMinishdan 
keyin qiz h u ja y ra la r p o y a c h a la r u c h id a q o lad i. S o ‘ngra u la r 
zo o sp o ralarg a o ‘x sh a b ajralib, u c h la rid a jo y lash g an b illa yoki 
ikkita x ip ch in i y o rd a m id a h arakatlanadi. X e m o lito tro flar (ikki 
valentli te m irn i u c h valentli tcm irg ach a oksidlaydi va CO^ d an
foydalanadi). M ikroaerofillar. Tarkibida (e m ir boMgan suvlardan va 
tu p ro q d an to p ilg an . Suv havzalarida 
avlodining vakillari
bilan birgalikda tc m ir c h o ‘kishiga yordam beradi.
lO -guruh — rik k c tsiy a la r va xlaraidiyalar. M ik ro o rg an izm ­
la rn in g m u a y y a n g u r u h i 
ikki ta rtib g a boM inadi. B u la r — 
R ickettsiales va C h lam y d ia les tartibi.
RicketLslalcs ta rtib ig a u ch oila — R ickcttsiaccal, B arto nel- 
lia c e a l va A n a p la s m a ta c e a l k irad i. B u la r h u ja y ra la r ic h id a
yashaydigan ju d a k o ‘p patogen boMmagan obligat parazitlarni 
(faqat x o ‘ja y in hu jay rasi ichida ko ‘payadi) va kam m iq d o rd a, 
o d a m d a h a m d a h a y v o n lard a rikketsiya kasalligini q o ‘zg‘atuvchi 
bakteriyalarni b irlash tirg an ,

---

R ik k e ts iy a la r ta y o q c h a s im o n , k o k k s im o n yoki ip s im o n
b a k te riy a la r b o ‘lib , h a r a k a tla n m a y d i, s p o ra ho sil q ilm a y d i, 
g ram m anfiy. X o ‘ja y in tan asid a b in a r boMinish yoMi bilan k o ‘p a -
yadi. A yrim rikketsiyalar h ash a ro tla r sim b io n atd ir. Tipik rikketsiya 
boMgan