Vizàntiyada feodal munosabatlarning shakllanishi. Vizàn-
tiyaga VI àsr
ning o‘rtàlàridàn slàvyan qàbi
làlàri kelib
o‘rnasha boshladi. VII àsrdà Àràb õàlifàligi hujumlàri
nàtijàsidà vizantiyaliklar Suriya và Misrni hàm boy beradi.
Vizàntiya qishlîq õo‘jàligidà erkin dåhqînlàr qàsh-
shîqlàshib, qàràmlikkà tushishi dàvîm etàdi. Qishlîqdà
mulkiy tàbàqàlànish jarayoni kuchàyib, yirik yår egàlàri –
fåîdàllàr hàmdà yårsiz dåhqînlàr tîifàlàri pàydî bo‘ladi.
X–XI àsrlàrdà impåràtîrlàr àmàldîrlàr, ibîdàtõînàlàr
va mînàstirlàrgà ko‘plàb yår-mulklar in’îm etàdilàr.
Ma’lum vàqt o‘tib Vizàntiyadà hàm fåîdàllàr qàl’àlàr qu-
rib, hàrbiy bo‘
linmàlàr tuzàdilàr. Fåîdàllàr hîkimiyatining
ku
chàyishi và màrkàziy hîkimiyatning zàiflàshishi IX–XI
asr
larda yer egaligi munîsàbàtlàrining uzil-kåsil o‘rnàtili-
shigà îlib kålàdi.
1. Vizàntiya impåriyasi qàndày vujudgà kålgàn?
2. Vizàntiyaning qaysi shaharlari yirik savdo va hu-
narmandchilik markazlari edi?
3. Impåràtîr hîkimiyati qàndày àmàlgà îshirilàdi?
4. Yustinian I impåràtîrligi dàvri hàqidà hikîya
qilib båring.
5. Darslikdagi 22, 23-rasmlarga qarab, xayolingizga
qanday fikrlar keldi?
7-§. SLÀVYANLAR VA ULARDA
DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI
Slàvyanlàr. Yozmà mànbàlàrdà vizàntiyalik tàriõchilàr
tîmînidàn «slà
vyanlàr» àtàmàsi VI àsrdàn boshlab ish-
làtilgàn. Låkin slàvyan qàbilàlàri yunîn-rim tàriõchilàri
àsàrlàridà, gårmànlàr bilàn bir pàytdà, milîddàn àvvàlgi
II–I àsrlàrdà tilgà îlinàdi.
VI–VII àsrlàrga kelib, slàvyanlàr g‘àrbdà Elbà dàr-
yosidàn, shàrqdà Vislà dàryosigà qàdàr, shi
mîl
dà Bîltiq
dångizidàn, jànubdà Dunày dàryosigà qàdàr cho‘zilgàn
hududlàrdà yashàgànlàr. Kåyingi àsrlàrdà ulàr uch guruh-
gà: g‘àrbiy, jànubiy và sharqiy slàv yanlàrgà bo‘lingàn.
3 — Jahon tarixi 7
34
I BOB. O‘RTA ASRLARNING ILK DAVRI
Do'stlaringiz bilan baham: |