Toshkent farmatsevtika instituti

Г О С Т   1 9 6 8 7   ga   m u v o fiq   u lar  sig n a ln i 
qayta  tik la sh   an iq lig ig a  qarab  3  to ifa g a  b o 'lin a d i.
274

68-rasm.  Bir kanalli elektrokardiograf.
1-toifa uskunasi  ( t o ‘rt  va olti  kanalli)  yu rak -q on  to m ir tizim in i 
k om p lek s tek sh irish   u ch u n   m o'lja ila n g a n .  U la r sh u n in g d ek  yurak 
tovushlarini  (fon ok a rd io g ra fiy a ),  q o n  to m ir la m in g  puls teb ra n ish - 
lari  (sfigm ografiya)  va   b o sh q a   m a ’lu m o tla m i  yozib   o lish   u ch u n  
foydalaniladi;  8 0 0 — 1000  H z  ch a sto ta li teb ran ish la m i xatolik larsiz 
qayd  eta d i,  q o g 'o z   ta sm a sin i  h arak atlan tirish n in g  k atta te z lig i  va 
boshqa yuqori tavsiflarga ega.
2-toifa uskunalari  (bir v a  ikki kanalli) tashxis jarayoni d avom ida 
elek tro k a rd io g ra m m a n i  qayd   etish g a   m o 'lja ila n g a n .  T eb ra n ish - 
la m in g   en g  k atta  c h a s to ta s i  7 0 — 100  H z   n i  tash k il  qiladi.
3 -to ifa   u sku n alari  (p ortativ  b ir  k a n a lli)  u yda,  te z   va  s h o s h i- 
lin c h   yord am   sh a ro itla rid a   fo y d a la n ib ,  b e m o r n in g   h o la tin i  te z  
aniqlab olish u ch u n  m o'ljailan gan .  U sh b u  uskunalarga qo'yilad igan  
asosiy talab —  u larn in g o 'lc h a m i v a  og'irligi  kam  b o 'lish d a n   iborat 
(zarvaraq,  14-rasm).
E le k t r o k a r d io g r a m m a la r n i  o l i s h d a   q o ' l   v a   o y o q la r g a  
o 'm a tila d ig a n   10— 3 0   sm   y u za li,  k o'k ra k   qafasiga  q o 'y ila d ig a n   3 
s m 2 d an  k o'p  b o 'lm a g a n  yu za li  elek trod lard an   fo y d a la n ila d i.  Q o 'l 
va  oyoq larga  e le k tr o d la r   re zin a   b in ti  y o r d a m id a   m ah k a m la n a d i. 
K o'krak qafasiga k o 'p in c h a  so 'rg 'ich li  elek trod la r ishlatiladi.
E K Z T -1 2 -0 3   elek tro k a rd io g ra fi  k o 'p   k analli  elek tro k a rd io - 
grafga m iso l b o 'la  o la d i.  A p p ara tn in g b o s h  afzalligi  —  175x 15 0x1 8  
m m  gabarit o 'lc h a m la r id a  og'irligi  k a m lig id a d ir (1 ,6  k g ),  sh u n in g  
u ch u n   und an   k o 'c h m a   E K G   o lish d a   fo y d a la n ila d i.  Q ayd   etish
275

yozuvlari  e n i  110  m m  b o ‘lgan  te r m o q o g ‘o z g a  tushiriladi.  U sk u n a - 
ning fazilatlaridan biri unda o lin gan  k ardiogram m alam i eslab qolish 
funksiyasi  b o ‘lib ,  ulardan  k e y in c h a lik   u sk u n a n in g   o 'z id a   n usxa 
k o'ch irish   v a   a x b orotn i  k o m p y u terg a   u za tish   im k o n iy a ti  m avjud.
Qo‘l kardiografi 
—
  aniq,  universal,  yengil,  foydalanilishi  sodda 
uskuna  b o ‘lib ,  u  bir vaqtning  o ‘zid a  12  ta  E K G   o ‘lcham larini  qayd 
e tish i  m u m k in .  U sk u n a   a v to m a tik   ra v ish d a   E K G n in g   a so siy  
o'lchashlarini  am alga  oshiradi.  Tashqi  printeiga  ulanish  va  o d d iy  A 4 
formatli q og'ozga chiqarish u ch un   inftaqizil portga ega. Y ozib  olingan 
E K G   faksga  yoki  shaxsiy kom pyuterga  o'tkazilishi  m um kin.  U sk un a 
o 'z g a r u v c h a n   e le k tr   to k   t a r m o g 'id a n   y o k i  n ik e l- m a r g a n e s li 
ak ku m u latord an   ishlaydi  va  h ar  q a n d a y   sharoitda  foyd alan ilish i 
m um kin. T o ‘plam ga ko'p marta E K G  — kabel, ko'tarib yurish u chun 
keys,  p rin tem in g   g ‘ilofi,  q o'l-oyoq larga  o'm atilad igan   k o ‘p   marta 
qisqichli elektrodlar (qutida 4  ta), almashtiriladigan akkumulator kiradi. 
Kardiografning o'lcham lari:  (20x16x6),  og'irligi  1  kg.
12-kanalli  kompyuterli  elektrokardiotahlilchi  EK  12K-01 
“Alton"
 
E lek trok ard iotah lilch i elek trokardiografik  axb o rotn i o lish , 
tasvirlash  v a   ta h lil  q ilish   u c h u n   m o 'lja ila n g a n ,  u n d a   sin d r o m a l 
x u lo s a   a v to m a tik   ta r z d a   b e r ila d i.  U n in g   ta r k ib ig a   k o 'c h m a  
elek tr o k a r d io b lo k   (e le k tr o k a r d io sig n a lla m i  o lis h ,  k u c h a y tir ish , 
o 'zgartirish   va  u zatish   u sk u n a si),  s ig n a lla m i sh ax siy k o m p y u terg a  
kiritish  m o sla m a si (n azoratch i) v a  sh a x siy  P E V M  kiradi  ( 6 9 -rasm ).
69-rasm.  Elektrokardiotahlilchi Alton-12K.
276

E lek trok ard iotah lilch in i ishlatish sohasi:  poliklinikalar,  tib b iy- 
sanitariya bo'lim lari,  kardiologik markazlar, sanatoriyalar va boshqa 
tib b iy o t  m u assasalarin in g  a h o lin i  o m m a v iy   k o ‘rikdan  o 'tk a zish  
m asalalarini  hal q ilu vch i fu n ksion al tash xis xon alari, jadal  kuzatish 
xon a la ri,  ilm iy -ta d q iq o t  tib b iy o t  b o 'lin m a la ri.
E lek tro k a rd io ta h lilch i  q u y id a g ila m i  ta ’m in layd i:  elek trok ar- 
diografik   sh o v q in la m i  ish o n c h li  b artaraf  q ilish i;  b e m o r   haqid a 
q o 's h im c h a   m a ’lu m o tla m i:  pasport  m a ’lu m o tla ri,  id en tifik ator, 
te k sh ir ish n i  o 'tk a z is h   sab ab lari,  d a stla b k i  ta sh x is,  fo y d a la n i- 
layotgan  dorilar,  h ar q and ay b osh q a q o 'sh im c h a  axborotni  saqlash.
E lek trok ard iotah lilch inin g o'rtacha x izm a t qilish vaqti  5  yildan 
k am  em a s (k u n ig a o 'r ta c h a  8  so at  ish latilgan d a).
E le k t r o k a r d io b lo k   v a   n a z o r a t c h i  t o m o n i d a n   i s t e ’m o l 
q ilin a d ig a n   q u w a t   1,5V A   d a n   k o 'p   e m a s.  E lek trok ard iografn in g 
o 'lc h a m la r i  —  1 7 5 x 1 5 0 x 7 0 m m .  E lek trok ard iografn i  b e m o m in g  
k ab eli  va  a k k u m u la to r b ila n  birga  o g 'irlig i  1600g.
K o m p y u t e r li  e le k t r o k a r d io t a h lilc h i  E K 1 2 K - 0 1   “ A l t o n ” 
tu rg'u n   IB M   P C   —  k o m p y u ter b ila n  b irg a  ish la tish ga  a so sla n g an , 
u n d a   q o 's h im c h a  apparat  vo sitalari  —  elek tr o k a r d io ta h lilc h in in g  
ap p arat  q ism id a n   (A Q )  fo y d a la n ila d i.  A Q   elek tro k a rd io g ra fik  
a x b o ro tn i  k o m p y u terg a   kiritish  u c h u n   m o 'lja ila n g a n .
M a n fiy  darajali h arorat sh aroitid a ta sh ib  k eltirilgan id a n  so 'n g  
o 'r a m d a g i  e le k tr o k a r d io ta h lilc h i  elek tr  ta r m o g 'ig a   u la n ish id a n  
o ld in  ek sp lu atatsiya q ilish  sh aroitida k am id a 2 4  soa t saqlab turilishi 
kerak.
E lek trok ard iotah lilch ini qabul q ilish d a u n in g  hujjatiga  m uvofiq  
to 'p la m in i to 'liq  b u t ek an lig in i tek sh irish ,  elek trok a rd io tah lilch in i 
k o'rib   c h iq ish   va   ta sh q i  sh ik astla n ish la r  y o 'q lig ig a   ish o n c h   h osil 
q ilish   kerak.
E lek tro k a rd io ta h lilch i  istalgan   IB M   P C   ga  o 'rn a tila d i.
E le k tr o k a r d io a ta h lilc h in in g   q iy o s la n is h i  1  y ild a   1  m arta 
o'tk azilad i.
“A lto n -test  to ‘p la m i”
  (zarvaraq,  15-rasm)  E K G n i  ro'yxatd an  
o 'tk a z ish   b o 'y ic h a   q o 'y ila d ig a n   R o ssiy a ,  Y e v r o p a   va  A m erik a 
sta n d a r tla m in g   talab la rig a   m u v o fiq   ish la b   c h iq ilg a n   v a   ishlab  
ch iq a rila d i.  T o 'p la m   tarkibiga  q u yid a g ila r  kiradi:  E K G   ni  qayd
277

etish qurilm asi  (1 2  xil  o ‘lchashlar); A lt o n - 12 elek trok ard iotah lilch i 
y o k i  A lt o n - 0 2   e le k tr o k a r d io g r a fi;  tib b iy   v e lo e r g o m e t r   5 E S A  
C ardiotest;  k o 'p   m artalik   ish tilad igan   E K G   elek trodlari  to 'p la m i 
m a h k a m lo v ch i k am ar b ilan ;  sh a x siy  k o m p y u ter,  p rinter,  u zlu k siz 
ta ’m inlash  blok i.
Reotahlilchi RA5-01
.  B irin ch i  n avb atd a  m ark a ziy   (yurak)  v a  
periferik  (o y o q ,  q o 'l,  b o sh )  g em o d in a m ik a sin in g   tash x is  k o 'rsa t- 
kichlarini aniqlash uchun mo'ljailangan.  Uskuna poliklinika va boshqa 
tib biyot  m uassasalarinin g k ard iologiyaga  ixtisoslash gan  fu n k sion al 
tash xis xon alari  va b o 'lin m a la rid a   ishlatilad i.
U skuna to 'p la m ig a  quyidagilar kiradi:  kabel  —  E K G  elek trod i, 
ix ch a m   F K G   d a tch ig i,  reo elek tro d la r to 'p la m i:  ek ssen trik  to 'q a li 
lavsan  m a tod agi  fo lg a d a n   tayyorlan gan   ta sm a li  elek trod lar,  yassi 
prujina  k o 'rin ish id a g i  elek trod la r,  h a m d a   b o sh   u c h u n   d u m a lo q  
prujinalangan  elek trodlar.
U sk u n ad a  q uyid agi  shartli  n om lan ish larga  ega  b o 'lg a n   q o n  
aylanishini tekshirishning 5ta uslubiyoti am alga oshirilgan:  m arkaziy 
k a r d io g e m o d in a m ik a   ( S K G ) ,  m a rk a ziy   g e m o d in a m ik a   ( S G ) , 
m od ifikatsiyalash gan   m arkaziy  g em o d in a m ik a   ( M S G ),  m arkaziy 
va  periferik g e m o d in a m ik a   (S P G ),  periferik g em o d in a m ik a   (P G ).
15.4.  Elektroensefalografiya  uskunalari
E lektroensefalografiya
 — b o sh   m iyasin in g asab hujayralarining 
e le k tr   fa o llig in i  te k sh ir is h   u s u lid a n   ib o r a t.  E le k t r o e n s e f a lo -  
gram m an i  —  m iy a  p oten siallari  o'zg a rish in in g  egri  c h iz ig 'in i  qayd 
etish   —  sh ik a stla n m a g a n   b osh   su yagiga  o 'm a tilg a n   elek tr o d la r 
y ord am id a  a m a lg a   o sh irilad i.  M iy a   sh ish lari,  q o n   q u y ilish i  v a 
m iy a   to 'q im a la r in in g   b o s h q a   xil  sh ik astlan ish lari  sh ik a stla n ish  
joyid a   elek tr  fa o llig in in g   su sa y ish id a   (y o k i  to 'liq   y o 'q o lis h id a ) 
n a m o y o n   b o ' l a d i .   S h u   b o i s d a n   e l e k t r o e n s e f a l o g r a f i y a  
n eyrojarrohlikda  h a m   turli  xil  sh ik a stla n ish la m i  b a rta ra f  etish  
(to 'x ta tish )  u c h u n   q o 'lla n ila d i.
278

M iy a biopotensiallarini  elektroenesalograflar qayd etadi.  B osh 
m iy a n in g   turli  b o'lim larid agi  b io p o ten sia lla rn i  qayd  etish   u ch u n  
yigirm ata  elek trod lar va kam ida to 'rtta  k uchaytirish  va qayd  etish  
kanallaridan foydalaniladi.  8ta va  I6ta kanalli  elektroensefalograflar 
k en g tarqalgan.
4-kanalli  elektroensefalograf EEGPCH-02
 
m etall  korpusga 
joylashtirilgan,  790x430x240 m m   o ‘lcham larga ega boMgan,  o g ‘irligi 
35  kg  ni  tash k il  etu v c h i  uskunadir.  U sk u n a  to'p la m ig a   30  ta  diskli 
elek tro d lar,  30  ta  elek tro d -u stu n la r,  u lash   kabellari,  ikkita  q u loq  
e lek tr o d la r i,  b o sh g a   taq ila d ig a n   m o s la m a (sh le m ),  d ia g r a m m a  
ta s m a la r i,  p a sta   va  b o s h q a   j ih o z la r   k ir a d i.  Q a b u l  q ilis h d a  
to 'p la m n in g  butligi va unga ilova qilin adigan  hujjatlarning borligiga 
e ’tib o r qaratiladi.
Elektromiografiya  uskunalari.
 
E le k tr o m io g r a fiy a   s k e le t 
m u sh ak larin i  k u zatish   va  elek tr  fa o llig in i  qayd  etish   usulidir.  U 
a sa b -m u sh a k   ap p aratin in g  turli  x il  sh ik astlan ish lari  b ila n   b o g 'liq  
b o'lgan  harakatlanishdagi b u zilish la m i tashxis qilishda qoMlaniladi. 
M u sh a k   p o te n s ia lla r in i  q ayd   e t is h n in g   ikki  b e v o s ita   m u sh a k  
to 'q im a la r id a n   y o k i  ta n a   sirtid a n   b io p o te n sia lla rn i  qayd   etish  
usullarid an   fo y d a la n ila d i,  b u n d a  ignali  (m u sh ak k a  k iritilad igan ) 
va  teri  usti  elek trodlari  qoM laniladi.
Elektromiograf 
—
  elek tr o m io g ra m m a n i  qayd  etish   u sk u n asi, 
b io p o te n sia lla r n i  c h a sto ta   va  a m p litu d a la r n in g   n isb atan   k en g  
d o ira sid a   o 'zgarish lari  egri  c h iz ig 'in in g   y o zilish in i  t a ’m in la sh i 
lo z im .  E lektrom iograflarda elek tr nurli  n aydan  h arak atlanayotgan  
fo to  q o g 'o z  yoki k in o tasm aga fo to  yo zu vd an  foyd alanilad i,  alohid a 
h arak a tla n ish   b irlik larin in g  b io p o te n s ia lla r in i  te k sh irish d a   esa  
n a y sim o n   ek ran id a k o'rib   k u za tish d a n   foyd alan ila d i.
15.5.  Ultratovushli  tashxis  apparatlari
H o zirg i  v a q td a  u ltr a to v u sh li  ta s h x is  ic h k i  a ’z o la r n i  k o 'r a  
o lish lik n in g   a so siy   u suli  —  re n tg en   tasvirn i  toM diruvchi  h a m m a  
yerd a   q o 'lla n ila d ig a n   tash xis  u su li  b o 'lib   q o ld i.
279

O rgan izm d agi en g  m u h im  organlar va tiz im la m in g  k o ‘p ch ilig i 
u ltr a to v u sh   ta s h x is in in g   o b y e k ti  b o ‘lib   h is o b la n a d i.  U n d a n  
tib b iy o tn in g   turli  xil  so h a la r id a   —  a k u sh erlik ,  g in e k o lo g iy a , 
p ed iatriya,  k ard iologiya,  o n k o lo g iy a ,  u m u m iy   va  q o n -to m ir la r 
jarroh ligi,  n ev ro lo g iy a ,  u ro lo g iy a ,  o fta lm o lo g iy a ,  tr a v m a to lo g iy a  
va  b o sh q a la rd a   foyd a la n ila d i.  B u n d a  k en g  q o ‘llanish   koM ami, 
u ltratovu sh   tash xisi  quyidagi  o 'z ig a   x o s  a so siy   xu susiyatlarga  ega 
ek an ligi  b ilan   izoh lanad i:
— o lin ad igan  exotasvirda,  nisbatan  keng doirada harakat qilish 
qobiliyati bilan bogMiq boMgan  katta  hajmda axborotga ega boMishlik;
—  b io lo g ik   t o ‘q im a la m in g  jis m o n iy   tavsiflari  o 'zga rish lariga 
yu qori  darajada  sezu vch an lik ;
— organizm dagi harakatchan tu zilm alam i ajrata olish lik  h am d a 
y u ra k   va  q o n   to m ir la r d a g i  q o n   o q im in in g   t e z lik   j ih a t id a n  
tavsiyalarin i  b ah olash   q ob iliyati;
—  ta sh x is  tek sh iru vlarin in g  zararsizligi  va  o g ‘riq sizIigi,  bu 
u ltratovu sh   signallari  n u rla n ish in in g   teg ish li  darajasi  ta n la n ish i 
b ilan   ta ’m in lan ad i;
—  o d a td a ,  ich k i  organ larn in g  k o ‘rin ish in i  b erad igan   b o sh q a  
h ozirgi  z a m o n  tashxis vositalariga  m azkur apparaturaning nisb atan  
arzo n   q iym ati;
—  ap paratu ran in g  ishlatish   d oirasin i  a n ch a g in a   k en gaytirish  
im k o n in i  b erad igan   ix ch a m lig i.
S a n ab  o ‘tilgan xususiyatlar ultratovush tash xisin in g afzalliklari 
boMib  h iso b la n a d i.  B iroq  sh u   b ilan   bir  q atord a  ta sh x is  q ilish n i 
u sh b u   u su lin in g   kam ch ilik lari  va  ch ek la n ish la rin i  h a m   k o ‘rsatib 
o ‘tish  m um kin:  ichki  a ’zolar ( o ‘pka,  o sh q o z o n )d a  tash xis q ilish d an  
o ld in   g a zli  m o d d alar va  u ltratovu sh   tebranish larini  p a say tiru vch i 
h a m d a  tarq atu vch i  tu zu lm a la r boMgan  taqdirda e x o -ta s v im i  olish  
q iy in lig i  y ok i  u m u m a n   o lib   boM m asligi.
M a zk u r  xu susiyatlar,  a so sa n ,  h ozirgi  vaq td a  ish la tila y o tg a n  
ta sh x is  a p p aratu rasin i  ta v sifla b   b e r a d i,  a m m o   ta r a q q iy o tn in g  
n isb a ta n   k ich ik   m uddati  h a m d a   sh u   y o 'n a lish d a g i  te x n ik   v o sita -
280

la m in g  m iq d o r va sifat jih atidan  k esk in   rivojlanishi  yaqin kelajakda 
u ltr a to v u sh   ta sh x isin in g   yan gi  im k o n iy a tla r i  p a y d o   boM ishini 
k o 'zla b  q olad i.
U ltr a to v u sh   ta sh xisid a  u c h ta   asosiy:  exograflk ,  tra n sm issio n  
va dopplerlik (D o p p le r  effektiga asoslangan )  usulidan foydalaniladi.
E xograflk   usul  o 'z in in g   ak ustik  q arsh iligi  orq ali b ir-b iri  b ilan  
farqlan adigan   m u h itla r ch eg a ra sid a  p a y d o  boMadigan  ultratovush 
toM qinlarining  aksini  k u zatish ga  asosla n g a n .  Bir  va  ikki  oM chovli 
exograflk   u sullar  ajratib  k o ‘rsatiladi.
T ran sm issio n   usul  ta n an in g alo h id a   q ism larin in g o ‘lch ovlarin i 
o lish g a   asosla n g a n .
D o p p le r   effek ti  aksi  o lin a d ig a n   o b y ek tn in g   h ara k atla n ish id a 
aks  etilg a n   toM qinning  c h a sto ta si  o 'zg a rish ig a   a so slan g an .
U z lu k siz   va  im p u lsli  sign allari  h a m d a   d o p p ler  te zlik la rin in g  
spektral tahlili bilan d opp ler usullaridan foydalanilishi ex o -lo k a tsio n  
u su ln in g   ta sh x is  q ilish   im k o n iy a tla r in i toMdirdi  v a   h o zirg i  z a m o n  
u ltratovu sh  priborlarining en g  tak om illash ga n  pribori boMgan ichki 
t u z u lm a la r n i  ik k i  o M c h o v li  ta s v ir id a   q o n   o q im in in g   ra n g li 
in d ik atsiyasi  eg a  boMgan  ex o k ard iografg a  kiritish  im k o n in i  berdi.
U ltr a to v u sh   ta sh x isin in g   h ozirgi  vaq td a  e n g   k o ‘p  tarqalgan 
vositalari  — b u  ich ki tu z u lm a la m in g  ikki oM chovli akustik tasvirini 
o lish g a   m oM jallangan  apparatlardir,  u larda  ta sh x is  q ilish   u ch u n  
ta sv im in g  g e o m e tr ik  tavsiflarin i  ta h lilid a n  fo y d a la n ila d i.
U ltra to v u sh   ta sh x isin in g  tr a n sm issio n  k o ‘rin ishin i  o lish ,  fr o n ­
ta l  sk an erlash   va  rek on stru k tiv  u ltra to v u sh   to m o g ra fiy a si  singari 
usullari,  o ‘zin in g  m urakkabligi va k am chiliklariga q aram ay,  tashxis 
u c h u n   m u h im   a x b o ro tn i  o lis h   im k o n iy a tin i  b erad i.
O r g a n iz m   ic h k i  tu z u lm a la r in in g   a k u stik   ta s v ir in i  o lis h g a  
moM jallangan ultratovush tash xis apparaturasi h o zirg i z a m o n  tibbiy 
ta sh x is te x n ik a si  ic h id a  y e ta k c h i  o 'r in n i  eg a lla y d i.  H o z ir g i  vaq td a 
ish la b   c h iq a r ila y o tg a n   u ltr a to v u s h   a sb o b la r in in g   tu rla ri  ju d a  
k o 'p d ir,  sh u n in g   u c h u n   u la rn in g   ic h id a n   fu n k sio n a l  m a q sa d ig a  
qarab  a lo h id a  g u r u h la m i  ajratib  o lish   h a m d a  z a m o n a v iy  asb ob lar
281

t u z i l i s h i n in g   s k a n e r la s h   tu r la r i  va  u s u lla r i,  is h la t ila d ig a n  
z o n d la m in g  turlari,  tan lab  o lin g a n   ish  rejim lari,  a xb o ro tg a   ish lov 
b erish  v a   u n i  aks  ettirish   usullari  b ila n   b e lg ila n u v c h i  o 'z ig a   x os 
a s o s iy   x u s u s iy a tla r in i  k o 'r ib   c h iq is h   m a q sa d g a   m u v o fiq d ir . 
T exnikaviy tav sifla m in g  darajasi  h a m d a p riborlam ing murakkabligi 
va  q iym ati  k o 'rsa tib   o 'tilg a n   u larn in g  tu zilish in i  xu susiyatlariga 
uzviy b o g 'liq   boMadi.
F u nk sional  m aqsadi  b o 'y ic h a   ultratovush  apparatlarini  ikki 
asosiy guruhga ajratish m um kin:  universal turdagi  va ixtisoslashgan.
H o z ir d a   maM um  boMgan  k o 'p g in a   p rib o rla r  —  u n iversal 
priborlar  b o 'lib ,  ular tib b iy o tn in g  turli:  ak ush erlik ,  g in e k o lo g iy a , 
jarrohlik,  p ed iatriya,  k ard iolo giya  va b o sh q a  soh alard a  ishlatiladi 
(zarvaraq,  1 6 -r a sm ).
M axsu s  ap paratlar ju m la sig a   y u ra k -q o n   to m ir   tash x isi  (yok i 
e x o k a r d io g r a fla r ),  o f t a lm o lo g iy a d a   is h la tila d ig a n   u sk u n a la r  
(oftalm osk op lar),  k o'krak sut bezlarini tekshirish  m a m m osk op lar, 
im m ersio n   to m o g ra fla r  kiradi.
D e y a r li  b a r c h a   a p p a r a tla rd a   o lin a d ig a n   a x b o r o tn i  k a tta  
m assh ta b d a  aks  ettirish   u ch u n   q o 's h im c h a   m o n ito r la m i  u lash 
im k o n iy a ti  m avjud.
U ltrato vu sh  tasvirlarini  qayd  etish  vositalari sifatid a  p o lyaroid  
k a m e r a la r ,  t e r m o q o g ' o z   i s h la t ila d ig a n   v i d e o p r i n t e r l a r   va 
v id e o m a g n ito fo n la rd a n  foyd alanilad i.
A k u s h e r lik   e x o sk o p   s k a n e r   E S M S -0 1
  g i n e k o l o g i y a   v a  
a k u s h e r lik   a m a l iy o t id a   t a s h x is   te k s h ir u v la r in i  o 't k a z i s h g a  
moMjallangan.  S kan er yonlari  quym a boMgan o ld i v a  orqa devorlari 
tortilgan h am d a ustki va pastki  qopqoqlari olin ad igan  m eta ll korpus 
ich ig a   jo y la sh tirilg a n .  Y o n   to m o n la r id a   ikki  tarafd an   k o'tarish  
u c h u n  tu tq ich la rg a  ega.  K orp u sn in g o ld i d ev o ri b o sh q a ru v  p a n eli 
b o 'lib  x izm at qiladi,  u n d a ekranlar (oM chamlari  100x70 va  180x130 
m m )  va b osh q a ru v  dastaklari jo y la sh tirilg a n .  S k a n er h a rak atch an  
kursiga  o 'm a tila d i.  K ursinin g  p astk i  q ism id a   z o n d la r   v a   a sb o b - 
u sk u n alar  u c h u n   u yalari  boMgan  to k c h a   o 'm a tilg a n .  A p p a ra t 
to 'p la m ig a   ta ’m in o t b lo k i,  fo to q o 'sh im c h a  m o sla m a ,  fotoapp arat,