T o s h k e n t davlat a g r a r u n IV e r sit e t I s. Avezba y ev, T. Karabayeva

\ a / n r a t   savollari
I 
M e n z u la   s>om kaM   niniu.  u n in g   m o lm a tm i  tiish u m irib   b e rin g '1
2. 
M en z u la   \ a  ta x e o m e trik   sy o m k a la m in g   o 'x s h a s h lik   jih a tla rin i  b a y o n   q ilin g ?
3. 
M en z u la   va k ip re g e ln i  ish g a la v y o rla s h   lartib i  q a n d a y 1’
4.  T ax eo m etrik   syom ka
Taxeometriya  so‘zi 
tez  o'lchash 
degan 
m a’noni 
bildiradi. 
Gorizontal  va  vertikal  syomkani  bir  vaqtda  bajaradigan  asbob  taxeom etr 
deyiladi.
Taxeometrik 
plan 
k o p in c h a  
1:1000, 
1:2000 
va 
1:5000 
masshtablarda  tuziladi.  Ushbu  usul  ko'pincha  murakkab  relefga  ega  kichik 
joy,  shahar  va qishloqlardagi  ochiq joylam i,  bo'ylam a joylashgan  inshootlar 
(masalan  yo'llar.  elektr  va  aloqa  tarmoqlari,  gaz,  suv  va  neft  quvurlari) 
uchun  plan  olishda  qo'llaniladi.  Taxeomelrik  plan  olishda  bir  nuqtada  turib 
asbob joydagi  nuqtalarga  o'rnatilgan  reykaga  qaratiladi  va  ungacha  bo'lgan 
masofa  (chi/.iq)  hamda  uning  yo'nalish  burchagi  (gorizontal  va  vertikal) 
o'lchanadi  hamda  nuqlalarning  bir-biriga  nisbatan  balandligi  aniqlanadi. 
Olingan  m a'Ium otlar  asosida  joydagi  nuqtaning  uchta  koordinatasi  - 
bekatga  nisbatan  planti  o 'm i  (x.y;  va  balandligi  (h)  aniqlanadi.  Nisbiy 
balandlik  trigonometrik  nivelirlash  orqali  o'lchangan  masofa  va  qiyalik 
burchagi  orqali  aniqlanadi  (47-  rasm).  Plan  olishning  ushbu  usulida 
gorizontal  burchaklar  taxeom etr  bilan.  masofa  ipli  yoki  qo 'sh   tasvirli 
dalnomerlar  yordamida  o'lchanadi,  nisbiy  balandliklar  esa  trigonom etrik 
nivelirlash  yo'li  bilan  aniqlanadi.  Joyda  ikki  nuqta  orasidagi  masofani  bir 
nuqtada  turib  o'lchash  moslamasi  dalnomer  deyiladi.  Taxeom etrik  plan 
olishdagi  tayyorgarlik  ishlari  teodolit  bilan  plan  olishdagi  kabidir.

4 7 - ra sm   T r i g o n o m e t r i k   n iv e lir la s h   s x e m a s i.
buyerda h
 
n isb iy   b a la n d lik ; 
d  -  AB
 c h iz iq  g o rizo n tal  q o 'y ilish i; 
v  - q iy a lik   b u rch ag i.  /  -   a sb o b   b alan d lig i;  I 
rey k a  b alan d lig i
Taxeometrik nivelirlashda nisbiy  balandlik  quyidagicha hisoblanadi: 
h=d ig  v *-/ -  /,  agar  /= / bo'lsa h=dtg v.
Taxeometr  berilgan  chiziq  yoki  magnit  meridiani  bo'yicha 
oriyentirlanadi.  Bosh  nuqta  tayanch  punktga  bog'langanda  yoki  biror  bosh 
yo'nalisli  berilganda  chiziq  bo'yicha  oriyentirlanadi.  Agar  taxeom etr  y o 'li 
yaqinida 
tayanch 
punkt 
bo'lm asa, 
u 
magnit 
meridiani 
bo'yicha 
oriyentirlanadi.  Buning  uchun  teodolit  taxeometrga  bussol  o'm atilib,  limb 
vinti  bo'shatiladi;  magnit  strelkasi  0  ga  kelgunga qadar aylantiriladi  va  limb 
mahkamlanadi.  Shunda  teodolit-taxeometr  magnit  meridiani  bo'yicha 
oriyentirlangan  bo'ladi.  So'ngra  alidada  bo'shatilib,  ko'rish  trubasi  2 
nuqtaga  qaratib  gorizontal  doiradan  sanoq  olinsa,  1-2  yo'nalishning  magnit 
azimuti  aniqlangan  bo'ladi.
Taxeometr  oriyentirlangach,  bekat  atrofidagi  joyning  tafsiloti  va 
reletlning  xarakterli  nuqtalari  qutbiy  usul  bilan  syomka qilinadi.  Bu  nuqtalar 
reyka  yoki  piket  nuqtalari  deyiladi.  Reyka  nuqtalarining  stansiyadan 
uzoqligi  syomka  masshtabiga  qarab  turlidia  masofada  olinadi.  Masalan, 
masshtab  1:1000  bo'lganda  relef  nuqtalarining  uzoqligi  100  m.gacha 
bo'lishi  mumkin.
Bir  bekatdan  ikkinchi  bekatga  vertikal  doirani  ikki  turishida  o 'n g  
va  chap  sanoqlar  olinadi.  bu  sanoqlar  orqali  vertikal  burchak  v  va  nol  o 'm i 
hisoblanadi.
Reyka  nuqtalariga  bitta  -  chap  yoki  o 'n g   doirada qaraladi  va  sanoq 
olinadi.  Syomka  qilinadigan  reyka  nuqtalarini  bekatga  nisbatan joylashuvini 
ko'rsatuvchi  xomaki  plan  -  kroki  chiziladi.  Krokining  abrisdan  farqi 
shundaki,  unda  relef  taxminiy  tasvirlanadi,  o'lchash  natijalari  chizmaga 
emas,  jum alga  yoziladi  va  ikki  nuqta  orasidagi  chiziqning  pasayish 
tomoniga  strelka qo'yiladi.

Taxeometrik  syomkaning  dala  ishlari  tugagach,  kameral  sharoitda 
hisob-kitob  ishlari  boshlanadi.  Har  bir  bekatda  nol  o 'm i  aniqlanadi: 
N O " 0 .5 ( C h - O ')  (Ch 
doira  chap  holatda  olingan  sanoq,  O '  -   doira  o ‘ng 
holatda  olingan  sanoq).  Taxeometrik jadvaldan  foydalanib,  ipli  dalnom erda 
o'lchangan  m asofa  D  ning  gorizontal  qo'yiiishi  d   aniqlanadi.  Qiyalik 
burchagi  v<2°  bo'lganda  dalnomerda  olingan  masofa  D  ni  uning  gorizontal 
qo'yiiishi  J g a   teng deb  olish  mumkin.
Qiyalik  burchagi  v^Ch-NO"  yoki  v - N O '- O '  formulalaridan 
aniqlanadi.  Nisbiy  balandlik  A  ni  ham  taxeom etrik  jadvaldan  foydalanib 
topish  mumkin.
Bekatlar  orasidagi  nisbiy  balandlik  tenglanadi.  Agar  bir  bekatdan 
ikkinchi  bekatga  qarab  aniqlangan  nisbiy  balandlikni  A,„-g-п,  ikkinchi 
bekatdan  birinchi  bekatga  qarab  aniqlangan  nisbiy  balandlikni  й,„кап  desak, 
ЛК,-е-
t
,  =  /i,csk, n  bo’lishi  kerak.  aks  holda  nivelirlash  xatosi  ДА  hosil  b o ’ladi. 
Bu  xatolikni  yo’l  q o ’yiladigan  qiymati  quyidagi  ifoda orqali  aniqlanadi:
I D
//7.,,,,  = ± 0 .0 4 —   *
Y.D -   taxeometrik y a  7 uzunligi;  n 
nishiy balandliklar soni.
Bekatlam ing  balandligi  tuzatilgan  nisbiy  balandliklar  orqali  bosh 
bekat  balandligi  bo’yicha  qolgan  bekatlar  balandligi  quyidagi  ifoda 
yordamida  hisoblanadi:
h
„
bu  yerda 
//„ 
oldingi  va  keyingi  bekatlar  balandligi;  h„.i  -   shu
bekatlar orasidagi nisbiy balandlik.
Har  bir  bekatda  reyka  nuqtalari  balandligi  H,eyka  bekatning 
balandligi 
/ / i H-kai 
ga  shu  nuqtaning  balandligi 
Areyk, 
ni  q o ’shish  orqali 
hisoblanadi.
^ic\ka  //bekat *Arcyk>.
Hisob  ishlari  tugagandan  so’ng taxeom etrik  syomka plani  chiziladi. 
Avval  taxeometrik  yo’l  chizilib,  bekatlar  o 'm i,  so’ngra  uning  atrofida 
syomka  qilingan  nuqtalar  o  rni  aniqlanadi.  Taxeometrik  yo'l  plani,  burchak 
uchlarining  koordinatalari  bo’yicha  chiziladi.  Kvadrat  kataklar  to 'ri 
chiziladi,  unda  koordinatalari  bo'yicha  bekatlar  o 'm i  belgilanadi.  Har  qaysi 
bekatdan  olingan  reyka  nuqtalarini  o 'm i  oriyentirlash  chizig'iga  nisbatan 
gorizontal  burchaklari  transportir  yordam ida  o'lchanib,  shu  tom onga 
gorizontal  masofa  J n i   masshtab  bo'yicha  o 'lch ab  qo'yish  orqali  aniqlanadi. 
So'ngra  tafsilot  nuqtalari  krokida  belgilanganidek  tutashtiriladi.  R elef 
gorizontallari  intyerpolyasiya  yo'li  bilan  kerakli  kesim  balandligida 
o'tkaziladi.  Joy  konturlari  qora  tushda,  gorizontallar  jigarrang  bilan 
chiziladi.  plan  rasm i\lashtiriladi.
Taxeometrik  plan  olishda  ishlatiladigan  asboblar.  Taxeometrik  plan

olishda  asosan  teodolit-taxeometr  va  taxeom etrik  reykalar  ishlatiladi. 
Teodolit-taxeom etrlar 
(2T30P.T30) 
takroriy 
va 
avtomatik 
bo'ladi. 
Taxeometrik 
plan 
olishda 
so'nggi 
vaqtlarda 
avtotaxeometr 
keng 
qo'llanilm oqda.  Bu  taxeometr  optik  teodolitdan  iborat  bo'lib,  unda 
masofani  gorizontal  proeksiyasi  va  nuqtalaming  nisbiy  balandligini  bevosita 
o'lchaydigan  moslamalari  -bor.  Bunga  TA-2  va  Germaniyada  ishlab 
chiqarilgan  "Dalt"  va  "Redt"  taxeometrlarini  misol  qilib  keltirish  mumkin. 
Taxeometrik  yo'l  teodolit  yo'li  singari  ochiq  yoki  yopiq  ko'pburchaklardan 
iborat  bo'ladi.  Taxeometrik  syomkada  konturlar  va  relef nuqtalari  bekatlar 
bo'yicha taxeometrik yo'lga  nisbatan  qutb  usulida quyidagi  tartibda syomka 
qilinadi:
1.  Teodolit  ish  holatiga  keltirilib,  uning  balandligi  o'lchanadi  va 
reykada belgilanadi,  limb  mahkamlanadi;
2.  O rqa  va  oldindagi  nuqtalarga  o'm atilgan  reykalarga  ko'rish 
trubasi  qaratilib,  ipli  dalnomerda  masofa  o'lchanadi,  gorizontal  va  vertikal 
doiralardan  sanoqlar  olinadi.  Doiraning  boshqa  holatlarida  ham  ushbu  ish 
takrorlanadi;
3.  Alidada  va  limb  nolinchi  shtrixlari  tulashtirilib,  truba  oldindagi 
nuqtaga  qaratiladi.  limb  bunda  y o 'l  tomoniga  nisbatan  oriyentirlangan 
bo'ladi;
4.  Limbning  qo'zg'alm as  holatida  konturlar  va  relefning  xarakterli 
nuqtalariga  o'm atilgan  reykadan  dalnom erda  masofa  o'lchanadi,  gorizontal 
va vertikal  doiralardan  sanoqlar olinadi;
5. 
Syomka 
tugagach 
dastlabki 
nuqtadan 
olingan 
sanoq 
ko'rsatkichini  boshlang'ich  sanoqdan  2'  dan  ortiq  farq  qilmasligi 
tekshiriladi.  Asbob  turgan  nuqta.  bekat,  reyka  o'm atilgan  kontur  va  relef 
nuqtalarining  tartib  raqamlari  krokida  ko  rsatiladi,  bir  xil  nishablikda 
yotgan  nuqtalar  strelkaiar  bilan  belgilanadi.  Bu  plan  tuzishda  va  balandlik 
gorizontallarini  o'tkazishda  kerak  bo'ladi.
Hisoblash  va plan  tuzishda  quyidagi  ishlar bajariladi:
a)  dala  qaydnomalari  tekshiriladi  va  taxeometrik  y o 'l  tizimlari
tuziladi;
b)  taxeometrik  yo  lni  n  burchaklari 
va  «/  tom onlarining 
uzunliklarini  bog'Ianm aslik  ( fp v a fy   qiymatlari  tegishlicha
f/)^ f/h h tk=  1.5'■ n ; f,< jdlh,k  =  Y .d /4 0 0
bo'lsa,  teodolit  yo'li  singari  tenglashtiriladi  va  nuqtalaming  koordinatalari 
hisoblanadi.  Taxeometrik  yo'l  nisbiy  balanliklaridagi  bog'Ianm aslik 
quyidagicha  hisoblanadi.
f h < fl M = 0 ,0 4 l.d /  100  ^
;
d)  reykalar  o'm atilgan  nuqtalaming  balandliklari  Hh  va  ulam ing

nisbiy  balandliklari  H,=Hh~hh,  ifoda yordamida hisoblanadi;
e) 
chizma  qog'ozda  taxeometrik  yo'l  rumb  burchaklari  va  chiziq 
uzunliklari  yoki  koordinatalari  bo'yicha  tushiriladi,  bir  xil  balandliklar 
orqali  gorizontallar o'tkaziladi,  konturlar tushiriladi;
0   qalamda  tuzilgan  plan  joy  bilan  taqqoslanadi  va  plan 
rasmiylashtiriladi.
Nisbiy  balandliklar  trigonometrik  nivelirlash  usulida  o'lchangan 
m asofa  va  qiyalik  burchagi  orqali  hisoblanadi.  Bu  usulda  A  va  В  nuqtalar 
orasidagi  h  nisbiy  balandlikni  topish  uchun  teodolit  A  nuqtaga  o'm atiladi, 
uning  < balandligi  reykada  o'lchanadi.  Ko'rish  trubasi  В  nuqtaga  o'm atilgan 
reykaning  M   nuqtasiga  qaratiladi.  ipli  dalnomerda  masofa  o'lchanadi  va 
vertikal  doiradan  qiyalik  burchagi 
v  
ning  qiymati  aniqlanadi.  Olingan 
m a’Iumotlar asosida  nisbiy  balandlik  quyidagi  ifoda yordamida hisoblanadi:
h  =  d  tg  v  +■ / - /,
bu  yerda  d   -  A В  chiziqning  gorizontal  qo'yilishi;  v  -  qiyalik  burchagi;  /  - 
kuzatish  balandligi.
Taxeometrik  syomkani  bajarishda  qiya  masofa  D   ipli  dalnomerda 
o'lchangan I igi  uchun  uning  gorizontal  qo'yilishi  A=(D/2)sin2  v  ga  teng 
bo'ladi.
N a / o r a  I  u c h u n   s a v o ll a r
1. 
T a x e o m e trik   s y o m k a   h a q id a   n im a la rn i  b ilasiz?
2 
T a x e o m e trik   s y o m k an i  b a ja ris h d a   I'o y d alam lg an  a s b o b la m i  la 'r illa n g
3. 
T a x e o m e trik   sy o m k an i  a m a lg a  o s h iris h   tartib in i  s o 'z la b   berir.g

1. 
K arim o v   I  A.  O 'z b e k is io n   iq tiso d iy   is lo h o lla m i  c h u q u rla sh tiris h   yo  lid a .  T o s h k e n l 
« O 'z b e k is io n »   1995  yil
2. 
O   z b c k isto n   R esp u b lik a si  « Y e r  k o d e k si»   Г  « O 'z b e k is io n » .  1998.
3 
Q is h lo q   x o 'ja lig id a   islo h o tla rn i  c h u q u rla sh tiris h g a   d o ir  q o n u n   v a   m c ’y o riy   h u jja tla r 
lo 'p la m i  1  v a   II  q ism la r  T o s h k e n l  « S h a rq »   1998
4 
Y er  m u n o s a b a lla rim   ta rtib g a   so lish g a   d o ir  q o n u n   va  m e y o r i v   h u jja tla r  lo 'p la m i.  I 
q ism   Г  :  « A g ro x a rita » .  2 0 0 0
5. 
A v e z b a \e \  S  ,  V o lk o v   S N  
Y e r  tu z is h n in g   ilm iy   a so slari:  D arslik .  Т.:  « Y a n g i  a sr 
a v lo d i» ’ 2 0 0 2   - 2 2 8   b
6. 
A v e zb a v e v   S ..  V olkov  S .N .  Y er  tu z ish   iqtiso d i:  D arslik   Т.:  « Y a n g i  a sr  a v lo d i» ,  2 0 0 2 .  - 
2 9 0   b.  ’
7 
A v e z b a v e v   S  .  V o lk o v   S .N   Y e r  tu z is h n i  lo v ih alash :  D arslik .  T   :  « Y an g i  a sr  a v lo d i» . 
2 0 0 4 .  -  784  b.
8. 
O z b e k i s t o n   R e s p u b lik a sm in g   y e r re s u rsla ri  A tlasi  - Т.:  « O R D Y F .R Q » ,  2001  - 6 4  b.
9. 
М ас л о в  Д .В .  и др.  И н ж е н ер н а я   г с о д е ш я   -М   :  « В и сш ая   ш к о л а» ,  1985.
10 
N azirov  A  G e o d e z iy a   I  q ism .  Т   O 'q itu v c h i.  1978
11 
N o r x o j a y e v   Q   In jen erlik   g e o d e z iy a si.  T.  « O 'q itu v c h i» .  1983 
R ax im b o y ev   K .  X am id o v   M  Q is h lo q   xo  jalik  m e lio ra ls iv a s i.-Г  :  « ^ z b |k i s t o n » ,   1 9 9 6 ^ *
12.

K i r i s h ............................................................................................................................. ............ 3
I  B O B . 
Y e r  -  t a b iiy   r e s u r s   va  is h la b  c h iq a r is h   v o s ita s i ........................................ ............6
I. 
Y e r  -  tab iiy   r e s u rs ..................................................................................................... ............ 6
2 
Y er  -  is h la b   c h iq a ris h   v o s ita si.............................................................................. ............ 10
II  B O B . 
Y e r   tu z u m i  v a   y e r  is lo h o ti................................................................................... ........... 19
1 
Y er m u n o s a b a tla r i..................................................................................................... ........... 19
2 
Y er tu z is h   v a   h u d u d n i  tash k il  e tis h ..................................................................... ........... 21
3. 
Y er  islo h o ti  ............................................................................................................................2 4
II I   B O B . 
Y e r   r e s u r s l a r i   v a   u l a r d a n   fo y d a la n is h .......................................................... ........... 25
1 
Y e rla rd a n   x o 'j a lik d a   fo y d alan ish   tu rlari  v a   u la m in g   h u q u q iy ............................. 25 
m a q o m i..........................................................................................................................
2 
Y erg a  e g a lik   q ilish   va  v crd an   fo y d a la n is h ....................................................... ...........35
IV -IIO B . 
Y e r   tu z is h   v a   u n in g   m a z m u n i....................................................................................... 4 2
I. 
Y e r lu z is h   tu g   ilish in in g  ob   ek tiv   sab a b la ri  v a  sh a ro itla ri.  un in g  
42
ijtin io iv   t a h ia li.............................................................................................................
2 
Y er tu z is h n in g   t a 'n f i   \ a   m a /m u m ..................................................................... .............4 7
3 
Y er tu z is h n in g   riv o jlan ish   q o n u n iy a tla ri........................................................ ............. 54
4. 
Y er tu z is h   ta m o y illa r i..........................................................................................................55
5 
Y er  tu z is h n in g   y er  islo h o tin i  o 'tk a z is h   b o 'y i c h a   v a z ifa la r i................................. 59
V   B O B . 
Y e r   t u z is h   t iz im i.................................................................................................................. 63
1. 
Y er tu z is h   tiz im i  va  lining ta rk ib iy   q is m la ri................................................... ........... 63
2. 
Y e r re s u rs la r id a n   fo y d a la n ish   v a  u la rn i  m u h o fa z a  q ilish   B o sh ........................... 7 0  
c h iz m a la ri 
... 
.................................................................................................
3 
R e sp u b lik a .  v ilo y a tla r  va  m a  m u riy   tu m a n la r  y er  tu z ish ....................................... 72 
c h iz m ala ri  .................................................................................................................
4 
Y er tu z is h   lo y ih ala ri  va  ishchi  lo y ih a la r........................................................ ..............74
5. 
Y er  tu z is h   jaray o n i.  lo y ih a v iy   h u jja tla r  va  m u a llillik  
75 
n azo rat i
6. 
Y er tu z is h   o rg a n la ri............................................................................................. ................ 77
V I  B O B . 
X o 'j a l i k l a r a r o  y e r   t u z is h ................................................................................... ............. 78
1 
X o 'ja lik la r a r o   y e r tu z is h n in g  v a zifa lari  v a   m a z m u n i................................ .............78
2 
Y er  lu z ish  j a r a y o n i 
81
3 
la y y o r g a r lik   is h la ri.............................................................................................................. 82
-I 
O ish lo q   x o 'j a lik   k o rx o n a la ri  yerd an   fo y d a la n is h la rin i 
86
ta sh k il  e tis h .................................................................................................................
5 
I  e rm e r  xo   ja lik la rid u   x o ja lik la r a r u  y e r  tu z is h n in g .................................................95 
x u s u s iy a tla ri..............................................................................................................
6  
M av ju d   q is h lo q   x o 'ja lik   k o rx o n a la ri  y e rd a n ...............................................................102 
fo y d a la n is h la rin i  ta rtib g a  s o lis h .......................................................................
7 
L o y ih an i  iq tiso d iy   a s o s la s h ............................................................................................... 110
8. 
L o y ih an i  k o 'r ib   c h iq is h   va  ta sd iq la s h ............................................................. ..............112
9. 
l  o y ih a n i  jo y la rg a   (n a tu ra g a )  k o 'c h ir is h ...................................................................... 113
10. 
Y erga  b o 'l g a n   h u q u q n i  tasd iq lo v ch i  h u jja tla m i........................................................ 114 
ra s m iy la sh tirish   va  b e ris h ....................................................................................
I I 
L o y ih an i  a m a lg a   o s h ir is h .... 
116
V II  B O B . 
X o 'j a l i k d a   ir l ik i  j e r   lu z is h .............................................................................................118
1 
X o 'ja lik d a   ich k i  yer  tu z ish   lo \ ih asin in g   m a z m u n i  va............................................ 118 
v a z ifa la ri......................................................................................................................
2 
L o y ih an i  is h la sh   tartib i 
у
 a  u s u lla ri................................................................................. 125

4 
Ish la b   c h iq a rish   b o 'lim la rin i  v a  x o 'j a lik   m a rk a z larin i 
138
jo >  lashtiri.sh................................................................................................................
5. 
X o 'ja lik d a   ichki  aso siy   (m a g is tra l)  y o   llarni.  injen erlik  
152
in sh o o tla rin i  va o b e k tla r in i jo y la s h tiris h ......................................................
6  
Y er  tu rlarin i  v a  a lm a sh la b   e k ish n i  ta sh k il  e tis h ........................................................161
7 
A lm a sh la b   ek ish lar  h u d u d in i  ta sh k il  e tis h .................................................... ............. 178
8 
D a ra x t/o rlu r h u d u d la rin i  ta sh k il  e tis h .......................................................................... 192
9. 
Y a jlo v la r   va  p ic h a n z o rla r h u d u d la rin i  ta sh k il  e tis h ...............................................2 0 8
10. 
L.oyihularni  ra sm iy la sh tirish   h u jja tla rin i  b e rish   va.................................................. 2 2 8  
a m a lg a   o s h iris h .................................................................... "..................................
V I I I   B O B . 
V e r  tu z is h n in g  g e o d e z ik   a s o s la r i................................................................................ 2 3 6
1. 
G e o d e z iy a   lan i.  u n in g   ah am iy ali  v a  v a z ifa la ri......................................................... 2 3 6 7
2. 
T o p o g ra fik   p lan,  m a ssh ta b .  p ro f il..................................................................... .............241
3 
O riy e n tirlas h ,  azim ut,  ru m b   v a d ire k s io n   b u rc h a k la r.................................. ...........255
4. 
J o y d a  c h iziq   u zu n lig in i  o 'l c h a s h ......................................................................... ........... 2 5 7
I X   B O B . 
Y e r   tu z is h   u c h u n   p la n - x a r i t a   m a t e r i a l l a r i n i   t a y y o r l a s h ................................ 261
1 
G o riz o n ta l  s y o m k a ............................................................................................................... 261
2 
V e rtik a l  s y o m k a .......  
................. ..................................................... .............. 2 8 0
3 
M e n z u la   sy o m k asi. 
............  ............................................................  
f  2 W 4
4 
3 a x e o m c lrik   s y o m k a ..................................................................................... i . .... 
29 7
Koyd alanilgan  ad ab iyotlar............................................... ivi0^
V lu n d a rija .......................................... ..................
.
 
(303
c . . . <
 
^
IS

SA’DULLA  AVEZBAYEV 
TO X TO X O N   M AXKAM OVNA  KARABAYEVA
YER TUZISH
M u liu rn r: 
Xudoyberdiyev O. 
Y lusiihluh 
Artukmetuv B.Z 
T e x n ik   m u h a rrir: 
IslonwvD.
2 0 0 5   yil  14  d e k a h rd a   h o sish g a  ru x sa l e tild i  B ich im i  6 0 x 8 4 &#