Guliston davlat universiteti o. Murodqulov. L. Dehqonova

Kerakli adabiyotlar: 

1.  Abdusamatov M. Fors tili. T. «O’qituvchi». 57-64 betlar. 

2.  Xalilov L. Fors tili. 1992 y T. «O’qituvchi» 40-42 betlar. 

3.  Dehqonova L. Fors tilida mustaqil ish matnlari. GulDu 2004 yil. 

 

3-Amaliy mashg’ulot:  

Kishilik olmoshlari ,bog’lamaning  tuslanishi. 

 

Dars maqsadi: Ot kesimning tuslanishi bilan tanishtirish mavzu bo’yicha tushuncha hosil qilish. 

Identiv o’quv maqsadlari: 

1.  Kishilik olmoshlarini yozib bera oladi. 

2.  Ot kesimning tuslanishini biladi. 

3.  Bog’lamaning qisqa va to’liq shakli  haqida tushunchaga ega bo’ladi. 

Kerakli jihozlar: doska, bo’r, tablitsa (mavzuga oid). 

 

 

 

 

Ishni bajarish tartibi: 

1.  Kishilik olmoshlari va bog’lamaning tuslanishini  tushuntirish. 

Fors tilida kishilik olmoshlari quyidagilar: 

     Jam’e -   ﻊﻤﺠ                         Mo’frad -   

ﻤ

ﺪﺮﻔ

 

  

 mo-biz-    

ﺎﻣ 

 

        man-  men -      ﻦﻣ 

sho’mo-  siz- 

ﺎﻣﺷ 

 

 

to’-sen      -      ﻮﺗ 

onho- 

ular-  ﺎﻬﻧﺁ 

 

 

u-u          -       ﻭﺍ 

ishon- 

ular-  ﺎﻬﻧﺁ 

 

 

vey-u       -       ﻭﺍ 

Ot kesimli gapda eganing qaysi shaxs va sonda kelishiga qarab kesim ham ega bilan shu 

shaxs va sonda moslashadi. Bu holda  ﺕﺴﺍ  ast III-shaxs birlikdan boshqa hamma shaxslarda 

o’z ekvivalenti hast so’zi bilan almashinadi. Ot kesim tuslanganda III-shaxs birlikda              

ast bog’lamasi o’z holicha qolib boshqa hamma shaxslarda shaxs-son qo’shimchalari hast 

bog’lamasiga qo’shiladi. 

     Jam’e-   ﻊﻤﺠ 

             Mo’frad     -  ﺪﺮﻔﻤ

 

  

Hastim- 

 

ﻢﻴﺗﺴﻫ   

 

hastam-           ﻢﺗﺴﻫ 

Hastid- 

 

ﺪﻴﺗﺴﻫ   

 

hasti-            ﻰﺗﺴﻫ 

Hastand-   

ﺪﻧﺗﺴﻫ   

 

ast-               ﺕﺴﺍ 

        ﻢﻴﺗﺴﻫ       

 

ﻭﺠﺷﻧﺍﺪ

  

    ﺎﻣ        Mo doneshju  hastim.Biz talabadirmiz. 

 

Bog’lamaning qisqa shaklida III-shaxs  birlikdan boshqa hamma shaxslarda shaxs 

qo’shimchasiga to’g’ri keladi. Masalan: 

     Jam’e-   ﻊﻤﺠ 

             Mo’frad     -  ﺪﺮﻔﻤ

 

  

   1.sh.       im  ﻢﻴ

 

-

 

  

 

                am      

-

  

 

             

         

ﻢ

 

   2.sh.      id -  ﺪﻴ   

 

                 i

   

-

    

 

ﻰ 

   3.sh.      and -  ﺪﻧ

                                           ast

             

ﺕﺴﺍ

       

-

  

 

Bog’lamaning qisqa shakli bevosita ot-kesimning ot qismiga qo’shilib yoziladi. Qisqa   e 

yoki cho’ziq    i  bilan tugagan so’zlardan so’ng bir   ﺍ    alif ottiriladi. 

 

 

                 ﺍﻩﺪﻧﺴﻴﻮﻧ

 

ﻢ

   ﻦﻣ  Man navisande- am 

   O va      u cho’ziq unlilari bilan tugagan so’zlardan so’ng bir    ﻰ yo orttirib yoziladi. 

Bo’lishsiz shakli hamma shaxslarda   

ﻴﻧ

ﺕﺴ   nist so’zi orqali to’liq shaklda ishlatiladi. 

                           Mo’frad-  ﺪﺮﻔﻤ

 

  

   Man doneshju nistam- Men student emasman.         ﻢﺗﺴﻴﻧ       ﻭﺠﺷﻧﺍﺪ

  

     ﻦﻣ 

   Tu doneshju nisti-  Sen  student  emassan.                    ﻰﺗﺴﻴﻧ  ﻭﺠﺷﻧﺍﺪ

  

     ﻮﺗ 

   U  doneshju nist – U student  emas.                     ﺕﺴﻴﻧ          ﻭﺠﺷﻧﺍﺪ

  

     ﻮﺍ                             

                           Jam’e - ﻊﻤﺠ 

   Mo doneshju nistim- Biz student emasmiz.                  ﻢﻴﺗﺴﻴﻧ   ﻭﺠﺷﻧﺍﺪ

  

       ﺎﻣ 

   Sho’mo doneshju nistid- Siz student emassiz.                ﺪﻴﺗﺴﻴﻧ    ﻭﺠﺷﻧﺍﺪ

  

    ﺎﻣﺷ 

---

 

29 

   Onho doneshju nistand- Ular student  emaslar.            ﺪﻧﺗﺴﻴﻧ    ﻭﺠﺷﻧﺍﺪ      ﺎﻬﻧﺁ