Hozirgi o'zbek adabiy tili

S em alarn in g turlari. S em e m a ta rk ib id a g i se m a la r b ir xil em as.
Sem alar m o h iy a tig a k o 'ra fa rq la n a d i. M o h iy a ta n se m e m a ta rk ib id a g i 
sem alar u c h xil b o 'la d i: 
’
l.A tash se m alari (d e n o ta tiv sem alar).
2 .Ifoda se m a la ri (k o n n o ta tiv s e m a la r). 
^
3.V azifa se m a la ri (fu n k sio n al se m a la r).
A ta sh sem alari b o rliq b ilan , 
ifo d a se m a la ri so 'z lo v c h in in g
m u n o sab ati b ila n , vazifa se m a la ri e sa le k s e m a n in g liso n va n u tq d a g i 
roli b ilan b e lg ila n a d i.
A tash se m alari le k s e m a n in g b o rliq d a g i h a ra k a t — ho latlik , n a rsa — 
p red m etlik , m iq d o rlik , b e lg ilik x u su siy a tla rin i ato v ch i, n o m lo v ch i 
sem alardir. U lar b o rliq , tu s h u n c h a v a s e m e m a la rn i b ir —b irig a b o g 'la b
turadi. M asalan , y u q o rid a k e ltirilg a n k ito b le k se m a sin in g b a rc h a
sem alari a ta s h se m alarid ir.
98

---

Bir xil y o k i o 'x sh a sh tu sh u n c h a la rn i ifo d alag an lig i sababli 
le k se m a la rd a k o 'p h o lla rd a a ta sh sem alari b ir xil b o 'lad i. M asalan, 
y ax sh i, tu z u k , d u ru st, ajoyib yoki yuz, ch eh ra, oraz,. turq, aft, b e t 
m a 'n o d o sh lik q a to rid a g i b a rc h a lek se m a la rn in g a ta sh sem alari bir 
xildir. Y axshi, tu z u k , d u ru st, ajo y ib le k se m a la rin in g ata sh sem alari 
q u y id a g ila r: 1)«belgi»; 2)« b arq aro r belgi»; 3)«sifat belgi»; 4)«shaxsiy 
b ah o » ; 
5)«ijobiy»; 
6) «ichki —tashqi». 
Shu 
bilan 
b irgalikda, 
bu 
le k s e m a la rd a fa rq lan u v ch i a ta sh sem alari ham m avjud bo'lib, ular 
tu z u k
le k se m a sid a
« m e'y o rd an
b ir 
p o g 'o n a
p astlik», 
yaxshi 
le k se m a sid a
« m e'yordalik», 
ajoyib 
le k sem asid a 
« m e'y o rd an bir 
p o g 'o n a y u q o rilik » sem alaridir. yuz, ch eh ra, oraz, turq, aft, bet 
le k se m a la rid a esa 1) «inson b oshi o ld to m o n ig a xos»; 2 )«peshonadan 
iy a k k a c h a b o 'lg a n qism » sem alari a ta sh sem alaridir.
A y tilg an id ek , se m em alarn i se m a la rg a ajratish d a, sem alarn in g
ta b ia tin i b e lg ila sh d a le k se m a la r o ’z p a ra d ig m a la rid a k orrelyantlari 
b ila n tek sh irilish i lozim. A ks h o ld a le k se m a n in g re le v a n t (muhim) va 
irre le v a n t 
(m uhim
b o 'lm ag an ) 
sem alarin i 
farq lash n in g
im koni 
b o 'lm a y d i. M asalan , ingliz tilid ag i b ro th e r le k se m a sin in g sem em asi 
« q arin d o sh » , «qon — qarin d o sh » , «bevosita» a ta sh sem alarig a ega. 
O 'z b e k tilid ag i aka le k sem asid a e sa b u sem alar b ilan b irg alik d a 
« m e n d a n k atta» re lev an t sem asi ham bor. C h u n k i a k a lek sem asi shu 
se m asi 
b ilan u k a
le k sem asig a q a ra m a — q a rsh i 
tu rad i. 
b ro th er 
le k s e m a s ig a sh u sem a b ilan q arsh ila n u v c h i birlik y o ’q, sh u b oisdan 
u n d a n o a n iq tab ia tli « m en d an k a tta /m e n d a n kichik» sem asi m avjud 
b o 'lib , u n o a n iq b o 'lg a n lig i sab ab li irrelev an td ir. Rus tilid ag i k o b o 'la
le k s e m a s id a « u rg 'o ch i» sem asi m u h im b o 'lib , u o 'z b e k tilid ag i baytal 
le k se m a sin in g ham , biya le k se m a sin in g ham m u q o b ili b o 'la oladi. 
B iroq b a y ta l v a b iy a zid lan ish id a « u rg ’ochi» sem asi em as, «qulunli» 
(biya lek sem asid a) va «qulunsiz» (baytal lek sem asid a) sem asi relevant 
(m uhim )dir.
K o 'rin a d ik i, le k se m a sem em asi ta rk ib id a ata sh sem alari eng 
m u h im , b elg ilo v ch i hiso b lan ad i. A tash se m alarig in a o b y ek tiv borliq 
p a rc h a sig a m uvofiq keladi.
Ifoda sem alari d e g a n d a sem em a ta rk ib id a tu rli q o 'sh im ch a 
m a ’n o (u slu b iy b o 'y o q , shaxsiy m u n o sab at, q o 'lla n ish doirasi va 
davri) larn i ato v ch i sem alar tu sh u n ila d i. A tash sem alari kab i ifoda 
se m a la ri h am le k se m a sem em alarin i farq lash q u w a tig a e g a b o 'lg a n
se m a la r b o 'lib , u la r ham lek sik p a ra d ig m a la rd a a n iq lan ad i. M asalan, 
y u z va b e t le k se m a la rin in g ifoda sem alari o 'z a ro q iy o sd a ochiladi:
y u z — inson b oshi o ld to m o n in in g p e s h o n a d a n iy ak k ach a 
b o 'lg a n q ism in in g u slu b iy b e ta ra f ifodasi.
b et — in so n b oshi old to m o n in in g p e s h o n a d a n iyak k ach a 
b o 'lg a n q ism in in g so 'z la sh u v u slu b ig a xos ifodasi.
99

---

Bu se m e m a la rd a g i « u slu b iy b etaraf» (yuz le k se m a sid a g i) va 
« so 'z la sh u v u slu b ig a xos» (b et lek sem asid ag i) se m a la ri u slu b iy
b o 'y o q n i k o 'rs a tu v c h i ifo d a sem alaridir.
turq le k se m a sid a g i «salbiy», ja m o l le k se m a sid a g i 
«ijobiy» 
se m a la ri sh a x siy m u n o sa b a tn i k o 'rs a tu v c h i ifoda se m alari b o 'lsa , 
a e ro p la n
le k se m a sid a g i 
«arxaik», 
k o m p y u te r 
le k se m a sid a g i 
«neologizm », x a rse b le k se m a sid a g i « sh ev ag a xos» se m alari q o 'lla n ish
davri v a d o ira sin i k o 'rs a tu v c h i ifo d a sem alarid ir.
Ifo d a se m alari ham m u h im y o k i m u h im b o 'lm a g a n tu rla rg a
ajratilad i. S h u b o isd a n farqlovchi, m u h im ifo d a se m a la ri in g e re n t 
k o n n o ta tiv se m a la r va m u h im b o 'lm a g a n ifoda se m a la ri a d g e re n t 
k o n n o ta tiv se m a la r d ey ilad i.
V azifa se m alari le k se m a la rn in g
b irik u v —b irik tiru v
(valentlik) 
im k o n iy a tla rin i, 
liso n iy
q o lip la rd a
q a n d a y
o 'rin n i 
e g a lla sh in i 
b ild iru v c h i sem alard ir. M asalan , k ito b , d aftar, m a k tab , b o rm o q kab i 
le k se m a la rn in g v ale n tlik im k o n iy a tla ri o 'ta k e n g d ir va sh u b o isd a n
u la r g a p d a tu rli g a p b o 'la k la ri vazifasid a k elad i. Q a t'iy , k esk in , 
m oviy, q iz g 'is h le k se m a la rin in g vazifa se m alari to r va sh u b o isd a n
a n iq d ir. U lar ay rim so 'z la r b ilan b irik a oladi, xolos.
S e m e m a sem alari o 'z a ro d ia le k tik m u n o s a b a td a va te sk a ri 
m u ta n o sib lik k a e g a d ir. S em em an i u c h b u rc h a k k a q iy o slasak , h a r b ir 
tu rg a
m a n su b
se m a
u n in g
b ir 
b u rc h a g in i 
ta sh k il 
qiladi. 
U c h b u rc h a k d a
b ir 
b u rc h a k n in g
k a tta la sh ish i 
b o sh q a la rin in g
k ic h ra y ish i h iso b ig a y u z b e rg a n lig i k a b i se m e m a d a g i b ir se m a n in g
k u c h a y ish i b o sh q a sem a la rn in g k u c h siz la n ish i ev azig a y u z b erad i. 
M asalan , m u sta q il le k se m a la rd a a ta s h sem alari k u c h a y sa , ifoda 
se m alari k u c h sizlash ad i. Ifoda se m a la ri k u c h a y sa , a ta s h se m alari 
k u c h siz la n a d i. M asalan , k o 'c h m a m a 'n o li le k se m a la rd a a ta s h se m alari 
k u c h siz la n ib , 
ifo d a 
se m alari 
k u c h a y g a n . 
L ek sem a 
n u tq d a
v o q e la n g a n d a h a m u n in g a ta sh se m a la ri o 'z o 'rn in i m a 'lu m d a ra ja d a
ifo d a 
se m a la ri v o q e la n ish ig a
b o 's h a tib b e ra d i. 
M asalan , 
b o 'ri 
le k se m a si 
o d a m g a
n isb a ta n
q o 'lla n g a n d a
u n d a g i 
«hayvon», 
« itsim o n lar o ila sig a m an su b » , « y o w o y i» a ta s h se m alari k u c h siz la n ib , 
«yirtqich», «vahshiy», «qonx r» ifo d a se m alari k u c h a y g a n h o ld a
y u z a g a c h iq ad i.
M u sta q il le k se m a la r y o rd a m c h i s o 'z la r vazifasid a q o 'lla n g a n d a
u n d a g i a ta s h v a ifo d a se m alari k u c h siz la n ib , vazifa se m a la ri esa 
k u c h a y ib v o q e la n a d i.
S e m a la rn in g d a ra ja sig a k o 'r a tu rlari. S em alar d a ra ja sig a k o 'ra
b irla sh tiru v c h i 
(integral) 
va 
farq lo v ch i 
(differensial) 
se m a la rg a
ajratilad i. 
B irlash tiru v ch i 
se m a la r 
b ird a n
o rtiq
le k se m a la rd a g i 
o 'x s h a s h , b ir xil sem alard ir. F a rq lo v c h i se m a la r e sa o 'x sh a sh , 
m a 'n o v iy y a q in le k se m a la rd a g i fa rq la n u v c h i sem alard ir. M a sa la n , ota,
100

---

o na, aka, o pa, u ka, singil le k se m a la rid ag i «qarindosh», « qon — 
q arin d o sh » , «bevosita» se m alari in teg ral sem alar b o 'lsa, «m endan 
k atta» sem asi ota, o na, ak a, o p a lek sem alarin i  zaro b irlash tim v ch i, 
am m o u ka, singil le k se m a la rid a n farqlovchi sem alardir. «m endan 
kichik» sem asi u k a va sin g il lek sem alarin i  zaro birlashtiruvchi, 
b iro q o ld in g i le k se m a la rd a n farq lo v ch i sem alardir. K  rinadiki, bir 
sem a le k se m a n i b ir v a q tn in g o 'z id a nim a b ila n d ir birlashtiruvchi, 
n im a b ila n d ir farq lo v ch i q a ra m a — qarshi tabiatli m o h iy atg a ega. 
B irlashtiruvchi se m a la r siste m a hosil qiluvchanlik, sistem ag a asos 
b  luvchi, farq lo v ch i se m a la r e sa sistem ad a tu g 'ilu v ch i, 
p ay d o
b  lu v c h a n lik x o ssa sig a ega.
S em em a sem alarin i ta rtib la sh d a q a to r um um iy, b irlashtiruvchi 
se m a la rd a n b o sh lan ib , x u su siy , farqlovchi sem alarg a q arab boradi. 
M asalan, o ta le k se m a sin in g se m e m a si sem alari tark ib i q u y id a g ic h a
beriladi:
1. p red m et;
2 . shaxs;
3. q arin d o sh ;
4. q o n — qarin d o sh ;
5. bevosita;
6 . 1 — avlod;
7. « m en » d an k a tta ;
8 . erkak;
9. u m u m u slu b iy .
C h u n k i p re d m e t sh ax s v a sh ax s em aslarga, sh ax slar q arin d o sh
va q arin d o sh em a sla rg a , q a rin d o sh la r qon — q arin d o sh va nikohli 
q arin d o sh g a , q o n — q a rin d o s h b e v o sita yoki bilvositaga, b ev o sita 1 — 
av lo d g a y o k i 2 —av lo d g a, 1 —avlod m en d an k a tta g a y o k i m en d an
k ich ik k a, m e n d a n k a tta e rk a k y o k i ay o lg a b o ’linadi.
L ek sem alam i se m a la rg a a jra tish tilsh u n o slik d a k o m p o n en tli 
tahlil y o k i uzvli ta h lil y o x u d sem ik tah lil d e b yuritiladi. S em em ani 
se m alarg a 
ajratish
m o d d a n i 
a to m la rg a
a jratish g a 
o 'x sh ay d i.
B osh q ach a a y tg a n d a se m a la r xim iyaviy e le m e n tla rg a o 'x sh ay d i. 
B orliqda xim iyaviy e le m e n tla r sa n o q li b o ’lg an lig i va u larn in g tu rlich a 
k o m b in atsiy asid an b e h a d k o 'p m o d d a la r hosil q ilin g an lig i kabi, 
c h e k la n g a n m iq d o rd a g i s e m a la m in g turli xil k o m b in atsiy asid an ham
k o 'p la b se m e m a la r v u ju d g a keladi.
101

---

S em em a v a n u tq iy ma'no*
S e m e m a n in g n u tq iy lu g 'a v iy m a 'n o sifatid a v o q y elan ish i. S em em a 
va n u tq iy m a 'n o m u n o sa b a ti, a lb a tta , b o sh q a liso n iy b irlik la rd a
b o 'lg a n i kabi, d ia le k tik a n in g u m u m iy lik —xusu siy lik , m o h iy a t va 
hodisa, im k o n iy a t va v o q elik , sa b a b va o q ib at, u m u m a n o lg a n d a , zot 
va tajalli d ia le k tik a sin i o 'z id a ak s e ttirad i. S h u n in g d e k , b a rc h a lisoniy 
b irlik lar va u la rn in g n u tq iy v o q y e la n ish la rid a k u z a tilg a n ta y y o r — 
tayyor em as, ijtim o iy —in d iv id u a l, c h e k la n g a n — ch ek siz, b a rq a ro r — 
b e q a ro r, ta k ro r — b e ta k ro r u m u m nisb atli b elg ilari se m e m a v a n u tq iy
m a ’n o m u n o s a b a tid a o 'z ig a xos ta rz d a tajallilan ad i. 
<
S e m e m a n in g ta y y o r v a n u tq iy m a'n o n in g ta y y o r em asligi. 
S e m em an in g aso siy x u su siy a ti, u n in g til jam iyati a'z o la ri o n g id a
tay y o r h o ld a e k a n lig id ir. D em ak, se m e m a m a'lu m b ir q o n u n iy a t y o k i 
q o lip n in g m ah su li y o k i h o silasi em as.
M a s a la n ; k ito b le k se m a sig a x o s « v araq lard an ta sh k il to p g a n , 
m u q o v alan g an , b o sm a y o k i q o 'ly o z m a h o ld a g i d av riy b o 'lm a g a n
 q u v quroli», 
sh o d
le k se m a sin in g
«jonli p re d m e t 
e m o tsio n al 
h o latin in g
ijo b iy
d a ra ja sin i 
ifodalovchi 
b a h o
sifati», 
o 'q im o q
le k se m a sin in g
« h a rfla rn i 
u rish tirib , 
m a 'n o sin i 
o 'q is h g a
intilish 
h a ra k a tin i ifo d alo v ch i fe'l» se m e m a la ri kishi o n g id a n u tq iy m a 'n o
sifatida n a m o y o n b o 'lis h u c h u n ta x t tu ra d i. S o 'zlo v ch i h e c h q a c h o n
sem em a y a ra tm a y d i. N u tq iy m a 'n o e sa m u ay y an sin ta k tik q u rs h o v d a
n u tq sh aro iti va so 'z lo v c h in in g k o m m u n ik a tiv n iy a tig a m os ra v ish d a 
y u z a g a k eltirilad i. M a sa la n , U b irin c h i sin fd a b o 'ls a —da, m a tn n i tez 
va ravon o 'q iy d i g a p id a o 'q im o q le k se m a sin in g sem em asi u sh b u
h o lat u c h u n sh u n u tq ja ra y o n n in g o 'z id a y o q hosil q ilin ad i. B u n d a 
v o q e la n g a n
n u tq iy
m a 'n o
se m e m a d a n
h a ra k a tn in g
k im g ad ir 
teg ish lilig i, «tez v a rav o n e k a n lig i» , « h a ra k a tn in g m a tn u s tid a a m alg a 
o sh ay o tg an lig i» k a b i x u s u s iy b elg ila ri b ilan farq lan ad i. Bu b e lg ila r 
se m e m a d a a k s e tm a g a n b o 'lib , n u tq ja ra y o n id a hosil q ilin g a n . N u tq iy
m a'n o n in g ta y y o r em aslig i, ay n iq sa , se m e m a n in g n u tq iy m a 'n o si 
)
so 'z la rd a k o ’ch m a m a 'n o sifa tid a v o q e la n ish la rid a y a n a d a y o rq in ro q
n am oyon b o 'la d i. U p a x ta term as, h a sh a rc h ila rg a su v ch i e d i g a p id a g i 
^
suvchi so 'z in in g m a 'n o si n u tq iy b o 'lib , u n i «suv tash ish va y e tk azib
b erish b ila n s h u g 'u lla n u v c h i kishi» ta rzid a tasv irlash m um kin.
Bu n u tq iy m a 'n o su v s o 'z ig a —c h i q o 'sh im c h a sin i q o 'sh is h
asosida su v le k se m a si se m e m a sin i ju z'iy lash tirib h o sil q ilin g a n
m a z k u r m a 'n o n u tq ja ra y o n i m ah su lid ir.
S e m e m a n in g k o 'c h m a m a 'n o
sifatid a q o 'lla n is h id a n u tq iy
m a ’n o n in g ta y y o r e m a slig i b e lg isi a n iq ro q k o 'z g a ta sh la n a d i. Q u sh
* Q o ’lla n m a n in g u s h b u q is m i u c h u n m a tiria l s if a tid a S h . B o b o jo n o v n in  ^ e m c m a , u n in g Ic k s ik o g ra fik ta lq in i 
v a n u tq iy v iq e la n is h i m a v z u s u d a g i n o m z o d lik d is s c r ta ts iy a s id a n fiy d a lan ild i.
102

---

ed im , q a n o tim n i q a y ird ilar g a p id a g i q a n o t so 'z id a sem em a sh u tarzd a 
ju z 'iy la sh g a n k i, u n in g a ta sh sem alari so 'n ib , sem em a b u tu n la y sifat 
o 'z g a ris h ig a u c h ra g a n . Bu « zgargan» h o lat ham sof n u tq iy jaray o n
m a h su li b o 'lib , b u n g a c h a u ta y y o r h o ld a em as edi.
S e m e m a n in g
tak ro rla n u v c h an lig i 
va 
n u tq iy
m a'n o n in g
b e ta k ro rlig i. S em em a o 'z in in g b arch a n u tq iy k o 'rin ish la ri u c h u n asos 
b o 'lib , h a r b ir q o 'lla n ish id a , u n in g ju z ’iy lash g an va m atn, n u tq
sh aro iti, so 'z lo v c h in in g m aq sa d ig a b o 'y su n g a n h o lati kuzatiladi. 
o 'q im o q le k se m a sin in g zikr e tilg a n sem em asid ag i «harflarni urishtirib 
m a 'n o sin i tu s h u n is h g a intilish» «boshqa n o lu g ‘aviy v o sitalar tajallilari 
bilan » to 'y in g a n h o ld a tak ro rlan av erad i. Biroq u n in g n u tq iy k o 'rin ish i 
h a r b ir q o 'lla n is h d a o 'z ig a xosdir. C h u n k i n u tq iy m a'no m a'lu m
q o 'lla n is h d a b o s h q a m orfem ani, sin ta k tik va u slu b iy v o sitalar bilan 
y a x litlik k a s b etib , an iq m ak o n va zam o n d a n a m o y o n b o 'la d i, bu 
y a x litlik a y n a n sh u n o lu g ‘aviy v o sitalar b ilan b u tu n lik d a b o sh q a 
o 'rin d a g i q o 'lla n is h d a h e c h b o 'lm a g a n d a m ak o n va zam on b ilan 
farq lan ish i, u n in g b e ta k ro rlig in i k o 'rsa ta d i.
S e m e m a n in g
b arq a ro rlig i 
va 
n u tq iy m a 'n o n in g
o 'tk in c h i, 
v a q tin c h a lig i. 
S em em a va n u tq iy m a'n o m u n o sa b a tin in g y u q o rid a g i 
tav siflarid an
u la rn in g b a rq a ro rlik
— 
b e q a ro rlik b elg ilari k elib
c h iq a d i. S e m e m a b a rq a ro r va o 'z g a rm a s b o 'lib , u n in g k o 'rin ish i 
b o 'lg a n n u tq iy m a ’n o o ’zg aru v ch an va o 'tk in c h id ir. Bir q a ra sh d a
n u tq iy m a 'n o n in g ta k ro rla n m a s ekanligi, u n in g
o 'zg arm as, bir 
h o la td a n ik k in c h i h o la tg a o 'tm a s h o la tid e k ta s a w u r u y g 'o ta d i.
A slida 
n u tq iy
m a 'n o n in g
b a rq aro rlig i 
d e g a n d a
u n in g
o 'tk in c h ilig i va «oniy»ligi n az a rd a tu tilad i. 
J
S e m e m a n in g c h e k la n g a n lig i v a n u tq iy m a 'n o n in g cheksizligi. 
M o n o se m a n tik le k se m a la rn in g b ir va p o lise m a n tik lek se m a la rn in g bir 
n e c h ta (bu h a m sanoqli) sem em asi b o 'lib , u n u tq iy v o q e la n g a n d a
c h e k siz lik k asb e tad i. H a r b ir q o 'lla n ish d a g i n u tq iy m a 'n o o 'z ig a xos 
v a q a y ta rilm a s alo h id alik d ir.
N u tq iy m a 'n o
q a n c h a lik ch ek sizlik k asb
etm asin, 
u n in g
a so sid a g i se m e m a b itta lig ic h a qolaveradi.
S e m e m a n in g ijtim oiyligi va n u tq iy m a 'n o n in g individualligi. 
S em em a ijtim o iy sh a rtla n g a n b o 'lib , u til ja m iy a ti a ’zolarin in g
u m u m m e h n a ti m a h su li va shu til jam iyati a'zo lari u c h u n b ird ay
u m u m iy d ir. N u tq iy m a 'n o esa h a r b ir so 'zlo v ch i u c h u n o 'z ig a xos — 
in d iv id u ald ir.
S e m e m a n in g
g ra m m a tik
m a'n o
sifatida vo q elan ish i. 
Ayrim
le k se m a la rn in g
n o m u sta q il 
le k se m a
sifatida 
v o q e la n ish id a
se m e m a la rn in g o 'z m u a y y an lig in i kuch sizlan tirish in i, se m em an in g
g ra m m a tik m a 'n o sifatida v o q elan ish in i k o 'ris h m u m k in . Q u y id a
q a ra m o q le k se m a sin in g ik k i m a'n o sin i q iy o slash g a h a ra k a t qilam iz. 1.
103

---

H a m d a m d a d a sig a q a ra g a n c h a u z o q tikilib qoldi. (A .Q ahhor). 2. 
M e n g a qara, xotin, — d e d i H oji jid d iy tu sd a. O 'z b e k oyim q aradi. 
(A .Q odiriy). 3.Bu ju v o n m e n g a q a ra b k e la r edi. 
(F.Fulom). 4. 
D e h q o n la r to 'd a s i q ish lo q q a q a ra b y u rd i (S.A hm ad). 5. Y ashirin 
x a b a rla rg a va ba'zi a lo m a tla rg a q a ra g a n d a , B ad iu zzam o n A stro b o d d a 
isy o n k o 'ta ris h fikrlari b ilan o v o ra b o ’la y o tg a n i h a q id a g apirdi. 
(O ybek).
1 —, 2 — g a p la rd a q a ra m o q le k se m a sin in g « k o 'rish u c h u n k o 'zn i 
b iro r to m o n g a, n a rsa y o k i k im sa g a y o 'n a ltirm o q » se m e m a sin in g
n u tq iy lu g 'a v iy m a'n o sifa tid a g i v o q e la n ish i k u zatilad i. Bu sem em a 
k e y in g i g a p la rd a
o 'z in in g
« k o 'rish
u c h u n »
sem asin i 
0 
(nol) 
d a ra ja g a c h a k u c h siz la n tira d i va q o lg a n se m a la r m a 'lu m d a ra ja d a
su say ib , « h a ra k a t y o 'n a lg a n to m o n » : (4 —g ap )» «ayirib k o 'rsa tm o q » , 
« ta'k id lash » , 
s h u n in g d e k , 
« qiyoslash», 
«solishtirish» 
m a'n o larin i 
b ild ira d i. q a ra m o q le k se m a si k o 'rm o q le k se m a si b ila n m a 'n o d o sh
b o 'lg a n lig i bois, u la r se m e m a la rin in g g ra m m a tik m a ’n o g a a y la n g a n
k o 'rin ish la rid a ham m a z k u r m a 'n o d o s h lik m a 'lu m d a ra ja d a sa q la n g a n
b o 'la d i. Q iyoslang: « O lm ag a q a ra g a n d a n o n sh irin — o lm a d a n k o 'ra
n o n shirin». K o 'rin ad ik i, q a ra m o q le k se m a si k o 'm a k c h i vazifasida 
q o 'lla n g a n d a u n in g se m e m a si ta rk ib id a g i «yo’n a ltirm o q » sem asi 
liso n iy va n u tq iy h o d isa la m i b o g ’la sh vazifasini o ’tay d i. B o sh q ach a 
a y tg a n d a , q a ra m o q k o 'm a k c h is in in g q a ra m o q le k se m a si h osilasi 
e k a n lig ig a ish o ra qilib tu rad i.
M u staq il le k se m a la rn in g n o m u sta q il s o 'z sifatid a q o 'lla n is h la rid a
n u tq iy m a ’n o la rn in g o 'z la ri m a n su b se m a la r b ilan b o g 'la n ish la ri 
k u c h li y o k i k u ch siz b o ’lishi m u m k in . Bu, ay n iq sa, k o 'm a k c h i fe'l 
vazifasid a k e lg a n le k se m a la rd a y a q q o l k o 'z g a ta sh la n a d i. Q iy o slan g :
1. E lm u ro d d u n y o x a b a rla rid an o ’q ib b e ra b o sh la d i. (P.T ursun.) 2.
M a y o y in in g h a y o tb a x sh q u y o sh i o 'z in in g erk a lo v c h i, zarrin n u rla rin i 
a la n g a
so ch ib
y otibdi. 
(X .Z iyoxonova). 
3. 
Siz 
o 'q is h g a
k e ta y o tg a n in g iz d a d a ra x tla rg a o 'z im q a ra b tu rsam . (Sh.R ashidov). 4.
T o ‘y q iz ig a n d a y a n a b ir b a lo n i b o sh la b y u rm a, —d e b T o 'lo m a t 
m o 'y lo v Q o 'c h q o rg a q o 'l c h o 'z d i. 5. H ali u y e rd a , h ali b u y e rd a y an g i 
tu g 'ila y o tg a n q o 'z ila r c h o 'p o n la rn i sh o sh irib q o 'y g a n , u la rd a tinim
^ 
y o 'q (C h.A ytm atov). 6. S en m e n d a n h a r q a n c h a x a fa b o 'ls a n g ham , 
k o 'n g lim g a tu g ib q o 'y g a n im n i e n d i a y tib so lm asam , iloji y o 'q . 
(A Q a h h o r). K o 'rin ib tu rib d ik i, ay rim q o 'lla n is h la rd a (1 — , 2 — , 3 — , 4) 
s o 'z la m in g g ram m atik m a 'n o la ri le k s e m a la rn in g se m e m a la ri b ilan 
se m a n tik b o g 'la n ish la rg a ega. B a’zila rid a e s a (5 — , 6) k o 'm a k c h i 
fe 'lla r (q o 'y g an , solm asam ) 
o 'z g ra m m a tik m a 'n o la rid a n q ariy b
u zilg an . A sos le k se m a la r s e m e m a la rin in g g ra m m a tik m a 'n o la rd a
q o ld irg a n «iz»lari sezilarsiz d a ra ja d a d ir.
104

---

S em em alarn in g n u tq iy g ra m m a tik
m a'n o
sifatida 
yuzaga 
c h iq ish d a g i se m e m a n in g g ram m atik alizatsiy alash u v i hodisasi alohida 
ta d q iq o t m an b ai b o 'lish i kerak.
D em ak, sem e m a n in g n u tq iy v o q elan ish i d e g a n d a u n in g n afaqat 
n u tq iy lu g 'a v iy m a ’no, b alk i n u tq iy g ra m m a tik m a'n o sifatida 
v o q elan ish i ham n a z a rd a tutilish i lozim.
SEM E M A N IN G N U T Q Q A XOSLANISHI
S em em a n u tq d a u n i u sh b u q o 'lla n ish g a xoslovchi turli vositalar 
ta 'sirig a
b e rilg a n
va 
ju z 'iy la sh g a n
h o ld a 
«k rinish» 
beradi. 
S e m em an in g n u tq iy k o 'rin is h id a u n i n u tq q a x o slag an n o lu g ‘aviy 
v o sitalarn in g ta'sir d a ra ja si tu rlic h a b o 'lad i.
S em em an in g n o lu g 'a v iy tajallilar ta ’sirid ag i o 'z g a rish g a u chrashi 
n a tija sid a v u ju d g a k e la d ig a n sifat o 'z g a rish la ri ham u n g a ta ’sir 
q ilu v c h i om illari d a ra ja sig a k o 'ra tu rlich a b o 'lad i.
S em em a so 'z y a sa sh q o lip lari aso sid a n u tq iy yasam a so 'zlar 
m a'n o si sifatid a n a m o y o n b o 'la r ek an , b u n d a b u n u tq iy m a'noning 
ta rk ib id a sem a k o 'rin ish i m a q o m in i oladi. M asalan, [[fe'l] + [uvchi] = 
(fe'l a n g la tg a n h a ra k a tn in g b ajaru v ch isin i an g la tu v c h i shaxs oti) 
liso n iy s o 'z yasash q o lip i h o silalarid a (ichuvchi, k esuvchi, yozuvchi, 
x o h lo v ch i va b.) b u so 'z la rn in g aso sid a y o tg a n ich, kes, yoz, x o h la 
le k se m a la rin in g se m em alari y a sa m a so 'z la rd a a n g lash ilg an n u tq iy
m a 'n o n in g b o 'la k c h a si sifatid a y u z a g a ch iq ad i. Deylik, ichm oq 
le k se m a sin in g sem em asi «biror su y u q lik n i is te ’m ol qilm oq» b o 'lib , u 
ic h u v c h i n u tq iy h o silasid a «ichish b ilan sh u g 'u lla n u v c h i kishi» n u tq iy
m a 'n o sin in g ichish uzv id a m u jassam lash g an d ir. B unda m a'lum bir 
b u tu n lik n in g «kichrayib», n u tq iy b ir b u tu n lik n in g tark ib iy qism iga 
a y la n g a n in i 
k o 'ram iz. 
Bu 
e sa
se m e m a d a
sifat o 'zg arish i 
yuz 
b e rg a n lig in i k o 'rsa ta d i. D em ak, n u tq iy y asam a so 'z la rd a lisoniy 
b u tu n lik n in g n u tq iy q ism g a ay la n ish i h o d isasi y u z beradi. Buni 
sh a rtli rav ish d a « sem em an in g n u tq iy m a'n o b o 'la k c h a sig a aylanishi» 
d e b ataym iz.
S e m em an in g m azk u r h o d isa d a n q u y iro q d a ra ja d a o 'zg arish i 
u slu b iy
om illar 
va 
ay rim
lu g 'a v iy —sin ta k tik
shakl 
hosil 
q ilu v ch ilarn in g ta ’siri n atija sid a y u z beradi.
L ek sem a k o 'c h m a m a ’n o d a q o 'lla n a r ek an , u n in g sem em asi 
ta rk ib id a g i a tash se m alari so 'n ib , n u tq iy v o q e lik k a m os ravishda ifoda 
v a vazifa sem alari k u c h a y a d i. M asalan, o ltin y o sh lik birikuvida 
v o q e la n g a n oltin le k se m a sin in g «sariq tu sli q im m a tb a h o noyob 
m e ta lln i ifodalovchi ob> se m e m a sid a g i «sariq tusli», «m etall», «ot» 
se m alari b u tk u l s o ’n g a n b o 'lib , «kam yob», «qim m atbaho» sem alari 
k u c h a y g a n va «ot» vazifa sem asi «sifat» m a'n o b o 'la k c h a sig a
105

---

a y la n g a n h o ld a n a m o y o n b o 'lg a n . Biroq b u n d a g i vazifa se m a sin in g
o 'z g a ris h i n u tq iy h o d isa b o 'lg a n lig i sab ab li u s e m e m a n in g ik k in c h i 
tu rk u m g a h a m x o slig in i k o ’rsatm ay d i, b alki b o s h q a tu rk u m g a xos 
vazifasini b a ja rish i d e b tu s h u n m o q lozim . D em ak, le k se m a n in g
k o 'c h m a
m a ’n o d a
q o 'lla n ilis h id a g i 
m a'n o v iy
m o d ifik atsiy asin i 
« se m e m a n in g se m a la rin in g o 'zg arish i» d e b b a h o la sh m um kin.
S e m e m a
v azifa 
se m a sin in g
o 'z g a rib
v o q e la n ish in i 
fe'l
le k se m a n in g sifatd o sh , ra v ish d o sh va h a ra k a t n o m i sh a k lla rin i olib
q o 'lla n is h id a y a q q o l 
k u z a tish
m um kin. 
M asalan , 
rav ish d o sh
sh a k lla rin i 
o lg a n
fe'l 
le k se m a sem a aso sid a
fe 'ln in g
m a 'n o si 
k u c h siz la n ib ra v ish g a x o s b e lg i k u ch ay ad i. Q iy o slan g : U sh o sh ild i — 
U sh o sh ilib g a p ird i.
A yrim lu g 'a v iy sh a k l h o sil q ilu v ch ilar fe 'ln in g a ta s h sem a la rin i 
m o d ifik a tsiy a q ilad i. 
M asalan , 
k ito b
le k se m a si 
s e m e m a sid a g i
b e lg ila n m a g a n m iq d o r se m a si n u tq d a v o q e la n g a n k ito b la r s o 'z
sh a k lid a , [son+ ot] q o lip li s in ta k tik q u rilm alard a m u a y y a n la sh a d i. Bu 
esa u n i sh a rtli ra v ish d a « sx e m e m a n in g a ta sh se m alari o 'z g a rish i» d e b
ta lq in q ilish im k o n in i b e ra d i.
A y tilg a n la r a so sid a s e m e m a n in g n u tq iy x o sla n ish in i q u y id a g i 
tip la rg a b o 'lis h m u m k in :
1. 
S e m e m a n in g s o 'z m a 'n o b o 'la k c h a si sifatid a v o q e la n ish i.
2. 
S e m e m a n in g a ta s h se m alari so 'n is h i n a tija sid a vazifa 
se m alari k u c h a y is h i v a ifo d a sem alari o 'z g a rish i sifa tid a v o q e la n ish i.
3. 
S e m e m a n in g a ta s h se m a la ri o 'z g a rib v o q elan ish i.
S em em an i n u tq q a x o slo v ch i v o sitalarn in g q u y id a g i tu rla rin i
a jra tish m u m k in :
1. 
S o 'z y a so v ch i v o sitalar.
2. 
M o rfo lo g ik v o sitalar.
3. 
S in ta k tik v o sitalar.
Bu v o sita la rn in g se m e m a v o q e la n ish ig a ta 'sirin i b irm a —b ir k o 'rib
o 'tis h g a h a ra k a t qilam iz.
S e m em an i n u tq q a x o slo v c h i s o 'z y aso v ch i v o sitalar. T izim iy 
y o n d a sh u v d a liso n v a n u tq izchil farq lan ar ek an , s h u n g a m uvofiq, 
s o 'z y a sa lish id a h am , liso n iy v a n u tq iy s o 'z y a sa sh a jra tila d i.
D em ak , 
le k s e m a y a sa sh
(yasam a so 'z la m in g
lisoniylashuvi) 
n a tija sid a y a n g i se m e m a (yoki sem em alar) v u ju d g a k elad i.
S o 'z y asash v o sitalari. L ek sem a s o 'z yasash q o lip la ri v o sita sid a
n u tq iy y a sa m a s o 'z la m i v u ju d g a k eltiradi. N u tq iy y a sa m a s o 'z la rg a
ham , b o s h q a n u tq iy b irlik la r b elg ila ri xosdir.
Y asam a 
s o 'z la rd a
u c h
tu r
lisoniy b irlik n in g
v o q y e la n ish i 
ku zatilad i:
a) 
aso s lek sem a;
b) 
y a so v ch i m o rfe m a (yoki leksem a);
106

---

v) 
s o 'z y a sa sh qolipi.
N u tq iy y asam a s o 'z la r d ey ilg a n d a , so 'z yasash q o lip la ri asosida 
m a 'lu m b ir n u tq ja ra y o n id a v u ju d g a k eltirilg an va u sh b u n u tq
ja ra y o n id a g in a m av ju d b o 'lg a n ho silalar an glashiladi. N u tq iy yasam a 
so 'z la r ijtim o iy sh a rtla n m a g a n lig i b ilan x arak terlan ad i.
M asalan , 
[aniq 
o t+ o t 
an g lan m ish
bilan 
s h u g 'u lla n a d ig a n , 
a lo q a d o r shaxs] q o lip i a so sid a v u ju d g a k elg an u c h ta b o 'z c h i hosilasi 
m avjud:
a) 
b o 'z to 'q u v c h i shaxs;
b) 
b o 'z so tu v ch i shaxs;
v) 
b o 'z x arid q ilu v ch i shaxs.
B u m a ’n o la rd a g i b irin ch isig a eg a b o 'lg a n b irlik liso n iy tabiatli 
b o 'lib , ijtim o iy sh a rtla n g a n lik x o ssasig a ega.
Q o lg a n ikki m a 'n o sof n u tq iy hosilalar hisoblanadi. B iroq lisoniy 
b irlik sa n a lm ish b o 'z c h i le k sem asin in g va zikr e tilg a n q o lip n in g
n u tq iy h o silalari aso sid a sem ik b o g 'la n ish m avjud b o 'lib , b iro q ular 
le k se m a n in g tu rli k o 'rin ish la ri sanalm aydi. U lard ag i um um iylik, 
b o g 'lo v c h i se m a la rd a n ta sh q a ri, s o ’z yasash qolipi h am dir.
«B o'z so tu v ch i shaxs» m a'n o sid a g i b o 'z c h i so 'z id a b o 'z lek sem asi 
sem em asi b o s h q a u m u m iy lik ( — chi m orfem asi va q o lip jla r zarralari 
b ila n b irg a lik d a m a z k u r n u tq iy m a'n o (butunlik) u c h u n b o 'la k
sifa tid a n a m o y o n b o 'lg a n . B o'zchi so 'zin in g m a'n o si « b o 'z sotuvchi 
shaxs» m a 'n o b o 'la k c h a la rid a n ib o rat bo'lib, b u n d a «shaxs» m a ’no 
b o 'la k c h a s i q o lip va u n d a g i —chi m orfem asi um u m iy lik zarrasidir.
X o 'sh , m a z k u r « n utqiy» h o silad a «b z sotuvchi», «shaxs» m a'n o
b o 'la k c h a la ri m av ju d e k a n , b u n d a u sh b u h o silan in g asli zoti nim a 
h iso b la n a d i? B o sh q ach a a y tg a n d a , u sh b u h o la td a zotiy v a o 'z g a
h o d isa la r tajallilari q a n d a y farq lan ad i? T o 'g ’ri, b o 'z c h i h osilasida b o 'z
le k se m a sin in g « k ich ray g an » v o q elan ish i m avjud, b iro q b u h o silan in g
asl zoti s o 'z y a sa sh q o lip id ir. C h u n k i suvchi, ishchi k a b i ho silalar 
b o 'z c h i h o silasi b ila n b irg a lik d a shaxs otlari q a to rin i hosil q ilad i va 
« shaxs 
oti» 
vazifa 
m a 'n o
b o 'la k c h a si 
m azk u r 
ho silalarn i 
b irla sh tiru v c h i om il b o 'lib , b u u larn in g zam iridagi s o 'z yasash 
q o lip in in g m o h iy atig a teg ish lid ir.
S e m e m a la rn in g n u tq d a «kichraygan» h o ld a n a m o y o n b o 'lish i 
y o x u d (lisoniy sa th d a) sem e m a la rn in g sem alarg a ay lan ish i q o 'sh m a , 
ju ft le k se m a la rd a y o k i s o 'z la rd a y an ad a y o rq in ro q k o 'rin ish g a e g a
b o 'la d i.
Q o 's h m a le k se m a la r ta rix a n ikki va u n d a n o rtiq o 'z a k (lu g 'av iy
m orfem a) 
la m in g
sh a k liy
va 
m azm uniy b u tu n lik k a
ay lan ish i 
n a tija sid a y u z a g a
k elad i. 
M asalan, b e lb o g 1, 
tezo q ar, 
b e lk u ra k
lek sem alari. 
B undagi, 
deylik, 
b e lb o g ' 
lek sem asi 
sem em asin i 
q u y id a g ic h a tavsiflash m u m k in : «belni b o g ‘lash u c h u n ish latilad ig an
107

---

m ato». D em ak, se m e m a «bel», « b o g 'lash » , «m ato» se m a la rid a n
tashkil 
to p g an . 
S e m e m a d a g i 
«bel» 
sem asi 
b e l 
lek sem asi 
sem em asin in g to ra y g a n « se m alash g an » k o 'rin ish id ir.
Ju ft le k se m a la rd a h a m b u h o la tn i k u z a tish m u m k in . M asalan, 
o ta —o n a lek sem asi se m e m a si ta rk ib id a o ta va o n a lek sem alari 
sem em alari sem alar sifa tid a ish tiro k e tg a n .
N u tq iy q o 'sh m a va ju ft s o 'z la rd a u sh b u b u tu n lik k a asos b o 'lg a n
le k sem alarn in g
se m e m a la ri 
n u tq iy
m a 'n o b o 'la k c h a la ri sifatida 
n am o y o n b o 'la d i. M asalan , k ito b —d a fta r ju ft s o 'z id a g i «kitob — d aftar 
va u n g a y aq in  q u v q u ro llari» d e b tav siflan u v ch i m a'noviy tab iati 
ta rk ib id a n k ito b v a d a fta r le k se m a la ri se m e m a la ri n u tq iy m a'n o
b o 'la k c h a si sifatida y u z a g a ch iq q a n .
D em ak, b a rc h a y a sa m a le k se m a la rd a y a sa lish g a a so s lek sem a 
sem em asi sem a d a ra ja s ig a tu s h g a n h o ld a, n u tq iy y asam a so 'z la rd a
esa n u tq iy m a'n o b o 'la k c h a s i sifa tid a y u z a g a c h iq ad i.
S em em ani n u tq q a x o slo v ch i m o rfo lo g ik om illar. M orfologik 
om illar aso sid a se m e m a n in g n u tq q a x o sla n ish i m a'lu m b ir so 'z
tu rk u m lari d o ira sid a k e c h a d i.
B osh q ach a a y tg a n d a , tasn iflo v ch i lu g 'a v iy s h a k lla rg a eg a b o 'lg a n
s o 'z tu rk u m lari d o ira sid a s e m e m a n in g — u y o k i b u omil aso sid a 
n u tq q a xoslan ish i k u z a tila d i. Bu v o sita la r sira sig a q u y id a g ila rn i 
k iritish m um kin:
O tlarda: k o 'p lik , k ic h ra y tirish .
Sifatda: daraja.
F e'llarda: n isbat, o 'z g a lo v c h i, h a ra k a t tarzi shakllari.
K o 'p lik
son 
sh a k li 
o t 
tu rk u m ig a
m a n su b
le k sem alarn in g
sem em asi 
ta rk ib id a g i 
b e lg ila n m a g a n
m iq d o r 
sem asini 
m u ay y an lash tirad i 
v a 
s e m e m a n in g
n u tq iy
k o 'rin ish id a
m iq d o r 
m a 'n o sin i n a m o y o n q ilad i: A lish er h a lig i k ish ig a o 'z sh e'rlarin i 
k  ch irish g a b erd i. («A llom alar ib ratid an » ). Bu sh a k l ayrim o tla rg a
q o 'sh ilib , 
h u rm a t 
m a 'n o s in i 
n a m o y o n
q ilad i, 
se m em ad a 
b e lg ilan m ag an h u rm a t m a 'n o si u n in g n u tq iy k o 'rin is h id a v o q elan ad i. 
M a'lu m b o 'lad ik i, k o 'p lik sh a k li m iq d o r m a 'n o sin i v o q e la n tirg a n d a , 
o t leksem a se m e m a sid a g i a ta s h se m a sig a ta ’sir qiladi. H u rm at 
m a'n o sin i v o q e la n tirg a n d a esa, se m e m a n i u n in g ifoda sem asini 
m odifikatsiya qilish a s o s id a n u tq q a k iritad i.
Sem em a ifoda se m a sin i m o d ifik a tsiy a q ilish aso sid a le k sem an i 
n u tq q a kiritishlar lu g 'a v iy sh a k l h o sil q ilu v c h isin in g k o 'p a y tirish
m a ’n osiga 
eg a
b o 'lg a n d a
k u zatilad i: 
T illarim
y ech ilib
ketdi.
K o 'n g illarim ozib k e td i. U y q u la rim q o c h ib ketd i.
K o'plik son sh ak li a y rim a to q li o tla rg a q o 'sh ilib , b irg alik
m a'n o sin i ifo d a la g a n d a (T o sh k e n tla rn i k o 'rib keld im ), sem em an in g
a ta sh sem alarid an b irin i k e n g a y tirg a n h o ld a v o q e la n tira d i. O 'x sh atish
108

---

m a 'n o si 
ifo d a la n g a n d a esa 
(F arh o d lar 
k eldi 
k an al 
qazm oqqa) 
se m e m a n in g ifoda sem asi o 'z g a rish g a u c h ra g a n h o ld a v oqelanadi.
K ich ray tirish — e rk a la sh sh a k lla ri sem e m a n in g g o h atash , goh 
ifo d a se m a la rig a ta 'sir qiladi.
E rk alash sh a k lla ri sh ax s o tlarig a q o 'sh ilib , erk alash , suyish kabi 
ijo b iy m u n o sa b a tn i b ild ira r ek an , b u n d a sem em a ta rk ib id a g i ifoda 
s e m a la rig a ta 's ir e tilg a n lig i ku zatilad i: A kajonim d o 'p p im q o q ib silar 
e d i b o sh im n i, O p ajo n im d a stu rx o n g a k eltirard i oshim ni g a p id a aka 
va o p a le k sem alari sem em alari ta rk ib id a g i «betaraf» m u n o sab at 
sem asi «ijobiy m u n o sab at» tarzid a n u tq iy reallashgan.
S h u n in g d e k , 
u sh b u
m a tn d a
m azk u r 
lek sem alar 
sem an tik
ta rk ib id a g i «u slu b iy b e lg ilan m ag an lik » ifoda sem asi «s zlashuv 
n u tq ig a xos» tarzid a m u ay y an lash g an .
K ich ray tirish sh ak li — c h a le k se m a sem em asin in g atash , b a'zan 
ham a ta sh , ham ifoda sem alarin i m odifikatsiya qiladi. M asalan, 
u y c h a , o 'rd a k c h a , tay o q ch a, q u sh c h a , s tu lc h a kab i s o 'z la rd a lek sem a 
se m a n tik ta 's irg a u c h ra g a n b o 'lsa , («hajm an b elg ilan m ag an lik » — 
«h ajm an k ichiklik»), q izch a, o 'g 'ilc h a , o d a m c h a so 'zlarid a ham ifoda, 
ham a ta sh se m alari m o d ifik atsiy asi k uzatiladi.
S o 'z la rn in g b a rc h a sid a a ta sh m a 'n o b o 'la k c h a la rid a h ajm u n su ri 
m u a y y a n la sh g a n b o 'lib , a ta sh sem asi o 'z g a rg a n h o ld a v o q elan g an . 
S h u n in g d e k , so 'z la rd a g i ifo d a sem alari h a m m u ay y an lash g an bo'lib, 
b u
q izch a, 
o 'g 'ilc h a
s o 'z la rid a
« b etaraf 
m u n o sab at»
(«ijobiy 
m u n o sa b a t» ta rzid a b o 'lsa , o d a m c h a so 'z id a «betaraf m unosabat» 
(«salbiy m u n o sab at» ta rz id a y u z a g a c h iq q an .
K ich ray tirish sh ak li n a fa q a t le k se m a v o q e la n ish id a sem alarni 
m o d ifik a tsiy a q ilad i, b alk i p o lise m a n tik lek se m a la rn in g h a r xil 
se m e m a la rin i farq lash u c h u n h a m xizm at qiladi. M asalan, odam
le k se m a sin in g ik k i — «ongli tirik m ayjudot» va « erk ak jin sid ag i 
kishi» 
se m a m a la rid an
qaysi 
b iri v o g e la n a y o tg a n lig in i 
an iq lash
v ositasi h a m b o 'lib xizm at qiladi. Q iy o slan g : o d am = («ongli tirik 
m a y ju d o t» , « e rk a k jin sid a g i kishi»), (odam cha) — « k ich ik jussali 
e rk a k kishi».
D em ak , k ich ray tirish — e rk a la sh lu g 'a v iy sh ak l h o sil qiluvchilari 
se m e m a la rn in g n u tq iy v o q e la n ish id a b a 'z a n atash , b a 'z a n ifoda, 
b a 'z a n e sa h a m atash , ham vazifa sem alarin i n u tq iy m u ay y an lash tirish
v o sitasi b o 'lib x izm at qiladi. S h u n in g d e k , se m e m a la m i farqlab 
v o q e la n tiris h d a ham u la rn in g o 'z ig a xos o 'm i bor.
Sifat tu rk u m id a d a ra ja ifo d alo v ch i lu g 'a v iy shakl hosil q iluvchilar 
sifat 
le k se m a la r 
sem em alarin i 
n u tq q a
m o slash tiru v ch i 
asosiy 
m o rfo lo g ik om il hiso b lan ad i.
y a x sh i le k se m a si se m a n tik tark ib i sem alari q u y id ag ich a:
a ta sh sem alari: «shaxsiy», «um um iy», «ijobiy», «baho».
109

---

ifo d a sem asi: « o d diy» (neytral)
vazifa sem asi: g a p d a m u staq il b o 'la k vazifasida k e la olishi, o t va 
fe'llarg a b irik ish i, rav ish n i b irik tirish i va b.
M u a y y a n n u tq sh a ro itid a y axshi le k sem asi turli d a ra ja sh a k lla ri 
b ilan k elad i. 1.S alim y a x sh i o 'q iy d i. 2.B u g u n ish u n u m i y ax sh iro q .
3.Eng y ax sh i o d a m la r b iz la rg a ham rohdir.
K o 'rin a d ik i, b irin c h i g a p d a y ax sh i so 'zi o d d iy d a ra ja d a b o 'lib , 
b u n d a le k se m a se m e m a sin in g ifoda sem asi d a ra ja n in g o d d iy lig i b ila n
x a ra k te rla n a d i. 2 —va 3 — g a p la rd a esa se m e m a n in g ifoda sem asi 
k u c h a y g a n h o ld a v o q e la n g a n , b eta ra flik b elg isi s o 'n g a n .
D araja s h a k lla ri le k se m a se m em alarin i farq lash vazifasini ham
b ajarad i. Q iy o slan g : 1.Yaxshi, hozir y etib boram an . 2.Siz z u d lik b ilan
y o 'lg a
ta y y o rla n in g . 
—Yaxshi. 
3 .Q o v u n
y a x sh i 
y etish ib d i. 
4. 
O ’sm am iz ju d a yaxshi.
y ax sh i 
le k se m a sin in g
v o q e la n g a n
m a'n o v iy
k o 'rin is h la ri 
farq lan u v i a so sid a g a p la rn i ik k ig a a jra tish m um kin:
a) 
1 — v a 2 — gaplar;
b) 
3 —va 4 — gaplar.
B irinchi g u ru h q o 'lla n ish la rd a y u q o rid a zikr e tilg a n y a x sh i 
le k se m a si s e m e m a sig a xo s sem alari v o q e la n ish la rin in g b a rc h a si 
k u zatilm ay d i. A n iq ro g 'i, b u n d a «baho» se m asi v o q e la n ish i em as, 
b alk i « m a'q u llash » , « m u staq il g ap b o 'lag i» vazifa sem asi em as, b a lk i 
«kirish so 'z» (b irin ch i g ap d a) v a «so'z —g ap » (ik k in ch i g a p d a) vazifa 
se m alari re a lla sh g a n . S h u n in g d e k , zikr e tilg a n ifo d a se m a sin in g
v o q e la n ish i 
b u n d a
m u tla q o
ku zatilm ay d i. 
C h u n k i 
u s h b u
q o 'lla n is h la rd a y a x sh i s o 'z i d arajalan ish q o b iliy a tig a e g a em as. 
D em ak, y a x sh i le k se m a si sem alarin in g tu rlic h a k o m b in a tsiy a la rd a
v o q e la n ish ig a k o 'ra , u n d a ikki sem em a b o rlig ig a a m in b o 'lis h
m um kin:
1. 
Ijobiy, shaxsiy, m a'q u lla sh n i b ild iru v ch i k irish so'zi.
2. 
Ijobiy, shaxsiy, o d d iy m u n o sa b a tn i ifo d alo v ch i v a g a p
b o 'la k la ri v azifasid a k e la o la d ig a n sifat.
A na s h u ik k i se m e m a n u tq iy v o q elan ish lari fa rq la n ish in i s in ta k tik
q u rsh o v v a d a ra ja sh ak llari h a m k o 'rsatad i.
B iroq 
b u n d a
sin ta k tik
q u rsh o v
se m e m a
v o q e la n ish la rin i 
farqlovchi aso siy om il b o 'lsa —da, m orfologik om il h a m m u h im
a h a m iy a t k a sb e ta d i. C h u n k i b u n d a sin ta k tik om il se m e m a n i n u tq q a
olib kirsa, m o rfo lo g ik v osita, zaru riy atg a m uvofiq u n i sh a k lla n tira d i.
S e m e m a la rn in g m o rfologik aso sd a farq lan ish i a n a s h u s h a k lla n ish
ja ra y o n id a g in a y u z b erad i.
F e'l le k s e m a la r se m em alarin i n u tq q a m o sla sh tirish d a ik k iy o q la m a
tab iatli b o 'lg a n lig i sa b a b li lu g 'a v iy —sin ta k tik sh ak l hosil q ilu v ch i d e b
110

---

b a h o la n g a n rav ish d o sh , sifatd o sh va h a ra k a t nom i k o 'rsa tk ic h la rin in g
roli h a m o 'z ig a xosdir.
S em em an i n u tq q a olib k irish d a u n g a ta 'sir etish k u c h ig a k o 'ra
u la r d arajali q a to m i hosil qiladi.
R avish d o sh sh a k lla ri fe'l le k se m a la r sem em alarid ag i «harakat» 
sem asin i 
k u c h siz la n tirg a n
va 
b u n in g
evaziga 
h o lat 
m a'n o sin i 
n a m o y o n q ilg a n h o ld a n u tq iy m a 'n o d a «harakat» m a'n o b o 'la k c h a si 
turli 
h o la t 
m a 'n o b o 'la k c h a la ri b ilan 
om ixtalashadi, 
qorishadi. 
M asalan , Salim o 'q id i g a p id a o 'q im o q leksem asi sem em asi sifat 
o 'z g a ris h ig a u c h ra m a g a n h o ld a m u ay y an lash g an .
Salim o ’q ig a c h , m e n k eld im g a p id a o 'q ig a c h so 'zi m a ’n o sid a 
« h arak at» sem asi k u c h siz la n g a n h olda, o ’zi egallash i lozim b o 'lg a n
« o 'rin » n in g b ir qism ini «payt» m a 'n o b o 'la k c h a sig a bergan.
A tash se m a sid a g i m azk u r o 'z g a rish sem em ad ag i vazifa sem asini 
ham o 'z ig a m o slag an , y a'n i fe'l hoi vazifasini eg allag an . D em ak, a tash
se m a sid a g i o 'z g a rish se m e m a n in g v o q elan ish id a vazifa sem asin in g
h a m o 'z g a rish ig a o lib keladi.
S ifatdosh sh a k lla ri fe'l le k se m a sem em asid a «harakat» a tash
sem asin i rav ish d o sh sh a k llarig a n isb a ta n k o 'p ro q m odifikatsiya qiladi. 
A n iq ro g 'i, fe'l se m a n tik a sid a g i «jarayonlilik» u n in g ravishdosh shakli 
b ilan v o q e la n ish id a m a ’lu m d a ra ja d a k u ch sizlan g an bo'lsa, sifatdosh 
sh ak li b ilan v o q e la n ish d a u n d a n h a ra k a t an g lash ilsa — da, u n in g
b irm u n c h a sta tik la sh g a n lig i h am y a q q o l m a'lu m b o 'lib turadi. 
Q iyoslang:
Salim o 'q ig a c h , tu sh u n d i,
O 'q ig a n b o la tu sh u n a d i.
Sifat 
sh a k lla ri 
le k se m a n i 
u n in g
sem an tik asid ag i 
«harakat» 
sem asin i «kichraytirib», u n d a n « b shagan»  rin g a «belgi» m a'n o sin i 
k iritg a n h o ld a v o q elan tirad i. K itobni o 'q ig a n bola b irik u v id ag i fe'l 
m a'n o si «yozilgan m a tn n i u n d a g i h a rfn i urishtirib bilib o lganlik 
b e lg isin i 
ifodalovchi 
an iq lo v ch i 
vazifasidagi 
fe'l» 
tarzida 
m u a y y an lash tirilg an .
S ifatdosh sh a k lla ri fe’l le k se m a sem em asid ag i b elg ilan m ag an
«payt» se m em asin i h a m n u tq d a m u a y y a n la sh tira d i — n u tq iy m a'n o d a
« b elg ilan g an p ay t» m a 'n o si y u z a g a c h iq ad i. — gan sh ak li o 'tg a n , — 
a y o tg a n sh a k li h o zirg i va — a d ig a n /y d ig a n shakli kelasi zam on 
m a'n o larin i vo q elan tirad i.
H a ra k a t n o m i sh a k lla rin in g fe'l sem em asin i o 'z g a rtirg a n h o ld a 
v o q e la n tirish d a ra ja si k o rre ly a n tla ri q a to rid a o 'ta k u ch lilig i bilan 
ajralib tu rad i. A n iq ro g 'i, h a ra k a t n o m i sh ak lid ag i fe'l sem an tik asid a 
«jarayon» sem asi sezilm as h o lg a k e lg a n h o ld a n u tq q a ch iq a d i — 
b o sh q a c h a a y tg a n d a , n u tq iy fe 'ld a «harakat» sem asi b u tk u l s o 'n g a n
h o ld a y u zag a ch iq ad i.
I l l

---

H a ra k a t 
n o m id a
h a ra k a tn in g
statik lash tirilish i,
p re d m etlash tirilish i k u zatilad i. D em ak , fe'l le k se m a se m e m a sid a g i 
«harakat» sem asi h a ra k a t n o m i sh a k li b ilan v o q e la n g a n fe 'ld a
«narsa —p re d m e t»
n u tq iy
m a 'n o
b o 'la k c h a s i 
sifatid a 
o 'zg arib , 
sem em an in g vazifa s e m e m a sid a g i fe 'lg a xo s b e lg ila r ham n u tq d a o 'ta
«siqiladi» v a b o 's h a g a n o 'rin n i o tg a xos b e lg ila r to 'ld irad i.
D em ak, o 'z g a lo v c h i k a te g o riy a sh a k lla ri fe'l le k se m a sem em asin i 
n u tq iy m o d ifik atsiy a q ilis h d a u n i o 'z g a rtira olish q o b iliy a tig a k o 'ra
q u y id a g ic h a d a ra ja la n ad i:
rav ish d o sh — sifa td o sh — h a ra k a t nom i
Bu d a ra ja la n ish d a rav ish d o sh k u c h siz a'zo sifatida n am o y o n
b o 'lg a n b o 'lsa , h a ra k a t n o m i o 'ta k u c h li a 'zo sifatida y u z a g a ch iq ad i.
A y tilg a n la rd a n m a 'lu m b o 'la d ik i, o 'z g a lo v c h i k a te g o riy a sh ak llari 
fe’l le k se m a se m e m a sin i m o d ifik atsiy a q ilar e k a n , u n d a g i a ta s h va 
s h u n g a m uvofiq, vazifa se m a la rin i o 'z g a rtira d i.
H a ra k a t 
tarzi 
sh a k lla ri 
fe'l 
le k se m a
sem em asin i 
n u tq q a
ch iq arish d a, aso sa n , u n in g ta rk ib id a g i ifo d a sem alarin i m o d ifik atsiy a 
qiladi.
A tam a v a vazifa se m a la ri o 'z g a rm a s d a n q o lav erad i. Q iyoslang:
1. 
Salim o 'q id i. S alim o 'q ib y u b o rd i. 2. B ola u xlayapti. B ola uxlab 
yotibdi. 3. C h o p a y o tg a n o lap ar. C h o p ib b o ra y o tg a n olapar. B irinchi 
ju ftlik d ag i 2 —g a p d a h a ra k a t ta rz i sh a k li — ib y u b o rd i o 'q im o q
fe'lining v o q e la n ish id a u n in g liso n iy m o h iy atid a b e lg ila n m a g a n
«t satdanlik», ik k in c h i v a u c h in c h i ju ftlik n in g 2 —g a p id a
— b 
yotibdi, 3 —g a p d a — i/b b o ra y o tg a n sh a k lla ri «davom iylik» n u tq iy
m a'no b o 'la k c h a la rin i n a m o y o n q ilg a n va n a tija d a se m e m a d a g i 
«noaniq tarz» sem asi m u a y y a n la sh g a n .
S em em an i n u tq q a m o slo v ch i s in ta k tik vositalar. S in ta k tik q u rilm a 
ta rk ib id a 
se m e m a n in g
n u tq iy
v o q y e la n ish id a
b irik u v c h i 
va 
b irik tiru v ch i u n s u rla rn in g o 'z ig a x o s o 'm i bor. B irikuvchi y o k i 
b irik tiru v ch i u n s u r m a 'lu m b ir le k se m a se m e m a sid a g i b o 's h o 'rin la rn i 
to 'ld irish b ilan m o rfo lo g ik sh a k lla rd a b o 'lg a n i kab i ik k i xil vazifani 
bajaradi:
l.S em em alarn i farqlash.
2 .S em em alarni m u a y y a n la sh tirish .
M a’lum ki, k ito b le k se m a si ik k i sem em ali b o 'lib , b irin c h i sem em a 
o 'q u v q u ro li tu sh u n c h a sin i, ik k in c h i se m e m a esa qism , p a rc h a
tu sh u n c h a sin i 
ifo d alay d i. 
k ito b
le k se m a si 
tartib
sonlari 
b ilan 
b irik k a n d a b u se m e m a la m i fa rq lash im k o n i bo 'lm ay d i: b irin ch i kitob, 
uch in ch i 
k ito b
va 
h ak o zo . 
L ekin 
b irik m a d a g i 
a sa r 
nom lari 
k en g ay tirilsa 
(C H .A y tm ato v n in g
b irin c h i 
kitobi), 
(U rush 
va 
tin ch lik n in g u c h in c h i kito b i), n u tq d a « asarn in g qism i, p archasi» 
sem em asi v o q e la n a d i. A sar n o m la rin i ifo d alo v ch i birlik lar o 'm id a
112

---

sh ax s o tlari q o 'y ilsa, o ’q u v q u ro li tu sh u n c h a sin i ifodalovchi sem em a 
v o q elan ish i y u z b erad i. B unda sin ta k tik q u rilm a tark ib id ag i to b e
u n s u r sem em a v o q ela n ish la rin i farqlash u c h u n xizm at q ilm oqda. 
m a ’q u l g a p b irik u v id a g a p so 'zi to b e a ’zo n in g «ijobiy su b y ek tiv
m u n o sa b a tn i b e lg i ta rz id a ifodalovchi sifat» v o q elan ish in i ta'm in lay d i 
va u n i ik k in c h i — k irish s o 'z vazifasida k elu v ch i se m em ad an ajratadi.
S in tak tik
q u rilm a
ta rk ib id a g i 
b irik u v ch i 
y o k i 
birik tiru v ch i 
u n su rn in g t o 'g ’ri y o k i k o 'c h m a m a'n o larn i farqlashi ham u larn in g
sem em a n u tq iy x o sla n ish id a g i rolini k o ’rsatadi. A sh u lach i sayradi 
q u rilm a sid a g i 
s a y ra m o q
le k sem asin in g
« subyekt» — v alen tlig in i 
t o ’ld ira y o ig a n n o m e ’y o riy q o 'lla n ish d a g i a sh u la c h i so'zi sem em a 
ta rk ib id a g i a ta sh se m a la ri s o 'n g a n h o ld a v o q e la n g a n lig in i k o 'rsatad i.
K o 'rin ad ik i, s in ta k tik b irik u v lard a lu g 'a v iy b irlik lar m e y o riy
q o 'lla n ish id a a ta sh , ifo d a va vazifa sem alarin i m u ay y an lash tirsa va 
sem em an i to ray tirsa, n o m e 'y o riy b irik u v lard a a tash sem alarin i siqib 
c h iq a ra d i va ifoda se m a la rin in g b o 'rtg a n h o ld a v o q y elan ish ig a olib 
keladi.
D em ak, s e m e m a n in g n u tq iy v o q elan ish id a s o 'z b ilan sin ta k tik
m u n o sa b a td a g i b irlik la rn in g v o q elan u v ch i se m e m a g a ta'siri n atijasid a 
n am o y o n
b o 'lu v c h i 
h o d isa la r 
u n d a
tajallilan u v ch i 
n o lu g 'a v iy
k o 'rin ish la r sifa tid a se m e m a n i n u tq q a m o slash tirish ja ra y o n id a u n d a
o 'z «iz»larini q o ld ira d i.
H O SILA S E M E M A N IN G V U JUDGA KELISH YO'LLARI
H osila m a 'n o la r b ir n e c h a y o 'lla r b ilan v u ju d g a k e lad i. U lar 
m etafora, m e to n im iy a , sin e k d o x a va vazifadoshlikdir. H osila m a 'n o lar 
to 'g 'ri, b o sh m a 'n o la r a so sid a p a y d o bo'ladi.
M etafo ra (gr. m e ta p h o ra — k chirish), a w a lo , n u tq m exanizm i 
b o 'lib , b iro r le k s e m a n in g d e n o ta tla rin in g shakliy, zo h iriy o 'x sh a sh lig i 
aso sid a b o sh q a m a 'n o n i ifo d alash u c h u n ishatilishidir.
M etafo rik m a 'n o hosil b o 'lish i u c h u n q u y id a g ila rd a n biri sab ab
b o 'la d i.
1. 
Bir s o 'z b o s h q a
so 'zg a n isb a ta n so 'z lo v c h in in g
ifoda 
m a q sa d ig a k o 'p ro q m os v a m uvofiq b o 'la d i va sh u n in g u c h u n
b irin c h isi o 'm id a ik k in c h isi qo'llan ilad i.
2 .Biror d e n o ta tn in g ifodalovchisi b o 'lm ay d i v a m a 'lu m b ir so 'z
b o sh q a d e n o ta tn i h a m ifo d alash u c h u n q o 'llan ad i.
D em ak, 
b irin c h i 
h o ld a
k o 'c h irila y o tg a n
s o 'z
d e n o ta tn in g
ik k in c h i a ta m a si b o 'ls a , ik k in ch i h o ld a b irinchi a tam asid ir. M asalan, 
q u y i so'zi a n g la ta d ig a n m a'n o n i e ta k so 'z i q u la y ro q va to 'la ro q
ifo d a la g a n lig i b o is to g 'n in g q u y i to m o n ig a n isb a ta n e ta k so 'zi 
ish latilg an .
113

---

O 'z b e k tilid a d e n g iz d a g i o 'z ig a xos jo 'g 'ro fiy o 'rin n in g nom i 
b o 'lm a g a n lig i bois q o 'ltiq so 'z i u n g a n isb a ta n h am q o 'lla n a d i.
M etafo ra h o d isa si aso san , o t tu rk u m i do irasid a, q ism a n fe 'lla rd a
uch ray d i: Q u sh u ch d i. S am olyot u c h d i q u rilm a la rin in g ik k in c h isid a
u c h m o q fe'li ifo d a la g a n h a ra k a t q u s h n in g h a v o d a g i q a n o tla rin i 
silkitib q ilg an p arv o z ig a o 'x sh ay d i. S hu b o isd a n u c h m o q fe’li 
ifo d a la g a n k e y in g i m a ’n o m etafo rik m a ’nodir.
M etafo ra h o sila m a ’n o hosil q ilish n in g e n g k e n g ta rq a lg a n usuli 
sifatid a b ad iiy u slu b n in g , b a d iiy n u tq n in g e n g m u h im o m illarid an
h iso b lan ad i.
M etafo rik h o sila m a ’no n u tq d a ju d a k o 'p u ch ray d i. A m m o 
u la rn in g
liso n iy la sh g a n la ri 
— 
se m e m a g a a y la n g a n la ri 
n isb a ta n
k am dir. Q a n o t (sam olyot), u c h m o q , o g 'iz (qop) kab i le k se m a la rn in g
u sh b u hosila m a 'n o la ri m e tafo rik sem em alard ir.
M etafo rik y o 'l b ilan hosil b o 'lg a n se m e m a d a v rla r o 'tis h i b ilan
o 'z ig a xos a ta sh se m alari k asb e tish i n a tija sid a b o s h se m e m a sid a n
u zo q lash ib , m u sta q il x olga, k elish i o m o n im ik ta b ia tg a e g a b o 'lis h i 
m u m k in . 
M asalan , 
a d a b iy o tsh u n o slik
te rm in i 
sifatid ag i 
fojea 
u m u m iste ’m ol q o 'lla n is h d a g i fojea s o 'z id a n m a'n o v iy jih a td a n uzilib, 
u la rn in g
n o m e m a la ri 
o m o n im ik
m u n o sa b a tg a
e g a
b o 'lg a n . 
S h u n in g d e k , jo 'g 'ro fiy term in b o 'lg a n q o 'ltiq u m u m is te ’m o ld a g i 
q o 'ltiq le k se m a sin in g o m o n im ig a ay lan g an .
S in ek d o x a y o 'li b ilan hosil q ilin g a n k o 'c h m a m a ’n o d e g a n d a , 
b iro r n a rsa n in g n o m i b ila n u n in g b iro r q ism in i a ta s h va a k sin c h a
b iro r n a rsa n in g q ism i b ila n u m a n su b b u tu n n i a ta s h tu sh u n ila d i.
l.B e sh q o 'lin i 
o g 'z ig a
tiq ad i. 
2 .Q c h ild ib o y
tirn o q q a
zo r 
edi. 
S in e k d o x ik y o 'l b ila n h o sil q ilin g a n m a 'n o la rn i h a m liso n iy v a n u tq iy
m a 'n o la rg a
b o 'lis h
m u m k in . 
M asalan , 
k e ltirilg a n
q o 'l, 
tirn o q
le k se m a la rin in g sin e k d o x ik m a'n o la ri se m e m a la sh g a n d ir. Stol sindi, 
e sh ik b u z ild i g a p la rid a g i sto l so 'z in in g o y o q (sto ln in g o y o g 'i), e sh ik
s o 'z in in g q u lf (e sh ik n in g qulfi) hosila m a 'n o la ri n u tq iy sin e k d o x ik
m a 'n o g a m isol b o 'la oladi. A m m o h a r q a n d a y b u tu n lik n o m i b ilan 
qism ni, q ism n in g n o m i b ila n b u tu n n i a ta b b o 'lm a y d i. M asalan , d a ra x t 
v a shox, b a rg , ta n a , ildiz, m eva b u tu n va q ism lard ir. L ekin b a rg
d e g a n d a h y e c h q a c h o n d a ra x t a n g lash ilm ay d i. A m m o m eva (m asalan, 
olm a) a tam asi o rq a li d a ra x t ham ifodalanadi.
M eto n im iy a 
(grekcha: 
m e to n y m ia
— 
q a y ta
nom lash)
ifo d ala n m ish la rin in g o 'z a ro b o g 'liq lig i, a lo q a d o rlik la ri aso sid a b ir 
ifo d alo v ch in in g b o sh q a ifo d alo v ch i u c h u n ish latilish id ir.
M eto n im iy a h a m y a n g i m a'n o hosil q ilish ja ra y o n i va b u ja ra y o n
n a tija sin in g b a rq a ro rlig ig a k o 'ra lison va n u tq q a d a x ld o r h o d isad ir. 
B o sh q ach a a y tg a n d a , m e to n im ik h o sila m a ’n o sof n u tq iy ham , 
liso n iy lash g an h a m b o 'lis h i m um kin.
114

---

M e to n im ik m a 'n o la rn in g a so siy k o 'rin ish la rig a m isol keltiram iz.
1.Bir n a rsa p re d m e tn in g n o m i bilan sh u p re d m e td a g i b o sh q a bir 
n a rsa ataladi:
a) sta k a n 1 ich im lik lar u c h u n ish la tila d ig a n silin d r k o 'rin ish d ag i 
sh ish a idish.
s ta k a n 2 b ir sta k a n h a jm ig a te n g su y u q lik m iq d o ri (bir stakan
suv)
b jd a s tu rx o n 1 o 'rta g a yozilib u stig a oziq — o v q a t q o 'y ilad ig an
m a to m aterialli r o ’z g 'o r b u y u m i
d a s tu rx o n 2 y e y ish u c h u n o 'rta g a q o 'y ilg a n oziq —ovqat.
2. M a te ria ln in g nom i s h u m a teriald an y a sa lg a n m ah su lo tg a 
o 'ta d i:
a) k u m u s h 1 — oq —k o 'k is h ran g li y altiro q tu sli asl m etall 
k u m u s h 2 — k u m u sh d a n zarb q ilin g an pul, tanga. 
v) q o g 'o z 1 — yozish, chizish, kito b ,g azeta, ju rn a l b o sh q a ham da 
b o s h q a s h u n g a o 'x sh a sh m a q sa d la rd a ish latilad ig an y o g 'o c h , eski 
la tta — p u tta va s h u la r k a b ila rd a n tay y o rla n g a n y u p q a m aterial, 
q o g 'o z 2 — v araq, bet.
3. J o y n o m i b ilan sh u jo y d a y ash o v ch i k ish ilar ataladi: 
a jq ish lo q
1 — 
ah o lisi 
k o 'p ro q
q ish lo q
x o 'jalig i 
bilan 
sh u g 'u lla n u v c h i ah o li p u n k ti.
q ish lo q 2 — q ish lo q d a y a sh o v ch i k ish ilar (qishloq nim a deydi.)
1. H a ra k a t ifodalovchisi b ila n u n in g n atijasi y o k i u n g a alo q ad o r 
b o 'lg a n ja ra y o n n o m lanadi.
to 'y 1 — y e b — ich ish n a tija sid a nafsni q o n d irm o q . 
to 'y 2 — b a z m — to m o sh a b ilan ziyofat b erib o 'tk a z ila d ig a n
m arosim .
2 . p re d m e tn in g nom i b ilan s h u p re d m e t h osilasi ataladi:
a) til 1 — o g 'iz b o 's h lig 'id a h a ra k a tla n u v c h i n u tq a'zosi.
til 2 — sh u n u tq a'zosi h a ra k a ti n atija sid a hosil b o 'lg a n nutq.
b) N av o iy — o 'z b e k m u ta fa k k ir shoiri.
N a v o iy — A lisher N av o iy asari
K o 'rin a d ik i, m eto n im ik h o sila m a 'n o la rn in g ay rim lari sof lisoniy 
m o h iy a t k asb e tg a n b o 'lsa , ayrim lari n u tq iy sa th d a g in a m avjud. 
M a sa la n , N av o iy n i o 'q id im g a p id a g i N avoiy s o 'z i ellipsis n atijasid a 
tu sh ib q o lg a n a sa r so 'z in in g m a 'n o sin i ifo d a la m o q d a v a u sof n u tq iy
x a ra k te rg a eg ad ir. A m m o k e ltirilg a n d astu rx o n 2, to 'y 2, q o g 'o z 2, 
k u m u s h 2 m a'n o la ri liso n iy lash g an , sem em ag a a y la n g a n m eto n im ik
m a'n o la rd ir.
M e to n im ik hosila m a ’n o la rin in g v u ju d g a kelish i, asosan, lisoniy 
b o g 'la n is h la r em as, 
b a lk i 
o b y e k tiv borliq 
h o d isalari 
orasidagi 
n o liso n iy a lo q a d o rlik la r b ila n b o g 'la n g a n d ir.
115

---

V azifad o sh lik se m e m a la r v u ju d g a k e lish in in g aso siy y o 'lla rid a n
biridir. 
V azifad o sh lik
aso sid a 
se m e m a
v u ju d g a
k elish i 
ham , 
m eta fo ra d a b o 'lg a n i k ab i, o 'x sh a sh lik k a aso slan ad i. B iroq m e to fo rad a 
ta sh q i 
k o 'rin is h d a g i 
o 'x s h a s h lik k a
aso slan ilsa, 
vazif ad o sh 1 i k d a
b aja rila d ig a n v a z ifalarn in g o 'x sh a sh lig i aso sid a y a n g i m a'n o v u ju d g a
k elad i. M asalan , d a stla b k a m o n n in g p a y k o n i o 'q d e b ata lg a n . M iltiq 
k ash f e tilg a c h , 
u n in g
p o ro x to 'ld irilg a n
p isto n li 
gilzasi 
ham
p ay k o n n ik i k a b i v azifa (ya'ni o 'ld irish ) ni b a ja rg a n lig i b o is o 'q d e b
atalad i. Rus tilid a g i p e ro (pat) so 'z in in g b u g u n g i m a'n o si ham
s h u n d a y m a 'n o v iy ta ra q q iy o tg a eg a. M a 'lu m b o 'la d ik i, v azifad o sh lik
aso sid a v u ju d g a k e lg a n h o sila m a 'n o la r n a fa q a t m u sta q il se m e m a
d a ra ja sig a y etad i, b a lk i o 'z ig a aso s b o 'lg a n bosh, asosiy se m e m a d a n
ham k o 'ra faollashib, q o 'lla n is h d o irasi k e n g a y ib k etad i. M asalan , 
ilg arilari 
k o 'm ir 
s o 'z i 
« k o 'm ib
y o n d irish
y o 'li 
b ilan
o 'tin d a n
tay y o rla n g a n y o q ilg 'i» sem e m a sig a e g a edi. B u g u n g i k u n d a bu 
sem em a tarix iy lash ib , u «yer q a tla m id a ta b iiy y o 'l b ilan hosil b o 'lg a n
q a ttiq va q o ra ra n g li y o q ilg 'i» h o sila sem em asi b ilan n u tq im iz d a
yashaydi.
M a 'lu m
b o 'la d ik i, 
le k se m a la r 
se m a n tik a sid a g i 
lisoniy 
o 'z g a rish la r q u y id a g i n a tija la rg a olib keladi:
1. L ek se m a la rn in g
n u tq iy m a'n o la ri ix tiso slash u v i 
n atija sid a
y a n g i 
se m e m a
v u ju d g a
kelishi. 
« Q u sh la rn in g
ikki 
y o n id a
h a ra k a tla n ib u c h ish vositasi» se m e m a sig a g in a e g a b o 'lg a n q a n o t 
lek sem asi b u g u n g i k u n d a « sam o ly o tn in g ik k i y o n id a n ch iq ib tu rg a n
h a v o d a su zish v a m u a lla q tu rish vositasi» se m e m a sig a h a m eg a
p o lise m a n tik le k s e m a g a a y lan g an .
2.A niq m a 'n o la rn in g m av h u m m a 'n o g a ay lan ish ish i n atija sid a
ix tiso sla sh u v g a zid m a'n o v iy k e n g a y ish y u z b erib , y a n g i sem em a 
v u ju d g a
k elishi. 
M asalan , 
o tla n m o q
le k se m a sin in g
d a stla b k i 
sem em asi « o tg a m in ish » b o 'lib , b u g u n g i k u n d a b u se m e m a o 'ta
ku ch sizlan ib , le k se m a , aso san , «biror jo y g a b o rish u c h u n hozirlanish» 
sem em asi b ila n y ash ay d i.
3.L ek sem a 
se m a n tik
im k o n iy a tla rin in g
torayishi. 
L eksem a 
se m e m a la rin in g b iro r to m o n d a n ix tiso slash u v i b o sh q a sem e m a la rn in g
b u tk u l s n ish ig a o lib k elad i. M asalan, k e n g qam rovli tu sh u n c h a la rn i 
ifodalovchi s o 'z la rn in g q am ro v i to ray ib k e tad i. Bu, ay n iq sa, tu rd o sh
o tla m in g a to q li o tla rg a ay lan ish id a, s o 'z la rn in g te rm in o lo g ik m o h iy at 
kasb e tis h id a y a q q o l k o 'z g a tash lan ad i.
116

---

H OSILA LUG'AVIY M A 'N O LA R N IN G LISONIYLASHUVI
B u g u n g i k u n d a tild a lison va n u tq n in g izchil farq lan ay o tg an lig i, 
s h u n in g d e k , o 'z b e k tilsh u n o slig id a lisoniy q iy m at tu sh u n c h a sin in g
olib k irila y o tg a n lig i k o 'p m a'n o li so 'zlar hosila m a'n o larin in g va 
n u tq q a m u n o sa b a tin i b elg ila sh n i z a ru r qilib q o'yadi.
A w a lo
«m a’n o
k  ch ish i»
atam asi 
m unozarali 
ek an lig ig a 
d iq q a tn i q aratm o q ch im iz. [k o 'ch m o q ] fe'li um um iste'm ol q o 'lla n ish d a
b iro r n a rsa n in g b ir n u q ta d a n ik k in c h i bir n u q ta g a o 'tish i m a'n o sid a 
tu sh u n ila d i va b u n d a n a rsa n in g tu b d a n o 'zg arish i va y an g i narsa 
v u ju d g a k elish i n az a rd a tu tilm ay d i. Biroq m azkur so 'z tilsh u n o slik d a 
hosila m a 'n o v u ju d g a kelishi, y a n g i m a'n o hosil b o 'lish i m a 'n o sid a
q o 'lla n a d i 
va 
u m u m iste 'm o l 
q o 'lla n ish d a g i 
fe'l 
b ilan 
m u tlaq
om o n im lik k asb e tad i. Biroq b u so 'z n i ushbu o 'rin d a m u tla q om onim
sifatida q o 'lla s h g a ijtim o iy z a ru ra t y o 'q b o 'lg a n lig i bois, b u n in g
sab ab i sifatid a h o d isa n in g n o to 'g ’ri b ah o lan ay o tg an lig i tu sh u n ilad i. 
A slida k o 'p m a'n o li s o 'z la rd a b ir m a'n o n in g k o 'c h ish i em as, b alki 
b irin ch isid an o 'sib c h iq q a n tu rli m a'nolar k uzatiladi. 
M asalan, 
[q o 'ltiq ] le k se m a sin in g b irin c h i [«qo'lning y elk a b ilan tu ta sh g a n
y erid a hosil b o 'lg a n b u rc h a k , q o 'l osti»] m a'n o sin in g ik k in ch i 
[« q u ru q lik ic h ig a su q ilib k irg a n suv»] m a'n o sid an ta rk ib ig a k o 'ra
jid d iy farq lan ib tu rad i. X im iyaviy birik m ad a bir e le m e n t (atom) 
o 'm in i b o sh q a xil e le m e n t e g a lla sh i n atijasid a y an g i m o d d a v u ju d g a 
k e lg a n lig i 
(m asalan, 
N 20
va 
N 2 
S) 
kabi 
lek sem a 
m a'n o
b o 'la k c h a s in in g alm ash ish i h am y a n g i m a'n o v u ju d g a k elg an lig in i 
dalillaydi. Y uqorida ay tilg a n b irin c h i m a’n o d ag i «odam ning» m a'n o
b o 'la k c h a s in in g
o 'rn in i 
ik k in c h i 
b ir 
(«dengizning») 
m a'n o
b o 'la k c h a sin in g
e g a lla sh i 
h a m
y an g i 
n u tq iy
m a'n o
v u ju d g a 
k e lg a n lig in i k o 'rsa ta d i. D em ak, h o d isa n i «m a'no k o 'ch ish i» d eb em as, 
«so'z y o k i n o m e m a k o 'ch ish i» , m ah su ln i esa « k o 'ch m a m a'no» d eb
em as, b alk i «hosila m a'n o » d e b a ta sh u n in g m ohiyatini to 'g 'riro q ak s 
ettiradi.
H osila m a 'n o la rn in g liso n va n u tq q a m u n o sab atin i y o ritish d a
F .d e S o ssy u r d av rid an b o sh la b am al qilib k elin a y o tg a n lisoniy 
b irlik larn i b e lg ila sh n in g tayyorlik, ijtim oiylik, m ajburiylik, b arq aro rlik
kab i ijtim o iy —lisoniy o m illarg a tay an m o q lozim b o 'lad i. S huni 
a lo h id a
ta 'k id la sh
lozim ki, 
m a'n o la rn in g
lison 
va 
n u tq q a
m u n o sa b a tin i o c h ish d a til b irlik larin in g tu rlich a q o 'lla n ish la rid a
n am o y o n b o 'lu v c h i liso n iy x u su siy atlarn i b e lg ilay d ig an ijtim oiy — 
p six o lo g ik o m illa m in g h a m ah a m iy a ti katta. S o 'zn in g hosila m a'no 
b ilan ja m iy a t a 'zo lari u c h u n u m u m iy lik va m ajburiylik x o ssasig a eg a
b o 'lish in i b ir n e c h a b o s q ic h d a k u z a tish m um kin va b u b ev o sita u n in g
p a ra d ig m a tik — sin ta g m a tik
m u n o sab atlarid a 
n am oyon 
b o 'lad i.
117

---

N u tq d a s h u n d a y s o 'z la r k u z a tila d ik i, u la r b ilan b ir v a q tn in g o 'z id a
b ird an o rtiq d e n o ta t ifo d a la n a d i v a m a 'n o la rd a n q ay si b iri b o sh yoki 
hosila m a'n o e k a n lig in i a n g la sh m u sh k u l b o 'lib q o lad i. M isol sifatida 
[olma] le k se m a sin in g ik k ita («daraxt», «m eva»[, [til] so 'z in in g ik k ita 
[«a'zo», 
«aloqa vositasi»] 
m a 'n o sin i k o 'rs a tis h in in g o 'z i yetarli. 
T ilsh u n o slik d a b a 'z a n u la r k o 'c h m a m a ’no, b a 'z a n h a r ik k alasi h am
n o m in ativ m a'n o sifa tid a b ah o la n a d i. S h u n d a y b o 'ls a —da, hosila 
m a'n o lar a so sid ag i d e n o ta tla rn in g o 'z x u su siy a ta m a la rig a eg a 
em asligi, s h u n in g d e k , so 'z n in g sh u m a 'n o la r aso sid a liso n iy tizim dan 
o 'z ig a xos o 'rin e g a lla sh la ri u la rn in g sof liso n iy h o d isa sifatida 
q a ralish ig a a so s b o 'lad i.
Ik k in ch i tu r m a 'n o la rn in g h osilaligi a y o n b o 'ls a —da, u la r 
d e n o ta tla rn in g x u su siy n o m e m a la rig a e g a e m aslig i v a sh u bois 
q o 'lla n ish d a m ajb u riy lik x o ssasig a e g a b o 'lis h d e k ijtim oiy om il 
m a 'n o g a b a rq a ro rlik b a x sh e ta d i. S o 'z sh u m a 'n o si b ilan lisoniy 
tizim da m ax su s o 'rin g a e g a b o 'la d i. M asalan , [qanot] le k se m a sin in g
«sam o ly o tn in g y e rd a n k o 'ta rilish v a u c h ish m oslam asi» m a'n o si 
«qush va h a s h a ro tla rn in g u c h is h a'zosi» b o sh m a 'n o sid a n o 'sib
c h iq q a n hosila m a 'n o b o 'lib , b u m a 'n o h a m o 'z id a lisoniylik b e lg isin i 
tash iy d i va hosila se m e m a sifa tid a liso n iy tizim d an jo y olgan. 
K o 'rin ad ik i, b u tip d a g i m a 'n o la r liso n iy la sh g a n lig i b ila n y u q o rid a zikr 
e tilg a n m a’n o lar sirasig a k irish g a loyiq b o 'ls a —da, hosilaviylik 
x o ssasig a eg a ek a n lig i u la m i b ir p o g 'o n a q u y id a tu tib turadi.
* U ch in ch i tip h o sila m a 'n o la r sof liso n iy m o h iy a t k asb e tg a n
m a'n o lar bilan q o 'lla n ilish i n u tq sh a ro itig a b e v o sita b o g 'liq b o 'lg a n
h a m d a m ax su s sin ta g m a tik q u rsh o v la rd a n a m o y o n b o 'lu v c h i sof 
n u tq iy m a 'n o la r o ra sid a g i v aziy atn i e g a lla y d i v a u larn i shartli 
ravishda liso n iy lash m ag an h o sila m a 'n o la r sifa tid a b e rish m a 'q u l. [ish] 
le k sem asin in g
« m ehnat, 
y u m u sh »
m a'n o si 
b o sh
m a 'n o b o 'lsa,
«lavozim, xizm at» m a 'n o si liso n iy la sh a y o tg a n m a 'n o sifatid a q a ra lish i 
m um kin.
Sof n u tq iy h o sila m a 'n o la rn in g liso n g a in tilish in i o c h ish h am
q a to r ijtim o iy — liso n iy o m illa rg a ta y a n a d i. A y tilg a n la rd a n k elib 
c h iq q a n h olda, hosila m a 'n o la rn in g lison v a n u tq q a m u n o sab ati 
jih a tid a n q u y id a g i tasnifini b e rish m u m k in : 
1
1)lisoniylashgan va hosilaviyligini yo'qotgan ma'no;
2) lisoniylashgan hosila ma'no;
3)lisoniylashayotgan hosila ma'no;
4) nutqiy hosila ma'no.
So'zlaming um um iy lisoniy qiymatini tiklash bilan birgalikda ulam ing 
Icksikografik tavsifini berish va zamonaviy izohli lug'atlar yaratishda ham 
k o 'p m a’nolilikning lison va n u tq q a m unosabatini aniq v a qat'iy belgilab 
olish m uhim ilmiy — m etodologik aham iyatga ega.
118

---

LEKS1K - S E M A N T IK M U N O S A B A T L A R
L eksik b irlik lar liso n d a turli sem an tik m u n o sa b a tla r asosida har 
xil p a ra d ig m a la r hosil q ilg an h o ld a m avjud b o 'lad i. Sinonim ik, 
a n to n im ik , g ra d u o n im ik , parto n im ik , g ip o n im ik m u n o sa b a tla r ana 
s h u n d a y
liso n iy
m u n o sab atlard ir. 
Q u y id a
u larn in g
h ar 
birini 
a lo h id a —a lo h id a k o 'rib o 'tam iz.
S in o n im iy a. S h ak lan h ar xil, am m o bir tu sh u n c h a n i turli b o 'y o q
va o tte n k a la r b ilan ifo d alay d ig an le k se m a la r sin o n im lar deyiladi. 
S inonim le k se m a la r o ra sid a g i m u n o sab at sin o n im iy a yoki sinonim ik 
m u n o s a b a t d ey ilad i.
S inonim le k se m a la r sem em alarid ag i ata sh v a vazifa sem alari 
a y n a n b ir xil b o 'lib , ifoda sem alari farq lan ad i. M isol sifatida y u z — 
b e t —aft —b a s h a ra —tu rq
q a to rin i 
k eltirish
m a q sa d g a
m uvofiq. 
M a 'n o d o s h lik q a to rid a g i m azk u r le k sem alarn in g b a rc h a sid a atash
se m alari b ir xil: «odam b o sh i old tom oni», « p e sh a n a d a n iyakkacha».
A m m o ifo d a se m alari h a r b ir 
le k se m a d a o 'zig a xos. 
A niqrog'i,
« sh ax siy m u n o sa b a t» h a r b ir le k sem ad a b o sh q a —b o sh q a nam oyon 
b o 'lg a n . U y u z lek se m a sid a «shaxsiy b eta ra f m u n o sab at» k o 'rin ish d a
b o 'lsa , tu rq le k se m a sid a « o 'ta k u ch li sh ax siy salb iy m unosabat» 
tarzid ad ir.
M a 'n o d o s h lik q a to rid a g i lek se m a la rn in g ifoda se m alari tu rli — 
tu m a n d ir. U la rd a n ayrim lari quyidagilar:
1) ijo b iy y o k i salb iy b a h o y o x u d m u n o sa b a t sem alari;
2) le k se m a n in g
q o 'lla n is h
davrini k o 'rsa tu v c h i 
sem alar:
« esk irg an » , «yangi», « ta yangi», «arxaik», «tarixiy».
3) le k s e m a n in g
q llan ilish
d o irasin i k o 'rsa tu v c h i 
sem alar:
« sh ev ag a xos», « s zlashuvga xos», «kitobiy», «k tarinkilik» va h.
M a 'n o d o s h lik
q a to rid a g i 
lek se m a la rn in g
b itta si 
d o m in an ta 
(bosh) le k se m a si b lib, b o sh q a la ri shu le k se m a atro fid a birlashadi, 
m a 'n o d o s h lik q u rsh o v i hosil qiladi. D o m in an ta le k se m a n in g y u q o rid a 
sa n a lg a n b a rc h a ifoda sem alari n ey tral, b e ta ra f b o 'la d i. M asalan, 
k a tta —u lk a n — b a h a y b a t sin o n im ik q ato ri «kitobiylik», «k tarinkilik» 
ifo d a se m a la ri aso sid a ta sh k il to pgan. Q a to rd a g i k a tta lek sem asid a 
b u se m a b elg ila n m a g a n , neytral, u lk an va k a tta lek sem alarid a 
ifo d a la n g a n , o y d in lash tirilg an .
M a 'n o d o s h lik q a to rid a g i d o m in an ta le k se m a n in g b ir q a n c h a
o 'z ig a xos x u su siy a tia ri bor:
1. 
D o m in a n ta lek se m a n in g m azm uni b o s h q a lek sem alarn ik ig a 
n is b a ta n k a m b a g 'a lro q b o 'lad i. Q iyoslang: chiroyli, g o 'z a l va suluv. 
U sh b u q a to rd a g i chiroyli lek sem asid a g o 'z a l va su lu v lek sem asid ag i 
k o 'ta rin k ilik b o 'y o g 'i y o 'q .
119

---

2 .D o m in a n ta le k se m a n in g q o 'lla n ish d o irasi va m iq d o ri b o sh q a
m a 'n o d o s h la rn ik ig a n isb a ta n k e n g va k o 'p b o 'lad i.
3.D o m in a n ta
le k se m a
b e lg ila n m a g a n
ifoda 
se m a sig a
eg a
b o 'lg a n lig i b o is ista lg a n v a q ld a o 'z m a 'n o d o sh la rin i a lm a sh tira oladi.
4 .M a 'n o d o s h lik q a to ri m an su b b o 'lg a n k a tta tizim ga faq at 
d o m in a n ta le k se m a kiradi. M asalan, «kishi ta n a si a'zolari» lu g 'a v iy
m a 'n o v iy g u ru h ig a y u z d o m in a n ta lek sem asi kirib, q u lo q , b u ru n , lab, 
q o sh , p e s h o n a le k se m a la ri b ilan p a ra d ig m a hosil qiladi. B oshqa ifoda 
sem asi b e lg ila n g a n le k se m a la r «betaraf» b o 'lo lm a g a n lig i b o is y u q o ri 
p a ra d ig m a g a k ira o lm ay d i va u larn in g b e ta ra f vakili b u x u q u q q a e g a
b o ’la oladi, xolos.
M a 'n o d o s h lik p ara d ig m a si d o im o o c h iq b o 'la d i. Jam iy at, d av r 
ta la b i a s o s id a k era k siz la ri is te ’m o ld a n ch iq ib , q a to r y a n g ilari b ilan
b o y ib b o ra v e ra d i. N u tq d a m a 'n o d o sh lik q a to rla ri n u tq in in g a ta sh
b irlik lari, ib o ralar, m u sta q il le k se m a se m e m a la rin in g turlari, y asam a 
so 'zlar, s o 'z birik m alari, n u tq iy k o 'c h m a s o 'z la r b ila n to 'lib , k e n g a y ib
boradi. B ular k o n te k s tu a l sin o n im lar sifatida n u tq n in g g o 'z a llig i va 
b o y lig in i ta 'm in lo v c h i b e b a h o vosita sanaladi.
A n to n im iy a 
(g rek ch a 
a n ti — q a ra m a — q arsh i, 
o n u m a —nom ) 
le k se m a la r o ra sid a g i zidlik m u n o sab atid ir: k a tta — k ich ik , yo sh — qari, 
m itti —u lk a n , o q —q o ra va hokazo. A ntonim le k se m a la rin in g u m um iy, 
b irla sh tiru v c h i se m a la ri b ilan b ir q a to rd a , q a ra m a — q a rsh i se m alari 
h a m b o 'lis h i lozim . M asalan , k a tta va k ic h ik le k se m a la ri u m u m iy — 
«sifat», «k lam » se m alari b ilan b irga, q a ra m a — q a rsh i — « n isb a ta n
ortiq» (katta) v a « n isb atan k a tta b o 'lm a g a n » (kichik) se m a la rig a h a m
eg a. Yoki q ish — «yilning e n g sovuq fasli», y o z — «yilning e n g issiq 
fasli», k irm o q — « ich k arig a h arak atlan m o q » , c h iq m o q — « ta sh q arig a 
h a ra k a tla n m o q » . 
A n to n im
lek se m a la rn in g
a so sid a
b o rliq d a g i 
q a ra m a — q a rsh i 
h o d isa la rn in g
in 'ik o si 
b o 'lg a n
q a ra m a — q a rsh i 
tu s h u n c h a la r y o ta d i. A n to n im le k se m a la r b ir tu rg a k iru v c h i g ip o n im
le k se m a la rd ir: issiq —so v u q (harakat), k a tta —k ic h ik (hajm ), e rk a k — 
a y o l (jins) v a h okazolar.
A n to n im la m in g m a n tiq iy asosini ik k i tu r q a ra m a — q a rsh ilik
tash k il e ta d i: a )k o n tra r q a ra m a —qarshilik: b )k o m p le m e n ta r q a ra m a — 
qarsh ilik .
K o n tra r 
q a ra m a — q a rsh ilik
b u
d a ra ja la n u v ch i 
le k se m a la r 
q a to rid a g i 
ta fo v u tla rn in g
farqlarga, 
fa rq la rn in g
zid d iy at, 
y a 'n i 
q a ra m a — q a rsh ilik k a o 'sib borishi n atija sid a b irin c h i a 'zo b ila n o x irg i 
a 'z o n in g an to n im la sh u v id ir. M asalan, k ic h ik —o ’rta —k a tta , y o sh — 
o 's m ir —o 'r ta y o sh —q a ri kabi. B unda k ic h ik v a k a tta , yo sh v a q a ri 
le k se m a la ri d a ra ja q a to rin in g ikki q a ra m a —q a rsh ilik d a q a to r a'zo lari 
o 'rta s id a ik k i a n to n im a'zo b e lg ilarin i o 'z id a m u ja ssa m la sh tirg a n
b o g 'lo v c h i b o 'g 'in m av ju d b o 'lad i. Y u q o rid ag i o 'r ta le k se m a sid a
120

---

k ic h ik va k a tta le k se m a la rin in g q a r a m a — q arsh ilig i so 'n ad i. D em ak, 
le k se m a la rin in g k o n tra r q a r a m a — q a rsh ilig in i u larn in g d arajalan ish
(grad u o n im ik ) q a to rid a n izlash lozim.
K o m p lem en tar a n to n im iy a d a q a ra m a — qarshilik uchinchi, oraliq 
b o 'g ’insiz b o 'lad i: ro st —y o lg 'o n , arzo n — qim m at, oson —qiyin. Bu 
le k se m a la r o rasid a oraliq u c h in c h i le k se m a la r yo'q.
A n to n im lar stru k tu ra sig a k o 'ra q u y id a g i tu rla rg a b o ’linadi: 
h a r xil o 'zak li a n to n im la r:. k a tta — kichik, k irm o q — chiqm oq, 
m u h a b b a t — nafrat;
b ir xil o 'zak li a n to n im lar: m a d an iy atli —m adaniyatsiz, aqlli — 
aqlsiz, o n g li- o n g s iz .
F a n d a an to n im la rn i fa q a t sifat va ravish tu rk u m ig a xos ham d a 
h a r xil o 'z a k lila rin i ta n o lish d e k to r tu sh u n ish ham m avjud. Biroq b u
b o rliq d ag i q a ra m a — q a rsh ilik la rn i ta n olm aslik yoki ularn i k o 'ra
bilm aslik
h am d a 
u la rn in g
lisoniy 
tajallilari 
m ohiyatini 
ilg 'ab
o lm aslik d an b o sh q a n arsa em as.
G raduonim iya. 
L u g 'av iy
b irlik lar 
o 'zaro
m a'noviy 
m u n o sa b a tla rig a k o 'ra m a 'lu m b ir d arajalan ish q ato rlarin i hosil etishi 
fan g a q a d im d a n m a'lu m v a u n in g e n g y o rq in n am unasi «o'rta» 
so 'z in i o 'z ich ig a o lg an so 'z la r q atoridir.
M asalan: 
K atta — o 'rta — k ich ik
Yosh — o ’rta — qari 
U zoq — o 'r ta — y a q in
B aland —o 'r ta —p a st 
U zun — o 'r ta — q isq a.
M a 'lu m k i o 'r ta so 'z i b ilan ifo d alan g an b e lg i— x u su siy at tom
m a 'n o d a o 'rta lik , oraliq, y a ’n i ikki b ir — b irig a zid b elg i o ralig 'id ag i 
h o la tn i k o 'rsa ta d i. O 'rta le k se m a si a n to n im la r o ra lig 'id a n o 'rin olsa, 
(katta — o 'rta — kichik) 
d a ra ja la n ish i 
k a m
seziladi. 
Lekin 
o 'rta
lek se m a li birlik larn i zid b e lg ila r aso sid a em as, m a'lu m bir belg in in g
k am ay ish i y o k i o 'sis h i aso sid a id ro k etilsa, m a'n o v iy d arajalan ish
y a q q o l an glashiladi.
D arajalan ish q a to ri a'zo lari k a m id a u c h ta b o 'lad i.
D arajalan ish m u n o sa b a tla ri b ilan b o g 'la n g a n so 'zlar q atorini
a) g 'ay riliso n iy asoslar;
b) sof lisoniy a so slarg a 
ta y a n ib a jra tish m um kin.
G 'ay riliso n iy o m iln in g m o h iy ati sh u n d ak i, b o rliq d ag i narsa 
b e lg i — x u su siy a tla rd a sifat farq lari b ilan b irg a m iq d o r farqlari ham
m avjud. M asalan, in so n g o 'd a k lik , yoshlik, navqironlik, yetu k lik , 
q arilik
ho latlarin i, 
o 'sim lik
nav n ih o llik , 
k o 'c h a tlik , 
yetilg an lik , 
q u rig a n lik
d avrlarini 
b o sh id a n
k e c h ira d i 
— 
organizm
o'sadi. 
T a b ia td a g i 
ran g
va 
b o sh q a
b e lg ilar 
sh u n c h a lik
xilm a — xilki,
121

---

b o 'y o q c h ila r b irg in a q o ra ra n g n in g h a tto o 'n d a n
o rtiq
turini 
ajratad ilar.
In so n n in g faol o n g i an a sh u m iq d o riy va sifatiy fa rq la rn i ak s 
e ttirad i. Til o n g n in g sh a k liy jih a ti b o 'lg a n lig i b o is u o n g d a g i ak s 
e ttirilg a n m a n a s h u n d a y m iq d o riy farq larn i h am ifo d alash i lozim. 
B u n d a y m iq d o riy farq lar tu rli u su llar bilan, ju m la d a n , a lo h id a — 
alo h id a le k se m a la r b ilan ham ifo d alan ad i. 
C h u n o n c h i, n ih o l — 
k o 'c h a t —d arax t, 
n in n i —c h a q a lo q , 
g o 'd a k —bola, 
b u z o q —ta n a — 
g 'u n a jin —sig ir kabi.
G ra d u o n im ik lu g 'a v iy q a to rla rn i a jra tish n in g liso n iy om illari 
qu yidagilar:
a) m a'n o v iy omil;
b) so 'z la ra ro p a ra d ig m a tik m u n o sab atlar.
G ra d u o n im ik q a to rla rn i ajra tish d a g i m a'n o v iy o m iln in g m oxiyati 
sh u n d a k i, b ir q a to r le k se m a la r se m e m a la rd a m a 'lu m b ir b elg in in g
o z —k o 'p lig i, turli xil d a ra ja la rig a ish o ra m avjud. M asalan , d a rc h a — 
esh ik — darvoza le k se m a la rin in g
« O 'z b e k tili izohli 
lu g 'a ti» d a g i 
izo h larin i k uzataylik:
1. D archa — ilgari v a q tla rd a d e ra z a vazifasini o 'ta g a n b ir yoki 
q o 's h tavaqali, e sh ik y o k i d e v o rq a o T n a tilq a n k ic h k in a e sh ik c h a
(O'TIL, 1,2,12.)
2. E shik 
— 
uy, xona, b in o y o k i h o v lin in g k ira v e rish id a
o 'rn a tilg a n o ch ib —y o p ib tu rila d ig a n m o slam a (O'TIL, 11, 457).
3.D arvoza — hovli, q o 'rg 'o n , q al'a, zavod v a sh u k a b ila rg a
k irilad ig an , o ch ib —y o p ila d ig a n k a tta esh ik , q o p q a (O 'TIL 1, 209.)
Biz a jra tg a n
s o 'z la r 
m iq d o riy
k o 'rs a tk ic h la rn i 
ifo d alo v ch i 
sem em alard ir. Bu d a rc h a le k se m a si izo h id ag i k ic h k in a v a e sh ik c h a
so'zlari, darvoza le k se m a si iz o h id ag i k a tta lek sem asid ir.
B oshqa 
b ir 
le k se m a la r 
q a to rin i 
olam iz: 
g u lo b i — p u sh ti —
q iz g 'ish — qizil — ol — qirm izi.
Bu le k se m a la r q a y d e tilg a n lu g 'a td a q u y id a g ic h a izo h lan g an .
1 G u lo b i — g u lo b rangli, p u s h ti (O'TIL, 1, 197)
2 P u sh ti — sh afto li g u li ra n g id a g i, o c h qizil (O'TIL, 11,608)
3 Q izg 'ish — q izilg a m oyil, q izilg a y a q in ra n g d a g i, q iz g 'im tir 
(O'TIL, 11, 573) .
4 Q izil — q o n ran g id ag i, qirm izi, olvali (O 'T IL .ll, 570)
5.01 — qizil, qirm izi (O'TIL, 11,529)
6 Q irm izi — qizil ran g li, qizil, ol (O 'T IL ,11,581)
Bu tavsif, alb atta, m u k am m al em as. C h u n k i u la r o 'z la rin in g
g ra d u o n im ik tizim idan uzib tav siflan g an . A gar u la r b ir sistem a 
a'zo lari sifatida tah lil etilsa, q u y id a g i tav siflarg a e g a b o 'lis h a r edi:
1.G ulobi —g u lo b
ran g li, 
o q d a n
q izillikka, 
p u s h tig a
m oyil 
b o 'y o q li rang.
122

---

2 .P u sh ti —sh afto li g u li ra n g id ag i, o ch qizil, g u lo b id a n to 'q ro q .
3 .Q iz g 'ish —p u s h tid a n to 'q ro q , qizildan o ch ro q , q iz g 'im tir rang.
4.Q izil —q o n ran g .
5 .0 1 — q izild an to 'q ro q rangli.
G.Qirmizi —t o ’q qizil rangli.
Bu 
le k se m a la r d e n o ta tiv m a'n o larid ag i ra n g n in g m iq d o riy
sem asi a so sid a q u y id a g ic h a d arajalan ad i.
«qizillik»
+
-
3
-
2
-
1
0 
1
2
g u lo b i 
p u sh ti 
q iz g 'ish
qizil 
ol 
qirm izi
D em ak , 
lu g 'a v iy
g ra d u o n im ik
q a to rla rn i 
ajratish
u c h u n
m a 'n o v iy om il o 'z a ro y a q in tu sh u n c h a la rn i ifodalovchi le k se m a la r 
,s ira s id a g i 
h a r 
b ir 
le k se m a d a
m a'lum
b ir 
b e lg in in g
tu rlich a 
d a ra ja la n ish ig a ish o ra m av ju d lig id a n am oyon b o 'la d i. Shu aso sd a 
m a'n o v iy o m iln in g o 'z in i ik k ig a bo'lam iz:
1)bir —b irig a y a q in va o 'x sh a sh tu sh u n c h a la rn i ifodalashi;
2 )ayni b ir b e lg in in g tu rli xil m iq d o rig a ishora qilishi:
G ra d u o n im ik
q a to r 
lu g 'a v iy
p ara d ig m a la rg a
q o 'y ila d ig a n
q u y id a g i ta la b la rn in g b a rc h a sig a javob berdi:
Ijlu g 'a x d y p a ra d ig m a n in g b itta y e ta k c h i lek sem a (dom inanti) 
a tro fid a birlashishi;
2 ) lu g 'a v iy p a ra d ig m a n in g ochiqligi;
3) lu g 'a v iy
p a ra d ig m a n in g
b o sh q a 
k a tta ro q
p a ra d ig m a la r 
ta rk ib ig a y e ta k c h i le k se m a b ilan g in a kirishi;
4) lu g 'a v iy p a ra d ig m a d a g i q u rsh o v le k sem alarn in g d o m in a n t 
le k se m a b ilan o so n lik c h a a lm ash tirila olishi:
D em ak, 
le k se m a la raro
lisoniy 
m u n o sab at 
san alu v ch i 
g ra d u o n im iy a h o d isa si b ir n e c h a lek sem an in g m a'lu m b ir b e lg in in g
oz —k o 'p lig ig a q a ra b , lu g 'a v iy m a'n o v iy q ato rd a, tizim d a n am o y o n
b o 'lib , b u n d a d o m in a n ta va q u rsh o v leksem alari farqlanadi.
L u g 'a v iy g ra d u o n im ik q a to rd a d ia le k tik a n in g e n g u m u m iy
q o n u n la ri tajallisi m avjud:
a) g ra d u o n im ik
q a to rd a
b elg in in g
darajalan ib , 
o shib 
yoki 
k e n g a y ib b o rish id a m iq d o r o 'z g arish larin in g sifat o 'zg a rish la rig a
o 'tis h i q o n u n i tajallilan ad i;
b )g ra d u o n im ik z a n jirn in g ikki c h e k k a u c h i m a'lu m b ir b e lg in in g
ta s d ig 'i b ila n b irg a, b ir —b irini in k o r e tish id a in k o rn i in k o r q o n u n i 
n a m o y o n b o 'lad i;
123

---

v )b ir —b irini in k o r e tu v c h i (an to n im ik m u n o s a b a td a turgan) 
le k se m a la rn in g bir y e ta k c h i le k se m a (dom inanta) a tro fid a birlashib, 
b ir lu g 'a v iy m a 'n o v iy q a to m i — p arad ig m an i, b u tu n lik n i tash k il 
e tis h d a q a ra m a —q a rsh ilik la r birligi va k u ra sh i q o n u n i n o m o y o n
b o 'lad i.
G ip o n im iy a. L ek sem alararo se m a n tik m u n o sa b a tla rn in g y a n a bir 
tu ri g ip o n im iy a
(an iq ro g 'i, g ip o — g ip ero n im iy a), 
y a 'n i tu r —jin s 
m u n o sa b a tid ir.
G ip o n im ik m u n o sa b a td a g ip e ro n im (jins) va g ip o n im farq lan ad i.
G ip ero n im
jin s 
b e lg isin i 
b ild irg a n
p re d m e tn in g
nom ini 
ifo d alo v ch i k o 'p g in a m a 'n o la rn i se m a n tik jih a td a n u m u m la sh tiru v c h i 
m ik ro tizim n in g m a rk a z iy leksem asi, d o m in a n ta si sifatid a n a m o y o n
b o 'lu v c h i lu g 'a v iy birlikdir. G iponim e sa m a'lu m jin s tu rla rin in g
n o m la rin i h a m d a o 'z in in g s e m a n tik ta rk ib id a im p litsit tarzd a jin s 
m a 'n o sin i ham ifodalovchi, se m a n tik jih a td a n g ip e ro n im g a n isb atan
b o y b o 'lg a n lu g 'a v iy birlikdir.
G ip o n im v a g ip e ro n im o ra sid a g i alo q a m a n tiq iy aso slarg a 
e g ad ir. Bu e sa o b y e k tiv b o rliq d a g i u m u m iy lik tu s h u n c h a s i b ilan 
b o g 'liq d ir. M asalan , d a ra x t g ip ero n im i jin s m a 'n o sin i ifodalovchi 
le k se m a sifa tid a d a ra x tn in g b a rc h a tu rlarin i ifo d alo v ch i le k se m a la rn i 
le k sik — se m a n tik m u n o sa b a t a so sid a b irlash tirib le k sik — se m a n tik
g u ru h hosil qiladi. S hu b o isd a n d a ra x t lek sem asi g ip e ro n im sifatida 
g ip o n im la ri b ilan le k sik — se m a n tik a lo q a g a k irish a oladi. M asalan, 
d a ra x t — q ayin, d a ra x t —te ra k , d a ra x t —d u b , d a r a x t— archa.
G ip o n im lar 
te n g
h u q u q li 
b o 'lib , 
u la m in g
g ip e ro n im g a
m u n o sa b a ti b ir xildir. O 'z n av b atid a, b u m u n o sa b a t p o lisem iy a va 
o m o n im iy a h o d isa la ri b ila n h a m b o g 'la n a d i. M asalan , o 'z b e k tilidagi 
d a ra x t n o m lari d a stla b ik k i g u ru h g a b o 'lin ad i: m evali d a ra x tla r va 
m a n z a ra li d arax tlar. M ev ali d a ra x tla r o 'z m ev asin in g n o m i b ilan 
a talad i. S h u n in g u c h u n b u le k se m a la r k o 'p m a 'n o li b o 'lg a n lig i bois 
b ir to m o n d a n m eva, ik k in c h i to m o n d a n d a ra x t g ip e ro n im la ri b ilan 
se m a n tik m u n o s a b a tg a kirishadi:
M eva: o lm a —о 'rik —sh afto li —behi.
D araxt: o lm a — o ’rik — shaftoli — behi.
B irinchi q a to rd a e sa «daraxt» um um iy, in teg ral se m a la rig a ega. 
D arax t g ip e ro n im i jin s tu sh u n c h a sin i ifodalovchi le k se m a sifatida, 
b irin c h i n a v b a td a , sh u jin sn in g tu rlarin i b ild iru v ch i so 'z la r b ilan 
b o g 'la n a d i. D arax t le k se m a si u n in g tu ri nom i o 'rn id a q o 'lla n is h i ham
m u m k in . L ekin g ip e ro n im g ip o n im o 'rn id a q o 'lla n g a n d a u n in g
m o h iy a tin i y o rq in ifo d a la y olm aydi. Shu b o isd a n o 'z o ld id a n
g ip o n im n i an iq lo v c h i sifatid a q a b u l qiladi: o 'rik d a rax ti, shaftoli 
d a ra x ti kabi.
124

---

G iponim le k se m a n in g sem em asi giponim lek sem alar u c h u n
b irla sh tiru v c h i sem a b o 'lib xizm at q ilad i. M asalan, d a ra x t g ip ero n im
le k se m a sin in g sem em asi « ta n a sid a n sh o x lan u v ch i o'sim lik» bo'lib, 
«qizil, yashil, y o k i sariq ran g li y o n g 'o q d a n p iy o lag ach a b o 'lg a n
h a jm d a g i se rsu v m eva b eru v ch i d arax t» sem em asig a eg a [olma] 
le k se m a sin in g
«daraxt» 
sem asi 
d a ra x t 
gip ero n im i 
leksem asi 
se m e m a sin in g se m e m a la sh g a n k o 'rin ish id ir.
G ip e ro n in m in g
m a 'n o si 
g ip o n im
le k sem an ik ig a 
n isb atan
k e n g ro q va x iraro q (n oaniqroq), g ip o n im lek sem an in g m a'n o si esa 
g ip e ro n im n ik ig a n isb a ta n to rro q va y o rq in ro q d ir. Shu boisdan, aytish 
m u m k in k i, g ip e ro n im n in g m a'n o v iy m ohiyati b a rc h a g ip o n im larin in g
m a 'n o v iy m o h iy atlari y ig 'in d is ig a tengdir.
A y tilg an id ek , d a ra x t m evali d a ra x tla r va m evasiz d ara x tla rg a
b o 'lin a d i. D em ak, b o rliq d a g i b u b o 'lin ish gip o n im iy a hodisasi sifatida 
tild a ham a k s e tad i. Lekin d a r a x t n in g m evali va m evasiz turlarini 
a ta y d ig a n a lo h id a lek se m a la r o 'z b e k tilid a y o 'q . D em ak, g ip o n im n in g
o 'm i b o 's h bo 'lib , u la r lek sik lak u n a (bo'sh x o n ajlar hosil qiladi. 
L eksik la k u n a la rn i tu rli n u tq iy n o m in ativ birliklar to 'ld irav erish i 
m u m k in (M: m evali d a ra x t va m evasiz d a ra x t s o 'z birikm alari).
H a r b ir g ip o — g ip e ro n im ik q a to r c h e k la n m a g an m iqdorda 
lu g 'a v iy la k u n a la rg a e g a b o 'la d i. Bu b o 's h x o n alar ay n i bir jin sn in g
tu rli 
b e lg ila ri 
b ilan
c h e g a ra la n m a g a n
m iq d o rd a
to 'lib
bo rish
im k o n iy a tig a eg a. M asalan, o ’n ta u zu m n o m in i biluvchi o d am u c h u n
o 'z b e k tilid a g i 600 ta u zu m n o m in in g 590 tasi lu g 'a v iy lak u n a 
h iso b la n a d i. D em ak, la k u n a la r ijtim o iy h a m («m evali daraxt» va 
«m evasiz d arax t» tu sh u n c h a sin i ifo d alo v ch i le k se m a la r), individual 
h a m (m avjud le k sem alarn i m a 'lu m b ir k ish in in g bilm asligi) b o 'lish i 
m um kin.
P artonim iya. 
B orliqdagi 
b a rc h a
a sh y o lar —narsa, 
p red m et, 
b u y u m b u tu n lik ekan, 
a lb a tta , 
ta rk ib iy qism larga, 
b o 'la k la rg a
b o 'lin a d i. T ark ib iy m u rak k ab lik , b o 'la k la rg a b o 'lin u v c h a n lik borliq 
a sh y o la rin in g u m u m iy q u rilish i q o n u n iy a ti ek an , b u q o n u n iy a t ong 
o rq ali liso n d a o 'z a k sin i to p ish i s h a rt va zarur. M isol sifatida «odam » 
b u tu n lig in i olaylik. O d am b ir b u tu n lik sifatida q a b u l qilinadi, lekin 
u n in g ta n a a'zo larin i a lo h id a — a lo h id a ism lar b ilan a ta sh g a ehtiyoj 
sezilad i. B u tu n n i liso n iy «bo'lish» ijtim oiy zaru riy at taqozosidir. 
B u tu n n in g b o 'la k la ri ijtim oiy q iy m a t k a sb etsa, u u m u m iste'm o l 
so 'z la ri b ila n n o m lanadi. Lisoniy v a tib b iy «bo'lish» farq lan ad i. T ibbiy 
b o 'lin is h d a in so n ta n a sin in g o 'n m in g g a y a q in a ’zosi, b o 'la g i 
ajratilad i. L ekin « O 'zb ek tilin in g izohli lu g 'a ti» d a o d am va m ol tan asi 
a 'z o la rin i ato v ch i 103 ta le k se m a m avjud. D em ak, lu g 'a v iy atovchisiz 
b o s h q a
a ’zo la rn in g
ajratilish i 
ijtim oiy 
em as, 
b alk i 
to r —tibbiy 
a h a m iy a tg a ega.
125

---

M a'lum ki, o b y e k tiv b o rliq d a g i a sh y o la r o rasid a b u tu n —b o 'la k
m u n o sab atlari 
p o g 'o n a lid ir. 
B uni ch iz m a d a
q u y id a g ic h a
berish 
m um kin.
Hovli
X o n a l 
xona2 х оп аЗ 
(xonalar)
ay v o n
sim a
y o 'la k
y er
y j \
/Л
/IV y v
dev o r doraza esh ik
/1 Л /V
K o'rinadiki, h o v li b o rliq v o q e lig i sifatid a c h e k siz b o 'la k la n ish i 
m um kin. Н аг b ir q u y i p o g ’o n a y u q o ri p o g 'o n a u c h u n b o 'la k d ir. 
V o q elik d ag i b u n d a y b o 'lin is h tild a L M G lam i ta sh k il e tg a n d a o 'z
ak sin i topadi. B u tu n d a stla b s h u b u tu n n in g b  lak larig a, b u b o 'la k la r 
b u tu n sifatida b o s h q a b o 'la k la rg a , b u b o 'la k la r y a n g i b u tu n lik sifatida 
y a n g i 
b o 'la k la rg a
c h e k siz
rav ish d a 
b o 'lin ib
k etav erad i. 
L eksem alarning 
p a rto n im ik
L M G larida 
h a m
s h u n d a y b o 'lin ish
voqelanadi.
D em ak, p a rto n im ik L M G lar o b y e k tiv b o rliq d a g i b u tu n —b o 'la k
p o g 'o n a li b o 'lin is h in i a k s e tg a n h o ld a tu ziladi. M asalan , «tirnoq», 
«odam » to to n im in in g p a rto n im la ri bosh, ta n a , q o 'l, oyoq kab i 
to 'rtlik d a n iborat. T irn o q b a rm o q n in g , b a rm o q q o 'ln in g , q o 'l esa 
o d a m n in g p arto n im id ir. O d a m L M G siga tirn o q ham , b arm o q h a m
kirm aydi.
P artonim ik L M G ning liso n iy aso slari n im ad a?
1.Partonim lar o ra sid a p a ra d ig m a a 'z o la rig a q u y ila d ig a n eslatish, 
o 'x sh a sh lik m u n o sa b a tla ri m ayjud.
2. 
P arto n im ik
q a to rd a
d o rn in a n ta
le k se m a
b o 'lib , 
u 
p arto n im la m i o 'z te v a ra g id a to 'p la b , y u q o ri b u tu n lik k a esa u n in g o'zi 
kiradi.
3. 
P arto n im ik
L M G
h a r 
d o im
o ch iq d ir. 
Bu 
o ch iq lik
q u y id a g ila rd a n a m o y o n b o 'lad i:
126

---

B irinchidan, p a rto n im ik lu g 'a t p a ra d ig m ad ag i istalg an lek sem a 
o 'z in in g sin o n im ik , g ra d u o n im ik , g ip o n im ik q ato rlarig a eg a b o 'lish i 
m u m k in va n u tq sh a ro itig a k o 'ra o 'zi m ansub LMG tark ib ig a 
sinonim , 
g ip o n im
g ra d u o n im larin i 
olib 
kiradi. 
M asalan, 
bosh 
lek sem asi o 'rn id a k alla lek sem asi LMG d a n jo y olishi ham m um kin.
Ik k in c h id a n , jam iy at ta ra q q iy o ti n atijasid a b u tu n n in g ijtim oiy 
a h am iy atg a e g a b o ’lg an y a n g i —y a n g i qism lari ochilib va n o m lan ib
boradi.
U c h in c h id a n
p arto n im ik
lu g 'a v iy
p arad ig m ad a 
lek sem alar 
m iq d o ri, u la rn in g sh ak li n isb iy e rk in lik k a ega. M asalan, kalla 
le k se m a sin in g
sa lb iy m a'n o si ta 'k id la n sa
ham , bo sh va 
kalla 
le k se m a la rid an q ay si biri d o rn in a n ta e k a n lig in i o ch iq aytish qiyin.
P arto n im iy a n in g lisoniy h o d isa ek an lig in i isb o tlo v ch i aso siy
dalil to to n im v a p a rto n im o rasid a sem ik b o g 'la n ish n in g m avjudligidir. 
B uning u c h u n b itta to to n im va u n in g b ir partonirni se m a n tik
m u n o sa b a tin i q iy o slab k o'raylik:
o d a m — « o n g li tirik m avjudot».
Sem alari: «m avjudot», «tirik, ongli.
B o sh — o d a m g a v d a sin in g y u q o ri qism i.
Sem alari: « y uqori qism i», « g av d ag a tegishli», « o d am g a xos».
K o 'rin a d ik i, to to n im (odam ) n in g sem em asi p arto n im id a sem a 
d a ra ja sig a ch a k ic h ra y ib n am o y o n b o 'lad i.
A y tilg a n la rn in g b a rc h a si p a rto n im ik lu g 'a v iy p a ra d ig m a n in g
lisoniy ta b ia tlilig in i k o 'rsa ta d i.
LEKSIK A N IN G SISTEM TABIATI. LEKSIK ZIDDIYATLAR *
1.Lisoniy siste m a va u n in g m ikrosistem alari. 
L eksem alarni 
sistem ta d q iq q ilish n in g aso sid a u larn i o 'z a ro ichki m u n o sab atlarig a 
tayanib m a ’lum b ir q a to rla rg a , g u ru h la rg a , turlarga, tu rk u m la rg a , 
an iq ro g 'i, k ic h ik va k a tta p a ra d ig m a la rg a b irlash tirish yotadi. A slida 
b irlik lar b iz n in g x o h ish — iro d a m iz g a b o g 'liq b o 'lm a g a n h o ld a o n g d a
p a ra d ig m a la r h o lid a y ash ay d i. 
B izning vazifam iz esa a n a sh u
p ara d ig m a la rn i, u la rn in g y a sh a sh q o n u n iy a tla rin i o c h ish d an iboratdir.
L e k sem alarn in g o ’zaro m u a y y a n o 'x sh ash lig i, farqli va zid 
b elg ilari aso sid a b irla sh g a n g u ru h la ri tizim yoki lu g 'a v iy sistem a d eb
ataladi. L u g 'a v iy tizim b o sh q a tizim lar k a b i p o g 'o n a li q u rilish g a ega. 
Lison b ir n e c h a ich k i tizim lard an ib o rat m u rak k ab sistem a b o ig a n lig i 
k a b i le k sik siste m a h a m o 'z o 'rn id a b ir n e c h a tizim ch alard an tash k il 
topadi. Bu p o g 'o n a x iy lik liso n d a n b o sh lan ib alo h id a le k se m a g a c h a
• U s h b u m a v z im i y o r itis h d a L .N e 'm a to v a n in g “ 0 ‘z b c k tilid a p riv e tiv lik ( n o fo n o lo g ik s e th )’’ m av z u sid ag i 
n o m z o d lik d is s e rta s iy a s id a n fo y d a la n ild i.
127

---

d av o m e ta d i 
va b u
bir n e c h a
b o sq ic h d a g i 
b irlik lar orasid a, 
a y tilg a n id e k , q a t'iy liso n iy m u n o sa b a tla r h u k m suradi.
Buni q u y id a liso n d a n n u tq q a q a ra b b o sq ic h m a — b o sq ic h k o 'rib
o'tam iz.
1 — bo sq ich . Bu b o sq ic h d a yaxlit b u tu n lik sifatid a q a b u l q ilin g a n
liso n iy siste m a « m an o v iy lik » o p p o zitsiy a b elg isi o stid a fo n o lo g ik
fo n e tik (F,), lek sik — se m a n tik (L) va g ra m m a tik (G) s a th la rg a
b o 'lin a d i. Bu b o 'la k la r o 'z a ro p rivativ z id d iy a tli m u n o sa b a td a d ir. 
B u n d a 
fo n o lo g ik /fo n etik
sath
b elg isiz 
va 
le k sik —sem an tik , 
g ra m m a tik sa th la r b e lg ili a'zo h iso b lan ad i. C h u n k i le k s ik — se m a n tik
sa th n in g b irlik lari b o 'lg a n lek sem alar, g ra m m a tik sa th birliklari 
b o 'lg a n m o rfe m a la r h a m ish a m a'lu m b ir m a 'n o ifodalaydi. F o n o lo g ik
sa th (Sf) b irlik larin in g m a 'n o g a m u n o sa b a ti m u ra k k a b d ir. C h u n k i 
a slid a fo n o lo g ik b irlik lar faqat ifoda p la n ig a e g a b irlik lar sifatid a 
q aralad i. S h u n in g d e k , ay rim h o la tla rd a c h u n o n c h i, ay rim to v u sh larn i 
c h o 'z is h aso sid a m a 'n o n i k u ch ay tirish , b a 'z i fo n e tik h o d isa la rn in g
m a ’n o fa rq lash u c h u n xizm at qilishi fo n e m a la rn in g b a 'z a n m a'n o v iy
b o 'lis h in i 
k o 'rsa ta d i. 
D em ak, 
liso n n in g
d a stla b k i 
b o 'lin is h in i 
q u y id a g ic h a tasv irlash m um kin:
«M a'noviylik»
B u n d a g i b elg ili a 'zo m u ra k k a b b o 'lib , le k sik —s e m a n tik va 
g ra m m a tik sa th la rn i o 'z id a b irlash tirg an . O 'z o 'rn id a b u sa th la r 
« m a 'n o n in g um u m lash m alig i» b elg isi o stid a n o to 'liq z id d iy a td a
tu rad i. Bu z id d iy a td a g ram m atik sa th (Sg) b elg ili va le k sik — se m a n tik
(SI) sa th b e lg isiz a ’zo san alad i. C h u n k i g ra m m a tik sath b irlik lari 
u m u m la sh g a n
g ia m m a tik
m a ’n o li b o 'lsa , 
le k sik
sath
b irlik lari 
u m u m la sh g a n m a 'n o g a ham , h ar biri x u su siy m a 'n o g a ham eg a
b o 'la d i.
B irinchi b o sq ich lisoniy m u n o sa b a tla ri u m u m iy m an zarasin i 
q u y id a g ic h a beram iz:
128

---

Lison 
«M a'noviylik» (M)
+
SI Sg
«U m um lashm alik»(U )
Sg 
SI
Lisoniy tizim m u ra k k a b b o 'lg a n lig i bois u n in g ziddiyatlari 
q a to rin i y a n a d a k e n g a y tirish m um kin. M asalan , «ifodaviylik» belgisi 
o stid a h a m m a z k u r b o 'lin is h birliklari n o to 'liq zid d iy a td a b o 'lad i. Bu 
z id d iy a td a b e lg ili a ’zosi tiln in g ifoda, m o d d iy aso sin i ta sh k il etu v ch i 
fo n o lo g ik /fo n e tik s a th la rn in g u slu b iy b o 'y o q d o r q a tla m id a n ib o rat 
b o 'lib , zid d iy a t tasv irin i q u y id a g ic h a b erish m um kin:
«Ifodaviylik (I)»
+ 
" 
о
Sf 
SI Sg
■ 
t i ' x
 
: 
.
D em ak, b irin c h i b o sq ic h zid d iy atlari aso sid a sa th la rn in g lisoniy 
q iy m a tla rin i q u y id a g ic h a b e rish m um kin:
Sf=M0I+
Sl= M +U 0I0
Sg=M +U+I0
K o 'rin ad ik i, s a th la r o 'z a ro privativ ziddiyatli b o 'ls a —da, u larn in g
b irid a farq lo v ch i b e lg isi h a m bor. Bu u la rn in g e k v ip o le n t ziddiyatli 
m u n o s a b a tg a ham e g a ek a n lig id a n d a lo lat b erad i. C h u n o n c h i, Sf SI 
d a n m a'n o v iy lig i b ila n farqlanadi.
L eksik siste m a v a u n in g m ikrosistem alari. A jralib c h iq q a n leksik 
sath b u b o sq ic h d a ik k i k a tta - m u staq il va n o m u sta q il so 'zlar 
g u ru h ig a b o 'lin a d i. Bu b o 'lin ish p rivativ zid lan ish aso sid a hosil
о
Sf
129

---

b o 'la d i va zid la n ish b e lg isi « m a n o v iy va vazifaviy n o m u sta q illik » (N) 
dir. Z id d iy a tn in g b e lg ili a'zo si sifatida n o m u sta q il le k se m a la r va 
belgisiz a'zo sifatid a m u sta q il le k se m a la r y u zag a c h iq a d i. B uning 
sab ab lari q u y id a g ic h a :
N o m u sta q il le k s e m a la r (Sin) h e c h q a c h o n m u sta q il q o 'lla n a
olm aydi, b o g 'liq q u rs h o v la rd a g in a k e la oladi.
M u sta q il le k s e m a la r (Sim) m u staq il q o 'lla n ish b ila n b irg alik d a, 
n u tq d a
n o m u sta q il 
s o 'z la r 
sifatida 
h am
y u zag a 
c h iq a d i. 
O t 
k o 'm a k c h ila r, 
fe'l 
k o 'm a k c h ila r, 
k o 'm a k c h i 
fe ’llar 
sh u la r 
ju m lasid an d ir. 
M u sta q il 
le k se m a la r 
o rasid an
n o m u sta q illa sh g a n
so 'z la r n u tq im iz d a p a y d a r — p a y v o q elan ib turadi.
Bu b o s q ic h d a le k s ik g u ru h m ajm ualari y a n a ik k i b e lg i aso sid a 
zid lan ad ilar. 
B u la rn in g b iri 
« sh ak liy o 'zg arm aslik »
(O') 
b o 'lsa, 
ik k in ch isi « M a 'n o n in g u m u m la sh g a n lig i »(U) belg isid ir. H a r ik k a la
z id lan ish d a n o m u sta q il s o 'z la r b elg ili, m u staq il so 'z la r b e lg isiz a 'zo lar 
sifatida y u z a g a c h iq a d i. N o m u sta q il so 'z la rn in g z id d iy a td a b e lg ili a 'zo
sifatida n a m o y o n b o 'lis h i izo h ta la b q ilm ag an i h o ld a , m u staq il 
le k se m a la rn in g
b e lg isizlig i 
sh u n d a k i, 
ular 
sirasid a 
o 'z g a rm a s 
so 'z la rn in g h a m m ay ju d lig i (ravishlar v a taqlidlar) v a ay rim o 'rin la rd a
so 'z
o 'z g a rtiru v c h i 
k a te g o riy a la rn in g
n ey trallan ish id ir. 
M asalan , 
s o 'z la rn in g b irik u v id a jo y la sh u v om ili k u c h a y g a n d a sh a k liy om il 
susayadi: to sh k o 'p rik , x a t y o zm o q kabi. S h u n in g d e k , m u sta q il 
le k se m a la rd a m a'n o v iy u m u m la sh u v c h a n la ri ham bor.
D em ak, ik k in c h i b o s q ic h d a ajra la d ig a n ik k i tizim iy b irlash m a 
(paradigm a) n in g liso n iy q iy m a ti q u y id ag ich a:
SI m = NOO'OUO 
SI n= N + O '0U +
Bu m a jm u a g a SI n in g b irin c h i b o sq ic h d a e g a b o 'lg a n ik k in c h i 
b o sq ic h u c h u n u m u m la sh tiru v c h i b elg ilarn i q o 's h s a k , b e lg ila rn in g
to 'liq q a to ri q u y id a g ic h a b o 'la d i:
Slm=M+UOIONOO‘OUO 
Sln= M+UOIONON++U+
M a'lu m b o 'la d ik i, m u sta q il so 'z la r g u ru h i ik k in c h i b o sq ic h d a
h ech q a n d a y a n iq va q a t'iy b e lg ig a eg a b o 'lm ad i. C h u n k i b irin ch i 
g u ru h
(ya'ni, 
m u sta q il 
so 'zlar) 
b irlik larin in g
aso siy
b elg isi 
«m a'noviylik» b o 'lg a n lig i sa b a b li u la r sh ak liy va vazifaviy b e lg ila r 
aso sid ag i z id la n ish d a b a rq a ro r b elg ilarg a e g a b o 'lm a slig i m um kin. 
N o m u sta q il le k s e m a la rn in g «no m u staq illik » larin in g m o x iy ati u la rn in g
130

---

sh ak liy va m a'n o v iy x u su siy atlarid ad ir. S h u n in g u c h u n u la r bu 
b o sq ic h d a b a rq a ro r b elg ilarin i n am o y o n qiladi.
Ill b o sq ich . Bu b o sq ic h d a n o m u staq il so 'z la r (Sin) « b o g ‘lash» 
fu n k sio n al 
b elg isi 
a so sid a
zid lan ad i 
va 
g u ru h la rg a
b o 'lin ad i. 
N o m u sta q il 
s o ’zlar 
lek sik o lo g iy a
u c h u n
o 'rg a n ish
m anbai 
b o ’lm a g a n lig i bois biz u larn i tahlil e tish n i sh u n u q ta d a to 'x tatg an im iz 
m a'q u l.
M u staq il 
lek se m a la r 
g u ru h i 
b u
b o sq ich d a 
«m a'noning 
ishoraviyligi» 
(D - dey k tiv lik ) 
b elg isi aso sid a 
n o to 'liq ziddiyatli 
m u n o sa b a tin i n am o y o n qiladi. B unda ishoraviy m a'noli so 'zlar — 
o lm o sh lar ajralib c h iq ad i. Fe'l, ot, sifat, son, ravish, taq lid va so 'z — 
g a p la rd a n iborat g u ru h n in g b u zid d iy atd a b elgisizligining sababi 
sh u n d a k i, u la rn in g b a rc h a sin in g ta rk ib id a se m a n tik «b shashgan» va 
o lm o sh la rg a y a q in la sh g a n so 'z la r ta la y g in ad ir (narsa, kishi kabi otlar, 
s h u n d a y q ilm o q /b o 'lm o q k a b i fe ’llar, b o sh q a, hozirgi kabi sifatlar, 
k o ’p, o z k a b i m iq d o r sifatlari, en d i, p ic h a kab i ravishlar ham d a so 'z — 
g a p la rn in g b a rc h a si ishoraviy m a 'n o li birliklardir). Bu g u ru h ham o 'z
n a v b a tid a y a n a ikki g u ru h g a :
a) ato v ch i/n o m lo v ch i s o 'z la r g u ru h ig a (SI ma) va
b) tasvirlovchi so 'z la r (SI m t)g a ajraladi.
B u n d ay ajratish «tasvirlovchilik» (T) belg isi aso sid ag i privativ 
z id d iy at zam in id a b o 'lib , b u n d a s o 'z —g ap lar, taq lid lar tasvirlovchi 
so 'z la r —gap lar, taq lid la r tasvirlovchi so 'zlar sifatid a belgili a'zo, 
ato v ch i/n o m lo v ch i b o 'lg a n q o lg a n le k se m a la r (fe'l, ot, sifat, son, 
ravish 
belgisiz a'zo m a v q e id a b o 'lad i. A tovchi 
lek sem alarn in g
«tasvirlovchilik» b e lg isig a n isb a ta n n ey trallig i esa b u so 'z la r ichida 
m a 'n o sid a
tasviriylik, 
u slu b iy
b o 'y o q d o rlik
k u ch li 
b o 'lg a n
le k se m a la rn in g soni a n c h a lig i b ilan b elg ilan ad i.
D em ak, m u sta q il so 'z la r III b o sq ic h d a m a'n o v iy x ususiyatlariga 
k o 'ra b o 'lin is h aso sid a u c h ich k i g u ru h n i b e ra d i va u larn in g u m u m iy
liso n iy qiy m ati q u y id ag ich a:
O lm o sh lar = D+
T asvirlovchi so 'z la r = D0T+
A tovchi so 'z la r = DOTO
Bu b o sq ic h d a ajralib c h iq a d ig a n b elg ili s o 'z la r soni tarixiy 
ta ra q q iy o t 
d av o m id a 
b e lg isiz
a 'z o la r 
h iso b id an
boyib 
boradi. 
B o sh q ach a a y tg a n d a , y o rd am ch i lek sem alar m u staq il leksem alar 
hiso b id an , 
o lm o sh lar 
va 
tasvirlovchi 
le k se m a la r 
atovchi 
le k se m a la rd an oziqlanadi.
131

---

IV b osqich. 
M u sta q il 
le k se m a la rn in g
III b o sq ic h d a ajralib 
c h iq q a n 5 ichki g u ru h i b u b o sq ic h d a m a 'n o v iy aso slard a ichki 
b o 'lin ish larn i b erad i.
1.O lm o sh lar h o zirg i tilsh u n o slig im iz d a ajra tila d ig a n m a'n o v iy
tu rla r (kishilik olm o sh lari, so 'ro q olm o sh lari, k o 'rsa tish olm oshlari, 
b elg ilash olm oshlari) g a ajraladi. U larn in g z id lan ish lari te n g qiym atli 
(ekvipolentdir), y a 'n i h a r b ir g u ru h o 'z ig a x o s m a 'n o va vazifa bilan 
ik k in ch isig a q a ra m a — q a rsh i turadi.
2 .S o 'z —g a p la r h a m m odal, u n d o v , ta k lif — ishora, ta sd iq in k o r 
so 'z la r kabi ichki g u ru h la rg a ajralib, u la rn in g zid lan ish lari ham
e k v ip o len t tabiatlidir.
3.T aq lid lar b u b o sq ic h d a to v u sh g a ta q lid la r v a o b razg a ta q lid la r 
sifatida e k v ip o le n t z id d iy a tli g u ru h la rg a b o 'lin a d i.
4.R avishlar ham m av ju d m a 'n o tu rla rig a e k v ip o le n t zid d iy atlar 
aso sid a ajraladi.
5.R avishlar ajralib c h iq q a n d a n k e y in a to v c h i le k sem alarn in g
q o lg an lari a n 'a n a v iy fe'llar, otlar, sifatlar, s o n la r k a b i m a'n o v iy
tu rk u m la rg a ajraladi. F e 'lla r h a ra k a t — h o la tn i (H), o tlar u m u m iy
p re d m e tlik n i (P), sifatlar b elg i — x u su siy a t (BX), s o n la r m iq d o rli (MQ) 
m a'n o sin i 
ifo d alash g a 
x o sla n g a n lig i 
b ilan
ato v ch i 
so 'zlarn in g
« shaklini  z g a rtirm a slik k a n eytral» g u ru h c h a s id a n b ir —bir ajralib 
ch iq a d i v a hozirgi tilsh u n o slig im iz d a a jra tila d ig a n s o 'z tu rk u m larin i 
beradi.
Bu 
b o sq ic h n in g
ik k in c h i 
q a to r 
zid lan ish ida 
O ' 
belgisi 
n e y tra llik d a n a k sig a o 'ta d i va b u g u ru h d a n a jralib c h iq q a n fe'llar 
n isb at (NS), o tlar so n v a k ic h ra y tirish — e rk a la s h (KE), sifatlar d araja 
(DR), sonlar - tartib , d o n a, u lu sh , jam , k a sr va b. (TJ) kabi 
tasniflovchi g ra m m a tik k a te g o riy a la rg a e g a e k a n lik la ri b ilan o 'z a ro
e k v ip o le n t zidlanadi.
(Leksik sa th v a u n in g I —IV b o sq ic h b o 'lin is h i jadvali)
Atovchi le k se m a la rn in g ich k i b o 'lin is h id a fe'l, ot, sifat va so n lar 
m u n o sab ati privativ tabiatlidir:
132

---

A tovchi so 'z la r m ajm uasi 
«Belgi»
Fe'l, sifat, son 
O t
«D inam ik belgi»
+ 
0
F e 'l 
Sifat, son
«M iqdoriy»
+ 
о
Son 
Sifat
A y tilg a n la rd a n va jad v al u m u m lash m asid an m a'lu m b o ’ladiki, 
le k se m a la r m a 'n o v iy x u su siy a tla rig a k o 'ra d astlab 4 k a tta g u ru h g a
ajratilish i lozim:
y o rd a m c h i leksem alar; 
ish o rav iy leksem alar; 
tasviriy leksem alar; 
a ta sh /n o m la sh m a'n o li lek sem alar.
Ja d v a l le k se m a la r o ra sid a g i m u h im q o n u n iy atn i n a m o y o n qiladi. 
J a d v a ld a g i g u ru h la rn in g ik k i c h e k k a sid a n o 'rin o lg a n b irlik la r-
fe 'lla r v a k o 'm a k c h ila r le k sik a va g ram m atik a zidlanishida ikki q u tb n i 
eg allay d i. 
F e 'lla rd a
lek se m a la rn in g
b o sh q a 
sa th
b irlik larid an
fa rq la n ish in in g e n g o liy n a m u n a si nam oyon b o 'lsa, k o 'm a k c h ila rd a
le k se m a la rn in g m o rfem alar b ilan qo rish ib ketish in i ko'ram iz.
Lisoniy 
tizim n in g
I —IV
bosq ich
p arc h a la n ish i 
a n 'an av iy
m o rfo lo g ik ta sn if — s o 'z tu rk u m la rin i ajratish g ach a davom e td i va 
d a stla b k i 
u c h b o sq ic h b o 'lin is h i privativlik, 
to 'rtin c h i b osqich 
b o 'lin is h i esa e k v ip o le n tlik m u n o sa b a ti asosida k echadi.
133

---

L e k se m a la rn in g
tizim iy 
b irlash m alarin i 
o c h ish n i 
s o 'z
tu rk u m la rid a n a lo h id a v a m u ay y an b ir le k se m a g a c h a (m isol sifatid a 
[ot] le k se m a sin i ta n lad ik ) davom ettiram iz.
V b o sq ich . O t s o 'z tu rk u m in in g ato q li va tu rd o s h o tla rg a
b o 'lin is h sof m a tn iy b o 'lib , k o 'p h o llard a g ram m atik , b a lk i h a tto
le k sik tizim g a h a m a lo q a d o r em as. C h u n o n c h i T o sh q a ttiq g a p id a
to sh le k s e m a s i a to q lilik va tu rd o sh lik jih a tid a n m a'n o v iy zid la n ish d a
(k o n tra stiv d istrib u tsiy a d a ) tu rad i va b u g a p ik k i xil m a z m u n b eradi:
1.Tosh — q u ru m so q kishi. •
2 .T o sh — m u s ta h k a m jism.
T u rd o sh
o tla r 
ijtim o iy
sh a rt — sh aro it 
a so sid a
ato q lila n ish i 
m u m k in . 
S h u n in g
u c h u n
tu rd o sh
v a ato q li 
o tla rn in g
o 'z a ro
j
o p p o z itsiy asi « alo h id alik (yakka p re d m e tn i atash )» b elg isi a so sid a g i 
priv ativ z id d iy a td ir va b u n d a ato q li o tla r b elg ili, tu rd o s h o tla r b elg isiz 
a 'z o m a v q e id a b o 'la d i. S h u n in g u c h u n tu rd o s h o tla r o so n lik c h a
a to q lila n ish i m u m k in va bu, asosan, ijtim oiy sh a rt — sh a ro itla r b ilan
b o g 'liq d ir. L ek in a to q li o tla rn in g tu rd o sh la n ish i ju d a k a m u c h ra y d i va 
u m a'n o v iy u su l b ila n s o 'z y asalishi sifatid a q a ra lish i lozim .
VI b o sq ic h . Bu b o sq ic h d a tu rd o sh o tla r m u a y y a n va m av h u m
tu rla rg a b o 'lin a d i. Bu b o 'lin is h tu rd o sh a to q lilik /tu rd o s h lik k a k o 'ra
g ra m m a tik q u rilish g a b ir q a d a m y aq in d ir. C h u n k i m av h u m ot 
y a sa sh n in g
m a x su s 
d eriv atsio n
q o lip i 
m av ju d
([m uayyan 
o t+ lik = m av h u m
ot]). 
A niq 
va 
m avhum
o tla r 
o ra sid a g i 
farq 
m a'n o v iy d ir. M u a y y a n va m avhum o tla rn in g o 'z a ro z id lan ish lari 
p rivativ b o 'lib , «m uayyanlik» b elg isig a ta y a n a d i. B u n d a an iq o tla r 
belgili, m a v h u m o tla r va h a ra k a t ism lari b e lg isiz a'zo m a v q eid a 
tu rad i.
Bu b o s q ic h d a ik k in ch i q a to r zid d iy at «b elg i —x u su siy atlilik »
aso sid a b o 'lib , u n d a m av h u m o tla r belgili, m u ay y an o tla r b e lg isiz a'zo
m a v q e id a b o 'la d i. S h u n in g u c h u n h a tto ish o rav iy m a 'n o li s o 'z la rd a n
y a sa lg a n m en lik , kim lik, o 'z lik k a b i m avhum o tla rd a b e lg i m a'n o si 
y e ta k c h ilik qiladi..
VII b o sq ic h . Bu b o sq ic h d a otlar, o d a td a , y a k k a va jam , y a'n i 
d o n a la b sa n a lish i m u m k in b o 'lg a n n arsan i ato v c h i o tla r va m a 'lu m bir 
m ajm u an i, to 'p la m n i ato v ch i o tla rg a b o 'lin a d i. 
1