Hozirgi o'zbek adabiy tili

Q iy o siy
fo n e tik a
b ir 
n e c h ta
q arin d o sh
y o k i 
q arin d o sh
b o 'lm a g a n tillarn in g , y o x u d b ir q a n c h a d ia le k t va sh e v a la rn in g unli 
v a u n d o s h tovushlari, u la rd a g i fo n etik o 'z g a rish la r va b o sh q a 
h o d isa la rn i q iy o siy a s p e k td a tek sh irad i.
Q iy o siy fo n e tik a u m u m iy va x u su siy fo n e tik a o ra lig ’idagi 
v aziy atn i eg allay d i.
F o n o logiya. F o n o lo g iy a (gr. rh o n e — tovush, lo g o s — ta ’limot) 
term in i 
tilsh u n o slik d a
XIX 
asr 
o x irid a 
n u tq
to v u sh larin in g
fiziologik — a k u s tik (fizik) to m o n id a n fun k sio n al (lingvistik) to m o n in i 
farq lash
eh tiy o ji 
b ilan
p a y d o
b o 'ld i. 
F o n o lo g iy a 
til 
to v u sh
49

---

q u rilish in in g s tru k tu r v a fu n k sio n al q o n u n iy a tla rin i o 'rg a n u v c h i so h a 
b o 'lib , 
se m io tik
(ishoraviy) 
tizim
sifatid a 
n u tq n i 
a k u s tik
— 
a rtik u ly a tsio n a s p e k td a o 'rg a n a d ig a n fo n e tik a d a n farq lan ad i.
F o n e tik a n in g
birlig i 
b e v o sita
k u z a tish d a
b e rilg a n
n u tq
to v u sh la ri b o 'lg a n lig i k ab i, fo n o lo g iy an in g birligi s o ’z lo v c h ilarn in g
a n a sh u b ev o sita k u z a tis h d a b e rilg a n n u tq to v u sh la ri a so sid a y o tg a n
to v u sh tipi h a q id a g i ijtim o iy ta s a w u rla rd ir. H ar b ir fo n e m a k ish ila r 
o n g id a u m u m iy fa rq lo v c h i x u su siy a tla ri a so sid a v u ju d g a k e lg a n
m a x su s « a k u stik p o rtre t» y o k i «tovush obrazi» sifa tid a y a sh a y d i. Bu 
farq lo v ch i b e lg ila r to v u s h la rn in g a rtik u ly a tsio n va a k u s tik b elg ilari 
a so sid a v u ju d g a k elad i va b arq a ro rla sh ad i.
B o sh q a liso n iy b irlik la r k a b i fo n em alar ham p a ra d ig m a tik va 
sin ta g m a tik m u n o s a b a tla rd a y ash ay d i. B ular fo n o lo g ik p a ra d ig m a tik a
v a fo n o lo g ik s in ta g m a tik a d ey ilad i.
O 'z a ro q a ra m a — q a rsh i b e lg ila rg a e g a b o 'lg a n , b iro q um u m iy , 
in te g ra l b elg ila ri a so sid a b irla sh g a n b ir tip d a g i fo n e m a la r sirasi 
fo n o lo g ik p a ra d ig m a , fo n e m a la rn in g o 'z a ro m u n o sa b a tla ri fo n o lo g ik
p a ra d ig m a tik m u n o s a b a t deyiladi.
F o n o lo g ik
p a ra d ig m a n in g
m a rk a z id a
fo n o lo g ik
z id d iy a tla r 
tu ra d i. 
F o n o lo g ik z id d iy a t 
(oppozitsiya) la r fo n e m a la rn in g
farqli 
b e lg ila rin i o 'z id a ifo d alay d i. M asalan , o 'z b e k tilid ag i u n li fo n e m a la r 
b ir u m u m iy b e lg i 
— 
«  p k a d a n k e la y o tg a n h a v o n in g
to v u sh
p a y c h a la rig a
u rilish
n a tija sid a
hosil 
b o 'lg a n
o v o z n in g
o g 'iz
b o 's h lig 'id a to 's iq q a u c h ra m a y c h iq ish id a n v u ju d g a k e la d ig a n to v u sh
tiplari» in v a ria n t x o ssa sig a ega. Bu m o h iy a t 6 ta u n li fo n e m a u c h u n
h am am al q ilad i. B iroq b u m o h iy a t o stid a b irla sh g a n fo n e m a la r o 'z a ro
zid lan ib , k ic h ik g u ru h la r hosil q ilad i. [i] va [u] « y u q o ri to r» b elg isi 
b ilan « o ’rta k e n g » x o ssa sig a e g a [e] va [o’j h a m d a « q u y i k en g »
x o ssa sig a e g a [a] v a [o] fo n em alar g u ru h la rig a q a ra m a — q a rsh i 
tu ra d i. Yoki « la b lan m ag an » b e lg isig a e g a (i], [e], [a] fo n e m a la ri 
g u ru h i « lab lan g an » b e lg is ig a e g a [u], [o'], [o] g u ru h ig a q a ra m a — 
q a rsh i tu ra d i. O 'z n a v b a tid a [i], [e], [e] g u ru h i a 'z o la ri o 'z ig a xos 
b elg ila ri a so sid a o 'z a ro zid lan ad i.
T ilsh u n o slik d a fo n o lo g ik z id d iy a tla rn in g tu rli tip va k o 'rin is h la ri 
fa rq la n a d i. N .S .T ru b e tsk o y «F o n o lo g iy a asoslari» a sa rid a fo n o lo g ik
z id d iy a tla rn i u c h a so sg a k o 'ra tasniflaydi:
1.F o n o lo g ik z id d iy a tn in g z id d iy at tizim iga m u n o s a b a tig a k o 'ra
tasnifi.
B u n d a z id d iy atlar b ir o 'lc h o v li v a k o 'p o 'lc h o v li, m u n ta z a m va 
a jra lg a n z id d iy a tla rg a b o 'lin a d i. Bir o 'lc h o v li z id d iy a td a fo n e m a la r b ir 
b e lg i a so sid a zid lan ad i. M asalan , [i] va [u] fo n e m a la rid a n biri 
la b la n m a g a n va ik k in c h isi la b la n g a n b o 'lib , b u n d a u la r b ir b e lg i — 
« la b la n g a n » lik x o ssa sig a k o 'r a q a ra m a —k a rsh i tu ra d i.
50

---

K o 'p  lchovli z id d iy a td a zid d iy at a zolari b ird a n o rtiq belgi 
a so sid a q a ra m a — q a rsh i q yiladi: [i| [о] zid d iy atid a [i] yopiq va 
la b la n m a g a n b lsa, [о] yarim y o p iq , lab lan g an d ir.
M u n ta z a m zid d iy atd a zid lan u v ch i a ’zolar  zaro  ziga xos 
b e lg ila r aso sid a q a ra m a — q a rsh i q yijadi: «[i] — to r 
[о] — keng» 
z id lan ish i m u n tazam zidlanishdir. B unda [ij fo n em asi «tor»lik, [о] 
fo n em asi « k en g » lik b e lg isig a ega. «[i] (tor)~[o] (tor e m a s)» zidlanishi 
e sa m u n ta z a m em as. C h u n k i b irin ch i a ’zo d a z id d iy at belgisi aniq, 
ik k in c h i a 'z o d a an iq em as. A g ar ik k in ch i a 'z o n in g ziddiyatdagi 
b e lg isi « k eng» b  lg a n d a edi, zid d iy atn i m u n tazam zid d iy at d eyish 
rn u m k in b  lu r edi.
Bir b elg in in g b o 'lin ish lari aso sid a zid lan ish a jralg an zidlanish 
d ey ilad i. Q u y id a g i ikki zid la n ish g a d iq q a t qiling:
a) « la b la n g a n lik k a k ra» 
v) « k en g va to rlik k a ko'ra»
u
i 
о 
u
(lab lan g an ) 
(lablanm agan) 
(keng) 
(tor)
B irinchi 
zid lan ish d a 
z id d iy at 
belgisi 
b o 'lin g a n , 
ajralgan, 
ik k in c h id a e sa b u n d a y hoi m av ju d em as.
2.A 'zolari o 'rta sid a g i m u n o sa b a tg a k o 'ra zid d iy atlar tasnifi. Bunga 
k o ’ra, p riv ativ (n o to 'liq ), g ra d u a l, (darajali), te n g q iy m atli ziddiyatlar 
ajratilad i.
B irinchi tasn ifd a zid d iy a t b elg isi x a ra k te rig a k o 'ra ziddiyat 
tu rla ri a jra tilg a n b o 1 Isa, ik k in c h i tasn ifd a fo n e m a la rn in g ziddiyat 
a 'z o la rig a m u n o sa b a tig a k o 'ra ta sn if a m a lg a oshiriladi.
S .B arqarorlik d a ra ja sig a k o 'ra zid lan ish lar b a rq a ro r v a b arq aro r 
b  lm a g a n tu rla rg a b o 'Iin ad i. B arqaror zid la n ish d a fo nem alarning 
q a n d a y n u tq iy v aziy atd a b o 'lis h id a n q a t'iy n azar u la rd a g i ziddiyat 
s a q la n ib q o lad i. M asalan, til o ld i u n lisi til o rq a u n d o s h i b ilan kelg an
v az iy a td a til o rq a unlisi sifatid a n a m o y o n b o 'lad i. B unda [a] unlisi 
b ilan til o rq a (uj unlisi o rasid ag i zid d iy a t k u ch sizlan ad i.
B a rq aro r b  lm ag an z id d iy a tn in g n e y tra lla sh m a g an holatini 
ta 'm in lo v c h i fo n etik p o zitsiy a k u c h li po zitsiy a d ey ilad i. M asalan, [b] 
fo n em asi s o 'z b o sh id a jara n g siz la sh m a y d i va b u p o zitsiy ad a u n in g [pj 
fo n em asig a zidligi saq lan ad i. Bu k u c h li pozitsiyadir. N eytrallanish, 
s o ’n ish g a o lib k elu v ch i p o zitsiy a k u c h siz pozitsiyadir. D em ak, b u n d a y
p o z itsiy a d a g i z id d iy at b a rq a ro r b o 'lm a g a n z id d iy at deyiladi. 
Unli 
v a u n d o s h la r o rasid ag i q a ra m a — q arsh ilik b a rq a ro r zid d iy a tg a misol 
b o 'la oladi. 
Yoki u n d o s h la rn in g
p a y d o b o ’lish 
o ’rn ig a ko'ra, 
u n lila rn in g to r — k e n g lik x o ssalarig a k o 'ra zid lan ish i ham b arq aro r
51

---

zid d iy atlard ir. L ab lan ish b e lg isig a k o 'ra
[o' —e] tiz im c h a si ham
b a rq a ro r z id d iy a t a so sig a q u rilg an .
D em ak, o 'z b e k tilin in g fo n e tik p a ra d ig m a si d e g a n d a h a r qaysisi 
o 'z ig a xos x u s u s iy a tla rg a e g a b o 'lg a n b a rq a ro r b ir u m u m iy b elgi 
o stid a 
b irla s h a d ig a n
fo n e tik
u n s u rla rd a n
ta sh k il 
to p g a n
tizim
tu sh u n ila d i. Bu b u tu n lik yoki p a ra d ig m a o 'z ic h id a ay rim b elg ilari 
bilan u m u m iy lik n i ta sh k il e tg a n v a sh u u m u m iy lik u c h u n aso s 
b o 'lg a n b elg ila ri b ila n b o s h q a s h u n d a y u m u m iy lik d a n farq q ila d ig a n
k ich ik b u tu n lik la rd a n , ic h k i p a ra d ig m a la rd a n — m ik ro siste m a la rd a n
tash k il 
to p ad i. 
Bu tiz im c h a la r 
u n li 
v a 
u n d o sh
fo n em alar
p a ra d ig m a la rid ir. 
Bu k ic h ik
p a ra d ig m a la r 
a 'z o la rin in g
u m u m iy
b elg ilari u la rn in g
sh u tizim ni ta sh k il e tish in i ta'm in lasa, 
farq lo v ch i
b elg ilari b u ic h k i p a ra d ig m a n in g y a n a k ic h ik b o 'la k la rg a b o 'lin ib
k e tish ig a olib k elad i. J a ra n g li u n d o s h la r p a ra d ig m a si, ja ra n g s iz
u n d o sh la r p a ra d ig m a si kabi.
UNLI FO N EM A LA R PARADIGMASI
T iln in g k o 'ta rilis h d a ra ja si (yuqori, o 'rta , quyi) va lab lan ish — 
la b lan m aslik b e lg ila ri k u c h li p o z itsiy a d a g i u n li fo n e m a la rn in g aso siy
b elg ilari b o 'lib , b u b e lg ila r u la rn in g siste m a Q osil q ilu v c h i b e lg ila ri 
san alad i. U n lila rn in g til g o riz o n ta l h o la tig a k o 'ra (old q ato r, o 'rta
q a to r v a o rq a q ato r) b elg ila ri a so siy h iso b lan m ay d i. C h u n k i b u
b e lg ila r u la rg a n u tq iy y o n d o s h to v u s h la r ta 'sirid a o 'z g a rib tu rad i. 
M asalan , [q] u n d o s h i b ila n q  sh n ic h ilik m u n o sa b a tid a [a] un lisi til 
o rq a lik x o ssa sig a e g a b o 'ls a , [k] u n d o s h i q u rsh o v id a o 'z h o la tin i 
saqlaydi.
U nli fo n e m a la rn in g a so siy b e lg ila rig a k o 'ra tasn ifi q u y id a g ic h a :
Unli
fo n em alar
A sosiy b elg ilari
T iln in g k o 'ta rilish
darajasi
L ablanish b e lg isi b o r — 
y o 'q lig i
Y uqori
O 'rta
q u y i
L ab lan g an
L a b lan m ag an
.[il
+
+
[o']
+
+
M ...........
+
+
[o]
+
+
[el............
+
+
[a]
+
+
52

---

J a d v a ld a n k o 'rin ib tu rib d ik i, tiln in g ko 'tarilish d a rajasig a k o 'ra
u nli fo n em alar u c h p o g ’o n ali, lab lan ish belg isig a k o ’ra ikki p o g 'o n a li 
sistem alarn i hosil qiladi.
U nli fo n em alar y ax lit tizim ni tash k il etib, bu tizim ham o 'z
n a v b a tid a tiz im ch alarg a b o 'Iin ad i. [i]va [uj fonem alari « y uqori tor» 
b elg isi o stid a birlashib, b u n d a y b e lg ig a eg a b o 'lm a g a n fo n em alard an
ajraladi. Biroq [ij v a [u] k ic h ik p arad ig m asi a'zo lari farqlovchi 
b elg ilari ([ij — la b la n m a g a n lik v a [uj — lab lan g an lik belgilari) aso sid a 
o 'z m u staq illik larin i sa q lab q o la d i va zid d iy atd a tu rad i. [e] — [o'j 
tizim chasi « o 'rta k en g » b e lg isig a k o 'ra [ij — [u] tizim ch asid an ham , 
[ej — [oj tiz im ch asid an ham farqlanadi.
D em ak, u nli fo n e m a la rn in g har biri ikki b elg id an iboratdir:
[ i j —y u q o ri, la b la n m a g a n
[ u j —y u q o ri, la b la n g a n
[ e j —o 'rta , la b lan m ag an
[o'j —o 'rta , la b lan g an
[ a j —qu y i, la b lan m ag an
[ o j —qu y i, lab lan g an .
T iln in g
k o 'ta rilish
d a ra ja si birlashtiruvchi b elg i b  lg a n d a
(m asalan, 
[ij, 
[uj 
u n lilari 
«torlik» 
belgisi 
o stid a 
birlashadi) 
la b la n g a n lik —la b la n m a g a n lik
farqlovchi 
b elgi 
sanaladi: 
(i)—
lab lan m ag an , [uj — la b la n g a n . «L ablanganlik» b irlash tiru v ch i b elg i 
b o 'lg a n d a , tiln in g k o 'ta rilish d arajasi farqlovchi b elg i sanaladi. 
M asalan, [ij, [ej, [aj un lilari «lablanm aganlik» um um iy b irlash tiru v ch i 
b elg isig a ega, b iro q «yuqori» ([ij), «o'rta» ((ej), «quyi» ([aj) lik 
b elg ilari b u fo n e m a la rn in g farq lo v ch i belgilari sanaladi.
M a'lu m b o 'la d ik i, o 'z b e k tilid a unli fonem alar b ir b elg i asosida 
u ch (tor unlilar, o 'rta u n lilar, k e n g unlilar) va ikki a'zo li ziddiyatni 
(lab lan g an
unlilar, 
la b la n m a g a n
unlilar), 
ikki 
b elg i 
(«tilning 
k o 'tarilish d a ra ja si va la b la n g a n lik — lab lan m ag an lik b irg a olinadi») 
aso sid a olti a'zo li z id d iy a tn i hosil qiladi.
U N D O SH FO N EM A LA R PARADIGMASI
K uchli z id d iy a td a g i 
u n d o sh fonem alarni 
farqlovchi asosiy 
b e lg ilar q u y id a g ila r h iso b lan ad i:
a)hosil b o 'lish o 'rn ig a k o 'ra ;
b)hosil b o 'lish u su lig a k o 'ra;
v)ovoz va sh o v q in ish tiro k ig a ko 'ra;
H ozirgi o 'z b e k a d a b iy tilid a 24 ta u n d o sh fo n em a b o 'lib , u lam i 
y u q o rid a san ab o 'tilg a n b elg ila ri b ilan q u y id ag ich a 
k o 'rsa tish
m um kin: 
(61 — b e td a g i ja d v a lg a qarang).
53

---

B oshqa sa th b irlik la rid a b o 'lg a n i kabi, fo n e m a la rn in g aso siy
b elg ilari k o rrely ativ va k o rre ly a tiv b o 'lm a g a n b e lg ila rg a ajraladi. 
Z id d iy a td a tu rg a n fo n e m a la rn in g b irid a bor, am m o ik k in c h isid a
m av ju d b o 'lm a g a n b e lg i k o rre ly a tiv b e lg i d e y ila d i. M asalan , [b] — [p] 
zid la n ish d a ja ra n g li —ja ra n g siz lik k o rre ly a tiv b elg id ir. A m m o til o ldi 
va p o rtlo v ch ilik b elg isi h a r ik k a la fo n em a u c h u n ham xos b o 'lg a n lig i 
sa b a b li k o rrely ativ b o 'lm a g a n
b elg i 
d ey ilad i. 
S h u n in g d e k , 
[x] 
u n d o sh d a jaran g sizlik b e lg isi m avjud. A m m o sh u b elg i a s o s id a uni 
b o sh q a fo n em a b ilan zid q o 'y ib b o 'lm a y d i. C h u n k i [p] fo n e m a sin in g
ja ra n g li ju fti [b] fo n em asid ir. [x] fo n e m a sin in g e sa ja ra n g li jufti 
o 'z b e k tili fo n o lo g ik tizim id a m av ju d em as.
O 'z b e k tilid ag i 8 ta fo n em a u c h u n « ja ra n g li—jaran g sizlik »
k o rre ly a tiv b e lg i h iso b lan ad i:
[ b | - [ p ] , [d] — [t], [k] — [g], [s] — [z] [ j ] - [ c h ] , [ j ] - [ s h ] , ( g 'M q ] ,
[ V ]
- If]
« Jaran g li —jaran g sizlik » b e lg isi aso sid a k o rre ly a tiv m u n o sa b a tg a
k irish m ay d ig an fo n e m a la rn in g ja ra n g li y o k i ja ra n g siz ju fti b o 'lm a y d i. 
M asalan: (s], [1], [k], [m], [y], [x ], [n], [r], (ng]. Q u la y vaziyat 
tu g ilishi b ilan n u tq d a ja ra n g li fo n e m a la r ja ra n g siz la n ib , ja ra n g li — 
ja ra n g lilik zid d iy ati m o 'ta d illa sh a d i.
U sh b u jad v al A N u rm o n o v n in g
« O 'z b e k tili fo n o lo g iy asi va 
m o rfo n o lo giyasi» k itobi (18 — bet) d a n olindi.
F O N E M A L A R
------------------- ---------------------------------------
P
I b 1 f 1 v 1 t 1 d ! s
z
c h 1 j
s h I j I к I g
g ' I q f x
h ' m T n
n e 1 у 1 1 1 r
S h o v q in li
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
so n o r
+
+
+
+
+
J a ra n g li
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
J a ra n g s iz
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
P o rtlo v -
ch i
+
+
+
+
+
+
+
+
+
s ir g 'a lu v c
hi
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
A fTrikat
+
+
titro q
+
b u r a n
+
+
+
y o n
-----
+
la b ia l
+
+
+
+
+
til o ld i
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
til o 'r t a
-
+
til o rq a
+
+
+
c h u q u r til 
o r q a
+
+
+
b o 'g 'i z
+
54

---

F o n e m a la rn in g
aso siy k o rrely ativ belgilari 
farqlovchi belgi 
h iso b la n a d i. M asalan, [s] fo n em asin in g jaran g sizlik , [z] fonem asining 
ja ra n g lilik b e lg isi farqlovchi belgidir.
U n d o sh fo n e m a la rd a h am asosiy b elg i farqlovchilik darajasid a 
b o 'lm a slig i m um kin. M asalan, [m] fo n em asin in g ja ra n g lilik belgisi 
fa rq lo v c h i b elg i sanaladi. C h u n k i fo n em a x u d d i sh u belg isi asosida 
b o s h q a fo n e m a b ilan zid d iy atli ju ftlik hosil qila olm aydi.
U n d o sh fo n em alar a rtik u ly a tsio n o 'rn ig a k o 'ra q u y id a g i b in ar 
zid d iy a tli m u n o sa b a tla rg a kirishadi:
a )« lab —lab —til oldi»:
[ p ] - [ t ] ; [ b ) - [ d ] ; [ m ] - [ n |; [ f ] - ( s j ; [ v j - j z ] ; l f ] - ( s h ] ; [ v j - [ l ] ;