Hozirgi o'zbek adabiy tili

Bir se m e m a li v a ko'p sem em a li lek sem alar
A n 'anaviy tils h u n o s lik b ir m a 'n o li va k o 'p m a'n o li so 'z la m i 
farq lag an lig i k a b i siste m le k sik a lo g iy a d a b ir sem em ali v a k o 'p
sem em ali 
le k s e m a la r 
fa rq la n a d i. 
S istem
lek sik o lo g iy a
n u q ta i 
n azarid an n u tq d a q o 'lla n g a n s o 'z la r h a r d o im b ir m a'n o lid ir. C h u n k i 
so 'z le k se m a n in g bir m a rta lik k o 'rin is h i b o 'lib , u le k se m a g a zid 
ravishda b e ta k ro rlik ta b ia tig a ega.
L eksem a b ir tu s h u n c h a n i ifo d alasa, u b ir sem em ali le k se m a
deyiladi. M asalan , q a la m le k se m a si b ir tu s h u n c h a n i ifo d alay d i v a sh u
sab ab li b ir sem em ali le k s e m a h iso b la n a d i. A m m o n u tq d a le k se m a
k o 'c h m a
q o 'lla n is h la rd a
h a r 
xil 
tu s h u n c h a la rn i 
ifo d alay v erish i 
m um kin. L ekin m a 'n o va tu s h u n c h a o ra sid a g i m u n o sa b a t ijtim o iy
sh a rtla n g a n lik v a 
b a rq a ro rlik k a sb
e tm asa, 
le k se m a n in g
k o 'p
sememaliM gi h a q id a h u k m c h iq a rib b o 'lm a y d i. M asalan , Q a sh q irla r 
to g ' —to sh lar a ro iz g 'is h a rd i g a p id a g i q a s h q ir so 'z i ja n g a ri to 'd a n i 
tash k il e tg a n k ish ila rn i ifo d a la m o q d a . U sh b u q o ’lla n ish d a q a s h q ir 
so 'zi « to g 'la rd a y a sh o v c h i o 'ta y irtq ic h b o 'ri» m a 'n o sin i em as, b alk i 
« to g 'la rd a u y a q u rg a n y irtq ic h k ish ilar» m a 'n o sin i ifo d a la m o q d a va 
le k se m a o n g im iz d a u s h b u m a 'n o b ila n em as, b a lk i o ld in g i m a 'n o si 
b ilan y ash ay d i. D em ak , b u m a 'n o n u tq iy b o 'lib , tu s h u n c h a b ilan
v a q tin c h a lik b o g 'la n is h g a eg a.
Ja m iy a t ta ra q q iy e tis h i b ila n n u tq iy h o sila m a 'n o la r v a q tin c h a
ifo d alag an tu s h u n c h a s i b ila n d o im iy a lo q a d o rlik k asb etib , b o ra — 
b o ra b a rq a ro rla sh ib b o ra d i va h o sila n u tq iy m a 'n o liso n iy lash ad i. 
N atijad a b ir se m e m a li le k s e m a b ird a n o rtiq sem em ali, k o 'p sem em ali 
le k se m a la rg a a y la n ib b o ra d i.
L eksem a k o 'p se m e m a li b o 'ls a , h a r b ir se m e m a d a b o s h q a — 
b o sh q a tu s h u n c h a a k s e tg a n , s e m e m a la rd a farq li se m e m a la r m avjud, 
har b ir s e m e m a n in g n u tq iy v o q e la n is h id a g i q u rsh o v i o 'z ig a xos, h a r 
b ir sem em asi a s o s id a b o g 'la n u v c h i b irlik la r p a ra d ig m a si tu rlic h a
b o 'lad i. 
Q u y id a b ir 
le k s e m a n in g
liso n iy m o h iy ati — se m em alari 
tik lan ish ig a d iq q a t q ilam iz.
[qoyil] le k se m a si ik k i xil q u rs h o v d a k e lish im k o n iy a tig a eg a. 
Birinchi q u rsh o v d a le k s e m a a trib u tiv v azifada k e la d i va n a rsa — 
p re d m e t sh ax s k a b ila rn i ifo d alo v ch i o tla r b ila n birikib, [sifat+ot] 
qurshovi h o silasi sifa tid a n a m o y o n b o 'la d i. 1. Q oyil ish. Q o y il o dam .
2. Belim qisib q o v u rg 'a m n i sh ish ird im . D o 'stim s e n in g z o 'rlig in g g a
qoyilm an. S h u n in g d e k , le k se m a , u s h b u m a 'n o si bilan [qolm oq], 
[bo'lm oq] fe'llari b ila n q o 's h m a fe 'lla r h o sil q ilad i. 1. Z a g 'c h a k o 'z b ir 
misol b ilan h a m m a n i q o y il q ilm o q c h i b o ’ldi. 2. X olam ru s c h a n i ham
qoyil qiladilar. 3. Q o v u n so 'y ild i. S m irn o v x u d d i asa ln in g ra n g ig a va 
ta ’m iga o 'x s h a s h b ir k a rc h n i o g 'z ig a so ld i —yu, m a zasig a q o y il b o ’ldi.
88

---

M u sta q il 
q o 'lla n ish la rd a g i 
n u tq iy
m a 'n o la rd a
[qoyil] 
le k se m a sin in g « n arsa —p re d m e t yoki sh a x sg a oid» «belgi», «tasanno 
a y tish g a loyiq», «ijobiy», «s zlashuvga xos», « um um iy xususiyat», 
«shaxsiy b ah o » , « m e'y o rd a n ortiq» sem alari tajallisini k u zatish
m u m k in . S em alar q a to rid a «belgi», « tasan n o a y tish g a loyiq», «shaxsiy 
baho» sem alari u y u sh tiru v c h i m av q ed a bo'lib, le k se m a n in g asl 
m o h iy ati sh u se m a la rd a p a rc h alan g an .
L ek sem a o 'z s e m a n tik ta b ia tig a k o 'ra [ajoyib], [zo'r] leksem alari 
b ilan p a ra d ig m a tik m u n o sa b a tla rd a b o 'la d i. Bu lek sem alar ham
n arsa — p re d m e t y o k i sh a x sn in g b iro r m e'y o rd an
ortiq 
b elg i —
x u su siy a tla rg a b o 'lg a n sh ax siy m u n o sa b a tn i ifodalaydi. Biroq ular 
sh ax siy m u n o s a b a tn in g b elg ig a k o 'ra d a ra ja la n ish in i ifodalaydi.
«Biror x u su siy a tn in g m e 'y o rd a n ortiqligi» b e lg isin in g oshib borishi» 
d a ra ja la n ish q a to ri
[zo'r] — [ajoyib] — [qoyil] 
tarzid a b o 'lad i.
D em ak , 
h a r u c h a la le k se m a
ham
ijobiy, 
u m u m iy b elgini 
ifo d alasa —d a , u la r o 'rta s id a g i d arajali z id d iy at b irlik larn in g tildagi 
o 'z ig a x o s m a v q ey in i sa q la b turadi.
L ek sem a 
a so sid a
hosil 
b o 'lg a n q o 's h m a
fe 'lla rd a
ham
le k se m a n in g aso siy sem alari o 'z m av q ey id a qoladi, y o rd am ch i fe ’l uni 
h a ra k a t/h o la tg a
a y la n tira d i v a hosila sh a x sn in g
ichki 
holatini
ifodalaydi. D em ak, [qoyil] lek sem asi aso sid a hosil b o 'lg a n n u tq iy
h o sila d a [qoyil] va [qilm oq] lek sem alari sem alari q o rish g a n h o ld a 
tajallilan ad i. H osila h o la t/b e lg i ifodasi sifatida n a m o y o n b o 'lad i.
[qoyil] le k se m a si ik k in c h i sem em asi b ilan so 'z —g a p vazifasida 
k elad i. 1. Q oyil! M e n b u n i h e c h kim d an k u tm a g a n edim . 2. Q oyil! — 
K om il o 'tirg a n y e rid a c h a p a k chalib ketd i. Bu X L M larda le k sem an in g
vazifa sem asi b o ’rta d i va lek sem a m o h iy atid ag i m a'n o v iy « m a g ‘iz»ni 
o 'z vazifasig a m o slab v o q y elan tirad i. Shu b o isd a n sem em ad ag i 
« so 'z —g ap » vazifa sem asi a lo h id a ajralib tu rad i. N u tq iy m a 'n o la rd a
o ld in g i se m e m a v o q e la n ish la rid a n farqli o 'la ro q , « sh ax siy baho» 
sem asi k u c h a y ib , «shaxsiy m u n o sab at» d a rajasig a y etad i. S hu aso sd a 
le k se m a se m e m a sin in g b u turini «so'z —gap», « k u ch li ijobiylik», 
« m u n o sab at» va « so 'z —g ap » vazifa sem alari q u rsh o v i tarzid a q ab u l 
qilam iz. D em ak , le k se m a n in g ik k a la sem asi o 'z a ro « shaxsiy baho» va 
«shaxsiy m u n o sa b a t» sem alari aso sid a d arajali z id d iy a td a tu rsa, vazifa 
se m a la rin in g o 'z ig a xosligi aso sid a ek v iv o len t z id d iy at hosil qiladi.
[qoyil] 
le k se m a si ik k in c h i sem asi 
b ilan 
[tasan n o ], 
[ofarin] 
le k se m a la ri b ilan
p a ra d ig m a tik m u n o sa b a tla rd a
b o 'la d i. 
[qoyil] 
le k se m a si 
b ir 
to m o n d a n
o 'z
se m a n tik
k o 'la m i 
b ilan 
u sh b u
le k se m a la rd a n farq lan sa, ik k in ch i to m o n d an , u slu b iy x o sla n g a n lig i va 
b o 'y o q d o rlig i b ila n ham ajralib turadi. [qoyil] lek se m a sid a u slu b iy
89

---

b e lg i 
« so 'z la sh u v g a xoslik» 
ta rzid a 
b o 'ls a , 
[tasan n o ), 
(ofarin) 
le k se m a la ri b a d iiy b o 'y o q d o rlig i va k ito b iy lig i b ila n x a ra k te rlan a d i.
L ek sem alar o ra sid a g i y a n a b ir m u h im farq u la rn in g se m a n tik
im k o n iy atlari va, sh u aso sd a, vazifa se m a la rid a d ir. (qoyil) lek sem asi 
fe'llar b ila n e rk in b irik u v hosil q ila o lm ay d i. U n in g fe'llar b ilan 
b o g 'la n is h i s o 'z y asalish i d a rajasid ad ir. (qilm oq), (b o 'lm o q ), (qolm oq) 
fe'llari b ilan birikib, y u q o rid a a y tilg a n d e k , q o 's h m a fe'llar hosil qila 
olad i, xolos. (tasan n o ), [ofarin) le k se m a la ri e sa n u tq fe'llarin in g
b a 'z ila ri b ilan e rk in birikib, to 'ld iru v c h i v azifasid a k e lish im k o n iy atig a 
e g a d ir (ta sa n n o ay tm oq, ofarin aytm oq). Bu e sa, jta sa n n o ), [ofarin], 
[qoyil] 
so 'z la rin in g
lu g 'a v iy —g ra m m a tik
x u su siy a tla ri 
bilan 
b e lg ila n a d i.
X u lo sa 
sifatid a 
a y tish
m u m k in k i, 
[qoyil] 
le k se m a si 
ikki 
se m e m a li le k se m a b o 'lib , u n in g ta b ia tin i ja d v a ld a q u y id a g ic h a
ta s a w u r q ilish m u m k in .___________________ _______________ ___________