Hozirgi o'zbek adabiy tili

v 2. L eksem a v a so'z. L iso n n in g b o rliq h o d isa la rin i n o m lash , 
ifodalash, k o 'rs a tis h u c h u n x izm at q ilu v c h i birligi le k se m a d ir. Lisoniy 
birlik sifa tid a g i le k se m a biri ik k in c h isisiz m avjud b o 'la o lm a y d ig a n
ikkita p sixofizik to m o n — a k u s tik s tru k tu ra (tovush q o b ig 'i) y a 'n i 
nom em a h a m d a m a ’lu m b ir tu s h u n c h a aso sid a v u ju d g a k e lg a n
m a zm u n iy s tm k tu ra , y a 'n i s e m e m a n in g b irlig id a n iborat.
Lisoniy b irlik sifa tid a g i le k se m a la rn in g to v u sh s tru k tu ra s i fo n etik
b irliklar k o 'rin is h (variant) la rin in g tu rlic h a k o m b in a tsiy a la ri aso sid a
v u ju d g a k e lg a n . O 'z b e k tilid a m av ju d le k se m a la rn in g b a rc h a sin in g
sh ak liy to m o n i tilim izd a m av ju d 30 ta fo n em a aso sid a, xolos. Shu 
b o isd a n ta s h q i fo n e tik s tru k tu ra s i a so sid a le k se m a la m i k u c h li va 
k u ch siz z id d iy a tla rg a q o 'y is h m u m k in . K u ch li o p p o z itsiy a la r b itta d a n
(u — olm bsh, e — u n d o sh ), ik k ita d a n (ot — ish), u c h ta d a n (bor — 
kel), to 'r tta d a n (q u n t-b a n d ) fo n e m a v a ria n tin in g zid lan ish i aso sid a 
hosil b o 'lg a n b o 'ls a , k u c h siz z id d iy atlar, le k se m a la rn in g ta rk ib id a g i 
ayrim fo n em a v a ria n tla ri a so sid a b o ‘la d i(tu b — tu p , b o b —bop).
H a r b ir le k se m a liso n iy b irlik sifatid a m azm u n m u n d a rija sig a ham
ega. L ek se m a la rn in g m a z m u n m u n d a rija si d e n o ta tla r y o k i re fe re n tla r 
d e b a ta la d ig a n b o rliq d a g i n a rsa, h a ra k a t, belg i, m iq d o r k a b ilarn i 
ifo d alay d ig an tu s h u n c h a la rn i a n g la ta d i.
M asalan , b o rliq d a y u z d e b a ta lu v c h i k ish i b u rn in in g ikki 
to m o n id ag i p e s h o n a d a n iy a k k a c h a b o 'lg a n qism i m avjud. Shu aso sd a 
k ish ilar o n g id a y u z tu s h u n c h a s i v u ju d g a k elg an . M a z k u r tu s h u n c h a
asosida e sa se m e m a (le k se m a m a'nosi) sh a k lla n a d i. T u s h u n c h a b ilan 
m a'no b itta n a rsa em as, u la r farqli x u su siy a tla rg a ega. M asalan , 
ingliz, rus, n e m is tilla rid a s o 'z la sh u v c h i k ish ila rn in g o n g id a a k a va 
u k a tu s h u n c h a la ri m avjud. B iroq b u tu s h u n c h a la r b ro th e r (ingliz), 
b ra t (rus) va b ru d e r (nem is) le k se m a la rid a b itta m a'n o (sem em a) d a 
b irlash g an . Yoki [yuz], [bet], [b ash ara], [chehra], [oraz] le k se m a la ri
32

---

b itta
tu s h u n c h a n i 
ifodalaydi, 
lek in
u la rn in g
m a'n o lari 
o 'zaro
farqlanadi.
L ek sem alarn in g
m azm u n silsilasi b o 'lg a n sem em an i tash k il 
e tu v c h i uzv lar 
— 
sem alard ir. 
N o m em a 
to v u sh larn in g
tu rlich a 
k o m b in atsiy alari a so sid a tash k il to p g an lig i kabi, an a shu sem alarn in g
tu rlich a b irik u v i va b a ’zilarin in g o 'rin alm ashinuvi asosida turli 
m azm u n d ag i se m e m a v u ju d g a k elad i. Bu sem em alarn in g sem ik 
tark ib i q u y id ag ich a:
[yuz) — « o d a m g a xos», « b o sh n in g old qism i», « b u ru n n in g ikki 
tom oni», 
« p e sh o n a d a n
iy ak k ach a» , 
« b u ru n d a n
q u lo q q ach a» , 
« q o 'llan ilish i c h e g a ra la n m a g a n » , «uslubiy betaraf», «turkiy q atlam g a 
oid», « u m u m iste ’m ol».
[jamol] — « o d a m g a xos», « b o sh n in g old qism i», « b u ru n n in g ikki 
tom oni», 
« p e sh o n a d a n
iy ak k ach a» , 
« b urim dan 
q u lo q q ach a» , 
« q o 'llan ilish i c h e g a ra la n g a n » , « b ad iiy u slu b g a xos», «arabiy q a tla m g a
xos»,
H ar ik k a la le k se m a ham b ir tu sh u n c h a n i ifodalaydi. U larning 
m azm u n m u n d arijasi — se m e m a la rin in g sem ik tarkibi farqlanadi. 
L eksem alar se m e m a la rin in g a ta sh sem alari d e n o ta tn in g in ’ikosi — 
tu sh u n c h a n i ifo d alay d i. H ar b ir lek sem a sem em asi o 'x sh a sh va 
farqlovchi se m a la rg a eg a. 
O 'x sh a sh sem alar ularni g u ru h la rg a
b irlash tirish g a, farqli se m a la r esa a jra tish g a xizm at qiladi.
L ek sem an in g n u tq iy q o 'lla n ilish id a g i v arian ti so 'z la r b o 'lib , u lar 
tu rlich a m a tn iy q u rsh o v la r aso sid a h a r xil x u su siy atlar kasb etadi.
L eksem alar tu b y o k i y asam a b o 'lis h i m um kin. M asalan, [kitob], 
[savdogar], 
(nonchi) 
b irlik larin i 
olaylik. 
Q a to rd a g i 
[kitob] 
va 
[savdogar] b irlik lari tayyorlik, u m um iylik, ijtim oiylik x o ssalarig a ega. 
Biroq 
tilim izda 
(nonchi) 
d e g a n
lisoniy birlik 
y q. 
U 
n u tq
jara y o n id a g in a h o sil q ilinishi m u m k in va y u q o rid ag i birlik lar e g a
b o 'lg a n x u su siy a tla rd a n xoli. [nonchi] b irlig in in g n u tq jara y o n ig a g in a
xosligi u n in g ta y y o rlik b e lg isig a e g a em aslig in i k o 'rsatad i.