J. I. A L im j o n o V a, A. A. Is m a t o V

3- §.  Kremniyning  galogenlar  bilan 
hosil  qiigan  birikmalari
S ila n la rd a g i  v o d o r o d   q i s m a n   y o k i  t o 'l i q   g a l o g e n l a r   bilan  
a l m a s h s a ,   k r e m n i y - g a l o g e n l a r   hosil  b o ‘lad i,  m a s a l a n :
S i F 4,  S iC l 4,  S i l 4,  S i B r 4,  S i H C l 3
B u  b i r i k m a l a r n i n g   m u s t a h k a m l i g i   S iJ4  d a n   Si F 4  g a   t o m o n  
o r t i b   b o ra d i.  U la r  o r a s id a   a so s a n   k o v a le n t  va  q i s m a n   io n   b o g 'la ri

m a v ju d .  U y   t e m p e r a t u r a s i d a   S iJ4  q a t t i q   h o ld a g i  m o d d a ,   S iC l4  va 
S1B4  la r  suyuqlik,  S iF 4  esa  o ‘t k i r   hidli  g a z s im o n   b irik m a d ir.  S iF 4 
ni  olish  u c h u n   bariy-silikoftoridni  te r m ik   usulda  p a r c h a la s h   zarur:
B a S i F ,  =   S iF ,  +   B a F ,
6
 
4 
2
S iC l 4  ni  olish   u c h u n   t a r k i b i d a   3 5 — 50%   Si  b o 'l g a n  
fe r- 
r o s ilits iy   o l i n i b ,   2 0 0 ° C   g a c h a   q i z d i r i l a d i ,   k e y i n   u n i   q u r u q  
h o ld a g i  x l o r   y o r d a m i d a   5 0 0 °C   d a n   y u q o r i   t e m p e r a t u r a d a   ish- 
la n a d i.  B u n d a   3 0 0 — 350°C   d a   Si2C l 6  va  Si3C l8  hosil  b o ‘ladi.  S iC l4 
ni  k r e m n i y n i   y o k i  S i 0 2  b i l a n  
k o ‘m i r   a r a l a s h m a s i n i   x l o r  
y o r d a m i d a   ishlash  o rq a li  olish  h a m   m u m k i n .   S iC l4  s u v d a   ajralib, 
HC1  v a   k r e m n i y   k i slo ta s in i  ho sil  qiladi.
S i H C l 3  —  s i lik o x lo r o f o r m   d e b   a ta l a d i.  U n i  olish   u c h u n  
m e ta l l   h o lid a g i  k r e m n i y   HC1  t a ’s irid a   q iz d irila d i:
Si  +   3 H C 1  =   H S i C l 3  +   H 2
Si6C l |4  g a c h a   b o ‘lgan  p o l ix lo r s il a n l a r n i   olish   u c h u n   S i H C l 3 
d a n   k u c h s i z   e l e k t r   ra z r y a d i   o ‘t k a z ila d i.  P o l i x l o r o s i l a n l a r n i n g  
S i |0C l 22  g a c h a   b o ‘lg an   vakili  o l i n g a n .   S i B r 4  m e t a l l   h o l i d a g i  
k r e m n i y   b il a n   gaz  holidagi  b r o m n i n g   t a ’sirlashuvi  n atijasid a  hosil 
b o ‘ladi,  b u n d a   reaksiya  qizil  c h o ‘g b  ostida  boradi.  S iB r4  ni  S i 0 2 
bilan  С   n in g   q a ttiq   h o ld a g i  a r a l a s h m a s i g a   b r o m n i   t a ’sir  e t tirib  
h a m   o lish   m u m k i n .
S i F 4  t a r k i b i d a   f t o r   b o ‘lgan  k r e m n i y o r g a n i k   b i r i k m a l a r i   va 
ft o r - s i l i k a t l a r n i   o l i s h d a   q o ‘l la n a d i.  S iC l4  k r e m n i y o r g a n i k   b i r i k -  
m a l a r n i   s i n t e z   q ilis h d a   va  m e t a l l a m i n g   silitsidli  q o p l a m a l a r i n i  
olishda  ishlatiladi.
4- §.  Kremniyning  ftor  bilan  hosil  qiigan 
kompleks  birikmalari
K r e m n i y n i n g   f t o r   b i la n   hosil  q iig a n   k o m p l e k s   b i r i k m a l a r i g a  
H 2S i F 6  va  u n i n g   tu z la r i  k iradi.  K r e m n i y - f t o r - v o d o r o d l i   kislota 
o l i s h   u c h u n   suv  s o l i n g a n   i d i s h n i n g   t u b i g a   s i m o b   q u y i l i b ,  
u n d a n   n a y c h a   o rq a li  g a z   h o l a ti d a g i   S i F 4  o 't k a z i l a d i   ( s i m o b  
n a y c h a n i n g   tiqilib  q o l i s h id a n   sa q la y d i):
3 S i F 4  +   3 H 20   = 2 H 2 S i F 6 + H 2S i 0 3
B u n d a   f to r g i d r a t   S i , 0 3( 0 H ) F   h a m   ajra lib   c h i q a d i .   H 2S i F 6 
e r it m a s i   f i ltrla n a d i  yoki  ajra lib   c h i q q a n   k r e m n i y   kislo ta si  va 
f to r g i d r a t   H F   d a   eritiladi:

T e x n i k a v i y   H 2S i F 6  s u p e r f o s f a t  s a n o a t i d a   t a r k i b i d a   C a F 2 
b o 'l g a n   a p a t i t   v a   f o s f o r i t l a m i   H , S 0 4  b i l a n   ish lash   o r q a li   o lin a d i:
C a F 2  +   H 2S 0 4  =   2 H F   +   C a S 0 4
B u n d a   H F   a r a l a s h m a   holidagi  S i 0 2  b ila n   reaksiyaga  kirishadi: 
4 H F   +   S i O ,   ->  S i F 4 +   2 H , 0
S i F 4  suv  m i n o r a l a r i d a   t o ‘y in a d i,  hosil  boMgan  H 2S i F 6  s e n -  
trifu g a  y o r d a m i d a   ajra tib   o linadi:
3 S i F 4  +   3 H 20   ->  2 H 2  S i F 6  +   H 2S i 0 3
H 2S i F b  k u ch li  k is lo ta   h is o b la n ib ,  u  fa q a t   suvli  e r i t m a l a r d a  
b a r q a r o r   h i s o b l a n a d i .   U n i   n a t r i y   g i d r o k s i d i   b i l a n   t i t r l a n s a  
N a 2S i F 6,  N a F ,   N a 2S i 0 3  va  suv  hosil  b o ‘ladi.
K o n s e n tr a ts iy a s i  1  n  b o ‘lgan  H 2S i F 6  2 5 °C   d a   5 3 %   m i q d o r d a  
2 H +  va  ( S i F 6) 2  ga  d i s s o ts ila n a d i.  H 2S i F 6  u n i n g   t u z la r in i   o lis h d a  
d e z i n f e k s i y a l o v c h i   m o d d a   s i f a t i d a ,   g a l v a n o p l a s t i k   v a n n a l a r  
t a y y o r l a s h d a   ish latila d i.  U n i n g   N a ,   K ,  R b ,  C s,  N H 4,  C u ,   Ag, 
H g ,  M g ,  C a ,  Sr,  Ba,  C d ,   Z n ,   M n ,   N i ,   C o ,   C e ,  Al,  F e, 
C r ,   S n ,  P b   va  V  la r  b ila n   tu z la r i  m a v ju d .  K r e m n i y   f t o r i d l a r d a n  
M g S i F 6  •  6 H 20 ,   A l 2( S i F 6) 3,  Z n S i F 6 - 6 H 20 ,   C a S i F 6 - 2 H 20 ,  
F e 2( S i F 6) 3  va  C r 2( S i F 6)3  lar  s u v d a   yaxshi  eriy d i.  K r e m n i y   ftorid 
k is lo ta s in in g   tu z la r i  o 'y u v c h i   h is o b l a n a d i   va  k a r b o n   is h q o r la r d a  
p a r c h a la n a d i.
K 2S i F 6  ni  olish   u c h u n   k u c h s iz   kislotali  m u h i t d a   H 2S i F 6  ga 
KC1  n i n g   k o n s e n t r l a n g a n   e r it m a s i   t a ’sir  ettirila d i:
H 2S i F 6  +   2K C 1  ->  K 2S i F 6  +   2 H C 1
N a 2S i F 6  ni  olish  u c h u n   xu d d i  s h u   y o ‘l  b i l a n   N a C l   e ritm a s i 
t a ’sir  e t tirila d i.  C h o ' k m a g a   t u s h g a n   p a g ‘a - p a g ‘a   N a 2S i F 6  ni 
yuvilib,  s e n t r i f u g a d a n   o ‘tk a z ila d i.  N a 2S i F 6  m i k r o k i m y o v i y   t a h -  
lilda  N a   ni  t o p i s h ,  K 2S i F 6  esa  k aliyni  t o p i s h   u c h u n   ishlatiladi.
N a 2S i F 6  t i n i q   b o ‘l m a g a n   s h i s h a l a r ,   s irla r,  e m a l   va  tish 
s e m e n t i   o l is h d a   i sh la tila d i.  U  a n t i s e p t i k   x u s u s iy a tg a   e g a   b o ‘lib, 
i n s e k t o f u n g i t s id   s i f a t i d a   va  d a r a x t l a r g a   s h i m d i r i s h ,   s h u n i n g d e k ,  
k is lo ta g a   c h i d a m l i  s u y u q   s h is h a   aso sid ag i  q o r i s h m a l a r n i n g   q o tish  
m u d d a t i n i   o s h iris h   m a q s a d i d a   h a m   i sh la tila d i.  B a S i F 6  s u v d a   va 
s p i r t d a   e r im a slig i  tu fa y li,  B a 2+  yoki  ( S i F 6) 2'  ni  a n a li t i k   u su ld a  
a n i q l a s h d a   ishlatiladi.

S u v d a   e r i y d i g a n   k r e m n i y f t o r i d l a r  
f lu a tla s h
  j a r a y o n i d a  
ishlatila d i.  F l u a t l a r   q u rilish   m a t e r ia lla r i   y u z a s ig a   surtilsa,  u l a r ­
n i n g   t a s h q i   m u h i t   ( n a m l i k )   t a ’siriga  b o i g a n   b ard o sh lilig i  o r ta d i.  
M a ’lu m k i,  q u rilish   m a te r ia lla r i   t a rk ib id a g i  o h a k   a t m o s f e r a   va 
s h a m o l   t a ’s irid a   C a ( O H ) 2  ni  a j r a t ib   c h i q a r i b ,   u la rn i  y e m irilib , 
u v a l a n i b   t u s h is h i g a   s a b a b   b o ‘ladi.  M a t e r i a l   sirtiga  flyuat  s u rtil- 
g a n d a   re a k s iy a g a   b o i g a n   aktivligi  p a s a y a d i ,  c h u n k i   u n in g   y u z a -  
sida  su v d a   e r im a y d ig a n ,  a t m o s f e r a   t a ’siriga  b a r d o s h li  va  m e x a n i k  
m u s t a h k a m l i g i   y u q o r i  b o ‘lgan  q o p l a m a   h o sil  b o ‘ladi:
MgSiF6  +  
2 C a C 0 2 
=   M gF 2 +  2C aF 2+ S i 0 2  +  
2 C 0 2 
^ uat 
suvda  erimaydi
A g a r   q u rilish   m a t e r ia ll a r i   t a r k i b i d a   o h a k   b o ‘l m a s a ,  u n g a  
avval  a v a n f ly u a t  su rtilad i.
2 N a 2S i 0 3  +   M gSiF6  =   MgF2  +   4 N a F   +   3 S i 0 2 
avanfluat 
fluat 
' 
suvda  e; imaydi
Q u r i l i s h   m a t e r i a l l a r i n i   f l u a t l a s h d a   a s o s a n   m a g n i y li,   a l u -  
m in iy li  v a   ruxli  f l u a t l a r   ishlatila d i.
5- §.  Kremniyning  metallar  bilan  hosil 
qiigan  birikmalari
K r e m n iy n i n g   m e ta lla r  bilan  hosil  qiigan  birik m alari 
silitsidlar 
d e b   a ta l a d i.  S ilitsid la r  q u y id a g i  re a k s iy a l a r   y o r d a m i d a   o l i n a d i .
1.  M e ta l l   va  u l a r   g i d r id la r i n i n g   Si  b i la n   o ‘z a r o   t a ’sirlash u v i 
orqali:
M e   +   Si  =   M e S i 
M e H   +   Si  =   M e S i   +   H
2.  Q a y ta r i lis h   re ak siy alari  o rq a li:
M e O   +   S i 0 2  +   3 C   =   M e S i   +   3 C O  
2 M e O   +   3Si  =   2 M e S i   +   S i 0 2
3.  A l m a s h i n i s h   re aksiyalari  o rq a li:
M e   +   S iC l 4  +   2 H 2  ->  M e S i  +   4HC 1
4.  A l u m o t e r m i k   re a k s iy a la r  s h a k lid a :
M e O   +   A l ( M g )   +   S i 0 2  +   S  ->   M e S i   +   s h l a k   ( t a r k ib i d a
Al,  M g   va  S  b o r )

S il its id la rn in g   hosil  b o 'l i s h i d a   M g   b ila n   re a k s iy a la r  6 0 0 ° C  
d a ,   Z r   b i l a n   9 4 0 ° C   d a ,   P t   b i l a n  
1 0 0 0 ° C   d a n   p a s t r o q  
t e m p e r a t u r a d a   b o s h l a n a d i .   IV,  V  va  VI  g r u p p a   e l e m e n t l a r i n i n g  
silitsidlari  1600— 1800°C  d a   7 0 0   P a  a t m o s f e r a   b o s i m i   o s t i d a  
o l i n a d i .  G i d r i d l a r   m e t a l l a r g a   k o ‘r a   o s o n r o q   re ak siy ag a  k ir i s h a d i . 
L a b o r a t o r i y a   s h a r o i t i d a   s ilits id la r  g ra fitli,  A120 3  va  B e O   d a n  
y a s a lg a n   t i g e lla rd a   a r g o n   m u h i ti   y o k i  v a k u u m d a   o lin a d i.
S ilitsid la rd ag i  M e — Si  b o g ‘lari  m e ta l l i k   x a r a k te r g a   ega.  S ilit- 
sid la rg a   suv  t a ’sir  e t m a y d i ,   H F   d a n   b o s h q a   k is lo ta la r  u la r g a  
k u c h s i z   t a ’sir  e t a d i   x o los,  s u y u q l a n t ir i lg a n   o ‘y u v c h i  i s h q o r l a r  
h a v o d a   k is lo ro d n i  y u tib ,  silitsid la rn i  o k sid la y d i  va  s ilik a tla rg a  
a y la n tira d i.
M g 2Si  —  m a g n i y n i n g   d isilitsidi,  k u b ik   s i n g o n i y a d a ,   C a F 2 
p a n ja r a s i  kabi  k r i s t a l l a n a d i ,  s u y u q l a n i s h   t e m p e r a t u r a s i   1085°C. 
1 0 0 0 ° C — 1 2 0 0 °C   d a   M g   n i n g   p a r c h a l a n i s h i   b i l a n   a j r a l a d i .  
Y u q o r i   e l e k t r   q a r s h il ik k a   ega;  M g   va  A1  q o t i s h m a l a r i   t e x n o l o -  
g iy a s id a   i sh la tila d i,  d u r a l u m i n i y n i n g   ta r k ib ig a   k irad i  v a   u n i n g  
q a ttiq lig in i  o s h i r a d i ,   s i la n l a r   o l i s h d a   ish latila d i.
K a lsiy n in g   silitsidi  q a y t a r u v c h i   s ifa tid a   p o ‘lat  o l i s h d a ,   u n -  
d a n   o l t in g u g u r t   va  fo sfo rn i  c h i q a r i b   t a s h l a s h d a ,   T i 0 2  d a n   T i   ni 
q a y ta r i s h d a   ishlatiladi.
Si  va  A1  n in g   q o t i s h m a s i   s ilu m in   va  poMat  o lis h d a  ishlatiladi.
Z r 5S i3  —  o ‘tga  c h i d a m l i   m a t e r ia l   b o ‘lib,  2 2 5 0 °C   d a   s u y u q -  
lanadi.
M o S i 2  —  t e t r a g o n a l   s i n g o n i y a d a   k r i s t a l l a n i b ,   2 0 3 0 ° C   d a  
s u y u q l a n a d i .   U n i n g   e l e k t r   t o k i g a   qarsh ilig i  t e m p e r a t u r a   k o ' t a -  
rilishi  b ila n   o r t a d i ,   u  h a v o d a   va  k i s lo r o d d a   y u q o ri  t e m p e r a t u r a g a  
b a r d o s h li .  S a b a b i 
s h i s h a s i m o n   S i 0 2  d a n   i b o r a t   h i m o y a   q o b i g ‘i 
o k s id l a n i s h g a   t o ‘s q in lik   qilad i.  M o S i 2  d a n   e le k t r   q i z d ir u v c h i  
a s b o b l a r d a   1700°C   d a   is h la y d i g a n   s t e r j e n l a r   i s h l a n a d i ,   o 't g a  
c h i d a m l i   m a t e r i a l   o l i s h d a   fo y d a la n i la d i.  U   m o l i b d e n n i   o k s i d l a -  
n i s h d a n   h i m o y a   q ilu v c h i  q o p l a m   sifatid a  x i z m a t   qiladi.  F e,  M n , 
W ,  V  n i n g   silitsidlari  p o ‘lat  ta rk ib ig a   va  q o t i s h m a la r i g a   q o ‘shish 
u c h u n   i s h l a t i l a d i .   T e m i r   silits id i  m e t a l l u r g i y a d a   p o ‘l a t n i n g  
ta rk ib id a g i  F e O   ni  m e t a l l  h o l i g a c h a   q a y t a r i b ,   S i 0 2  ni  s h l a k k a  
c h i q a r i s h   u c h u n   is h la tila d i.  T a r k i b i d a   9 — 17%  k r e m n i y   b o ‘lgan 
fe rro silitsiy   d o m n a   p e c h l a r i d a ,   4 3 — 5 0 % ,  7 2 — 78%   va  8 7 — 95%  
k r e m n i y   b o ‘lgan  ferrosilitsiylar  t e m i r   b o ‘l a k c h a l a r i d a n ,  k o k s d a n  
va  k v a r s itl a r d a n   e l e k t r   p e c h l a r i d a   o li n a d i .  P o ‘lat  o l i s h d a   silik o - 
m a r g a n e s   h a m   is h la tilib ,  u n i n g   t a r k ib id a   14— 20%   Si,  6 0 — 65%  
M n   v a   15— 2 0 %   F e   b o ‘ladi.

6- §.  Kremniyning  uglerod  bilan  hosil 
qiigan  birikmasi
K r e m n i y n i n g   u g le r o d   b i l a n   h o sil  q iig a n   b ir i k m a s i  
k a r - 
borund
  y o k i 
k rem n iy  k a r b id i
  d e b   a t a l a d i.  K a r b o r u n d   t e x n i k a d a  
2 0 0 0 — 2 2 0 0 ° C   li  e l e k t r   p e c h l a r i d a   kv ars  b il a n   k o k s   yoki  t e r m o -  
a n t r a t s i t n i n g   a r a l a s h m a s i d a n   o lin a d i:
S i 0 2  +   3 C   =   2 C O   +   S iC
A ra l a s h m a g a   y o g ‘o c h   q i p ig ‘i  v a   N a C l   q o ‘shilsa,  u  g 'o v a k la n ib  
t a rk ib id a g i  q o ‘s h i m c h a   m o d d a l a r   F e C l 3  va  A1C13  s h a k li d a   u c h i b  
c h i q i b   k e t a d i .  1200°C  d a n   re a k s iy a   a s t a - s e k i n   b o s h l a n a d i .   A w a l  
a m o r f   h o l a t d a g i   k a r b o r u n d   d e b   a t a l u v c h i   S iC   n i n g   m a y d a -  
m a y d a   k ris ta lla ri  b ila n   a m o r f   m o d d a n i n g   y i g 'i n d i s i d a n   i b o r a t  
a r a l a s h m a   hosil  b o ‘ladi.  1820— 2 0 0 0 ° C   d a   2 5 — 35  s o a t  d a v o m i d a  
u  k ris ta lla rg a   a y l a n a d i ,   u l a r n i n g   t a r k i b i d a   t o z a l a n g a n d a n   k ey in  
9 8 - 9 9 , 5 %  
S iC   boMadi.
K u k u n   h o lid a g i  k r e m n i y   v a   k o k s   115 0 °C   d a n   p a s t  t e m p e r a -  
t u r a d a   t a ’s i r l a s h a   b o s h la y d i.  1220— 1340°C   d a   u s h b u   e k z o t e r m i k  
reak siy a  t e z la s h a d i.
K a r b o r u n d n in g   kristallari  olti  qirrali  t u g m a c h a   shaklida  b o'lib, 
o ‘t a   q a t t i q d i r   (q a ttiq lig i  9 , 5 —9 ,7 5 ) ,  o l m o s d a y   y a r q ir a b ,   k a m a -  
lak  kabi  j i l o l a n i b   tu r a d i.
S iC   n i n g   2  ta   kristall  m o d ifik a ts iy a s i  m a v ju d :
— k u b sim o n   —  p -   SiC  (olm os  kabi  panjaraga  ega, 
a  =
 4,352  A);
—  g e k s a g o n a l   —  a -   S iC ,  u  k u b s i m o n   p -   S iC   d a n   2 1 0 0 °C  d a  
m o n o t r o p   t a r z d a   hosil  b o 'l a d i  
(a =
  3 ,0 7 9   va  c =   10,254  A).
S iC   n i n g   z ic h lig i  3,21  g / s m 3.  a   =   S iC   n i n g   s in d iris h   k o ‘r- 
s a tk ic h i  N e   =   2 ,6 2 7   va  N 0  =   2 ,6 5 4 .
a   =   S i C   n i n g   18  t a   s h a k l i   a n i q l a n g a n   b o ‘lib,  u l a r d a  
e l e m e n t l a r   y a c h e y k a d a g i   S iC   m o l e k u l a l a r i n i n g   s o n i 
z  
=
  4  d a n  
393  g a c h a   o s h i b   b o r a d i, 
с
  n in g   q iy m a ti  esa  10,254  d a n   987,61  A 
g a c h a   o ‘z g a r a d i ,   b u n d a  
a
  n in g   q i y m a t i   d e y a rli  o ‘z g a r m a y d i  
( 3 , 0 7 — 3 , 0 8 2   A).  T e x n i k   S iC   u s h b u   s h a k l l a r d a n   b a ’z i l a r i n i n g  
a r a l a s h m a s i d a n   ib o ra t.
S iC   p a n j a r a s i d a   k r e m n i y n i n g   h a r   b ir  a t o m i   t o ' r t t a   u g l e r o d  
a t o m i d a n   i b o r a t   b o ‘lg an   t e t r a e d r n i n g   i c h i d a   j o y l a s h g a n   v a , 
a k s i n c h a ,   h a r   b i r   u g l e r o d   a t o m i   t o ‘rt  k r e m n i y   a t o m i d a n   t a s h -  
kil  t o p g a n   t e t r a e d r n i n g   i c h i d a   b o ‘lib,  n a t i j a d a   s h a r l a r d a n   i b o r a t

z i c h   t a x l a n i s h   v u j u d g a   k e l a d i   (1 - 
r a s m ) .   K a r b o r u n d  
1 7 3 0 ° C   d a n  
y u q o r i   t e m p e r a t u r a d a   s e k i n - a s t a  
u c h a   b o s h la y d i,  2 0 0 0 ° C   d a   u c h i s h  
t e z l a s h a d i .   2 7 0 0 ° C   d a   k a r b o r u n d  
p a r c h a l a n a d i .   S iC   n in g   p r e s s l a n g a n  
k u k u n i  1 8 0 0 —  1900°C  d a n   b o s h la b  
re k rista lliza tsiy a g a  u c h r a y d i .
I s h q o r   b ila n   i s h la n g a n   va  o r t i q -  
c h a   k r e m n i y   a t o m l a r i n i   e r i t a d i g a n  
k i m y o v iy   t o z a   S iC   e l e k t r   t o k i n i   o ‘t- 
k a z m a y d i ,   u n d a g i  F e ,+  va  C r +1  ning 
a r a la s h m a l a r i   e le k tr  to k i  qarshiligini 
p a s a y t i r a d i .   K a r b o r u n d   v a   u n d a n  
t a y y o r l a n g a n   b u y u m l a r   q a y r o q -  
to s h la r,  y u qori  issiqlikni  o ‘t k a z u v c h i 
o l o v b a r d o s h l a r ,   q a r s h ilik   s te ije n la ri 
(silit,  g l o b a r ) ,   e l e k t r  
y o r d a m i d a  
q i z d i r u v c h i   a s b o b l a r d a   m e t a l l a m i  
su y u q l a n t ir i s h   u c h u n   t i g e l la r   sifati­
d a   ishlatiladi.  K a r b o r u n d   bilan  b o m i t-  
1 - r a s m .
 
N.V.  Belov 
rid,  Si,  A14C 3,  C ,   s te a t it   q o ‘sh ili- 
bo'y icha  SiC  strukturasi. 
s h i d a n   hosil  b o i g a n   t a r k i b l a r   a s o ­
sid a   o ‘tga  c h i d a m l i   m a t e r i a l l a r   o lin g a n .
S iC   ni  1300— 1800°C  d a   olish  j a r a y o n i d a   s i l o k s i k o n l a r — 
S i2C 20   v a  
Si4C 40   ho sil  b o 'l a d i ,   u la r   x o s s a la r ig a   k o 'r a   S iC   ga 
j u d a   y aq in .
7- §.  Kremniyning  bor  va  azot  bilan  hosil 
qiigan  birikmalari
K r e m n i y   b o r i d l a r   ( B 3Si  va  B6Si)  b o r   b i l a n   k r e m n i y   a r a -  
l a s h m a s i n i   e l e k t r   t o k i  y o r d a m i d a   s u y u q l a n t i r i s h   o rq a li  o l i n a d i . 
K r e m n i y   b o r i d l a r n i n g   q a ttiq lig i  y u q o r i   v a   k im y o v iy   j i h a t d a n  
m u s t a h k a m .   U l a r   2 0 0 0 ° C   a t r o f i d a   s u y u q l a n a d i ,   s e k i n - a s t a   va 
f a q a t   y u q o r i   t e m p e r a t u r a d a   o k s i d l a n a d i .
Q a y n a b   t u r g a n   n i t r a t   k i s lo ta d a   f a q a t   B 6Si  e riydi.  U  m a x s u s  
t u r d a g i   y u q o r i  o ‘t g a   c h i d a m l i   m a t e r i a l l a r   o l i s h d a   ish latila d i.
K r e m n i y n i n g   a z o t   b i la n   hosil  q iig a n   k o ‘p   b i r i k m a l a r i   m a v -  
j u d .   D i s p e r s   h o l d a g i   k r e m n i y n i n g   a z o t   o q i m i d a g i   reak siy asi

1100°C  a t r o f i d a   b o s h l a n a d i .   K r e m n i y   n i t r i d l a r i d a n   S i3N 4  k o ‘p 
o ‘rganilgan.  U n i  15000°C  d a   quyidagi  reaksiya  y o r d a m i d a   olinadi.
3 S i 0 2  +   2 N 2  +   6 C   =   6 C O   +   S i 3N 4
S i3N 4  y u q o r i  t e m p e r a t u r a d a   h a v o d a   o k s i d l a n is h g a   b a r d o s h li , 
a t m o s f e r a   b o s i m i   o s t i d a   1 9 0 0 °C   d a   b u g ‘l a n a d i ,   i s s iq l ik d a n  
k e n g a y is h   k o e ffitsiy e n ti  k i c h k i n a .   S u y u q l a n g a n   i s h q o r l a r   t a ’si- 
r i d a   p a r c h a l a n i b ,   N H 3  ni  a j r a t ib   c h i q a r a d i .   Is s iq b a r d o s h l ig i  
tu fay li  S i3N 4  d a n   p o bIa tn i n g   t e m p e r a t u r a s i n i   o ‘l c h o v c h i   t e r m o -  
j u f t l i k l a r   u c h u n   g ‘iloflar  yasaladi.
Tayanch  s o ‘z  va  ib o ra la r
Kremniy,  silikatlar,  nitridlar,  silitsidlar,  karbidlar,  kremnevodorod 
(silan)lar,  kremniy  galogenlar,  ferrosilitsiy,  monokristall,  polikristall, 
kremniy-ftorvodorodli  kislota,  avanfluat,  karborund,  boridlar.
( ? )  
N a zo ra t  sa vo lla ri
1.  Krem niy  qanday  y o ‘llar  bilan  olinadi?
2.  Kremniyning  fizik-kimyoviy  xossalari  haqida  nimalarni  bilasiz?
3.  Kremniy  qayerlarda  va  nima  maqsadda  ishlatiladi?
4.  Kremniyning  monokristallari  qanday  usulda  olinadi?
5.  Kremniyning  vodorod  bilan  hosil  qiigan  qanday  birikmalarini 
bilasiz?
6.  Kremniy  galogenlar  bilan  qanday  birikmalar  hosil  qiladi?
7.  Fluatlash  reaksiyasi  deb  qanday  reaksiyaga  aytiladi?
8.  Silitsidlarning  olinishi  va  ishlatilishi  haqida  nimalarni  bilasiz?
9.  Karborundning  olinishi,  xossalari  va  ishlatilishi  haqida  nimalar­
ni  bilasiz?
10.  Kremniy  b or  va  azot  bilan  qanday  birikmalar  hosil  qiladi?
2 - B O B .
  SILIKAT 
VA 
QIYIN  ERIYDIGAN  NOMETALL 
MATERIALLARDA 
KIMYOVIY 
B O G ‘LAR
8- §.  Atomlarning  elektron  tuzilishi. 
Plank  nazariyasi
A t o m   tuzilishi. 
K i m y o v i y   e l e m e n t l a r n i n g   s p e k t r l a r i g a   o id  
m a ’l u m o t l a r   a t o m   tu zilish i  n a z a r i y a s i n i n g   e k s p e r i m e n t a l   p o y -  
d e v o r i  b o 'l i b   x i z m a t   qiladi.
Q i z d i r i l g a n   j i s m l a r   s p e k t r la r id a   e n e r g iy a n i n g   t a q s i m la n i s h  
x u s u s iy a t l a r i n i   1900-  y ilda  P l a n k   t o m o n i d a n   y a r a ti lg a n   n a z a r i y a

y a x s h i  t u s h u n t i r i b   b e r a d i .   Bu  n a z a r i y a g a   k o ‘ra  a t o m l a r d a n  
e n e r g i y a   u z lu k s iz   ra v is h d a   e m a s ,   b a lk i  a l o h i d a - a l o h i d a   k ic h ik  
b o ' l i n m a s   p o r s i y a l a r ,   y a ’ni  k v a n t l a r   h o l i d a   a jr a l ib   c h i q a d i .  
K v a n t l a r   m i q d o r i   n u r l a n a y o t g a n   y o r u g ‘l i k n i n g   c h a s t o t a s i g a  
b o g ‘liq  b o ‘lib,  u  P l a n k   t e n g l a m a s i   o rq a li  a n i q l a n a d i :
E =  h
  •  v,
b u   yerda: 
E
 —  kvant  ( f o n o n ) n i n g   energiyasi;  v — te b ra n ish   ch a s- 
t o ta s i; 
h  —
  P la n k   d o im iy s i.
D e m a k ,   j i s m n i n g   e n e r g i y a s i   f a q a t 
h
  •  v  ga  b o ‘li n a d i g a n  
q i y m a t l a r   b o ‘y i c h a   o ‘zga rishi  m u m k i n .   P la n k   t e n g l a m a s i   t a b i a t -  
n i n g   m u h i m   q o n u n l a r i d a n   b irid ir.  P l a n k   d o i m i y s i   y o r u g 'l i k  
tezligi  va  e l e k t r   z a ry a d i  kabi  q a n d a y d i r   b o s h q a   —  u n d a n   o rtiq  
p a r a m e t r l a r   o r q a l i   i f o d a l a n a   o l m a y d i g a n   f u n d a m e n t a l   k o n -  
s t a n t a l a r   q a t o r i g a   kiradi.
H a r   b i r   s p e k tra l  c h iz i q   m a ’lurn  b ir  t o ' l q i n   u z u n l i g i g a   va 
s h u n d a n   kelib  c h i q q a n   h o l d a   m a ’lu m   c h a s t o t a g a   eg a   b o ‘lganligi 
s a b a b l i ,   a t o m l a r   f a q a t g i n a   m a ’l u m   e n e r g i y a g a   e g a   b o 'l g a n  
k v a n t l a r n i   n u r l a n t i r i b   c h i q a r a   o la d i ,  u s h b u   e n e r g i y a n i n g   m i q ­
d o r i   h a r   b i r   s p e k t r   c h iz i g 'i  u c h u n   P la n k   t e n g l a m a s i   y o r d a m i d a  
t o p i l a d i .   M a s a l a n ,  
H
  a t o m i   u c h u n   / ^ 3 , 0 3 - Ю 12  e rg ,  y a ’ni 
y o r u g ‘lik  k v a n t i n i n g   e n e rg iy a si  u n c h a   k a tta   b o ‘lm a g a n   m iq -  
d o r d i r .
A t o m   b ir  k v a n t  y o r u g ‘ligini  c h i q a r i b ,   b i r   e n e r g e t i k   h o l a t -  
d a n   i k k i n c h i s i g a   o ' t a d i .   B u n d a n   s p e k t r   t e r m a l a r i n i n g   fizik 
m o h i y a t i   a y o n   b o ‘ladi,  y a ’ni  t e r m a l a r   a t o m l a r d a g i   e l e k t r o n  
e n e r g i y a l a r i n i n g   s a t h l a r i n i   x a r a k t e r l a b   b e r a d i.  D e m a k ,   a t o m ­
la rd a g i  e l e k t r o n l a r   q a t ’iy  b ir  e n e r g i y a   k a tta lig ig a   e g a   b o ‘lib,  u 
b u t u n   s o n l a r   q a t o r i   b i l a n   o ‘l c h a n a d i .   A t o m d a g i   e l e k t r o n n i n g  
e n e rg iy a si  h a r   v a q t  n o l d a n   k i c h ik   b o ‘ladi  va  k o ‘p i n c h a   e l e k t r o n -  
v o l t d a   i f o d a l a n a d i .  
E lek tro n -vo lt  deb,  elektr  m aydoni  ta ’sirida 
poten sialla r fa rq i  1  Voltga  teng  b o ‘lgan  m aydonda  tezlantirilgan 
elektron  egallagan  energiyaga  aytiladi:
1  eV   =   1,6027 
1 0 12  erg.
A g a r,  B o r   n a z a riy a s ig a   b i n o a n ,   e l e k t r o n   a t o m n i n g   a t r o f i d a  
f a q a t   m a ’lu m   b ir  o r b i t a   b o ‘y la b   h a r a k a t l a n s a ,   k v a n t   m e x a n ik a s i  
n a z a r iy a s i   b o ‘y i c h a   e l e k t r o n   a t o m n i n g   ix tiy o riy   n u q t a s i d a   b o 'l a  
o l a d i ,   l e k i n   u n i n g   u  y oki  b u   m a y d o n d a   h a r a k a t   q ilish   e h t i m o l i  
b i r   xil  e m a s .  A g a r   biz  a t o m   ic h id a g i  e le k t r o n   h a r a k a t i n i   k u z a ta
2  —  J.  1.  Alimjonova,  A. A.  Ismatov  17

o ls a k ,  u n d a   e l e k t r o n   a t o m n i n g   b ir  n u q t a s i d a   k o ‘p r o q   u s h la n ib  
q o l i s h in i ,  b o s h q a   n u q t a s i d a   e s a   k a m r o q   b o ‘lish in i  k o ‘rg a n   b o ' l a r  
edik.
Hozirgi  z a m o n   faniga  kvant  m exanikasiga  asoslangan  „elektron 
b u l u t i “  tu s h u n c h a s i  kiritilgan.  U   a t o m   ichidagi  e le k tr o n la r  holatini 
t a s v irla b   b e r a d i g a n   m a y d o n n i   ifo d a la y d i.  E l e k t r o n   b u l u t i n i n g  
zichligi  h a m m a   j o y d a   h a m   b i r   xil  e m a s ,   c h u n k i   u  e l e k t r o n n i n g  
u  y oki  b u   n u q t a d a   b o ‘lish  e h t i m o l i   b ila n   o ‘l c h a n a d i .   S h u n g a  
k o ‘ra,  h o z irg i  fa n   d o i r a s i d a   , ,o r b i ta “  t e r m i n i   o ‘rn ig a   , ,o r b it a l “ 
t e r m i n i   ish latila d i.  B u  t e r m i n   a t o m d a g i   e l e k t r o n l a r   t u t g a n   h o -  
l a t n i n g   m a j m u a s i n i   a n g l a t a d i.  H a r   b i r   o r b i t a l g a   o ‘z i n i n g   t o ‘lqin 
fu n k siy asi  t o ‘g ‘ri  k elad i.  Z a r r a c h a n i n g   t o ‘lqin   fun k siy asi  d o i m  
o ‘lc h o v s iz   p a r a m e t r l a r n i   s a q la y d i,  u l a r   b i r   q a t o r   b u t u n   s o n l a r  
b i l a n   b e lg ila n a d i.  U s h b u   k a t ta l i k l a r  
k va n t  so n la ri
  d e b   a t a l a d i   va 
n,  I
  va 
m
  h a r fla ri  b i la n   b e lg ila n a d i.  B u  s o n l a r   q u y id a g i  m i q -  
d o r l a r n i   e g a lla s h i  m u m k i n :
n