M s h. Nurmatova, s h. T. Xasanova, D. E. Azimova ustaxonada amaliy

Q O ‘G ‘IRCHOQ TEATRI TURLARI
O 'z b e k i s t o n d a q o 'g 'i r c h o q teatri o 'z in i n g u z o q tarixiga ega. 
Bizda « q o ‘g ‘irc h o q o ‘yin» deb yuritiluvchi b u s a n ’atn in g , xususan, 
q o ‘lga kiyib o 'y n a tila d ig a n va soyasi tu shirila diga n turlari o ‘tm ish d a
78

---

keng tarqalgan. C h o d iri, sahnasining tuzilishi, q o 'g 'i r c h o q l a r i n i n g
yasalishi va o 'ynatilishi spektakllarning mavzusi, g 'o yaviy-badiiy 
xususiyatlariga k o 'r a ushbu te a tr turlari b ir-b irid a n xiyla farq qilsa- 
da, uch jihati ularni yaqinlashtirib turgan. H a r b i r t u r t o m o s h a l a r d a
tuusiqa m u h im rol o'ynagan. Bu bir. Ikkinchidan, ularda korfarm on 
nom idagi usta va tajribali q o 'g 'i r c h o q b o z , y a ’ni g u ru h boshlig'i 
to m o sh a b in la rg a k o 'r in g a n h olda q o 'g 'i r c h o q q a h r a m o n l a r bilan 
s a v o l - j a v o b q ilib , g a p in i iz o h l a b , sh u y o 'l b i la n t o m o s h a n i
bosh q arg an . U c h in c h id a n , osti, usti yoki ortidagi q o 'g 'ir c h o q b o z
tiliga safl degan m o s la m a puflagich q o 'y ib , q o 'g 'i r c h o q l a r g a m os 
chiyildoq, o 't k i r tovush hosil qilgan.
« C h o d i r j a m o l » d a ijtim oiy va m aishiy h a y o t bilan b o g 'liq
b o 'lg a n vo q ea la r satira va y u m o r vositalari bilan aks ettirilgan. 
V o q e alar m a rk a zid a K achal polvon obrazi turgan. K achal polvon 
m ehn atk a sh xalq vakilidir. U j a s u r v a bahodir. U hatto dev, shayton 
va ajdardan q o 'r q m a y d i. Shunisi qiziqki, Kachal p o lv o n n in g tashqi 
qiyofasi h a m , harakteri h am Osiyo va Y evropadagi shu tipdagi 
q a h r a m o n l a r g a o 'x s h a b ketadi. « C h o d ir jam o l» t e a trid a h a r safar 
bir juft q o 'g 'i r c h o q ch iq ib bir ko'rinishli mitti pyesa hosil qilgan. 
M a ' l u m o t l a r g a k o 'r a , 40 ta q o ' g ' i r c h o q i s h t ir o k id a o 'y i n l a r
n am o y ish qilingan. D e m a k , yigirm ata sa h n a b o 'lg a n , deb taxm in 
qilish m u m k in .
S a m a r q a n d d a Quli b o b o N o w o t o v ijrosida yozib olingan « K a ­
chal polvon sarguzashtlari» k om ediyasida u ch s a h n a mavjud. S ah- 
nalard an birida K achal p o lvonning boshqa bir ayol deb o 'z xotiniga 
r o 'p a r a b o 'lis h i k o 'r sa tila d i. Ik k in c h i s a h n a d a K a c h a l polvon 
K orfarm onga ovchi k u ch u k sovg’a qilib olib kelganini aytadi. Voqea 
d a v o m id a o 's h a it p o lv o n n i q o p a d i, k o rf a rm o n z o ' r - b a z o 'r uni 
ajratib oladi.
U c h i n c h i s a h n a d a esa s u d x o 'r b o y b i l a n K a c h a l p o lv o n
t o 'q n a s h u v i ko'rsatiladi. S u d x o 'r qarzini talab qiladi. B echora K a ­
chal p o lv o n n in g o ' n b a r a v a r k o 'p a y g a n q arzini to 'la s h g a im k o - 
niyati y o 'q . Ikki o 'r t a d a rosa ja n g b o 'la d i. Bizga yetib kelgan 
sahnalardan birida eski z a m o n d a b o z o r nazoratchisi b o'lgan raisning 
ikkiyuzlamachiligi, poraxo'rligi fosh qilinadi. J u ld u r kiyingan poyaki 
b o z o r d a keng z a r d o 'z t o ' n kiyib, katta salla o 'r a b , tasbeh ushlab 
o lgan raisga c h ilim in i tu tadi. Rais a w a l : «S hariat b u n g a yo'l ber- 
m aydi», d eb o lm a y d i, keyin u y o n - b u y o n g a o l a z a ra k b o 'lib chi- 
lim ni o !a d i-d a , rosa to rta d i va poyakiga qaytib berib in d a m a y
k etaveradi. P oyaki un i t o 'x t a t i b , h a q ta la b q ilg an id a, raisning
79

---

jahli ch iq ad i va uni jazo la sh g a shay lan a d i, poyaki b e c h o ra p ora 
c h o ‘zib kaltakdan qutulib qoladi.
B ulardan tashqari, «A jdarhoning hoji kam pirni yutishi», «Oyim 
xola bilan un in g kuchugi Qoravoy», «Ikki m asxaraboz», « M a y m u n
o ‘yini», «Toshboz», «Tergovchi» kabi sa h n a la r h a m ko'rsatilgan. 
« C h o d ir jam o l» to m o sh alari K achal polvon sarguzashtlari qissasini 
bay o n qilgani, h a r e p iz o d n in g tugal bir v o q e a d a n tashkil topishi 
o'z iga xos k om pozitsiyani yuzaga keltirgan bo'lib, u yangi epizodlar 
kiritish yoki sharoitga qarab bir a n ’anaviy epizod o 'rn ig a boshqasini 
k o 'r sa tis h g a keng y o 'l o c h g a n . « C h o d ir xavol» teatri « C h o d i r
ja m o l» , ga n isbatan a n c h a m u ra k k a b va m u k a m m a ld ir. Bu te a tr 
t o m o s h a l a r i , o d a t d a , k e c h q u r u n l a r i k o 'r s a t i l g a n i , s h u ' l a va 
s h o v q i n d a n f o y d a l a n i l g a n i t u f a y l i q o r a p a r d a l a r i c h i d a g i
q o 'g 'i r c h o q l a r n i n g iplari k o 'r i n m a y , xu d d i q o 'g 'i r c h o q l a r n i n g
o 'z la ri h a r a k a t q ila y o tg a n d a y tabiiy 
c h iq q a n . H a r bir m o h i r
q o 'g 'i r c h o q b o z ayni v aq td a 8—10 q o 'g 'i r c h o q n i harak atg a keltira 
olgan.
« Q o 'l q o 'g 'ir c h o q » tc a trid a bir t o m o s h a d a k o'pi bilan o 'n t a
q o 'g 'i r c h o q ishtirok etg a n b o 'l s a , « C h o d ir xayol»da b ir y o 'la
ellikdan ortiq q o 'g 'i r c h o q o 'y n a g a n . « C h o d ir xayol» q o 'g 'irc h o q la ri 
k a t ta r o q qilib y a sa lg a n , q o '1 - o y o q la ri b o 'l g a n . Bizga m a 'l u m
q o 'g 'i r c h o q l a r ora sid a E r n a z a r m a y m u n c h i , T o s h p o 'la t d o rb o z . 
O r if j a rc h i, O ysha xotin o lm a b o z , X itoy tabib, Y o 'ld o s h vasovul, 
S aydulla yuzboshi, farrosh, o t a s h x o 'r , to sh b o z , to 'p c h i , yallachi 
kabi personajlar, lavlak, m a y m u n , eshak, ajd ar kabi m a x lu q la r va 
h a y v o n la r qiyofasi u chraydi.
B izgacha « C h o d i r xayol»ning «Sarkardalar» d egan b ir pyesasi 
etib kelgan. U n d a t o m o s h a n i yasovul bo sh lab beradi. U farroshga 
joy larn i to z a la sh n i, o 'r in d iq l a r n i joy -jo v ig a q o 'y ib , sark ard ala r, 
p o d s h o la rn i kutib o lish n i b u y u ra d i. B irin -k e tin M a r g 'i l o n n i n g
q o 'rb o sh is i va qozisi, S a m a r q a n d begi, U rg a n c h pod sh o si A b d u -
r a h m o n x o n , X ito y konsuli, Urgut begi. T o s h k e n t begi kirib kelib, 
o 'z la rin i ta n is h tira d i. S a rk a rd a la r jo y las h ib olgach, katta t a n t a n a
b o s h l a n a d i . N a v b a t b ila n o t a s h x o ' r o g 'z i d a n o lo v c h i q a r a d i .
M a y m u n b o z m a y m u n o 'y n a t a d i , o l m a b o z bilan to s h b o z h a m
hunarini ko'rsatadi. T o m o s h a to 'p l a m in g g u m b u rla s h i bilan tugaydi. 
S h u n d a y qilib, o 'z b e k q o 'g 'i r c h o q teatri ijtimoiy fosh e tu v c h i va 
y u m o ristik x arakterga ega b o 'lib , m u h i m m afkuraviy va estetik 
a h a m i y a t k a s b e t g a n . Q o ' g ' i r c h o q b o z l a r m o h i r s a n ' a t k o r
b o 'lg a n lik la rid a n u la r y a ratg an te a t r n in g g'oyaviy badiiy darajasi
80

---

ham yuqori b o'lgan. T e a trn in g h a r ikki turida h a m to m o s h a la rn i 
asosan ikki kishi — q o 'g 'i r c h o q b o z va k o rfa rm o n bosh q arg an . 
Q o 'g 'ir c h o q b o z c h o d ir ichida yoki p ard a orqasida safil y o rd a m id a
q o ' g ' i r c h o q l a r t i l i d a g a p i r g a n , u l a r n i h a r a k a t g a k e l t i r g a n .
Q o 'g 'ir c h o q b o z l a r ayni vaqtda m u s iq a d a n yaxshi x a b a rd o r b o ‘l- 
ganlar. M u siq a h a m badiiy bez ak , h a m k o 'p r o q q a h r a m o n l a r
holatini ifodalovchi vosita sifatida xizm at qilgan.
Q o 'g ' i r c h o q o 'y in i xalq o g 'z a k i ijodiga a so slan g a n ajoyib- 
g 'a royib s a n ’at. U n in g y o zm a m atn i b o 'lm a g a n . U uzoq yillar 
kuzatish, m ash q qilish, yodlash, m alaka hosil qilish orqali m uayyan 
s y u je tla r, v o s ita va u s l u b l a r b i l a n u s t o z d a n s h o g i r d g a o 't i b
kelavergan. Buxoro viloyati G 'i j d u v o n tu m an id ag i G 'is h ti qish- 
log'ida o ‘z iste’d odi bilan m e h n a tk a s h la rn i x u s h n u d qilib kelgan 
X o lm u ro d b o b o n in g ( 1 8 9 7 - 1 9 6 7 ) h a m o ta-bobosi q o 'g 'i r c h o q b o z
o 'tg an . U ning otasi Siddiq kalon (1858 —1940), bobosi A bduka rim
(1 8 0 0 —1870) lar q o ' g ' i r c h o q t e a t r i n i n g yirik n a m o y a n d a l a r i
hisoblangan. Shu davrda yuqorida nom lari zikr ctilgan q o 'g 'ir c h o q , 
s a n ’at so h ib larid an tashqari Z a r i f m isgar Qori hoji, S h a ro f C h a la . 
S a d riddin e s h o n , Rajab m c sh k o b (B u x o ro ), J o 'r a Q ayroq, H a m r o
m e h ta r, Aziz b o b o (G 'ijd iv o n ), N o v o t lug'takboz, M a h m u d m e h -
tar, H a m r o b o b o (S a m a r q a n d ), T u r s u n b o y A bdujabborov (T o sh - 
kent) kabi o 'n la b usta q o 'g 'ir c h o q b o z la r o'tganlar. Ular jam iyatdagi 
y o m o n lik va illatlarni, zo'ravonlik, te k in to m o q am aldorlarni qattiq 
t a n q i d q i l g a n l a r h a m d a m e h n a t k a s h h a l q q a k u l g i , z a v q
b a g 'is h la g a n la r. Kezi k e lg a n d a s h u n i h a m aytish kcrak k i, bu 
sanatkorlarning maqsadi q a n c h a ulug' va sa'nati q an c h a m a z m u n d o r 
va yuksak b o 'l m a s in , tengsizlik, z u lm h u k m surgan j a m iy a t d a
q o 'g 'i r c h o q b o z l a r en g past t a b a q a h is o b la n g a n . t a h q i r la n g a n ,
x o 'rla n g a n , ruho n iy lar q o 'g 'i r c h o q tcatrini «shayton o'yini», narigi 
d u n y o d a q o 'g 'i r c h o q l a r j o n talab qiladi, « q o 'g 'ir c h o q b o z s h ak k o k
va diyonatsiz» degan gaplarni xalq o ra s id a ta rg'ib qilib kelganlar. 
XV asrda X u ro so n va M o v a r o u n n a h r d a b o sh q a s a n 'a tk o rla r qatori 
q o 'g 'i r c h o q teatri h a m ta ra q q iv etdi. Bu davrda « C h o d ir jam o l» , 
« C h o d ir xayol» va « F o n u s xayol» deb ataluvchi h a m d a q o 'g 'i r c h o q
yasash va uni o 'y n a tis h d a , s h u n in g d e k , to m o s h a m a z m u n ig a k o 'r a
b i r - b i r i d a n keskin fa rq la n ib t u r u v c h i u ch t u r k e n g ta rq a lg a n . 
Q o 'g ' i r c h o q l a r q o 'l g a kiyib o 'y n a t i l a d i g a n « C h o d i r j a m o l » d a
hayotiy voqealar, iplar vositasida b o shqariladiga n «C h o d ir xayol»da 
mifologiya, soyasi tu shirila diga n « F o n u s xayol»da q a h r a m o n l ik
eposi aks ettirilgan. A yniqsa, X IX asr o 'r ta la rid a q o 'g 'i r c h o q o 'y in
6 — N u r m a t o v a , M . S h .
81

---

satirasining tig'i o ‘tkirlashdi. Q o 'g 'irc h o q b o z la rfa o lla sh ib , h u k m ro n
tabaqalarga nisbatan o 'z rnunosabatlarini va baholarini dadil h a m d a
o s h k o ra ifoda qildilar. Satira tig'iga yirik a m a ld o r la r, su d x o 'rla r, 
o 'g 'r i la r s h a r m a n d a i sh a r m is o r b o'ldilar.