M s h. Nurmatova, s h. T. Xasanova, D. E. Azimova ustaxonada amaliy

«Fonus xayol» teatri
« F o n u s xayol» teatri q a d i m d a n m avjud b o 'lib. a yniqsa u XI 
asrda Yava va Xitoy davlatlarida keng tarqalgan. Xitoydagi « F o n u s 
xayol» t e a trid a q o 'g 'i r c h o q l a r q o 't o s , eshak, q o 'y la r n in g te risidan 
qilingan. U la r h a r xil rangga b o 'y a lg a n . M asa la n , q o 'g 'i r c h o q n i n g
yuzi o q bo'lsa, u ayyor, qizil b o 'l s a - d o n o , q ora b o 'ls a — saxiy 
d e g a n m a 'n o l a r n i a n g l a t g a n . A g a rd a q o ' g ' i r c h o q n i n g q o 'l i d a
q a m c h i b o ' l s a - u o t d a , e s h k a k b o 'l s a - q a y i q d a k e t a y o t g a n i n i
bildirgan.
Q o ' g ' i r c h o q l a r y o g 'l a n g a n q o g 'o z yoki m a t o d a n q i l in g a n
e k r a n g a zich tekkizib yurgiziladi. K o 'r s a tu v vaqtida m u s iq a ch a lib
turiladi. V oqea tarixiy yoki erta k asosida bo'lishi m u m k in . X itoyda 
hozirgi k u n d a h am b u n d a y t e a t r m avjud b o 'lib , u « Im p u ri» deb 
ataladi. B u nday te a t r Y avada h a m b o r b o 'lib, uning n o m i «V ayan- 
puro»dir. U n in g syujeti asosida q a d im g i afso n alar yotadi. Q o ' g ' i r ­
c h o q l a r aso s a n h a y v o n la r te ris id a n ta y y o rla n ib , ta y o q c h a l a r g a
m a h k a m l a b q o 'yiladi. U l a r badiiy s o 'z u stasining hikoyasi yoki 
q o 's h i q jo 'rlig id a h arak at qilishadi.
B u n d a y t e a t r T u r k i y a d a h a m k e n g t a r q a l g a n b o 'l i b , u l a r
«Q araiz», d e b ataladi. T o m o s h a l a r o d a t d a q a h v a x o n a la rd a k o 'r s a ­
tiladi. Q o 'g 'ir c h o q l a r yaxshi o s h la n g a n terid a n yasalib, asosan qizil 
va k o 'k rangga b o 'y a la d i. « F o n u s xayol» teatri T u rk iy a d a n a w a l
Italiyaga, s o 'n g ra Angliya, Fransiya, G e rm a n iy a g a tarqalgan. X V III 
asrn in g ikkinchi yarm i « F o n u s xayol» te a trin in g Y e v ro p a d a eng 
gul lagan davri b o 'ldi.
1775- yilda L o n d o n d a tashkil etilgan A m b r u z te a tri b u t u n
U e v r o p a d a gastro ld a b o 'lg a n . R asso m A nri River ra h b a rlik qilgan 
« S h a p u o r» (« Q o ra m u s h u k » ) teatri Parij va c h e t el m a m la k a tla r i 
o 'r ta s id a katta m uvaffaqiyat q o z o n g a n .
H o z ir g i k u n d a « F o n u s xayol» te a tr i a s b o b - u s k u n a l a r i n i n g
o d d iy lig i va k o 'r s a t i s h n i n g o s o n lig i tu fay li b o r g a n sari k e n g
t a r q a l m o q d a . B u n d a y t e a t r bolalarn i estetik ta rb iy a la s h d a katta 
a h a m i y a tg a egadir. « F o n u s xayol» te a trid a ish h a m m a g a to p ila d i, 
b irin in g ishi ikkinch isin in g ish natijasiga b o g 'liq b o 'la d i. D e m a k ,
82

---

«F onus xayol» teatri bolalar nutqini rivojlantirishda, ularning lug'at 
fondlarini boyitishda roli bebahodir.
« F o n u s xayol» teatrin in g jihozi oddiy. Ingichka ply o n k alar 
y o rd a m id a m axsus s h irm a -e k ra n yasaladi. U ayni bir v aqtda figura 
va d ekoratsiya lar solinadigan c h a m a d o n rolini h a m o'y n a y d i.
A garda e k r a n n in g hajmi 50x60 sm b o 'lsa, h a r q a n d a y chiroq 
yorug'lik m a n b a i xizm atini o 'ta y oladi. B u n d ay te a trd a q o g 'o z d a n
yasalgan dekoratsiyalar bevosita ekranga o'm atilad i, shakllar ekranga 
taqab u sh la n a d i, ularning silueti shakllarning katta-kichikligi bilan 
bir xil b o 'lad i.
« F o n u s xayol» teatrini katta e k ra n d a n ko'rsatish qiziqarli b o 'l a ­
di. Shakllar, dekoratsiyalar o 'z g arm ay d i, a m m o ularning soyasi 
kattalashadi. Katta ekran uchun oddiy chiro q la ry ara m ay d i, ularning 
yonadigan simlari yarim doira shaklida bo'lib, proyeksiya vaqtida 
shakllar e k r a n d a kattalashsa-da tarqoq, ikkilangan soya beradi. Bu 
o 'r in d a proyeksion chiroq, film oskop c h iro g 'id a n foydalaniladi. 
Film oskopni ek ran g a yoni bilan qo'vib, reflektorli orqa kojux ochib 
qo'yiladi. E k ra n n i h ar q a n d a y y u p q a m ateriallardan tayyorlash 
m u m k in . Ekranni ikki xona o'rtasidagi eshik kesakisiga 80-90 sm 
b a la n d lik d a o 'r n a t il a d i. P o ld a n e k r a n g a n c h a b o 'l g a n jo y q o ra
material bilan berkitiladi. X ona la rn in g birida artistlar, ikkinchisida 
to m o s h a b in la r bo'ladi. Ekran orqasiga faner yoki qalin karto n d a n
q i r q il g a n 2 5 x 4 0 sm o 'l c h a m d a g i r a m k a q o 'y i l a d i . R a m k a g a
d ekoratsiyalar o 'rnatila di. Shakllar ra m k a ichida harakat qiladi. Bir 
b o 'lak karton p ard a xizmatini o'taydi. Ekran va ra m k a orasidagi 
oraliq 120-130 sm, ramkadan yomg'lik manbaigacha 30-40 sm bo'ladi. 
Yorug'lik m a n b a in i rangli narsa bilan to 'sib va uni asta-sekin ochib, 
ek ran d a k e c h q u ru n n i, tu n va to n g n i yaratish m u m k in .
D ekoratsiyalar k a rto n d a n yasaladi. Ularni q o 'l d a chizish, nusxa 
q o g 'o z yoki k a lk a d a n o 'tk a z ish yoxud 
a n d o z a asosida qirqish 
m u m k in . D ekoratsiyalarga tabiiy k o 'rin ish berish m u m k in : agarda 
uv d e ra z a s ig a qizil q o g 'o z y o p ish tirilsa , e k r a n d a u y o r u g 'r o q
k o 'rin a d i yoki c h o ' p d a n qilingan daraxt tanasiga k a rto n d a n shoxlar 
va ularga y u p q a q o g 'o z d a n barglar yopishtirilsa, u lar hilpiraydi, 
e k r a n d a esa b a rg la r g o 'y o s h a m o ld a q i m ir la y o tg a n d e k k o 'r in a d i. 
Agarda shartli tarz d a dengizni ifodalovchi kun rangini asta h arakat- 
lantirib, u n i n g u s tid a n kem a yurgizilsa, e k r a n d a to 'lq in la r o s h a
suzib ketayotgan kem ani ko'rish m u m k in bo'ladi. T e a tr personajlari 
k a r t o n d a n t a y y o r l a n i b , q o r a ra n g g a b o 'y a la d i , u la rn i h a r a k a t
q iladigan qilish h a m m u m k in . P e rso n a jla rn i q o 'l d a chizish, nusxa
83

---

q o g 'o z yoki k a lk a d a n o 'tk a z is h m u m k in . A garda o'tkazilishi kerak 
b o 'lg a n rasm katta yoki kichik b o 'ls a , rasm larni kataklar b o 'y i c h a
k o 'c h ir is h u s u lid a n foyda la nila di. Q o 'g 'i r c h o q l a r d a k o 'z , o g 'iz
teshiklari qilinadi, u lard a n o 't g a n y o ru g 'lik figurani jo n la n tira d i. 
F ig u r a n in g bir yoki bir n e c h a q ism in i h a ra k a tla n a d ig a n qilish 
m um kin. Agarda figuraning biror qismi yupqaroq q o g'ozdan qilinsa, 
u nga jo n lilik tusini berish m u m k i n b o 'l a d i (m asa la n , ilo nning 
og'zidagi yupqa papirus q o g 'o z id a n qilingan qizil til va shu kabilar). 
Q o 'g 'ir c h o q l a r yasashda fantaziya c h e k la n m ag an d ir. Shakllar ekran 
b o 'y la b h arak at qiladi, sh u n in g u c h u n u la rn in g old t o m o n d a n
k o 'rin ish in i yasash kerak, q i m ir la m a y o 'tira d ig a n yoki tu ra d ig a n
shakllar yon t o m o n d a n yasaladi. S h a k lla r c h o 'p g a m u s ta h k a m -
lanadi, u la rn in g uzunligi pastki to 's iq bilan baravar, y a 'n i 6 —8 sm 
bo'ladi. Pastki to'siq q o 'g 'irc h o q n i o 'y n a ta y o tg a n ijrochining qo'lini 
to'sib turadi. T o m o s h a vaqtida bir o 'q u v c h i m atnni o'qiydi, boshqasi 
sh a k lla m i b o shqaradi.
Ertak syujetini gapirib berish. p ers o n a jla r nutqini berish b olalar 
n utq in i e rk in bay o n qilishiga, tasav v u rin in g kengayishiga y o rd a m
beradi. X u d d i shu m a q s a d u c h u n g u r u h d a flanelegraf h a m b o 'lishi 
kerak. Vaqt, fazodagi s a h n a h a ra k a ti bilan bog'liq b o 'lg a n te a t r
faoliyati j o y va jih o z la rn in g s h u n g a m u v o fiq tashkil qilinishini 
talab qiladi.
D ekoratsiya elem e n tlarin i joylashtirish va personajlar figurasini 
h a ra k a tla n tiris h m u m k i n b o 'l g a n h a r q a n d a y gorizontal tekislik 
stol teatri u c h u n s a h n a m ay d o n i b o 'l a oladi. K o 'p in c h a bu stolning 
ustki q o p la m a sid ir. U n d a n fo y d a la n ish d a s a h n a harakati u c h u n
sathni b ir oz ch e k la sh n i u n u tm a s lik kerak, aks holda, u yoyiq, 
noan iq b o 'lib qoladi. Maxsus sah n a h a m tayyorlash m um k in . U ning 
atro fid a b o la la r b em alo l harak at qilib, s h a k lla m i yurgizadilar. Bu 
te k islik k a ra n g b e rish , u n d a b o 'l a d i g a n h a r a k a tla r g a m u v o fiq
keladigan k o nstruksiya qilish va s h u o rqali bolalardagi a rx ite k tu ra
kom pozitsiyasini his qilish sezgisini, d ekorativ bezash qobiliyatlarini 
o'stirishi m u m k in .
T e a t r - o 'y i n faoliyatini j i h o z la s h d a c h o d irla r, s h irm a la r asosiy 
o 'r i n n i egallaydi. U la rn in g m o 'lja lla n is h i teatrla sh g an h a r a k a tn in g
h a ra k te ri va turiga k o 'r a t u rlic h a b o 'lis h i m u m k in . O c h y arim
sh a ffo f m a t o q o p la n g a n soya t e a t r ( « F o n u s xayol») ch o d irla ri keng 
t a r q a l g a n , u n g a m a x s u s y o r u g ' l i k t u s h i r i l g a n d a p e r s o n a j l a r
figurasining t a rh i a n iq k o 'r in a d i. « F o n u s xayol» te a t r s h irm a s in in g
(c h o d ir) ek ran i figura va dek o ratsiy a lar bilan m os nisbatda b o 'lishi
84

---

kerak. S h irm a ijrochilar. b olalar yoki kattalarga h a m , to m o s h a -
binlarga h am qulay b o 'la d ig a n qilib o 'rn atila d i.
«F onus xayol» teatri shakllarini, spektakllar u c h u n dekoratsiya- 
larni tarbiyachi bolalar bilan h a m k o rlik d a tayyorlashi m um k in . 
Soya te atrn in g ekran yassiligida o ch ib berilayotgan harakati yassi 
c h iziq-ta rhli tasvirda beriladi. Q o ‘g ‘irchoq teatriga m o'ljallan g an
sh irm ag a ega bo 'lg an c h o d ir b o s h q a c h a jih o z la n a d i. U o d atda 
t o m o s h a b i n l a r n i n g k o 'z i n i c h a r c h a t m a s l i k , e ' t i b o r i n i asosiy 
voqealardan chetga tortmaslik m aqsadida vazmin tusdagi b irto m o n li 
m a t o bilan q o p la n a d i. C h o d i r n in g «qator» deb ataladigan old 
t o m o n i dekoratsiyalarni va p ersonajlar ish k o 'ra d ig a n boshqa te a tr 
atributlarini o 'r n a tish n i n az ard a tutishi kerak. B u nday c h o d ir soya 
teatri chodiri singari ijrochilar b o 'y ic h a m uvofiq b o ' 1 ishi kerak. 
C h o d i r n in g ich t o m o n id a n t o m o s h a ko'rsatish vaqtida q o 'g 'i r -
c h o q la r n i bolalarga q ulay b o ' 1 ish ini n a z a rd a tu tib joylashtirish 
m aq sa d g a muvofiqdir.
M ak tab g a ch a ta 'l i m m uassasasida q o 'g 'i r c h o q teatrini tashkil 
qilish m u ay y an q o 'g 'i r c h o q l a r d a s tu rid a tavsiya qilingan ertak 
p e r s o n a jla ri, s h u n i n g d e k , b o la la r g a k o 'p r o q y o q a d ig a n avrim
personajlarning m avjud bo'lishini ta q o z o qiladi. T e a tr spektakllari- 
ning dekoratsiyalari h a m d a b o sh q a atributlari k a tta la r v o k i bolalar 
t o m o n i d a n ta y y o rla n is h i m u m k i n . B u n d a y h o ld a b o la la r n in g
harakati sintetik x ara k te r kasb etib, tarbiyachi u c h u n b o lalarning 
turli mustaqil ijodiy faoliyatlarini birlashtirish im koniyati tug'iladi. 
T e a t r to m o sh alarin i b e z a sh d a turli hajm li g eo m etrik shakllarni 
turli kattalikdagi kublar, gullar, oval yoki d u m a l o q shakllarni 
birlashtirishda katta im k o n iy a tla r m avjud.
M a k ta b g a c h a t a ’lim m uassasasi bolalarn in g te a tr faoliyatlari 
u c h u n jo y n i tashkil qilish va b e z a s h , b o la la r d a bu faoliyatga 
nisbatan d o im iy qiziqishini saqlash, u larn in g t e a t r - o 'y i n d a ishtirok 
etishlariga rag'bat berish u c h u n m as'u ld ir.
Aytib o 'tilgan c h o d ir la r d a n tashqari rollarni bolalarning o'zlari 
ijro etadigan o 'y in la m i j ih o z la sh d a foydalanish m u m k in bo'lganlari 
h a m m avjud. Bu ikki tab aq a li, t u r g 'u n , m u s ta h k a m o 'r n a s h a d ig a n
chodirlardir. U larning konstruksiyasi oddiy, osongina yig'ishtiriladi, 
sh u n in g u c h u n saqlash, qay ta jih o z la s h d a qulayliklarga ega. Ularni 
ijro etilad ig an s a h n a m a y d o n c h a s i g a o 'r n a t i s h lozim . Afsuski, 
b u n d a y c h o d irla r b o lalar b o g 'c h a l a r id a kam q o 'llan ilad i, ularning 
o 'r n ig a an'an av iy uychalar, o 'rin d iq c h a la r, buta yoki daraxtchalarni 
uchratish m u m k in .
85

---

H olatlarni h a r a k a tla r y o rd a m id a q a y ta k o 'rsa tish usuli ju d a
sam aralidir. B u n d a g a p improvizatsiya h aqida, h a m m a d a n k o 'p ro q
esda qolgan s a h n a ia rn i qayta berish t o 'g 'r is i d a boradi. I m p r o ­
vizatsiya — b o la la r id ro k in in g em o tsio n allig i va sam im iyligini, 
sah n a d a ko'rilgan narsalarni h am fikran, h am harak atlar yordam ida 
takrorlash im k o n in i beradi.
B o la la r o n g i g a m illiy u r f - o d a t l a r i m i z n i , a n ’a n a l a r i m i z n i
singdirishda, ularga shu aziz Vatan barcham izniki ekanligini uqtirish, 
h a r to m o n la m a m a 'n a v iy b arkam ol qilib tarbiyalashda, q o 'g 'i r c h o q
t e a t r i n i n g a h a m i y a t i k a t t a d ir . C h u n k i t e a t r d a t o m o s h a b i n l a r
to m o s h a la rn i faqat ko'rib, tinglabgina qo lm ay , balki u n d a mustaqil 
ishtirok etadi. B olalar q o 'g 'i r c h o q teatrini k o 'rg a n la rid a n so'ng, 
q a h r a m o n la rn in g harakati, axloqi, adobini birgalikda m u h o k a m a
qiladi, bu bola qalbida ezgulikka. xayrli ishlar qilishga, odam larga 
yaxshilik qilishga intilish tuyg'usini tarbiyalaydi.
M a k ta b g a c h a t a ’lim m uassasalarida ko'ngil o ch is h soatlarida 
quyidagi t e a t r tu rla rid a n foydalaniladi:
1. Soya teatri.
2. Stol teatri.
3. B a rm o q teatri.
4. P a x m o q teatri.
5. Q o 'g 'ir c h o q q o 'l q o p teatri.