Materiallar


§ Г Т Т П Т Т Т Т Т Т Т т ^


Download 78.98 Kb.
Pdf ko'rish
bet14/34
Sana15.10.2017
Hajmi78.98 Kb.
#17963
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   ...   34
§ Г Т Т П Т Т Т Т Т Т Т т ^
Q  epyurasi
F
...........1
...................

7 . 3 - m is o l.   С   k e s im ig a   t o ' p -  
la n g a n   m o m e n t  q o ‘ y ilg a n   b a lk a ­
n in g   M   v a   Q   e p y u ra la ri  q u r ils in  
(7 .1 0 -ra s m ).
B a lk a   m o m e n t  ta ’ s irid a   rasm da 
k o 'r s a tilg a n d e k   e g ila d i.  T a y a n c h - 
la rd a   v e rtik a l  re a k s iy a la r  Ra  va  R b 
с 
h o s il  boM adi.  B u   re a k s iy a la r  q u y i­
d a g i  m u v o z a n a t  te n g la m a la r id a n  
r
 
to p ila d i:
A
j £
J
 
- - Ы
M  epyurasi
_.-гтттттТПТТоТТТ
Mb 
I
Q
  epyurasi
77$ ^777
x ,B
Ma
r a
- R b  + M  =
 0; 
R b - R a  =
 0,
7.10-rasm.
bunda
B ir in c h i  uchastka  A C   u c h u n   m o m e n tla r  te n g la m a si:
M
Mx = - R a  ■
 x ,  = — — jc, 
0 < x , < a
x,
  =  0;
*,   = o ;
M A =
  0
Mc  = - — a
I
Ik k in c h i  uchastka  B C   u c h u n   m o m e n tla r  te n g la m a si:
Mx -  Rb - X,
  =  
— Xy


2
0  
< x 2 < b
x ,  = 0 ;
* 2
 
= b \
M B =
 0
M c = — b
I
T o p ilg a n   q iy m a tla m i  m asshtab  b o ‘ y ic h a   o ‘ q q a   q o ‘ ya m iz.  B irin c h i  uchast­
k a   m o m e n ti  m a n fiy   b o M g a n i  u c h u n   o ‘ q d a n   y u q o rig a ,  ik k in c h i  uchastka 
m o m e n ti  m usbat  b o ‘ lg a n i  uchun  o ‘ qdan  pastga  oMchab  q o 'y ila d i  (7.10-rasm ).
C h iz ilg a n   epyuradan  k o ‘ rin a d ik i,  m o m e n t  q o 'y ilg a n   kesim da  q iy m a ti  shu 
m o m e n tg a   te n g   boMgan  sakrash  v u ju d g a   k e la d i.
K o 'n d a la n g   k u c h   b a lk a   u z u n lig i  b o 'y la b   o 'z g a rm a s   q iy m a tg a   ega
Q a
 =  
- R a  -  - R b  =
 ——
/
B u n d a   ta s h q i  m o m e n t  Q   e p y u ra s in in g   tu z ilis h ig a   ta ’ s ir  e tm a yd i.

На
ТПП
л и
77i 'т
В
М  epyurasi
Т Ш Т П Т т т т ^ г ^
Q  e p jju ra s i'M   max
1' ^
Ш
7. I I -rasm.
7 .4 -m is o l. 
Intensivligi  q  bo'l­
gan  tekis yoyiq  kuch  qo 'yilgan  od­
diy balka uchun eguvchi moment va 
ко 'ndalang kuch epyuralari qurilsin 
(7.11-rasm).
H is o b n i  ta ya n ch   re a k s iy a la rin i 
a n iq la sh d a n   b o s h la y m iz .  B u   ye rd a  
ham   H a= 0 .  R a  b ila n   R b  k u c h   s im - 
m e trik   q o ‘ y ilg a n lig i  tu fa y li  o ‘ zaro 
teng  boM adi:
B a lk a   b irg in a   uchastkadan  ib o ra t.  U n i  ix tiy o r iy   x   m a sofada  k e s a m iz   v a  
h is o b la s h   u c h u n   chap  q is m in i  o lib   q o la m iz .
M   e p y u ra s in i  q u ris h   u c h u n   kesim dan  chap  to m o n d a   y o tg a n   k u c h la rd a n  
m o m e n tla r te n g la m a s in i  tu z a m iz .  Y o y iq   ku ch d a n   m o m e n t  o lis h d a   u n in g   te n g  
ta ’ s ir  e tu v c h is i  q x   n i  yigM q  k u c h   s ifa tid a   ta lq in   e ta m iz ;  u  h o ld a   u n in g   y e l- 
x
kasi  —  boM adi:
M x =  + R a - x - q x -  =  ^ x - ? ? -  =  ^ { l - 2 )
4  2 

2
 
2   v 
1
Is h o ra   q o ‘ y is h d a   y o y iq   k u c h   pastga  y o ‘ n algan  deb  q a ra la d i.
Hosil  bo'lgan  kvadrat  tenglamaning  grafigi  parabolik  egri  chiziqdan
iborat  bo'ladi.  Buni  chizish  uchun  kamida  3-4  nuqtaning  koordinatalarini
aniqlashimiz  kerak.
x =
 0 
b o llsa , 
M  =
 0:
x  = — 
bo 1 Isa, 
M
 =
2 - 4
I —  
4
VI.
3 2   ’
/
qif,
  / W 2.

2
 

8
x =  — 
bo ‘lsa, 
M  = —
2
x  =  — 
bo* Isa, 
M  =
 0;
4
T o p ilg a n   q iy m a tla m i  o ‘ qqa jo y la s h tirib ,  M   epyu ra sin i  q u ra m iz  (7 .1 1 -rasm ).

B a lk a la rn i  m u s ta h k a m lik k a   h iso b la sh d a   b iz n i  m o m e n tn in g   m a k s im a l 
q iy m a ti  q iz iq tir a d i.  M max  n i  a n iq la sh   u c h u n   m o m e n tla r  te n g la m a s id a n   x  
b o ‘ y ic h a   h o s ila   o lib ,  u n i  n o lg a   te n g la y m iz :
d M   ^  q l 
2qx0  _  
dx 

2
I
bu  ye rd a   * 0  = " ;  shu  kesim da  M   m a ksim a l  q iy m a tg a   ega  b o ‘ la d i:
Q   e p y u ra s in i  q u ris h   u ch u n   x   k e sim id a n   chap  to m o n d a   y o tg a n   k u c h la r 
p ro e k s iy a la rin i  y ig ‘ in d is in i  o la m iz :
ql
Q x -  R a - q x  = —  - q x
H o s il  boMgan  te n g la m a   t o ‘ g ‘ ri  c h iz iq n i  ifo d a la y d i.  U n in g   g ra fig in i  c h i- 
zish  u ch u n   ik k ita   n u q ta n in g   k o o rd in a tin i  to p is h   k ifo y a :
x  =  0 
bo‘lsa, 
Q
 = — ;
2
x = I 
bo‘lsa, 
Q = ——
2
ql
Q   e p yu ra si  7 .1 1 -rasm da  b e rilg a n ; 
Q
m a x  =  — .
A g a r  M   v a   Q   e p y u ra la ri  taqqoslansa,  M m a x   boMgan  ke sim d a   Q = 0   ekan­
lig in i  k o 'ra m iz .  B u n d a y   h o i,  y u q o rid a   k o ‘ rib   o ‘ tiIg a n ,  M ( x )   va   Q (x )  o ra si­
d a g i  d iffe re n s ia l  b o g M iq lik n in g   n a tija s id ir.
D e m a k ,  agar  b a lk a g a   y o y iq   k u c h   q o ‘ y ilg a n   boMsa,  e g u v c h i  m o m e n t 
p a ra b o la   q o n u n i,  k o 'n d a la n g   k u c h   esa,  t o ‘ g ‘ ri  c h iz iq   q o n u n i  b o ‘ y ic h a  
o 'z g a ra r  ekan.
7 .5 -m is o l. 
Balkaga  uchburchak  qonuni  bo ‘yicha yoyilgan  kuch  qo 'yilgan. 
Shu  kuch  t a ’sirida  balkada  hosil  bo'ladigan  M   va  Q  epyuralari  qurilsin. 
Yoyiq kuchning eng katta intensivligi q.  Yukning jam i og'irligi, y a ’ni teng ta ’sir
ql
etuvchi  kuchning  qiymati  uchburchakningyuziga  teng, 
(7.12-rasm).

■ ТГГТтттД  ‘
М  epyurasi
7.12-rasm.
T a y a n c h   r e a k s iy a la r in i  a n iq la y m iz .  B a rc h a   y u k la r   b a lk a   o ‘ q ig a   t i k  
boM gani  uchun  H a= 0 . 
Ra
  v a  
Rv
  la m i  q u y id a g i  m u vo z a n a t  te n g la m a la rid a n  
to p a m iz :
B undan  k o ‘ rin a d ik i,  y u k n in g   u ch d a n   ik k i  q is m i  A   ta ya n ch ig a ,  uchdan 
b ir   q is m i  esa  В   ta y a n c h ig a   b e rila r  ekan.
E p y u ra la m i  q u ris h   u c h u n   b a lk a n i  ix tiy o r iy  
x
  m a sofada  kesam iz.  H is o b ­
lash  uchun  o ‘ ng  to m o n in i  o lib   q o la m iz ,  c h u n k i  bu  to m o n g a   b irg in a   reak­
s iya   k u c h i  va  u c h b u rc h a k   s h a k lli  y o y iq   k u c h   ta ’ s ir  e ta d i.  C hap  to m o n d a g i 
tra p e tsiya   s h a k lli  y o y iq   k u c h   h is o b n i  m u ra k k a b la s h tira d i.
U c h b u rc h a k   s h a k lli  y o y iq   k u c h n in g   in te n s iv lig i  q x  n i 
u c h b u rc h a k n in g  
o 'x s h a s h lig id a n   to p a m iz :
K e s im d a n   o ‘ ng  to m o n d a   jo y la s h g a n   s h trix la n g a n   u c h b u rc h a k   s h a k lli 
y u k n in g   teng  ta ’ s ir  e tu v c h is i 
P x —~ x q x
  boMadi.
s L.
3  ’

B u   te n g   ta ’ s ir  e tu v c h i  u n in g   o g ‘ i r lik   m arkazidan  o ‘ ta d i,  d e m a k   ke sim g a  
nisbatan  u n in g   m o m e n ti
. P _ l x = . ^ . l x ^ s L
boM adi.
T  3 "  

3 ”  
6 /
B u n i  h is o b g a   o lib ,  m o m e n tla r  te n g la m a s in i  q u y id a g ic h a  
y o z is h im iz  
m u m k in :
о - 4
6
/ 6
 
61
 

I2 
B u   te n g la m a d a n   fo y d a la n ib ,  b a lk a n in g   is ta lg a n   k e s im id a g i 
e g u v c h i 
m o m e n tn i  to p a m iz .  T englam aga  k o ‘ ra  M   epyurasi  u c h in c h i 
d a ra ja li  egri 
c h iz iq d a n   (k u b   p a ra b o la d a n )  ib o ra t.
B u n i  c h iz is h   u ch u n   b ir  necha  n u q ta n in g   o rd in a ta la rin i  a n iq la y m iz :
x
 =  0 
bo‘Isa, 
M  =
 0 ;
X   =   ■
/
bo'lsa. 
M
 =
Ч1
12
1-----
4
i 6
Л' =  

bo‘Isa, 
M  -
 0 ;
M   e p y u ra s in in g   s h a k li  7.12-rasm da  b erilgan.
Q  e p y u ra s in i  q u rish d a   ham  o ‘ sha  kesim dan  fo y d a la n a m iz :
Qx = - R b  + Px = - ^  + ^
 = - C
 

2
/ 6
1 -
3 x
bu  yerda 
Px  = —q  x
 =  
,
.v 
2  i ,  
2 /
T e n g la m r ^ i  k o ‘ ra  Q   e p yu ra sin in g   sh a kli  k v a d ra t  paraboladan 
ib o ra t. 
B u n i  q u ris h   u c h u n   b ir   necha  o rd in a ta n i  a n iq la s h   ta la b   e tila d i:
я*.
x  — 0 
x = l
bollsa,
bo4sa,
Q = -
0
i
x  =  — 
bo4sa, 
2
Q = - q l  
*
 
6
1-
s i -
2 4 ’
Q   e p y u ra s in in g   s h a k li  7.12-rasm da  berilgan.  M maxn i  to p ish   u c h u n   Q   n in g
161

Q - ~ ~ r (
l ~ “
7
T-) =  0 ;  bundan 

/ '
x0
  =  -!= » =  0 ,5 8 /.
V 3
M a ’ lu m k i  Q   =   0  boMgan  kesim da  eg u vch i  m o m e n t  eng  katta  q iym a tg a  
ega  boM adi;  shunga  k o ‘ ra  M max  ni  aniqlash  u ch u n   m o m e n tla r  te nglam asida- 
gi  x  n in g   o ‘ rn ig a   x 0  n i  q o ‘ya m iz:
M m “  
б / ! я
i 2 ^
r - - ~
3
9 ^ 3  
15,58
q l 2
M max  n in g   q iy m a ti  b a lka n in g   o ‘ rtasidagi  m o m e n t  q iy m a ti  ——  dan  ju d a
16
kam  fa rq   q ila d i.  Shunga  k o ‘ ra  u c h b u rch a k  y u k li  b a lk a la rn i  h iso b la sh d a   M max 
s ifa tid a   b a lk a n in g   o ‘ rta sid a g i  m om entdan  fo yd a la n sa   boM averadi,  x a to lik  
2 ,6 %   dan  o sh m a yd i.
7 .6 -m is o I. 
Tekis  yoyiq  kuch  qo ‘yilgan  konsol  balka  uchun 
eguvchi 
moment  va  ko'ndalang  kuch  epyuralari  qurilsin  (7.13-rasm).
B a lk a   e rk in   uch id an   x   masofada  kesim   a jra ta m iz   va  shu  ke s im   uchun 
e g u vch i  m o m e n t  va  k o ‘ ndalang  ku ch   te n g la m a la rin i  tu z a m iz :
n  x 

qx2
Mx = - P
  — =  
- q x
 • — = ---------


2
Qx = +P4 = +qx
B u yerda  Рх-y o y iq   kuchning teng ta’ sir
etuvchisi  boMib,  to ‘ rtb u rch a kn in g   ogM rlik
m a rka zid a n  
o ‘ ta d i, 
q iy m a ti
esa  bu to ‘ rtburchakning yuziga teng  boMadi.
E p y u ra la rn i  q u ris h   uchun 
x
  ga  q iy -
m a tla r  b e ra m iz:
x  =  0 
bo'lsa,  M  =
 0; 
Q =
 0:
x = —  bo'lsa,  M  =  - ^ —;  Q =  + —


2
x = l  bo'lsa,  M  = - ^ ~ ’,  Q  = +ql-
M   va  Q   e p y u ra la ri n in g   s h a k li  7.13- 
rasm da  b e rilg a n .

B a lk a n i  tekis,  s o f e g ilis h in i  k o ‘ rib   o 'ta m iz .  7.14-rasm ,  a  da  k o ‘ rsatilgan 
b a lk a n in g   A B   uchastkasida  e g u vch i  m o m e n t  o ‘ zgarm as  q iym a tg a   ega  boM ib, 
k o ‘ ndalang  kuch  nolga  teng.  B a lk a n in g   shu  uchastkadagi  e g ilis h i 
so f egi­
lish
  deb  ataladi.  B a lk a n in g   A C   va   B D   u ch a stka la rid a   e g u vch i  m o m e n tla r 
o ‘ zg a ru vch i  m iq d o r  b o ‘ lib ,  k o 'n d a la n g   k u c h   n o lg a   teng  emas.  B u  uchastka- 
lardagi  e g ilis h  
ko'ndalang  egilish
  d e y ila d i.
M a z k u r  paragrafda  istalgan  k e s im n in g   istalgan  nuqtasida  ho sil  boMadigan 
k u c h la n is h la m i  aniqlash  fo rm u la s in i  k e ltir ib   c h iq a ra m iz.
S o f  e g ilis h   v a z iy a tid a   boMgan  b a lk a n in g   k u c h la n is h   h o la tin i  aniqlash 
uchun  q u y id a g i  fa ra z la rn i  qab u l  q ila m iz :
-   te kis  k o 'n d a la n g   ke sim ,  d e fo rm a ts iy a d a n   k e y in   ham  te k is lig ic h a   va  
egilgan  o ‘ qqa  tik lig ic h a   q o la d i  ( B e rn u lli  g ip o te z a s i);
-   b a lk a n in g   m a te ria lin i  b ir   j in s li  va   iz o tro p   deb  h is o b la y m iz ; 
b a lk a n in g   b o ‘ y la m a   to la la ri  b ir   b irig a   bosim  
o ‘ tk a z m a y d i,  b in o b a r­
in ,  u la r  fa q a t  c h o ‘ z ila d i  y o k i  s iq ila d i;
-   n o rm a l  k u c h la n is h la r  d e fo rm a ts iy a g a   p ro p o rs io n a l  (G u k   q o n u n i).
S o f  e g ilish   uchun  qab u l  q ilin g a n   fa ra z la r  o d d iy   e g ilis h   uchun  ta q rib a n
to ‘ g ‘ ri  ke la d i.  N a z a riy   jih a td a n   v u ju d g a   k e la d ig a n   x a to lik   m iq d o r  ju d a   ka m  
boM g a n lig i  uchun  a m a liy   ish la rd a   h is o b g a   olm asa  ham   boMadi.
B a lk a   egilganda  u n in g   b a ’ z i  to la la ri 
u z a y a d i,  b a ’ z i 
t o la la r i  esa  q is q a ra d i.
A m m o   shunday  qatlam   b o M a d iki,  bu  qat- 
la m d a g i  to la la r  u za y m a y d i  ha m ,  q is q a r- 
m a yd i  ham ;  o ‘ z in in g   d a stla b ki  u z u n lig in i 
saqlab  q o la d i.  B unday  q atlam  
neytral  qat­
lam
  d e b   a ta la d i.  N e y tr a l  q a tla m   b ila n  
k o 'n d a la n g   '  “ s im n in g   k e s is h u v   c h iz ig ‘ i 
n e y tra l  c h iz iq   d e y ila d i.  H is o b   is h la rid a  
ke sim   o ‘ q la rid a n  
b ir i,  m asalan  Z   o ‘ q i, 
n e ytra l  c h iz iq   ustiga jo y la s h tirila d i  v a  
ney­
tral  o'q
  deb  ataladi  (7.14-rasm ,  b).
A   tayanchidan  ix tiy o r iy   x   m a so fa   m - 
m  k e s im in i  o la m iz  (7.14-rasm ,  a).  A jr a t il-  
gan  ke sim d a   x ,  y,  z  o ‘ q la rin i  o ‘ tk a za m iz.
H o z irc h a   Z   o ‘ q in in g   ke sim d a g i  h o la ti  (b a - 
la n d lig i)  n o m a ’ lum ,  am m o  u n in g   у   o ‘ q ig a
a)
Fa
^ г Г П Т
Fa
F
D
В
§
b)
y f
oda

p e rp e n d ik u la r  e k a n lig i  a n iq .  Y   o ‘ q i  esa  kuch  te k is lig id a   y o tu v c h i  o ‘ q d ir.  X  
o ‘ q i  a jra tilg a n   kesim ga  t ik  y o ‘ nalgan.  K e sim d a   k o o rd in a ta la ri  у   va   z  boMgan 
e le m e n ta r  y u z a c h a   d A   a jra ta m iz .  U m u m iy   h o ld a   elem entda  ham   n o rm a l  a , 
ham   u rin m a   x  k u c h la n is h la r 
h o s il  boM adi.  A m m o   s o f  e g ilis h d a   u rin m a  
k u c h la n is h la r  b ila n   bogM iq  boMgan  barcha  z o ‘ riq is h la r  n o l  b o M g a n lig i  sab­
a b li  e le m e n ta r  yu za ch a   d A   ga  fa q a t  d N = c rd A   z o ‘ riq is h   ta ’ s ir  e ta d i.  B iz n - 
in g   h o i  u ch u n   s ta tik a n in g   6  ta  tenglam asidan  fa q a t  uchtasi  y a ro q lid ir:
N  =  
JcrdA; 
M v  =  jcrZdA; 
M z  -  jcrydA
 
(
7
. ] )


A
S o f  e g ilis h d a   b a lk a   fa q a t  e g u vch i  m o m e n t  M   ta ’ s irid a   boM gani  u ch u n  
N  =
 0; 
M y =
 0; 
M z = M
 
boMadi. 
(7 .2 ).
(7 .2 )  n i  (7 .1 )  ga  q o ‘ ysak,
jcrdA =
 0; 
jcrZdA
 =  0; 
|
crydA = M  
(j-±)


A
k e lib   c h iq a d i.
B a lk a n in g   s o f  e g ilis h g a   is h la y d ig a n   q is m id a n   b ir  boM akcha  a jra ta m iz  
( 7 . 15-rasm ,  a).
B oM akchadagi  m -m   va   n - n   k e s im la r  o ra s i­
dagi  m asofa  d x  ga  teng.  B oM akcha  e g u v c h i  m o ­
m e n t  M   ta ’ s irid a   e g ila d i  ( 7 .15-rasm ,  b).  B u n d a  
m - m   va   n - n   k e s im la ri  te k is lig ic h a   q o la d i  va 
o ‘ zaro  dcp 
b u rch a k  ta s h k il  q ila d i.  N e y tra l  qat- 
la m d a   yo tg a n  
a0  b0
  to la   d e fo rm a ts iy a   n a tija s id a  
ra d iu s i  r   boMgan  y o y   h o s il  q ila d i.  N e y tra l  qat- 
lam dan  u  m asofada  yo tg a n  
a,  b
  to la   s o f e g ilis h  
n a tija sid a   radiusi  p + y  
a,  b,
  y o y in i  ch iz a d i.  B u  
to la n in g   n is b iy   uzayishi
a)

Oo
bo
b
-

m dx
n
e
 =
afy  -  ab 
ab
ga  teng.
7.15-rasm.
axbx= { p
 =  
y)d(p
 
va 
ab
  =  
dx
  e k a n lig in i 
hisobga  olsak,  n is b iy   uzayish  q u y id a g ic h a   if o ­
d a la na d i:
(P  + y )d q > -d x
e
 =
dx
(a)
A g a r  n e y tra l  q a tla m n in g   u z u n lig i  d e fo rm a tsiya   n a tija sid a   o 'z g a rm a s lig in i 
e ’tib o rg a   olsak,  d x   =   pdcp  boMadi.  B u n i  (7 .4 .)  ga  q o ‘y ib  
d y
  ga  q isq a rtirsa k, 
у
£  =  —   k e lib   c h iq a d i,  (b ).  B u n d a n   k o ‘ rin a d ik i,  b o 'y la m a   n is b iy   d e fo rm a ts i­
y a   n e y tra l  o ‘ q d a n   to la g a ch a   boMgan  m asofaga  p ro p o rs io n a l  ekan.

Y u q o rid a   qa yd   e tilg a n id e k ,  k o 'n d a la n g   ke sim d a   u rin m a   k u c h la n is h la r­
n in g   m a v ju d   e m a s lig in i  hisobga  olsak, 
ab
  to la s i  c h iz iq li  k u c h la n is h   h o la ti­
da  e k a n lig in i  a n g la y m iz ,  y a ’ ni  ushbu  to la   o d d iy   c h o ‘ z ilis h   y o k i  s iq ilis h   h o -
<7
la tid a   boM adi.  D em ak,  bunday  to la la r  u ch u n   G u k   q o n u n i 
£ ~ ~
  o ‘ z  k u -
b
ch ig a   ega,  e  n in g   o ‘ m ig a   (b )  ni  q o ‘ ysak,
E
o  = — y
 
(7 .4 )
P
k e lib   c h iq a d i.  B u n i  (7 .3 )  ga  q o ‘ y ib   q u y id a g i  fo rm u la g a   ega  boM am iz:
—   (
'y-dA = M  
P
a
In te g ra l  o s tid a g i  ifo d a   Z   o ‘ qiga  nisbatan  k e s im n in g   in e rs iy a   m o m e n ti 
e k a n lig in i  eslasak,  o x irg i  fo rm u la   q u y id a g i  k o ‘ rin is h n i  o la d i.

M
Т
ы
 

(7 .5 ) 
n i  (7 .4 )  ga  q o ‘ y ib ,  izlanayotgan  fo rm u la g a ,  y a ’ n i  s o f  e g ilis h   h o ­
la ti  boMgan  b a lk a n in g   k o 'n d a la n g   k e sim id a   y o tg a n   istalgan  n u q ta n in g   n o r­
m al  k u c h la n is h in i  a n iq la sh   fo rm u la sig a   ega  boM am iz:
M   у
=  
(7-6)
E n d i  Z   o ‘ q in in g   h o la tin i  o y d in la s h tira m iz .  B u n in g   u ch u n   (7 .6 )  fo rm u la - 
da  a n iq la n g a n   k u c h la n is h   cr  n in g   q iy m a tin i  (7 .3 )  da  k e ltirilg a n   ik k ita   teng­
lam a  q o ‘ y a m iz :
—   [  
vdA
 =  0; 
—  
f y z dA =
 0 
Jz  л 
Jz  A
B u   ye rd a  
boM gani  uchun 
JydA =
 0  va  
jyzd A  =
 0  boMadi.
J Z 

A
In te g ra lla rn in g   b ir in c h is i  k e s im n in g   s ta tik   m o m e n tin i,  ik k in c h is i  esa 
m a rkazdan  q o c h irm a   in e rs iy a   m o m e n tin i  ifo d a la y d i.  B ir in c h i  in te g ra l  Z   o ‘ qi 
k e s im n in g   o g M rlik   m a rka zid a n   o ‘ tis h in i,  y a ’ n i  n e y tra l  o ‘ q  e k a n lig in i  angla- 
ta d i.  Ik k in c h i  in t e g r a t in g   nolg a   teng  boM ishi  у   v a   z   o ‘ q la ri  k e s im n in g   bosh 
m a rk a z iy   o ‘ q la ri  e k a n lig id a n   d alolat  beradi.
O lin g a n   n a tija la rn i  ta h lil  q ila m iz.

(7 .5 )  fo rm u la   yo rd a m c h i  ta riq a s id a   c h iq a rilg a n   b o ‘ lsada,  a s lid a   m usta- 
q il  a h a m iy a tg a   egadir.  B u  fo rm u la d a g i  1/r  ba lka   e g ilg a n   o 'q in in g   e g rilig i 
deb  a ta la d i.  D em ak,  b a lk a n in g   e g rilig i  e g u v c h i  m o m e n tg a   to ‘ g ‘ ri,  E I2  ga 
teskari  p ro p o rs io n a l  ekan.  B u   ye rd a   EJ2  b a lk a   k e s im in in g   e g ilis h d a g i  b ik r li­
gi  deb  a ta la d i  va  N m :  b ila n   oM chanadi.  F o rm u la n in g   o ‘ z in i  esa  e g ilish d a g i 
G u k   q o n u n i  deb  atasa  ham  boM adi,  c h u n k i  fo rm u la   d e fo rm a ts iy a   (1 /r)  b ila n  
kesim ga  ta ’ s ir   etayotgan  m om ent  o ra sid a g i  b o g ‘ la n is h n i  ifo d a   etadi.
( 7 .6 )   fo r m u la g a   k o ‘ ra  n o rm a l  k u c h la n is h la r   k e s im n in g   s h a k li  va  
o ‘ lc h a m la rid a n   q a t’ iy   nazar,  n e ytra l  c h iz iq d a   n o l  boM adi.  N e y tra l  c h iziq d a n  
uzoqlashgan  sari  no rm a l  k u c h la n is h n in g   q iy m a ti  o rtib   b o rib , 
n e ytra l  c h i­
z iq d a n   e n g   uzoq  nuqtada  m a ksim u m g a   e ris h a d i  (7 .1 6 -ra s m ).
N e y tra l  ch iz iq d a n   yu q o rid a g i  to la la r  s iq ila d i,  pa std a g ila ri  c h o ‘ z ila d i.  Egu­
v c h i  m o m e n tn in g   y o ‘ nalishi  o'zgarsa,  y u q o rid a g i  to la la r  c h o 'z ila d i,  pastda­
g ila ri  esa  s iq ila d i.  A g a r  rasmdagi  k u c h la n is h la r 
epyurasiga  e’ tib o r  berilsa, 
balka  k o ‘ nda lan g   ke sim in in g   eng  k o ‘ p  ishla yd ig a n   q is m i  u n in g   ch e tki  qism - 
Iari,  y a ’ ni  n e ytra l  o ‘ qdan  eng  uzoqda  yotgan  q a tla m la ri  e k a n lig i  k o ‘ zga  tash- 
lanadi.  K e s im n in g   o ‘ rta  q ism id a g i  m a te ria l  d e y a rli  ish la m a yd i.  M a te ria ln in g  
« is h la m a y d ig a n »   q is m in i  « c h iq a rib   ta sh la sh »   g 'o y a s i  ana  shundan  k e lib  
c h iq q a n .  N a tija d a   q o ‘ shtavr,  ta v r  va   s h v e lle r  ka b i  s h a k lli  p r o filla r   paydo 
boMgan.  B a lk a n in g   ko 'n d a la n g   ke sim i  ana  shunday  s h a klla rd a   boMsa,  b ir  to ­
m ondan  m a te ria l  tejaladi,  ik k in c h i  to m o n d a n   ko n stru ksiya   yeng illa sh a d i.
B a lk a n in g   m u s ta h k a m lig in i  n o rm a l  k u c h la n is h   o rq a li  te k s h iris h d a ,  (7 .6 ) 
fo rm u la d a g i  e g u v c h i  m om ent  M   n in g   o ‘ rn ig a  
m a k s im a l  e g u v c h i  m om ent 
M   m ax,  у   n in g   o 'rn ig a   у   m ax  q o ‘ y ila d i,  shunda  b a lk a n in g   x a v fli  k e s im id a ­
g i  eng  k a tta   n o rm a l  k u ch la n ish   k e lib   c h iq a d i:
neytral  chiziq
7.
16-rasm.
2
F o rm u la n i  boshqacha  k o ‘ rin is h d a   y o z a m iz :

in a x  
j
 
У
 
max
F o rm u la n in g   m a x ra jid a g i  ifo d a   k e s im n in g  
qarshilik  momenti
  deb  a tala­
di  va  W   h a rfi  b ila n   b e lg ila n a d i.  OM cham   b ir lig i  sm3.  B u n i  e ’ tib o rg a   olsak, 
y u q o rid a g i  fo rm u la
k o ‘ rin is h n i  o la d i.
cr 
=  ■
m ax
M
 m a x
W
(7 .7 )
A g a r  ke sim   n e ytra l  o ‘ qqa  nisbatan  s im m e trik   boMsa  (7 .1 7 -ra s m ,  a)

w  
J ~
У
 шах  - т  
va 


boMadi.

U ,
K esim   neytral  o ‘ qqa  nisbatan  s im m e trik   boMmasa  (7.17-rasm ,  b),  u  h o ld a  
ko o rd in a ta   у   har  b ir  n u q ta   uchun  a lo h id a   o lin a d i:  A   nuqta  u ch u n
Jz 
Jz
Wx
  =  —   v a   В  nu q ta   uchun 
W-,=
 —  . 
h  

К
7.
17-rasm.
P aragrafnuig  o x irid a   shuni  ta ’ kid la sh  jo iz k i,  chiqarilgan  fo rm u la la r  to ‘ g ‘ ri 
ste rje n n in g   s o f  e g ilis h   h o la tig a   x o s d ir.  Real  k o n s tru k s iy a la rd a   e g u v c h i  m o - 
m entlardan  tashqari  k o 'n d a la n g   va  b o ‘ y la m a   k u c h la r  ham  ta ’ s ir  e tis h i  m u m ­
k in .  N a tija d a   s o f  e g ilis h   uch u n   qab u l  q ilin g a n   g ip o te z a la r  (fa ra z la r)  o ‘ z 
k u c h in i  y o ‘ q otadi.  K o ‘ nda lan g   k e s im la r  te k is   h o la tin i  saqlab  q o lm a y   q iy - 
shayadi,  b o ‘ y la m a   to la la r  b ir-b irig a   b o sim   o ‘ tkazadi,  n a tija da   u la r  c h iz iq li 
emas,  te k is   k u c h la n is h   h o la tid a   boM adi.  A m m o   hisob  is h la ri  a m a liy o tin in g  
k o ‘ rsatishicha  s o f  e g ilis h   uchun  c h iq a rilg a n   fo n n u la la rd a n   k o ‘ n d a lan g   e g i­
lishda  ham  bem alol  foydalansa  boMadi.  B u n d a   x a to lik   yoM  q o ‘ y ila d ig a n   dara- 
jada  (ju d a   ka m )  boM adi.

K o 'n d a la n g   e g ilis h d a ,  y a ’ n i  ba lka ga   eguvchi  m om ent  M   dan  tashqari 
k o ‘ nda lan g   k u c h   Q   ham   ta ’ s ir  etganda,  n o rm a l  k u ch la n ish   a   dan  tashqari 
u rin m a   k u c h la n is h   x  ham   v u ju d g a   k e la d i.
U rin m a   k u c h la n is h la m i  a n iq la sh   fo rm u la s in i  o d d iy   ba lka   m is o lid a   k e l- 
tir ib   ch iq a ra m iz .  B a lk a n in g   k o 'n d a la n g   ke s im i  to ‘ g ‘ ri  t o ‘ rtb u rc h a k   boM ib, 
asosi 
b
  b a la n d lig i  h  dan  ancha  k ic h ik ,  y a ’ ni  <  
h
  (7.18-rasm ,  a).
Ix tiy o riy  
x
  masofada  d x   o ra liq d a   ik k ita   k o ‘ ndaIang  kesim  (1-1  va  2-2 )  y o r­
damida  balkadan  k ic h k in a   b o ‘ Iakcha  ajratam iz  va  uni  katta  masshtabda  tasvir- 
la ym iz  (7.18-rasm ,  b).  B o 'la k c h a n in g   chap  qism iga  norm al  va  u rinm a  ku ch la n ­
ishlar  bilan  m uvozanatlashuvchi  eguvchi  m om ent  M   va  ko 'n d a la n g   kuch  Q  
ta’ sir etadi.  H a r  ik ka la sin in g   ishorasini  musbat deb  qabul  qilam iz.  BoMakchaning 
o ‘ ng  ke s im ig a   M + d M   m o m e n ti  ta ’ s ir  etadi.  1-1  va  2 -2  k e s im la rd a   h o s il 
boMadigan  no rm a l  k u ch la nish la r  quyidagi  form ulalardan  aniqlanadi.
cr’  va  ст”   n in g   e p y u ra la ri  7 .18-rasm ,  b  da  k e ltirilg a n .
U rin m a   k u c h la n is h la m i  ta rq a lis h i  to ‘ g ‘ ris id a   J u ra v s k iy   (1 8 5 5 - y il)  q u ­
y id a g i  ik k i  ta x m in n i  q a b u l  q ilg a n :
1) barcha  u rin m a   k u c h la n is h la rn in g   y o 'n a lis h i  k o 'n d a la n g   k u c h   Q   ga

 
a   - — y
 
va 
cr 
Jz
p a ra lle l;
a)
Download 78.98 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   ...   34




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling