Materiallar


д! 20 M,  M, Ep M s ^ M |   ^ - M ; .220 Yechish


Download 78.98 Kb.
Pdf ko'rish
bet13/34
Sana15.10.2017
Hajmi78.98 Kb.
#17963
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   34

д!
20
M, 
M,
Ep
M s
^ M |  
^ - M ;
.220

Yechish.
  В  ta y a n c h in i  ta s h la b ,  o ‘ r n ig a   n o m a ’ lu m   m o m e n t  M B  n i 
q o ‘ ya m iz.  U n in g   q iy m a tin i v a ld a g i  b u ra lis h   b u rc h a k la ri  y ig ‘ in d is i  n o lg a   teng- 
lig i  sh a rtid a n   to p a m iz :
M , a  
M 2( a  +  6 ) +  М в ( а  + й + с )
G JP 
G JP 
G JP 
B u   te n g la m a d a n   M B= 2 2 0   M   m   t o p ila d i.   A   ta y a n c h d a g i  m o m e n t 
M A= 4 0 0 + 2 2 0 -6 0 0 = 2 0 N   m  boMadi.  B u ro v c h i  m o m e n tla r epyu ra sin i  k o ‘ ra m iz 
va  undan  e n g   katta  b u ro v c h i  m o m e n t  M ma,= 3 8 0 N *m   n i  a n iq la y m iz . 
V a ln in g   d ia m e trin i  m u s ta h k a m lik   sh a rti  b o ‘ y ic h a   a n iq la y m iz :
Шт
%
аш
\  
я[т]
 
V  Л--40
B ik r lik   sharti  b o ‘ y ic h a :
- J -   32  ™
 
. - 5 . 7 5 »
\ n G [ ( p \
 
V ^ - 8 - 1 0 4  - 0 ,2 5 °
D ia m e tm in g   k a tta s i  q a b u l  q ilin a d i.
6.3.  Kesim i  doiraviy  bo‘lmagan 
sterjenlarning  buralishi
M u h a n d is lik   a m a liy o tid a   k e s im i  d o ira v iy   emas,  b a lk i  to ‘ g ‘ ri  to ‘ rtb u rc h a k , 
uchburchak,  e llip s   va  boshqa  s h a k lli  k e s im la r  k o ‘ p  u ch ra yd i.  B u n d a y   no - 
d o ira v iy   k e s im li  s te rje n la r  a y n iq sa   s a m o ly o ts o z lik d a   keng  ta rq a lg a n .  T a d - 
q iq o tla rn in g   k o 'rs a tis h ic h a   bu  x ild a g i  s te rje n la rg a   yassi  k e s im la r  g ip o te z a - 
sin i  qoMlab  b o M m a yd i,  c h u n k i  ste rje n   b u ra lg a n d a   u n in g   k e s im i  q iy s h a y a d i, 
na tija da   k u c h la n is h la rn in g   ta rq a lis h   q o n u n i  m u ra k k a b   tus  o la d i.  Shu  sababli 
ke sim i  d o ira v iy   boMm agan  s te rje n la rn in g   a n iq   h is o b in i  e la s tik lik   n a za riya - 
sin in g   u s u lla ri  asosida  bajarish  m u m k in ,  xo lo s.  B u   x ild a g i  m a sa la la m i  dastav- 
v a l  S e n -V e n a n   y e c h g a n   e d i.  B ir o q   m a z k u r  k u r s im iz d a   b u   h a q d a g i 
m a’ lu m o tla rn i  toMa  ta v s if e tish  im k o n i  b o M m a g a n lig i  sababli,  bu  ye rd a   faqat 
amalda  q o M la n ila d ig a n   fo rm u la la m i  is b o ts iz   bayon  etish  b ila n   ch e kla n a m iz.
M .
U rin m a   k u c h la n is h la rn in g   eng  k a tta   q iy m a ti 
r mm 
= — -  ; 
(6 .1 1 )
Wk
M  J
toM iq  b u ra lis h   b u rc h a g i 


------- ; 
(6 .1 2 )
<3Jk
M -
n is b iy   b u ra lis h   burch a g i 
9
 =  — — 
(6 .1 3 )
G Jk
fo rm u la la r  o rq a li  a n iq la n is h i  q a b u l  q ilin g a n .

Н
ТП
Ттк
A
w
С
В
h
B u   ye rd a   Jk  v a   W k -   s h a rtli  ra v is h d a   b u ra lis h d a g i  in e rs iy a   m o m e n ti  va  
b u ra lis h d a g i  q a rs h ilik   m o m e n ti  deb  a ta la d i,  oMcham  b ir lik la r i  a w a lg ic h a  
sm4 va   sm 3.
A m a liy o t d a  
k e n g  
ta r q a lg a n  
t o ‘ g ‘ r i  
Tmax 
t o ‘ r tb u r c h a k   k e s im li  s te r je n n in g   b u r a lis h in i
o 'rg a n a m iz .  B u n d a y   ke sim la rd a   u rin m a   k u c h la ­
n is h la rn in g   ta rq a lis h   q o n u n i  6 .8 -ra s m d a   k e l­
tirilg a n .  R asm da  ta s v irla n is h ig a   k o ‘ ra   k e s im n ­
in g   s irtid a g i  m a ksim a l  k u c h la n is h la r  С  v a   D   nu - 
q ta la rid a   v u ju d g a   k e la d i.  A   va   В   n u q ta la rd a g i 
k u c h la n is h la r  ancha  k ic h ik   b o ‘ lib ,  r  =  v r max  fo r- 
6.8-rasm. 
m u la d a n   a n iq la n a d i.
M a k s im a l  ku c h la n is h   t max  esa  6.11  fo rm u la ­
dan  a n iq la n a d i.  B u   y e rd a g i  q a rs h ilik   m o m e n ti  q u y id a g i  fo rm u la d a n   to p ila ­
d i:  W k=   ahb2.  B u ra lis h d a g i  in e rs iy a   m o m e n ti  Jt=   b h b 3.
B u n d a   h  -   t o ‘ g ‘ r i  t o ‘ rtb u rc h a k n in g   k a tta   to m o n i; 
b  -   to ‘ g ‘ ri  t o ‘ rtb u rc h a k n in g   k ic h ik   to m o n i
a ,  P, 
V-
  k o e ffits ie n tla r 
h i  в
  nisbatga  bogMiq  holda  6.1-jadvaldan  o lin a d i. 
T o ‘g ‘ ri  t o ‘ rtb u rc h a k li  ke s im   uchun  m u s ta h k a m lik   va  b ik r lik   s h a rtla ri:
r _ = — ^ < [ r ] ; 
(6 .1 4 )
в  =
_   ±r±6 
a h e 2 
ЪЛ
p h e 3G
(6 .1 5 )
B u ra la y o tg a n   s te rje n n in g   k o ‘ n d a lan g   k e s im i  teng  y o n li  tra p e ts iy a   shak- 
lid a   b o ‘ lsa,  h is o b la s h  ja ra y o n id a   uni  e k v iv a le n t  boMgan  t o ‘g ‘ r i  t o ‘ rtb u rc h a k
b ila n   a lm a s h tirila d i  (6 .9 -ra s m ).  B u n in g   u c h u n  
tra p e ts iy a n in g   o g M rlik   m a rka zi  С   dan  u n in g   y o n  
to m o n la rig a   C B   v a   C D   p e rp e n d ik u la rla ri  tu s h iri- 
la d i.  В   v a   D   n u q ta la rid a n   v e r t ik a l  c h iz iq la r  
o 'tk a z ila d i.
H o s il  boM gan 
abed
  t o ‘ rtb u rc h a g i  iz la n g a n  
e k v iv a le n t  (te n g   k u c h li)   t o ‘ r tb u rc h a k d ir .  S hu 
t o ‘ rtb u rc h a k d a n   fo y d a la n ib   te n g   y o n li  tra p e t- 
siyada  h o s il  boM adigan  eng  k a tta   u rin m a   k u c h ­
la n is h   v a   b u ra lis h   b u rc h a g in in g   ta q r ib iy   q iy m a t­
la r in i  a n iq la sh   m u m k in .
K o ‘ ndalang  k e sim i  e llip s  shakliga  ega  boMgan 
sterjen  buralganda  undagi  m aksim al  u rin m a   k u c h ­
la n is h la r  k ic h ik   y a rim   o ‘ q !a r  b ila n   e llip s n in g   ke- 
sishgan  nuqtasida  h o s il  boMadi  (6 .1 0 -ra sm ).
6.9-rasm.

Buralishdagi  qarshilik 
momenti  Wk,  sm3
Eng kalta  urinma 
kuchlanish hosil bo’lgan 
nuqtalar
h
b
a
P
У
1
0,20S
0,141
1
1,5
0,231
0,196
0,859
1,75
0.239
0,214
-
2,0
0,246
0,229
0,795
2,5
0,256
0,249
-
3,0
0,267
0,263
0,753
4,0
0,2X2
0,2X1
0,745
6,0
0,292
0,299
0,743
8,0
0,307
0,307
0,743
10,0
0,313
0,313
0,743
00
0,333
0,333
0,743
Jk=  phb3
Wk  = a   lib2
Uzun  tomonlur o'rfasi; 
M.
;
,K
Kalta  tomonlar o'rtasi 
т  — У Tm.i\ ■
 
Burchaklarda  kuchlanish 
nolga teng.
Fra
w
Щ
■к=-
h<%  +  f>&  -
 6>r -
Wk|-2 h o b ()6| 
Wk
2
=
2
h(i bn 
8 2
Uzun (omonning
• 
Мл 
о rtasi  r. = —- ;  
W 
" 1 1
Kalta  lomonning
о rtasi  r, = —-  
-  IK.,
Ichki burchaklarda,  materialning 
oquvchanlik chegarasiga yaqin  miqdorda, 
kuchlanishlarning yuqori darajadagi 
kontsentratsiyasi  yuz beradi. 
Burchaklar r  radiusii  yoyga ega  bo'lsa, 
konlsenlnitsiya  koeffitsienti
a , = 1.74? 
bo'ladi
‘ 
64  ' 
I
W =
irb 'h
1 б ~
Kichik yarim o'qlarning 
tashqi  nuqtalarida 
M,;  .
r“  " wt  '
Katta yarim o'qlarning 
lashqi т, =
m
nuqtalarida

_ ™ > ;(i-g 4) 

16(»r + l)

xbl 
~
  16  * 
x( 1 -  a-4 
)m
Kichik yarim  o‘qning 
uchida 
_M , 
.
T""x 
IV,  '
Katta yarim o'qning 
uchida
r  _ Гшк1-
Қ
 
Л! 

— = —m> 1 
Л,  Aj
К
— = —= £Г < ) 
^  
6,
Jt
 = 


Г 
2.6——: 

1б1 
d

  = — X 

8
2 ,6--1
- >   0,5 
ь
d/D
a
P
d/D
a
P
0,00
1.57
1,57
0,40
0,76
1,22
0,05
0,80
1,56
0,60
0,66
0.92
0,10
0,81
1,56
0,80
0,52
0,63
0,20
0,82
1,46
1,00
0,38
0,38
Wt  — a —— 

16
0 ‘yiqning  tubida
г  = —*■
W.

K a tta   y a rim   o ‘ q  b o ‘ y ic h a   k e s im d a g i  e n g   k a tta   u rin m a   k u c h la n is h
=  
boM adi;  bu  ye rd a   m = h
h .  
m
D o ira v iy   boMm agan  ba’ zi  k e s im la r  uchun  Jk va   W k  n in g   b a ’ z i  q iy m a t­
la ri  8 -ja d v a ld a   k e ltirilg a n .
A g a r  b u ra la y o tg a n   s te rje n n in g   k o 'n d a la n g   k e s im i  m u ra k k a b   s h a k lli 
boMsa,  u n i  o d d iy   s h a k lla rg a   a jra tila d i,  bunda  m u ra k k a b   s h a k lli  k e s im n in g  
in e rs iy a   m o m e n ti  Jk  o d d iy   s h a k lli  k e s im la r   in e r s iy a   m o m e n tla r in in g  
y ig 'in d is ig a   te n g   boM adi:  Jk  =   Jkl+   Зк2+ ---  J|  bu  ye rd a   i  = l; 2 ; 3 ; . . . n -  
o d d iy   k e s im la rn in g   ra q a m la ri.
B u rilis h   b u rch a g i  y a x lit  kesim   va  u n in g   o d d iy   k e s im la ri  u ch u n   b ir   x il
_ м ье  _ м Ь1е _  _ M hne
b o M g a n lig i  sa b a b li 
^  ~ 
q j
  ~  q j   ~ 
~  GJ
 
b u ro v c h i  m o m e n t  o d d iy  
k e s im la rg a   u la m in g   b ik rlik la r ig a   p ro p o rs io n a l  ra v is h d a   ta q s im la n a d i:
М „ = М „ 4 ^   M „ = M 4 ^ - :  M „   =  м
/ *
'*  
•'к 
•'к 
K e s im n in g   h a r  b ir   k is m id a g i  eng  katta  u rin m a   k u c h la n is h
M h, 
M,
(
w.

J  к  J
. 4
Л
r  
J
  л 
J  ki
w

ki
\
  n in g   eng  katta  q iy m a ti  Jki  /   W ki  m a k s im u m   boMgan  e le m e n td a   h o s il 
boM adi:
M ,
w k
(6 .1 6 )
bu  yerda
w
К VVh
 у
(6 .1 7 )
6.5-misol.  Ko'ndalang  kesim  yuzasi  to ‘g'ri  to'rtburchak  bo'lgan p o 'la t 
sterjenga  Mh  =  1000 N   m  burovchi moment  t a ’sir  etadi.  Buralishga  ruxsat 
etilgan  kuchlanish  [t]=40MPa,  tomonlari nisbati  h/v=2,5  bo'Isa,  ko'ndalang 
kesim  о ‘Ichamlari  topilsin.

M„
 
r  1
Yechish.
  M u s ta h k a m lik   sharti  r max 
~  цг
 
dan  s te rje n n in g   b u ra ­
lis h d a g i  q a rs h ilik   m o m e n tin i  a n iq la y m iz :

M  
4 0
8 -ja d v a ld a n  
ЫЬ=2,5
  ga  m os  k e lu v c h i  a = 0 ,2 5 6   n i  ta n la y m iz .  K o ‘ nda lan g  
kesim   o M c h a m la ri  q u y id a g i  fo rm u la d a n   to p ila d i:
W k=  
ahb2
  =   2 ,5  
ab
25
sm = 3,38sm;  h = 2 ,5   6 = 2 .5   3 ,3 8 = 8 ,4 5 sm .
6.6-misoL  Uzunligi  5m,  ko'ndalang kesimi  6.11-rasm,  a  da ka'rsatilgan 
po 'lat sterjenning  ikki  uchiga Mh  =500 N   m  burovchi moment ta  ’sir etadi. 
Po 'lat  sterjenda  vujudga  keladigan  eng  katta  urinma  kuchlanish  va  bura­
lish  burchagi  aniqlansin.
Yechish.
  E n g   a w a l   m u ra k k a b   s h a k ln i  o d d iy   e le m e n tla rg a   a jra ta m iz  
(6 .1 1 -ra s m ,  b ),  s o 'n g ra   h a r  q a ysi  e le m e n tn in g   g e o m e trik   ta v s ifla r in i  a n i­
q la y m iz :
•Л  =  
Jk\
  +  •Л-з  +  
^кЪ 
B ir in c h i  e le m e n tn in g   o M ch a m la ri  h ,= 4 5 m m ; 
b t=
3 5 ;  h,/Z > ,= l,2 8 5 ;  Jk,= p
95
4
6 .1 1-rasm.
h , / i , 3.  6 .1 -ja d v a ld a n   h , / t ,   =   1,285  boMgan  nisbat  u c h u n   a ,= 0 ,2 2 1 ;  p ,= 0 ,1 7 2 . 
U   h o ld a
Wn = a ,  h t f
  =  0 ,2 2 1  • 4 ,5  • 3 ,5 2  =  12, 
I s m 2;
J tl
  =  
P fab]
  =  0 , 1 7 2 - 4 , 5 - 3 , 53  =  3 3 ,2
sm*;
^ * L  =  1 M  
sm  = 2,12sm .
Wt,
 
1 2 ,2

S hu  y o ‘ sinda  oM cham lari  h2= 8 0 m m ;  6 2= l0 m m ;  h ,/6 ,= 8   boMgan  ik k in c h i 
ele m e n t  uchun  q u y id a g ila rn i  a n iq la y m iz :
Wk
 2 
= а ,Қ Ь 1
  = 0 , 3 0 7 - 8 - 12 
= 2 , 5 s m 3;
J k2  = PjhJ>l
  =  0 ,3  0 7  • 8 • 1:2  =  
2 ,5 s in
* ;
^
 =  1 
sm
Wк 2
S terjen  k o 'n d a la n g   k e s im in in g   3 -q is m i  oM cham lari  h 3= 9 5 m m ;  Z>j=20mm; 
h 3
 
9 5
— =  4 ,7 5 -  B u la rg a   mos  g e o m e trik   ta v s ifla r:
Wk
 
3
 
=  
a,h 3b;  =
 0 ,2 8 8  • 9 ,5  • 2 2  =  10,9 
sm
3;
J „   = P A hl
  = 0 , 2 8 8  -9 ,5 -  2 3  = 2 1 ,
9sm 4;
i
 =  ^
 =  2 
sn,.
Wk,
 
10,9
S hunday  q ilib , 
J k  = J k]  + J k2  + J k3
  = 3 3 , 2  +  2 ,5  +  2 1 ,9
s m4  = 5 7 , 6 s m

E ng  ka tta   n isb a t  Jki  /   W ki  b irin c h i  elem e n tg a   t o ‘ g ‘ ri  k e ly a p ti,  shuning 
u ch u n   eng  katta  u rin m a   k u ch la n ish   x  shu  ele m e n t  katta  to m o n in in g   o 'rta s id a  
h o s il  boM adi:
Wk
  = -  
Jk
 
=  
=  2 1 ,
2 s n f
;
J J W kx
 
2 ,7 2
M„ 
5 0 0 - IO"6
r  
= ----- ----------------- — =  2 3
, 6 M P a
:

Wh
 
2 1 ,2 -1 0
г 
к
S te rje n n in g   b u ra lish   burchagi
М. Л
 
5 0 0 -1 0  
-5
a
 = ------- = --------
-
----------------- - =  0 ,0 5 4 2  
rad

6.4.  Buralishga  hisoblashda  o‘rgatuvchi  kompyuter  texnologiyasi
{ M }  = GIp / \
M a z k u r  p a ra g ra f  buralishga  is h la yd ig a n   e le m e n tla m i  S h E H M   y o rd a m i­
da  hisoblashga  bag‘ ishlangan.
Chap  u ch i  m ahkam langan  va  k o 'n d a la n g   k e s im i  d o ira v iy   b o 'lg a n   ster­
je n n in g   boshqa  u ch ig a   m o m e n ti  M   ga  teng  b o 'lg a n  j u f t   k u c h   q o 'y ilg a n .  B u  
ju f t   kuch  s te rje n n in g   k o 'n d a la n g   kesim   yuzasida  y o ta d i  ( 6 . 12-rasm ).  M a z ­
k u r  j u f t   k u c h   ta ’ s irid a   ste rje n n in g   e rk in   k o 'n d a la n g   ke s im i  m ahkam langan 
kesim ga  nisbatan  a yla n ib ,  sterjen  d e fo rm a tsiya la n a d i.
S te rje n n i  b u ra lis h g a   h is o b la s h d a   b i k r li k   m a trits a s i  tu z ila d i.  B u n d a  
c h o 'z ilis h d a g i  k o 'c h is h   o 'm ig a   buralish  burchagi  aniq la n a d i,  e la s tik lik   m o d u li 
va  k o 'n d a la n g   kesim   yuzasi  esa  mos  ravishda  s iljis h   m o d u li  v a   q u tb   in e rs i­
y a   m o m e n tla ri  b ila n   a lm a s h tirila d i:


- 1  
- 1  

_
S te ije n la m in g   bura lish in i  hisoblash  uchun  m azkur  dastur tuzilgan.  D astlab­
k i  m a ’ lu m o tla m i  E H M g a   k iritis h   ta rtib i  va  hisob  n a tija la ri  q u yid a   k e ltirilg a n .
D a s tla b k i  m a ’ lu m o tla m i  k ir itin g   (n is b iy   q iy m a tla r)
A   k e s im id a g i  m o m e n t  =   -3 ,0 0   N .m
В   k e s im id a g i  m o m e n t  =   - 2 ,0 0   N .m
С  k e s im id a g i  m o m e n t  =   1,00  N .m
1 -o ra liq   u z u n lig i  =   1,00  m
2 -o ra liq   u z u n lig i  =   1,00  m
3 -o ra liq   u z u n lig i  =   2,00  m
M   n in g   q iy m a ti  (N )  =   5000.00  N m
R uxsat  e tilg a n   k u c h la n is h   (M P a )  =  70,00  M P a
Q ayta  к о 'r ib   c h iq is h   ke ra km i?   U /N
1 -o ra liq  
2 -o ra liq  
3 -o ra liq

+
+
A
В
4
С
к
1.0
1,1.0 
I. 
2 .0  
[
6 .12-rasm.
N a tija la r .
Y u q o rid a   k o 'rs a tilg a n   k iris h   a x b o ro tin i  ta yyo rla g a n d a n   s o 'n g   m ashina 
a v to m a tik   ravishda  ko n stru ksiya n i  hisoblaydi  va  ekranga  q u y id a g i  k o 'rin is h d a  
n a tija la r  c h iq a zad i.

1 -o ra liq  
2 -o ra liq  
3 -o ra liq  
+  
+

В
I  10 
L  1.0 
I. 
2.0
B u ro v ch i  m om en tlar  epyurasi
1.00
-4 .0 0
K o ‘ chishlar
-5.00
B u n d a n   k o ‘ rin a d ik i,  dastur  v a  
d a s tla b k i 
m a ’ lu m o tla r  
ta y y o r  
boMsa,  z a ru r  boMgan  h is o b   n a ti- 
ja la rin i  o lis h   q iy in   emas  ekan.
X u lo s a .  Shunday  q ilib ,  m a z k u r 
bobda  b u ra lis h   d e fo rm a tsiya si  h o ­
la ti  b ila n   ta n is h ib   c h iq ild i.  B u ra - 
la yo tg a n   sterjenlarda  v u ju d g a   ke la ­
d ig a n   u r in m a   k u c h la n is h la r   va  
b u ra lis h   b u rc h a k la rin i  a n iq la y d ig a n  
fo r m u la la r   b e r ild i.  B u ra lis h d a g i 
m u s ta h k a m lik   va  b ik r lik   s h a rtla ri 
b a y o n   e tild i.  F o r m u la la m i  qoM - 
lashga  d o ir  m is o lla r  va   k o m p y u te r 
te x n o lo g iy a s i  k e ltir ild i.
B ilim in g n i  s in a b   k o ‘ r
1.  B u ralish   d efo rm a tsiy a si  qanday  y u z   beradi?
2 .  V a l  d eb  n im ani  aytilad i?
3.  B u ralish d agi  g ip otezalar.
4 .  B u ralish   bu rchagi  n im a   v a   u  qanday  top ilad i?
5.  Q utb  in ersiy a   m o m en ti  n im a   va   u n in g   oMcham  b irligi  qanday?
6
.  E n g   katta  k u ch la n ish   v a ln in g   q aysi  n uqtasid a  h o sil  boMadi?
7.  V a ln in g   k o 'n d a la n g   k esim i  b o 'y ich a   urinma  kuchlanish  qanday  taqsim lanadi?
8
.  D o ira   v a   h alq a  u ch u n   qarsh ilik  m om en tlari  qanday  form ulalar  yordam ida 
top ilad i?
9 .  B u ralish d agi  m u stah k am lik   sharti  qanday  form u la  b ilan   ifodalanad i?
10.  T o ‘g ‘ri  t o ‘rtburchak  k e sim li  vallarn in g  qanday  nuqtalarida  m aksim al  urin­
m a  k u ch la n ish   h o s il  boMadi?
1 1.  M urakkab  sh ak lli  k esim lard a  m aksim al  urinm a  k u ch lan ish   qanday  top ilad i?
12.  M urakkab  sh ak llard a  bu ralish  burchagi  qanday  top ilad i?
13.  S h E H M   da  b u ra lish g a   h iso b la sh   jarayoni  qanday  operatsiyalardan  tashkil 
topad i?
14.  E H M   natijalarni  q an day  k o ‘rin ishda  beradi?

v n   B O B .   E G I L I S H
Mavzu  mazmuni.  Ushbu  bobda  egilishga  ishlaydigan  elementlaming 
kuchlanish  -   deformatsiya  holatlari  tahlil  etiladi.  Eguvchi  moment  va  qir- 
quvchi kuchlanishlami,  normal  va  urinma  kuchlanishlami aniqlash  usullari 
bayon  etiladi.  Formulalami  qo ‘llashga  doir  misollar  keltiriladi.
7.1.  Egilishga  oid  tushunchalar
A g a r  to ‘ g ‘ r i   o ‘ q li  sterjenga,  u n in g   o ‘ qid a n   o ‘ tu v c h i  te k is lik d a   y o tu v c h i 
ju ft  ku ch   y o k i  k u c h la r  sistem asi  q o ‘ yils a ,  sterjen  e g ila d i.  E g ilis h g a   is h la y ­
digan  s te rje n la r 
balka
  deb  ataladi.
7 .1 -rasm da  ba lka ga   ta ’ s ir  e tu v c h i  k u c h la r  sistem asi 
ta s v irla n g a n ;  bu 
k u c h la r  b a lk a n in g   s im m e triy a   te k is lig id a   y o ta d i.  A g a r 
k u c h la r  sistem asi 
s im m e triya   te k is lig id a   yotm asa,  u  h o ld a   ba lka   e g ilish d a n   tashqari  q iy s h a y a - 
di  ham.
7.1-rasm.
H iso b la sh   ta rx la rid a   (s x e m a la rid a )  im o ra t  y o p m a la ri  ham ,  to ‘ s in la r  ham , 
v a g o n la m in g   o ‘ q la ri  ham ,  s a m o ly o t  q a n o tla ri  ham   ba lka   deb  q a b u l  q ilin a d i 
(qar.1.3),  (sh u n in g   uch u n   b a lk a n i  -   to 's in   deb  o ‘ g irib   boM m aydi).  S hunday 
balkalardan  b ir i  7.2-rasm da  ta svirla n g a n .  B a lkaga  y o y iq   q  (N /m ),  y ig ‘ iq   F 
(N )  va   j u f t   ku ch   M   (N -m )  q o 'y ilg a n .  B u   k u c h la r  ta ’ s irid a   b a lk a   e g ila d i, 
y a ’ n i 
egilish  deformatsiyasi
  s o d ir  boMadi.

A   ta y a n c h i  s h a m irli-q o ‘ z g ‘ almas  ta ya n ch   deb  a ta lib ,  unda  ik k it a   reak- 
s iya   k u c h la ri  Қ ,   v a   H a  paydo  bo M ish in i  ilg a ri  (1 .3 .)  k o ‘ rib   o ‘ tg a n   e d ik .  В  
ta y a n c h i  s h a m irli  -   q o ‘ zg ‘ a lu v c h i  tayanch  deb  a ta lib ,  unda  b irg in a   re a ksiya  
k u c h i  R ft  h o s il  boM adi.  S h a m irsiz  q is tirm a   ta y a n c h la rd a   esa  u c h ta   re a ksiya  
k u c h i  R *  H a,  M a  paydo  boMadi  (7.3 -ra sm )
T e k is   y o y iq   k u c h la r 
intensivlik,
  y a ’ ni  b a lk a n in g   u z u n lik   b ir lig ig a   tc /g ‘ ri 
k e lg a n   m iq d o r  q  b ila n   oMchanadi  va   N /m   b ila n   ifo d a la n a d i.  N o te k is   y o y iq  
k u c h la m in g   in te n s iv lig i  b a lka n in g   u z u n lig i  b o 'y la b   o ‘ zgaradi  v a   q x  b ila n  
b e lg ila n a d i.
M a ’ lu m k i,  b iro r  ko n stru ksiya n i  hisoblashdan  ilg a ri  u n in g   h iso b la sh   ta rh i 
ta n la n a d i.  H is o b   n a tija la ri  toM aligicha  ana  shu 
ta rh n i  qanday  ta n la n ish ig a  
bogM iq.  A y n iq s a   tayanch  x illa rin i  to ‘ g ‘ ri  b e lg ila n is h i  m u h im   aham iyatga  ega.
O datda  b a lk a la r  kam   deform atsiyalanadi,  undagi  k u c h la n is h la r  ham   elas­
t ik lik   chegarasida  boMadi.  A y ta y lik ,  m etall  y o k i  y o g ‘ och  to ‘ s fn n in g   u c h i  gMsht 
d e v o rg a   b ir o z   k ir itilg a n   boMsin.  T a ya n ch   y u za si  k ic h ik   boM g a n i  sababli 
t o ‘ s in n in g   u c h i  o zg in a   m iq d o rd a   ogMshi  m u m k in .  S h u n in g   o ‘ z i  ta ya n ch n i 
s h a m irli  deb  qabul  qilish g a   asos  boMadi.  A g a r  to ‘ sin  d evor  orasi- 
ga  k o ‘ proq  k ir it ilib ,   beton  va  arm atura  yo rd a m id a   m ahkam lansa, 
^
b unday  ta y a n c h n i  s h a m irli  deb  boM m aydi,  albatta,  uni  sh a m irsiz 
q is tirm a   tayanch  deb  qabul  q ilin sa ,  t o ‘g ‘ riro q   boMadi. 
ф —о
S ta tik   a n iq   b a lk a la rn in g   ta y a n c h   re a k s iy a la rin i  a n iq la s h  
u c h u n   s ta tik a n in g   u ch ta   m uvozanat  te n g la m a la rid a n   fo y d a la n - 
a m iz .  B u n d a   X   o ‘ q i  -   b a lk a n in g   o ‘ q i  b o ‘ y la b ,  Y   o ‘ q i  esa  -   tik  
y u q o rig a   y o ‘ n a ltir ilib ,  k o o rd in a t  boshi  b iro r  ta ya n ch   s h a rn iri- 
n in g   m a rk a z id a   o lin a d i.
A w a l   g o riz o n ta l  reaksiya  k u c h i  a n iq la n a d i.  B u n in g   uchun 
l x = 0   te n g la m a s id a n   fo y d a la n ila d i.  V e rtik a l  re a k s iy a   k u c h la ri 
v a   ta y a n c h   m o m e n ti  lm = 0   va  £ y = 0   te n g la m a la rid a n   to p ila d i. 
M o m e n t  n u q ta s i  s ifa tid a   b iro rta   ta ya n ch   s h a m irin in g   m a rka zi 
q a b u l  q ilin a d i.  E y = 0   te n g la m a sid a n   to p ilg a n   re a k s iy a la m in g
t o ‘ g ‘ r i  y o k i  n o to ‘ g ‘ r i   e k a n lig in i  te k s h iris h   u ch u n   fo y d a la n is h  
^  
^  
m aqsadga  m u v o fiq . 
7
 4-rasm
A
7.3-rasm.

S huni  ham  ta ’ k id la b   o ‘ tis h   jo iz k i,   agar  balkaga  q o ‘ y ilg a n   k u c h   u n in g  
o ‘ q i  b o 'y la b   y o ‘ nalsa,  k u c h n in g   m a ’ lu m   q iy m a tid a   ba lka da  
bo 'ylama  egi­
lish
  d e fo rm a tsiya si  so d ir  boMadi.  B u   m asala  a lo h id a   m u a m m o   boM ib,  bu 
haqda  9 -bobda  ba ta fsil  to ‘ x ta Iib   o 'ta m iz   (7 .4 -ra sm ).
7.2.  Eguvchi  moment  va  ko‘ndalang  kuchlarni  aniqlash
B a lk a   egilganda  u n in g   k e s im la rid a   n o rm a l  ст  va   u rin m a  
z
  k u c h la n is h la r 
h o s il  boMadi.  B u   k u c h la n is h la m i  a n iq la sh   u ch u n   b a lka   k e s im la rid a   tashqi
k u c h la r   t a ’ s ir id a   v u ju d g a   k e la d ig a n  
,  *  ic h k i  k u c h la r  ( M ,  Q ,  N )   n i  a n iq la s h  
ta la b   e tila d i.  S h u n g a   d o ir   b ir   m is o l 
k o ‘ r ib   o M a m iz .  Ik k i  ta y a n c h li  b a lk a  
o ‘ q ig a   t i k   ra v is h d a   F „   F 2  v a   F 3  k u c h ­
la r  q o ‘ y ilg a n ,  d e y lik   (7 .5 -ra sm ).
B u   k u c h la r  ta ’ s irid a   b a lk a   e g ila d i 
(s o lq ila n a d i).B u n d a   b a lk a n in g   A   u c h i- 
Re
 
dagi  ke sim   o g ‘ a d i,  В   u c h id a g i  kesim  
в
 
ham   o g ‘ adi,  ham   g o riz o n ta l  y o ‘ n alishda 
s i lj iy d i   ( c h u n k i  В   ta y a n c h i  s h a m ir li 
q o ‘ z g ‘ a lu v c h i 
ta y a n c h ). 
S h a m ir li 
q o ‘ z g ‘ alm as  A   tayanchida  ik k ita   R a   va  H a   re a ksiya   k u c h la ri,  В   ta ya n ch id a  
esa  b irg in a   R 6  reaksiya  ku c h i  v u ju d g a   k e lis h i  m u m k in .  R eaksiya  k u c h la ri 
b a lk a n in g   q u y id a g i  m uvozanat  te n g la m a la rid a n   to p ila d i.
£ M ,   =  F,a,  +  
F2a n
  +  
F3a3
  -  
R b l
 =  0 ;
=  
R J - F,{1
 -  
a,)--  F2(l -  a2) ~  F3b =
 0  ;
^ X  = Ha =
 0 .
B ir in c h i  tenglam a  balkaga  q o ‘ y ilg a n   b archa  k u c h la m in g   A   nuqtasiga 
nisbatan  m o m e n tla r  yigM ndisi,  ik k in c h i  te n g la m a   esa  В  n u q ta sig a   nisbatan 
m o m e n la r  yig M n d isi,  u c h in c h i  te n g la m a   esa  barcha  k u c h la m in g   X   o ‘ qiga 
boMgan  p ro e k s iy a la ri  yig M n d isi  n o lg a   te n g   e k a n lig in i  ifo d a la y d i.
B u   tenglam alardan  no m a ’ lu m   re a k s iy a   k u c h la rin i  to p a m iz .
Ra = - ^Fx{ l - a , )  + F2 { l - a 2) + F3b ];
М ^ Ғ м + Ғ л + Ғ ^ ) .
Ra
Ha
Ft
nd-.
A
Ra
A
^  
<2j
X
&
e
a2
I
F,
&
r,
\F‘
7.5-rasm.

E g u v c h i  m om ent  v a   k o 'n d a la n g   k u c h la m i  a n iq la sh   uchun  kesish  u s u li- 
dan  fo y d a la n a m iz .  B u n in g   u ch u n   b a lk a n i  ix tiy o r iy   X   masofada  kesib,  ik k i 
q ism ga  a jra ta m iz  (7 .5 -ra sm ,  b).  Q irq ilg a n   q is m la m in g   m u vo z a n a tin i  saqlab 
q o lis h   u ch u n   ke sim la rg a   M x   m o m e n ti  v a   Q x   k u c h in i  q o ‘ya m iz.  H a r  ik k a la  
q ism   uchun  m u vozanat  te n g la m a sin i  tu z a m iz :
C hap  q ism   uchun
U s h b u   teng la m a la rg a   asoslanib,  eg u vch i  m o m e n t  v a   q irq u v c h i  k u c h la r 
u ch u n   u m u m iy   q o id a n i  ta ’ rifla y m iz .
Kesimda  vujudga  keladigan  eguvchi  momentning  qiymati,  shu  kesim­
ning og 'irlik markaziga  nisbatan kesimdan  bir tomonda yotgan  barcha tashqi 
kuchlardan  (tayanch  reaksiya  ham  shunga  kiradi)  olingan  momentlaming 
algebraik yig'indisiga  teng.
Kesimda  ко ‘ndalang  kuchning  qiymati  shu  kesimdan  bir  tomonda yo t­
gan  barcha  tashqi  kuchlaming  (tayanch  reaksiyasi ham  shunga  kiradi)  ver­
tikal  о ‘qqa  bo ‘Igan  proeksiyalarming  algebraik yig  'indisiga  teng.
Ishora  qoidasL
  A g a r  balka  egilganda  uning  qabarig‘ i  pastga  qarasa,  moment 
ishorasi  musbat,  qabariq  yuqoriga  qarasa  ishora  m a n fiy   olinadi  (7.6-rasm,  a).
A g a r  balkadan  a jra tib   o lin g a n ,  u z u n lig i  d x   boMgan  e le m e n tn in g   chap 
k e s im id a g i  k o ‘ n d a la n g   k u c h   y u q o rig a ,  o ‘ n g   k e s im d a g i  k o ‘ n d a lan g   ku ch  
pastga  y o ‘ nalgan  boMsa,  k o 'n d a la n g   k u c h n in g   ish o ra si  m usbat  o lin a d i;  bu-
Mx = Rax -  Қ
 (jc — cr,) 
Qx = R a - F [
0 ‘ ng  qism   uchun
Mx = R b ( l - x ) - F 3
( a 3 
- x ) -  F2
( a ,   - x )  
Qx = - R b  + F3 + F 2
M  -   m usbat
Q  -   musbat
-M
M  -   manfiy
dx
Q  -   manfiy

n in g   aksi  b o ‘ lsa,  ishora  m a n fiy   o lin a d i.. Boshqacha  aytganda  agar  k o 'n d a la n g  
kuch la rd a n   ta s h k il  topgan  j u f t   ku ch   e le m e n tn i  soat  strelkasi  y o ‘ n a lis h id a  
aylantirsa,  k o 'n d a la n g   ku ch   ishorasi 
musbat,
  te ska ri  y o 'n a lis h d a   a yla n tirsa  
manfiy
  o lin a d i.
7.3.  Eguvchi  moment,  ko'ndalang  kuch  va  yoyilgan  kuch 
intensivligi  orasidagi  differensial  bog‘lanishlar
Ix tiy o r iy   y u k la r  ta ’ s irid a g i  b a lkadan  c h e ksiz  k ic h ik   elem ent  a jra ta m iz  
( 7 .7 -ra s m ). 
A jr a t ilg a n  
e le m e n tn in g   u z u n lig i 
( d x )   c h e k s iz   k ic h ik  
b o ‘ lg a n lig id a n   y o y ilg a n   y u k   te kis  taqsim la n g a n   deb  qarash  m u m k in .  E le ­
m e n tn in g   chap  k o ‘ nda lan g   ke s im ig a   M x   va   Q x ,  o ‘ ng  k o ‘ ndalang  ke s im ig a  
esa  M x + d M x   va   Q x + d Q x   z o 'riq is h   k u c h la ri  ta ’ s ir  etadi.  M a z k u r  elem ent 
ana  shu  k u c h la r  ta ’ s irid a   m uvo za n a td a   boMadi  (7 .7 -ra sm ,  b).
7.7-rasm.
U   o ‘ qiga  nisbatan  m u vo za n a t  te n g la m a s in i  tu z a m iz :
^  Y = Qx -  qdx -
 
( Ox
 +  
dO x) -  O, 
dQx
bundan 
dQx
 =  
-q d x
  y o k i 
(^ .1 )
k e lib   ch iq a di.
D e m a k,  k o ‘ ndalang  k u ch d a n   abssissa  x   b o ‘ y ic h a   o lin g a n   b irin c h i  h o s ila  
teskari  ishora  b ila n   y o y iq   ku ch   in te n s iv lig ig a   teng  boMar  ekan.
E n d i  e le m e n tn in g   o ‘ ng  to m o n id a g i  k e s im in in g   o g M rlik   m a rka zi  О   ga 
nisbatan  m o m e n tla r  te n g la m a sin i  yo z a m iz :
^ M o  = Mx + Qxdx
 -  
qdx ■
 ~
 -  
( Mx + dMx) =
 0

bundan 
dMx =  Q
x d x - q
k e lib   c h iq a d i.  B u   ifo d a d a g i  ik k in c h i  ta r tib li 
k ic h ik   m iq d o r  e’ tib o rg a   o lin m a sa ,  q u y id a g i  fo rm u la g a   ega  boM am iz:
dMx
=
 
(7 .2 .)
dx
D e m a k ,  e g u v c h i  m o m e n td a n   abssissa  x   b o ‘ y ic h a   o lin g a n   b ir in c h i  h o s ila  
m a z k u r  k e s im d a g i  k o 'n d a la n g   k u ch g a   te n g   b o ‘ la r  ekan.
Q x   n in g   q iy m a tin i  (7 .2 )  dan  (7 .1 )  ga  q o 'y s a k ,  q u y id a g i  fo rm u la   k e lib  
c h iq a d i:
d ' M
- * r = - q
 
(7 ' 3 ->
D e m a k,  b ir o r   kesim dagi  e g u v c h i  m o m e n td a n ,  sh u   k e s im n in g   abssissasi 
b o 'y ic h a   o lin g a n   ik k in c h i  h o s ila   te s k a ri  is h o ra   b ila n   y o y iq   k u c h   in te n s iv - 
lig in i  b erar  ekan.  B u   d iffe re n s ia l  b o g 'la n is h la r,  k o ‘ p in c h a ,  J u ra v s k iy   teore- 
m a si  deb  y u r itila d i.
7.4.  Eguvchi  moment  va  ko'ndalang  kuch  epyuralarini  qurish
M a ’ lu m k i  kuchlanishlar  ic h k i  kuchlarga  b o g ‘ liq   boMgan  m iq d o rla rd ir,  ya’ ni 
katta  k u c h   -   ka tta   ku ch la n ish ,  k ic h ik   k u c h -k ic h ik   k u c h la n is h   h o s il  q ila d i. 
O d atda  k o n s tru k s iy a   e le m e n tla rin in g   m u s ta h k a m lig ig a   aynan  k u c h la n is h la r 
o rq a li  baho  b e rila d i.  B in o b a rin ,  k u c h la n is h   eng  k a tta   boMgan  k e s im  
xavfli 
sanaladi.  Shu  boisdan  elem entlam i,  masalan,  b a lk a la rn i  m u sta h ka m likka   hisob­
lashda  ana  shu 
xavfli  kesim
  izla b   to p ila d i  va   ana  shu  k e s im n in g   m ustahkam ­
lig i  te k s h irila d i.  X a v fli  ke sim n i  aniqlashda  «E pyura»  deb  nom langan  g ra fik  
ju d a   qoM  k e la d i.  H a r  b ir  ic h k i  ku ch   (m asalan,  e g u v c h i  m om ent,  k o 'n d a la n g  
y o k i  b o ‘ y la m a   ku ch la r)  n in g   o ‘ ziga  xo s  e p y u ra la ri  boM ib,  bu  e p y u ra la r  balka 
b o 'y la b   shu  k u c h la m in g   ta rq a lish   q o n u n in i  ifo d a la y d i.  H iso b la n a yo tg a n   b a l­
k a n in g   o s tid a   a lohida  o 'q q a   m a ’ lu m   masshtabda  te g is h li  m iq d o rla m in g   q iy ­
m a tla ri  oMchab  q o 'y ila d i  v a   g ra fig i  c h iz ila d i.  Q u y id a   M   va   Q  e p yu ra la rin i 
q u rish g a   d o ir   b ir  necha  m is o lla r  k o 'r ib   o 'ta m iz .
7 .1 -m is o l.  B e rilg a n   b a lk a   u ch u n   e g u v c h i  m o m e n t  v a   k o 'n d a la n g   kuch 
e p y u ra la ri  q u rils in   (7 .8-rasm ).
Q o 'y ilg a n   tashqi  kuch  F  ta ’ s irid a   b a lk a n in g   e g ilis h i  rasm da  u zu k  c h i- 
z iq la r  o rq a li  tasvirla n g a n .  H is o b   is h la rin i  ta ya n ch   re a k s iy a la rin i  a niqlash- 
dan  b o s h la y m iz .

а)
b)
d)
7&.
 TO
A
*1
77$ '777
7
в
I
M  epyurasi
MC 
Q  epyurasi
\ ж
in.
7
.
8
-rasm.
Q o ‘y ilg a n   k u c h   b a lk a   o ‘ q ig a   tik   b o M g a n lig i  u ch u n   g o riz o n ta l  re a ksiya  
H a = 0 .  Ik k ita   v e rtik a l  re a k s iy a n i  q u y id a g i  te n g la m a la rd a n   to p a m iz :
Fb
£ м
л =  
Ral — F b = О
,  b u n d a n  
Ra = - j -
Fo
2
X
  =  
~ R b (
 +  
F a = О
,  b u ndan 
Л й  =  - y -
E p y u ra la m i  q u ris h d a n   o ld in   to p ilg a n   re a k s iy a la m i  te k s h ira m iz .
B u n in g   u ch u n   ^ Г У  =  0  te n g la m a sid a n   fo y d a la n a m iz :
Z
Fb 
Fa 
F ( a  + b
)
7  =  Д а - Ғ  +  Л 6  =  0, 
yoki 
—  + —  - F  =
 0; 
— ^-------- * - F  =  0 .
У 


I
M u v o z a n a t  te n g la m a s i  q a n o a tla n tirild i.  D e m a k,  re a ksiya   k u c h la ri  t o ‘ g ‘ ri 
to p ilg a n .
Eguvchi  m om ent  va   k o ‘ndalang  kuch  epyuralariga  d o ir  tenglam alam i  tuzish 
uchun  balkani  uchastkalarga  boMib  chiqam iz  va  har  b ir  uchastka  uchun  tegishli 
tenglamani  tuzam iz.  Ik k i  k u c h   oraligMdagi  masofa 
uchastka
  deb  ataladi.  Rama- 
Iarda  tugundan  kuchgacha  boMgan  masofa  ham  alohida  uchastka  tariqasida  qa­
raladi.  B iz   hisoblayotgan  balka  ik k i  uchastkadan  iborat:  Ra  dan  F  gacha  boMgan 
A C   masofa  1-u ch a stka ;  F  dan 
Rb
  gacha  boMgan  B C   masofa  2-uchastka.
A v v a l  M   e p y u ra s in i  q u ra m iz .  A   ta y a n c h id a g i  ix tiy o r iy   x ,  m asofada  b a l­
kani  kesam iz.  Shu  k e s im n in g   o g M rlik   m a rka zig a   nisb a ta n   m o m e n tla r  te n g ­
la m a sin i  tu z a m iz .  M a M u m k i,  te n g la m a   k e s im n in g   b ir   to m o n id a   y o tg a n   k u c h ­
la r  u ch u n   tu z ila d i.  B iz n in g   m is o ld a   ke sim d a n   chapda  b irg in a   R a  k u c h i,  o ‘ n g

to m o n d a   esa  F  v a   R b   k u c h la ri  b o r.  Is h n i  y e n g illa s h tiris h   u c h u n   ch a p   to ­
m o n g a   te n g la m a   tu z a m iz :
w  

Fb 
Mx -  Ra  x ]
  =  —
• * , .
H o s il  boMgan  te n g la m a   to ‘ g ‘ ri  c h iz iq n i  ifo d a la y d i.  T o ‘ g ‘ ri  c h iz iq n i  c h i- 
z is h   u c h u n   u n in g   ik k ita   n u q ta sin i  b ilis h   k ifo y a .
B ir in c h i  uchastkada  x,  n in g   o ‘ zgarish  chegarasi:  0  <  
x,  <  a. 
x ,  =   0  boMsa,  M A  =   0;
w  
Fab 
x ,  =  
a
  boMsa, 
M c = - j -
  boMadi.
Shu  is h la rn i  ik k in c h i  uchastka  u ch u n   ta k ro rla y m iz
r.r 
F - a  
Mx = R b - x 2 =
 ——  
x2 ; 
0  <  x2 <  b.
x 2 =   0  boMsa,  M „  =   0;
, ,  
Fab 
x 2 =  
b
  boMsa, 
M c
  =  ——   boMadi.

/
X u s u s iy   h o ld a ,  F  k u c h i  b a lk a n in g   o ‘ rta s ig a   q o ‘ y ilg a n   boMsa,  a  =  о =  —
FI
boM adi.
4
K u c h   q o ‘ y ilg a n   n u qtadagi  m o m e n t  m a k s im a l  m o m e n t  h is o b la n a d i.  E n g  
k a tta   k u c h la n is h   shu  ke sim d a   h o s il  boMadi.
E n d i  b a lk a n in g   o s tid a   abssissa  o ‘ q i  o ‘ tk a z a m iz   va   y u q o rid a   to p ilg a n  
q iy m a tla m i  masshtab  b o ‘ y ic h a   shu  o ‘ qqa jo y la s h tira m iz .  H o s il  boMgan  g ra fik  
M   e p y u ra s i  deb  a ta la d i  (7 .8 -ra sm ,  b )
Ishora  qoidasi.
  E g u v c h i  m om ent  ish o ra sig a   d o ir   u m u m iy   q o id a d a n   k e ­
lib   c h iq q a n   h o ld a   (q a b a riq   pastga  q a ra sa -m u sb a t,  y u q o rig a   qarasa  m a n fiy ), 
m u s b a t  is h o ra li  o rd in a ta la r  o ‘ qdan  pastga,  m a n fiy   o rd in a ta la r  o ‘ q dan  y u q ­
o rig a   q o ‘ y ila d i.
E p y u ra n i  q a ysi  to m o n g a   jo y la s h tiris h g a   d o ir   ya n a   b ir   q o id a   b o r.  B u  
q o id a g a   m u v o fiq   e p y u ra   e g ilg a n   s te rje n n in g   to la la ri  c h o 'z ilg a n   to m o n g a  
c h iz ila d i.  B iz n in g   m is o ld a   b a lk a n in g   p a stki  to la la ri  c h o ‘ z ilg a n .  Shu  bo isd an  
e p y u ra   pastga  c h iz ilg a n .  B u   qoid a   ram a  v a   s in iq   o ‘ q li  b a lk a la rd a   ju d a   qoM 
k e la d i.  S h u n in g   u c h u n   ham   « Q u rilis h   m e x a n ik a »   s id a   aynan  shu  q o id ad a n  
fo y d a la n ila d i.  B ir o q   a k s a riy a t  « M a te ria lla r  q a rs h ilig i»   k ito b la r id a   m u sb a t 
o rd in a ta la r  o ‘ q dan  y u q o rig a   q o 'y ila d i.  M a te ria lla r  q a rs h ilig id a n   k e y in   q u ri-

lis h   m e x a n ik a s in i  o ‘ q iy d ig a n   ta la b a la rg a   q u la y lik   y a ra tis h   m aq sa d id a   ush­
b u   k ito b d a   b iz   m usbat  o rd in a ta la m i  pastga  jo y la s h tiris h   u s u lin i  ta n la d ik .
Q   e p y u ra s in i  ham ,  M   ep yu ra si  s in g a ri,  a w a l  b irin c h i,  s o ‘ n g ra   ik k in c h i 
uchastka  u c h u n   q u ra m iz.  B ir in c h i  u ch a stka d a g i  k o 'n d a la n g   k u c h   Q ,  tengla­
m a s in i  tu z is h   u ch u n   ba lka   o 'q ig a   t i k   boM gan  o ‘ qqa  k e s im d a n   chap  to m o n ­
da  y o tg a n   k u c h la r  p ro e k s iy a la rin in g   y ig M n d is in i  y o z a m iz .  B u n d a y   k u c h   x, 
k e s im d a n   ch apda  b irg in a d ir.
Q  = + R a  = —

/
Ik k in c h i  uchastka  te n g la m a sin i  X 2  k e s im d a ri  o ‘ n g  to m o n d a  y o tg a n   k u c h - 
la rd a n   tu z a m iz :
Q , = - №  =  ~
Q ,  ham  Q 2  ham  x   ga  bogMiq  boMmagan  o'zgarm as  m iq d o rla rd ir.  B u la m i 
masshtab  b o ‘ y ic h a   abssissa  o ‘ qiga jo y la s h tira m iz .  B u n d a   m usbat  ish o ra li  o rd i- 
nata  o ‘ qdan  yuqoriga,  m a n fiy   o rd in a ta   o ‘ qdan  pastga  q o ‘y i!a d i  (7.8-rasm ,  d).
E slab  q o lin g :  Q   epyurasida  k u c h   q o ‘ y ilg a n   k e s im la rd a  
sakrash
  y u z   be­
ra d i  va  bu  sa kra s h n in g   q iy m a ti  y ig M q   k u c h n in g   q iy m a tig a   te n g   boM adi. 
B iz n in g   m is o ld a   А ,  В ,  С  k e s im la rid a   sakrash  y u z   b ergan;  b u   sa kra sh la m - 
in g   q iy m a ti  Ra,  R b   va   F  ga  te n g d ir.
7 .2 -m is o l. 
Bir  uchiga  F   kuchi  qo 'yilgan  konsol  balka  uchun  M   va  Q 
epyuralari  qurilsin  (7.9-rasm)
B a lk a   b itta   uchastkadan  ib o ra t.  U n i  ix tiy o r iy   x   m a sofada  ke s ib ,  e g u v c h i
m o m e n t  v a   k o 'n d a la n g   k u c h   te n g la m a - 
la r in i  o ‘ ng  to m o n   u ch u n   tu zsa k,  A   ta y - 
a n c h id a g i  re a k s iy a   k u c h la r in i  to p m a s a k  
ham   boM averadi.
M x   =   -   F  x ;  0  <  x  <  /
Q x   =   +F.
x   g a   q iy m a t la r   b e r ib , 
m a s s h ta b  
b o 'y ic h a   M   e p y u ra s in i  q u ra m iz .  Q   x   ga 
b o g M iq   b o M m a g a n   o 'z g a r m a s   m iq d o r  
b o M g a n i  u c h u n ,  u n in g   e p y u ra s i  o d d iy  
t o ' r t b u r c h a k  
s h a k lig a  
e g a   b o M a d i 
( 7 .9 - r a s m ) .
156
R„
(  
1


1
V
J *
M ,
i
M  epyurasi

Download 78.98 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   34




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling