O'zbekiston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxsus t a ’lim vazirligi


Download 4.27 Mb.
Pdf ko'rish
bet83/138
Sana02.12.2023
Hajmi4.27 Mb.
#1779362
1   ...   79   80   81   82   83   84   85   86   ...   138
Bog'liq
Atabayeva H. Yuldasheva Z. Botanika yem-xashak yetishtirish agronomiya asoslari (1)

Biologiyasi. 
K a rto sh k a issiqlikni k am ta la b q ilad i. S h u n in g uchun 
tu g a n a k la m in g k o 'k a rish i va o 'sim lik n in g o'sishi k o 'p c h ilik n avlari uchun
6-7°C d astlab k i h a ro ra t deb hisoblanadi. T u g a n a k la m in g yaxshi o'sishi 
u c h u n e sa o 'r t a c h a h a r o r a t
19-23 °C ni ta s h k il e t a d i . T u g a n a k
o 's tirila y o tg a n v a q td a h a r o ra t 3-5 °C va 31 °C d a n y u q o ri b o 'ls a u 
k o 'k a ris h d a n to 'x tay d i.
K a rto sh k a ildizi h a ro ra t 7 
°C
d a n y u q o ri b o 'lg a n v a q td a hosil b o 'lad i. 
U n in g poyasi esa 5-6°C d an o 's a boshlaydi, ja d a l o 'sish i esa 17-22 °C 
d a y uzaga keladi.
Y u q o ri h a ro ra t k a rto sh k a n in g irsiyatiga va sifatiga h am salbiy t a ’sir 
k o 'rsa ta d i, uning k o 'p in c h a aynishiga, h o sildorlikning k am ayishiga olib 
keladi.
K echki m u d d atd a yozda ek iladigan u ru g 'lik k a rto sh k a saq lash v aq tid a 
y u q o ri h a r o ra t t a ’sirida k o 'p la b n o b u d b o 'la d i, ek ilg an d a yerda chirib 
ketadi. N a tija d a ekin k o 'p in c h a siyrak chiqadi va hosili keskin kam ayadi.
118


K artoshka y o ru g 'se v ar o 'sim lik . T u g a n a k la r u n d irilay o tg an v aq td a 
y o ru g 'lik yctarli b o 'lm a sa u rangi oq, m o ‘rt v a tezda sinib k etad ig a n
o 'su n ta hosil qiladi.
K unning uzunligi k arto sh k a n in g rivojlanishiga k a tta t a ’sir etadi. U zun 
kun o 'sim lik n in g rivojlanishi u c h u n h a m , tu g a n a k hosil qilishi u ch u n
ham yaxshidir.
K artosh ka nam likka talab ch an b o 'lish i bilan birga, q u rg 'o q ch ilik k a 
n isb atan ham ch id am lid ir. Q u rg 'o q c h ilik , y a ’ni tu p ro q h av o nam ligi 
y c tish m a slig i b o s h la n is h i b ila n k a r to s h k a tu g a n a k h o sil q ilis h d a n
lo 'x tay d i, am m o u nobud b o 'lm ay d i. Q u rg 'o q ch ilik o 'tib k etg an d an so 'n g
и tuganak hosil qilishni d avom ettirad i, b u n d a hosildorligi keskin kam ay ib
шпиц NiTati pasayadi.
K a r to s h k a t u p r o q d a g i o z u q a m in e r a l m o d d a l a r g a n i s b a t a n
tulnbchandir. Hir tonna tu g an ak m ev a va tegishli po y a barg yetishtirish 
uchun 6,2 kg azot, 2 kg fosfor va 8 kg kaliy sarflaydi.
K arto sh k a s h o 'r yerlarda yaxshi o 'sm ay d i, unga xlorli tu z la r salbiy 
t a ’sir etad i. T u p ro q tark ib id ag i xlor 0,015-0,020 foizdan k o 'p b o 'lsa , 
h osildorlik sczilarli d a ra ja d a k a m a y a d i, 0,05-0,07 foiz b o 'lg a n d a esa 
tu g a n a k la r d e y a rli hosil b o 'lm a y d i. S h u n in g u c h u n s h o 'r y e rla rd a
kartoshka yetishtirish tegishli m eliorativ tad b irlarn i am alga oshirish zarur.
K a rto s h k a p ish ib y c tilish ig a q a r a b e k ila d ig a n n a v la ri q u y id a g i 
g u iu h larg a b o'linadi: tc /p ish a r (n ih o lla r unib ch iq q an id an pishgunicha 
60 6*. kun), ertag i-o 'rtag i (70-80 kun), o 'r ta p is h a r (90-100), o 'rtag i-kech ki 
( 1 10 120 kun) va kcchpisliar (130-150 kun).
O 'r b r k n to n hududida uning q u yidagi navlari ekiladi:
Sedov
tc/p ish ar, serhosil, tu g an ag i m azasi lazzatli, kraxm ali uncha 
k o ’p em as, yaxshi saqlanadi, s h o 'r y erla rd a o 'sishga birm u nch a chidam li.
I lnim d av ri qisqa, shuning u chun ikki hosilli qilib foy dalan sa b o 'lad i. 
Iln nav asosan erta baho rd a ekiladi. T u g an a g i ju d a yirik, rangi o q b o 'lad i.
/a i.il'sh o n
tc/pishar, serhosil, tu g an ak la ri serkraxm al, rangi pushti
n i <н| I intm davri qisqa, shuning uchun ikki hosilli qilib foydalansa b o'ladi. 
Uniqqa va nynish kasalliklariga chidam li, poyasi past bo'y li serbarg bo 'ladi.
S o'nggi yillarda R espublikam izda k a rto sh k a n in g G o llan d iy a navlari 
k o 'p ck ilm o q d a, ju m la d an :
Romano
- tezpishar, serhosil, tu g a n a k la ri d u m alo q , serkraxm al, eti 
oq b o 'lib , tupi past bo'yli, yirik barglidir. K o 'zlari o 'rta c h a chu qu rlik da 
joylashgan.
119


Dizeri
- kechpishar, serhosil, yirik tuganakli, serkraxm al, k o 'z la ri yuza 
joylashgan, tupi baland b o 'y li, serbarg nav hisoblanadi.
Diamant kordinal
- kechpishar n av lar ju d a serhosil b o 'lib , tuganagining 
rangi qizg 'ish - pushti, yirik serkraxm al b o 'lad i. H osili yaxshi saqlanadi, 
tin im d a v ri uzun. B u n d an ta s h q a r i e rta p is h a r A n o s ta , e r ta g i-o 'rta g i 
F resko, Prim er, D isko, A venta va b oshqalari ishlab chiqarish ga tavsiya 
yetilgan.
R espublikam iz dehqo n larig a o 'rta p is h a r Falenskiy, L orx, kechpishar 
V oltm an (qaychi barg), yaxshilangan O bidov-2 navlari m a ’lum .
Kartoshkaning aynishi
o d a td a , tashqi noq ulay ekologik sh aro it ham d a 
turli xildagi viruslar t a ’sirida n av d o rlik xususiyatlarining yom onlashishi 
h am d a hosil sifatining pasayishi va un in g keskin kam ayishiga olib keladi.
A y n ig a n k a r to s h k a o 'sim lig i b a r g la rid a x lo ro fill d o n a la r i k esk in
kam ayadi, fotosintez ham d a transpiratsiya jara y o n i susayadi, kasalliklarga 
bard o sh berolm aydi, hosilda to v a rb o p tu g an ak la r m iqd ori k am ay ad i va 
shu bilan birga uning m azasi pasayadi.
K a r to s h k a o 's im lig in in g a y n ig a n lig i tu rli k o 'r in i s h d a n a m o y o n
b o 'la d i. Ju m la d a n , b arg la ri b u ru sh ib q o lad i va u n in g u stid a jig a rra n g
d o g 'la r hosil b o 'la d i, b arg lari m ay d ala sh ad i, poyad ag i b o 'g 'in o ra lig 'i 
u z a y ib k e t a d i va tu p d a g i p o y a l a r s o n i k e s k in k o 'p a y i b k e ta d i. 
T u g a n a k la rn in g ayniganligi u larn in g u stid a d u m a lo q -d u m a lo q d o g 'la r 
h o sil b o 'lis h i y o k i y o rilib k e tis h i b ila n n a m o y o n b o 'l a d i . A y n ig a n
tu g a n a k la r ipsim on o 'sim ta hosil qiladi, shu bilan birga p o 's ti rangsizlanib 
q o lad i.
K arto sh k a viruslar va ekologik sh a ro itla r t a ’sirida ay n ig an d a tu g an ak
ta rk ib id a vitam in С m iqdori, q u ru q m o d d a kam ayishiga va k raxm aln ing
biroz k o 'p a y ish ig a olib keladi.
D em ak , k a rto sh k a n in g aynishi h osildorlikni p asa y tirib g in a qolm ay
balki uning oziqlik qim m atini h am a n c h a pasaytiradi.

Download 4.27 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   79   80   81   82   83   84   85   86   ...   138




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling