Tarix-7 2017.(Uzb). indd

43-rasm. 732-yil, Puate 
jangi
Õàlifàlikdà yer-mulk munîsàbàtlàri. Àràblàr istilî qilgàn 
bàrchà màmlàkàtlàrdàgi yerlàr dàvlàtniki dåb e’lîn qi-
linsà-dà, àmàldà àvvàlgi egàlàri qo‘lidà qîlàdi.
Suriya và Erîn istilî etilgàch, zodagonlàr õàlifàgà bîsib 
îlingàn yerlàrni tàqsimlàsh tàklifi bilàn murîjààt qilàdilàr. 
Låkin õà 
lifà Umàr yerni egàlàridà qîldirishni buyuràdi.
Istilî qilingàn màmlàkàtlàr 
hukm 
dîrlàri, jànglàrdà hàlîk bo‘l-
gàn àmàldîrlàr, hîkimiyat vàkillàri 
yerlàri õàlifàlik õàzinàsigà o‘tgan. 
Bundày yerlàr nihîyatdà kàttà mày-
dînlàrni tàshkil etgàn.
Àràblàr jîriy etgàn yer sîlig‘i – 
õirîj hîsilning 1/3 qismini tàshkil 
et 
gàn. Islîmni qàbul qilmàgàn bîy-
làr dàn 48, o‘rtàhîllàrdàn 24, kàm -
bàg‘àl dåhqîn và hunàr 
mànd 
làrdàn 12 dir 
hàmdàn jizya 
sîlig‘i îlingàn. Chîr 
và mîllàri và sàvdîdàn olingan zà kît 
1/40 hissàni tashkil etgan. Õàlifàlikdà qullar måhnàtidàn 
hàm fîy dàlànil gàn.
Àràblàrgà qàrshi õàlq qo‘zg‘îlînlàri. VIII–IX àsrlàrdà 
istilî qilin 
gàn màmlàkàtlàrdà qàtîr õàlq qo‘zg‘îlînlàri 
bo‘lib o‘tgàn. Iroqning Kufà shàhridà 685–687-yillarda 
bo‘lgàn qo‘zg‘îlîndà àràb và fîrslàr – shahar kàm-
bàg‘àllàri và hunàrmàndlàr qàtnàshgàn.
O‘rtà Îsiyoning jànubi Màrv vîhàsidà 747-yilda bosh-
langan Àbu Muslim bîshchiligidàgi qo‘zg‘îlîndà àhîlining 
bàrchà tîifàlàri ishtirîk etàdi. Qo‘zg‘olon Movarounnahr 
va Xurosonni qamrab oladi. Abu Muslim boshchiligida-
gi qo‘zg‘îlîn nàtijàsidà Umàviylàr hukmrînligi tugàtilib, 
õàlifàlikdà bîshqàruv yangi sulîlà Àbbîsiylàrgà o‘tàdi.
Arab xalifaligi 630–1258-yillarda hukm surgan. 
Unda Umaviylar (661–750) va Abbosiylar sulolalari 
(750–1258) hukmronlik qilgan.
Mîvàrounnàhr màrkàzi Sug‘diyonàdà 769–783-yillàr-
da M
uqànnà bîshchiligidà yirik õàlq qo‘zg‘îlîni bo‘lib 

---

53
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
o‘tàdi. Qo‘zg‘î 
lînchilàr uzîq yillàr 
àràb qo‘shinlàriga qarshi muvàffàqi-
yatli kurash olib boràdilàr. Îzàr-
bàyjîndà 815-yilda Bîbak bîsh-
chiligidàgi qo‘zg‘îlîn hàm 20 
yildàn îrtiq dàvîm etàdi. Tàriõdà 
«qizil ko‘ylàklilàr» nîmini îlgàn bu 
qo‘zg‘îlîn qàtnàshchilàrining shiîri 
quyidagicha edi: «Qirq yil qul bo‘lib 
yashàgàndàn bir kun îzîd bo‘lib 
yashàgàn ma’qul!».
Õàlq qo‘zg‘îlînlàri, urushlàr, 
hîki 
miyat uchun kuràshlàr õàlifàlik-
ning siyosiy inqirîziga sabàb bo‘là-
di. Õàlifàlikdàn ajrab chiqqan bi-
rinchi mustàqil àmirlik 756-yilda Ispàniyadà tàshkil 
tîpadi. U Õ àsrdàn Qurdîbà (Kordova) àmirligi nîmini 
îladi. IX àsr 
dàn Misr, Erîn, Mîvàrîunnàhr và Xuroson 
mustàqillikkà erishàdi. Àbbîsiylàr qo‘lidà Yaqin Sharq và 
Àràbistîn yarimîrîli qîlàdi, õî 
lîs. Mo‘g‘ul õîni Õuloku 
1258-yilda Bag‘ 
dîdni egallagandan so‘ng, Àràb õàlifàligi 
barham topadi.
1. Xalifalikning dastlabki 20 yillik tarixidan o‘qigan 
va bilganlaringizni so‘zlab bering.
2. Xaritadan arablar istilo qilgan mamlakatlarni 
ko‘rsating.
3. Xalifalikka kirgan noibliklarda qanday soliqlar 
joriy etilgan? Ulardan qaysilari avval ham 
bo‘lgan?
4. Arablarga qarshi xalq qo‘zg‘olonlari bo‘lgan 
joylarni ko‘rsating va ularning sabablarini ay-
ting.