Tarix-7 2017.(Uzb). indd
Download 3.8 Mb. Pdf ko'rish
|
7-sinf-Jahon-Tarixi
- Bu sahifa navigatsiya:
- Chàndràguptà I
- Màmlàkàtdà siyosiy tàrqîqlik.
- Syuàn Szyan
- Màhmud G‘aznaviy
12-§. HINDISTÎN
Màmlàkàtdàgi ichki vàziyat. Kushînlàr impåriyasi ning inqirîzidàn so‘ng, Hindistîndà hîkimiyatni egàllàgàn 44-rasm. Bobak boshchiligidagi qo‘zg‘olon 54 II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO Chàndràguptà I (320–340) guptàlàr sulîlàsigà àsîs sîlàdi. Guptalar davlatining poytaxti Pataliðut ra shahri bo‘lgan. IV àsrning so‘ngida – guptàlàr impåriyasi gullab-yash- naydi. Ayni shu pàytdàn boshlab Hindistîndà yer egaligi munîsàbàtlàri vujudga keladi. Hukmdîrlàr o‘z yaqinlàri – àmàl dîrlàri, hàrbiy bîshliqlàrigà yer-mulklàr in’îm etganlar. Nàti- jàdà, yirik yer egà làri tàbàqàsi shàkllànàdi. Ulàr dåhqînlàrning sîliqlàr to‘là shidàn tàshqàri, måhnàt màj bu riyatlàrini o‘tashini hàm joriy etadilar. Ilk o‘rtà àsrlàrdà màmlàkàt àhî lisining kàstà-vàrnà (tîifà)làrgà bo‘ li ni shi: bràõ mànlàr, kshàtriy- làr, vàyshilàr và shudràlàr sàqlànib qîlàdi. Hindistîndà shàkllàngàn ijtimoiy munîsàbàtlàr sîf fåîdàl ko‘rinishdà bo‘lmàsdàn, qulchilik udumlari hàm ma’lum dàràjàdà sàqlànib qîlgàn. Àmmî qullàr mehnatidan ishlàb chiqàrishdà emàs, ko‘pinchà uy yu- mushlarida fîydàlànishgàn. Xo‘jàyin qulni yegulik bilàn ta’minlàshdàn tàshqàri unga yilda bir màrtà kiyim hàm îlib bårgàn. Màmlàkàtdà siyosiy tàrqîqlik. VI àsrdà Hindistînga bîstirib kirgàn eftàliylàr hujumlàri îstidà guptàlàr impåri- yasi pàrchàlànib, istilîchilàr màmlàkàtning kàttà qismini qo‘lgà olàdi. VII àsrdà Hindistîndà bo‘lgàn Xitîy tàriõchisi Syuàn Szyanning yozishichà, undà 70 gà yaqin kàttà-kichik knyaz liklàr bo‘lgàn. Knyazlar bilan rîjàlàr o‘rtàsidà ti- nimsiz urushlàr bo‘lib turgàn. Qo‘lgà kiri tilgàn o‘ljàlàr, yerlàr g‘î liblàr îràsidà tàqsimlàngàn. In’îm etilgàn yer màydîni gràss («bo‘làk» yoki «qultum») dåb nîmlànib, uni îlgàn shàõs hàrbiy õizmàt o‘tàb bårishi lîzim bo‘lgàn. O‘z õînà dînigà mànsub bo‘lmàgàn amaldorlàrgà rîjàlàr yerni ma’ lum muddàtgà foydalanishga bårgànlàr. Bundày yerlàr pàttà («yorliq» yoki «yorliqqà îlingàn yer») dåb 45-rasm. Guptalar davridagi temir ustun. V–VI asrlar 55 II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO nîmlàngàn. Pàttàdàn àlîhidà õizmàt ko‘rsàtgàn kishilàr- ni tàqdirlàsh uchun hàm fîydàlànishgàn. Mulkchilik munîsàbàtlàri mustàhkàmlànib bîrishi bilàn pàttà yerlàri hàm àvlîddàn-àvlîdgà o‘tàdigàn mårîsiy mulkkà àylànà boshlagan. O‘zàrî urushlàrdàn kuchsizlànib bîrgàn Hindistîn- ni chåt bîsqinchilàr hàm tàlàgànlàr. Õususàn, Àràb õàlifàli gining pàrchàlànishidàn vujudgà kålgàn musul- mîn dàvlàtlàri hukmdîrlàri XI àsrdà Hindistîngà hujum bîshlàydilàr. G‘àznà hukmdîri Màhmud G‘aznaviyning qo‘shinlàri XI àsr bîshlàridà màmlàkàt shimîligà 17 màrtà bîsqinchilik yurishlàri uyushtirgàn. Ma’lum muddàt o‘tib Hindistînning shimoliy qismi musulmîn hukmdorlàri tîmînidàn to‘liq bîsib îlinàdi. Download 3.8 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling