11-§. ÀRÀB ÕÀLIFÀLIGI
Õàlifàlikning vujudgà kålishi.
Muhàmmàd (s.a.v.) vàfîtidàn kå-
yin uning yaqin sàfdîshi Àbu Bàkr
(632–634) õàlifàlikkà («o‘rin bîsàr»)
sàylànàdi. Uning bîsh
qàruvi davridà
Àràbistîn yarimîrîli àhîlisi islîmni
to‘liq qàbul qildi. Kåyingi õàlifa
Umàr (634–644) islîm dunyosidà
o‘zining sàxiyligi, àdîlàtpàrvàrligi
và din mà
sàlàlàridà qà
t’iyligi bilàn
shuhràt qî
zîngàn. Uning dàvridà àràblàr Fàlàstin, Suriya,
Misr và Liviyani, Erînning kàttà qis
mini istilî qilgànlar.
Usmîn õàlifàligi davridà (644–656) Erîn to‘
liq bîsib
îlingàn. Arab qo‘ shinlàri Dîg‘is tînni egàl làb, Àmu dàryo
sîhil
làrigà chiqàdi. Usmîn dàv
ridà Qur’în îyatlàri to‘p-
lànib yagona kitîb hîligà kåltirilgàn. So‘nggi õàlifa Àli
(656–661) hukmrînligi o‘z ràqiblàri bilàn to‘õ
tîvsiz
urush làrdà o‘tadi.
Õàlifàlik qo‘shinlàri VIII àsr bîsh
làridà Shimoliy
Àfrikàni to‘liq bo‘y
sundiràdi. Toriq ibn Sàid bîshchiligidà
arablar qo‘shini 711-yilda kåyinchalik uning nîmi bilàn
àtàlgàn Gibràltàr (Jabal at-Toriq – «Toriq to
g‘i» so‘zi-
dan) bo‘g‘îzidàn o‘tib, Is
pàniyani bîsib îlàdi. Yevropagà
yurishlàr Bîrdî shàhri bo‘sàg‘àlàrigà qàdàr dàvîm etàdi.
Puàtå jàngidà 732-yilda frànklàr hukmdîri Kàrl Màrtåll
àràblàrni yångib, ulàrning Yevropagà yu
rishlàrigà chåk
qo‘yadi.
Sharqdà àràblàr Kàvkàzîrti và
O‘rtà Îsiyoni bîsib îlib, àhîlini
islîm dinigà kiritàdilar. Õàlifàlik-
ning Sharqqà yurishlàri O‘rtà Îsi-
yodà Tàlàs, Hindistîndà Mo‘ltîngà
qàdàr dàvîm etàdi. Nàtijàdà, VII–
VIII àsrning birinchi yarmidà ulkan
hududlàrni egàllàgàn dàvlàt – Àràb
õàlifàligi tàshkil tîpadi.
41-rasm. Arab xalifaligi
jangchisi
42-rasm. Toshkentda
saqlanayotgan xalifa
Usmon Qur’oni
52
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
Do'stlaringiz bilan baham: |