60
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
fîrslàr, sug‘diylàrgà nisbàtàn qîlîq edilàr. Àmmî
ushbu
õàlqlàr mà
dàniyatini o‘zlàridà
singdirib, yanàdà yuksàkrîq
màdà
niyatning vujudga kelishigà shàrîit yaràtdilàr. Õu-
susàn, õàlifà
Horun ar-Rashid sàrîyidà IX àsr bîshlàridà
«
Bàyt ul-hikmà» – «Dînishmàndlik uyi» tàshkil etilàdi.
Bu dàvrdà àniq fànlàr – màtåmàtikà, àstrînîmiya,
gåîgràfiyaning tàràqqiyoti kuzàtilib, bu jàràyon hunàr-
màndchilik và sàvdîning yuksàlishiga olib kelàdi. Zàmîn-
làr o‘tib õàlifàlikdà iõtirî qilingàn glîbus và usturlob (ast-
rolyabiya)dàn bàrchà màmlàkàtlàrdà fîydàlànà bîsh
lànàdi.
Yevropa tibbiyoti esà XVII àsrning o‘rtàlàrigà qàdàr
bilim
và àmàliy tàvsi
yalàrni O‘rtà Îsiyodà yåtishib chiqqàn
àllîmàlar –
Àbu Àli ibn Sinî va
Àbu Bàkr àr-Rîziy
àsàrlàridàn îlgàn.
Vàtàndîshimiz
Muhàmmàd Õîràzmiy (IX àsr)
màtåmàtikà tàriõidà birinchi bo‘lib àlgåbrà fànigà àsîs
sîlàdi. Màtåmàtikàdà fîydàlànà bîshlàngàn hind ràqàm-
làri kå
yinchàlik Yevropagà àràb ràqàmlàri nîmi bilàn
tàrqàlàdi.
Bag‘dîd và Dàmàshqdà ràsàdõînàlàr bàrpî etilib,
ulàr
dà muràkkàb o‘lchîv
làrdàn fîydàlàngàn àstrînîm-
làr yer shàrining meridianini hisîblàb chiqàdilàr. Àràb
sàyyohlàri yevropaliklàrdàn bir nåchà àsr àvvàl Hindistîn
và Õitîydà, Àfrikà và Sharqiy Yevropaning eng chåk
kà
hudud
làridà bo‘lib qàytàdilàr.
Àl-Ma’sudiy,
Ibn Dàst,
Ibn
Do'stlaringiz bilan baham: