Tarix-7 2017.(Uzb). indd
Download 3.8 Mb. Pdf ko'rish
|
7-sinf-Jahon-Tarixi
- Bu sahifa navigatsiya:
- 63-rasm.
Hunàrmàndchilik. Sharq hunàr
màndlàri iðàk gàzlamalàri, zåb-ziynàt buyumlàrining kàttà qismini chåt màmlàkàtlàrgà sîtish uchun ishlàb chiqàrgànlàr. Îsiyo và Shimoliy Àfrikà shaharlàridà hàm hunàr- mànd chi lik sexlari shaharlàr bilàn bir pàytdà vujudgà kål gàn. Sharqdà dàstlàb shahar àhîlisi sîliqlàrdàn îzîd qilingàn. Vàqt o‘tib sàvdîgàr và hunàrmàndlàrdàn hàm turli sîliq làr îlinà bîshlagan. Àràb õàlifàligi, Yaponiya, Õitîydà ustà và sàv dîgàrlàrdàn sîliqlàrni såx îqsîqîllàri yig‘ib bårgàn. Õitîydà bàrchà ustàlàr sex a’zîsi bo‘lishlàri màjburiy etib qo‘yilgan. Hunàrmàndchilikning eng muhim sîhàlàri Õitîydà yuksàk tàràqqiyotgà erishgàn. Õususàn, fàqàt õitîyliklàr 600–700 kishi và yanà ko‘plàb yuk sig‘àdigàn yirik kåmàlàr – jînkàlàrni qurishgàn. Buyuk Ipàk yo‘li chîrràhàsidà jîylàshgàn O‘rtà Îsiyo shaharlàri trànzit sàvdî màrkàzlàri edi. Chåt ellik sàvdîgàrlàr Sàmàrqànd qîg‘îzi và gàzlamalàrini, G‘ijduvîn kulîl- chiligi buyumlàri-yu, màrvlik ustàlàr gàzlamalàri va kiyimlàrini yuqori bàhîlàgànlàr. O‘rtà àsrlàrdà erînlik ustàlàr pàr chà, iðàk gàzlàmà làri, jun gilàmlàri bilàn shuhràt qîzîngàn. Erîndàn sàvdîgàrlàr po‘làtdàn yasàlgàn qurîl- àslàhà, mis và kumush idishlàrni õàrid qilgànlàr. 62-rasm. Jonka 77 III BOB. JAHON XALQLARI O‘RTA ASRLARNING RIVOJLANGAN DAVRIDA 63-rasm. Osiyo bozori Sàvdî. Àràb õàlifàligi, Tàn impåriyasi và Dåhli sultîn- ligi singàri yirik màrkàzlàshgàn dàvlàtlàrning pàydî bo‘lishi sàvdîni yuqori dà rîmàd mànbàigà àylàntirdi. Uzîq Sharq- dàn O‘rtà yer dångizigà qàdàr hu dudlàrdà fàqàt kàrvîn yo‘llàri îrqàli sàvdî îlib bîrilmàgàn. Fîrs ko‘rfàzi và Qi- zil dångiz îrqàli àràb, hind, õitîy sàvdîgàrlàrining o‘nlàb kå màlàri suzgàn. Îsiyodàn fàrqlirîq, Àfrikàning iqtisîdiy qîlîqligi, undàgi uzluksiz urushlàr, qit’àning õîmàshyo, tuz, îltin, fil suyagi, ziràvîrlàr, qismàn qullàr mànbàigà àylànishigà sàbàb bo‘lgan. Îsiyo bîzîrlàri o‘zining gàvjum và sårshîvqinligi bilàn ajralib turgàn. O‘rtà àsr bîzîrlàri ko‘pin chà sha- har darvozalari yaqinidà jîylàshgàn. Shahar ichidà kichkinà bîzîrlàr bo‘lib, ulàr ma’lum màh sulîtlàrni sîtishgà iõtisîslàshgàn. O‘rtà Îsi- yo và Erîndàgi yirik bîzîrlàr bir qànchà ràstà làrgà bo‘lingàn. Hàr bir ràstà ma’lum õildàgi mîl bilàn shug‘ul lànàdigàn sà- vdîgàrlàrni yoki turli kasb hunàrmàndlàrini birlàshtirgàn. Ilk o‘rtà àsrlàrdàyoq Bag‘dîddà, Ishbiliya (Såvilya) và G‘àrnîtà (Grànàdà – Ispàniya)dà màrdikîrlar bîzîrlàri bo‘l gàn. Sharq bîzîrlàridà hunàrmàndchilik ustàõînàlàri, do‘kînlàri hàm jîylàshgàn. Àyrim hîllàrdà ko‘chmà bîzîrlàr hàm tàshkil qilingàn. Ungà sàyyor sàvdîgàrlàr và àtrîfdàgi qishlîqlàrning o‘z màhsulîtlàrini sîtish ehtiyoji bo‘lgàn àhîlisi to‘plàngàn. Yaponiyaning o‘rta asr shaharlari: Nara va Xeyyan budda ibodatxonalari yaqinida, Otsu chorrahada va karvon yo‘li bo‘ylab; Xyogo, Sapai shaharlari dengiz sohilida; qal’a yaqinida esa Nagoya shahri qurilgan. 1. Xaritadan Osiyo mamlakatlarining o‘rta asrlardagi yirik shaharlarini ko‘rsating. 78 III BOB. JAHON XALQLARI O‘RTA ASRLARNING RIVOJLANGAN DAVRIDA 2. Osiyo va Yevropa shaharlarining paydo bo‘lishi hamda yuksalishida qanday umumiylik mavjud? 3. Osiyo shaharlari hayoti haqida nimalarni o‘qidingiz. Hikoya qilib bering. Download 3.8 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling