Toshkent farmatsevtika instituti

to 'q im a la rn i  yem irad igan  yok i  u larni d estm k siy a g a  o lib  k ela d ig an  
m iq d orlard a  g en eratsiya  b o 'lish i  va ja m la n ish i  m u m k in .  B u n d a y  
apparatura jarroh lik  apparatlar turiga kiradi.  U ltratovu sh  terap evtik  
apparatlar v a  ultratovushli p ic h o q ,  n ur b ila n  d a v o lo v ch i apparatlar 
h am d a lazer skalpel,  issiqlik va sovuqlik b ila n  d a vo lov ch i apparatlar 
m avjud.  D a v o la s h  apparatlarning k atta g u ru h iga  o rg a n izm g a  d ori 
v o sita la m i  yu b o rish g a   y o rd am   b erad igan   ap paratlar  —  a e r o z o l- 
terap iyad a foyd a la n ila d ig a n   in ga latsiya apparatlari kiradi.
A p p aratlar  sifatin i  b a h o la sh d a   u lar  t a ’m in la y d ig a n   d a v ola sh  
s a m a r a s ig a   e ’t i b o r   b e r ila d i.  D a v o l a s h   s a m a r a s i  a p p a r a t -  
g en er a to rd a n   vaq t  b irligid a  u za tilg a n   fo y d a li  q u w a t  m iq d o rig a  
b og'liqdir,  sh u n in g  u ch u n  davolash  apparatning asosiy tasniflaridan 
biri  —  ta rtib ga  so lish   m u m k in   b o 'lg a n   c h iq is h   q u w a tid ir.
A p p a ra tn in g  m u h im  te x n ik  tavsifi  —  u n in g  h a jm i va vaznidir. 
B u y u m n in g  v a zn i m e ’yorlashtiriladigan tavsiflarga kiradi  va q o 'ld a  
k o 'c h m a  apparatlar u ch u n  25  kg d an  va tash ish  k o 'c h m a  apparatlar 
u c h u n   8 0 — 100  kg  d a n   o rtm a slig i  kerak.
H ajm lari va vazn id an  tashqari,  apparatlar h am d a  asb o b la m in g  
te x n ik   sh artlarid a  elek tr  q u w a t   m a n b a y ig a   tu tash tirad igan   sim , 
k abel  yok i sh la n g  u zu n lig i k o'rsatilad i. A p p a ra tn in g  ish la sh  tartibi 
va  ish lash ga  tayyorlik   vaqti  h a m   T S h la rd a   m e ’yorlash tiriladi.
A p p aratu ra  q abu l  q ilin a y o tg a n d a  b u y u m  p asp ortid a  k o 'r sa ti- 
lad ig an  b u tlik n i  tek sh irish ga  a lo h id a   e ’tib o r  qaratiladi.
14.1.  Elektr  davolash  apparatlari
D o im iy   elek tr  tok i  va  elek tr  m a y d o n i,  p ast  c h a sto ta li  im p u ls 
tok i  fo y d a la n ila d ig a n   past  ch a sto ta li  ap paratu ra  h a m d a   yu q ori
248

ch a sto ta li  to k ,  o 'zg a ru v ch a n   elek tr  m a y d o n i  yuqori  ch a sto ta li 
m a g n it  m a y d o n i,  e le k tr m a g n it  toM q in la ri  fo y d a la n ila d ig a n  
apparatlar farqlanadi.
Galvanizatsiya va galvanoterapiya  (elektroforez) apparatlari 
k o 'p in c h a  d ori  m od d alar b ilan  birga q o ‘llaniladigan  q iyosan  katta 
b o im a g a n   k u ch g a   d o im iy   o 'z g a r u v c h a n   to k   b ilan   d a volash ga 
m o'ljailangan .
Dori  elektroforez 
—
  teri  yok i  sh ilim sh iq   q a tlam lar  orqali 
o rg a n izm g a   d o im iy   to k   b ilan   bir  p a y tn in g   o 'z id a   yuborish  bilan 
g a lv a n iz a tsiy a n i  q o 'sh ib   a m a lg a   o sh ir ila d ig a n   d a v o la sh   usuli. 
G a lv a n ik   to k   m arkaziy  va  v eg e ta tiv   asab   tiz im in in g   fu n k sion al 
h o la tig a   m e ’y o rla sh tiru v ch i  t a ’sir  o 'tk a z a d i,  q o n   va  su y u q lik  
a y la n is h in i  y a x s h ila s h g a   y o r d a m   b e r a d i,  yu rak   to m ir la r in i 
k e n g a y tir a d i,  y u ra k n in g   fu n k s io n a l  im k o n iy a tla r in i  o sh ir a d i, 
k is lo r o d   k u c h la n is h in i,  m io k a r d a d a   g lik o g e n   A T F   ta r k ib in i 
k o'p a y tira d i,  a sa b -m u sh a k   ap parati  u y g 'o n ish ig a   t a ’sir q ilad i.
G alvan izatsiya va dori vositalari elek troforezini am alga oshirish 
u c h u n   turli  x il  ap paratlar  —  A G N - 1 ,   G N - 2 ,   A G N - 3 2   h a m d a 
p ortativ A G N - 3 3 ,  A G V K -1 ,  “ P o to k “  apparatlaridan foydalaniladi 
(5 8 -r a sm ):
58-rasm.
  Galvanizatsiya va franklizinatsiya  apparatlari:
1—galvanizatsiya uchun  50 mA gacha devor apparati; 2—galvanizatsiya 
uchun  50 mA gacha portativ apparat; 3—oyoq  va  qo ‘llam i galvanizatsiya 
qilish  uchun  4 vannali apparat; 4—franklizinatsiya apparati;
5—galvanizatsiya uchun devor apparati.
249

Galvanizatsiya  uchun  “Potok”  apparati
 
b it ta   b e m o r g a  
m uolajalar o 'tk a z ish g a   moM jallangan v a   elek tr xa v fsizlig in in g   11- 
toifasi  b o 'y ic h a  ta y y o rla n g a n ,  sh u n in g  u c h u n   yerga  u lash n i  talab 
q ilm aydi.  A p p a ra t  turli  shakl  va  oM chovlardagi  p la stin k a sim o n  
elek trodlar  b ila n   b u tla n g a n   h a m d a   g in e k o lo g ik ,  s to m a to lo g ik   va 
oftalm ologik b em orlaiga m axsus elektrodlar bilan m uolajalar qilishga 
moM jallangan.  M ijo z   u c h u n   to k   ravon  h o ld a   0   d an   5  m A  g a ch a  
tartibga solin ad i.  T arm oq d an  iste’m o l q ilin adigan  q u w a t  15 W  dan 
ortm ayd i.  A p p a ra t  vazn i  3  kg.
“ P o to k ”  ap parati  b ila n   d o im iy  to k  va  issiq lik   van n a la ri  b ilan  
q o ‘s h ilg a n   t a ’sir  o M k azish   m o M ja lla n g a n   4   k a m e r a li  G K - 2  
v an n alard a  ( 5 8 - 3   ra sm )  g a lv a n iz a tsiy a   q ilis h   u c h u n   q u r ilm a  
butlanadi. T o 'p la sh g a  4  ta  van na kiradi:  2 tasi q o 'lla r u ch u n ,  2 tasi 
o y o q la r   u c h u n .  H a r  b irig a   2  ta d a n   gra fit  e le k tr o d   so lin g a n . 
E lektrodlar  t a ’sir  o 'tk a zila d ig a n   jo y g a   q o 'y ila d i  va   re zin a   yok i 
egilu v ch i  m a to d a n   ela stik  b in tlar b ilan   fik sa tsiy a q ilin a d i.
T erilar  v a   elek tr o d   q o 'y ish   o ra lig 'id a   filtrlo v c h i  q o g 'o z   y ok i 
dori  m o d d a n in g   1— 5  %  eritm asi  b ila n   n a m la n g a n   1— 3  qavat 
d oka jo y la sh tirila d i.
O g 'iz  b o 's h lig 'in i  galvan iza tsiya   q ilish   u c h u n   m a x su s  G R - 2  
a p p a r a ti  is h la b   c h iq a r ila d i,  u sh b u   a p p a r a t  b ila n   p u lp itla r , 
p arod on tlar va b o sh q a  sto m a to lo g ik  k asallik lar d av o la n a d i.
Franklinizatsiya
 
—  yu qori  k u c h la n ish li  ( 5 0 — 6 0   k V   g a ch a ) 
d o im iy   elek tr  m a y d o n i  yord am id a  d a v o la sh   u c h u n   ish la tila d ig a n  
usul.
Franklinizatsiya uchun AF-3 apparati
 
( 5 8 - 4   rasm )  —  statistik  
jon  deb a talad igan  usul b o 'y ic h a  yuqori  k u ch la n ish li d o im iy  elek tr 
m a y d o n i  b ila n   d a v o la sh g a   m oM jallangan.  E le k tr   m a y d o n id a n  
tash q ari,  ig n a s im o n   elek tr o d d a   h a v o n i  io n la sh tir a d ig a n   elek tr 
razryadi  h o sil  boM adi.  B u n in g   n atijasida  a e r o io n la r ,  o z o n ,  a z o t 
oksidlari  p a y d o   boMadi.  M a y d o n d a   y o tg a n   m ijo z  b u   razry ad la m i 
“elek tr y e lp ig 'ic h ”  d eb   h is  etadi.
F u n k sio n a l  k asalliklar  S P S   (m ig r en ,  u y q u sizlik ,  g ip e r to n ik  
kasallik,  b ro n x ia l  a stm a ),  teri  q ic h im a si,  tr o fik   yaralar,  sek in  
b ita d ig a n   in f e k s io n   y a ra la r  d a v o la s h   u c h u n   a lo m a t la r   d e b  
hisoblanadi.
250

A p p arat bir n ech ta  elek tro d la r b ilan  butlanadi:  u m u m iy  t a ’sir 
k o ‘rsatish  u ch u n   (p alla);  2  — jo y g a  ta ’sir o'tk a zish   u ch u n   (d oirali 
va ch o'zin ch o q  shaklda).  M uolaja  10— 15 daqiqa o ‘tkaziladi, davolash 
kursi  10— 12  kunni  tash k il  etad i.
Impulsli tok bilan terapiya
 
apparatlari  a sa b -m u sh a k   tizim ig a  
to k n in g  d avolash   ta ’siri tu fayli fizioterap iyad a k en g ishlatilad i.
Elektruyqu
 
—  m arkaziy asab tiz im i  (M A T ) g a  k ic h ik  d avom li 
to 'g 'r i  burchakli  sh akld a  m a r o m li  im p u lslar b ilan   q o 'z g 'a tu v ch in i 
bir m arom ligi natijasida am p litu d a va past chastotali ta ’sir o'tkazishi 
b osh   m iy a  q ob ig'i  ich id a  to 'x ta sh i  va u y q u n in g rivojlan ishiga olib  
k eladi.
E le k t r u y q u   u c h u n   a p p a r a t la r   a s a b - r u h i y   k a s a llik la r , 
g ip e rto n iy a ,  astm a  k asalliklari,  p aron d o n titla r,  p ara d on tozlar, 
y u z   ja r o h a tla r in i  d a v o la s h g a   m o 'lja ila n g a n .  “ E le k tr o so n -1  ” , 
“ E le k tr o s o n -2 ” ,  “ E le k tr o s o n -3 ” ,  “ E le k tr o s o n -4 T ”  apparatlari 
q o'llan ilad i.
“ E le k tr o so n -3 ”  apparati  bir p a y tn in g  o 'z id a  4  n afar b em orga 
m uolaja o'tkazishga m o'ljailangan.  U  o'zgaru vch an  to k  tarm og'idan 
ishlayd i.  M etall q obiqqa o 'm a tilg a n  va yerga u la n ish i ta q o z o  etadi. 
K o 'z g a  va q uloq  o 'y ig 'i orq asidagi o'sim talar soh asiga  q o'yilad i.
D ia d in a m o te r a p iy a  —  yarim   sin u so id a l sh ak ld ag i  1  so a td a   50 
y o k i  100  H z   ch a sto ta li  d o im iy   im p u lsli  to k   b ila n   t a ’sir  o'tk a zish  
u su lid ir.  D a v o la sh n in g   u sh b u   u sulli  b irin ch i  m arta  fransu z  o lim i 
P.  B e m a r   (1 9 2 9 )  to m o n id a n   ixtiro  q ilin gan .
L a t  y e g a n   jo y la r ,  c h o 'z ilis h la r ,  ra d ik u litla r,  m io p iy a la r , 
toksitlar, tem iratki,  asab kasalliklar va b oshqalar d iad in am oterapiya 
u c h u n   aso siy  a lo m a tla r h iso b la n a d i.
Diadinamik  toklar  bilan  davolashda  quyidagi  apparatlar 
ishlatiladi:
 
“T o n u s -1 ” ,  “ T o n u s - 2 ” ,  “ M o d e l- 7 1 7 ” ,  “ D ia d in a m ik - 
D D 5 A ” ,  “ B io p u lsa to r” ,  S N I I M - 1 .
“ T o n u s - 1 ”  ap p arati  y e r g a   u la s h n i  ta la b   q ilm a y d i,  m eta ll 
q o b iq q a   o 'm a tilg a n .  A p p a r a tn in g   o ld in g i  p a n e lid a   q u yid agilar 
joylashtirilgan:  m illia m p e rm e tr,  o ssillo sk o p  ek ra n i,  m u o la ja  so a ti, 
m ijo z  to k in i  m e ’y o rlo v ch i tu tq ic h ,  m ijo z  q isq ich larid agi  qutblarni 
o'zgartirgich ,  toklar (to k n in g  9  ta tu ri)n in g  ayrim  turlarini  q o'sh ish  
k lavish lari,  o 'lch o v la r i  4 3 0 x 1 6 0 x 3 8 0   m m ,  v a zn i  9  kg  d an   ortiq
251

em a s. A p p arat elek rod lar va  elek tr tu tq ich la r b ila n  birga ja m la m a  
h o lid a  y etk azib  beriladi.
D iad in am oterap iyani o ‘tk azish da galvanizatsiya v a  elektroforez 
paytidagi talablarga am al qilinadi.  E lektrodlar q o ‘rg‘osh in  plastinka 
va y u m sh oq  gidrofil qistirm adan tayyorlanadi.  Q o 'sh im ch a  ravishda 
d ia m etri  2  va   5  sm   d u m a lo q   h a m d a   ch a sh k a sim o n   elek trod la r 
m avjud.  M u ola ja d a n   a w a l  ta ’sir  o 'tk a z ish   soh a sid a g i  t e m i  va 
ep iteliy n i  k etk azish   u c h u n   y axsh ilab   h o ‘l  ta m p o n   b ila n   artiladi. 
M u olaja  p aytid a  elek trod lar  jo y la sh g a n   b u tu n   m a y d o n   b o 'y la b  
y en g il  k u yish ,  sa n ch q ila r va titro q  b ir m a r o m d a  h is  etilish i lo z im .
14.2.  Elektrostimulatsiya  apparatlari
E lektro stim u la tsiya   —
  m u a y y a n   a ’z o la r   y o k i  t iz im la m in g  
fa o liy a tin i  u y g 'o tish   y o k i  k u ch aytirish   m aq sa d id a   elek trd a vo la sh  
u su li.
E le k t r o s t im u la t s iy a   m u s h a k la r n in g   o 'z g a r u v c h a n l ig i g a  
a so sla n g a n .  M u sh ak larn in g  o 'zg a ru v ch a n lig i  d eg an d a,  a y n i  sh u  
a sa b -m u sh a k   apparati  u c h u n  x o s  b o 'lg a n   o d d iy  reaksiya  k e c h ish i 
te z lig i tu sh un ilad i:  te zlik  n e c h o g 'li b alan d  b o ‘lsa ,  o 'zg a ru v ch a n lik  
h a m  sh u n ch a lik  yuqori b o 'la d i.
E lektrostim ulatsiya t a ’siri ostid a  q o n  aylanish i va asab -m u sh ak  
ap parati trofikasi  yaxsh ilan ad i.  U   m u sh ak lar h a jm in i k en gaytirad i 
va ishlashga qodirligini orttiradi, asab elem entlarining o 'tk azu vch an - 
ligini tiklashga yordam  beradi va h okazo.  Elektrostim ulatsiya harakati 
b ila n   o rg a n izm d a   g o r m o n a l  regu latsiya  va   m o d d a   a lm a sh in ish  
jarayonlari  faollashad i.
E lektrostim ulatsiya m u sh ak  to n u si stim u la to m in g  b o ld ir -o y o q  
m u sh ak lariga  ta ’sir  o 'tk a z ish   y o 'li  b ila n   o p eratsiya d an   k ey in g i 
fib o tr o m b o z la m in g   o ld in i  o lis h   u c h u n   ish la tila d i.  E le k tr o s ti­
m u la tsiy a   k o'p ro q   asab  v a  m u sh a k  tiz im   p a ralich la rin i,  n evritlar, 
p o lio m iy e lit   o q ib a tla r i  va  u m u r tq a   p o g 'o n a n in g   ja r o h a tla r i, 
o sh q o z o n , ichak,  p eshob tufagi atopiyasini davolashda foydalaniladi.
E lek tro stim u la tsiy a   k a r d io lo g iy a d a   k e n g   ish la tila d i.  D e f ib -  
rilatsiya d eb  atalu vch i,  yu q ori k u ch la n ish li  (6   k V  g a ch a )  b irla m ch i 
e le k tr   zaryadi  to 'x ta b   q o lg a n   yu rak   ish in i  tik la sh g a  va  m io k a rd
252

infarktiga  d u c h o r   b o ‘lgan  b e m o m i  k lin ik   o ‘lim   h o latid an   x a lo s 
etishga qodirdir.
M azk u r  m a q sa d d a   2  guruhga  b o ‘lin a d ig a n   elek tro k ard io sti- 
m ulatorlar — tash q i va im plantatsiya q ilin u vch i  (ichiga kiritiluvchi) 
asboblar  ish latilad i.
Tashqi elektrokardiostimalatorlar
 
—  tib b iy   m uassasa  sh a ro i- 
tida va q tin ch a stim u latsiya —  rag‘batlantirish  u ch u n  foydalaniladi.
Implantatsiya  qilinuvchi  elektrokardiostimulatorlar
 
—
 
d oim iy rag‘batlantirishga moMjallangan.
A sab   v a   m u sh a k   tizim la r in in g   e le k tr o stim u la tsiy a si  k lin ik  
tibbiyot a m a liy o tid a  q o ‘llanish keng tarqalganligi va erishilayotgan 
n atijalar  m iq y o sig a   k o ‘ra,  elek tr  rag‘b a tla n tir ish n in g   y eta k c h i 
y o ‘nalishlaridan biri sanaladi.  H ozirgi vaq td a d u n y o m iqyosida har 
yili  salk am   2  m ln   n eyrom io ra g 'b a tla n tirg ich la r ishlab chiqarilad i 
va ishlatilm oqda.
O g ‘riqli  sin d ro m ,  nevralgiya,  rad ik u lit,  u m u rtq a  p o g ‘on asi 
o ste o x o n d r o z i,  artro z  va  b o sh q a  k asallik larn i  d a vo la sh   u c h u n  
o g ‘riqqa qarshi elek tm eyrorag'b atlan tirgich lar ishlatiladi.  O g'riqqa 
qarshi  “ D e lt a ”  n ey ro ra g ‘b atlan tirgich   b u la r ju m la sig a  kiradi:
—  “ D e lt a - 101”  —  birinchi og'riqqa qarshi k o ‘tarm a stim u lator
—  rag‘batlantirg‘ich ;
—  “ D e lt a - 1 0 2 ”  —  op eratsiyad an  k e y in g i  o g ‘riqni  q old iru vch i 
2 ta kanalli  ixtisoslan tirilgan   rag'b atlan tirgich ;
—  “D e lt a -3 0 1 ”  —  epidural va regional  elek tr rag‘batlantiruvchi 
an algeziya t o ‘p la m li  2  k analli  rag‘b a tla n tirg ich .
O g'riqq a  q arsh i  E T N S - 1 0 0 -1   va   E T N S - 1 0 0 - 2 ,  “ E lim a n - 
101” ,  “ E lim a n - 2 0 6 ” ,  “ E lim a n -4 0 1 ”  rag‘b a tla n tirg ‘ich lar  k en g  
tarqalgan.
Jarohatlar v a  sk elet  mushaklari h a m d a  b o sh q a  tayanch-harakat 
apparatlari  k a sallik larin in g  old in i  o lis h   d a v o m id a ,  p arh ezlar  va 
tu rlich a   p a ra lich la rd a   e le k tr o m io stim u la to r   (E M S )la r n i  ish lab  
ch iqarish   va  ish la tilish i  o 'sib   b o rm o q d a ,  ch u n k i  ularnin g  gavd a 
tu r ish in in g   b u z ilis h i,  s k o lio z ,  y a ssi  k a ftlilik   p a y tid a   m u sh a k  
apparatini  m u sta h k a m la sh  vositasi  sifatid a  a h am iya ti  kattadir.
E lektrrag‘b a tla n tirg ich la r a sa b -m u sh a k  tiz im in in g  fu n k sion al 
h olatini tashxislash va davolashda ishlatiladi:  asab lam in g u yg‘onishi
253

va  o ‘z g a r u v c h a n lig i,  n e v r o lo g iy a d a   v a   tik la sh   d a v o la n is h d a  
m ushaklar  h o la tin i  ta ’m in la sh g a  x izm a t  qiladi.
S o ‘nggi vaqtda yangi y o 'n a lish   katta sur’atlarda rivojlanm oqda
— estetik  tib b iyot va sportga moM jallangan m iostim u latorlar.
E l e k t r o   s t i m u l a t s i y a   u c h u n   q u y i d a g i   a p p a r a t la r d a n  
fo y d a la n ila d i:  U E I - 1 ,   S N I M - 1 ,   T o n u s - 1 ,  A S I - 2 ,  A S M - 2 , 
A S M -3 ,  U Z I - 1 ,  “A m p lip u ls -3 T ” ,  S t im u l- l,  S tim u l-2 .
14.3.  Yuqori  chastotali  apparatlar
In d u kto m eriya   —
  ta n a   sath iga   q o'y ila d ig a n   elek tro d -k a b el 
o ‘ram lar atrofida h osil b o 'la d ig a n  yuqori ch a sto ta li  elek tr m agn itli 
m ay d on   hal  q ilu vch i h isob lan gan   d avolash  usuli.  M azk u r m a y d o n  
ta’sirida to'q im alam ing 6— 8 sm  tubida n am oyon  bo'lishi  issiqlikning 
h osil  b o 'lish ig a   o lib   k elad igan   in d u k atsion   b o 'r o n li  to k la r  p ay d o 
bo'ladi.
I n d u k to m e r iy a   s fm k te r la r g a ,  ic h a k ,  b r o n x la r ,  to m ir la r , 
buyraklar,  safro  p ufagiga  a n tip la z m a tik   ta ’sir  o 'tk a za d i.
T a y a n ch -h a ra k a t  apparati,  k ich ik  to s  a ’zolari,  p esh o b   p u fagi, 
sekretsiya  b ezla ri,  h a zm   a ’zo la ri,  L O R -a ’zo lar,  n efrit,  artrit  va 
artroz  k abi  o 'tk ir   h a m d a   su ru nk ali  xastalik lar  in d u k to m e r iy a  
yord am id a  davolash   alom atlari h isob lan adi.
S a n o a td a   to 'lq in   u zu n lig i  2 2 ,1 2   m   li  1 3 ,5 6   m G s  ch a sto ta d a  
ish layd igan   IK V -4 ,  D K V -2   kabi  q isqa  to 'lq in li  in d u k to m eriy a  
uch un   apparatlar  ishlab  ch iq arilad i.  D K V -2   apparati  sta tsio n a r 
foyd alanish ga  m o'ljailan gan ,  m etall qobiqqa o 'm a tilg a n .
IK V -4   apparati  —  k o 'c h m a   (vazn i  100  k g),  k u c h la n ish i  127 
va  200  V  b o 'lg a n   o 'zg a ru v ch a n   to k  ta rm og'id an   ish layd i. A p p arat
2 ta rezon ansli  induktor,  in d u ktor-k ab el va g in ek olog ik  b em orlarn i 
d avolash   u c h u n   ap plik atorlar  to 'p la m i  b ilan   b u tlan gan .  H a r  bir 
ap p lik ator  apparatga  tu tash tirish   u ch u n   sim   b ila n   ta ’m in la n g a n .
14.4.  Ultrayuqori  chastotali  —  UVCh-terapiya apparatlari
U V C h -te r a p iy a   —  e le k tr o m a g n itli  teb ra n ish la r  g e n e r a to r i 
bilan  tu tash tirilgan   k o n d en sa to r  p lastin alar  y o rd a m id a   vu ju dga
254

k eltirilad ig an  ultra yuqori  ch a sto ta li  o ‘zgaruvchan  elek tr  m a yd on  
bilan d avolash  usulidir.  U V C h  tebranishlari diapazoni  3300  m H zn i 
tash k il  e tib ,  to 'lq in n in g   10  sm   dan  1  m   gach a  u zu n lig ig a   te n g  
k e la d i.  U V C h -te r a p iy a   u c h u n   ish la b   c h iq a r ila y o tg a n   b a rch a 
apparatlar 4 0 ,6 8   m H z   ch a sto ta d a   ishlaydi.
A ’zo la r   va  tizim lard agi  o ‘tk ir  y a llig ‘lanish  jarayon lari,  orqa 
m iy a   h a m d a   periferik  n e r v la m in g  ja r o h a ti,  radikulit,  n evralgiya, 
p olio m iy elit,  m iyelit,  trofik yaralar.  R eyn o kasalligi,  trom boflebitlar 
U V C h -te r a p iy a   u ch u n   a lo m a tla r   d eb   h isob lan a d i.  U V C h n in g  
elek tr m a y d o n i  yallig‘lanish ga qarshi,  o g ‘riqni  q old iru v ch i,  to m ir ­
la m i  k en g aytiru vch i,  an tisp astik   ta ’sir   o ‘tkazadi,  to 'q im a la m in g  
regen eratsiyasin i  rag'batlantiradi.
U V C h -ter a p iy a d a   turli  c h iq ish   q u w a tla rig a   eg a   p o rta tiv  va 
statsion ar apparatlar ishlatiladi.  P ortativ apparatlar sirasiga  U V C h - 
3 0 ,  U V C h - 4 ,  U V C h -6 6 ,  sta tsio n a r tu rid agi  U V C h -3 0 0 ,  “ E kran- 
1” ,  “ E k r a n -2 ”  apparatlari  kiradi.
A m a liy o td a   k o'p ro q   U V C h - 3 0   apparati  ishlatilad i  (5 9 -r a s m ) 
u   m eta ll  q ob iq q a  o 'm a tilg a n   va  h arak atch an   m etall  ja v o n c h a g a  
joylashtirilgan.
59-rasm.
  Ultrayuqori chastotali  UVCh-terapiya  apparati.
A pparat  turli  d ia m etrli  (3 6 ,  8 0 ,  113  m m )  elek tro d   (p la s- 
tin a )la r ja m la m a si,  y o ritg ic h   va  zax ira   qism lar  b ila n   b u tlan g an . 
Plastinalar joylash uvi tartibga solin ad i.  T ana va plastinalar oralig'iga 
h a v o   tirqishi  o 'm a tila d i,  to 'q im a   sath iga  u  0 ,5 — 1,0  sm   g a ,  2 —4
255

sm   ichkariga ta ’sir o ‘tkazadi.  E lektr m ayd on  ta ’siri ch iq ish  q u w a ti, 
t a ’sir  issiq ligi,  vaq ti b o 'y ic h a   m e ’yorlashtiriladi.
U V C h -te r a p iy a g a   m o 'lja ila n g a n   apparat  “ E k r a n -2 ”  u ltra 
yuqori  ch astotali  k u ch li yo ritk ich li k o 'c h m a  generatordir.  C h iq ish  
q u w a ti  p o g 'o n a li b osh q a rila d i,  b u  esa  u n d an  m a h a lliy  m u olajalar