Vazi rli gi buxoro muhandi sli k- texnologi ya I nsti tuti " menej ment" kafedrasi


 2. Tas hkili y munosabatl arga t a`si r etuvchi o mil


Download 1.87 Mb.
Pdf ko'rish
bet45/152
Sana20.09.2023
Hajmi1.87 Mb.
#1682711
1   ...   41   42   43   44   45   46   47   48   ...   152
Bog'liq
N. Ziyavitdinova - Ijtimoiy menejment

10. 2. Tas hkili y munosabatl arga t a`si r etuvchi o mil. 
Za monavi y menej ment da t ashkil otl ar va t ashkili y munosabatl ar ni ng 
aha mi yati orti b borishi ga i kki omil ta`sir ko`rsat moqda:
1- XX asr ohiri da vuj udga kel gan fan va t exni ka t araqqi yoti ul kan 
i mkoni yatlarga ega bo`l gan «EVM», «Gl avkos mos», «Dj eneral mot ors» kabi 
gi gant kor xonal ar ni ng t ashkil etilishga sabab bo`l di. I nson t ashkil otl ar bil an but un 
u mri davo mi da bog’liq bo`l ganli gi sababli, ul ar oda ml arni ng t ur mush daraj asi ni 
bel gil aydi. 2-t ashkiliy munosabatl ar ti zi mida ijti moi y resurs ahami yati ni ng oshi shi. 
XI X asr ohiri XX asr boshl ari dan boshl ab ijti moi y resurs t ashkili y munosabatl ar ni 
boshqarishni ng asosi sifati da yuzaga chi qdi. 
Hozir gi za monda t ashkil ot nafaqat ma`l um bi r vazifani baj aruvchi xo`j ali k 
sub` ekti, bal ki, oda mlar va gur uhl ar ni o`zar o t a`sir etish muhiti ga ayl andi. Turli 
ijti moi y gur uhl ar ni yaxlit faoli yat ko`rsatishi ni t a` mi nl ash XX asr ni ng eng katt a 
mua mmol ari dan biri hi sobl anadi. Bu muammoni hal etishni ng ras mi y va nor as mi y 
usull ari mavj ud. Nor as mi y usul ko` p holl arda ras mi y usul dan ust unli gi ni na moyon 
qil moqda. Nor as mi y usul biri nchi bo`lib AQS H kor xo- nal ari dan biri da Me yo 
boshchili gi da o`t kazilgan t ajri badan boshl angan. Bu t adqi qot natijasi da Teyl or ni ng 
kl assi k nazari ya-si ga zi d bo`l gan ko` pgi na o mill ar muvoffaqi yat ga eri shi shni ng 
asosi qili b bel gil andi. I nsonni t ushuni sh, uni ng i mkoni yatl ari ga t o` g’ri baho berish
u mu man i nson o mi li ga katt a e`ti bor berish menej ment inqi -l obi ni ng asosi 
hi sobl anadi. SHuni ng uchun f anda kuchl i ijti moi y t ashkil ot (ras mi y va nor as mi y 
t uzil ma bil an) qurish texnol ogi yasi ishl ab chi qil moqda.
Ol i mlar fi kri cha, eng maqbul t ashkili y tuzul ma t ar ki bi ga quyi dagi o mill ar 
kiritilishi kerak:
 tashkil ot ijti moi y maqsadl ari ni t adbi q qilish t exno-l ogi yasi doi mi y ravishda 
yangil ani b t urishi; 


58 
 menej erlarni t ashkil ot dagi i nson hul qi nazari yasi va a mali yoti, oda ml ar ni ng 
ij od pot ent si ali ni yuzaga chi qarish yo`ll ari, o`z- o`zi ni boshqarish va muo mal a 
ma dani yati ga o`r gatish.
Naf aqat menej erl ar ni o` qitish t exnol ogi yalari ni ishl ab chi qi sh, bal ki i qti dorli 
oda ml ar ni yoshli gi dan menej erli kka t ayyorl ash uchun bili mlar ni ng mahs us 
ijti moi y sohasi vuj udga kel adi. Menej erlar ni t ayyorl ash t urli davl atl ar da t urli cha 
a mal ga oshiriladi. Hozirgi payt da boshqar uv must aqil va eng og’ir soha 
hi sobl anadi. Za monavi y menej er da ij odkorli k, strat egi k fi kr yuritish, ko` pchili kni 
birl ashtirish va yangi li kl ar ga i ntilish kabi xususi yatl ar qadrl anadi. Ri vojl anayot gan 
kuchli raqobat
muhiti da sa mar ali faoli yat oli b bor uvchi kor xonal ar ni 
l oyi hal ashtirish t exnol ogi yal ari va pri ntsi pl ari menej erl ar t omoni dan i shl ab 
chi qil adi. Bu quyi dagilar ni o`z i chi ga ol adi: 
a) kor xona strat egi yasi ni ishl ab chi qish t exnol ogi yasi; 
b) ijti moi y maqsadl arni yuzaga chi qarish va a mal ga oshirish.
Tashkili y strat egi ya mua mmol ar ni ma` muri y usul bil an e mas, bal ki o`z i chki 
i mkoni yatl ari dan f oydal angan hol da hal qilishga qaratil gan bo`lishi kerak. Har bir 
yiri k t ashkil ot da ijti moi y mua mmol ar ni hal qilish, i chki ni zol ar ni bart araf qilish va 
personal ni sa mar ali boshqarish maxsus bo`li mlar t ashkil etil gan. Bundan t ashqari, 
bu mua mmol ar ni hal eti shda mahsus ilmi y-t adqi qot i nstit utlari masl ahatl ari dan 
ha m f oydal anil adi. 

Download 1.87 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   41   42   43   44   45   46   47   48   ...   152




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling