Geografiyasi


Download 32 Kb.
Pdf ko'rish
bet20/25
Sana15.02.2017
Hajmi32 Kb.
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   25

Sanoati.  Hi ndi st onda j ami   ishda  band  aholining  atigi  1/5  qismi  sanoatda 
ishlaydi.  Bu  uning  industrlashish  darajasining  a n c h a   past  ekanligini  k o kr- 
satadi.  Shu ng a  qaramay,  Hi ndi st on  a n ’anaviy  yengil  va  oziq-ovqat   sanoati 
m a m l a k a t i d a n   t o b o r a   z a m o n a v i y   o g ‘ir  s a n o a t   t a r m o q l a r i   m a m l a k a t g a  
aylanib  b or mo q da .   M a ml a ka t  iqtisodiyotining  asosini  metallurgiya,  m ashi- 
nasozlik  va  kimyo  sanoatlari  egallam oqda.  S a n o a t   t a r m o q l a r i n i n g   rivoj- 
l ani sh  va  h u d u d i y   t a q s i m l a n i s h i d a   yirik  d e n g i z   p o r t l a r i d a n :   M u m b a y ,  
Ka lk utt a,   M a d r a s   h a m d a   m a m l a k a t n i n g   siyosiy  ma rka zi   b o ‘lgan  Dehl i 
shahrining  m u h i m   ahamiyati  bor.
137

H i n d i s t o n d a   Ri xa n d- Si ng r au li   y o q i l g i - e n e r g e t i k a   m a j mu a si ,   Bixilai, 
B o k a r o , V i s a k x a p a t n a m   q o r a   m e t a l l u r g i y a   k o m b i n a t l a r i ,   C h i t t a r a n j a n ,  
Ra nc hi ,   Xa rd va r  o g l r   mas hi na soz lik  zavodlari,  Barauni  va  Si nd r  neftni 
q a y ta   i shlash  z avodla ri   j o y l a s h g a n .   B u n d a y   yirik  k o r x o n a l a r ,   a yn i qs a , 
„ Hi n d is t o n   Ru ri “  deb  ataladigan  D a m o d a r   vodiysi  bo' ylab  keng  tarqalgan.
Y en gil  sa n o a tid a   i p - g a z l a m a   va  t o ' q i m a c h i l i k   t a r m o q l a r i ,   t a y y o r  
kiyimlar,  xalq  h u n a r m a n d c h i l i g i   asosida  b o s h qa   turli  xalq  m ah s u l o t l a r i  
ishlab  chiqarishni ng  o i n i   j u d a   yuqori.  Ular,  asosan,  tashqi  b o z o r  u c h u n  
m a h s u l o t   b e r a d i .   O z iq -o v q a t  sa n o a tid a   h a m   c h o y ,   q a n d - s h a k a r   ( bu 
mahsul otl arni   yetishtirishda  u  j a h o n d a   birinchi  o ‘rinda  turadi),  q an do la t-  
o lsimlik,  o bsimlik  moyi  kabilarning  katta  qismi  tashqi  b oz or   u c h u n   ishlab 
chiqariladi.
Q ish loq   x o ‘ja lig i  t ar ixiy  d a v r l a r   m o b a y n i d a   H i n d i s t o n n i n g   asosiy 
ishlab  chiqarish  t a r m o g l   b o i i b   q o l mo qd a.   Bu  t a r m o q d a   m e h n a t d a   b an d 
bo' lgan  j ami   aholining  70  foiziga  yaqini  ishlaydi.  Hozirgi  vaqtda  Hi ndi st on 
j a h o n d a   c ho y,   s h a k a r q a m i s h ,   y e r y o n g ‘o q,   a yri m  d uk ka kl i  d o n   m a h s u ­
lotl ari ,  m u r c h ,   turli  d o r i v o r   e k i n l a r   y e t i s h t i r i s h d a   b i r i n c h i ,   sholi ,  j u t  
b o ' y i c h a   ikkinchi,  t amaki   yetishtirish  b o ' y i c h a   uc hi nc hi ,   b u g ‘doy,  paxta 
yetishtirish  b o ‘yicha  t o krtinchi  o ' r in da   turadi.
H i n d i s t o n n i n g   tabiiy  sharoiti  qishloq  x o ‘jaligini  rivojlantirish  u c h u n  
a n c h a   qulay.  Shu  sababli  h u d u d i n i n g   y a r m i da n   k o ‘pi  ekin  maydonl ari ga  
aylantirilgan.  Ekin  ma ydonl ari ning  kattaligiga  k o ‘ra  u  j a h o n d a   A Q S H d a n  
keyinda  turadi,  xolos.  M a ml a k at   ekin  mayd on la ri nin g  2/5  qismi  sug'orishni 
talab  qiladi.  Sug'oriladigan  maydonlarining  hajmiga  k o lra  esa  Hindiston  faqat 
Xitoydan  keyin  turadi.
Ekin  m a y do n l a ri n in g   85  foizida  o z iq- ov qa t  beruvchi  ekinl ar   ekiladi. 
Shu  sababli  Hi ndiston  yalpi  d on  mahsulotlari  yetishtirishda  j a h o n d a   u c h i n ­
chi  o i ' i n n i   egallaydi.  B u n d a ,   a yni qs a,   sholi  y e t i s h ti ri s hn in g  a h a m i y a t i  
katta.  C h u n k i ,   g ur u ch l i  o v q a t l a r   h i n d l a r n i n g   k u n d a l i k   o z u q a s i n i n g   85 
foiziga  yaqinini  tashkil  qiladi.  Sholi  a ma lda   Hindistonning  barcha  shtatlarida 
k e n g   e k i l a d i .   G a n g   p a s tt e ki sl ig i   va  B r a x m a p u t r a   d a r y o b o ' y i   t ek is li k 
hud ud lar id a  esa  asosiy  m a y do n l a r   sholi  bilan  band.
Bug' doy  oz uqa   mahsulotlari  beruvchi  ekinlarning  ikkinchisidir.  Hi nd  va 
G a n g   d a r y o l a r i   h a v z a l a r i n i n g   y u q o r i   q i s m l a r i   m a m l a k a t n i n g   a s o si y  
b u g kdov  mintaqasi  b o i i b   hisoblanadi.  Bu  Panjob  (besh  daryo  d ema kd i r)  
vodiysida  bug' doy,   asosan,  rabi  m avs umi da   obi kor  yerlarda  yetishtiriladi.
M a m l a k a t d a   b u n d a n   tashqari,  paxta  va  moy  beruvchi  ekinlar  ( D e k a n  
yassi  t o g l i g i ) ,   s h a k a r q a m i s h   ( G a n g - B r a x m a p u t r a   p a s t t e k i s l i g i ) ,   j u t  
( G ' a r b i y   Bengaliya),  c h o y   ( S ha rq i y  H i n d i s t o n n i n g   t o g' ol di   qiyaliklari), 
kokos  y o n g kog'i  va  shifobaxsh  dorivorlar  (Arab  dengizi  sohillari)  va  bosh- 
qalar  h a m   k o wp  yetishtiriladi.
H i n d i s t o n d a   c h o r v a c h i l i k   yetarli  d a r a j a d a   r iv oj la n ma ga n .  G a r c h i   u 
d u n y o d a   q or am ol la r   soniga  k o Lra  birinchi  o ' r i nd a   (ularning  soni  200  mln. 
b o s h d a n   zivod)  b o l s a - d a ,   k a m  mahsul dorl igi   bilan  ajralib  turadi.  H i nd  
xalqi  j o n   boshiga  bir  yilda  atigi  1,6  kg  g o ‘sht,  1  kg  hayvonot   y o g i ,   55  1 
sut,  24  d o n a   t u xumn i   iste’mol  qiladi,  xolos.
138

Transporti.  T e m i r y o l l a r n i n g   uzunligiga  k o' ra   Hindiston  j ah on da gi   yirik 
beshta  maml ak at la r  qatoridan  o lrin  oladi.  A m m o   transport  tar moqlari ni ng 
t e x n i k - i q t i s o d i y   i mk o ni y a t l a r i   hozirgi  d a vr   t a l a b l a r i d a n   a n c h a   o r q a d a .  
J u m l a d a n ,   t e m i r y o l l a r i n i n g   a n c h a g i n a   qismi  h oz ir ga cha   t o r   izli  y o l l a r  
b o l i b ,   u lar da   f oy da la n is h da n   a l l a q a c h o n l a r   chi qi b  ketgan  l o k om ot i v l a r  
x i z m a t   qiladi.  A vt o m o b i l   y o l l a r i   a n c h a   u z u n   va  s e r t a r m o q   b o l i s h i g a  
q ar am ay ,   u ni ng  t arkibida  qattiq  q o p l a m a g a   ega  b o l g a n   y o l l a r   s a l m o g l  
a n c h a   kam.  Suv  t ra ns po rt i dan   faqat  dengiz  bo' yl ar idagi na  foydalaniladi. 
U l a r n i n g   e ng   yirigi  S h im o li-sh a rq iy   H in d isto n d ir.  R a y o n n i n g   t as hki l 
topishida  deyarli  bir  yarim  asr  m o b ay ni d a   Britaniya  Hi ndi st oni ning  siyosiy 
m a r k a z i   b o l i b   k e lg a n  K a l k u t t a n i n g   roli  k a t t a d i r .   Ho z i r g i   v a q t d a   u 
m a ml ak a tn in g  ikkinchi  yirik  sanoat  va  port  shahridir.  Sh uni ng  bilan  birga, 
bu  r a y o n   m a m l a k a t n i n g   e n g   yi ri k  y o q i l g l - e n e r g e t i k a ,   m e t a l l u r g i y a ,  
mashinasozlik,  yengil  va  oziq- ovqat   sanoatlari  rayoni  hamdir.  U n d a   eng 
k o bp  sholi,  j u t,   c h o y   y e ti shti ri ladi .  Ayniqsa,  j a h o n d a g i   eng  sifatli  c ho y  
yetishtiruvchi  Darjiling  vodiylarining  n om i  ol amga  mashhur.
I qtisodiy  a h a m i y a t i g a   k o ‘ra  m a m l a k a t n i n g   i kkinchi   r ayoni   G ‘arbiy 
Hindistondir.
H i n d i s t o n   i q t i s o d iy ot i n i n g  u c h i n c h i   r ayoni   S him oliy  va  M arkaziy 
Hindistondir.  Eng  yirik  h u d u d   va  eng  k o bp  sonli  aholiga  ega  b o i g a n   bu 
r a y o n n i n g   t ashkiliy  mar ka zi   Dehl idi r.   J a h o n n i n g   eng  q a d i m i y   s h a h a r -  
l a r i d an   b o i g a n   De h l i ,   Agr a,   J a y p u r   kabi  s h a h a r l a r i   h i n d - m u s u l m o n  
arxitektura  yodgorliklariga j uda  boydir.
Janubiy  Hindiston  mam la k at n in g  o'ziga  xos  ishlab  chiqarish  ixtisosiga 
ega  b o i g a n   4-  rayondir.  Tashkiliy  markazi  Ma dr as   shahridir.  Bu  rayon 
i qt is odiyot ini ng  asosini  qi shl oq  x o ‘jaligi  tashkil  qiladi.  U,  as osan,   yer- 
yong^oq,  k oko s   y o n g ' o g l ,   k a u c h u k s i m o n l a r ,   kofe,  x u s h b o ky  va  shifo- 
baxsh  dorivor  mahsulotlari  h a m d a   paxta,  don   yetishtirishga  ixtisoslashgan. 
Madras,   H ay da r obo d,   Vi s akxapat nam  kabi  sha har lar da   keyingi  davrlarda 
mashinasozlik,  metallurgiya,  neft  kimvosi  kabi  sanoat  tarmoqlari  a n ’a na - 
viy  yengil  va  oziq-ovqat  sanoatlari  bilan  h a m o h a n g   rivojlanmoqda.
k
•Cp? 
Savol  va  topshiriqlar
1.  H i n d is t o n n in g   sanoati  haqida  bilganlaringizni  gapirib  bering.
2.  H i n d is to n n in g   aholisiga,  qis hlo q  xo'jaligiga  ta'rif  bering.
51-§. 
Janubi-g‘arbiy  Osiyo  davlatlarining  geografik 
va  demografik  salohiyati
H U D U D I ,   T A R K I B I ,   S I Y O S I Y   X A R I T A S I ,   G E O G R A F I K   O kR N I
J a n u b i - g larbiv  Osiyo  mintaqasi  tarkibiga  Yaqin  va  O ' rt a   Sharq  h a m d a  
K a v k a z o r t i n i n g   20  m a m l a k a t i   kiradi.  D a v l a t l a r   s o n ig a   k o kra  m i n t a q a  
Osiyodagi  eng  yirik  subregiondir.
J a nubi- g' arbi y  Osiyoning  maydoni   7  mln.  kv.  km.  dan,  aholisi  esa  245 
mln.  kishidan  ortiqdir.
139

J a n u b i - g ‘arbiy  Osiyo  h udu d i   shimoliy  va  sharqiy  t o m on l ar i d a   materikka 
tutashgan,  g ‘arbiy  va j anubi y  t o mo n l ar i da   esa  katta  masofada  dengizlar  bilan 
o ‘ralgan.  Undagi  Ar man is to n,   Afg^oniston  va  Ozarbayjon  —  boshqa  barcha 
ma ml aka tl ar ni ng  dun y o  dengizlariga  chiqa  olish  imkoniyatlarini  Sharqiy  va 
Janubiy  Yevropa  h a m d a   Shimoliy  Afrika  davlatlariga  yaqinligi  J a n u b i - g ‘arbiy 
Osiyo  I G O ' n i n g   qulayligini  t a ’minlaydi.  J a n u b i - g ‘arbiy  Osiyoda  may do ni   va 
aholisi  ko'pligiga  k o kra  Eron,  Turkiya,  Saudiya  Arabistoni,  Iroq  m i n t a q a ­
ning  yirik  va aksincha,  Baxrayn,  Ki pr,   Qa ta r  kichik  mamlakat lar i  hisob- 
l anadi,   Isroil,  Ki pr ,  Tu r ki ya   iqtisodiy  j i h a t d a n   i mk oni yat lar i  yaxshi  va 
aksincha,  Y a m a n ,   Afg‘oni st on  n o c h o r   m aml ak at la r  qatorida  turadi.  S h u ­
ningdek,  Fors  q o ‘ltiqbokyi  mamlakatlari  neft  qazib  chiqaradigan  va  u nd an  
katta  d a r o m a d   oladigan  davlatlardan  sanaladi.
TABIIY  SHAROITI  VA  RESURSLARI
M i n t a q a   h u d u d i n i n g   tabiiy  sharoiti  va  tabiiy  resurslari  xi lma- xi l  va 
h u d u d i y   j i h a t d a n   ka tt a  t a f o v u t l a r g a   ega.  Relyefiga  k o kra  A f g ‘o n i s t o n ,  
E r o n ,   T u r k i y a ,   A r m a n i s t o n d a   b a l a n d   va  yosh  t o g l a r ,   yassi  t o g l i k l a r  
h u d u d n i n g   k a tt a   q i s m i n i   e ga ll ab  v ot ad i .   U l a r   Ar a b   d e n g iz l ar i   h a m d a  
F or s   q o 4 t i q b o ‘y l ar i da   h a m   a n c h a g i n a   m a y d o n l a r n i   e g al l a y d i ,   a m m o  
iqlimi  q u r g ‘o q c h i l   va  o q a r   suvlari  y o kqligi  sababl i  bu  y e r l a r d a n   f oy-  
d a l a ni s h  a n c h a   qiyin.  B u n d a n   M e s o p o t a m i y a   pasttekisligi  m u s t a s n o d i r ,  
u n d a   F r o t   va  Daj la  d a r y o   s u v l a r i d a n   s u g ko r i s h d a   ke n g  f o y d al a n i l a d i .  
B o s h q a c h a   a y t g a n d a ,   y o g l in  ye ta rl i  boMgan  s u b t r o p i k   t ek i sl ik la r i  va 
t o g ‘oldi  h u d u d l a r i   h a m d a   suv  m a n b a l a r i   m a v j u d   j o y l a r g i n a   i q ti s o d i y  
j i h a t d a n   y a xs h i  o ‘z l a s h t i r i l g a n .   M i n t a q a n i n g   o ‘rta  va  j a n u b i y   k e n g -  
liklaridagi  q a q r a b   y o t g a n   ke ng   h u d u d l a r d a n   esa  faqat   t u y a   va  m a y d a  
m o l l ar   yaylovi  sifatida  foydal anil adi.
J a n u b i - g ‘arbiy  Osiyoning  mineral  resurslari  —  xilma-xil  qazilma  boy- 
liklardan:  xr om  (Turkiya), 
polimetall  rudalari  ( Eron  va  Turkiya),  fosforit 
va  kaliy  tuzlari  (Isroil,  lordaniya)  kabilarning  zaxiralari  anchagi na.   A m m o  
m in t a q a n i n g   asosiy  boyligi  neft  va  tabiiy  gazdir.  Fors  q ol ti qbo^yi   m a m -  
lakatlarining  yer  b a g‘rida  j a h o n   neft  zaxiralarining  2/ 3  qismi  to^plangan. 
Neft  zaxiralarining  hajmi  b o wyicha  j a h o n n i n g   bi rinchi„beshliginiu  Saudiya 
Arabistoni,  Quvayt,  Iroq,  Er on  va  Birlashgan  Arab  Amirliklari  davlatlari 
tashkil  qilishining  o kzi  qo'ltiqbo^yi  mamla ka tla rini ng  bu  masaladagi  mav- 
qeyi  n a q a d a r   yuqori  ekanligini  k o krsatadi.
Shu  bilan  birga,  m i n t a q a   maml ak a tl ar i  ishlov  beriladigan  yer  va  suv 
resurslariga j u d a   k amb a gkal  ekanligini  h a m   t a ’kidlamoq  kerak.
AHOLISI
M i n t a qa   aholisi,  asosan,  tabiiy  o ‘sish  hisobiga  a n c h a   tez  k o kp a ymo qd a.  
G r u z i y a ,   A r m a n i s t o n ,   Isroil  v a K i p r n i   hi so bg ,   o l m a g a n d a ,  
m i n t a q a  
m a m l a k a t l a r i   aholisi  o krtasidagi  t u g 4ilish  k o brsat kichl ar i  j a h o n d a g i   eng 
yuqori  darajalar  (35  —  45  %)ni  tashkil  qiladi.
140

Aholisi  soniga  k o kra  mintaqa  mamlakatlari  turlicha  kattalikka  ega.  Eron, 
Turkiya  va  Iraq  mamlakatlarida  mintaqa  aholisining  salkam  60  foizi  yashavdi.
M i n t a q a   m a m l a k a t l a r i   b o kyl ab  a h o l i n i n g   j o y l a s h i s h i d a   h a m   k at ta  
tafovutlar  mavjud.  0 ‘rtacha  har  1  kv.  km.  m a y do ng a   37  kishidan  t o ‘g kri 
kelgani  holda,  aholi  nisbatan  zich  yashaydigan  O' rtayer,   Qo ra   va  Kaspiy 
dengizbo^ylarida,  t ogk  or al i gl   vodiylari  va  suv  bilan  t a ’mi nl angan  vohalarda 
0
‘rtacha  zichlik  5 0 —  100  kishidan  (atlasga  qarang)  t o kg ‘ri  keladi.  Baland 
t o g l i   va j anubi y  c h o l   hududlarida  esa  aholi  a nc h a  siyrak joylashgan  —  1  kv. 
km.  m a y d o n d a   1  —  10  kishi  yashaydi.  Ah ol i ni ng   aksariyat  qismi  o l r o q  
holda  sanoat,  d ehqonchil ik  va  t ransport  sohalarida  xizmat  qilsa,  Arabiston 
yarim  oroli,  Er on  va  Afgkoni st onni ng  t o g l i   c h o l l a r i d a   millionlab  kishilar 
h a m o b   o kz  chorva  mollari  izidan  ko' ch ma nc hi li k  qilishadi.
J a n u b i - g ‘arbiy  Osiyoda  aholining  urbanizatsiya  darajasi  u  q a da r  yuqori 
emas.  S ha ha r  aholisining  s a l m o g l   ko' pchilik  mamla ka tla rda   35  —  40  %  dan 
o s h m a g a n i   h ol da,   IsroiIda  va  iqlimi  j u d a   q u r g ' o q c h i l   Y a m a n ,   Quv ay t,  
Baxrayn,  Q at a r  kabi  maml ak a tl ar da   bu  k o brsatkich  70  —  75  %  ni  tashkil 
qiladi.  Sh ah arl ar   tizimi  a n c h a   sust  rivojlangan.  M i n t a q a d a   20  d a n   ziyod 
m il li o ne r   s h a h ar l a r   b o l s a - d a ,   s h a h ar l ar   aglomeratsiyasi,  asosan,   I st am-  
bul,  T e h r a n ,   Baku  atrofidagina  aniq  shakllangan,  xolos.
J a n u b i - g ‘arbiy  Osiyo  aholisining  milliy-etnik  tarkibi  j u d a   m ur ak ka b.  
U n d a   bir  millatli  (ko' pchilik  Arab  davlatlari)  h a m d a   k o kp  millatli  (Afglo- 
niston,  Eron,  Iraq,  Turkiya)  m am l ak a t l a r   mavjud  b o i i b ,   ularda  k o ' pr o q 
arab,  fors,  turkiy,  yahudiy  tillarida  s o ‘zlashuvchi  xilma-xil  milliy  g ur u h-  
lar  yashaydilar.
J a n u b i - g ‘arbiy  Osiyo  mamlakatlari  davlat  tuzu mi ga   k o kra  h a m   a n ch a  
xilma-xillikka  ega.  Agar  Saudiya  Arabistonida  teokratik  mu t laq   monarxiya, 
Qa ta r  va  U m m o n d a   mutlaq  monarxiya,  Baxrayn,  Iordaniya  va  Quvaytda 
konstitutsion  monarxiya,  Birlashgan  Arab  Amirliklarida  har  5  yilga  saylab 
q o kyiladigan  federativ  monarxiya  siyosiy  bos hqaruv  tartibi  mavjud  b o l s a ,  
m in taq an in g  boshqa  davlatlarida  boshqaruvni ng  respublika  siyosiy  t uzumi  
faoliyat  ko' rsat moqda.
Savol  va  topshiriqlar
1.  J a h o n   siyosiy  xaritasiga  qarab  (atla sn ing  4 - 5 -   betlari)  m in ta q a   m a m la k a t ­
lari  t a r k ib in i  o ‘r g a n in g .  0 ‘q u v   q o l l a n m a s i   m a t n i d a n   f o y d a l a n i b ,   n n d a  
m i n t a q a n i n g   m a m la k a tl a r a r o   m o j a r o li  , , o ‘c h o q “ larini  b e lg ila n g .  U la r n in g  
sabablarini  tahlil  qilin g  va  m u a m m o l a r n i   ijobiy  hal  qilish  y o l l a r i n i   o lylab 
k o'r ing.
2.  O 'q u v  q o l l a n m a s i   m atni  va  atlas  m a'lu m otlari  ( 1 7 -   bet)  dan  foydalanib , 
m i n t a q a   m a m l a k a t l a r i n i n g   i q t i s o d i y   k o ‘r s a t k i c h l a r i n i   o T g a n i n g ,   u la r n i 
r iv o j l a n g a n ,  r iv o j l a n a y o t g a n   va  q o l o q   m a m l a k a t l a r   g u r u h la r i g a   ajr atin g. 
U l a r n i n g   r iv ojla nganlig i  va  q o lo q l ig i  sa bablarin i  ta hlil  q ilin g   va  x u lo s a la r  
c h iq a rin g .
3.  A tla snin g  4 1 -   beti  ( ,,J a n u b i -g karbiy  O s iy o '1  xaritasi)ga  qarab,  su b reg io n n in g  
a s o s i y   q a z i l m a   b o y l i k l a r i   va  u l a r n i n g   k o n l a r i n i   o ' r g a n i n g ,   q a y s i  m a m ­
la k a t l a r   n i m a l a r g a   b o y   e k a n l i g i n i   a n i q l a n g ,   t a h l i l   q i l i n g   va  x u l o s a l a r  
c h iq a rin g .
141

142

52-  §.  Xo‘jaligi
J a n u b i - g ‘a r b i y   O s i y o   m a m l a k a t l a r i n i n g   k o ' p c h i l i g i   y a q i n   a g r a r -  
industrial  iqtisodiyotga  ega.  A m m o   m am la ka tl ar   x o ljaliklarining  rivojlanish 
d a r a j as i d a  a n c h a g i n a   f ar ql ar   h a m   mav j ud .   A yr i m   m a m l a k a t l a r d a   k o bp 
tarmoqli  industrial  ishlab  chiqarish  tashkil  qilingan  b o l s a   (Isroil,  Turkiya, 
Kipr),  boshqa  guruh  mamlakatlar,   asosan,  bir  t a r m o q  —  neft  qazib  c h i ­
qarish  va  uni  qayta  ishlash  sanoati  ( Fors   q o ‘l ti qbo‘yi  davlatlari)  asosida 
j a h o n n i n g   eng  s erd a roma d  davlatlari  qatorida  turadi.  Asosan,  agrar  ishlab 
chiqarishga  ega  b o l g a n   boshqa  maml ak a tl ar dan  Eron  k o' p  tarmoqli  ilg'or 
iqtisodiyotni  b ar po   qilish  y o l i d a   dastlabki  q a d a m l a r   q o byayotgan  b o l s a ,  
b o s h q a   bir  q i s m i d a   (Af g‘o n i s t o n ,   Y a m a n )   ishlab  c h i q a r i s h n i n g   b a r c h a  
sohalarida  qoloqlik  hukm  surmoqda.
S a n o a ti.  J a n u b i - g karbiy  Osiyo  m a m l a k a t l a r i n i n g   asosiy  u n d i r u v c h i  
s anoat   t a r m o g ‘i,  shubhasiz,  neft  qazib  chiqarish  va  uni  qayta  ishlashdir. 
Fors  q o l t i q b o ' y i   mamlakatlarida  bu  sanoat ni ng  n a q a d ar   katta  ahami yat ga 
egaligini  quyidagi  ko' rsatkichlar  h a m   bildiradi:  agar  j a h o n d a   bir  yilda  har 
bir  aholi  j o n  boshiga  0,5  t.  dan  neft  qazib  chiqarilayotgan  b o l s a ,   bu  m a m ­
lakatlarda  ushbu  k o ‘rsatkich  3,3  ming  t.  dan  k o' pr oqni   tashkil  qilmoqda. 
Tabiiyki,  qazib  chiqar il ayotgan  neft ni ng  m u t l a q o   katta  qismi  x om a s h y o  
h o l a t i d a   e k s p or t g a ,   b i r i n c h i   n a v b a t d a ,   G ‘arbi y  Y ev r o p a ,   Y a p o n i y a   va 
A Q S H g a   c h i q a r i l m o q d a .   S h u   b i la n  bi rga,   BAA,  S a u d i y a   A r a b i s t o n i ,  
Quvayt,  Er on  kabi  m am la k a t l a r d a   yirik  neftni  qayta  ishlash  korxonalari 
h a m   t o b o r a   k o bplab  qurila  b os hl an d i.   Hozirgi  v a qt da   Fors  q o 1 t i q b o kyi 
mamlakat lar ida  j ami  250  mln.  t.  gacha  neft  qayta  ishlanmoqda.   Bu  qazib 
chiqarilayotgan  neftning  1/3  qismi  demakdi r.   Asosan,  Sharqiy  Afrika  va 
J a n u b iy   Osiyo  ajnabiy  y o l la n ma   ishchilari  xizmat  qi layotgan  bu  t a r m o q  
Saudiya  Arabist oni,   Er on ,   Quvayt,   BAA  kabi  m a m l a k a t l a r   e ks port ini ng 
90  —  95  foizini  t a ’minlamoqda.
I shl ov  b e r u vc h i   s a n o a t   k o bp r o q   T u r k i y a ,   Isroil,  E r o n ,   Ka vk az ort i  
respublikalarida  tarkib  topgan.  Ul arda  qadimiv  sanoat  t armoqlari  —  yengil 
( to' qi ma ch i li k)   va  oziq- ovqat   sanoatlari  bilan  bir  qa to r da   k o kpgina  o g i r  
sanoat  t armoqlari  ha m  nisbatan  yaxshi  rivojlangan.  Metallurgiya  Turkiya, 
G r u z i y a   va  E r o n d a ,   m as h i n a s o z l i k   T u r ki ya   va  Isroilda,  ki my o  s anoat i 
Turkiya,  Ozarbayjon  va  Er onda  katta  o lrin  tutadi.
Fors  qo‘ltiqbo‘yi  mamlakat larida  neft  va  tabiiy  gaz  asosida  issiqlik  elektr 
energiyasi,  neft  kimyosi  t armoqlari  tez  rivojlanmoqda.  M int aqa ni ng   deyarli 
b a r c h a   m a m l a k a t l a r i   s a n o a t i d a   yengil  va  o z i q - o v q a t   s an oa ti   eng   katt a 
a h a m i y a t g a   ega di r.   M a m l a k a t l a r n i n g   yengil   s a n o a t i d a   t o lq i m a c h i l i k ,  
ayniqsa,   j u n   va  c h a r m d a n   t a y yo r   u s t - b o s h   kiyimlari  va  trikotaj  ishlab 
c hi qar is hni ng  o Lrni  katta.  Bu nd a  milliy  h u n a r m a n d c h i l i k   (gilam  t o' qish,  
k a s ht a ch i li k   m a h s u l o t l a r i ,   met all   b u y u m l a r i ) ,   ay ni qs a,   Er o n ,   T ur k iy a , 
Kavkazorti  respublikalarida  yaxshi  rivojlangan.
Qishloq  x o ‘jaligi  J a n u b i - g karbiy  Osiyo  mamlakat lar ini ng  iqtisodiyotida 
m u h i m   o krin  t utadi.   Biroq,  bu  t a r m o q   aksariyat  m a m l a k a t l a r   aholisini 
oziq-ovqat  mahsulotlari  bilan  yetarli  t a ’minlay  olmaydi.  Mexanizatsiya  va
143

kimyoviy  vositalardan  kam  foydalanish,  suv  tanqisligi  ana   s h un da y  oqibat- 
larni  keltirib  c h i q a r g a n .   Ho z ir gi   i l g ' o r   g i d r o t e x n i k a   u s u l l a r i d a n   Isroil 
(tomchil at ib  sug'orish),  Suriya,  Iroq  (Frot   daryosi  suvlaridan  sug‘orishda 
f o y d a l a n i s h ) ,   S a u d i y a   A r a b i s t o n i ,   Q u v a y t   ( d e n g i z   s u v i n i   c h u c h u k -  
lashtirish)  mamlakat laridagina  m a ’lum  darajada  foydalanilmoqda.
Q i s h l o q   x o ‘j a l i gi n in g   asosiy  t a r m o g ' i   d e h q o n c h i l i k   T u r k i y a ,   K i p r ,  
Livan,  Isroil  va  Kavkazorti  respublikalarida,  Arab  davlatlarida  esa  c h o rv a ­
chilik  hisoblanadi.
Asosiy  o z iq - o v q a t   ekinlari  b o 4 g a n   donli  ekin la rd an :  b u g ‘doy,  arpa, 
m a k k a j o ' x o r i ,   sholi,  tariq  k o kp r oq   T ur ki ya ,  Er o n,   Suriya,  Iroq,  Af glo- 
nist onda  ekiladi.  Texni k  ekinlardan:  paxta,  moy  beruvchi  ekinlar  Turkiya, 
Su ri ya ,  I r o q ,   O z a r b a y j o n ,   E r o n d a ,   q a n d l a v l a g i n i   T u r k i y a ,   K a vk a zo rt i  
respublikalarida  ekish  ahamiyatli.
Chorvachiligi  ka m  mahsuldorligi  bilan  ajralib  turadi.  Turkiya  j a h o n d a  
a n g o r   e c h k i l a r i n i n g   k o ‘pligi  va  i p a k d e k   m a y i n   tivit  yeti shti ri shi   bi lan 
alohida  ajralib  turadi.

Download 32 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   25




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling