Boshlang'ich sinflarda matematika o'qitish metodikasi

0 ‘ N L I K L A R U S T I D A A M A L L A R
0 ‘ n lik la r
B ir lik la r
1
0
o ‘n
2
0
y ig ir m a
3
0
o ‘t t iz
4
0
q irq
5
0
e l lik
6
0
o lt m is h
7
0
y e t m is h
8
0
s a k s o n
10 + 10
2 0 - - 1 0
20 + 10
3 0 - - 10
30 + 10
4 0 - - 1 0
40 + 10
5 0 - - 1 0
50 + 10
6 0 - - 1 0
60 + 10
7 0 - - 1 0
70 + 10
8 0 - - 1 0
80 + 10
9 0 - - 1 0
1 0 + 10
1 o ‘nl. + 1 o ‘nl. = 2 o ‘nl. 
1 0 + 1 0
=
20
1. Yozilishini tushuntiring: 
20 + 2Q
2 o ‘nl. + 2 o ‘nl. = 4 o ‘nl. 
20 + 20 = 40 
5 0 + 1 0
5 o ‘nl. + l o ‘nl. = 6 o ‘nl.
5 0 + 1 0 = 60
2 0 + 10 
40 + 20
4 0 + 10 
60 + 20
201

---

1 0 0 I C h l D A G I S O N L A R
2 0
2 1
2 2
2 3
2 4
2 5
2 6
2 7
2 8
2 9
3 0
3 1
3 2
3 3
3 4
3 5
3 6
3 7
3 8
3 9
keltirildi. Qizil koptoklar 5 ta b o 6Isa, sariq kop- 
toklar nechta?
4. 2 ta o 6nlik 7 ta birlik, 2 ta o ‘nlik va 9 ta bir- 
likdan iborat sonlam i yozing.
30 + 5
0 ‘n lik
B ir lik
3 6 - 6
1
o ‘ t t iz b ir
30 + 4 
30 + 7
2
И
o ‘t t iz ik k i
30 + 6
3
4
5
o ‘t t iz t o ‘rt 
o ‘t t iz b e s h
3 0 - 0
6
o ‘ t t iz o lt i
2 8 - 8
7
o ‘t t i z y e tti
30 + 2
202

---

0 ‘ n lik
B ir lik
1
y ig ir m a b ir
Ш
Y ig ir m a ik k i
3
y ig ir m a u c h
2
4
y ig ir m a t o ‘rt
5
y ig ir m a b e s h
6
y ig ir m a o lt i
7
y ig ir m a y e t t i
8
y ig ir m a s a k k iz
9
y ig ir m a t o ‘q q iz
40 
41 
42 
43 
44 
45 
46 
47 
48 
49
1
.
4 0 + 1  
4 0 + 5 
4 0 + 7 
4 0 + 6
4 8 - 8  
4 3 - 3
4 9 - 9
0 ‘ n lik
3 ir lik
1
q ir q b ir
2
q irq ik k i
3
q irq u c h
4
И
q irq t o ‘ rt
5
q irq b e s h
6
q irq o lt i
7
q irq y e t t i
8
q irq s a k k iz
9
q irq t o ‘q q iz
203

---

50 
51 
52 
53 
54 
55 
56 
57 
58
1 . 
5 0 + 1
5 0 + 4
5 0 + 2
5 0 + 5
5 1 - 1
5 4 - 4  
5 2 - 2
5 5 - 5
1.
6 0 + 1  
6 0 + 4  
6 0 + 2  
6 0 + 5
6 6 - 6
6 7 - 7
6 8 - 8
6 9 - 9
0 ‘n lik
B ir lik
1
e l l i k b ir
2
e l l i k ik k i
3
e l l i k u c h
5
4
e l l i k t o ‘ rt
Ш
e l l i k b e s h
6
e l l i k o lt i
7
e l l i k y e t t i
8
e l l i k s a k k iz
9
e l l i k t o ‘q q iz
0 ‘n lik
B ir lik
1
o lt m i s h b ir
2
o lt m i s h ik k i
3
o l t m i s h u c h
6
4
o lt m i s h t o ‘ rt
5
o lt m i s h b e s h
6
o lt m i s h o lt i
7
o lt m i s h y e tti
Ы
o lt m i s h s a k k iz
9
o lt m i s h t o ‘q q iz
204

---

70 
71 
72 
73 
74 
75 
76 
77 
78 
79
7 0 + 5
0 ‘n lik
B ir lik
7 0 + 4
1
yetmish bir
7 0 + 8
2
yetmish ikki
7 0 + 3
3
yetmish uch
7 0 + 6
7
4
yetmish to‘rt
7 4 - 4
Ш
yetmish besh
7 9 - 9
6
yetmish olti
7 1 - 1
7
yetmish yetti
7 6 - 6
8
yetmish sakkiz
7 7 - 7
9
yetmish to‘qqiz
8 0
8 1
8 2
8 3
8 4
8 5
8 6
8 7
8 8
8 9
1 . 
8 0 + 9  
8 0 + 8 
8 0 + 7  
8 0 + 6
8 5 - 5
8 8 - 8
8 3 - 3
8 2 - 2
0 ‘ n lik
B ir lik
1
81
2
8 2
И
& L
4
8 4
8
5
8 5
6
8 6
7
8 7
8
8 8
s a k s o n
9
8 9
205

---

90 
91 
92 
93 
94 
95 
96 
97 
98 99
1. 
90 + 4
9 0 + 8 
9 0 + 6 
9 0 + 9
9 8 - 8  
9 5 - 5  
97 - 7  
9 4 - 4
2.
80 + 2 
6 9 - 9
70 + 6 
. 9 9 - 2
3. Issiqxonada 4 0 tup oq va 50 tup qizil atirgul 
bor. Issiqxonada hammasi b o ‘lib necha tup atirgul 
bor?
4.
Son la m in g ayirmasini toping:
0 ‘ n lik
B ir lik
1
91
2
9 2
3
9 3
4
9 4
9
5
9 5
6
9 6
И
21
8
9 8
t o ‘q s o n
9
9 9
8 0 + 10 
3 0 + 30
70 + 2 0
4 0 + 40
206

---

Q O ‘ShISh VA AYIRIShNING
QULAY USULLARI
1. 
37 + 2 = □
15 + 3 = П
/ X
/X
30 + 7 
10 + 5
30 + 7 + 2 
10 + 5 + 3
3 0 + ( 7 + 2) 
1 0 + (5 + 3)
Birliklar birliklarga qo‘shiladi.
5 0 + 1 4
14 + 50
40 + 26
1. Yechimlarini tushuntiring:
5 0 + 1 4 = П
4 0 + 26
/
\
/ 7
10 + 4
20 + 6
5 0 + 1 0 + 4
40 + 20 + 6
(5 0 + 10) + 4 = 64
(4 0 + 2 0 ) + 6 =
0 ‘nliklar o‘nliklarga qo‘shiIadi.
207

---

1. 
47 - 2 = m
47 - 20 =| Г
/ \
/
\
40 + 7 
4 0 + 7
4 0 + (7 - 2) = 4 0 + 5 = 45
(40 - 2 0 ) + 7 = 2 0 + 7 = 27
0 ‘n lik la rd a n o ‘n lik la r a y ir ila d i. 
B irlik la r d a n b ir lik la r a y ir ila d i.
1. 
32 + 15 = Ш
32 + 1 5 = Ш
Л к
------
3 0 + 2
10+5
3 0 + 1 0 = 4 0
2 + 5 = 7 
4 0 + 7 = 4 7
32 + 15 = 47
2. Yozuvlami qarang v a yechilishini tushuntiring:
3 5 + 4 2 = 3 0 + 5 + 4 0 + 2 = 7 0 + 7 = 7 7  
2 4 + 3 1 = 2 0 + 4 + 3 0 + 1 = 5 0 + 5 = 5 5
Ikki xonali sonlam i qo‘shishda o ‘nliklarni 
o‘nliklarga, birliklami birliklarga qo‘shiladi.
208

---

1. Yechilishini taqqoslang. Qaysi usul oson?
3 8 - 1 7 = Ш
3 0 - 1 0 = 2 0  
8 - 7 = 1  
2 0 + 1 = 2 1
3 8 - 1 7 = 2 1
3 8 - 1 7 = Ш
3 8 - 1 0 = 2 8  
2 8 - 7 = 2 1  
3 8 - 1 7 = 2 1
Ikki xonali sonlam i ayirishda o‘nliklar 
o‘nliklardan, birliklar birliklardan ayriladi.
1 .
1
.
00
1 u> 00 II
в
78 - 38 = Ш
70 - 30 = 40
78 - 30 = 48
8 - 8 = 0
4 8 - 8 = 40
4 0 + 0 = 4 0
7 8 - 3 8 = 40
7 8 - 3 8 = 40
54 + 4 6 = Ш
54 + 4 6 = Ш
50 + 40 = 90
54 + 4 0 = 94
4 + 6 = 10
9 4 + 6 = 1 0 0
9 0 + 10 = 100
54 + 4 6 = 100
54 + 4 6 = 100
100-8
100 - 72
1. Yechimlarini tushuntiring:
1 0 0 - 8 =
1 0 0 - 7 2 =
10 + 9 0 = 100 
10 + 9 0 = 100
1 0
-
8
=
2
10
-
2
=
8
9 0 + 2 = 92 
9 0 - 7 0 = 20
1 0 0 - 8 = 92 
2 0 + 8 = 28
209

---

Н аг b ir so n n i b ir x il q o ‘s h ilu v c h ila m in g y ig ‘in d is i k o ‘r in is h id a
ta s v irla n g .
1 2
=
10
= ....+ .... 
18 = .... + ....
15 = .... + ....+ .... 
12 = .... + .... 
16 = .... + ....
B o ‘lis h a m a lin i o ‘rg a n is h g a ta y y o rla s h m a q s a d la rid a 1 -sin fd a
a m a liy m a s h q la r b a ja ris h g a o id ish n a z a rd a tu tila d i.
II bosqich.
K o ‘p a y tir is h v a b o M ish n in g ja d v a l u s u lin i o n g li 
o ‘z la s h tiris h u c h u n a s o s b o ‘la d ig a n n a z a riy m a s a la lm i q a ra s h , 
k o ‘p a y tir is h a m a lin in g k o n k r e t m a z m u n in i o c h is h b ir x il q o ‘s h ilu v - 
c h ila m in g y ig N n d isin i to p is h g a d o ir m a s a la n i y e c h is h d a n b o s h la s h
m u m k in . B u n d a y m a s a la la m i y e c h is h d a f o y d a la n ila d ig a n k o ‘rsa t- 
m a lilik b o la la r g a b a r b ir k o n k r e t h o ld a q a y s i q o ‘s h ilu v c h i ta k ro r- 
la n a y o tg a n in i tu s h in ib o lis h la r ig a y o r d a m b e ra d i. Q o ‘s h is h va 
k o ‘p a y tiris h o ra s id a g i b o g ‘la n ish n i o ‘q u v c h ila r o n g li o ‘z la s h tiris h la ri 
u c h u n q u y id a g ic h a m a s h q la m i b a ja r is h m a q s a d g a m u v o fiq :
1. Q o ‘s h is h g a o id m is o lla rn i k o ‘p a y tiris h g a o id m is o lla r b ila n
a lm a s h tiriiig :
3 + 3 + 3 + 3 + 3 =
6
+
6
+
6
+
6
+
6
+
6
=
2 . N a tija la m i h is o b la n g v a m u m k in b o ‘lg a n o ‘rin la rd a q o ‘s h is h - 
g a d o ir m is o lla rn i k o ‘p a y tir is h g a d o ir m is o lla r b ila n a lm a s h tirin g :
2 + 2 + 2 + 2 + 2 =
8 + 8 + 8 + 9 =
7 + 7 + 7 + 7 + 7 =
9 + 9 + 9 + 4 + 4 + 5 =
3. K o ‘p a y tir is h g a d o ir m is o lla rn i q o ‘s h is h g a d o ir m is o lla r b ila n
a lm a s h tirin g v a n a tija la rn i h iso b la n g :
4 x 2 , 
5 x 3 , 
3x 7 .
4. I fo d a la m i ta q q o s la n g v a “ 4 ” , “ < ” y o k i “ = ” b e lg ila r id a n te - 
g is h lis in i q o ‘y in g .
4 + 4 + 4 + 4 4 x 3
7 x 4 * 7 + 7 + 7 + 7
9 x 6 9 + 9 + 9 + 9
210

---

5. B irin c h i m is o l n a tija s i b o ‘y ic h a ik k in c h i m is o l n a tija s in i 
to p in g :
5 x 7 = 3 5
8 x 3 = 2 4
5 x 8 =
8 x 4 =
B o i i s h n i n g k o n k re t m a ’n o s i o ld in m a z m u n ig a k o ‘r a bo M ish g a 
d o ir m a s a la la r y e c h is h d a o c h ib b e rila d i.
2
- s i n f u c h u n m a te m a tik a d a r s lig id a k o ‘p a y tm a n in g o ‘rin al- 
m a s h tir is h x o s s a s i k a ta k la r, d o ir a c h a la r, tu g m a la r, y u ld u z c h a la r va 
h o k a z o la r q a to rid a n f o y d a la n ib k o ‘rs a tm a li tu s h u n tirila d i. M a s a la n , 
o lq u v c h ila r t o ‘g ‘ri t o ‘r tb u rc h a k c h iz is h a d i, u n i k v a d r a tla r g a b o ‘ li- 
s h a d i.
H a m m a s i b o ‘lib n e c h ta k v a d ra t h o s il b oM ganini ik k i u su l b ila n
b ilis h t a k l i f e tila d i.
( 5 x 3 = 15, 3 x 5 = 15) s h u n g a o ‘x s h a s h to p s h iriq la m i b a ja ris h
ja r a y o n id a o ‘q u v c h ila r x o s s a n i m u s ta q il ifo d a la y d ila r. K o ‘p a y tu v - 
c h ila m in g
o ‘rin la rin i 
a lm a s h tir is h d a n
k o ‘p a y tm a
o ‘z g a rm a y d i. 
K o ‘p a y tir is h b ila n ta n is h tiris h d a g i n a v b a td a g i q a d a m k o ‘p a y tir is h
a m a li k o m p o n e n tla ri b ila n n a tija s i o ra s id a g i b o g M a n ish la m i q a ra s h - 
d a n ib o ra t. B u b o g N a n is h k o ‘rs a tm a - q o ‘lla n m a la r y o r d a m id a o c h ib
b e r ila d i. M a s a la n , k o ‘p a y tiris h a m a li o ‘rin a lm a s h tiris h x o s s a s in i 
o c h ib b o ris h d a is h la tila d ig a n q o ‘lla n m a d a n fo y d a la n ib , o ‘q u v c h ila r
o ld in k o ‘p a y tiris h g a d o ir m is o l tu z a d ila r. 5 x 3 = 15 K e y in b u m is o l 
b o ‘y ic h a b o ‘lis h g a d o ir ik k ita m is o l tu z a d ila r: 3 0 : 5 =
6
, 3 0 : 3 = 10. 
B u n d a n o ‘q u v c h ila r m u s ta q il x u lo s a c h iq a ra d ila r: a g a r ik k i so n n in g
k o ‘p a y tm a s in i 
k o ‘p a y tu v c h ila rd a n
b irig a
b o ‘lin s a , 
ik k in c h i 
k o ‘p a y tu v c h i c h iq a d i.
K o ‘p a y tiris h a m a lin in g k o m p o n e n tla ri b ila n n a tija s i o ‘r ta s id a
o ‘rn a tilg a n b o g ‘ la n ish h a r x il to p s h iriq la m i b a ja ris h b ila n m u s ta h - 
k a m la n a d i.
6 x 4 = 2 4 , 4 x 6 = 2 4 , 2 8 : 4 = 7 ,
2 4 : 7 =
6
K e y in r o q b o N ish a m a li k o m p o n e n tla ri b ila n n a tija s i o ra s id a g i 
b o g ‘ la n is h m a s a la s i s h u n g a o ‘x s h a s h h a l e tila d i.
B irg a h a r q a n d a y s o n g a k o ‘p a y tir is h d a k o ‘p a y tm a d a s h u so n h o - 
siL boM adi: 
1
x
0
=
0
.
211

---