Oila psixologiyasi akadem ik litsey va k asb-h u n ar


Sevgilisida boshqalar ko'rmagan jihatlarni ko'rish, o ‘zgalar


Download 10.87 Kb.
Pdf ko'rish
bet33/72
Sana08.11.2023
Hajmi10.87 Kb.
#1756346
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   ...   72
Bog'liq
46-Oila-psixalogiyasi-2008-y-Oquv-qollanma

Sevgilisida boshqalar ko'rmagan jihatlarni ko'rish, o ‘zgalar 
ahamiyat berm agan xislatlam i sezish, hali yaqqol ifo dalanm a- 
g a n q o b iliy a tn i a n iq la s h , u n in g q a n d a y m u ta x a ssis b o ‘lib 
y e tish ish in i o ld in d a n k o 'r a b ilish n in g b a rc h a s i m u h a b b a t 
ziyrakligining n a m o y o n b o ‘lishidir. Bu, a lb a tta , sevgan o d a m - 
ning q and ay k o ‘z b ila n qarashiga bog ‘Iiq. Bu q arashning o ‘ziga 
xos ruhiy to m o n i s h u n d a k i, u basharti ijobiy to m o n larin i b o ‘rt- 
tirib k o ‘rsatsa, salb iy to m o n larg a e ’tib o r berm aydi. S h u la r tu - 
fayli k o ‘p in c h a sev gilisinin g ota-on asi h a m k o ‘ra bilm agan is- 
tiqb olini aytib b e ra o lad i.
Sevgan odam da hayotga nisbatan muhabbat kuchayadi. 
B uni q u y id ag ilard a k o 'ris h m um kin: u lard a ru hiy jih a td a n kes­
kin 
0
‘zgarish s o d ir b o ‘ladi, dunyoni o ‘zg ach a ta s a w u r qilisha- 
d i, h ay o tn i c h u q u rro q id ro k eta bosh iay dilar, o ‘zgalarni q alb - 
d a n tu sh u n ish , u la rg a h am dardlik bild irish ku chayadi, ilgari 
yaqq o l ifo d a la n m a g a n rah m d illik hislari p a y d o b o 'lad i va o rta - 
d i. 0 ‘zg alarg a y o r d a m qoMini c h o ‘z ish , te v a ra k -a tro fd a g i 
g o ‘za!likni k o ‘ra o lish — estetik idrok qilish kuchayadi. Axloqiy 
q a ra sh lar y u k sa la d i, old ing i yom on o d a tla rin i tashlaydi (bu 
m u h ab b a tn in g tarb iy av iy t a ’siri o ‘zgalarga b o ‘lgan h u rm a tn in g


o sh ish i tu fa y lid ir), ijodiy fa o liy a ti va ish q o b iliy a ti o r ta d i 
(ch u n k i m u h ab b at kishi fao liyatig a k u ch li t a ’sir q ila d i) va h.k.
5.7. SEVGINING FASLIY 0 ‘ZG A RISH IG A TAYYOR B O ‘LING
T a b iatd a yil fasllarining o ‘zg arib tu rish i, h a r b ir faslnin g 
o ‘zig a 
xos 
ta k ro rla n m a s
g o ‘z a llik la ri 
b o rlig in i 
b ila m iz . 
T ab iatd ag i o ‘zgarishlarni o rziq ib k u ta m iz , u lard a n z a v q la n a m iz . 
Lekin o ‘z ruhiy o lam im izd a s o d ir b o ‘ladigan o ‘zg a rish la rn i 
k o ‘ra bilm ay m iz. Bu esa b iz n in g h issiy otlarim izga, o ilaviy h a - 
yotim izga salbiy ta ’sir ko‘rsatish i m u m k in . Bu o ‘rin d a s o ‘z 
m u h ab b atd ag i fasllar o ‘zgarishi, u n d a g i eng m u ra k k a b va xavfli 
b o ‘lgan ikkinchi b osq ich d an u c h in c h i b osqich ga o ‘tish h a q id a
b oryapti. 0 ‘tish h a r q anday d a v r u c h u n m a 'lu m b ir in q iro z la r 
bilan kechgani sababli bu b o s q ic h d a h am q a to r q iy in c h ilik - 
larga, tu rm u sh urinishlariga r o ‘b a ro ‘ kelish m u m k in . C h u n k i 
a y n a n sh u davrdan boshlab sevgilisini id eallash tirib id ro k q i- 
lishga m oyillik kam ayib b o ra d i. E n d i shaxs q a n d a y b o ‘lsa, 
sh u n day ligich a, real, aniq va x o liso n a idrok q ilin a d i. M e h r- 
m u h ab b a tn in g y o ‘nalishi o ‘zg a rib fa rz a n d la r to m o n g a o g ‘a d i va 
tu rm u sh o ‘rto g ‘iga nisbatan esa k am ay ib b o rad i. 
R u h iy t o ‘yi- 
nish — e r-x o tin n in g b ir-b irid a n t o ‘yib q o lish id an , o ila d a g i tu rli 
ik ir-c h ik irla rd a n nizo lar kelib c h iq a boshlaydi.
E r-x o tin qan ch alik yosh boMsa, bu d av r s h u n c h a lik o g ‘ir 
o ‘tad i. 0 ‘zaro kelish m o vch ilik lar k o ‘payadi. U la rn in g yoshligi, 
hayotiy tajrib alarin in g y o'q ligi o q ib a tid a « m u h a b b a tim iz o ‘ldi» 
yoki « m u h ab b atd a, u m r yoM doshi ta n la sh d a a d a s h d im , m en
hali y o s h m a n x ato y im n i t o ‘g ‘rila b o la m a n » , d e b o ila v iy
y o n g ‘in n i ala n g a oldirish b ila n ahv o l y a n a d a o g ‘irla sh a d i. 
Kuyov o ‘zicha: «K o‘ch a to ‘la x o tin » , — d esa, kelin: « E r q u rib
q o lib d im i, k o ‘chaga chiq sam so n m in g ta er, 
x o h la s a m e rta - 
gayoq b iro ntasig a tegib o la m a n » — degan xayolga b o rish la ri 
m u m k in . N a tija d a to kyinishga u c h ra g a n hissiy o tlam i va o ‘z aro
m u n o sa b a tla rn i ruhiy jih a td a n ta h lil qilib, to ‘g ‘ri x u lo sa c h iq a - 
rish o ‘rniga salbiy m u n o sa b a tla r yuzaga keladi va ikk i yosh 
h am b u m u n o sab atn in g quliga a y la n ib qoladilar.
B u n d a, alb atta, kelin y oki k u y o v n in g o ta -o n a s id a g i k a m - 
ch ilik lar, d o ‘sti yoki q a rin d o sh in in g to ‘y d an avval o g o h la n tir- 
gani yoki to ‘ydan oldin sev ish g an lar o rasida b o ‘lib o ‘tg a n m ay - 
d a -c h u y d a g ap lar kuyov v a k e lin m a 'lu m o tid a g i ta fo v u tla r:


« S av od siz b o 'lm a s a sh u ish n i qilarm idi?», «Oliy m a ’Ium otli 
x o tin o lg a n d a n k o ‘ra u y la n m a s d a n o ‘tg a n yaxshi»; yosh 
o ra sid a g i tafovutlari: 
« X o tin in g pedagog b o ‘lsa, b ir u m r ta r- 
biy alay d i», «Bring s a n ’a tk o r bo ‘lsa, oilaviy h ayo ting sahnaga 
a y la n a d i, x o tin in g s a n ’a tk o r b o 'lsa , vafosizlik soya kabi ajral- 
m ay d i» ; m illiy tafo v u tlar: « 0 ‘z m illatim bilan tu rm u sh qurga- 
n im d a s h u n d a y x o r la n m a s edim »; o ta - o n a g a a lo q a d o rlik : 
« p iy an ista o ta n in g o ‘g ‘li kim b o la rd i? » , «it em ganiga tortadi» 
va sh u kabi o ‘zini o q lab , b o r g u nohni u m r y o ‘ldoshiga ag‘d a - 
rish g a in tilish salbiy m u n o sa b a tla rn in g shakllanishiga im kon 
y a ra ta d i.
B u n d a y m u n o sa b a t sh ak llan g an d an so ‘ng oilaviy hayotdagi 
h a r q a n d a y k elish m o v ch ilik v a nizo lar xuddi shu m un osabat 
z a m in id a hosii boM ayotgandek idrok etiladi. Bu m u no sabatg a 
a lo q a d o r b o 'lm a g a n v o q e a la r xotirada saqlanm aydi, unga alo - 
q a d o r l a r e sa u z o q m u d d a tg a c h a x o tira d a sa q la n ib qo lad i. 
U n d a n s o ‘ng e r-x o tin salb iy m u n o sab atlar quliga aylanadilar. 
Bu e sa a sta -se k in o ila p o y d e v o rin i y em irib , u n in g b arb od
b o ‘lishiga olib keladi. E n d i o ‘zaro e r-x o tin la r em as, balki ular 
o ra s id a yuzaga kelgan salb iy m u n o sab atlar kurashadi. E r-xo tin
esa m a z k u r m u n o sa b a tla rn in g jasu r jan g ch ilarig a aylanadilar. 
U la r orasidag i ja n g m u h a b b a t tam o m ila barbod b o ‘lgunicha 
d a v o m e ta v e ra d i. L ek in b a rc h a o ilalard a h a m o ‘tish davri 
y u q o rid a ifo d alan g an d ek k echaverm aydi.
Y u q o rid a s e v is h g a n la r o ‘rtasidagi salbiy m u n o sa b a t va 
u n in g oilaviy m u n o sa b a tg a zarbasini aytib o ‘td ik xolos. A m m o
m u n o s a b a tla r ijobiy h a m b o ‘ladi. M u h a b b a tn in g b irin c h i 
b o s q ic h id a hissiyotli in s o n ijobiy m u n o sa b a tla r t a ’sirida va 
a y n iq sa , ikkinchi b o s q ic h d a o ‘zining yuqori nuqtasiga yetadi. 
A m m o b a ’zi e r - x o t in l a r (k o 'p in c h a a y o lla rd a ) u c h in c h i 
b o s q ic h g a o ‘tish d a va o £tg a n d a n so ‘ng atrofdagi er-x o tinlarga 
h av as b ila n q aray d ilar, u la rn i o ‘z erlariga o lrnak qilib k o ‘rsata 
b o s h la y d ila r. B u n d a a k s a r iy a t ayol k ish in in g o ‘z h ayo tiga 
x o liso n a k o ‘z bilan q a ra m a s d a n chiqargan xulosalari ustunlik 
q ila d i. B u n d ay ayol va e rk a k o‘z eri yoki xotiniga ularning 
h a m k a s b la r i, d o ‘st!a ri, ta n is h -b ilis h la ri k o ‘zi b ila n q a ra b
k o ‘rish lari kerak. S h u n d a u la r o lz u m r y o ‘ld o sh larid a q a n - 
c h a d a n q a n c h a ijobiy x isla tla rn i k o kradilar, u lard a n b o sh qalar- 
d a b o £lm a g a n , b iro q o ‘zlari q ad rlay bilm agan q im m atli to m o n - 
larn i to p a d ila r.


X alqim izda «oldingdan o q q a n suvning q a d ri y o ‘q», degan 
m aq o l bor. Bu eng a w a lo oilaviy hayotga, e r - x o tin o ‘rtasidagi 
m unosab atlarga taalluq lidir. S h u n in g u c h u n d o im o o ‘rtadagi 
s e v g i-m u h a b b a tn in g q a d r- q im m a tin i a rz im a g a n sab ab larg a 
k o ‘ra y o'qo lishig a y o ‘1 q o ‘ym aslik, k o ‘n g ilsizlik la rn in g oldini 
olib yashash kerak. A ks h o ld a keyingi afsus va p u sh a y m o n la r 
bir u m r ruhiy azob b e rish in i, y o ‘1 q o ‘yilgan b u x a to n i b ir um r 
tu z a tib boMmasligini y o d d a n ch iq arm aslik kerak.
H ay ot m urakkab ja ra y o n , u n d a n im a la r boM m aydi, deysiz. 
A rz im a s sa b ab la rd a n ja n ja l c h iq a rish g a , u n i avj old irish g a 
h a ra k a t qilm aslik kerak. B izd a « e r-x o tin n in g u rish i — doka 
ro 'm o ln in g qurishi», deg an ibratli gap b o r. X u s u s a n , o ‘rtada 
farz a n d la r paydo boM gandan keyin ju d a e h tiy o t b o ‘lish zarur. 
B arbod b o 'lay o tg a n m u h a b b a t tuyg‘usini h e c h b o ‘lm aganda 
no rasid a g o ‘dak lar h u rm a ti u c h u n , u lar ta q d irin i o ‘ylab ham
asrab qolish shart. Loaqal o ila saqlab q o lin m a g a n id a h am sev- 
g i-m u h a b b a t h isla rin in g n a fra tg a a y la n ib k e tm a s lig ig a y o ‘1 
q o ‘ym aslik zarur.
O ilaviy hayotdagi x u rsan d ch ilik larn i, o ktib k e tg a n shirin 
d a m la rn i, iliq m u n o sa b a tla rn i eslash h a m a rz im a s n izolam i 
ro ‘yobga ch iqish inin g o ld in i o ladi. Bu o ‘rin d a e r - x o tin b ir-b ir- 
larin ing xulq-atvorlaridagi ijobiy x u su siyatlarin i e s la b turishlari 
h a m m u h im rol o ‘ynaydi. S h u n i eslatib o ‘tish k e ra k k i, m u h ab - 
b a tn in g ikkinchi — a la n g a la n g a n bosqichi u m rin i uzaytirishga, 
o ‘zaro h u rm at bosqichiga inqirozsiz, n izo larsiz o ‘tish g a yosh- 
la m i tayyorlash zarur. Bu e sa oilan in g to tu v y a sh a sh ig a yordam
b erad i. B uning zaru riy sh a rtla ri o ‘ta m a d a n iy atli b o ‘lish, oilaviy 
tu rm u sh g a ijodiy y o n d o sh ish d ir.
U m u m an oilaviy h a y o td a , ju m la d a n , y osh o ila la rd a kelish- 
m ovchiliklarga, q o ‘y d i-c h iq d ilarg a olib k elu v ch i sa b ab la r k o ‘p. 
S h u la rd a n biri — rashk tu y g ‘usidir. Ba’zan ra s h k o g ‘ir va kutil- 
m ag an oqibatlarga sabab b o ‘lishi m um k in. S h u n in g u c h u n ham
biz quyid a rashk tu y g ‘usi, u n in g k o ‘rin ish lari h a q id a to 'x talib
o ‘tis h n i lozim to p d ik . Bu h a q d a bilib q o ‘y ish va m a lum
ta s a w u rg a ega b o ‘lish, Siz y osh lar u c h u n h a m fo y d ad a n xoli 
em as.


5.8. RASHK HISLARI
S e v is h g a n la r yoki oila q u ra y o tg a n la rn in g o ‘zaro m u n o - 
s a b a tla rin i x a ra k te rlo v c h i v a z iy a t, sh a ro itla rd a n biri bu — 
rash k d ir. Sevikli o d a m id a n ajralib q o lish , uni y o ‘q o tib q o ‘yish 
xavfini h e c h q a c h o n b o sh d a n k ech irm ag an o d a m rashkni q a n - 
d a y d ir tu s h u n a rs iz aqlsizlikdek ta s a w u r qilishi m um kin. Sevikli 
o d a m id a n ajra lib qolish n im a ekanligini b ir m arta b o i s a ham
b o sh id a n k e c h irg a n o dam esa rash k ch in i oson gin a tu sh u n a d i va 
unga m a ’lu m d arajad a h a m d a rd lik bilan m u n o sab atd a b o la d i. 
O ldingi v a q tla rd a , ayniqsa so biq ittifoq davrida (40—6 0 -y illar- 
da) a y rim salm o q li ad ab iy o tlard a, rashk — bu «o‘tm ish n in g
jirk a n c h q o ld ig ‘i», «xususiy m u lkch ilik asosida tu g ‘ilgan past 
h issiy o t» d ir, o d a m n in g shaxsiy erkinligini va boshqa o d a m la r 
sh a x siy a tin i h u rm a t qilish d arajasiga erishilsa, rashk haqidagi 
g a p la r o ‘z - o ‘z id a n y o ‘q b o ‘lib ketadi, chu nk i b u n aq a sh a ro it- 
larda u n in g y uzaga kelishi u c h u n h ech q an day asos b o lm a y d i, 
d e b y o z ila r ed i.
H a q iq a ta n h a m , rashk ak sariy at hollard a xususiy m u lk c h i­
lik p s ix o lo g iy a s i izla rin i o ‘zid a n a m o y o n q ila d i, ay rim
o d a m la rd a «rash k qilad im i — d e m a k sevadi!» — degan q arash 
h o z ir h a m m avjud. K o ‘pch ilik o d a m la r u c h u n rashk — sevgi- 
ning o ‘zig a x o s z a ru r «ziravon>laridan biridir.
H o z irg i vaqtlarga kelib b u o 'tm is h «qoldig‘i» asta-sekin lik 
bilan q a y ta o q lan m o q d a . N a fa q at badiiy ad ab iy o tlard a, balki 
p u b litsistik va ilm iy a sarlard a ham b u hissiyotning yashashga, 
m avjud b o ‘lishga haqqi borligi te z -te z qayd e tilm o q d a. 0 ‘z 
n a v b a tid a A .I.G e rs e n rashk h a q id a gap irib, «R ashkni b ir yoqla- 
m a q a t ’iy y o ‘q qilib yu b o rish , shu bilan birga ayolga, erkakka 
b o lg a n sevgini jin sg a b o ‘lgan sevgi bilan aralashtirib, uni bu- 
tu n la y y o ‘q qilib yuborishd ir», — degan edi. Sevuvchi va shu 
sevgan o d a m ig a nisb atan h e c h q ach o n rashkini his qilm ag an , 
sevgan o d a m i xulqiga n isb atan b ee’tib o r m un o sab atd a b o lg a n
b iro rta o d a m n i to p ish qiyin, rashk bu sevgini him oya qiluvchi 
vosita s ifa tid a vujudga kelgan. S h u n in g u c h u n h am uni faqat 
sevgi b ila n birg alikdag in a y o ‘q o tish m um kin. S h o ir U y g 'u n
aytg an id ek :

Download 10.87 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   ...   72




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling