Hozirgi o'zbek adabiy tili

yu z 
leksem asi 
sem em asi 
o c h ila y o tg a n d a , u bet, aft, chehra, oraz, turq, bashara va hokazo 
le k se m a la r q u rsh o v id a o 'rg a n ila d i. k elm oq leksem asi sem em asini 
b o n . jq, 
k etm oq va b o sh q a
le k se m a la r sem em alarisiz an iq lab
b o 'lm a y d i.
Lisoniy m o h iy at 
sifatida 
sem e m a n in g
m an tiq iy k ateg o riy a 
sifatid a tu s h u n c h a g a m u n o sa b a ti m asalasi m u rak k ab d ir. B unda, 
b irin c h id a n , 
sem em a birlam ch im i y o k i tu sh u n c h a , 
ik kinchidan, 
se m e m a tu s h u n c h a d a q a y tarzd a ak s e ta d i d e g a n m u n o zaralard a 
k o 'z g a ta sh la n a d i. 
T ilsh u n o slik d a se m e m a g a m u n o sab atd a ikki 
y o 'n a lish n i farqlash lozim b o 'lad i:
a jic h d a n y o n d a sh u v (ya'ni, se m e m a d a n leksem aga);
b )sirtd a n y o n d a sh u v (ya'ni, le k se m a d a n se m em ag a).
O 'z b e k
tilsh u n o slig id a 
olim lar 
sem em a 
va 
tu sh u n c h a
m u n o sa b a tin i tu rlic h a talq in q iladilar. M asalan, ayrim lar sem em a 
k o 'p in c h a o n g im izd ag i m a 'lu m b ir tu s h u n c h a va tu sh u n c h a la r bilan 
b o g 'liq b o 'la d i. T u sh u n c h a o n g , m a n tiq birligi, sem em a esa, tilga, 
le k se m a g a xos birlikdir. J u d a k o 'p h o lla rd a b ir sem em a b ir n e c h a
tu s h u n c h a n i o 'z ic h ig a oladi. 
J u m la d a n , 
[o'rik] 
lek sem asin in g
sem em asi q u y id a g i tu sh u n c h a la rd a n a m o y o n bo'ladi:
a) y angi, h o 'l m ev a n in g b ir tu ri (zardoli);
b) sh u m ev an in g q uritilgani;
v) sh u m evani b e ra d ig a n d araxt.
S h u n g a k o 'ra , tu sh u n c h a v a se m e m a o 'z a ro h am m a v a q t h a m m os 
k elav erm ay d i. Bu hodisa, ay n iq sa, m a ’n o d o sh lek sem alard a y a q q o l 
k o 'z g a ta sh la n a d i, d e g a n fikr tarafd o rid ir. K o 'rin ad ik i, u la r lingvistik 
b e lg ila rd a g i 
asim m etriy a 
h o d isa sin i 
sem em a 
va 
tu sh u n c h a
m u n o sa b a tid a ham k o 'ra d ila r. B uni ch izm ad a q u y id a g ic h a tasvir 
q ilish m um kin:
T u s h u n c h a 1
T u s h u n c h a 2
T u s h u n c h a 3
S em em a2
S e m e m a 1
T u sh u n c h a
Sem em aS
95

---

B u n d a ayrim e 'tiro z ta la b n u q ta la r m avjudligi k o 'z g a ta sh la n a d i.
B irin ch id an , se m e m a k o 'p in c h a em as, balki, h a r d o im h a m
o n g d a g i tu s h u n c h a la r b ila n b o g 'la n g a n d ir. S em em a tu s h u n c h a n in g
ifodasidir. 
T a d q iq o tc h ila r 
tav sifd a 
k o 'p in c h a
so 'z in i 
q o 'Ila s h d a
se m e m a n in g
h a r 
d o im
ham
m a 'lu m
bir 
tu s h u n c h a
b ilan
b o g 'la n a v e rm a slig in i n a z a rd a tu tad ilar. U larn in g b u fikri q u y id a
tu b a n d a g ic h a ifo d alan ad i: «Shuni ham a y tish k e ra k k i, y o rd a m c h i 
le k se m a s e m e m a la rid a tu s h u n c h a b ilan b o g 'la n is h y o 'q . C h u n k i, 
y o rd a m c h i le k sem alar, a y tilg a n id e k , q o 's h im c h a la r va le k se m a la r 
z id d iy a tid a o raliq u c h in c h i vazifasini  taydi. U lar sh a k la n lek sem a, 
m a zm u n i 
(vazifasi), 
se m e m a sig a
k o 'ra
e sa
q o 'sh im ch a d ir.»
(H .N e’m ato v , 
R.Rasulov. 
O 'z b e k
tilin in g
sistem
le k sik o lo g iy a si 
asoslari. 57 —bet.)
D em ak , 
m u alliflar 
le k se m a
v a 
se m e m a
m u n o sa b a tin in g
d ia le k tik lig in i « b o T ttirg a n » la ri bois, b a rc h a le k se m a la rd a se m e m a n i 
k o 'ra d ila r. S h u n in g u c h u n le k se m a «jam iyat a'zolari u ch u n tayyor,