Hozirgi o'zbek adabiy tili

u m u m iy, 
m ajburiy 
b o 'lgan , 
sh a k l v a
m a zm u n n in g 
barqaror 
b irik u vid an ta sh k il to p g a n v o q elik d a g i narsa, b elg i, x u s u s iy a t v a  
m u n o sa b a tla rn i sh a k lla n tir u v c h i, nutq va lu g 'a td a gram m atik 
m orfem a la m i o'ziga biriktira o la d ig a n m orfem a turi» 
ta rz id a
ta 'rifla n a d i. 
B iroq 
y u q o rid a g i 
tavsifda 
« y o rd am ch i 
le k sem alar, 
a y tilg a n id e k , 
q o 's h im c h a la r 
v a 
le k se m a la r 
z id d iy a tid a
«oraliq 
u c h in c h i vazifasini  ta y d i» d ey ilish in in g o 'z iy o q u la rn i m u sta q il 
le k se m a la rg a zid q o 'y is h g a in tilish b o rlig i seziladi. Zero, n o m u sta q il 
le k se m a la r s h a k la n m u sta q il le k se m a la rg a u y g 'u n d ir. U lar m az m u n
m u n d a rija si a so sid a g ra m m a tik q o 'sh im c h a la r b ila n b ir q a to rd a
tu ra d i. S hu b o isd a n y o rd a m c h i le k se m a la r m a z m u n m u n d a rija sin i 
se m e m a em as, b a lk i g ra m m a tik m a 'n o d e y ish m a q sa d g a m uvofiqdir. 
M u sta q il 
le k sem alar, 
y o rd a m c h i 
le k se m a la r 
v a 
g ra m m a tik
q o 's h im c h a la r m u n o s a b a tin i ch iz m a d a q u y id a g ic h a b e rish m u m k in .
S er lem a
Nor le m a
Norfiem a 
Gr. h a ’no
G r .
g r a r t
i|na no 
m em a
1
T ilsh u n o s 
S H .R ah m atu llay ev
se m e m a g a
e g a
b irlik la rn ig in a
le k se m a sifa tid a b a h o la y d i. «Biz an aliz y o 'lig a , y a 'n i n u tq d a n tilg a
b o rish
y o 'lig a
o T g a n ib
k e tg an m iz. 
A lbatta, 
k o n k re t 
b irlik d a n
(so 'zfo rm ad an ) a b s tra k t b irlik la rg a (so'zform ani ta rk ib to p tiru v c h i 
b irlik larg a) b o rish o so n k o 'c h a d i. Shu y o 'l b ilan b o rib , so 'z fo n n a
96

---

ta rk ib id a le k sik m a 'n o a n g la tu v c h i qistnni ajratam iz va uni leksem a 
d e b nom laym iz. A sli le k sik m a 'n o an g latu v ch i til b irligiga leksem a 
d eyiladi.» D em ak, olim le k se m a talq in ig a ic h d a n (m a'nodan) kelib 
c h iq q a n h o ld a m u n o s a b a td a b o 'lg a n lig i tufayli n o m u staq il birliklarni 
lek sem a sifatid a q a ra s h n i m a 'q u l k o 'rm ay d i.
B u n d a sh a k l em as, b alk i m a'n o (sem em a) y eta k c h ilik qiladi. 
K o 'rin ad ik i, m u sta q il va n o m u sta q il b irlik larg a bir xil o 'lc h o v (mezon) 
bilan m u n o s a b a td a b o 'Iish
u la r ta b ia tin i x iralash tirad i. 
C h u n k i 
y o rd am ch i le k se m a la r m a 'n o si b ilan q o 'sh im ch a la rg a y aq in lash sa, 
n o m em ag a e g alig i aso sid a lek sem alai b ilan u y g 'u n la sh a d i. B undan 
kelib c h iq q a n h o ld a a y tish m um k in k i, m a'lu m b ir hodisa, m asalan, 
lek sem a ta 'rifla n a r e k a n , ta 'rif ta'rifla n a y o tg a n h o d isa la rn i to 'liq
q a m ra b o lm aslig in i e 'tib o rg a olish lozim . C h u n k i n azariy o tch i 
tilsh u n o slar s o 'z g a u m u m iy ta 'rif berish b o ra sid a g i m u sh k u lo tla r 
b a 'z a n tilsh u n o sla rn i u m u m a n so 'z g a ta'rif b e rish d a n voz k e c h ish g a, 
h a r b ir g u ru h y o k i m o rfo lo g ik tip tillar u c h u n o 'z g a sifatlar xos 
b o 'lib , u larn i a lo h id a —a lo h id a ta'riflash lozim ligi h a q id a g i g 'o y a la rn i 
ilgari su rish g a ham o lib k elm o q d a.
D ia le k tik a d a h a m h o d isa la rg a b e rilg a n h a r q a n d a y ta 'rif m u tlaq
to 'g 'r i b o 'lm a slig i, u n d a , baribir, ayrim h o d isalar «ta'rifga sig 'm a y
qolishi» ta 'k id la n a d i. D em ak, lek sem a «o'zida tayyorlik, m ajburiylik, 
ta k ro rla n u v c h an lik , ijtim o iy lik x u su siy atlarin i m u jassam lash tirg an , 
sh a k l va d e n o ta tiv m a 'n o b irlig id an ib o rat m u sta q il an g la n ish va 
q o 'lla n ish ta b ia tig a e g a b o 'lg a n lisoniy birlik» d eb ta 'rifla n a r e k a n , b u
ta 'rifn in g b a rc h a le k s e m a la r u c h u n b ird a y am al qilm asligini ta 'k id la sh
lozim. C h u n k i d e n o ta tiv x u su siy a tla rg a eg a b o 'lm a g a n y o rd am ch i 
lek se m a la r 
ta 'rifd a n
c h e td a
qoladi. 
D em ak, 
tu sh u n c h a g a
aso sla n m a g a n le k se m a la rn in g m azm u n to m o n i g ra m m a tik m a'n o
b o 'lsa , d e n o ta tiv ta b ia tli lek se m a la rn in g m azm un to m o n i sem em ad ir.
Bir n e c h a tu s h u n c h a n i o 'z id a m u ja ssam lash tirg an le k sem alarn in g
m azm u n m u n d a rija si m u ra k k a b tab iatlilig i b ilan x a ra k te rlan a d i.
H ar q a n d a y liso n iy b irlik serq irra m ohiyatli b o 'lib , b u u n in g
k am id a ikki p a ra d ig m a g a k irish in i ta'm inlaydi. L eksem a b ird a n o rtiq
tu sh u n c h a n i q a m ra b o lg a n ek an , b u n d a u n in g serq irralig i y a n a d a
« k uchayadi». M asalan , 
[olm a], [o'rik] lek sem asi o 'z id a b ir n e c h a
tu s h u n c h a n i 
s a q la r e k a n , 
b u
b ilan 
u 
k am id a 
ikki 
lu g 'a v iy
p a ra d ig m a g a kiradi:
U zum
O lm a
T ok
97

---

yoki
O 'rik
Z ardoli
Г ursh ak
B irinchi p a ra d ig m a d a [olm a] le k se m a si b ir d e n o ta fi aso sid a
m eva va b o sh q a b ir d e n o to ti aso sid a e sa d a ra x t n o m larin i ifo d alo v ch i 
ot — le k se m a la r 
b ila n
u y a d o sh lik
q a to ri 
hosil 
qilsa, 
ik k in c h i 
p a ra d ig m a d a b ir m a 'n o s i b ilan [zardoli], ik k in c h i m a'n o si aso sid a
[turshak] le k se m a si b ila n m a 'n o d o sh lik m u n o s a b a tid a b o 'la d i.
L eksem a ta rk ib id a b ird a n o rtiq tu s h u n c h a m u ja ssa m la sh g a n d a
le k se m a tu rli s in ta g m a tik q u rsh o v la rg a k irad i. M asalan , y u q o rid a
tilga 
o lin g a n
o lm a 
le k se m a sid a
ik k ita
(«m eva», 
«daraxt») 
tu sh u n c h a la ri m av ju d b o 'lib , u h ar b ir ifo d a la n g a n tu s h u n c h a s i 
aso sid a ham b o s h q a — b o sh q a , ham u m u m iy q u rsh o v la rg a eg a b o 'lish i 
m um kin.
O lm an i k e s d ik s in ta k tik q u rsh o v id a o lm a q a y si tu sh u n c h a , 
d e n o ta tn i a n g la ta y o tg a n lig i m u a y y a n lash m ay d i. Biroq, o lm a n i ek d ik , 
o lm ani 
y ed ik , 
s in ta g m a tik
q u rsh o v la rid a
a ta la y o tg a n
d e n o ta t 
farq la n a y o tg an lig i 
sezilib 
tu ra d i 
(b irin ch i 
q u rsh o v d a
«daraxt», 
ik k in ch isid a 
« h o 'l 
m eva»). 
K o 'rin a d ik i, 
le k se m a
b ird a n
o rtiq
tu sh u n c h a n i ifo d a la g a n d a h a r b ir tu s h u n c h a g a m os s in ta g m a tik
q u rsh o v m av ju d lig i h a m a n g lash ilad i.
B ular 
esa, 
se m e m a
le k se m a
liso n iy m o h iy a tin in g
a lo h id a
sin o n im ik v a s in ta g m a tik q u rsh o v g a e g a b o 'lg a n turidir, d e g a n
x u lo sag a olib k elad i.
D em ak, le k se m a b ird a n o rtiq tu s h u n c h a n i ifo d a la g a n d a h a r b ir 
tu sh u n c h a u c h u n a lo h id a — a lo h id a se m e m a t o 'g 'r i keladi.