J. I. A L im j o n o V a, A. A. Is m a t o V


-  §.  Fononlar  va  ularning  tabiati


Download 14.54 Kb.
Pdf ko'rish
bet17/29
Sana30.09.2017
Hajmi14.54 Kb.
#16827
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   29

48-  §.  Fononlar  va  ularning  tabiati
Q a t t i q   h o l a t d a g i   m o d d a l a r n i n g  z a r r a c h a l a r i   o r a s id a   to rtilish  va 
itarilish   k u c h l a r i   m a v j u d   boMadi.  Z a r r a c h a l a r   o r a s id a g i  m a s o f a  
m a M u m   b i r   o M c h a m g a   y e t g a n i d a   k u c h l a r   t e n g l a s h i b ,   k ris ta ll 
m u v o z a n a t   h o l a t n i   e g a l l a y d i .   L e k i n ,   k r i s t a l l   p a n j a r a l a r n i n g  
t u g u n l a r i d a   o ' r n a s h g a n   z a r r a c h a l a r   issiqlik  h a r a k a t i d a   boMib, 
m u v o z a n a t   h o l a t i   n u q t a s i d a n   0,1  A  m a s o f a g a   t e n g   a m p l i t u d a d a  
t e b r a n i b   t u r a d i ,   b u   esa  q o ‘s h n i  z a r r a c h a l a r   o r a s id a g i  m a s o f a n i n g
5 — 7 %   ni  t a s h k il  e ta d i.
Z a r r a c h a l a r n i n g   t e b r a n i s h   h a r a k a t i   j u d a   m u r a k k a b   boMib, 
b u n d a   t e b r a n a y o t g a n   z a r r a c h a   o ‘z  y o n i d a g i   b a r c h a   q o ‘s h n i  
z a r r a c h a l a r   b i l a n   o ' z a r o   t a ’s i r d a   boM adi.  Q o ‘s h n i   z a r r a c h a l a r  
o r a s id a g i   m a s o f a   va  t a ’sir  k u c h i   a n i z o t r o p   x a r a k t e r g a   e g a d ir .  H a r
Nazorat savollari

q a n d a y  t e b r a n is h n i  2  ta  k o ‘n d a l a n g  va  1  ta  b o 'y l a m a   te b r a n i s h l a r g a  
b o ‘lish  m u m k i n .   B u n d a   t e b r a n i s h n i   turli  d a v r   va  a m p l i t u d a   b ila n  
t e b r a n a y o t g a n   s in u s o id a l  t e b r a n i s h l a m i n g   y ig ‘in disiga  t e n g   d e b  
t a s a v v u r   qilish  m u m k i n .
D e m a k ,   kristallda b o ‘y l a m a  v a  k o ‘n d a la n g  ravishdagi sin u so id a l 
toM q in la r  v u ju d g a   kelib,  u l a r n i n g   so n i  kristall  p a n j a r a   t u g u n l a r i  
s o n i n i n g   u c h g a   k o ‘p a y t m a s i g a   t e n g   boMadi.  U s h b u   b o ‘y l a m a   va 
k o ‘n d a l a n g   toM qinlar  k r i s ta l l n in g   yuzasiga  kelib,  u n d a n   q a y t a r i -  
la y o t g a n   va  t o ‘q n a s h   k e l a y o t g a n   toM qinlar  b i l a n   q o ‘sh ilib   t a r a n g  
va diskret  holdagi toM qinlardan  ib o rat  m u r a k k a b   tiz im n i  hosil qiladi. 
U s h b u   toM qinlarni  t o rn i  c h e r t g a n d a   v u judga  k e la d ig a n   toM qinlarga 
o ‘x s h a tis h   m u m k i n .
K ristalld ag i  t a r a n g   h o ld a g i  issiqlik  to M q in la rin in g   hosil  boMish 
m e x a n i z im i n i  h a m  to v u s h  toM qinlarining m e x a n i z m i g a  o ‘xshatiladi. 
U l a r n i n g   c h a s to t a s i  j u d a   k e n g   boMib,  to v u s h   c h a s t o t a la r i   102— 101 
d a n   1 0 IJ  G s  g a c h a   y e ta d i.  B u  to M q in la rn in g  t a r q a l is h   tezligi  to v u s h  
t o M q in la rin in g   t a r q a l is h   tezlig ig a  t e n g d ir.  T a r a n g   to M q in la rn in g  
u z u n lig i  t u r l i c h a ,   lek in   k o ‘p  q is m i  k alta  t o M q in la rd a n   ib o ra t.
Issiqlik to M q inla rining  e n e rg iy a si  e le k t r o m a g n it   to M q in la rin in g  
e n e r g i y a s i g a   o ‘x s h a b ,   k v a n t   x a r a k t e r i g a   e g a .  A g a r   y o ru g M ik  
e n e r g iy a s in in g   kvanti 
foton
 d e b   a ta ls a ,  to v u s h  e n e rg iy a s in in g   k vanti 
fon on
 d ey ila d i.  F o n o n l a r  v a k u u m d a   m a v ju d   boMa  o l m a y d i la r ,   u l a r  
n a m o y o n   boMishi  u c h u n   m aM um  b i r  m o d d iy   m u h i t   m a v j u d   boMishi 
s h a r t.   U l a r   k v a z i z a r r a c h a l a r   g u r u h i g a   m a n s u b d i r l a r .   F o n o n l a r  
z a r r a c h a l a r   t i z i m i d a   h a r a k a t n i n g   e l e m e n t a r   t a s h u v c h i l a r i   h i s o b ­
la n a d i.  F o n o n l a r   kristall  p a n j a r a d a   ta r q a lib ,  b i r - b i r i   b i l a n   t o ‘q -  
n a sh g a n d a  yoki  kristall  p anjara  n u qsonlari bilan t o ‘q n a s h g a n d a  ta rq o q  
holga keladi.
Fonon  deb,  kristall  panjaraning  hayajonlangan  norm al  tebra- 
nishi  bir  energiya  sathidan  unga  yaqin joylashgan  ikkinchi  sathga 
o'tish  ja ra y o n id a   yutgan  y o k i  chiqargan  energiyasining  m inim al 
porsiyasiga  aytiladi.
K v a n t  m e x a n i k a s ig a   k o ‘ra ,  z a r r a c h a l a r   a b s o l u t   n ol  h o l a t i d a  
h a m   t i n c h   h o l a t d a   t u r a   o l m a y d i .   M o d d a n i n g   e n g   p a s t  e n e r g e t i k  
h o lati  T = 0 ° K   d a   m a v ju d   boMib,  u  h o l a t   h a m   a l o h i d a   h a r a k a t   h o lati 
y o k i  n o l  h o l a t   d e b   a ta la d i.
N o l   h a r a k a t   h o l a t i d a   z a r r a c h a n i n g d i s k r e t  
x a r a k t e r i   n a m o y o n   b o M m a y d i ,   y a ’ni  b u n d a   k v a z i z a r r a c h a l a r  
m a v j u d   b o M m a y d i.  K r i s ta l l d a g i   k v a z i z a r r a c h a l a r n i n g   d i n a m i k  
x u s u s i y a t i   b i l a n   n o l   h a r a k a t i n i n g   x a r a k t e r i   yigMlib,  j i s m n i n g

e n e r g e t i k   s p e k trin i  hosil  qiladi.  Q a t t i q   m o d d a l a r d a   u l a r  u c h u n  xos 
boM gan  D e b a y   t e m p e r a t u r a s i   m a v ju d   b o ‘ladi.  B u  t e m p e r a t u r a d a n  
p a s t   t e m p e r a t u r a d a   d i s k r e t   k v a n t   x a r a k t e r g a   e g a   n o r m a l  
te b r a n i s h l a r n i n g  sp e k tri t o ‘liq  n a m o y o n   b o i a d i .   T e m p e r a t u r a n i n g  
b u n d a n   o s h is h i  y angi  n o r m a l   t e b r a n i s h l a r n i   v u j u d g a   k e ltirm a y d i:
0   =  
hv
 
/  
R
  ,
max 
'
 

b u   y e rd a :  v max  —  z a r r a c h a l a m i n g   issiqlik  t e b r a n i s h i d a g i   m a k s im a l  
c h a s to t a s i ;  
R
  —  B o l s m a n   d o im iy s i; 
h
  —  P l a n k   d o im iy s i.
D e b a y  t e m p e r a t u r a s i   kristall  p a n ja r a  tu g u n la ri o rasidagi tortilish 
k u c h i g a   b o g ‘liq  boMadi  v a   q a t t i q  j i s m n i n g   p a r a m e t r i   h i s o b l a n a d i. 
T « 0  s o h a past te m p e r a t u r a  sohasi  deb, T  > 0  esa yuqori t e m p e r a tu ra  
so h a s i  d e b   a ta la d i.  0   k o ‘p g i n a   m o d d a l a r   u c h u n   3 0 0 — 800  °C  ga 
t e n g d i r ,   le k in   u n d a n  
h a m   y u q o r i   boMishi  m u m k i n .   M a s a l a n ,  
o l m o s d a   0   =   2 0 0 0 °C   dir.
49-  §.  Silikatlarning  issiqlik  sig‘imi
0 ‘zg a rm a s  h a jm d a g i  q a ttiq   jis m n in g   issiq lik   s i g ‘im i  deb , 
tem p era tu ra sin i  Г С   ga  o ‘zgartirish   uchun  jis m   ich k i  en ergi­
yasining т а 'lum  m iqdorga  о ‘zgarishiga  a ytiladi.
  0 ‘z g a r m a s   h a j m ­
d a g i  v a   o ' z g a r m a s   b o s i m d a g i   issiqlik s ig M m la rin in g   o r a s id a g i  fa rq
3 — 5  %  g a   t e n g   boMib,  b u   f a r q   t e m p e r a t u r a n i n g   o s h i s h i   b i l a n  
o r t i b   b o r a d i :
C v = d U  /   dT, 
b u   y e r d a : 
U
  — j i s m n i n g   ic h k i  en e rg iy asi.
D e m a k ,   issiqlik  sigMmi j i s m   ic h k i  e n e r g i y a s i n i n g   t e m p e r a t u r a  
b o ‘y i c h a   b i r l a m c h i   h o sila sid ir.  Q a t t i q   j i s m n i n g   ic h k i  e n e rg iy a si 
z a r r a c h a l a m i n g  t e b r a n m a   h a r a k a t   e n e rg iy a s id a n   va u l a r n i n g  o ‘z a ro  
p o te n sia l  e n e rg iy asid an  tash k il to p a d i.  Issiqlik sigMmi  n a z a riy a s in in g  
a so siy   m a v z u s i  boMib  Cv  n i n g   Г  b ila n   bogM anishi  h i s o b la n a d i.
P ast t e m p e r a t u r a  s h a r o it i d a  
T «
  0  p a n j a r a  e n e rg iy as i 
V
b ilan 
m u t a n o s i b   ra v is h d a   o r t i b   b o ra d i:
E  
~  T A
panjara
Issiqlik sigMmi  esa  Г 3 ga  m u t a n o s i b   ra v ish d a  ortad i:
С   ~ 
T \
\
U s h b u   ib o ra   D e b a y   q o n u n i n i   aks e t t i r a d i ,   u  p a s t  t e m p e r a t u r a  
s h a r o itid a  bajariladi.

Y u q o ri  t e m p e r a t u r a   s h a r o iti d a   q a t t i q   jis m   e n e r g iy a s in in g  
o ‘zg a rish i  fa q a t  n o rm a l  te b ra n is h la m in g  h a y a jo n la n is h  d a ra ja s in in g  
o rtis h i  h iso b ig a   r o 'y   b e r a d i,  b u   esa   u la rn in g   o ‘r ta c h a   e n e rg iy a s in i 
o s h ira d i,  b u n d a :
 
~  T
pailj
issiqlik sig‘im i  esa te m p e r a tu r a g a  bogMiq boM m ay q o lad i:
С   =   d E  
/ d T =   c o n s t.

panj 
'
U s h b u   ib o ra   D y u lo n g  va  P ti q o n u n i d e b   a ta la d i.  Y u q o ri  va  p a st 
te m p e r a tu r a   m a y d o n i  o ra sid a   k a tta   k en g lik d a o ‘rta c h a  te m p e r a tu r a  
m u h iti  m a v ju d   boM ib,  u n d a   D e b a y  q o n u n id a n   s e k in -a s ta   D y u lo n g  
va  P ti  q o n u n ig a  oM iladi.  K ristall  stru k tu ra li  k e ra m ik   m a te ria lla rn in g  
issiqlik sigMmi  D y u lo n g  v a  P ti  q o n u n ig a  b o ‘y s u n a d i,  u n in g  q iy m a ti 
ta x m in a n  24,7 J /g . a to m .  °K ga teng.  Issiqlik sigMmi  past te m p e ra tu ra d a  
ju d a   k o ‘p  m iq d o r d a   o ‘z g a ra d i,  y u q o ri  t e m p e r a tu r a d a   e sa ,  a y n iq s a , 
1000°C   d a n   k ey in   u n c h a   o ‘z g a rm a y d i.  Issiq lik   sigMmi  m o d d a n in g  
o ‘z ig a g in a   xos  x u s u s iy a t,  u  m o d d a   s tru k tu ra s ig a   bogMiq  e m a s .  U 
m o d d a n in g  g 'o v a k lig i,  z ic h lig i,  k ris ta lla m in g  o M cham lari v a  b o s h q a  
o m illa r b o ‘y ic h a  h a m   o ‘zg a rm ay d i.  S h u  sa b a b d a n ,  stru k tu ra   tuzilishi 
h a r xil boMgan b ir xil  tark ib li  m o d d a n in g  issiqlik sigMmi b ir xil boMadi.
50-  §.  Silikat  moddalarning  issiqlik 
o ‘tkazuvchanligi
A g a rd a   b ir o r   q a ttiq   m o d d a n in g   ik k a la   u c h i  h a r   x il  t e m p e ­
r a tu r a d a   u s h la b   tu rils a ,  u n d a   issiq lik n in g   u z lu k siz   o q im i  v u ju d g a  
k e la d i.  B u n d a   h a r   b i r   tu g u n   issiq  to m o n   b o 'y i c h a   q o ‘s h n i  boM gan 
tu g u n c h a g a   n is b a ta n   k a m r o q   a m p litu d a   b ila n   v a  s o v u q ro q   to m o n  
b o 'y ic h a  q o ‘shni boMgan tu g u n c h a g a   n isb a ta n  esa  k o ‘p ro q  a m p litu d a  
b ila n   te b r a n a   b o sh la y d i.
d &   =   - X  d T  /   d x -   d s -   dt,
b u   y e r d a :   0  —  i s s iq li k   o q i m i ;   s   —   k o 'n d a l a n g   k e s i m   y u z a s i;  
/  —  v a q t;  d T / d x  —  t e m p e r a tu r a   g ra d iy e n ti;  X  —  p ro p r o ts io n a llik  
k o e ffits iy e n ti,  y a ’ni  issiq lik   o M k a z u v c h a n lik   k o e ffits iy e n ti.
I s s iq lik   o M k a zu v c h a n lik   k o e ff its iy e n ti 
d e b ,  te m p e r a tu r a  
g ra d iy e n ti  birga  teng bo ‘Igan  sh a ro itd a  y u z a   birligi orq a li  v a q t birligi 
ic h id a   n a m u n a d a n   o 'tg a n   issiq lik  m iqdoriga   a ytila d i.  K ris ta lla rd a  
issiq lik   h a r a k a ti  f o n o n la r   o rq a li  oM adi.

Y u q o r i   t e m p e r a t u r a   s h a r o i t i d a   is s iq lik   o ‘t k a z u v c h a n l i k  
k o e ffitsiy e n ti  a b so lu t te m p e r a tu ra g a  te s k a ri  m u ta n o s ib  b o ‘ladi.  P ast 
te m p e r a t u r a   s h a r o itid a   esa ,  y a ’ni  D e b a y   t e m p e r a tu r a s id a n   p a s t 
te m p e r a tu ra d a  issiqlik oM kazuvchanlik koeffitsiyenti  T 3 ga m u ta n o sib  
boMadi:
X  ~  T \
B u n d a y   bogM anish  d ie le k trik   x u su siy a tg a   eg a  boM gan  q a ttiq  
m o d d a la r d a   k u z a tila d i.  M e ta lla rd a   d ie le k trik la rd a n   farq li  ra v ish d a , 
is s iq lik n in g   tash ilish i  fa q a t  f o n o n la r  o rq a lig in a   a m a lg a  o s h m a y ,  b u  
ja r a y o n d a   e r k in   h o ld a g i  e le k tr o n la r  h a m   is h tiro k   e ta d i.
Y u q o r i  t e m p e r a t u r a   s h a r o it i d a   t o z a   m e t a l l a r n i n g   is s iq lik  
oM kazuvchanligi  te m p e ra tu ra g a  bogMik boM m aydi,  p ast te m p e r a tu ra  
s h a ro itid a  esa,  D e b a y  q o n u n in in g  bajarilish ch e g ara sid a  m e ta lla rn in g  
issiqlik oM k azu v ch an lig i  a b so lu t  te m p e r a tu ra n in g   k v a d ra tig a  te sk a ri 
m u ta n o s ib   boM adi:
X 
~  1  /   7 4
kr 
'
OMa  p a s t,  y a ’ni  a b s o lu t  n o lg a   y a q in   te m p e r a tu r a d a ,  issiq lik  
o M k a z u v c h a n lik  te m p e r a tu ra g a   m u ta n o s ib   boMadi:

~  T.
kr
P a n ja r a v iy   is s iq lik   o M k a zu v c h a n lik  d e b ,  issiq lik n in g   ta s h ilis h i 
k ris ta ll  p a n ja r a   tu g u n la rin in g   te b ra n is h i  o rq a li  a m a lg a   o s h irilis h  
ja ra y o n ig a  ay tilad i.  B u n d a y   issiqlik o M k azu v ch an lik  m e ta llm a sla rg a  
xos.  A g a rd a   issiq lik n in g   ta s h ilis h id a   k rista ll  p a n ja r a la r n in g   t u g u n -  
la r id a n   ta s h q a r i,  j a m la n g a n   e le k tr o n la r   h a m   is h tiro k   e ts a   v a  u la r 
b ir  v a q tn in g   o ‘zid a  e le k tr  z a ry a d in i  h a m   ta sh u v c h is i  h is o b la n s a , 
b u n d a y   issiq lik   o M k a z u v c h a n lik   e le k tr o n   is s iq lik   o M k a zu v c h a n lik  
d ey ilad i.  E le k tro n   issiqlik oM k azu v ch an lik   m e ta lla rg a  x osd ir.
Y e ta r lic h a   y u q o ri  t e m p e r a tu r a   s h a r o itid a   p a n ja ra v iy   issiq lik  
o ‘tk a z u v c h a n lik   e le k tr o n   issiq lik   o M k a z u v c h a n lik n in g   1— 2%   ni 
ta s h k il  e ta d i,  xalos.
51-  §.  Termik  kengayish
J is m n i  q iz d iris h   d a v rid a   u n in g   z a r r a c h a la r i  o ra s id a g i  o ‘rta c h a  
m a so fa   o rta d i va jism   kengayadi:
a   =   1 
/ 1 - d l / d T ,
bu yerda:  / —  tem p eratu rad a  kristallning uzunligi;  d l — te m p e r a tu r a ­
n in g   J 7 ’g a o ‘zgarishi  n atijasid a  v u ju d g a  kelg an   te rm ik  d e fo rm a tsiy a .

M o n o k ris ta ll  ich id a turli  y o 'n a lish   b o 'y la b  te r m i k   k en g a y ish n in g  
m i q d o r i   t u r l i c h a   boMadi.  U l a r n i n g   3  t a   kristall  o 'q l a r i   b o ‘y ic h a  
q i y m a t l a r i   k rista lln in g  t e r m i k   k e n g a y is h   k o e f fitsiy e n tin i  ifo d a la y d i 
( 1 1 -ja d v a l).
T e r m i k   kengayish  koeffitsiyenti  issiqlik  sigMmiga  m u t a n o s ib d ir .
a   ~   C v.
Y u q o r i   t e m p e r a t u r a   s h a r o it i d a   u  t e m p e r a t u r a g a   d e y a rli  bogMiq 
e m a s ,  past t e m p e r a tu r a  s h a ro itid a  esa te r m i k  kengayish  koeffitsiyenti 
t e m p e r a t u r a n i n g   p a s a y i s h i   b i l a n   k i c h r a y a d i   v a   a b s o l u t   n o l g a  
y a q i n l a s h g a n   sari  0  ga  te n g l a s h a d i.
1-jadval
Uy  temperaturasida  ba’zi  kristallaming 
termik kengayish  koeffitsiyenti
Signoniya
Kristall
a i.
a 22
a 33
Kubik
olmos
0,6
Tetragonal
P-Sn
30,5
15,5
Geksagonal
a-kvars
13,7
7,5
Rom boedrik
kalsiy
- 5 , 5 6
24,9
Rombik
a - u
21,7
- 1 , 5
23,2
M onoklin
para-nitroanilin
150,3
7,5
24,0
52-  §.  Silikat  moddalarning  magnit  xossalari
H a m m a   m o d d a l a r   m a g n i t   a k tiv lik k a   e g a d ir.  M a g n e t i z m n i n g  
e l e k t r o n   n a z a r i y a s i g a   b i n o a n ,   a t o m n i n g   m a g n i t   x u s u s i y a t l a r i  
b a t a m o m   e l e k t r o n n i n g   m a g n i t l a n i s h i   b il a n   o M c h a n a d i ,  c h u n k i  
a t o m d a g i   b o s h q a   z a r r a c h a l a m i n g ,   y a ’ni  p r o t o n   va  n e y t r o n n i n g  
m a g n i t l a n i s h   xu su siy ati  e l e k t r o n n i k i d a n   u c h   d a r a j a   p a s td ir.
K u c h l a n g a n l i g i   /V,  in d u k t iv l i g i  
VQ
  boM gan  i z o t r o p   m a g n i t  
m a y d o n i g a   h a j m i  
V
  boM gan  m o d d a   k iritild i.  M a g n i t   m a y d o n i  
t a ’s ir i d a   m o d d a   m a g n i t l a n i b ,  
M
 m a g n i t   m o m e n t i   v u j u d g a   kelad i. 
A n a   s h u   m a g n i t   m o m e n t i n i n g   m o d d a   h a j m i g a   boM gan  n i s b a ti 
m ag n itlan gan lik
 deyiladi:

M a g n i t l a n g a n l i k   v e k t o r   x a r a k t e r g a   e g a   b o ‘lib ,  u  m a y d o n  
k u c h l a n g a n l i g i g a   p a r a l l e l   v a   n o p a r a l l e l   b o M i s h i   m u m k i n .  
M a g n i t l a n g a n l i k n i   m a y d o n   in d u k tiv lig ig a   boM gan  n is b a ti 
m ag n it 
q a bu l qiluvchanlik
 d ey iladi:
X= / m  /   B0-
U n i n g   oM chov  birligi  boM m aydi.
B u n d a n   t a s h q a r i  m a g n i t   s i n g d i r u v c h a n l i k   h a m   b o r:
Ц =   х +   1
1  = 
1
E n d i   m a g n i t   m a y d o n i   t a ’s irid a   m o d d a d a   q a n d a y   o 'z g a r i s h l a r  
b o M a y o tg a n in i  k u z a ta m i z .   A g a r   t a s h q i   m a y d o n   t a ’sirid a  e l e k t r o n  
m a g n it  m o m e n t i  m a y d o n   kuchlanganligiga q a r a m a - q a r s h i  y o ‘nalgan 
boMsa,  u  h o l d a   m o d d a  ta s h q i  m a y d o n  y o ‘n alishiga  n i s b a t a n   teskari 
y o ‘nalishda m ag n itla n ib  qoladi.  N a tija d a ,  tashqi  m a y d o n  t a ’siri ostida 
e l e k t r o n l a r n i n g   a y l a n m a   h a r a k a t i   su say a d i.  B u  h o d i s a  
d ia m a g n it 
effek t
 dey ilad i.
D ia m a g n itla rd a  x <  1  shuningdek,  manfiy boMadi.  U  tem p eratu rag a 
h a m ,   m a y d o n   k u c h l a n g a n lig i g a   h a m   bogMiq  b o M m aydi,  c h u n k i  
d i a m a g n i t   effekt  fa q a t  a t o m   ichidagi  e l e k t r o n l a r n i n g  h a r a k a t i   bilan  
o M ch a n ad i.  Bu  h a r a k a t g a   esa  h a r o r a t   t a ’sir  q i l m a y d i.  D i a m a g n i t  
effekt e le m e n tn i n g  ta rtib   ra q a m i g a  bogMiq.  D i a m a g n i t   effekt  h a m m a  
m o d d a l a r d a   n a m o y o n  boMadi,  lekin  u n i n g  m i q d o ri j u d a   kichik.  S h u  
sab a b li,  u  o ‘z i d a n   k a tt a  boMgan  p a r a m a g n i t ik  effekt  b ila n   q o p l a n i b  
k e t m a s a g in a   n a m o y o n   boMadi.
53-  §.  Paramagnetizm
A g a rd a  a t o m   yoki  m o le k u la  tashqi  m a y d o n  boM m agan s h a r o it d a  
h a m   toMiq  m a g n i t   m o m e n t i g a   eg a   boMib,  u n i n g   q i y m a t i   n o l d a n  
fa rq li  boMsa,  u n d a   b u n d a y   a t o m   yoki  m o l e k u l a l a r   o ‘z la r in i   x u d d i 
e l e m e n t a r   m a g n e t i k l a r   sin g a ri  tu t a d i la r .   B u  h o l d a   ta s h q i  m a y d o n  
t a ’s irid a   e l e m e n t a r   m a g n i t   m o m e n t l a r i   ta rtib li j o y l a s h i b   q o l a d i   va 
e l e k t r o n l a r n i n g  a y l a n m a   h a r a k a t i   t e z l a s h a d i .  Bu  h o d i s a  
p a r a m a g ­
netizm
  d e b   a t a l a d i.  P a r a m a g n e t i k l a r d a   h a m   / <   1,  lek in   u   m a n f i y  
e m a s   va  t e m p e r a t u r a g a   b o g M iq d ir.  P a r a m a g n e t i z m   h o d i s a s i  
e l e k t r o n l a r   s o n i   t o q   b o M g a n   m o d d a l a r d a   u c h r a y d i ,   c h u n k i  
s h u n d a g i n a   toMiq  m a g n i t   m o m e n t i   n o l d a n   k a t t a   boMishi  m u m k i n .  
D i a m a g n e t i z m   esa  e l e k t r o n l a r i   j u f t   boMgan  a t o m l a r d a   n a m o y o n

b o 'l a d i .   L a n d a u   n a z a r i y   h i s o b i g a   k o ‘ ra,  p a r a m a g n e t i k   e f f e k t  
d i a m a g n e ti k  e f f e k t d a n   u c h   m a r t a   k a t t a   boMar e k a n .
54-  §.  Ferromagnetizm
D i a -   va  p a r a m a g n e t i k   e f f e k t la r n in g   q i y m a t l a r i   u n c h a   k a t t a  
b o ‘lm a y ,  fa q a t  y u q o r i   a n iq lik d a g i  a s b o b l a r  y o r d a m i d a  q a y d   etilishi 
m u m k i n .   U l a r d a n   farqli  ra v is h d a ,  s h u n d a y   m o d d a l a r   m a v j u d k i , 
u l a r n i n g   m a g n it la n g a n l ig i j u d a   y u q o ri  b o ‘lib,  u l a r   k u c h s i z   m a g n i t  
m a y d o n i  t a ’sirida  h a m  yaxshigina  m a g n i t la n i b  q o lad i.  Bu  m o d d a l a r  
fe rro m a g n e tik la r
  d e b   a t a l a d i.  „ F e r r o m a g n e t i z m "   s o 'z i   l o t i n c h a  
, , f e r r u m “  s o 'z i d a n   o l in g a n   boMib,  u  t e m i r n i   b ild ir a d i.  C h u n k i ,   b u  
e f f e k t   b i r i n c h i   b o r   t e m i r d a   v a   u n i n g   r u d a l a r i d a   k u z a t i l g a n .  
F e r r o m a g n e t i k l a r g a   t e m i r ,   nik el,  k o b a lt  va  l a n t a n o i d   g u r u h id a g i  
o l tit a   e l e m e n t   k ira d i.  B u la r  d is p r o z iy   D y ,  g a d o l i n i y   G d ,   g o l m iy  
H o ,   tuliy   T m ,   e r b iy   E r  va  t e r b i y   T b   lard ir.
F e r r o m a g n e t i k l a r n i n g   asosiy  xossalari  q u y i d a g i l a r d a n   ib orat:
1. 
F e r r o m a g n e t i k la r d a  
x
  m u s b a t d i r  va  q i y m a t i  o ‘z i d a n   o ld in g i- 
larin ik ig a  n i s b a t a n   a n c h a   k a t t a ,  s h u n i n g d e k  
x
  m a y d o n   k u c h l a n ­
ganlig ig a  h a m   bogMiq  e m a s .  M a g n i t   s i n g d i r u v c h a n l i k n i n g   m a y d o n  
k u c h l a n g a n l ig i   b i l a n   bogM anishini  t e m i r   m i s o lid a   k o lrib  c h iq ila d i. 
H  q i y m a t i   k i c h ik   b o M g an d a ,  ц  q i y m a t i   a s t a - s e k i n   o s h a   b o r i b , 
m a k s i m u m g a  yetadi.  K e y in  esa,  m a y d o n   k u c h la n g a n lig in in g  oshishi 
|i  n in g   k a m a y is h ig a   o lib   k e la d i  ( 5 6 - r a s m ) .
56-rasm .  M agnit  singdiruvchanlikning  m aydon 
kuchlanganligiga bogMiqligi.

2.  F e r r o m a g n e t i k l a r d a   q o l d i q   m a g n i t l a n i s h   xususiyati  m a v ju d , 
y a ’ni  u l a r n i n g   m a g n itla n g a n lig i  m a g n i t  m a y d o n i   olib t a s h l a n g a n d a  
h a m   n a m o y o n  b o ‘ladi.
3.  F e r r o m a g n e t i k l a r d a   t e m p e r a t u r a   o s h ib ,  m a ’lu m   b ir  n u q t a g a  
yetgach,  fe rro m a g n e tik  xususiyat y o ‘qoladi va u la r p a r a m ag n etik larg a 
a y l a n i b   q o la d i .  F e r r o m a g n e t i k l a r   u c h u n   b u   t e m p e r a t u r a   t u r l i c h a  
b o ‘lib,  u 
ferrom agnetik  Kyuri  nuqtasi
  d e b   a t a l a d i.   B u  n u q t a d a  
m a g n itla n g a n lik  nolga ten g  b o 'ladi.
F e r r o m a g n e t i z m   n a m o y o n   boMishi  u c h u n   q u yidagi  s h a r t l a r  
b a jarilishi  lo z im :
1. A t o m d a  spin m o m e n t i  k o m p en satsiy a q ilinm aga n elek tro n n in g  
boMishi  s h a r t.
2.  Kristall  p a n j a r a   p a r a m e t r i n i n g  s p in   m o m e n t i   k o m p e n s a t s i y a  
q i l in m a g a n   e l e k t r o n   o rb ita s i  d i a m e t r i g a   boMgan  nisbati  1,5  d a n  
k a tta  boMishi  kerak:
d / 2 R   >
  1,5.
Download 14.54 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   29




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling