J. I. A L im j o n o V a, A. A. Is m a t o V


-  §.  Qattiq  moddalarning  vaqt  bo‘yicha


Download 14.54 Kb.
Pdf ko'rish
bet19/29
Sana30.09.2017
Hajmi14.54 Kb.
#16827
1   ...   15   16   17   18   19   20   21   22   ...   29

62-  §.  Qattiq  moddalarning  vaqt  bo‘yicha 
mustahkamligi
Q a t t i q   m o d d a l a r n i n g   b u z ilis h   j a r a y o n i d a   u l a r   s i n i s h i n i n g  
d a s t l a b k i   b o s q i c h l a r i   m u h i m   a h a m i y a t g a   e g a .  B o s h l a n g ‘i c h  
b o s q ic h   d a v r id a   m o d d a   i c h id a   y o riq la rn in g   v u judga  kelishi,  o ‘sishi 
va,  n i h o y a t ,   k ritik   m i q d o r g a c h a   y e tis h i  k u z a ti la d i .  B u   j a r a y o n  
tu rli  q a t t i q   m o d d a l a r   u c h u n   tu rli  s h a r o i t l a r d a   t e z   y o k i  s e k in  
k e c h i b ,   y a k u n l a n i s h i   u c h u n   m a ’l u m   v a q t n i   t a l a b   q ila d i.  Q a tt i q  
m o d d a g a   t a s h q a r i d a n   k u c h   t a ’sir  q ila   b o s h l a g a n   m o m e n t d a n  
b o s h l a b ,   u n i n g   b u z i l i s h i g a c h a   k e t g a n   v a q t  
m a d d a n in g   vaq t 
b o ty c h a   mustahkam ligi
 yoki 
chidamliligi
 d e b   ataladi.  V aqt  b o ‘y ic h a  
m u s t a h k a m l i k n i   b irin c h i  b o r   S .N .J u r k o v   va  G . M . B a r t e n o v l a r   o ‘z 
t a j r i b a l a r i d a   o ‘rg a n is h g a n .
V a q t  b o ‘y i c h a   m u s t a h k a m l i k n i n g   fizik  m o h i y a t i   q u y i d a g i c h a  
t u s h u n t i r i l a d i .   H a r   q a n d a y   q a t t i q   m o d d a l a r n i n g   a t o m l a r i   d o i m o  
t e b r a n m a   h a r a k a t d a   b o ‘ladi.  U l a r n i n g   t e b r a n i s h   d a v r la r i  1 0 12  — 
1 0 ' 13  s  g a   t e n g .   T e b r a n i s h   j a r a y o n i d a   is siq lik   f l u k t u a t s i y a s i  
n a t i j a s i d a   v a q t - v a q t i   b i l a n   k im y o v iy   b ogM arning  u z ilis h i  r o ‘y 
b e r a d i .   A n a   s h u   b o g M arning  u z ilis h   e h t im o ll i g i   t e m p e r a t u r a g a   va 
a k t i v l a n i s h   t o ‘sigMning  b a l a n d l i g ig a   bogMiq  boMadi.  T e m p e r a -
13-jadval
Ba’zi  metall  va  organik  moddalarning  Ut,  Qc
 
va  <2d  ga 
oid  ko‘rsatkichlari
M odda
Buzilish  jarayoni 
energiya 
aktivatsiyasi,  U  , 
10 5 J/m ol
Sublimatsiya 
energiyasi,  Qs , 
10'5 J/m ol
Termik 
destruksiya 
energiyasi,  Qd, 
10'5  J/m ol
Aluminiy
2,16
2,2
Rux
1,0
1,08
Kumush
2,56
2,72
Nikel
3,48
3,4
Platina
4,8
5,1
Polim etil-
m etakrilat
2,16
2 ,1 - 2 ,2
Kapron
1,8
1,72
Polivinilxlorid
1,4
-
1,28
Teflon
3,0
3 ,0 -3 ,1

t u r a n i n g   o s h is h i  va  a k t i v l a n i s h   t o ‘sig‘in in g   k a m a y i s h i   bogM ar 
u z ilis h   e h t i m o l l i g i n i   o s h ira d i.
A g a r   q a t t i q   m o d d a g a   t a s h q a r i d a n   k u c h   t a ’sir  e t t i r i l s a ,   b u  
k u c h   a k t i v l a n i s h   t o ‘s i g ‘i n i n g   b a l a n d l i g i n i   k a m a y t i r a d i   v a  
b o g M a r n i n g   u z i l i s h   e h t i m o l l i g i n i   o s h i r a d i .   N a t i j a d a ,   h a j m  
b i r l i g i d a g i   u z i l g a n   b o g M a r n in g   s o n i   o r t i b   b o r i b ,   u z i l g a n   b o g ‘- 
l a r d a n   t a s h k i l   t o p g a n   s u b m i k r o s k o p i k   m a y d o n c h a l a r n i   h o s i l  
q i l a d i .   U l a r n i n g   b i r - b i r i g a   q o ‘s h i l i s h i   e s a   m i k r o y o r i q l a r n i  
v u j u d g a   k e l t i r a d i ,   s o ‘n g r a   m i k r o y o r i q l a r n i n g   o ‘sish i  k u z a t i l a d i .  
B u   q a t t i q   m o d d a n i n g   b u z i l i s h i g a   s a b a b   boM adi.  T a s h q a r i d a n  
b e r i l a y o t g a n   k u c h   q a n c h a   k a t t a   boM sa,  a k t i v l a n i s h   t o ‘sigM 
s h u n g a   m o s   r a v i s h d a   k a m a y a d i   v a   s h u n c h a   k o ‘p   m i q d o r d a  
u z i l g a n   b o g M a r  h o s il  boMib,  j i s m n i n g   b u z i l i s h i g a   s h u n c h a   k a m  
v a q t   s a r f l a n a d i ,   y a ’n i  j i s m n i n g   v a q t   b o ‘y i c h a   m u s t a h k a m l i g i  
s h u n c h a   k i c h k i n a   boMadi.
63- §.  Qattiq  moddalarni  mustahkamlashning 
asosiy  prinsiplari
Z a m o n a v i y   t e x n i k a   q a t t i q   m o d d a l a r g a   u l a r n i n g   m u s t a h k a m ­
ligi,  y u q o r i   t e m p e r a t u r a g a   c h i d a m l i l ig i ,   a n a   sh u   t e m p e r a t u r a d a  
m u s t a h k a m l i k l a r i n i   s a q l a s h l a r i g a   n i s b a t a n   j u d a   k a t t a   t a l a b l a r  
q o ‘y m o q d a .   H a r   b i r   q a t t i q   m o d d a n i n g   b u z ilis h ig a   olib  k e l u v c h i  
e n g   asosiy  s a b a b ,  b u   —  s h u   m o d d a   i c h i d a   k u c h l a n i s h n i n g   p a y d o  
boMishidir.  K ristall  m o d d a l a r d a   d is lo k a ts iy a la rn in g   boMishi  va 
u l a r n i n g   s i r p a n i s h   tek is lik la ri  b o ‘y i c h a   su rilish i  k u c h l a n i s h n i  
p a y d o   qiladi.  L e k in   h a r a k a t l a n a y o tg a n   dislokatsiya  o ‘z in in g   yoMida 
m a ’lu m   b i r   t o ‘siqqa,  y a ’ni  y o t   a t o m l a r g a ,   d o n l a r i n i n g   qirra sig a 
va  s irp a n is h   te k islik la rin in g   kesilish  c h iz iq la r ig a   u c h r a b   qolsa, 
d islo k a ts iy a   t o r m o z l a n a d i ,   y a ’ni  u n i n g   h a r a k a t i g a   c h e k   q o ‘yiladi. 
N a t i j a d a   m o d d a   m a ’l u m   m i q d o r d a   m u s t a h k a m l a n i s h i   m u m k i n .  
B u n d a n   t a s h q a r i,  d islokatsiya  yigMlib  q o l g a n   j o y l a m i n g   b o s h i d a  
k u c h l a n i s h l a r   v u ju d g a   kelib,  u l a r   k e y in c h a l ik   y o r i q l a r n i n g   hosil 
boMishiga  sab a b   boMadi.  D e m a k ,   q a t t iq   m o d d a l a r d a   k u c h la n is h la m i 
b a r t a r a f   e t i s h   v a   u l a r n i n g   m u s t a h k a m l i g i n i   o s h i r i s h   u c h u n  
q u y i d a g i  v a z if a la r n i   b a j a r is h   z a r u r :
1)  d is l o k a t s i y a l a r n i n g   p a y d o   boM ishini  iloji  b o r i c h a   q iy in - 
la s h t i r i s h ;
2)  m i k r o y o r i q l a r n i n g   v u j u d g a   k e lis h i  v a   o ‘sishini  t o r m o z l a s h  
y o k i  c h e k l a s h .

Y u q o r id a g i   v a z if a l a r   q u y i d a g i   u s u l l a r   y o r d a m i d a   h a l  etilishi 
m u m k i n :
1-usul.
  B u  u s u l  b o ‘y i c h a   t a r k i b i d a   ic h k i  k u c h l a n i s h l a r i   boM­
m a g a n ,   d i s l o k a t s i y a l a r   v a   b o s h q a   n u q s o n l a r d a n   xoli  boM gan 
k r i s t a l l a r   is h la b   c h i q a r i l a d i .   U l a r d a   n u q s o n l a r n i n g   boM m asligi 
tu fa y li  ic h k i   k u c h l a n i s h l a r   y u z a g a   k e lis h i  u c h u n   m a n b a   boM­
m a y d i .   B u  u s u l d a   o l i n g a n   k r i s t a l l a r  
ipsim on  k r is ta lla r
  d e y ila d i. 
B u n d a y   k r i s t a l l a m i n g   u z u n l i g i   2 — 10  m m   boM ib,  q a l i n l ig i
0 , 0 5 — 5  m i k r o n g a c h a d i r .   U l a r   m a M u m   b i r   t e m p e r a t u r a   v a   g az 
s h a r o i t l a r i d a   o 's t i r i l a d i .   B u n d a y   k r i s t a l l a r   oMa  y u q o r i   m e x a n i k  
m u s t a h k a m l i k k a   e g a .  U l a r n i n g   r e a l   m u s t a h k a m l i g i   n a z a r i y  
m u s t a h k a m l i g i g a   y a q i n   boM adi.  M i s o l   u c h u n   t e m i r ,   k a lsiy   va 
r u h   i p s i m o n   k r i s t a l l a r i n i n g   m u s t a h k a m l i l i g i   q u y i d a g i   q i y m a t -  
larg a  ega:
F e   -   1 ,3 4 -   1 0 10  P a 
C a   -   3 ,0   •  109  P a  
Z n   -   2,3  •  109  P a
Bu  q i y m a t l a r   o d d i y   t e m i r ,   kalsiy  v a   ru x   k r i s t a ll a r i n i k i d a n  
ikki  d a r a ja   y u q o r i d i r .
I p s i m o n   k r i s t a l l a m i n g   oMa  y u q o r i   m u s t a h k a m l i g i   u l a r n i n g  
j u d a   t o ‘g ‘ri  —  id eal  ic h k i  s t r u k t u r a s i   n a t i ja s i d a   v u j u d g a   keladi. 
B u n d a y   k ris ta lla r  t a r k i b i d a   t u rli  xil  n u q s o n l a r ,   a y n iq s a ,   d i s ­
lo k a ts iy a la r  boM m aydi.  U l a r   j u d a   t o z a   boMib,  y u z a s i  j u d a   tekis, 
g ' a d i r - b u d i r l i k l a r d a n   x o li.  A n a   s h u n d a y   k r i s t a l l a r d a   d i s l o k a ­
t s i y a l a r n i n g   boM m asligi  s a b a b li  s i r p a n i s h   te k is lik la ri  b o ‘y i c h a  
su rilish   d is l o k a t s io n   n a z a r i y a g a   k o ‘ra  e m a s ,   b a lk i  c h o ‘rt  uzilish 
p ri n s ip i   a s o s id a   b o r a d i .   S h u   b o i s d a n ,   u l a r n i n g   real  m u s t a h ­
k a m lig i  n a z a r i y   m u s t a h k a m l i g i g a   y a q i n d i r .  B u n d a y   k r i s t a ll a m i n g  
y u q o r i  d a r a j a d a g i   t a r a n g l i k   d e f o r m a t s iy a s i   u l a r d a   o s o n   h a r a -  
k a t l a n u v c h i   d i s l o k a t s iy a la r n i n g   b o M m a slig id a n   kelib  c h iq a d i.
2-u su l.
  B i r i n c h i   u s u l g a   q a r a m a - q a r s h i   boMib,  u  kristall 
s t r u k t u r a s i n i   m a k s i m a l   r a v is h d a   b u z i s h d a n   y o k i  c h e t g a   c h i q a -  
r i s h d a n   i b o r a t d i r .  S t r u k t u r a n i   b u z i s h ,  y a ’ni  u n i   c h e t l a n t i r i s h  
u n g a   h a r   xil  b e g o n a ,   y o t  a t o m l a r n i   k iritish ,  d i s p e r s   f a z a la r n i 
a j r a t ib   c h i q a r i s h   y o k i  k u c h l i  q a y i s h q o q   d e f o r m a t s i y a g a   u c h r a t i b  
b a j a r i l a d i .   S u n ’iy  r a v i s h d a   s t r u k t u r a n i   b u n d a y   b u z i s h   u n d a  
m a v j u d   boMgan  d i s l o k a t s iy a la r n i n g   su rilish ig a  va  y o r i q l a r n i n g  
v u ju d g a   kelishiga  t o ‘sq in lik   qiladi.  N a t i j a d a   m a t e r ia l   m a ’lu m  
m i q d o r d a   m u s t a h k a m l a n a d i .   B u  usul  y o r d a m i d a   m u s t a h k a m l a n -  
g a n   q a t t i q   m o d d a l a r n i n g   m u s t a h k a m l i g i   4 -   109  P a   g a c h a   yetadi.

M a s a l a n ,   s h u   u s u ln i  qoM lash  n a t i j a s i d a   z a m o n a v i y   a v ia ts iy a  
d v ig a te lla rin in g   1  o.  k.  g a   t o ‘g ‘ri  k ela d ig a n   o g ‘irligi  1  kg  ni  tashkil 
etadi.  A s r boshida  e sa  hali  b u   usul  q o ‘llan ilm a g an d a  1  o.k.  ga  t o ‘g ‘ri 
k elgan  dvigateln in g   og ‘irligi  250  kg  ni  tashkil  qiigan  edi.
K r is ta ll  m o d d a l a r   k a b i   s h i s h a s i m o n   m o d d a l a r n i n g   h a m  
m u s t a h k a m l i g i   o s h irila d i.  S h i s h a n i n g   m u s t a h k a m l i g i ,   a s o s a n ,  
u n i n g   s t r u k t u r a s i  va  n u q s o n l a r i n i n g   m av ju d lig i  h a m d a   s h is h a  
y u z a s i n i n g   h o la ti  b i la n   o ‘l c h a n a d i .   S h is h a   f t o r i d   k is lo ta s i  b ila n  
i s h l a n s a ,   u n d a g i   n u q t a v i y   n u q s o n l a r   y o ‘ q o l i b ,   y u z a s i   t e -  
k is la n a d i.  N a t i j a d a   u n i n g   m u s t a h k a m l i g i   3 — 10  b a r a v a r g a   o s h a d i.
S h i s h a n i n g   s t r u k t u r a s i n i   m i k r o k r i s t a l l a s h   j a r a y o n i   a s o s id a  
s h a k l l a n ti r i ls a ,  m u s t a h k a m l i g i   oMa  y u q o r i   boMgan  s h i s h a - k r i s t a l l  
m o d d a l a r ,   y a ’ni  sitalla r  ho sil  boMadi.  S h is h a   h a v o d a   sovitilganligi 
sa b a b li,  u n d a g i   ic h k i  k u c h l a n i s h l a r   b a r a v a r   t a q s i m l a n m a y d i ,  
n a t i j a d a   u n i n g   m u s t a h k a m l i g i   j u d a   p a s t  boMadi.  M u s t a h k a m l i k n i  
o s h iris h   m a q s a d i d a   s h is h a   a n c h a   y u q o r i   t e m p e r a t u r a d a   q a y t a d a n  
i s h l a n a d i   ( ik k i n c h i  m a r t a ) ,   b u   j a r a y o n   q a y t a   k u y d i r is h   ( о т ж и к )  
d e y ila d i.  S h is h a n i n g   m u s t a h k a m l i g i n i   y a n a   c h i n i q t ir i s h ,   y a ’ni 
j u d a   k a t t a   t e z lik d a   so v itis h   u s u li d a   h a m   o s h i r i s h   m u m k i n .
M exanik  xossa,  taran g lik   deform atsiyasi,  m o ‘rt  defo rm atsiy a, 
qayishqoq  deform atsiya,  ulanish  tekisliklari,  b o 'y in ,  sirpanish,  urinm a 
kuchlanganlik,  mikroyoriqlar,  nazariy  mustahkam lik,  real  m ustahkam lik, 
Griffits  nazariyasi,  vaqt  bo'yicha  mustahkamlik,  mustahkamlash  prinsiplari.
1.  Q attiq   m oddalarda  qanday  deform atsiya  tu rlari  sod ir  boMadi?
2.  Taranglik  deform atsiyasi  deb  qanday  deform atsiyaga  aytiladi?
3.  Q ayishqoq  deform atsiya  va  m o 'rt  sinishning  m ohiyati  nim adan 
iborat?
4.  Q ayishqoq  deform atsiya  va  m o 'rt  sinishga  qanday  om illar  ta ’sir 
ko'rsatadi?
5.  N azariy  va  real  m ustahkam lik  nim a?
6.  G riffits  nazariyasi  haqida  nim alarni  bilasiz?
7.  Q attiq  m oddalarning  vaqt  b o ‘yicha  m ustahkam ligi  deganda 
q anday   m ustahkam lik  tushuniladi?
8.  Q attiq  m oddalarni  m ustahkam lashning  qanday  usullari  mavjud?
9.  Ipsim on  kristallar  nim a  uchun  o ‘stiriladi?
10.  Shishalarni  m ustahkam lashning  qanday  yoMlari  m avjud?
Tayanch  so ‘z  va  iboralar
N a zo ra t  savollari

SILIKAT  SISTEMALARNING  HOLAT
I I   B O ‘L I M
 
DIAGRAMMALARI 
VA  ULARDA 
FAZALAR  MUVOZANATI
1 0 - b o b

FAZALAR  MUVOZANATI  VA  HOLAT 
DIAGRAMMALARI
64-§.  Asosiy  tushunchalar
S ilikat  v a   q iy in   e r iy d i g a n   m o d d a l a r d a n   ta s h k il  t o p g a n   o d d i y  
va  m u r a k k a b   s i s t e m a l a r n i   o ‘r g a n is h   m u h i m   a h a m i y a t g a   ega. 
U l a r n i   o 'r g a n i s h   o r q a li   t a l a b a   k im y o v iy   b i r i k m a l a r n i n g   e r ish  
x a r a k t e r i   v a   n u q t a l a r i ,   s is te m a d a g i   m a v j u d   b i r i k m a l a r ,   m o d d a -  
l a rd a g i  p o l i m o r f i z m   v a   i z o m o r f i z m   kabi  h o d i s a l a r   b o ‘y i c h a   z a r u r  
t u s h u n c h a l a r g a   ega  b o ‘Iadilar.
T a sh q i  m u h itd a n   a jra tib   olingan  va   u n d a   so d ir  b o ‘layo tg a n  
o ‘zg a rish la r  va   u n in g   oxirg i  h o la tin i  k u za tis h   m u m k in   b o ‘lgan 
m o d d a   y o k i   m o d d a la r   a ra la sh m a sig a  
sistem a 
d eb   a y tila d i.
Faza
  —  s is te m a n in g   b ir   b o ‘lagi  b o ‘lib,  и  b u tu n   k u z a tis h  
d a v r id a   b ir  x i l   k im y o v iy ,  f i z i k   va  te r m o d in a m ik   x o ssa la rg a   ega 
b o 'la d i.  F a z a la r   b ir - b ir id a n   c h e g a ra lo v c h i  y u z a   b ila n   ajralib  tu ra d i. 
A g a r   s i s te m a   b i r   xil  f a z a d a n   i b o r a t   boMsa,  g o  m o  g e n ,   a g a r 
h a r   xil  f a z a d a n   i b o r a t   boMsa,  g e t e r o g e n   s i s te m a   d e b   a ta l a d i. 
G e t e r o g e n   s i s te m a l a r d a   f a z a l a r n i n g   ajra lib   t u r i s h   y u z a si  m a v j u d  
boM adi.  S u y u q lik la r   o d a t d a   b i r   xil  f a z a n i  hosil  q ila d i,  le k i n   b a ’zi 
h o l l a r d a   likv atsiy a  h o d is a s i  r o ‘y  b e r g a n d a   s u y u q l i k la r d a   h a m   b ir 
n e c h a   fa z a   ho sil  boMishi  m u m k i n .   G a z l a r   h a m m a   v a q t  b ir   xil 
fa z a n i  hosil  q ila d i.  Q a t t i q   kristall  m o d d a l a r   k im y o v iy   t a r k ib ig a  
q a r a b   tu rli  f a z a l a m i   hosil  q ila d i.  A g a r   b ir  xil  (k i m y o v i y )   ta rk ib li 
q a t t i q   m o d d a   tu rli  m o d i f ik a t s iy a   o 'z g a r i s h l a r i g a   e g a   boMsa,  u n d a  
h a r   b ir   m o d i f i k a t s iy a   t u rli  fa z a   sifa tid a   n a m o y o n   boMadi.
S is te m a n in g   eng  k ic h ik   va  b o 'lin m a y d ig a n   in d iv id u a l  k i m ­
y o v iy   ta r k ib iy   qism iga 
kom ponent 
d eb   a y tila d i.  K o m p o n e n t l a r  
t u r li   f a z a l a m i   hosil  qilish i  m u m k i n .   K o m p o n e n t l a r   s o n i g a   q a r a b  
s i s t e m a l a r   b ir  k o m p o n e n t l i ,   ikki  k o m p o n e n t l i ,  
u c h ,   t o ‘rt  va 
k o ‘p   k o m p o n e n t l i   boMishi  m u m k i n .
T e r m o d i n a m i k  
p a r a m e t r l a r  
—  s i s t e m a n i n g  
h o la tin i  a n iq la b   b eru v ch i  k o ‘rsatkichlardir.  U larga  a w a l o   t e m p e ­
ra tura,  bosim ,  konsentratsiya,  hajm   va  bosh q alar  kiradi.  Ixtiyoriy 
s i s te m a n in g   m u v o z a n a t   h o l a t id a   t e r m o d i n a m i k   p a r a m e t r l a m i n g

qiym ati  o ‘zgarishsiz  boMadi.  A g a rd a  a n a   shu  m u v o z a n a t  b iroz  ch e tg a  
surilsa,  t e r m o d i n a m i k   p a r a m e t r l a m i n g   k o ‘rsatkichlari  h a m   o ‘zgarib 
ketadi.  T e r m o d i n a m i k   p a r a m e t r l a m i n g   soni  0  g a   te n g   boMgan  h o la t 
m u v o z a n a t   holati  yoki  n o n v a r ia n t   h o la t  deb,  1  ga  te n g   boMgan 
ho la t  m o n o v a r i a n t,   2  ga  te n g   boMgan  h o la t  —  divariant  deyiladi.
T e r m o d in a m ik   m u v o z a n a t  h o la ti
  d e b ,   ta s h q i  m u h i t   t a ’siriga 
h a m   q a r a m a s d a n ,   v a q t  o 'z g a r i s h i   d a v o m i d a   o ‘z i n i n g   h o l a t i n i  
o ‘z g a r t i r m a y   t u r a d i g a n   s i s t e m a n i n g   h o la tig a   aytilad i.
E r k i n l i k   d a r a j a s i
  d e b ,   s i s t e m a g a   bogMiq  b o M m a g a n   h o l d a  
o ‘z idagi  fa z a la r   s o n i n i   va  t a b i a t i n i   s a q la b   q o lg a n   h o l d a   o 'z g a r i s h i  
m u m k i n   boMgan  t e r m o d i n a m i k   p a r a m e t r l a m i n g   s o n i g a   a y tila d i. 
M a s a l a n ,   a g a r   s i s t e m a n i n g   t e m p e r a t u r a s i   b i l a n   b o s i m i n i   o ‘z - 
g a r tirib , 
u n i n g   h o la ti  s a q l a b   q o l a   o l in s a ,  e r k in l i k   d a r a j a s i n i n g  
s o n i  2  g a   te n g   boMadi.  C h u n k i   2  ta   t e r m o d i n a m i k   k o ‘r s a tk i c h  
o ‘z g a r t i r i lm o q d a .   S h u   kabi  m u v o z a n a t   n u q t a l a r id a ,   y a ’ni  n o n v a -  
rian t  n u q t a l a r d a   e r k in lik   d a r a j a s i n i n g   so n i  0  g a   teng.  Y a ’ni  b u n d a  
m u v o z a n a t n i   s a q la b   q o l i s h   u c h u n   b i r o r t a   h a m   p a r a m e t r n i  
o ‘z g a r t i r ib   boM m aydi.
65-§.  Holat  diagrammalarini  tuzish  usullari
H o l a t   d i a g r a m m a l a r i n i   t u z i s h n i n g   asosiy  ikki  tu ri  m a v ju d :
1. 
Q i z d i r i s h   v a   s o v i t i s h   g r a f i k l a r i   y o r d a m i d a .
  B u n d a  
t e m p e r a t u r a   va  vaqt  bogM anishi  q a y d   etilib,  s i s te m a d a n   ajralib 
c h i q a y o t g a n   yoki  y u tilayotgan  issiqlik  m i q d o rin in g   q iy m a tig a   q a r a b  
tik  yoki  yo y iq   c h iz iq la r  sh a k lid a g i  bogManish  v u judga  kelad i.
T e m p e r a t u r a n i n g   o 'z g a r i s h i   t o 'x t a b   q o ls a ,  bogM anish  c h i z i -  
gMda  v a q t   o 'q i g a   p arallel  c h i z i q   hosil  boMadi.
S il ik a t   s i s t e m a l a r d a   b u   u s u l n i   qoM lash  j u d a   m u r a k k a b ,  
c h u n k i   u l a r n i n g   m u v o z a n a t s i z   q o t i s h i   j a r a y o n i d a   s h i s h a s i m o n  
h o l a t   v u j u d g a   kelishi  m u m k i n .   Bu  u su l  b o ‘y ic h a ,   m a s a l a n ,   u c h  
k o m p o n e n t l i   A —B - C   s i s te m a s i n i   so v ita   b o s h l a s a k ,  b i r i n - k e t i n  
k r is t a l la n i s h   r o ‘y  b e r a   b o s h l a y d i .   A vval  A   k o m p o n e n t n i n g   k ris­
t a lla ri,  k e y i n   В  k o m p o n e n t n i n g ,   s o 'n g r a   С   k o m p o n e n t n i n g  
k rista lla ri  p a y d o   boMib,  b u n d a   s o v itish   g ra fig id a   tik   c h i z i q l a r  
n a m o y o n   boMadi.  K e y in   e s a   m o d d a l a r n i n g   s u y u q l a n i s h i   r o ‘y 
b e r ib ,   g r a f i k d a   g o r i z o n t a l  
d —e
  chizigM  v u ju d g a   k e la d i.  B u n d a  
s i s t e m a d a n   issiqlik  c h i q a y o t g a n lig i  sa b a b li  u n i n g   sovishi  b i r m u n -  
c h a   v a q t   d a v o m i d a   r o ‘y  b e r m a y d i   va  t e m p e r a t u r a   o ‘zg a ris h s iz  
q o la d i  ( 5 9 - r a s m ) .   1 4 -jadvalda  fa z a l a r   s o n i  va  e r k in lik   d a r a ja s in in g  
o 'z g a r i s h i   keltirilg an .

59-rasm.
  Bitta  to'xtalish  va  ikkita  burilish  nuqtasiga 
ega  boMgan  sovitish  chizig‘i.
2. 
Chiniqtirish  usuli.
  B u   u s u l d a   m a ’l u m   ta r k i b g a   eg a   b o ‘lgan 
o m i x t a   k o ‘p  m a r t a   p is h irib ,  s u y u q la n t i r i lib   o li n a d i .  K e y in   m a y i n  
h o l a t g a c h a   tu y u la d i .  N a m u n a n i   p la t i n a l i   fo lg ag a  solib,  e l e k t r  
p e c h i d a   m u v o z a n a t   t e m p e r a t u r a s i g a c h a   q iz d irila d i.  K e y in   u n i 
t e z lik   b ila n   so v u q   h o ld a g i  i n e r t  s u y u q lik k a ,  m a s a l a n ,   s i m o b g a  
so lib   sovitiladi.  B u n d a   m o d d a   ic h id a g i  kristall  fa z a   o ‘z  h o l i c h a  
q o l ib ,  s u y u q   fa za  s h i s h a g a   a y l a n a d i .  O l i n g a n   m o d d a n i   p o l i m e -  
r i z a t s i o n   m i k r o s k o p d a   yoki  r e n t g e n o i o n iz a t s iy a   u s u lid a   te k sh irib , 
u n d a   q a n d a y   f a z a l a r d a n   q a n c h a   m i q d o r d a   borligi  a n i q l a n a d i .  
K e y in   tajriba  usulida  m o d d a n i n g   ich id a  b itta   kristall  faza  va  shisha 
fazasi  q o l g u n c h a   boMgan  s h a r o it   va  n i h o y a t   fa q a t  s u y u q   yoki 
s h i s h a   fazasi  hosil  boMish  s h a r o it i   a n i q l a n a d i .   H a r   b i t t a   o ‘rga - 
n i l g a n   t a j r i b a   v a   u l a r n i n g   t e m p e r a t u r a l a r i   a s o s i d a   n u q t a l a r  
t o ‘p l a m i  vujudga  keladi.  U l a r   b irla sh tirilg a n d a   grafik  hosil  boMadi.
H o l a t   d i a g r a m m a l a r i   s i s t e m a l a r n i   o ‘r g a n i s h d a   q u y i d a g i  
sav o llarg a j a v o b   b e r a   oladi:
1.  K o m p o n e n t l a r n i n g   m a ’l u m   m i q d o r i y   n i s b a t i d a   t e m p e ­
r a tu r a g a   bogMiq  h o l d a   b e rilg a n   sis te m a   q a n d a y   f a z a l a r d a n   tashkil 
t o p g a n   boMadi?
2.  F a z a la r n i n g   ta rk ib i  va  m i q d o r i   q a n d a y   boMadi?
3.  T e m p e r a t u r a n i n g   o s h i s h i   b i l a n   f a z a l a r d a   q a n d a y   o ‘z g a - 
r i s h l a r   y u z   b e r a d i ?
T e x n i k   s i s t e m a l a r n i n g   h o l a t   d i a g r a m m a l a r i n i   bilish   o rq a li 
q u y id a g i  i m k o n i y a t l a r   v u ju d g a   keladi:

1.  M o d d a n i n g   f a z a l a r   b o ' y i c h a   ta r k i b i n i   u n i n g   s ifa tig a , 
x o s s a la r ig a   va  is h la tilish ig a   b o ‘lgan  t a ’sirini  a n i q l a b   b e r a d i .
2.  S is t e m a d a   m u v o z a n a t   q a r o r   to p g a n lig i  h a q i d a   a x b o r o t  
b e r ib ,  u n i n g   q a y   d a r a j a d a   m u v o z a n a t d a n   c h e t g a   c h i q q a n l i g i n i  
q a y d   e t a   o la d i  (1 4 -   ja d v a l) .
14-  jadva!
A-B-C  sistemasini  sovitish  jarayonida  kuzatiladigan 
faza  o ‘zgarishlari
Sovitish
c h izig 'i-
ning
qism lari
T e m ­
pera­
tura,  t
F
Suyuqlik bilan 
m uvozanatda 
boMgan  qattiq 
fazalar
Yangi  fazalarn 
boMis
mg  paydo 
li
nuqta
te m p e ­
ratura
a— b
>t
3
y o ‘q  (faqat 
suyuq  faza)
b
ti
b—c
t,-t2
2
A (p=2)
с
tj
c—d
ti-h
1
A+B(p=3)
d
h
d—s
tj
0
A+ B+ C (p= 4)
S uyuqlikning 
kamayishi. 
en u q tad a  uning 
batam om  yo‘qo - 
lishi
tj
e—f
< h
1
(tem pe­
ratura)
A+B+ C(p= 3)

Download 14.54 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   15   16   17   18   19   20   21   22   ...   29




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling