J. I. A L im j o n o V a, A. A. Is m a t o V


Download 14.54 Kb.
Pdf ko'rish
bet18/29
Sana30.09.2017
Hajmi14.54 Kb.
#16827
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   29

55-  §.  Ferritlar
E l e k t r o n i k a  va yangi  te x n i k a d a   qoM laniladigan b a ’zi  m o d d a l a r  
ferritla r
  d e y ila d i.  F e r r it l a r   k u y d irilg a n   m a g n i t l a n u v c h i   k e r a m i k a  
m o d d a l a r   boMib,  u l a r n i n g   k i m y o v iy   f o r m u l a s i   q u y id a g ic h a : 
M e F e 20 4  yoki 
M e O   F e 20 3
U l a r n i n g   kristall  p a n ja r a s i  s h p i n e l   p a n j a r a s i   sin g ari  boMadi: 
A 2+  B 23+  0 42
F e r r i t l a r   o ‘z  e l e k t r   x u su siy a tla ri  b o ‘y i c h a   y a r im o M k a z g ic h la r 
boMib,  u l a r n in g   s o l i s h t ir m a   e l e k t r  qarsh ilig i  10'2  d a n   10"  O m   - sm  
g a c h a .  Q u y i d a g i   e l e m e n t l a r n i n g   fe rritla ri  m a ’lu m :
Z n ,   C d ,   G a ,   S c,  N i ,  T i , C r ,   B a , P b ,   C o   va  b o s h q a l a r .
M a s a la n :  B a O   •  F e 20 3  d a n   B a O   •  6 F e 20 3 g a c h a .
F e r r i t l a r   r a d i o   va  e l e k t r o t e x n i k a n i n g   istiq b o lli  m a t e r i a l l a r i  
h is o b la n a d i.   U l a r n in g   asosiy  k a m c h il i g i   m e x a n i k   ishlovga  h a m d a  
t e m p e r a t u r a n i n g  o ‘zgarishiga c h i d a m l i   em asligidir.
Tayanch  s o ‘z   va  ib o ra la r
Foton,  fonon,  issiqlik sigMmi,  nol  harakat holati,  Debay tem peraturasi, 
panjaraviy issiqlik o'tkazuvchanlik,  elektron issiqlik o'tkazuvchanlik, term ik 
kengayish,  magnit xossasi,  paramagnetizm,  ferromagnetizm, diam agnetizm .

N a zo ra t  sa vo lla ri
1.  F ononlar  qanday tabiatga ega?
2.  Issiqlik sigMmi bilan tem peratura orasidagi bogManish  haqida  Debay 
q onun i  nim ani  ifodalaydi?
3.  Dyulong va  Pti qonunlarida nim a haqida so'z yuritiladi?
4.  Issiqlik oMkazuvchanlik koeffitsiyenti  deb nimaga aytiladi?
5.  Issiqlik o'tkazuvchanlik bilan tem peratura orasidagi bogManish haqida 
Debay qonunida nima aks etgan?
6. Termik kengayish deganda nim a tushuniladi?
7.  Diamagnetik, paramagnetik va ferromagnetik effektlaming mohiyati 
nim alardan  iborat?
8.  Ferritlar deganda qanday m oddalar tushuniladi?
9.  Ferromagnetik xususiyatga ega qanday elem entlam i bilasiz?
10.  Ferrom agnetiklar qanday sharoitda  nam oyon boMadi?
11.  Ferrom agnetiklar qanday xossalarga ega?
9-BOB.
 
SILIKAT  VA  QIYIN  ERIYDIGAN  NOMETALL 
MATERIALLARNING  MEXANIK  XUSUSIYATLARI
56-  §.  Nometall  materiallarning  mexanik  xossalari
Q a t t i q   m o d d a l a r n i n g   e n g   m u h i m   x o s s a l a r i d a n   b i r i  
u l a r n i n g   m e x a n i k   x o s s a l a r i d i r .   U l a r g a   m o d d a l a r n i n g   m u s t a h ­
k a m li g i,   q a t t i q l i g i ,   q o v u s h q o q l i g i   v a   ish  j a r a y o n i d a g i   c h i d a m l i -  
ligi  k i r a d i .   A g a r d a ,   q a t t i q   m o d d a g a   t a s h q a r i d a n   b i r o r   k u c h  
t a ’s i r   e t s a k ,   u n d a   b u   k u c h   n a t i j a s i d a   m o d d a n i n g   o M c h a m l a r i  
v a   s h a k l i   o ' z g a r a d i ,   y a ’ni  m o d d a d a   m e x a n i k   d e f o r m a t s i y a  
v u j u d g a   k e l a d i .   D e f o r m a t s i y a n i   b i z   k u c h   q o ‘y i l g u n c h a ,   k u c h  
t a ’s i r   q i l a y o t g a n   p a y t d a   h a m d a   k u c h   o l i b   t a s h l a n g a n d a n  
k e y i n   m o d d a n i n g   o M c h a m l a r i n i   o M c h a s h   a s o s i d a   a n i q l a s h i m i z  
m u m k i n .
U m u m i y   h o l d a ,   m e x a n i k   d e f o r m a t s i y a   c h o ‘z i s h ,   s iq ish , 
s u d r a s h   v a   t o b l a s h   k u c h l a r i   n a t i j a s i d a   v u j u d g a   k e la d i.  D e f o r ­
m a t s i y a   d a r a ja s i  q u y id a g i  f o r m u l a   y o r d a m i d a   a n i q l a n a d i :
X  =   /  - / „ / / „ •   100,
X  
=  S -   S 0 /   S 0 '  100,
b u   y e r d a :  
X
 
—  d e f o r m a t s i y a   d a r a j a s i ;   /0  v a  
I
 
—  m o d d a n i n g  
b o s h la n g M c h   va  keyin g i  u z u n lig i; 
S0,  S   —
  m o d d a n i n g   b o s h -  
langM ch  v a   k e y in g i  k o ' n d a l a n g   k e s i m i  y u z a s i.

57-  §.  Taranglik  deformatsiyasi
K ristallg a  t a s h q i  c h o ‘z u v c h i   k u c h   t a ’sir  q ilsa,  u n d a   a t o m ­
l a r n in g   m u v o z a n a t   h o l a t i  y o ‘q o lib ,  u l a r   o r a s id a g i  m a s o f a   k a t t a -  
la sh a d i.  B u  esa  a t o m l a r n i n g   m u v o z a n a t   h o l a t i d a   k u z a til a d i g a n  
itarilish  va  t o rtish is h   k u c h la ri  orasidagi  ten g lik n i  b u z a d i  va  m o d d a  
i c h i d a   ic h k i  k u c h l a n i s h l a r n i   p a y d o   q ila d i.  I c h k i  k u c h l a n i s h l a r  
jism   a to m la rin i  a w a l g i   h o latiga  q aytarishga  h a r a k a t   qiladi.  A n a   shu 
k u c h l a n i s h l a r n i n g   k e s i m   y u z a s i   b i r l i g ig a   t o ‘g ‘ri  k e l a d i g a n  
m i q d o r i  
ich k i  kuchlanish
  d e b   a t a l a d i.   A g a r d a ,   t a s h q i   k u c h  
m a ’l u m   b i r   c h e g a r a d a n   o ‘tib   k e t m a s a ,   a t o m l a r n i n g   su rilish  
jarayoni  vujudga  kelgan  d e form atsiya  q a y t m a   xarakterga  ega  b o ‘ladi. 
A n a   s h u n d a y   d e f o r m a t s i y a   tu ri 
tarang  deform atsiya
  d eyiladi.
T a r a n g l i k   d e f o r m a t s i y a s i   r o ‘y  b e r g a n d a   t a s h q a r i d a n   b e r i -  
la y o t g a n   k u c h   o lib   t a s h l a n s a ,   j i s m   y a n a   o ‘z  h o lig a   q a y ta d i . 
T a r a n g l i k   d e f o r m a t s i y a s i   r o ‘y  b e r a y o t g a n   p a y t d a   m o d d a   ta s h q i 
s h a k l i n i n g   o ' z g a r i s h i g a   q a r a b ,   t a r a n g l i k   d e f o r m a t s i y a s i n i n g  
kattalig i  v a   x a r a k t e r i   h a q i d a   m a ’l u m o t   o lis h   m u m k i n .   T a r a n g l i k  
d e f o r m a t s i y a s i n i n g   e n e r g i y a s i  t a s h q a r i d a n   b e r i l a y o t g a n   k u c h  
o rq a li  b a ja r ilg a n   ish n i  t o p i s h   o r q a li  a n i q l a n a d i .
58-  §.  M o‘rt  va  qayishqoq  deformatsiya
A g a r d a   m o d d a g a   b e r ila y o tg a n   k u c h n i n g   k a tta lig i  t a r a n g l ik  
d e f o rm a ts iy a s i  k u c h i d a n   o s h ib   k etsa,  u  h o l d a   ikki  xil  h o d is a   r o ‘y 
b e r is h i  m u m k i n :
1)  m o d d a   m o ‘rt  s i n a d i;
2)  q a y i s h q o q   d e f o r m a t s i y a g a   u c h r a y d i .
M o d d a   m o ‘rt  s i n g a n d a   kristall  q a y t a d a n   o ‘z  h o lig a   kela 
o l m a y d i g a n   ik k ita   va  u n d a n   o r t i q   boM aklarga  boMinib  k e ta d i.
M o ‘rt  sin ish   tu rli  k ris t a ll a r d a   u l a r n i n g   o ‘z ig a  xos  boM gan 
m a ’lu m   t e k is lik la r  b o ' y i c h a   r o ‘y  b e r a d i.   B u   te k is l ik l a r   u la n is h  
tek islik la ri  d e b   a ta l a d i.  U l a r d a   a t o m l a r n i n g   bogM anish  k u c h l a r i  
e n g   k ic h ik   boMganligi  s a b a b li,  k rista lln in g   b u z i li s h ig a   a y n a n   s h u  
te k is lik la r  e n g   k a m   q a r s h il i k   k o ‘rs a ta d i.  H a r   b i r   k rista lln in g  
o ‘ziga  xos  u l a n i s h   tekisligi  m a v ju d d ir.
A m o r f   m o d d a l a r   y o k i  s h i s h a   m o ‘rt  s i n g a n d a   q in g M r-q iy s h iq  
yuzali  sin iq   c h i z i q l a r   hosil  boMadi,  c h u n k i   a m o r f   m o d d a l a r d a  
u l a n i s h   tek is lik la ri  boM m aydi.  S h u n i n g d e k ,   b a ’zi  b ir   kristall 
m o d d a l a r d a   h a m   u l a n i s h   te k is lik la ri  boM m asligi  m u m k i n .

M a s a l a n ,   k v a rs  a   -  S i 0 2  v a   k o r u n d   a   - A120 3  k r is ta lla rin i 
o lib   k o ‘raylik,  u l a r n i n g   a t o m l a r i   o r a s id a g i  bogMar  fa z o v iy   p a n ­
j a r a d a   b a r o b a r   t a q s i m l a n g a n ,   s h u   s a b a b li  u l a n i s h   te k is lig i  y o ‘q  
v a   s in ish   q in g M r-q iy sh iq   y u z a li  c h i z i q l a r n i n g   hosil  boMishi  b i l a n  
b o ra d i.
Z a n j i r   s tr u k t u r a l i  k r is t a l l a r d a   e sa  u l a n i s h   te k is lik la ri  z a n j i r  
o ‘q l a r i g a   p a r a ll e l d ir .  B u n g a   a m f i b o l   va  p i r o k s i n   g u r u h i d a g i  
k r i s t a l l a r   m isol  boMa  o l a d i .
Q a v a t - q a v a t   s t r u k t u r a l i   k ristallard a  u la n is h   tekisliklari  q a v a t -  
l a rg a   p a ra lle l  boMadi.  B u n g a   m o n o k l i n   C a S 0 4 -  2 H 20   s t r u k t u r a l i  
g ip s   m is o l  boMa  o la d i.
39-  §.  Qayishqoq  deformatsiya
K o ‘p g i n a   m o d d a l a r d a   m o ‘rt  sinish  k u z a ti l g u n g a c h a   boMgan 
d a v r d a   m o d d a   s h a k l i n i n g   o ‘zg a rish i,  y a ’ni  b u tu n lig i  s a q l a n i b  
q o l g a n   h o ld a   m o d d a n i n g   o q is h i  r o ‘y  b e ra d i.  B u n d a y   d e f o r m a t s i y a  
qayish qo q  d eform atsiya
  d e y ila d i.
Q a y i s h q o q   m o d d a l a r g a ,   a s o s a n ,   m e t a l l a r   v a   u l a r n i n g  
q o t i s h m a l a r i   k iradi.  Q a y i s h q o q   d e f o r m a t s i y a   p a y t i d a   m o d d a n i n g  
sh a k li  v a   xossalari  o 'z g a r i b   k e tish i  m u m k i n ,   lekin  u  q a n c h a l i k  
k a t t a   boM m asin,  m o d d a n i n g   kristall  h o la ti  va  s t r u k t u r a   tu ri 
0
‘z g a ris h s iz   q o la d i.  Q a y i s h q o q   d e f o r m a t s i y a n i   o ‘rg a n is h   k a t t a  
a h a m i y a t g a   eg a d ir.  Q a y i s h q o q   d e f o r m a t s i y a   k u c h i n i   k a t t a l a s h t i r a  
b o r s a k ,   m a ’lu m   q i y m a t g a   y e t g a c h ,   m o d d a n i n g   sin is h ig a   olib  
k e la d i.  A g a r d a   b i r o r j i s m n i   c h o ‘za  b o s h l a s a k ,   u n i n g   k o ‘n d a l a n g  
k e s i m   y u z a s i  b o r g a n   s a r i  k i c h r a y a   b o r i b ,   u n d a  
b o ‘yin
 
d e b  
a t a l a d i g a n   y u q o ri  d a r a j a d a g i   to ra y is h   m a y d o n i   ho sil  boMadi.
A m a l d a   q a y i s h q o q   va  m o ‘rt  j i s m l a r   o r a s i d a   a n i q   b i r   c h e g a r a  
m a v j u d   boM m ay d i.  B ir  m o d d a n i n g   o ‘zi  t a j r i b a   s h a r o i t i g a   q a r a b  
h a m   q a y i s h q o q ,   h a m   m o ‘rt  boMishi  m u m k i n .   B u n g a   k o 'p g i n a  
t a s h q i   o m i l l a r   t a ’sir  k o ‘r s a ta d i.  Bu  o m i l l a r g a   —  t e m p e r a t u r a ,  
d e f o r m a t s i y a l a n i s h   tezligi,  k u c h l a n g a n l ik   h o l a t in in g   tu ri  va  ta s h q i 
m u h i t   k irad i.
T e m p e r a t u r a   o s h i s h i   b i l a n ,   o d a t d a ,   q a y i s h q o q   d e f o r m a t s i y a  
o s h a d i .   B u  h o d i s a d a n   m e t a l l a r n i   b o s i m   o s t i d a   y u q o r i   t e m ­
p e r a t u r a d a   ishlashda  foyda la nila di.  T e m p e r a t u r a   pasayishi  bilan  esa 
m o ‘rt  sin ish   o r t a d i .   B u   h o d i s a d a n   q a y i s h q o q l i g i   j u d a   y u q o r i  
b o M g a n   m o d d a l a r d a n   r e n t g e n o g r a f i k   u s u l   u c h u n   k u k u n l a r  
t a y y o r l a s h d a   f o y d a la n i la d i.  B u n d a n   t a s h q a r i,   q a y i s h q o q li k n i  j u d a

p a s t   t e m p e r a t u r a d a   s a q la b   q o l i s h   vazifasi  h a m   m u h i m   a h a -  
m i y a t g a   ega.  M a s a la n ,   s o v u q q a   c h i d a m l i   k a u c h u k ,   p l a s t m a s s a l a r  
is h la b   c h i q a r i s h .
M a ’lu m k i,   te z lik   o s h irils a ,  m o d d a   m o ‘r t la s h ib ,  s in ib   k e ta d i. 
A s t a - s e k i n l i k   b i l a n   b e r i l g a n   k u c h l a n i s h   q a y i s h q o q   d e f o r m a -  
t s i y a n i n g   y u z a g a   k e lish ig a   s a b a b   b o ‘ladi.  B u  o m i l n i n g   t a ’sirini 
m a r m a r   m i s o lid a   k o ‘rish  m u m k i n .   M a r m a r   c h i z i q l i   k u c h l a n -  
g a n lik   t a ’sirida,  y a ’ni  siqilish  va  c h o ‘zilishda  m o ‘rt  m o d d a   sifatida 
n a m o y o n   b o ‘ladi.  L e k i n   u n i   h a j m i y   k u c h l a n g a n l i k   h o l a t i d a  
d e f o r m a t s i y a g a   u c h r a t s a k ,   y a ’n i  s u r i s h   a s o s i d a   d e f o r m a t s i -  
y a la s a k ,   u n d a   m a ’l u m   d a r a j a d a   q a y i s h q o q l i k   v u j u d g a   k e la d i.
B a ’zi  m o d d a l a r   h a v o d a   m o ‘rt  b o ‘lsa,  s u v d a   m a ’l u m   d a r a j a d a  
q a y i s h q o q r o q   boMadi.
Q a y i s h q o q   d e f o r m a t s i y a ,   a s o s a n ,   j i s m   b i r   q i s m i n i n g   i k k i n ­
c h i   q i s m i g a   n i s b a t a n   s u r u v c h i ,   le k in   a t o m l a r   o r a s id a g i   k u c h n i  
o ‘z g a r t i r m a y d i g a n   s i r p a n i s h   k u c h l a n g a n l ig i   a s o s i d a   r o ‘y  b e r a d i . 
N a t i j a d a ,   kristall  m o d d a   o q a d i .   B u n d a y   d e f o r m a t s i y a  
sirpanish 
d e b   h a m   a t a l a d i .   S i r p a n i s h   h a m   k r i s t a l l a r d a   m a ’l u m   b i r  
t e k i s l i k l a r   v a   y o ‘n a l i s h l a r   b o ‘y i c h a   b o r a d i .   U s h b u   t e k is lik la r 
o r a s i d a g i   m a s o f a   k a t t a   b o M ib ,  b o g M a n i s h   k u c h l a r i   y u q o r i  
b o M m a g a n l i g i   s a b a b l i ,   s i r p a n i s h   u l a r d a   o s o n   r o ‘y  b e r a d i .  
K o ' p g i n a   t a j r i b a l a r n in g   k o ‘rs a ti s h i c h a ,   k ris t a l la r d a   s u rilish   y o k i 
s i r p a n i s h   m a ’l u m   b i r   v a q t d a n   k e y i n ,  y a ’ni  s i r p a n i s h   k u c h ­
l a n g a n lig i  k r itik   n u q t a g a   y e t g a n   p a y t d a   r o ‘y  b e r a d i .   A n a   s h u  
k a t t a l i k   k ritik   s irp a n is h   k u c h l a n g a n l i g i   (xkr)  d e b   a t a l a d i.
т кг  k a t t a l i k ,   a s o s a n ,   m o d d a n i   a v v a l d a n   d e f o r m a t s i y a g a  
u c h r a t i b   o lis h g a   bogMiq  boM adi.  A g a r   m o d d a   a v v a l d a n   d e f o r -  
m a t s i y a l a b   o lin s a ,  s i r p a n i s h   k u c h l a n g a n l ig i   o s h i b   k e t a d i .   Bu 
h o d i s a  
m o dd an i  m u stah kam lash
  d e b   a t a l a d i .   M a s a l a n ,   M g  
m o n o k r i s t a l i n i   olib,  un i  a v v a ld a n   350%   m i q d o r d a   d e f o r m a t s iy a g a  
u c h r a t s a k ,   xkr  25  b a r o b a r g a   o r t a d i .
60-  §.  Nazariy  va  real  mustahkamlik
S t r u k t u r a s i   b u z i l m a g a n   kristall  m o d d a n i n g   p a n j a r a s i d a   a t o m  
te k is lik la ri  v a   u l a r n i   ta s h k il  q il u v c h i  a t o m l a r   m u v o z a n a t   h o l a t i d a  
j o y l a s h g a n   boM adi.  A t o m l a r   o r a s i d a g i   t o r t i s h i s h   v a   it a r il i s h  
k u c h l a r i   b i r - b i r i g a   t e n g   boMib,  b i r - b i r i n i   m u v o z a n a t l a y d i .   A g a r 
s h u n d a y   m o d d a g a   t a s h q a r i d a n   b i r o r   k u c h   t a ’sir  k o ‘rs a tils a,  bu 
k u c h   n a t i j a s i d a   a t o m l a r n i n g   m u v o z a n a t   h o l a t i  y o ‘q o l a d i   va  b i r

a to m   te k islig i  ik k in c h isig a   n is b a ta n   su rila d i.  N a tija d a ,  m o d d a d a  
u r i n m a   k u c h l a n g a n l i k   т  v u j u d g a   k e lib ,  u   a t o m l a r n i   o ‘z 
m u v o z a n a t  h o la tig a   q a y ta ris h g a   in tila d i  (5 7 -ra s m ).  A n a   s h u   h o sil 
b o ‘lg a n   u r i n m a   k u c h la n g a n lik n in g   m a k s im a l  q iy m a ti  m o d d a n in g  
n a z a r iy   m u s ta h k a m lig i  d e y ila d i:
x = A   s in  
2 t v c  
/ b
bu  yerda:    —  atom larning  m uvozanat  holatidan  siljishi;  b— a  sirpanish 
tekisligidagi  atom lar  orasidagi  m asofa;  A  —  doim iy  son.
M o d d a la r n in g   a m a ld a ,  y a ’n i  te x n ik a d a   n a m o y o n   e ta d ig a n  
m u s ta h k a m lig i  esa  re a l  m u s ta h k a m lik   y o k i  te x n ik   m u s ta h k a m lik  
d e b   a ta la d i.  N a z a riy   m u s ta h k a m lik n in g   m iq d o ri  re a l  m u s ta h -  
k a m lik d a n   3—4  d a ra ja   k a tta   b o ‘ladi.  B u n g a,  k ris ta lla m in g   a m a ld a  
sin ish i  y o k i  b u z ilis h i,  y u q o r id a   ta s v irla n g a n id e k ,  a to m   te k is lik - 
la rin in g   b ir-b irig a   n is b a ta n   b ir d a n ig a   c h o ‘rt  k esilish i  e m a s ,  b a lk i 
b o s h q a c h a r o q   m e x a n iz m d a   b o ris h i  sa b a b   boM adi.  A m a ld a   k ristall 
b u z ilg a n d a   h a r   b ir  m o m e n td a   fa q a t  b ir  n e c h ta   a to m l a r   o ra s id a g i 
bogM ar  u z ilib ,  b u   ja r o y o n   s e k in - a s ta   h a m m a   bog M ar  u z ilib
a ,
- 1 —О  •   •   •   •
-   1 - 1   1 4   1 1
S S
S S
d
57-rasm .  Tashqi  kuch  t a ’sirida  m oddada  urin m a 
kuchlanganlikning  vujudga  kelishi: 
a  —  m inim um   potensial  energiyaga  ega  boMgan  ikki  q o ‘shni  parallel 
tekisliklam ing  m uvozanat  holati;  b  —  bir  ato m   tekisligining 
ikkinchisiga  nisbatan  asta-sekin  siljishi  natijasida  u rin m a  kuchlanish  т 
ning  paydo  boMishi;    —  u rin m a  kuchlanish  x  ning  siljishga 
to 'sq in lik   qilishi.

b o ‘l g u n c h a   d a v o m   e t a d i ,   y a ’ni  b u z ilis h   d i s l o k a t s io n   n a z a r i y a  
b o ‘y i c h a   b o r a d i .   B u  n a z a r i y a   b o ‘y i c h a   k ris ta lld a g i  s i r p a n i s h   yoki 
b u z i l i s h   u n i n g   n u q s o n i   b o r   j o y d a n   b o s h l a n i b ,   s i r p a n i s h  
tekisligi  b o ‘y i c h a ,  a s t a - s e k i n   b o s h q a   y e rg a   t a r q a l a   b o r a d i.   Y a ’ni 
h a r   b i r   m o m e n t d a   m a ’l u m   b i r   k i c h i k   m i q d o r d a g i   a t o m l a r  
g u r u h i d a   b u z ilis h   r o ‘y  b e r a d i.   T a b i a t d a   h a m   s h u n d a y   u s u ld a  
su rilis h   yoki  s i r p a n i s h   u c h r a b   t u r a d i .   M a s a l a n ,   m o l lu s k a la r ,  
q u r t l a r ,   c h u v a l c h a n g l a r   v a   i l o n l a r   d i s l o k a t s i y a   m e x a n i z m i  
b o ‘y i c h a   h a r a k a t   q iladi.
61-  §.  Griffits  nazariyasi
Z a m o n a v i y   t a l q i n g a   k o ‘ra ,  q a t t i q   m o d d a l a r n i n g   n a z a r i y   va 
r e a l   m u s t a h k a m l i g i   o ‘rta s i d a g i  k a t t a   f a r q   m o d d a l a r   ic h id a g i 
m a v j u d   tu rli  xil  n u q s o n l a r ,   j u m l a d a n   m i k r o y o r i q l a r   tu fa y lid ir. 
B i r i n c h i   b o r   b u n d a y   t a ’l i m o t  ingliz  fizigi  G riffits  t o m o n i d a n  
b a y o n   e tilgan.  G r if f i ts   re a l  m u s t a h k a m l i k n i   a n i q l a s h   f o r m u l a s i n i  
i s h la b   c h i q q a n .   Y u p q a   p l a s t i n k a   s h a k lid a g i  n a m u n a n i   o lib ,  u n g a  
c h o ‘z u v c h i   t a s h q i   k u c h   t a ’sir  e ttirila d i.  T a s h q a r i d a n   b e r ilg a n  
k u c h   n a t ij a s i d a   m o d d a n i n g   ic h k i  q i s m i d a   u z u n lig i  /  b o ‘lgan 
k o ‘n d a l a n g   m ik r o y o r i q   ho sil  boMadi  (5 8 -   r a s m ) .
M i k r o y o r i q n i n g   h o sil  boMishi  n a m u n a   i c h i d a   o z o d   y u z a n i  
h o s il  q ila d i.  N a t i j a d a ,   n a m u n a n i n g   ic h k i  e n e r g i y a s i  o s h a d i . 
I k k i n c h i   t o m o n d a n ,   y o r iq   p a y d o   boMishi  n a ti j a s id a ,  n a m u n a  
m a ’l u m   b i r   h a j m d a   t a r a n g l ik   k u c h l a n i s h i d a n   o z o d   boM adi,  y a ’ni 
u n i n g   t a r a n g l i k   e n e rg iy a s i  k a m a y a d i .   M i k r o y o r i q n i n g   u z u n lig i 
k r it i k   u z u n l i k   /krd a n   k i c h i k   boMgan  d a v r g a c h a   y o r i q n i n g   o ‘sishi 
n a m u n a   e n e r g i y a s i n i n g   k o ‘p a y i s h i g a   o l i b   k e l a d i .   Y o r i q n i n g  
u z u n l i g i   k ritik   m i q d o r g a   y e t g a c h ,   e n e r g iy a   k a m a y i s h i   b i l a n   u 
h a m   k a t t a l a s h a d i.   S h u n i n g   u c h u n   b u   k a t t a l a s h i s h   y o k i   o ‘sish 
o ‘z - o ‘z i d a n   b o r a d i   v a   o q i b a t d a   m o d d a   b u z i l a d i .   T a r k i b i d a  
m ikroyorigM   boMgan  q a t t i q   m o d d a l a r n i n g   re a l  m u s t a h k a m l i g i  
G r i f f i ts   ifodasi  y o r d a m i d a   a n i q l a n a d i:
G p=
  V2
a E / l ,
b u   y e r d a :   C p  —  r e a l   m u s t a h k a m l i k ;  
a  —
  n a m u n a n i n g   o z o d  
y u z a   e n e r g i y a s i ,   J / m 2; 
E   —
  t a r a n g l i k   m o d u l i ,   P a ;   /  — 
y o r i q n i n g  
u z u n l i g i ,  
m .

5 8-ra sm .  Q attiq jism d a  m ikroyoriqlarning  vujudga  kelishi: 
a  —  c h o ‘zuvchi  kuch  t a ’sir  etilganda  kuchlanish  berilgan  ingichka 
plastinka;  b  —  nam una  energiyasi    ning  yoriq  uzunligi  I  ga 
bog 'lan ish   egri  chizig'i.
D e m a k ,   q a t t i q   m o d d a l a r n i n g   n a z a r i y   m u s t a h k a m l i g i   real 
m u s t a h k a m l i k k a c h a   k a m a y i s h i   u c h u n   u n i n g   i c h i d a   u z u n l i g i   b i r  
n e c h a   m i k r o n g a   t e n g   b o ‘l g a n   y o r i q n i n g   hosil  b o ‘lishi  s h a r t   e k a n .
12-  j a d v a l d a   n a z a r i y   v a   real  m u s t a h k a m l i k l a r n i n g   q i y m a t l a r i  
keltirilgan.
12-  ja d v a l
Ba’zi  noorganik  moddalarning  nazariy  va 
real  mustahkamligi
M odda
Taranglik 
m oduli  E, 
10-7  Pa
N azariy 
m ustahkam lik, 
ct(|  =0,1 E, 
lO  7  Pa
Texnik 
m ustahkam - 
lik  ° p ,
Ю-7  Pa
a,,/ a
(V  p
nisbat
A lum iniy
6000
600
9,0
65
Kum ush
8000
800
18,0
45
M is
12000
1200
23,0
50
T em ir
21000
2100
30,0
70
Shisha
8000
800
8,0
100
Osh  tuzi
4000
400
0,5
800

Download 14.54 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   29




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling