J. I. A L im j o n o V a, A. A. Is m a t o V
Download 14.54 Kb. Pdf ko'rish
|
|
Kitit — 1954- yili P . P . K i t t o m o n i d a n s i n t e z q i lin g a n . U t e t r o g o n a l s i n g o n i y a d a o l i n g a n b o ‘lib, t a b i a t d a u c h r a m a y d i . Bu t o l a l i k r e m n e z y o m n i n g e n g b o ‘s h t u z i l g a n m o d i f i k a t s i y a s i boMib, k u b i k s i n g o n i y a d a k r is ta lla n a d i. Kremnezyom - О ox irg i t o p i l g a n m o d i f i k a t s iy a b o ‘lib, u a - kvarsga yaqindir. Bir k o m ponentli sistem a, Klaus K lapeyron tenglam asi, m o d i fikatsiya, evtetika nuqtasi, enan tiotrop o 'tish, m o no trop o 'tish, kvars, tridim it, kristobalit, xalsedon, agat, koesit, stishovit, kitit. 1. Bir kom ponentli sistem aning holat diagram m asi qanday tas- virlanadi? 2. Bosim va tem p eratu ra bir kom ponentli sistem aning m uvozanat holatiga qanday ta ’sir k o'rsatadi? Tayanch s o ‘z va iboralar N a zo ra t savollari 3. K lauzius-K lapeyron tenglam asi nim ani ifodalaydi? 4. K rem nezyom ning m odifikatsiya o'zgarishlarini qanday sxem a asosida tasvirlash m um kin? 5. Krem nezyomning nechta kristall va nechta am orf modifikatsiyalari mavjud? 6. Kvarsda nechta modifikatsiya mavjud? 7. Tridim itda nechta polim orf m odifikatsiya bor? 8. Kristobalit m odifikatsiyalariga ta ’rif bering. 9. K rem nezyom shishasi qanday hosil boMadi? 10. T abiatda kristall krem nezyom ning qanday turlari m avjud? 12-BOB. IKKI KOMPONENTLI SISTEMALARNING HOLAT DIAGRAMMASI 70-§. Holat diagrammalarining qurilish elementlari Ikki k o m p o n e n t l i , y a ’ni b i n a r s i s te m a l a r n i n g h o l a t d i a g r a m m a l a r i n i t u z i s h d a q u y i d a g i l a r d i a g r a m m a l a r n i n g q u r i l i s h e l e m e n t l a r i boMib x i z m a t qiladi: k o o r d i n a t a o ‘qlari, t a r k i b l a r n in g v e rtik a lla r i, iz o t e r m a la r , k im y o v iy b i r i k m a l a r n i n g t a r k i b n u q ta la r i, likvidus va s o l id u s c h i z iq la r i, e v t e k t ik a va p e r it e k ti k a n u q t a l a r i , e v t e k t o i d n u q t a l a r , p o l i m o r f o ‘z g a r i s h la r n i n g i z o t e r - m a l a r i, b i n o d a l c h i z i q l a r . 6 1 - r a s m d a ikki k o m p o n e n t l i s i s t e m a n i n g h o l a t d i a g r a m m a s i u m u m i y t a r z d a k e ltirilg a n . U n d a b a r c h a q u rilish e l e m e n t l a r i m a v j u d d i r , q u r i l i s h e l e m e n t l a r i d i a g r a m m a m a y d o n i n i b i r n e c h t a q i s m g a boMib y u b o r a d i. Koordinata o‘qlari. Ikki k o m p o n e n t l i s i s t e m a n i n g h o l a t d i a g r a m m a s i t e m p e r a t u r a ( o r d i n a t a o ‘q i) va k o m p o n e n t l a r n i n g k o n s e n tr a ts i y a s i (absissa o ‘qi) a s o s id a tu z ilg a n . G i b b s n i n g fa z a l a r q o n u n i b o s i m p a r a m e t r i n i o ‘z g a r m a s d e b q a b u l q ilin g a n i h o l d a s h u n d a y yozilad i: F = К + 1 - P. A b sissa o ‘q id a g i n u q t a l a r m a ’l u m b i r k o m p o n e n t n i n g % m i q d o r i n i b i l d i r a d i , m a s a l a n , В k o m p o n e n t n i n g , i k k i n c h i k o m p o n e n t n i n g m i q d o r i e sa 1 0 0 % — В ( % ) a y i r m a s i o r q a li topiladi. Tarkib vertikallari. Izotermalar. D i a g r a m m a n i n g ix tiy o riy n u q t a s i d a n k o n s e n t r a t s i y a o ' q i g a t u s h i r i l g a n p e r p e n d i k u l a r g a 61-rasm . Ikki kom ponentli sistem alar holat diagram m asining asosiy qurilish elem entlari. ta rk ib vertik a lla ri d e b a y tilad i ( m a s a la n , a b , d — A 2B2, a v b r m — A3B} va h .k .) . V e r t i k a l n i n g b a r c h a n u q t a l a r i g a b i r xil t a rk ib t a a llu q li b o ‘ladi. K o n s e n t r a t s i y a o ‘q iga p a ra lle l h o l d a c h i z ilg a n t o ‘g‘ri chiziqlar izoterm alar deyiladi (masalan, /С| * !c2 > V ;q va h-k-)- Kimyoviy birikmalarning tarkib nuqtalari. B i n a r k im y o v iy b i r i k m a l a r n i n g ta r k ib la r i k o n s e n t r a ts i y a o ‘q id a g i n u q t a l a r o rqali i f o d a l a n a d i ( m a s a l a n , A^B2 A 2B2 va h . k .) , k o m p o n e n t l a r n i n g m i q d o r i n i b ild ir a d i. H a r b i r k i m y o v iy b i r i k m a g a o ' z i n i n g ta rk ib vertik a li t o ‘g ‘ri k e la d i ( m a s a l a n , A 2B2— d, А 3В3— т va h .k .). B ir i k m a l a r n i q iz d iris h j a r a y o n i d a y u z b e r a d i g a n o ‘zg a ris h - l a r n i n g t u r i g a va b u n d a ho sil b o ‘la d ig a n f a z a l a r n i n g tu r i g a q a r a b u c h t i p d a g i k im y o v iy b i r i k m a l a r f a rq la n a d i: a j r a l m a s d a n ( k o n g r u y e n t ) suyuqlanuvchi, a j r a l i b ( i n k o n g r u y e n t ) s u y u q l a n u v c h i v a t e m p e r a t u r a o ‘z g a r g a n d a q a t t i q h o l d a a j r a l u v c h i b ir i k m a l a r . A j r a l m a s d a n s u y u q l a n u v c h i b i r i k m a l a r d a m a ’l u m t a r k i b d a g i kristall b i r i k m a s u y u q l a n g a n d a a y n a n s h u t a r k i b d a g i s u y u q l a n m a n i ho sil qiladi. A jra lib s u y u q l a n u v c h i m o d d a l a r s u y u q l a n g a n d a h o sil b o ‘lgan s u y u q l a n m a d a n b o s h q a b i r i k m a n i n g kristallari a jra lib c h i q a d i va s u y u q l i k h a m d a hosil b o M g a n b i r i k m a n i n g t a r k i b i b o s h l a n g M c h s u y u q l a n a y o t g a n b i r i k m a n i n g t a r k i b i d a n fa rq qiladi. U c h i n c h i t u rd a g i b i r i k m a l a r q i z d i r i l g a n d a s u y u q fa z a ho sil b o M gunga q a d a r b i r i k m a q a t t i q h o l a t d a ajra lib k e ta d i. L ik v id u s va s o l id u s c h iz iq la r i. L i k v id u s c h iz iq la r i m u h i m c h i z i q l a r h i s o b l a n i b , u l a r n i n g n u q t a l a r i s u y u q f a z a b i l a n m u v o z a n a t d a t u r g a n b i t t a q a t t i q k rista ll f a z a g a t o ‘y in g a n s u y u q f a z a n i n g ta r k ib in i b il d ir a d i ( m a s a l a n , /aC , , C 3e ,, e {d v d e 2, e 2n, n f f e v e yt a va h .k .) C 3e, chizigM da s u y u q faza b ila n A b i r i k m a n i n g kristallari m u v o z a n a t d a boM adi, / e , chizigM da e s a s u y u q f a za A 4B4 kristallari b i l a n t o ‘y in a d i. L ik v id u s c h i z i q l a r i n i n g n u q ta la ri y a n a s u y u q l a n m a s o v i t il g a n d a k r i s ta lla n is h j a r a y o n i n i n g b o sh la n g M c h t e m p e r a t u r a s i n i yoki q a t t i q m o d d a q i z d i r i l g a n d a s u y u q l a n i s h n i n g y a k u n i y t e m p e r a t u r a s i n i k o 'r s a t a d i . S o li d u s c h i z i q l a r in i n g n u q t a l a r i s u y u q f a z a b ila n m u v o z a n a t d a t u r g a n t o 'y i n g a n q a t t i q e r i t m a n i n g ta r k i b i n i v a q a t t i q f a z a n i q i z d i r i s h j a r a y o n i d a s u y u q l a n i s h n i n g b o s h lan g M ch t e m p e r a t u r a s i n i yoki s u y u q l a n m a n i s o v i t i l g a n d a k r i s t a l l a n i s h n i n g oxirgi t e m p e r a t u r a s i n i ifo d a la y d i. S o li d u s chizigM s in iq c h i z i q t a r z i d a boMishi h a m m u m k i n . L i k v i d u s va s o lid u s c h i z i q l a r i b o ‘ylab ik k ita fa za, y a ’ni fa z a l a r q o n u n i g a k o ' r a b u c h i z i q l a r n in g b a r c h a n u q t a l a r i m o n o v a r i a n t h o l a t n i ifo d a la y d i ( F = K + \ — P = 2 + 1 — 2 = 1). L ik v id u s va s o l id u s c h i z i q l a r in i n g y u q o r id a g i b i r fazali m a y d o n d i v a r i a n t h o l a t n i i f o d a e ta d i. Evtektika va peritektika nuqtalari. E v t e k t o i d n u q t a l a r Likvidus c h iz iq la r in in g t a rm o q la r i e vtektik n u q t a d a kesishadi ( m a s a l a n , e r e2, e } va h .k .). U s h b u n u q t a l a r g a t o ‘g ‘ri k e l a d i g a n t a r k i b l a r e v t e k t i k t a r k i b la r d e y i l a d i . H a r b i r x u s u s i y ikk i k o m p o n e n t l i s i s t e m a l a r u c h u n e v te k t i k t a r k i b q a t ’iyan o 'z g a r - m a s boMadi va u s h b u x u su s iy s i s t e m a n i h o sil q ilu v c h i b i r i k m a la r t a r k i b i n i ifo d a la b b e r u v c h i n u q t a l a r o r a s i d a j o y l a s h a d i . M asa la n , A — В s i s t e m a g a n i s b a t a n A — A 2B 2, A 2B 2— A 4B 4, A 4B — B d i a g r a m m a l a r x u s u s i y ( q i s m i y ) d i a g r a m m a l a r d i r . U s h b u s i s t e m a l a r ix tiy o r iy t a r k i b n i n g k r i s t a l l a n i s h i va s u y u q l a n i s h i o ' z g a r m a s boMgan b i t ta e n g p a s t t e m p e r a t u r a d a b o s h l a n a d i va y a k u n l a n a d i . U s h b u t e m p e r a t u r a e v te k tik a te m p e ra tu ra si d e b atala d i. B u n u q t a d a m u v o z a n a t d a u c h t a faza: b itta s u y u q va ikkita q a t t i q boMib, in v a r ia n t h o la t d e b a t a l a d i ( F = K + 1 — P = 2 + 1 — 3 —0). E v te k tik a n u q t a l a r i d a fa q a t fizik k r is ta lla n is h j a r a y o n i yoki fizik s u y u q l a n i s h j a r a y o n i y u z b e r a d i va k r i s ta l l a n is h u s h b u n u q t a d a h a m m a v a q t y a k u n l a n a d i . Likvidus chizig‘ining (nf) in k o n g ru y e n t su y uqlanuvchi birikm a (Л3Я,) i z o t e r m a s i (tn) b il a n kesish ish n u q t a s i (n) peritektika nuqtasi d e b a t a la d i va u n g a t o ‘g ‘ri k e lg a n t e m p e r a t u r a peritektika tem peraturasi d e y ila d i. P e r i t e k t i k a n u q t a s i d a h a m s i s te m a n i n g in v a ria n t h o lati b o ‘lib, u n d a u c h t a faza, y a ’ni s u y u q faza va ikkita q a t t i q , y a ’ni A3B} va A4B4 b i r i k m a l a r n i n g kristallari m u v o z a n a t d a boMadi. E v te k tik a va p e r it e k ti k a n u q ta l a r i o ra s id a g i fa rq s h u n d a n i b o r a t k i, e v t e k t ik a n u q t a l a r i s o f k o m p o n e n t l a r n i n g k rista lla n is h t e m p e r a t u r a s i d a n p a s t t e m p e r a t u r a m a y d o n i d a y o ta d i, p e rite k tik a n u q t a l a r i e sa s h u ikki t e m p e r a t u r a o r a li g ‘ida j o y l a s h a d i. C h e k - la n g a n q a t t i q e r it m a l a r n i hosil q ilu v ch i s i s te m a la rd a g i evtek tik ag a m o n a n d n u q t a evtektoid nuqta d e b a t a l a d i, (e 3) u la rg a t o ‘g ‘ri k e lg a n t e m p e r a t u r a esa e v t e k t o i d t e m p e r a t u r a (te}) d e b a ta la d i. Polimorf o‘zgarishlar izotermalar i. Ikki k o m p o n e n t l i s is te m a b ir n e c h t a p o l i m o r f s h a k lla rg a eg a boMgan b i r i k m a g a ega boMsa, d i a g r a m m a d a a n a s h u m o d i f i k a t s iy a s h a k l l a r i n i n g stabil ( m u q i m ) h o l d a m a v j u d boMa o la d i g a n t e m p e r a t u r a m a y d o n l a r i n i ajra tib t u r a d i g a n i z o t e r m a l a r (klu) v u j u d g a k e l a d i. M a s a l a n , y u q o r i t e m p e r a t u r a d a A3B3 b i r i k m a A \ B \ s h a k ld a , p a st t e m p e r a t u r a d a esa A'\B"} s h a k l id a m u j a s s a m l a n a d i . Binodal chiziqlar. A g a r ikki k o m p o n e n t l i s i s t e m a d a likvatsiya h o d i s a s i , y a ’ni b i r jin sli s u y u q fa z a n i n g ik k ita b i r - b i r i bilan a r a l a s h m a y d i g a n s u y u q l i k la r g a ajralishi k u z a tils a , u n d a likvidus chizigM da likvatsiya m a y d o n i n i c h e k la y d i g a n v a binodal ch izig ‘i d e b a t a l u v c h i b u k r s i m o n egri c h i z i q hosil boMadi. U s h b u c h i z i q c h a p va o ‘ng t a r m o q l a r i n i n g n u q t a l a r i (c 2c, v a c2c3) b e rilg a n t e m p e r a t u r a d a m u v o z a n a t d a boM gan ik k i ta s u y u q f a z a n i n g t a r k ib in i ifo d a la y d i. S u y u q l a n m a n i n g k r is t a lla n is h i b o s h l a n g u n - c h a likv atsiy a m a y d o n i d a ikki k o m p o n e n t l i s is t e m a m o n o v a r i a n t h o la t d a va k ristallanish b o s h l a n g a n d a n keyin e sa in v a ria n t h o l a t d a boMadi. Konnodalar. Konnoda d e b , b e rilg a n t e m p e r a t u r a d a m u v o z a n a t d a boM gan f a z a la r n in g ta r k ib in i i fo d a lo v c h i n u q t a l a r n i o ‘zi- n i n g ikki c h e t i b i l a n bogMab t u r a d i g a n t o ‘g ‘ri c h i z i q l a r boMagiga a y t i l a d i . K o n n o d a l a r k o n s e n t r a t s i y a s i o ‘q i g a p a r a l le l boMib, i z o t e r m a l a r g a m o s tu s h a d i. 71 -§ . Richag qoidasi G i b b s n i n g f a z a l a r q o n u n i g a a s o s a n P + F — K + 2. S i l i k a t s i s t e m a l a r u c h u n f a z a v i y o ' z g a r i s h l a r o ‘ z g a r m a s b o s i m s h a r o i t i d a o l i b b o r i l g a n l i g i s a b a b l i t e n g l a m a q u y i d a g i k o ' r i n i s h d a y o z i l a d i : P + F = 2 + 1 ; f a z a l a r s o n i m i n i m a l b o M g an d a : P = 1; F = 2, min ’ max 7 va a k s i n c h a e r k in l i k d a r a ja s i m i n i m a l boM ganda: R i c h a g q o i d a s i . Ikki k o m p o n e n t l i s i s t e m a n i n g h o l a t d i a g r a m m a s i v e r tik a l h o l a t d a j o y l a s h g a n ik k ita k o m p o n e n t n i n g t e m p e r a t u r a o ‘q i d a n va k o m p o n e n t l a r n i n g b i r i k i s h id a n hosil boMgan k o n s e n t r a t s i y a o ‘q i d a n ib o r a t boMadi. K o n s e n t r a t s iy a o ‘q i n in g ikki c h e k k a s i d a h a r b ir k o m p o n e n t n i n g m i q d o r i 100 % ni ta s h k il e ta d i ( 6 2 - r a s m ) . R i c h a g q o id a s i b o ' y i c h a , a g a r d a b i r o r - b i r ta r k i b l i ik k ita k o m p o n e n t d a n i b o r a t b i r i k m a ik k ita b i r i k m a g a a j r a l a y o t g a n boMsa, u n d a ho sil boMgan ikk ita y an g i b i r i k m a n i n g ta r k ib in i b e lg ila b b e r u v c h i n u q t a l a r bosh lan g M ch b i r i k m a n i n g ta r k i b in i belgilab b e r u v c h i n u q t a n i n g ikki c h e t i d a y o ta d i. M a s a l a n , m В 100 - - - - - - - - - - - о 62-rasm . T -X bogManish diagram m asi. t a r k i b l i , b % m i q d o r i d a В k o m p o n e n t i boMgan va m i q d o r i n2 boM gan m o d d a 2 ta f a z a g a a j r a l a y o t g a n boMsin: A. m i ta rk ib l i , % m i q d o r d a В k o m p o n e n t i boM gan, m i q d o r i n ] (g). B. m 2 ta r k i b l i , b2 % m i q d o r d a В k o m p o n e n t i boM gan, m i q d o r i n2 (g). U n d a n = л , + n 2, — ogMrligi n boMgan m fa z a ( b n / 100) = [ b ( n ] + « 2) ] / 1 0 0 g В m o d d a s i n i sa q la y d i; — ogMrligi n t boMgan /и, fa z a (6,/7,/ЮО) g В m o d d a s i n i ; — ogMrligi n2 boMgan m 2 fa z a e s a ( b 2/J2/ 1 0 0 ) g В m o d d a s i n i sa q la y d i; [b (я , + n1) \ / m = ( b in j m ) + (Zy72/ i o o ) . B u h o l d a n 2/ n , = (b — b^) / ( b2— b) = (m^m Y. e s ma ) / ( mm2 k e s m a ) R i c h a g q o i d a s i : a g a r b i r o r faza ikkiga a jr a l a y o t g a n b o M sa, h o s i l b o M g a n f a z a l a r m i q d o r l a r i n i n g n i s b a t i b o s h langM ch f a z a ta r k i b i n i b e lg ilo v c h i n u q t a d a n ho sil boMgan f a z a l a r t a r k i b i n i b e l g ilo v c h i n u q t a l a r g a c h a boM gan k e s i m la r u z u n li g i g a t e s k a r i p r o p o r s i o n a l . Ikki komponentli sistemalarning holat diagrammalari haqida umumiy tushuncha H o l a t d i a g r a m m a s i d a g i t e m p e r a t u r a o ‘q l a r i d a i k k i ta s o f k o m p o n e n t n i n g s u y u q l a n i s h t e m p e r a t u r a l a r i q a y d q i l i n a d i , g o r i z o n t a l o ‘q b o ' y l a b k o m p o n e n t l a r n i n g k o n s e n t r a t s i y a s i j o y l a s h a d i . A n u q t a d a A k o m p o n e n t n i n g m i q d o r i 100 %, В k o m p o n e n t n i n g m i q d o r i e sa 0 g a t e n g boMadi va a k s i n c h a , В n u q t a d a В k o m p o n e n t n i n g m i q d o r i 100 % , A k o m p o n e n t n i n g m i q d o r i e s a 0 ga te n g boMadi ( 6 3 - r a s m ) . ТВ n u q t a A k o m p o n e n t n i n g s u y u q l a n i s h t e m p e r a t u r a s i n i , ТВ n u q t a В k o m p o n e n t n i n g s u y u q la n is h t e m p e r a t u r a s i n i b ild ira d i. 2 ta k o m p o n e n t n i n g q o ‘s h i l i s h i d a n ho sil boMgan t u rli ta rk ib li b i r i k m a l a r n i n g s u y u q l a n i s h t e m p e r a t u r a s i lik v id u s chizigM b o ‘ylab j o y l a s h a d i . E n g p a st s u y u q l a n i s h t e m p e r a t u r a s i e v t e k ti k a n u q t a s i g a t o ' g ' r i k e la d i , u E b i l a n b e l g i la n a d i. B u n u q t a m u v o z a n a t n u q t a s i b o ‘lib, u n d a s u y u q fa za b i l a n b irg a 2 ta k o m p o n e n t n i n g kristall fa zalari b i r v a q t d a m a v j u d b o ‘la o la d i, y a ’ni P — 3 va F — 0. Lik v id u s c h i z i g 'i n i n g y u q o r i s id a g i m a y d o n d a b i r g i n a fa za m a v ju d b o ‘lib, u h a m b o ‘lsa su y u q lik d ir, y a ’ni P = 1 va F = 2 ( 6 3 - r a s m ) . S h u m a y d o n d a 2 t a t e r m o d i n a m i k p a r a m e t r n i o ‘z g a rtiris h m u v o z a n a t h o la t i g a t a ’sir k o 'r s a t m a y d i . M a s a l a n , t e m p e r a t u r a va b i r k o m p o n e n t n i n g k o n s e n tr a ts i y a s in i. L ik v id u s c h iz iq la r i b o ‘ylab 2 t a faza m u v o z a n a t d a b o ‘ladi, y a ’ni s u y u q va A kristall faza y o k i s u y u q va В kristall faza. B u c h i z i q d a m u v o z a n a t n i s a q l a g a n h o l d a fa q a t b irg in a p a r a m e t r — t e m p e r a t u r a yoki k o n s e n t r a t s i y a n i o ‘z g a rtiris h m u m k i n xolos. L ik v i d u s c h i z i g ‘in in g p a s tk i m a y d o n i d a fa q a t q a t t i q kristall fa z a l a r m a v j u d b o 'l a d i , f a z a l a r s o n i 2 ga te n g . 0 ‘z g a rtirilish i m u m k i n b o 'l g a n p a r a m e t r l a m i n g s o n i e sa b irg a t e n g , u l a r t e m p e r a t u r a y o k i k o n s e n t r a ts iy a d ir . H o l a t d i a g r a m m a s i d a n s h u n i a n i q l a s h m u m k i n k i , s o f h o l d agi k o m p o n e n t n i n g s u y u q l a n i s h t e m p e r a t u r a s i ikk ita k o m p o - n e n t d a n h o s i l b o ' l g a n b i r i k m a n i n g s u y u q l a n i s h t e m p e r a - t u r a s i d a n h a r v a q t k a t t a b o 'l a d i . B u q u y i d a g i c h a ifo d a la n a d i: 63-rasm . Ikki kom ponentli sistem aning holat diagram m asi. Д t = t - t % = ( R - T 2) / ( Q - 100) - x / M , b u y e r d a : to — s o f m o d d a n i n g s u y u q l a n i s h t e m p e r a t u r a s i ; /x — b i r i k m a n i n g s u y u q l a n i s h t e m p e r a t u r a s i ; R — g a z d o im iy s i ; T — t e m p e r a t u r a ; Q — y a s h irin s u y u q l a n i s h issiqligi; x — e r u v c h i m o d d a n i n g k o n s e n t r a ts i y a s i; M — e r u v c h i m o d d a n i n g m o l e k u l a r ogMrligi. R ic h a g q o id a si b o ‘y i c h a M [ tark ib li b i r i k m a n i n g s u y u q l a n i s h i d a v r id a s u y u q va q a tt i q m o d d a l a r n i n g m i q d o r i n i a n i q l a y m i z (6 0 - r a s m g a q a r a n g ) . M ] t a rk ib li m o d d a n i n g p a s t g a q a r a b h a r a k a t i n a t i j a s id a u soviy b o s h l a y d i va likvidus chizigMga y e t g a c h , В kristallari hosil boMadi. t \ t e m p e r a t u r a u c h u n s u y u q v a q a t t i q m o d d a l a r n i n g m i q d o rini a n i q l a y m i z . B u n d a ho sil boMgan s u y u q l i k n in g ta rk ib i Л/,' s u y u q l i k n u q t a s i b i l a n b e l g i la n a d i . R i c h a g q o i d a s i g a b i n o a n q u y id a g i p r o p o r s i y a n i y o z a m i z : M2 s u y u q lik m i q d o r i / q a t t i q В fa za m i q d o r i = = ( t2' P ,) k e s m a / ( M 2 P {) k e s m a M 2 s u y u q l i k m i q d o r i / q a t t i q В fa za m i q d o r i + M 2 s u y u q faza m i q d o r i = ( t2' P ,) k e s m a / ( M 2 P X + t2[ P ,) k e s m a ; M2 s u y u q faza m i q d o r i = g (t 2' /*,) k e sm a si / ( M 2' • t2) k o n n o d a n i n g u z u n lig i. D e m a k , b i r o r b i r f a z a n i n g m i q d o r i n i t o p i s h u c h u n b i r i k m a n i n g u m u m i y m i q d o r i b i l a n 2 - fa zag a t o ‘g ‘ri k e lg a n k es - m a n i n g k o ‘p a y t m a s i n i k o n n o d a k e s m a s i n i n g u z u n l i g i g a nisb ati o l i n a r e k a n . Q a tt i q В faza m i q d o r i = g ( M2 P }) kesm asi / ( M 2 t ' 2) k o n n o d a s i. Download 14.54 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: 
|