J. I. A L im j o n o V a, A. A. Is m a t o V


 6-§.  Gibbsning  fazalar  qonuni


Download 14.54 Kb.
Pdf ko'rish
bet20/29
Sana30.09.2017
Hajmi14.54 Kb.
#16827
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   29

6 6-§.  Gibbsning  fazalar  qonuni
G i b b s n i n g   fa zalar  q o n u n i   q u y id a g ic h a   t a ’riflanadi:  h a r   q a n d a y  
t e r m o d i n a m i k   s is te m a d a   erkinlik  darajasi  bilan   fazalar  s o n i n in g  
yig‘indisi  k o m p o n e n t l a r   s o n i n i n g   ikkitaga  k o 'p a y g a n ig a   teng:
  +     =   к   +   2,
b u   y e r d a : 
F
  —  e r k i n l i k   d a r a ja s i; 
P
  —  f a z a l a r   s o n i ;  
К
  — 
k o m p o n e n t l a r   soni.
A g a r   s i s te m a   b i r   k o m p o n e n t l i   boMsa,  u n d a :
/ ■ ' + / * = 1   +   2  +   3.
S i s t e m a n i n g   m u v o z a n a t   h o l a ti  
P   .  =
  1, 

—  2
  b o ‘ladi.
°  
n u n  
’  
m a x
F
 
= 0 ,  
P
 
= 3 .
m in  
’  
m a x

B ir  k o m p o n e n t l i   s i s t e m a l a r d a n   t a s h q a r i  
b a r c h a   silik a tla r 
o ‘z g a r m a s   b o s i m  
s h a r o i t i d a   o ‘rg a n ila d i.  S h u   s a b a b d a n   ikki  va 
u n d a n   o r t i q   k o m p o n e n t l i   s is t e m a l a r   u c h u n   G i b b s n i n g   fa z a la r  
q o n u n i   q u y i d a g i c h a   yozilad i:
F
  +   P   =   К   +   I.
U n d a   ikki  k o m p o n e n t l i   s i s t e m a l a r   u c h u n :

+  P   =   2 + 1 = 3 .
  .  = 1 ;  
F   =
  2; 
F
  =   0; 
 
=   3.
min 
’ 
max 
5
 
min 
’ 
max
X u d d i   s h u   k a b i  u c h   k o m p o n e n t l i   s i s t e m a l a r   u c h u n :
F  +  
P  
=
  3  +   1 = 4 ;
F
 
=   3; 
 
=   1; 
F
 
=   0; 
P  
= 4 .
max 
’ 
min 
’ 
min 
’ 
max
D e m a k ,   ikki  k o m p o n e n t l i   s is te m a l a r d a   m u v o z a n a t   n u q t a s id a  
3  t a   fa z a   m a v j u d   b o ‘lib,  s i s te m a   u n d a n   c h e t g a   c h i q q a n i d a   2  ta  
t e r m o d i n a m i k   p a r a m e t r   u n i n g   h o l a t i n i   a n iq la b   b e r a   o la d i.  U la r g a  
t e m p e r a t u r a   va  k o m p o n e n t l a r d a n   b i rin in g   k o n s e n tra ts iy a s i  kiradi. 
U c h   k o m p o n e n t l i   s is te m a la r d a   e s a   m u v o z a n a t   h o l a t i d a   4  ta   faza 
m a v j u d   b o ‘lib,  u n d a n   c h e t g a   c h i q q a n d a   s i s t e m a n i n g   h o l a t i n i   3 
t a   t e r m o d i n a m i k   k o ‘r s a tk i c h   a n i q l a y d i .  U l a r g a   t e m p e r a t u r a   va 
u c h t a   k o m p o n e n t n i n g   ik k ita s ig a  tegishli  k o n s e n t r a t s i y a   kiradi.
Tayanch  s o ‘z  va  iboralar
Sistema,  gomogen  va  geterogen,  faza,  fazalar muvozanati,  komponent, 
bir  kom ponentli  sistem a,  k o 'p   kom pon entli  sistem a,  term odin am ik  
param etr,  tem p eratu ra,  bosim ,  konsentratsiya,  hajm ,  m uvozanat  holat, 
erkinlik  darajasi,  m uvo zan at  nuq tasi,  n o n v arian t  n u q ta,  qizdirish 
ch izig ‘i,  sovitish  chizig‘i,  nam unalarni  chiniqtirish ,  fazalar  qonuni.
( | )  
N a zo ra t  savollari
1.  Silikat  sistem alar  deb  qanday  sistem alarga  aytiladi?
2.  Sistem alar  nim a  m aqsadda  o'rganiladi?
3.  Sistemaning  term odinam ik  m uvozanat  holati  deb  nim aga  aytiladi?
4.  H olat  diagram m alarini  qurishning  necha  xil  usuli  m avjud?
5.  Sistem alarni  o 'rg an ish d a  holat  diagram m alarining  roli  qanday?
6.  H olat  diagram m alarini  o ‘rganishning  aham iyati  nim adan  iborat?
7.  G ibbsning  fazalar  qonu n in in g   asl  m ohiyati  n im ad an   iborat?
8.  Sistem aning  holatini  qanday  param etrlar  aniqlab  beradi?
9.  Ikki  k om pon entli  sistem alar  u ch u n   G ibbsning  fazalar  qo n u n in i
bayon  eting.
10.  U ch  k o m ponentli  sistem alar  u ch u n   G ibbsning  fazalar  q on un in i 
bayon  eting.

67-§.  Bir  komponentli  sistemaning 
holat  diagrammasi
B ir  k o m p o n e n t l i   s i s t e m a l a r   u c h u n   G i b b s n i n g   f a z a la r   q o ­
n u n i g a   k o ‘ra:
P
  .  =   1; 

= 2 .
n u n  
’  
m a x
D e m a k ,   fa z a l a r   so n i  b i r g a   t e n g   boM gan  s h a r o i t d a ,   s i s t e m a d a  
ikk ita  t e r m o d i n a m i k   k o ‘r s a t k i c h n i n g   q i y m a t i n i   o ‘z g a rtira   o l a m i z . 
B u n d a   s is te m a   m u v o z a n a t d a n   c h e t g a   c h i q i b   k e ta   o l m a y d i .   Bu 
t e r m o d i n a m i k   p a r a m e t r l a r g a   b o s im   va  t e m p e r a t u r a   kiradi.
B ir  k o m p o n e n t l i   s i s t e m a n i n g   h o l a t   d i a g r a m m a s i   b o s i m  
b i l a n   t e m p e r a t u r a   bogM anishi  a s o s id a   t u z ila d i.  Bu  d i a g r a m m a d a  
ix tiy o riy   b ir  k o m p o n e n t n i n g   2  ta  m o d ifik a ts iy a s i,  y a ’ni  p a st 
t e m p e r a t u r a l i   va  y u q o r i   t e m p e r a t u r a l i  
(A t
  va 
A2)
  m o d ifik a ts iy a s i 
m a v j u d d i r .   H o l a t   d i a g r a m m a s i d a   b ir   fazali  m a y d o n l a r   3  ta  
c h e g a r a d a n   tashkil  t o p a d i ,  u l a r n in g   so n i  4  ga  ten g .  U l a r d a   fa z a la r 
s o n i  1  g a ,  e r k in l i k   d a r a ja s i  esa  2  g a   t e n g   boMadi.  B ir  fazali 
m a y d o n d a n   b o s h q a   b ir  fazali  m a y d o n g a   oMish  c h e g a ra s id a   fa z a la r 
so n i  2  ga,  erkinlik  darajasi  e s a   1  ga  teng.  H o l a t   d ia g r a m m a s id a   b u  
oM ishlar 
M M
  va 
N/V
  c h i z iq l a r i   b o ‘ylab  r o ‘y  b e r a d i.  A g a r d a  
p a s t  t e m p e r a t u r a l i   m o d i f i k a t s iy a s i  boM gan  m a y d o n   b ir  fazali 
m a y d o n n i   tash k il  e tsa ,  u n d a   u  y e r d a   fa q a t  b i tta   fa za,  u  h a m  
boMsa 
A x
  kristall  faza  m a v ju d d ir.  S h u   m a y d o n n i n g   o ‘z i d a   e r k in lik  
darajasi  2  ga  teng.  D e m a k ,   b iz   s h u   m a y d o n d a   2  ta   t e r m o d i n a m i k  
p a r a m e t r n i ,   y a ’ni  b o s i m   v a   t e m p e r a t u r a n i   o ‘z g a rtirs a k   h a m  
f a z a n i n g   tu r i   va  h o l a t i   o ‘z g a r m a y d i .
H o l a t   d i a g r a m m a s i d a   b i r   fazali  m a y d o n l a r n i   a j ra tib   t u r g a n  
c h i z i q l a r   b i r   f a z a n i n g   i k k i n c h i   f a z a g a   oM ishini  b elg ilay d i.  B u 
c h i z i q l a r   b o ‘ylab   Л,  kristall  m o d d a  
A2
  kristallg a, 
A2
  kristall  faza 
s u y u q l i k k a   h a m d a   ikki  xil  k o ‘rin is h d a g i  kristall  va  s u y u q   f a z a la r 
b u g ‘  fa z a s ig a   oMadi.  D e m a k ,   b u   c h i z i q l a r   b o 'y l a b   ik k ita   faza 
m u v o z a n a t d a   boMadi.  S h u   s a b a b d a n   f a z a l a r   s o n i   2  g a ,  e r k in lik  
d a r a ja s i  e s a   1  ga  t e n g   boM adi.  B u n d a   f a q a t   b i r   t e r m o d i n a m i k  
p a r a m e t r n i   o ‘z g a r t i r a   o l a m i z ,   m u v o z a n a t   e sa  s a q l a n i b   q o la d i; 
i k k i n c h i   p a r a m e t r   e s a   b i r i n c h i s i g a   bogMiq  h o l d a   o ‘z g a rib   b o r a d i. 
H o la t  d ia g ra m m a s id a   2  ta  ev te k tik a   n u qtasi  m avjud.  Bu  n u q ta la r d a  
e r k in l i k   d a r a ja s i  0  g a ,  f a z a l a r   s o n i  e sa  3  g a   t e n g .  B u  n u q t a l a r d a

60-rasm .  Ikkita  polim orf ko'rinishiga  ega  boMgan  en an tio trop  
o ‘zgarishli  b ir  kom ponentli  sistem aning  T— P  diagram m asi.
3  t a   fa za,  y a ’n i 
M
  n u q t a s i d a   ik k ita   kristall  va  s u y u q   fa z a la r , 
 
n u q t a s i d a   e s a   kristall,  s u y u q   va  b u g ‘  fa z a l a r   m u v o z a n a t   h o l a t i d a  
boMadi.  B u n d a   b i r o r - b i r   t e r m o d i n a m i k   p a r a m e t r n i   o ‘z g a rtirs a k , 
s i s t e m a   m u v o z a n a t d a n   c h iq i b   k e t a d i   ( 6 0 - r a s m ) .
F a z a l a r n i n g   b i r - b i r i g a   o ‘tish   c h i z i q l a r in i n g   t e m p e r a t u r a   o ‘qi 
b i l a n   oM m as  yoki  oMkir  b u r c h a k   hosil  q ilis h in i  K l a z i u s - K l a p e y -  
r o n   t e n g l a m a s i   a n i q l a b   b e r a d i:
d P /d T
  =  
Q / T ( V 2-   Vt ),
b u   y e rd a : 
Q
  —  y a s h i r i n   s u y u q l a n i s h   issiqligi; 
Vv  V2
  —  p a s t 
v a   y u q o r i   t e m p e r a t u r a l i   m o d i f i k a t s i y a l a r n i n g   s o l i s h t i r m a   h a j m i ;  
T   —
  f a z a l a r n i n g   m u v o z a n a t   t e m p e r a t u r a s i .
O M m as  b u r c h a k n i n g   ( a , )   t a n g e n s i   m a n f i y   i s h o r a g a   e g a ,  b u  
Л Ш 1  chizigM  v a   t e m p e r a t u r a   o ‘qi  o r a s id a g i   b u r c h a k n i n g   t a n g e n -  
sidir:

А'
  m o d i f i k a t s iy a   t u r i n i n g  
A"
  ga  oMish  j a r a y o n i d a g i   issiqlik 
effekti  m u s b a t d i r ,   y a ’ni  b u n d a   issiqlik  y u tila d i.  B u  s h a r o i t d a  
t e n g l a m a n i n g   o ‘n g   t o m o n i   fa q a t 
V2  <  Vl
  s h a r t   b a j a r i l g a n i d a  
m a n f i y   b o ‘lishi  m u m k i n :
U n d a   t g a ,   =  
d P / d T   =   Q / T
  ( Қ - Қ )   <  0.
D e m a k ,   t e m p e r a t u r a   o s h i s h i   b i l a n   m u v o z a n a t l i   b o s i m  
m i q d o r i   k a m a y i b   b o r s a   (
M M
"  c h i z i q ) ,   y u q o r i   t e m p e r a t u r a l i  
m o d ifik a tsiy a   turi  p a s t  t e m p e r a t u r a l i   m o d ifik a ts iy a   tu rig a   n i s b a ta n  
k ic h i k   h a j m g a   e g a  boMadi.  A m m o   k o ‘p  h o l l a r d a  
V2> Қ
  va 
d P / d T  
q iy m a t i   m u s b a t d i r .
O d a t d a   s i l i k a t l a r   s u y u q l a n i s h   j a r a y o n i d a   o ‘z  h a j m l a r i n i  
o s h iris h la ri  sa b a b li 
V2> V l
  boMadi  v a   t e n g l a m a n i n g   o ‘ng   ta ra fid a g i 
d P / d T
  q i y m a t n i n g   m u s b a t   boMishini  t a l a b   e t a d i   va  b u n d a   /V7V 
chizigM  v a   t e m p e r a t u r a   o ‘qi  o ra sid a g i  a 2  b u r c h a k   o ‘t k i r   boMadi:
t g a  
=  d P / d T
  =  
Q / T { V ~ V X)
  > 0
boMib, 
N N ’
  c h izig M n in g   g o r i z o n t a l   o ‘q q a   n i s b a t a n   ogM shida 
k u z a t i l a y o t g a n i d e k ,   s u y u q l a n i s h   t e m p e r a t u r a s i   b o s i m n i n g   o r t i ­
shi  b i l a n   o s h ib   b o r a d i.
68- §.  S i 0 2  sistemasining  polimorf  modifikatsiyalari 
va  undagi  faza  o ‘zgarish!ar
K v a rs   m o d i f i k a t s i y a l a r i n i n g   b i r - b i r i g a   o ‘t i s h i d a   e n a n t i o t r o p  
h o d is a s i  yu z  b e r a d i,   y a ’n i  u l a r   b i r - b i r i g a   q a y t a r m a   x a r a k t e r d a  
oMadi.  K v a r s n i n g   e n a n t i o t r o p   p o l i m o r f   o ‘z g a r is h la r i n i   o d d i y  
b o s i m   s h a r o i t i d a   F e n n e r   s x e m a si  b o ‘y i c h a   q u y id a g i  t a r z d a   aks 
e t t i r i s h   m u m k i n :

B u  s x e m a   b o ‘y i c h a   k r e m n e z y o m n i n g   asosiy  m o d ifik a ts iy a la ri 
b o ‘lib  k vars,  t r i d i m i t   va  k ris to b a lit  h is o b la n a d i.   U l a r   s x e m a d a  
g o r i z o n t a l   c h i z i q   b o ‘y i c h a  jo y la s h tir ilg a n .  B u  3  ta  m o d if i k a ts iy a -  
n i n g   h a r   biri  o ‘z  h o l i c h a   b i r   n e c h t a   m o d i f i k a ts iy a l a r g a   ega,  u lar 
a ,   p  va  у  t a rz d a   belgilanadi.  E n g   y u qori  te m p e r a tu ra li  m odifikatsiya
a ,   e n g   past  te m p eratu ralis i  esa  у  bilan  belgilanadi.  D e m a k ,  kvarsda
2  ta   m odifikatsiya  —  a -   va  p -  kvars,  trid im itd a  3  ta  modifikatsiya  — 
a - ,   p -   va  y-  trid im it,  kristobalitda  2  ta  m odifikatsiya  — 
a -
  va  p -  
k r i s t o b a l itl a r   m a v j u d d i r .  S x e m a d a g i   k r e m n e z y o m   s u y u q l a n m a s i  
va  q u m t u p r o q   s h ish a si  a m o r f   h o ld a g i  k r e m n e z y o m g a   ta a llu q li.
K r e m n e z y o m n i n g   a so siy   m o d i f i k a t s iy a l a r g a   o ‘tishi  s e k in   va 
b i r o z   q iy in   t a r z d a   k e c h a d i ,   c h u n k i   b u n d a   kristall  p a n j a r a n i n g  
tu z ilishida  c h u q u r   o ‘zgarishlar  r o ‘y  b eradi.  B u n d a y   oMishlarga  a — 
kv arsn in g   a -   t r i d i m i t g a ,   a -   t r i d i m i t n i n g   a -   k r i s to b a litg a   o 't i s h i  
k ira d i.  A k s i n c h a ,   b u   m o d i f i k a t s iy a l a r n i n g   h a r   b ir i d a   m a v j u d  
boMgan  p a s t  va  y u q o ri  t e m p e r a t u r a l i   m o d ifik a ts iy a la rg a   o ‘tish  esa 
t e z   v a   o s o n   k e c h a d i.   C h u n k i   u l a r n i n g   kristall  p a n ja r a s i  b ir- b i r ig a  
a n c h a   o 'x s h a s h .   B u n d a y   o ‘tis h la r g a   m a s a l a n :   p -   k v a r s n in g   a -  
k v a rsg a   o ‘ti s h i,  y-  t r i d i m i t n i n g   a -   t r i d i m i t g a   o ‘ti s h i,  p -   k r is t o b a -  
litn i n g   a -   k ris t o b a li tg a   o 't i s h i   kiradi.
M o d i f i k a t s i o n   o ‘z g a r i s h la r n i   t e z l a tis h   va  u l a r n i  o s o n l a s h -  
tirish  m a q s a d i d a   turli  m i n e r a l i z a t o r l a r d a n   fo y d a la n ila d i.  K r e m ­
n e z y o m n i n g   b i r   m o d i f i k a t s i y a d a n   i k k i n c h is ig a   oMish  j a r a y o n i d a  
h a j m   o ‘z g a r i s h l a r n i n g   k u z a tilish i  q a y d   etilad i.  B u  kristall  p a n ­
j a r a n i n g   o ‘z g a r i s h i d a n   kelib  c h i q a d i.
Q u m t u p r o q n i n g   b u   s x e m a g a   k i r m a g a n   y a n a   s u n ’iy  ra v is h d a  
o l i n g a n   va  b a ’zi  b i r   h o l d a   t a b i a t d a   u c h r a y d i g a n   q u y id a g i  m o d i ­
fik atsiy alari  h a m   m a v ju d :  k itit,  k o e s it,  s tis h o v it,  to lali  k r e m ­
n e z y o m   va  k r e m n e z y o m   -  0.
69-§.  Kristall  kremnezyom  turlari
T a b i a t d a   k r e m n e z y o m n i n g   kristall  tu rla ri j u d a   k o ‘p   ta rq a lg a n . 
U l a r n i n g   q a r iy b   b a r c h a s i d a   S i 0 4  —  t e t r a e d r l a r i   u c h l a r i   o rq a li 
b i r - b i r l a r i g a   b irik a d i.  L e k in   tu rli  m o d i f i k a t s i y a l a r d a   t e t r a e d r l a r -  
n i n g   b i r - b i r l a r i g a   n i s b a t a n   jo y l a s h is h i   t u r l i c h a   boMadi.  S in c h  
t u z i l is h d a g i   k r e m n e z y o m d a   k is lo ro d   b o ‘sh  t a x l a n a d i.   S h u   s a b a b ­
d a n   u l a r n i n g   s tr u k t u r a s i  z i c h   boM m aydi.  S t r u k t u r a d a g i   b u n d a y  
b o ‘s h l iq   p a s t  t e m p e r a t u r a l i   m o d i f i k a t s iy a l a r d a   k o ‘p r o q   boMadi. 
S h u n i n g   u c h u n   e n g   b o ‘sh  s t r u k t u r a  
a
  -  k r i s t o b a l i td a   boMsa,  e n g  
z i c h   s t r u k t u r a   p  -  k v a r s d a d ir.

K v a r s .  K vars  s o ‘zi  b i r i n c h i   m a r o t a b a   o ‘rta   a s r la r d a   S a k s o -  
n iy a d a   p a y d o   boMgan.  U n i n g   ikkita  m odifikatsiyasi  bor:  p -k v a rs  — 
t r i g o n a l   s i n g o n iy a d a ;  a - k v a r s   —  g e k s o g o n a l  s i n g o n i y a d a   b o ‘ladi.
T a b i a t d a   p - k v a r s   k o ‘p r o q   t a r q a l g a n ,   u  y e r   q o b ig M n in g  
a so s iy   t a rk ib in i  ta s h k il  e ta d i.  T a b i a t d a   k v a r s n in g   m o n o k r i s t a l la r i  
d e y a rli  u c h r a m a y d i ,   le k in   u la r  k a t t a   a h a m i y a t g a   e g a   m a t e r i a l -  
lard ir.  S h u n i n g   u c h u n   u l a r   s u n ’iy  r a v is h d a   o l i n a d i .   T a b i iy   kvars 
k r i s t a ll a r in i n g   k o ‘pi  g e k s o g o n a l  p r i z m a   h o l i d a   u c h r a y d i.
R auxtopaz.
  B u  ra n g i  q o ‘n g ‘i r d a n   j i g a r r a n g g a c h a   boMgan 
m i n e r a l .   M orion  —  q o r a   ra n g d a ,  sitro n   —  s a r iq   o l t in   r a n g d a  
boM adi,  m o v iy   k v a rs  va  p u s h t i  k v a r s la r   h a m   m a v j u d d i r .  A n a   s h u  
k ris ta lla r  4 5 0 —6 0 0 ° C   q i z d ir i l s a   u l a r n i n g   r a n g i  k o 'k a r a d i .   K i c h i k  
va  m a y d a   kvars  k r i s t a ll a r in i n g   a r a l a s h m a s i d a n   t o m i r s i m o n   kvars 
h o sil  boMadi.  U l a r   d in a s ,  nafis  k e r a m i k a   m a h s u l o t l a r i   o l i s h d a  
ishlatiladi.
K v a rs  b i r l a m c h i   k o n l a r i n i n g   s h a m o l   t a ’s i r i d a   o ‘z g a r i s h id a n  
q u m t u p r o q n i n g   t o ‘p l a m l a r i ,   kvars  q u m l a r i   v u j u d g a   k e lg a n ,  u la r 
k e y i n c h a l ik   z ic h l a s h ib   o d d i y   q u m n i   y o k i  k v a rsitla rn i  hosil  qiigan. 
Q u m   kvars  d o n a l a r i d a n   va  u la rn i  b i r - b i r l a r i g a   b irik tir ib   t u r u v c h i  
a m o r f   h o l d a g i   q u m t u p r o q   m o d d a s i   b i l a n   h a m d a   y a s h i r i s h  
k ris ta lla n g a n   m o d d a   b ila n   hosil  q ilin g a n   b i r i k m a d a n   ib o rat.  U la r , 
a s o s a n ,   q u r i l i s h d a ,   d i n a s   va  fe rro s ilits id la rn i  va  kvars  sh is h a s in i 
o l i s h d a   i s h l a til a d i.  T a b i a t d a   y a n a   b a ’z a n   k v a r s n i n g   m a y d a  
k u k u n s i m o n   turi  u c h r a y d i ,   u  m a r s h a li t l a r   y o k i  o q   kv ars  un i 
d e b   a ta lib ,  oMga  c h i d a m l i   m a t e r i a ll a r   o l i s h d a   is h la tila d i.  K v a r s ­
n i n g   y a n a   y a s h irin   k r i s t a l l a n g a n   tu r l a r i   h a m   m a v j u d .  U la r g a  
x a l s e d o n ,   ag a t  va  y a s h m a l a r   kiradi.
X alsedon
  —  b i r - b i r i g a   y o p i s h g a n   m a s s a d a n   ib o r a t  boMib, 
y a s h il,  qizil,  q o ‘ngMr,  j i g a r r a n g   h o l d a   boMishi  m u m k i n .   U n i 
q i z d ir i b   o ‘tga  c h i d a m l i   m a t e r i a l l a r   o l i s h d a   fo y d a la n i la d i.
A gat
  —  xalsedonning  bir  turi  boMib,  u  turli  rangdagi  10  m ik ro n - 
d a n   i b o ra t  y u p q a   q a t l a m l a r d a n   tu z ilg a n   y a s h irin   k ristallan g an , 
q a ttiq lig i  6 , 0 —6 ,5 ,  tu rli  r a n g d a   j i l o l a n a d i .   U n d a n   y o d g o rlik  
m a t e r ia ll a r i   va  te x n i k   id ish la r  yasaladi.  M a s a la n ,   ag a t  h o v o n c h a s i.
Yashm a
  —  x a l s e d o n n i n g   b o s h q a   t u r i   boMib,  u  q izil,  yash il, 
s a r iq ,  q o ‘ngMr,  q o r a   r a n g d a   va  u l a r n i n g   q o ‘s h i lis h i d a n   hosil 
b oM gan  b o s h q a   r a n g l a r d a   u c h r a y d i .   Q i m m a t b a h o   y o d g o r l i k  
m a te ria li  sifatida  ishlatiladi.
T r i d i m i t .   1868-  yili  R a t   t o m o n i d a n   k a s h f   e tilg a n .  T r i d i ­
m i t n i n g   3  ta   m o d ifik a ts iy a s i  b or:  y - t r i d i m i t ,   p - t r i d i m i t   va  a -

t r i d i m i t .   T a b i a t d a   t r i d i m i t   m e t e o r i t   t a r k i b i d a ,   a s m a n i t   m i n e r a l i  
sifa tid a ,  y a n a   b a ’zi  j i n s l a r   t a r k i b i d a   u c h r a y d i .   U  s u n ’iy  ra v is h d a  
d i n a s   g ‘ish tla rin i  o l i s h d a   ho sil  b o 'l a d i .
Kristobalit. 
1884-yili  M e k s ik a d a   S e r r o - S a n - K r i s t o b a l   v u lq o n i 
jin s la r i   o r a s i d a n   R a t   i s h t i r o k i d a   to p ilg a n .  K r i s to b a l i t n in g   2  t a  
m o d i f i k a t s i y a s i   b o r :   a - k r i s t o b a l i t   k u b i k   s i n g o n i y a d a   va  p -  
k ris to b a lit  t e t r a g o n a l   s i n g o n i y a d a   u c h r a y d i .   T a b i a t d a   a n d e z i t ,  
d a t s i t ,  o b s i d i a n l a r   ta r k i b i d a   va  v u l q o n   tu fla ri  t a r k i b i d a   k e n g  
ta r q a lg a n .  U   h a m   d in a sli  g ‘isht  o l i s h d a   ho sil  b o ‘ladi.
Koesit 
—  j u d a   z i c h ,   m a y d a   d o n l i   s h a f f o f   m a t e r ia l   boMib, 
1953-  yili  L . K o e s   t o m o n i d a n   s u n ’iy  r a v is h d a   o l i n g a n ,   m o n o k l i n  
s i n g o n i y a d a   u c h r a y d i .   T a b i a t d a   k o e s i tl a r   m e t e o r i t   q u m l a r i   t a r k i ­
b id a   top ilg a n .
Melanoflogit 
—  k u b i k   s i n g o n i y a d a   k r i s t a l l a n a d i .   Q a t t i q l ig i
6 —7,  u  I t a l i y a d a   to p ilg a n .  U n i n g   ta r k i b i d a   S,  С   va  H  lar  boMib, 
u l a r   o r g a n i k   q o ‘s h i m c h a l a r   b i l a n   tu rli  r a n g la r   ho sil  q iladi.
Stishovit 
1961-  yili  S .M . S t i s h o v   va  S.V .  P o p o v a l a r   t o m o ­
n i d a n   s u n ’iy  y o ‘l  b ila n   o l i n g a n .   B u  e n g   z i c h   ra n g siz   s h a f f o f  
m in e r a l.  S u n ’iy  s tish o v it  u z u n lig i  0 ,5   m m   b o ‘lgan  i g n a s i m o n  
k rista lla rd a n   iborat.  U  m e t e o r   q u m l a r i  t a rk ib id a   top ilg a n .  B o s h q a  
m o d i f i k a t s i y a l a r d a n   fa rqi  H F   k i s lo ta s id a   e r im a y d i.
Download 14.54 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   29




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling