M s h. Nurmatova, s h. T. Xasanova, D. E. Azimova ustaxonada amaliy

Oddiy buklab tikish. B u y u m n in g chetini buklab tikishdan oldin 
g a z la m a che tin i teskarisiga q arab ikki m arta buklab olish kerak. 
Q a y i r m a n i n g e n i t i k il a d i g a n b u y u m g a b o g 'l i q d i r . Q a y i r m a
« T e p c h im a chok» bilan y o 'r m a b chiqiladi. O ddiy qayirishda igna 
spiralga o 'x sh a sh harakatlantiriladi. Igna bilan b u y u m asosidan 
bitta ip, q a y irm a n in g buk lan g an jo y id a n esa 2—3 ta ip ilib tikiladi.
K o ‘rin m a s c h o k b ilan b u k la sh . K o ‘r i n m a s c h o k b i l a n
qaytarishda b u yum cheti buklanadi. Ip ilon izi bo'lib turadi. Ignaga 
b u y u m n in g asosiy q ism id a n bitta ip, q ay irm a c h e tid a n esa 2—3 ta 
ip ilinadi.
Suv tortish choki. Bu c h o k ta s h q i k o 'r in i s h d a n sh n u rn in g
buralm asiga o'xshaydi. Bu c h o k n i tikishda ignaning uchi h a m m a
vaqt tikuvchi to m o n g a qarag an b o 'la d i. Igna g azlam a teskarisidan 
qadaladi va g a z la m a n in g bir n e c h ta ipini tashlab o 'n g i d a n chi - 
qariladi. Igna pastga qaratiladi va birin ch i qaviqning o 'r ta s id a n
t o rtib c h iq a rila d i. Ik k in c h i q av iq b irin c h i q a v iq n in g o x irid a n
y a rm ic h a jo y tashlab tikiladi. Igna g a z la m a teskarisidan o 'n g ig a
b irin ch i qaviq tug ag an j o y d a n ch iq a rila d i va shu kabi. Ip h a r 
d o im ignaning bir t o m o n id a b o 'lad i. Agar qaviq o 'n g t o m o n d a n
m ay d a olinsa, c h o k chiroyli va bejirim b o 'ladi. K a tta -k a tta qaviq 
ch o k n i a n c h a u zu n qiladi. B u y u m b u n d a y c h o k bilan tikilsa, ish 
tez bitadi, lekin lining k o 'rin ish i u n c h a lik chiroyli b o 'lm a y d i.
Archasiraon chok. Bu c h o k n i n g tekis bo'lishi u c h u n q a la m
yoki ip b i l a n u c h t a p a r a ll e l c h i z i q b e lg ila b o lis h k e ra k . Ip 
g a z l a m a n i n g te s k a r i t o m o n i d a n o 'n g i g a o 'r t a d a g i c h i z i q d a n
chiqariladi. O 'r ta d a g i chiziq bilan ikki yon to m o n d a g i chiziqlar 
orasi b ir xil b o 'lishi kerak. Igna g a z la m a n in g c h a p yon chizig'iga 
o 'n g t o m o n i d a n q a d a la d i , b u n d a o r q a d a g i ip q a n c h a b o 'ls a ,
o 'n g d a g i ip h a m s h u n c h a o linadi. D a stlab igna q a d a lg a n jo y d a n
bir n e c h ta ip tashlab, igna y a n a o 'r t a ch iziq q a qadaladi, keyingi 
safar igna o 'n g t o m o n g a q a d a la d i. B un d a ip t o 'g 'r i qavishdagi 
kabi b o 'l m a y , bir-biriga ilinib, b u r c h a k shaklida b o 'ladi.