M s h. Nurmatova, s h. T. Xasanova, D. E. Azimova ustaxonada amaliy

U stam asiz zanjir t o ‘qish . K erakli u z u n lik d a g i z a n jir hosil 
b o ‘lgach, burilish halqasi to 'q ila d i. Z an jirn i o ‘ng t o m o n i bilan 
c h a p q o 'ln i n g k o 'r s a t k ic h b a r m o g 'i b o 'y l a b q o 'y ila d i va c h a p
q o 'l n i n g bosh b a r m o g 'i bilan u shlab turib, ilgak za n jirn in g o 'n g
t o m o n i d a n u c h in ch i halqasiga suqiladi (ilgakning o 'z i d a tu rg a n
h a lq a , y a 'n i b u rilish halq asi h a m
q o 's h ib hisoblanadi). Kalavadagi ip 
ilgakda ilib olinadi va h avo halqasi 
o r q a li t o r t i b c h i q a r i l a d i . I lg a k d a
ikkita halq a hosil b o 'lad i. Y a n a ilgak 
bilan kalavadagi ipni olib, b u hal- 
q a la r b o g 'la n a d i. Ilgakda y a n a bitta 
h a l q a q o l a d i . I k k i n c h i q a t o r n i n g
zanjirini to 'q is h u c h u n ilgakni nav- 
b atd ag i h alq a n in g o'rta s ig a suqiladi 
va kalavadan yan a ip ilib olib, yan a 
h a v o h a l q a s i d a n t o r t i b o lib c h i ­
qariladi.
I l g a k d a
b o g ' l a n a d i g a n y a n a
ikkita halq a hosil b o 'la d i. Keyingi 
za n jirla r h a m sh u ta riq a to 'q ila d i. 
U s t a m a s i z z a n j i r b i l a n t o ' q i l g a n
b u y u m l a r zich va ta ra n g b o 'la d i. 
U stam ali zanjir. U s tam ali zanjir 
bilan t o 'q i l g a n d a b u y u m nafis va j i m j i m a d o r c hiqadi. Bir ustam ali 
z a n ji r q u y i d a g i c h a t o 'q i l a d i . B irin c h i ( y e ta k c h i) h alq ali ilgak 
u c h in in g ustiga o 'n g t o m o n d a n ip tash lan a d i — bu ip u s t a m a
ipdir. U s ta m a ipli ilgak h alq ag a s anc hila di (c h e tid a n u c h i n c h i 
h alq a); aga r u s t u n c h a l a r z a n jir bilan to 'q ilsa , kalavadagi ip ilib 
o lin a d i va uni h a lq a s h ak lid a ilgakka tortiladi. Bu v a q td a ilgakda 
ikkita h a lq a hosil b o 'l a d i , u la rn in g o 'r ta s id a esa u s t a m a ip b o 'la d i. 
Ilgak bilan kalav a d an ip ilib olin ad i va q o 's h n i h a lq a bilan u s ta m a
ip d a n to rtib o 'tk a z ila d i, ilgakda y a n a ikkita halq a b o 'la d i. S o 'n g r a
ip ilib o linadi va b u ikkala h a lq a d a n to rtib ch iqariladi. Ilgakda 
y a n a b itta yetak c h i h a lq a hosil b o 'la d i. A gar u s t u n c h a l a r to 'q is h
z a n jird a n b o s h la n m a y , u s ta m a li yoki ustam asiz z a n jir d a n iborat 
p o l o t n o d a n boshlansa, u h o ld a birinchi u stunida u c h t a h avo halqasi 
hosil qilinadi.
170

---

U c h i n c h i y e t a k c h i h a l q a d a n u s t a m a l i u s t u n c h a t o ' q i s h
boshlanadi. Ilgak bilan ishlagan vaqtda b a ’zi bir m axsus term inlarni 
bilib olish kerak. Burilish halqasi — t o 'q i s h v aqtida t o 'r n i n g bir 
q a to rid a n ikkinchi qatoriga o 'tis h d a ilgakda tu rilad ig an halqadir. 
Ilgak bilan to 'q i lg a n q a to r yoki za n jirn in g ustki qism i bir-biriga 
u la n g a n h a lq a la rg a o 'x sh a y d i. T o 'q i l a y o t g a n t o 'r n i n g to 'q ilis h
t o m o n id a n ta sh q a r id a turuvchi halq a qism i, tashqi yarim halqa 
deyiladi. T o 'q u v c h ig a nisbatan n arsan in g ichki t o m o n i d a tu ruvchi 
halq a qism i ichki yarim halqa deyiladi. Ichki va tashqi yarim
h a lq a la r asosiy h a lq a n i tashkil qiladi. A m a liy q o 'l l a n m a l a r d a
ishlam ing tavsifi berilganda ilgakni qaysi 
h a l q a g a — t a s h q i , ichki yoki asosiy 
halqaga suqish kerakligi ko'rsatiladi.
U s t u n c h a (ustam ali yoki ustam asiz 
u s t u n c h a ) t o ' q i b b o ' l g a n d a n k e y in
ilg ak d a q o l g a n h a l q a e t a k c h i h a l q a
d e y i l a d i . U k e y i n g i u s t u n c h a y o k i 
zanjirning b oshlanishi hisoblanadi.
Ayrim b uyum larni to'qigan vaqtda 
ularni kengaytirish yoki zichlashtirish, 
y a 'n i h a lq a s o n in i k a m a y tirish yoki 
ko'paytirish kerak bo'ladi. Halqa qo'shish 
uchun asosiy halqaga ustamali yoki usta­
masiz bitta halqa em as, ikkita, uch ta 
halqa to'qish kerak. Buyumni qo'shim cha 
havo halqalari bilan kengaytirish mum kin, 
bu h a l q a l a r u s ta m a li yoki u s ta m a siz
ustunchalar orasiga to'qiladi.
B u y u m l a r n i z ic h l a s h ti r is h u c h u n
halqalalr sonini qisqartirish lozim: u sta ­
mali yoki u sta m a s iz u s tu n c h a la r asosiy 
h alq ag a t o 'q i l m a y , ora la tib to 'q ila d i.
Ilgak bilan t o 'q i s h n i o 'rg a n is h u c h u n
h a v o h a l q a s i b i r xil b o 'l g a n z a n j i r
t o 'q i s h n i m a s h q qilish kerak. T o 'q ilg a n
za n jim i b o g 'i c h o ' m i d a ishlatish m u m ­
kin (n a rs a la r osish, papka la rga b o g 'i c h
q ilis h va b o s h q a l a r ) . A g a r u z u n l i g i
25 s m li b o g 'i c h kerak b o 'lsa , ip u c h
b a r o b a r o r ti q o linadi. S u y a k d a n ish-
171

---

langan ilgak bilan qalin ip yoki su tajd an za n jir t o 'q i s h n i o 'r g a n is h
o so n b o 'lad i.