Nazariy fizika kursi


U ia r n in g   ik k i n c h i  tartibli  hosilalari


Download 132.13 Kb.
Pdf ko'rish
bet4/23
Sana03.02.2018
Hajmi132.13 Kb.
#25911
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   23

U ia r n in g   ik k i n c h i  tartibli  hosilalari:
Jt =   - 1 ф 2  sin
-l
  cos ( р - 1 ф sin (p. 
(1 .1 0 9 )
Bularni  b ir in c h i  ikkita  ten g la m a la r g a   q o 'y a m iz :
m l ( ф cos (p-  ф 2  sin 
(p
  =  0;
m l (ф ы п  (р +  ф 2 c o s c p j - 2 X l c o s c p   =  - m g .
Ikkita  n o m a ’lu m   
  u c h u n  
ikkita  te n g l a m a   qold i.  U ia r n in g   b irinchis in i 
c o s   ф  ga  v a   ik kin ch is in i  sin  сp  ga  ko'p aytir ib,  qo's h ilsa  Ф  u c h u n   t e n g l a m a  
hosil  bo'ladi:
(p +  y s i n < p   =   0. 
( 1 . 1 1 1 )
H o s il  b o 'lg a n   te n g l a m a   (1 .1 0 5 )   n in g   ay n a n   o'zi dir.  Lagranj  k o 'p a y t u v c h isi 
X  ni  h a m   to p i s h   oson:
.  

1
A  =   - m ( p ~   +  —  m g  c o s  (p. 
( 1 . 1 1 2 )
31

K o ' r in i b   turibdiki,  X  m u s ta q il 
o ‘z g a r u v c h i  e m a s ,  u n i n g   q iy m a ti  t o ' li q  
ravis hda  ( 1 . 1 1 1 )   n in g   y e c h i m i   (p(t)   orqali  a n iq l a n a d i.  Lagranj  k o ‘p aytu vch isi 
X  d i n a m i k   o ‘zgaruvchi  b o i m a s a   h a m   u   q a n d a y d ir   o ‘z g a r u v c h i,  u m u m l a s h ­
g a n   k o o r d i n a t a l a r n i n g   biri.  U n i n g   m a n a   s h u   x u s u s i y   m i s o l d a g i   m a ’n o s i 
n i m a d a n   iborat?  Oxirgi  fo r m u la d a n   k o ‘rinib   tu ribdik i  2 Л/  m a y a t n ik k a   t a ’sir 
q i l a y o t g a n   ik kita   k u c h n i n g   y i g ' i n d i s i g a   t e n g :  
m a r k a z d a n   q o c h m a   k u c h  
p lu s   gravitats iya  k u c h i n i n g   ip g a   p r o y e k siy a si.  H a q i q a t a n   h a m ,   ( 1 . 9 8 )   d an  
k o'rin ib   turibdiki, 
h ad   b o g i a n i s h   or q a li  p a y d o   b o ‘lg an  k u c h   m a ’n o s i g a
1.6.4 .-m iso l. 
Y e r   b i l a n   (p  b u r c h a k   h o s i l   q i l g a n  
qiyalik   b o ' y i c h a   harakat 
q i l a y o tg a n     radiusli  s ilin d r  
m asalasin i  qarab  c h iq a y l ik .
M a s a l a d a   i k k i t a   u m u m l a s h g a n   k o o r d i n a t a   b o r
q   =   x ,q ~   = 9 .   S il i n d r i m i z   s i r p a n m a s d a n   tu s h a y a p ti  d e -  
m o q c h i   b o 'l s a k   u n i n g   harakatini
а в   =   х  
d - И З )
shartga  b o 'y s u n d ir i s h   kerak.  B u   shart  silin d r n in g   t e k i s -  
likka  tegib  tu rg an  n u q t a s i n i n g   ilgarilanm a  harakat  tezlig i 
u n i n g   a y l a n m a   h a r a k a t   t e z l i g i g a   t e n g l i g i n i   b i l d i r a d i . 
Y a ’n i ,  b u   s h a r t  i s h q a l a n i s h   k u c h i   b o r l i g i n i   h i s o b g a  
o li s h g a   tengdir.  Shart  o ‘z  k o 'r in is h i  b o ' y i c h a   n o g o l o n o m   b o 'l is h ig a   q a ra m a y  
u n i   in t e g r a ll a b   tez lik la r   k i r m a y d i g a n ,  fa q a t  u m u m l a s h g a n   k o o r d in a t la r g a  
b o g ' l i q   b o 'i g a n   shaklga  keltirishi  m u m k in :
d  ( а в  -  x )  =   0  —>  а в  -  x  =   const. 
( 1 . 1 1 4 )
S il in d r n i n g   kin etik   en erg iy a s i  ikki  q i s m d a n   iborat:
T   -   ^ m x ' + ^ т к ' в ‘ . 
( 1 . 1 1 5 )
B ir in c h i  had  il garilanma  harakat  kin etik   e n e r g iy a s i,  ik kinchi  had 
a y la n m a  
harakat  kin etik   energ iy asi  («Q attiq  j i s m »   b o b ig a   qarang).  ik k i n c h i  haddagi 
k o e f f i t s i v e n t   s i li n d r n i n g   in e r s iy a   m o m e n t i   b il a n   a n i q l a n a d i ,   u n i n g   a n iq  
t a ’rifi  h o z ir   zarur  em as.  P o t e n s i a l  e n e r g iy a n i
U  = m£(/-.Y)sin
(1.116)
k o 'r i n is h d a   o l a m i z   B u n d a   /   -   q iy a l ik n i n g   u z u n li g i.  m g l  sin  
  s i lin d r ­
n in g   harakat  boshidagi  p o te n s ia l  e n e r g iy a s i.  A lb atta,  m g l  sin  cp  o 'z g a r m a s  
h a d n i  ta shla b  yuborish  m u m k i n ,   u  harakat  ten g la m a la r ig a   t a ’sir  q il m a y d i , 
a m m o   un i  p o te n s i a l i n i n g   fi zik   m a ' n o s i n i   y o r it is h g a   x iz m a t  qilgan t  u c h u n  
q o id i r a m i z .  D e m a k ,   Lagranj  fu n k siyasi
e g a   b o 'l is h i  kerak.
1.2-  rasm .  Q iyalik 
b o 'y ich a  
tu sh ayotgan  
silindr.
32


2
H a ra k a t  t e n g l a m a la r i g a   o ‘ta ylik .  B u   h o i  s h u n d a y   h o l k i ,  g o l o n o m   va 
n o g o l o n o m   hollardagi  m et odla rnin g  ikkalasini  h a m   q o i l a s h i   m u m k in ,  ch u n k i 
bog'lanis hni  ikkala  k o ‘rinishda  yo z ib   o lin d i  —  (1 .1 1 3 )  va  (1 .1 1 4 )   formulalar. 
A gar  g o l o n o m   h o li d a g i  m e t o d d a n   f o y d a l a n il s a ,  Lagranj  k o ‘p a y t u v c h i s i n i  
bevosita  Lagranj  fu nksiyasiga  kiritiladi:
bu n d a   c)  ixtiyoriy  konst anta .  U c h t a  
o ‘zgaruvchi  bor  x,  в,  A.  M a n a   sh u 
u m u m la s h g a n   koordin atla r  b o ' y i c h a   harakat  tenglam ala ri  y o z ib   olinadi:
Oxirgi  te n g la m a n i  а в   =   x   ko'r inis hga  keltirib  olib,  o d d iy   h is o b   y o r d a m i d a
ek a n lig in i  to p a m iz .  A  ning  m a ’n o s i n i  —  F   -   dL '/d x   =   m g  sin 
 
la dan  olish   m u m k in .  F u m u m la s h g a n   k uch,  u  ikki  q is m d a n   iborat:  birin chisi 
tortish  k u ch i,  ik kinchis i 
ishqala nish  kuchi.
D e m a k ,   qiyalik  b o 'y i c h a   ayla nib  t u s h a y o tg a n   silindrga  t a ’sir  qilayotgan 
is h q a la n ish   k u c h in i  to p d ik .
S i l i n d r n i n g   t e z l a n i s h i g a   k e la y l ik .  A g a r   q iy a l ik n i  a b s o l u t   t e k i s   y a ’ni, 
m a s a la d a   h e c h   q a n d a y   is h q a la n i s h   y o ' q   d e b   o ls a k ,  ( 1 . 1 1 3 )   shart  p a y d o  
b o 'l m a s   ed i,  silindr  ay la nib  tushishi  kerak  h a m   b o 'l m a s   edi.  Y a ’ni,  kinetik
en erg iy a   ha did a    ga  bog'liq lik   ham   p a y d o   b o ' l m a s   ed i.  Bu  h o id a   (1 .1 2 0 )  
va  ( 1 . 1 2 1 )   t e n g l a m a l a r d a   к   =   0  d e b   o l i s h   kerak  (b u   b ila n   s i l i n d r n i n g  
a y la n m a   harakatini  ch iq arib  ta s h la y m i z ) .
K o'rin ib  tu ribdik i.  i s h q a l a n i s h n i n g   m a v j u d lig i  si li n d r n in g   t e z l a n is h i n i 
k am aytir adi.
H a ra k a t  t e n g l a m a l a r i n i   i n t e g r a ll a s h   q i y i n   e m a s .   Q i y a l i k n i n g   u c h i d a  
turgan  silindrn in g  b o s h l a n g 'i c h   te zligin i  nol  d eb   quyid agi  topiladi:
L '
  =  
L  +   X ( a Q   —  x  —  C \ ) ,
( 1 . 1 1 8 )
m k  
0   =  
a X :  
а в
  -  
x   =
  с , .
mx =   m g sin cp -  Я;
( 1 . 1 1 9 )
(
1
.
120
)
va
a  g
x =
 
—5
------ r- s in  
a  
+ k ~
( 1. 121)
3 — Nazariy  mexanika
33



'
1  a  gt~  
. 
,  .
х -  
■■■? - - y sin
( 1 . 1 2 2 )
2  сГ +к~
Bu  f o r m u la d a n   s i li n d r n in g   q iy a lik n in g   o x ir i g a c h a   y e t i b   b o r is h i  u c h u n  
q a n c h a   v a q t  kerak   d e g a n   s a v o l g a   j a v o b   t o p i s h   q i y i n   e m a s ,   b u n i n g   u c h u n  
x ( t n) = l   t e n g l a m a n i   y e c h i s h   kerak  xolo s .
Shart  b o s h i d a   n o g o l o n o m   ( 1 . 1 1 3 )   k o 'rin is h g a   e ga  ed i.  M a s h q   sifa tida 
s h u   m a s a l a n i   n o g o i o n o m   s h a r t g a   m o s   k e l u v c h i   i k k i n c h i   m e t o d   ( 1 . 9 8 )  
y o r d a m i d a   y e c h a y li k .  B u n i n g   u c h u n   (1 .1 1 3 )   shartni  ( 1 . 9 5 )   va  ( 1 . 9 6 )   k o ‘ri- 
nih sla rga  keltirib  olin a d i:
- х  +  а в   =   ^ с кЯк  = ° -  
( 1 . 1 2 3 )
S h a r tn i n g   so n i  b itta lig id a n   fo y d a l a n ib   ctk  —» ck  ek a n li g ig a   o ‘t.ildi.  Y u q o r i -
d agid an   t o p a m iz k i  q   =  - 1  , c 2  =  a.  Harakat  te n g la m a la r in i  ( 1 . 9 8 )   orqali  y o z ib  
o l i n s a   y a n a  
o ' s h a   ( 1 . 1 1 9 )   fo r m u la la r g a   k c li n a d i,  fa qat  o x ir g i  t e n g l a m a  
sifatida  а в   =  л  t e n g l a m a n i   qoMlash  kerak.
M a s a l a n i   b i r i n c h i   m c t o d   b il a n   y c c h i l g a n d a   а в   =   x  m u n o s a b a t n i n g  
o ;z i d a n g i n a   f o y d a l a n i l g a n   e d i ,   s h u   s a b a b d a n   ik k i n c h i  m e t o d   h a m   h u d d i 
o ‘sh a  y e c h i m n i   beradi.
1-bobga  mashq  va  savollar
1.  E rk in lik   d a r a j a l a s i   n i m a ?
2.  Q a n d a y   s i s te m a   in e r s ia l  s istem a   d e y i l a d i ?
3.  B e r il g a n   L a g r a n j  f u n k s i y a l a r i   u ch u n   h a r a k a t   t e n g l a m a l a r i n i   to p in g :
a)  L  = - i f   -  — c f \  
b)  L ~ - t i f \  
c)  L  -   - в "   + - s i n 26 0 2  - c o s 0 .
2
 
2
 
2
 
2
 
2
4. 
Q u y id a g i  L a g r a n j  f u n k s i y a l a r i g a   m o s  k e lu v c h i  h a r a k a t   te n g l a m a l a r i n i 
toping:
a)  L  =  ^ - ( ф 2  + ^ в 2  + ф в )  +  31 cos(p\ 
b)  L - tX'X
^ 
;
c )   L  =  - s ! \ - x 2  +  A ( x ) k - ( p ( x ) ;  
d)  L  =   x 1  -(
5. 
Q u y i d a g i   L a g r a n j   f u n k s i y a s i   b il a n   x a r a k t e r l a n u v c h i   s i s t e m a l a r n i n g  
t e z l a n i s h l a r i n i   toping:
34

a ) 
L =  - \ j \ ~ ~ q 2  +  q\ 
Ь) 
L -   ^ i■'  + 
2  r  6  +  ^  ;

^
c)  L  =  - ( x '   +   \ ‘-) + ( x y - y x ) .
2
6.  To 'liq  h o si/a n i  ta s h la b   y u b o r i s h   y o  'li  b ila n   e k v i v a l e n t   L a g r a n j  f u n k ­
s i y a s i n i   tuzing:
a)  L'  =   —(q  +  t ) 2  \ 
b)  L ’ -   ^  (q  +  q ) 2 
c )  L' =   x y - y x \
tl)  L' =  txx  ; 
e)  £.' =  
f)  L' = — (2 a x t +  a 2t~).
7.  L ^ >   L'  -   L + —  f ( q . t )   a lm ashtirish  n a ti ja s id a   Eyler— L a g r a n j  te n gla-
dt
m a l a r i n in g  
о ‘z g a r m a s l ig i n i  к о  ‘rsating.
8.  G aliley  a lm a s h t ir i s h la r i  r   —>  r ‘ =   r +  \ t   b a ja r il g a n id a   erkin  z a r ra n in g 
L a g ra n j  f u n k s i y a s i   e k v i v a l e n t   k o 'r in i s h g a   o 't is h in i  к о ‘rsating.
9.  D e k a r t   k o o r d i n a t l a r i   bilan  q u y i d a g i c h a   b o g 'l a n is h d a   b o 'lg a n   k o o r d i -  
n a tl a r d a   m o d d i y   n u q ta n i n g   L a g r a n j  f u n k s i y a s i n i   tuzing:
a) 

=   R(rp + siru p ),  у  =  R( \ - c o s ( p ) ;


b) 
х  
=  (р + в , у   =   - :
U
c)  x = J $ n c o s ( p ,  
у  =   yf^rj  sin (p. 
-  =   ^ ~ .
10.  L  =  - y J x 2 
L a g r a n j   f u n k s i y a s i g a   m o s   k e l u v c h i   t a ’s i r   S  =  j L d t  
uchun
x  =  c/chA +  r s h A ,  f  =   f/shA +  r c h A  
alm ash tirish   b a ja r ilg a n d a   S  =  ^ L (x )d t  =  j L ( q ) d  r  
bo'lis hin i  к о 'rsating  ( A  —
о ‘zg armas, 
q   =   d q i  d r   ).
11.  B ir j i n s l i   og'irlik   m ciydonid a  j o y l a s h g a n   g o r i z o n ta l  ch iz iq d a   h a r a k a t -
la n u vch i  i n i  va  ve r t ik a l  ch iz iq d a   h a r a k a t l a n u v c h i  
т э  z a r ra la r n in g   L agranj
f u n k s i y a s i n i   tuzing.
U ia r n i n g   o r a s i d a g i   m a s o f a  
o ' z g a r m a s   v a   a 
g a   te n g   ( 1 . 3 - r a s m n i n g  
b ir in ch isig a   q a r a n g ) .
35

/ / / / / / / / / / / / / /
a t
m
,
rasm.  1 1 - ,  12-  va  1 3 -  mas hqlarga  oid.
12.  1 . 3 - r a s m n i n g   o ' r t a s i d a   k o ' r s a t i l g a n   t e k i s   m a y a t n i k   u ch u n   L a g r a n j 
f u n k s i y a s i n i   tuzing.
13.  1 .3 -r a sm n in g   o'n gida  ko'r satilgan   m a y a t n i k   uchun  L a g r a n j f u n k s i y a s i n i  
toping,  m,  n u q ta   x   o 'q i   b o 'y i c h a   ix tiyo r iy  h a r a k a t   q i l a d i .
14.  M a s s a s i  m 
va  uzu nligi  I  bo'lgan  m a y a t n i k n i n g   osish  n u q ta s i
a )   v e r t ik a l  te k islik d a   a  radiu sli  a y l a n a   b o ' y i c h a   o ' z g a r m a s   J   b u r c h a k  
t e z li g i  b i l a n   h a r a k a t l a n m o q d a ;
b )  
у   о ‘q i  bo ‘y i c h a   a  c o s  y t   qon un  bo ‘y i c h a   h a r a k a t   q ilm o q d a .
S h u   s i s t e m a l a r n i n g   L a g r a n j  f u n k s i y a l a r i n i   toping.
m
x
a
У
1.4-  rasm.  14-  m ashqga  oid.
15. 
0  ‘z a r o   ta   ’s i r   e n e r g i y a s i   U   =   kv,  - Г-  bo  ‘Igan  i k k i   z a r r a d a n   i b o r a t  
m e x a n i k   s i ste m a n in g   L a g r a n j f u n k s i y a s i n i   tuzing,  h a r a k a t   ten g l a m a l a r i  h a m d a  
r , ( / ) , r , ( 7 )   la r n i  toping.

2 -b o b .  H A R A K A T   I N T E G R A L L A R I
H a rak at  ja ra y o n id a   sistem aga  kirgan  m o d d iy   n u q talarn in g   holati 
o 'z g arad i,  sh u n g a  k o ‘ra,  ularning  u m u m la s h g a n   ko o rd in ata la ri  qj  va 
tezliklari  q i  h a m   o ‘zgarib  boradi.  A m m o   shu  kattaliklardan  tuzilgan
va  fizik jara y o n   d a v o m id a   o ‘z  qiym atini  o ‘zgartirm aydigan  kattaliklar 
h a m   m avjud,  ular  saqlanuvchan  k a tta lik la r  deyiladi.
M a te m a tik   t a ’rifdan  boshlaylik.  T a ’rif  b o ‘yicha
f { U q \ , q 2, - , q nA \ , 4 2 i - A * )  = C\ 
(2-1)
funksiya
dL 
  3L

- =  0, 
d q t 
d t  dcjj
I,.... 
a

( 2 . 2 )
differensial  te n g la m a la r  sistem asining  birinchi  integrali  yoki  h a ra k a t
integrali deyiladi  q ac h o n k i  Ч\,  Чг^-^Чп,  Ч,^Ч\^Ч
2
^-^Ч„  larning  o ‘rniga
(2.2)  te n g lam alarn in g   yech im in i  q o ‘y g a n i m i z d a / f u n k s i y a m i z   o 'z g a r ­
m as  so n g a   a y lan s a .  U n i n g   son  q i y m a t i   m a s a la n in g   b o s h l a n g ‘ich 
shartlariga b o g ‘liq  b o i a d i .   H a rak at  integrallari  saqlanuvchi  kattalikning 
yan a bir b o sh q a   nom lanishidir.  (2.2)  te n g la m a la rn in g  b irinchi  integral- 
larining  soni  bir  n e c h ta   b o i i s h i   m im kin.
U m u m iy  hoida s erkinlik darajali sistema  2s —  1  ta harakat integraliga 
ega  b o i a d i .
Saqlanuvchan  kattaliklar fizikada m arkaziy rollardan birini 
o ‘y n a y d i. 
S a q la n u v c h a n   kattaliklarning  h am m asi  h a m   teng  m a ’noga  ega  emas. 
M asalan,  bir nec h ta saqlanuvchan  kattalikdan tuzilgan  ixtiyoriy funksiya 
y a n a   sa q lan u v c h an   kattalik  b o i a d i ,   a m m o   unin g   m ustaqil  aham iyati 
katta  b o i m a y d i .
Biror  bir  kattalikning  sistema  u c h u n   qiym ati  shu  sistem aga  kirgan 
qism lar u c h u n   q iym atlarning yig‘indisiga ten g  b o i s a ,   bu  kattalik add itiv 
kattalik  deyiladi.  S a qlanuvchi  k attaliklar  i c h id a   additivlik  xossasiga 
ega  b o i g a n l a r i   a yniqsa  katta  a h a m iy a tg a   egadir.  Biz  shu  b o i i m d a
37

k o 'r ib   c h iq ad ig a n   saq lan u v c h i  kattaliklar  bir  t o m o n d a n   f u n d a m e n t a l  
xarakterga  ega  —  u la rn in g   kelib  chiqishi  fazo  va  v a q tn in g   f u n d a m e n t a l  
xossalariga  b o g ‘liq  —  ikkinchi  t o m o n d a n   u lar  additivlik  xossasiga  ega. 
S aqlan u v ch a n   kattaliklar fizik ja ra y o n la r haqida  m u h im   m a ’lu m o t  beradi 
va  k o ‘p g in a  ho llard a  m a s a la n i  t o ‘liq  yechishga  b i r d a n - b ir   i m k o n iy a t 
beradi.
2 .1 .  Energiyaning  saqlanish  qonuni
V a q tn i n g   b i r   jin s lil i g in i n g   n atijasi  b o 'i g a n   s a q l a n u v c h i  k a tta lik  
k e ltirib   c h iq a r a y lik .  B u  h o l d a   L ag ran j  fun k siy asi  v a q tg a   o s h k o r a
b o g ‘liq  b o ‘l m a y d i ,   y a ’n i,  L ~ L ( q , q )  b o ‘ladi.  V a q t g a   bo g M iq lik
L agranj  funksiyasiga  fa q a t  k o o r d i n a t a la r   q.(t)  o rq a lig in a   kiradi.  S h u n i  
h is o b g a   olib,  L a g ra n j  f u n k s i y a s i n i n g   vaq t  b o 'y i c h a   t o ‘liq  h o s ila s in i 
t o p a y lik :
± L  = 
d t
I

dL 
4> 
+
d   dL 
dt  dq
X
d   . 
7 t q >
dL
d q ,
  чг-'  . 
dL
(2.3)
d t  
о
./=1
d(jj
Bu  fo r m u la n in g   o ‘ng  t o m o n i   c h a p   t o m o n ig a   o 'tkazilsa
V   .  3 
L
7=1
d q ,

 0
fo r m u la   hosil  b o ‘ladi.  Q avs  ichidagi  kattalik  en ergiya  deyiladi:
dL
• -  L.
(2.4)
(2.5)
U   vaqt  o ‘tishi  bilan  o ‘zg a rm ay d ig an ,  saqlanuvchi  kattalik  ek a n . 
O lin g an   (2.4)  m u n o s a b a t   en ergiyan in g  saqlanish  qonuni  deyiladi.
E nergiya  saqlanish  q o n u n i  fizikadagi  eng  m u h i m   t u s h u n c h a l a r d a n  
biri  ekanligini  hisobga  olib  un i  y a n a   b ir  y o ‘l  bilan  keltirib  chiqaraylik.
E yler  -   Lagranj  te n g la m a la r i  (2.2)  ni  q,  ga  k o ‘paytirib  quyidagi  h olga
keltiriladi:
38

B u  yerdan  k o ‘rinib  turibdiki,  agar  L  vaqtga  o sh k o ra   bog'liq  b o ‘i- 
m a sa   L = L(q, q)  energiya  h arakat  te n g lam alarin in g   birinchi  integrali, 
y a ’ni  saqlanuvc han  kattalik  b o 'l a r   ekan.
E nergiyaning  son  qiym atiga  k elganim izda  u  (2.5)  ga  kirgan  tra y e k ­
toriya va tezlikning boshlang'ich  qiymatlari  orqali  aniqlanadi.  Energiyasi 
saqlanuvchi  sistem alar  kon servativ  sistem a la r  deyiladi.  U l a r   qatoriga 
yopiq  sistem alar  kiradi.  Agar  sistem a  vaqtga  b o g ‘liq  b o ‘lm ag an   tashqi 
m a y d o n d a   h arak at  qilayotgan  b o i s a   bu  h o id a  h a m   u n in g   Lagranj 
funsiyasi  vaqtga  b o g ‘liq  b o ‘!maydi,  vaqt  yana  bir  jinslidir,  energiya 
saqlanadi.
2.1.1-misol. 
Energiy a  harakat  t e n g l a m a s i n in g   birin ch i  integrali  ek a n lig in i 
isbot  qiling.
fo r m u la g a   k ela m iz .  Qavs  ichidagi  ifoda  kin etik   va  p o te n s ia i  en ergiy alarn in g 
y ig 'in d isi  -   t o ‘liq  energiyadir.
Isbot:
mv = —
d U ( r )
d r
( 2 .7 )
(
2
.
8
)
(2 .9 )
ga  ten g ,  o ' n g   t o m o n d a g i   IJ  = t / ( r ( f ) )   fu n k s iy a   u c h u n
(
2
.
10
)

Download 132.13 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   23




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling