Qayta ishlangan nashri t o s h k e n t

—  M enga  q a ra n g ,  d ad asi.  Bu  uyda  sh u   b o lan g izd an   b o sh q a 
o d a m   b o rm i?
T o lib jo n   g ap n in g   m a ’no sin i  d arro v   tu sh u n d i.
—  Shu b itta g in a  b o lan g izd an   m en i qizg‘any ap sizm i?
—  Y o ‘q ,  b ir  o c h iq ch asig a  gaplashaylik.  M eni  ham   yaxshi 
k o ‘rganm isiz?
3 —   S .   A h m a d .   J i m j i t l i k
3 3

T o lib jo n   b ep arv o  ja v o b  qildi:
— Yaxshf ko ‘rgandirm anki, sizga uylan g an m an -d a.  Shu paytda 
ishqu  m u h a b b a t  q ay o q d an   esingizga  kelib qoldi?
—  A xir,  m e n   ayol  kish im an .
—  B uni  b ila m a n ,  —  ded i  T o lib jo n .
A n a  s h u n d a n   keyin  hafsalasi  p ir  b o ‘lg an   S a n o b a r  ich k ari 
uyga  kirib  k e td i,  b irp a sd a n   keyin  p iq -p iq  yigMagani  esh itild i.
T olibjon  ichkariga  kirib,  u n i y u p atm o q ch i,  boshiga q o ‘l uzatib, 
so c h la rin i silam o q ch i  b o ‘ldi.  Q o ‘lin i q a y ta rib  o ld i.  U m rid a   h ech  
q a c h o n   x o tin  e rk a la tm a g an  edi.
—  S a n o b a r,  q o ‘ying,  q o ‘yin g ,  m en i  b ila siz -k u ,  x u d o   urgan 
to ‘g ‘ri odam m an.  U naqa baytu g ‘azallar aytishni bilm aym an. Albatta, 
siz  m en g a  d u n y o d a   en g   y a q in ,  eng  q a d rd o n   o d am siz.  U m rim n i 
o ‘la - o ‘lg u n im c h a   sizga  b o g ‘la g a n m a n .  S izd an   b ir  kun  ajrasam  
tu ro lm a y m a n .
0 ‘sha  k u n la r en d i  T o lib jo n n in g  d ilid a  a rm o n  b o ‘lib  q oldi.
«B ag‘rim g a   b o sib   e rk a la tm a y m a n m i,  s o c h la rin i  sila m a y - 
m anm i?!  A xir,  u n i jo n i  m en i  ic h im d a ,  m en i  jo n im   u n i  ich id a 
ed i-k u .  N a h o tk i,  shu  m u h a b b a t boNmasa?!»
T o lib jo n   u n i  n ih o y a td a   q a ttiq  sevganiga  en d i  iq ro r b o ‘lyapti. 
« 0 ‘zi  tir ik lig id a   s h u   g a p la r n i  a y ts a m   b o T m a s m id i?   E n d i 
a y ta m a n m i?   Y o ‘q o lg a n d a n   k eyin,  b ir  u m r  q ay tib   kelm aydigan 
b o ‘lib  k etg a n d a n   keyin  a y ta y a p m a n m i,  b u  gaplarni?!»
N u rm a t  to g 'a n in g  y o ‘tali o ‘ylarini  ta rq a tib  y u b o rd i.
—  U x la y o tg a n m id in g iz ,  m e h m o n ?   Q o ‘y in g ,  zav o l  p a y ti 
u x lam an g .  T u sh g a  y o m o n   n a rsa la r  kiradi.  M irvali  k ely ap ti,  — 
dedi  N u rm a t to g ‘a o ‘rn id a n  turib.
M a sh in an in g  ikki chirogN   ikki  n u rli k o p to k d e k  sak rab -sak rab  
kelardi.
*  
*  
*
—  N u rm a t to g ‘a g ‘alati o d am   ek an ,  — ded i T o lib jo n   m ash in a 
d o ‘ng osha yalanglikka chiqqanda.
G ‘u b o rsiz  to g 6  havosi  h a d d a n   tash q ari  tin iq   ed i.  Y u ld u zlar 
ju d a  y aq in d a ch aqnayotgandek,  m ashinaning old oynasiga tushgan 
oy  yorugN dan yo‘lni du ru st  ilg6ab boN m asdi.  O lis-olislarda toshga 
u rilay o tg an   sh arsh ara  tovushi  h a m   x u d d i  ikki  q a d a m   n arid an  
eshitilayotgandek edi.
3 4

R ul boshqarib borayotgan  M irvalining xayoli b ir d am  b o ‘lindi. 
K eyin  T o lib jo n n in g   so ‘ro g ‘iga  j o ‘yalik  b ir  ja v o b   qilish  u c h u n  
fikrini jam lash g a  urindi.
— N u rm a t  to g ‘ani g ‘alati o d a m ,  deding.  T o ‘g ‘ri, g ‘alati o dam . 
U  birovga  ish o n m ay d i.  H a m m a d a n   sh u b h a la n a d i.  E rtaga  n im a 
b o ‘lad i,  u n i  sira  q iz iq tirm a y d i.K o ‘rgan  k u n ig a  kul  to rtib  yuripti. 
M en  u n i bitta  narsasiga ta n  b eram an .  H alol o d am . A m m o  k o ‘ngli 
to sh   b o ‘lib  k etgan.  F e ’li  ay n ib   tu rg a n d a   h e c h   k im n i  ay am ay d i. 
D u n y o d a suyangan b ird a n -b ir od am i  —  m en. Jazavasi tutib turgan 
paytda m en , q o ‘ying, b o ‘ldi, to g ‘a, desam , taqqa to ‘xtaydi.  Boshini 
egib,  ich k arig a  kirib  k e ta d i-y u ,  k e c h g a c h a  c h iq m a y  o ‘tirav erad i. 
E ,  sen   b ilm ay san ,  T o lib ,  b u   o d a m n in g   ichi  t o ‘la  d ard .  C h id ab  
y u rip ti.  A w a lla ri  u  b ir  k u n m a s -b ir  k u n   o ‘zin i  n o b u d   qilib 
q o ‘yadi, deb xavotir olardim .  K eyinchalik siri-asrorini olganim dan 
keyin b u  xil o d a m la r o ‘z jo n ig a  qasd qilm asligini bildim .  Bu to g ‘a 
asli palandaralik bo ‘ladi.  Kredit texnikum ida o ‘qib yuiganim da bizga 
pul o b o ro tid an  b an k d a praktika olib borardi.  Ilmi  u q a d ar b o ‘lmasa 
h a m   tajribasi  z o T   ed i.  H iso b -k ito b   m asalasid a  hozirgi  ele k tro n  
hiso b lash   m ash in asi  c h iq q u n c h a   o b lastn in g   hisob  m ash in asi  shu 
edi...
S h ag ‘al  t o ‘kilgan  yoMda  ikki  kiyik  bolasi  im irsilab  b o rard i. 
M ash in a farasi  k o ‘zini olib,  ikkovi b ir-b irig a q apishib q im irlam ay  
q o lish d i.  M irvali  to rm o z n i  b o sd i,  m a sh in a   sh a g ‘alla rn i  surib 
sek in lash d i.  S hu  pay t  xarsang  to sh   o ra sid a n   sakrab  c h iq q a n   o n a  
kiyik  tashvishlanib,  bolalarin in g  old in i to ‘sdi.  U  qarshi  kelayotgan 
m ash in an i  p isan d  q ilm ay  h u ju m g a ta y y o r tu rard i.
S h u n d a   T o lib jo n   bu  jo n iv o rn in g   b o lalari  oldidagi  b u y u k   bir 
fid o y ilig id an   h a y ra td a   q o ld i.  B eixtiyor  M irvali  b o sh q aray o tg an  
m ashina ruliga yopishdi.  M ashina chayqalib ketdi, surilib yo‘l chetida 
t o ‘xtadi.  C h iro q   n u ri  h a m   ch ay q alib ,  e n d i  o ‘ngirlarga  c h o ‘kib 
qolgan tu m an lam i yoritardi.  Mirvali  pastga qulab ketishdan q o ‘rqib, 
m ini ch ap g a burdi.  Fara y o ‘lni yoritganda kiyiklarg'oyib b o ‘lgandi.
—  Z o y a ,  —  ded i  ichki  b ir  h ay ajo n   b ilan   M irvali.
T o lib jo n   u n in g  bu g a p id a n   h ech   n arsa tu sh u n m a d i.
—  Z o y a,  bu  kiyikning  o ti.  Bir  yarim   oy  boN di,  q o ‘to n d a n  
c h iq a rib   y u b o rg an im izg a.  X ayriyat,  b o lalap ti.  Ikki  yil  sim   t o ‘r 
q o ‘to n d a   b o q q a n m iz .  E n d i  k etm ay d i.  Bu  to g ‘la rn in g   giyohini 
c h im d ig a n   kiyik aslo  k etm ay d i,  o sh n a .  S en  h a m  b u  so y lar suvini 
ichib k atta b o ‘lganding,  kelding-ku.
35

B ugun  e rta la b   h a m  T o lib jo n   te le m in o ra  tag id a  sh u   kiyiklarni 
k o ‘rgandi.
—  K etib  q o lm a sm ik in   bu  kiyiklar?  —  d e d i  T o lib jo n .
— Y o‘q,  ketm as. Ju d a bolaligida olib kelganm iz.  O d am ga  ham  
u n c h a -m u n c h a  o ‘rgangan...  H a, g ap  N u rm a t  to g ‘a t o ‘g ‘risida e d i- 
ya,  h o z ir aytib  b e ra m a n .  J u d a   k o ‘p n i  k o ‘rgan  bob o y  bu.
M irvali  m a sh in a   tezligini  p asay tirib ,  asta   h ikoyasini  b o s h ­
ladi.
N u rm at tog‘a tinchgina bankda bulbulning qafasidek to r kassada 
pu l olib,  pul  b erib   k u n in i  o ‘tkazib y u rard i.  R ay o n d a em as,  b u tu n  
oblastda  nom  chiqazgan k o k o z n in g   H ojim urod degan  raisi  tinchini 
b u z a d i .  Is h g a   t a k l i f   q i l a d i .  H o l - j o n i g a   q o ‘y m a y ,  b a n k  
b o sh q a ru v ch isin in g   h a m   roziligini  o lib ,  kolxozga  kassirlikka  olib 
ketadi.  B oshida  u la r ju d a   inoq  ishlashadi.  R aisning ziyofatlari  usiz 
o ‘tm ay d ig an   b o ‘lib  q o lad i.  B iron  yil  o ‘tg a n d a n   keyin  N u rm a t 
to g ‘a  k o lx o zn in g   ichki  sirlariyu  raisn in g   ish  tu tish   y o ‘llarini  bilib 
oladi.  B a’zi  q o n u n siz  xaijlarga  k o ‘n ik m ay  yuradi.  K ey in ch alik  bu 
ish lar  o d d iy   b ir  n arsag a  ay lan ib   q o lad i.  K assir  xalqiga  ikkita 
rah b a rn in g   im zosi  b o ‘lsa,  bas.  H a r q a n c h a   p u l b o ‘lsa b erav erad i. 
R ais  bilan  bo sh   b u x g altern in g   im zosi  bilan  pul  olib  keladi.  S hu 
im zo lar bilan  tegishli  o d am larg a san ab  beradi.  Q iladigan  ishi shu. 
U la r rais b ilan   o ta -b o la d e k  b o ‘lib  k etish ad i.  R ais,  «zarur»  boMib 
qo lib ,  besh  m in g m i,  o ‘n  m in g m i  s o ‘rasa,  tilxatsiz  b erav erad ig an  
b o ‘lib qoladi.  Ertasi yo indini  rais buxgalteriya orqali olgan  pullam i 
hu jjatlashtirib q o ‘yadi.
K u n la rn in g   b irid a  rais  u n i  k ab in etig a  ch a q irib ,  o ‘ttiz   m ing 
s o ‘m   tay y o rlab   q o ‘yishini  tayinlaydi.
—  S h u n c h a   p u ln i  n im a   qilasiz?  —  d ey d i  ajab lan ib   N u rm a t 
tog‘a.
—  Kuyovga bitta hovli olib b erm o q ch i b o ‘lib yurgandim .  H ozir 
telefon qilishdi.  0 ‘ttiz   m ingga b itta  yaxshi  hovli savdosini  pishitib 
q o ‘y ish ip ti.  U ydagi  p u l  x o tin d a  
ed i.  T u rk isto n g a   S u lto n im n i 
ziyorat qilgani  ketgan.  Kelishi bilan joyiga q o ‘yib q o ‘yam iz.  Bankka 
borib yirigiga alm ash tirib  kelsangiz d u m st boMardi.  S h u n c h a  pulni 
d o ‘p p ay tirib   o lib  yurm ay.
N u rm a t  to g ‘a  y o ‘q  d ey ish in i  h a m ,  h a  d ey ish in i  h a m   bilm ay, 
c h a y n alib   tu rib  q o lad i.
—  Ish o n m a y a p siz ,  c h o g ‘i,  —  deydi  rais  a c h c h iq la n ib ,  —  yo 
tilxat  yozib  b eray m i?
3 6

N u rm at tog‘a  raisga necha m artalab o ‘n m ing, o ‘n  besh minglab 
p u l  b e rg a n ,  b iro n   m a rta   tilx at  so ‘ra m a g a n d i.  R ais  h a m   aytgan 
kuni  y o   p u ln i  q ay tarib   b e ra r,  yo  b o 'lm a s a ,  buxgalteriya  orq ali 
rasm iy lash tirib ,  o ra n i  o c h iq   qilib  q o ‘yardi.  S h u n d o q   o d am g a 
ishonchsizlik qilishga N u rm a t to g ‘an in g  k o ‘ngli b o ‘lm aydi.  Aytgan 
v aqtida o ‘ttiz m in g  so ‘m n i idoraga  keltirib beradi.
U uyiga qaytarkan, dili sira yorishm aydi. «Rais kelguncha reviziya 
bossa  n im a   b o ia d i?   B uxgalterni  x a b a rd o r  qilib  q o ‘y sinm ikin? 
Y o ‘g ‘-e ,  bilsa  dili  o g ‘riydi.  A xir,  u  u n a q a   o d a m   em as.  H alol...». 
0 ‘y la y -o ‘ylay,  n im a   b o ‘Isa  h a m   b o sh   bu x g alterg a  b ir o g ‘iz  aytib 
q o ‘y m o q c h i b o 'la d i.  A ksiga o lib ,  u  h a m   Q arsh ig a z a ru r ish  b ilan 
ketib qolgan ekan.  E rtaga alb atta a y ta m a n ,  deb o ‘zini ovutadi.
K echasi  b ilan   m in g   to ‘lg‘o n ib ,  tu sh la ri  buzilib  lo n g   o td irad i. 
Ertalab buxgalterning oldiga kirganda yonida o d am  b o r ekan, chiqib 
k etg u n ch a kutib tu rad i.  E zm aro q  o d am  ek an ,  pensiya olish u c h u n  
qan aq a hujjat kerak, avval qayoqqa b o ram an ,  kim ga u ch rash am an , 
d eb   rosa c h o ‘ziladi.  O xiri,  ishini b itk azib  ch iq ib   ketadi.  B uxgalter 
N u rm at to g ‘aga qaraydi.
— Juda xunuk ish b o ‘ldi-da, aksiga olib oblastga chaqirib qolishdi. 
R aisni  k u zatg an i c h iq o lm a d im .  Siz c h iq d in g iz m i,  to g ‘a?
N u rm a t to g ‘a  h a y ro n  b o ‘ladi.  C h a q irsa   ovoz y etad ig an  joyga 
ikki kunga ketgan odam ni ham  tan tan a bilan kuzatiladimi? Armiyaga 
ketayotgan boMmasa,  s’ezdga delegat b o ‘lib ketayotgan b o ‘lmasa!
—  In d in g a q aytib  keladigan  o d a m n i  k uzatib q o ‘yish  sh artm i? 
— d ey d i ajab lan ib   N u rm a t to g ‘a.
—  In d in g a   q ay ta d ig a n ? !  —  d e y d i  b u x g a lte r  u n i  m asx ara 
qilgandek.  — X udo xohlasa, yigirm a to ‘rt k u n d an  keyin qaytadilar. 
T o sh k e n td a   b ir k u n   boMsa, ja m i  yigirm a besh  k u n .  —  U   c h o ‘tga 
y igirm a  besh  d eb   to sh   tashlaydi.  —  Q a y tish d a  u   y o q -b u   yoqni 
ay lan salar,  y an a  b esh   kun.  —  U  y an a  b e sh ta   to sh   tash lay d i.  — 
X o tin  kishi b ilan  k urortga b o rg an  o d am  v aqtida qaytolm aydi.
N u rm a t to g ‘a o ‘rn id an  sap ch ib  tu rib  ketadi.
—  N im a?!  K urortga?!
U n in g  v ajo h a tid a n   b u x g alter q o ‘rq ib   ketadi.
—  Sizga  n im a   boMdi?  0 ‘tirin g ,  o ‘tiring!  ly a,  iya,  rangingiz 
g ‘a la ti b o ‘lib k e td i-k u .
U  shoshib stol tortm asidan allaqanday tabletka olib unga uzatadi.
— T ilin g izn in g  tagiga tash lab  oling...
37

U n in g   g aplari  N u rm a t  to g 'a n in g   q u lo g ‘iga  k irm ay d i,  b oshi 
g ‘uvillab,  k o ‘zlari  tin ib ,  h o lsizlan ib   kursiga  o ‘tirib   q oladi.
—  D o k to r c h aq iray m i?  —  deydi  b uxgalter,  tele fo n  trubkasiga 
q o ‘l  u zatarkan.
N u rm a t to g ‘a  p esh o n asig a sh ap illatib  u rib,  g a n d ira k la g a n ch a  
ch iq ib   ketadi.
N im a  gap b o ‘lganligidan xabari  y o ‘q b u x g alter h a y ro n  boMib, 
o rq a sid a n   c h iq a d i.  T o g ‘a   y o ‘l  c h e tid a g i  sk a m e y k a d a   b o sh in i 
chang allag an ch a bukchayib o ‘tirardi.
B uxgalter tepasiga  kelib,  asta shivirlaydi:
—  T o g ‘a,  tu rin g   o ‘rn in g iz d a n ,  o d a m la r   k u tib   q o ld i.  Pul 
o la d ig a n la m i j o ‘n atv o rin g .  Ish d a n   q o lish m a sin ,  h am m asi  dalaga 
ketadiganlar.
T o g ‘a b o sh in i  k o ‘ta rib ,  m a ’no siz k o ‘zlarin i qayga y ash irish n i 
bilm ay, y an a yerga qaraydi.
—  Pul  y o ‘q.  B ir  tiyin  h a m   y o ‘q.  H a m m a sin i  rais  su p u rib  
k etgan.  In d in g a qay tib  b e ra m a n ,  d eb  o ‘ttiz   m in g  olib  ketdi.
B uxgalterning  rangi  o q a rib ,  tizz a la rid an   d a rm o n   k etg an d ek , 
g avdasini  k o ‘ta ro lm a y   qoldi.  K eyin  o ‘ziga  kelib,  ish o n q iram ay  
deydi:
— Y o‘g ‘-e,  rais unaqa odam  em as, birovni aldam aydi.  Isitmangiz 
y o ‘qm i?  D o v d iram ay ap sizm i?  H u sh in g izn i yig‘ing.
T o g ‘a b o sh in i sa ra k -sa rak  qilib,  u h   to rtad i.
—  Senki  ish o n m a d in g ,  bu  gapga  en d i  k im n i  ish o n tira m a n ?  
M eni tiriklayin g o ‘rga tiqdilaring.
Buxgalter shoshib ichkariga kirib ketadi.  R aisning uyiga telefon 
qiladi.  Kelini  uyda ekan,  raisning qaysi kurortga ketganini so‘raydi. 
K elini  a n iq   b ir ja v o b   ay to lm ay d i.
—  F e 'l l a r i n i   b ila s iz - k u ,  b ir   j o y d a   u z o q   tu r o lm a y d ila r . 
M en im ch a, putyovkasiz ketishgan. A yam ni asablari buzilib, b o ‘lar- 
b o ‘lm asga yig'laydigan b o ‘lib qolgandilar.  Bir ay lan tirib  k elam an , 
deb olib ketdilar.  Qaysi to m o n g a  ketganlarini b ilm aym an.  T elefon 
q ilsalar,  a y ta rm a n   sizga.
E ndi buxgalter ham  tashvishga tushib qoladi.  Q ayergadir telefon 
q ilad i,  kim   b ila n d ir g ap lash ad i.  X ullas,  ertasiga  k o n tro l-rev iziy a 
b o s h q a rm a s id a n   o d a m   k elib ,  k assan i  m u h rla y d iy u ,  reviziya 
boshlaydi.  K echqum n yonboshiga «Militsiya» deb yozilgan m ashina 
N urm at tog‘ani olib ketadi.  Besh kungacha tog‘ani ana shu mashinada 
o lib   k e lib ,  b u x g a lte riy a g a   o p k irib   k e tis h a r,  k e c h q u m n   y a n a
38

m a sh in a d a   o lib   k etish ard i.  O ltin c h i  kuni  uni  id o rag a  o p k elm ay  
q o ‘yishadi.  T ergov b o sh la n g a n m ish ,  d e g an  gap  c h iq ad i.  Y igirm a 
k u n d a n   keyin  t o ‘lishib,  rangi  tin iq ib ,  ra issa fa rd a n   qaytadi.  R ayon 
prokuraturasida u n i to g 'ag a y u zm a-y u z qilishadi.
— 0 ‘tg an  o yning yigirm a y ettin ch i kuni kolxoz kassiri  N u rm at 
X o lm a to v d a n   o ‘ttiz   m in g   s o ‘m   pul  olg an m isiz?  —  d eb   s o ‘raydi 
tergovchi.
R ais  « h ay ro n   b o ‘lib»,  b ir  tergovchiga,  b ir  N u rm a t  to g ‘aga 
qaraydi.
—  Q a n a q a   o ‘ttiz   m in g ?  S h u n c h a   p u ln i  n im a   q ila m a n ?   N ega 
olam an?
N u rm a t to g ‘a  u b ilan y u zm a-y u z qilishganiga sevingandi.  Rais 
pul olganini aytadi, bu  ishning x ato  b o ‘lganini  ularga tu sh u n tirad i, 
d eg a n   u m id   y u rag in in g   b ir  c h e k k a sid a   yilt  e tg a n d i.  R aisning 
jav o b id an  h a n g -m a n g  b o 'lib  qoladi.  S apchib o ‘rn id a n  tu rib  ketadi.
—  A xir,  kuyovim ga u c h a stk a  o lib  b e ra m a n ,  p u lim   x o tin im d a  
edi...  in d in g a qaytarib b eram an ...
T erg o v ch i  u n in g  g ap in i b o ‘ladi:
—  0 ‘tiring!  R uxsatim siz  g ap irish n i  m a n   q ila m a n .  X o ‘sh ,  — 
deydi  u  raisga,  —  d e m a k ,  pul  o lg an in g izn i  in k o r  qilasiz?
—  O lg a n   b o ‘lsa m ,  tilx a tim n i  k o ‘rsatsin !  S h u n c h a   p u ln i 
tilx atsiz,  hujjatsiz,  gu v o h siz  b erib   boM adim i?  A xir,  u   yosh  bola 
em as-ku.
—  T ilxat  o lg an m isiz?  —  deydi  terg o v ch i  to g ‘aga.
— Y o‘q.
— N ega?
—  Bu o d am g a ishonardim .
—  T u s h u n a r li.  —  T e rg o v c h i  b o s h in i  s a r a k - s a r a k   q ilib , 
n im a la rn id ir  yo za  b o sh lay d i.  K eyin:  —  Im z o   ch e k in g ,  —  deb 
to g 'a g a  b ir varaq q o g ‘o z uzatadi.
T o g ‘a g aran g  edi.  K o‘zlari  tin ib ,  q o ‘li q altirab ,  tergov q o g ‘ozi 
tagiga  im zo chekadi.
— T am o m !  R eviziya b o sh q a   k a m o m a d   to p o lm a g a n .  B oshqa 
h u jja tla r  t o ‘g ‘ri  ra sm iy la sh tirilg a n .  R eviziya  m a te ria lla ri  b ilan 
sizn i  ta n is h tirg a n m a n .  B o sh q a  sav o lim   y o ‘q.  Ish n i  e n d i  sudga 
o sh ira m a n .  A g ar te rg o v n in g  b o rish id a n   n o ro z i  b o ‘lsangiz,  m an a 
q o g ‘o z ,  bo sh   terg o v c h ig a   a rz   q ilish in g iz   m u m k in .  R ais,  sizga 
ru x sa t,  su d d a   h a m   b ir-ik k i  m a rta   b e z o v ta   q ilish ad i.  C h a q iru v  
q o g ‘o z i o lish in g iz  b ilan   a lb a tta   k elish in g iz  kerak.
39

R ais,  a lb a tta ,  a lb a tta ,  d e b   ch iq ib   ketadi.
Yigirma k u ndan keyin sud b o ‘Iadi. T og‘ani  kam om adchi sifatida 
o ‘n  ikki  yilga  h u k m   qilish ad i.  M o l-m u lk i  m u so d ara  q ilin ad ig an  
b o ia d i.
S hu  b ila n   u m rin i  tin c h g in a ,  b ir  m a ro m d a   o ‘tk a z a y o tg a n  
o d a m n in g  h a y o tid a   keskin  b u rilish  b o ia d i.
Bu o ra d a  uyidagi  narsalari  m u so d ara qilinadi.  H ovlisi sotiladi. 
X o tin i  b itta  tu g u n c h a   b ilan   u y d an   ch iq ib   k e tad i.  S h u   k e tg an ch a 
q a y o q q a  k etg an in i  su rish tirad ig an   o d a m   b o lm a y d i.  0 ‘n  ikki  yil 
o l i b   ketib,  N u rm a t  to g ‘a  o z ib - to ‘zib,  b u k c h a y ib   q ay tib   keladi. 
U ni  ilgari  k o ‘rg an lar e n d i tan iy o lm ay d i.  Q arig an , soqollari  o q arib  
k etgan...
—  G ap la sh sa n g ,  gaplari  h a m   a n c h a g in a   u z u q -y u lu q ,  —  dedi 
M irvali.  —  B a’zan g ap id an  ad ash ib  ketib,  so ‘ragan  narsang qolib, 
boshqa narsani aytadi.  Savob b o la r - k u ,  h am  to g ‘  havosida s o g lig l 
tik la n a r,  d eb   shu  y o q q a  o lib   k eld im .  S h iy p o n n i  su p u rib -sid irib  
yuradi.  O rqa tarafga p ich a q o v u n  ek kan,  selitrasiz. T u z o q  q o ‘yadi, 
b e d a n a   ilinib tu ra d i.  B a’z i- b a ’z id a  o ‘zi  b ilan   o ‘zi  s o ‘zlash ad ig an  
o d a ti  b o r.  Q u lo q   s o ls a n g ,  b ir o n   m a ’n o   c h iq m a y d i.  N im a  
d ey ay o tg an in i  o ‘zi  bilsa  kerak.  B ir  kuni  to g ‘d a n  ju d a   c h a rc h a b  
k e ld im u ,  m a n a   sh u   sh iy p o n   ayvonidagi  rask lad u sh k ag a  y o tib  
m ag n ito fo n   q o ‘ydim .  « C h o rg o h »   ni  m iriq ib   esh ita  b o sh lad im . 
N u rm a t  to g ‘a  sh iy p o n   zin asig a  o l i r i b ,   q im irla m a y ,  ash u la n i 
oxirigacha eshitdi. C h o ‘qqilam i o ‘ragan bulutlaiga, pastlikda echkilar 
podasi k o la ig a n  to ‘zonga tikilgancha yum -yum  yosh to ‘kardi. Ashula 
tin g an d an  keyin o ‘m id a n  tu rd i-d a , yosh t o l a  k o ‘zlari bilan  m enga 
qarab:
—  B olam ,  m en   b o rim d a   b u   ash u la n i  q o ‘y m an g ,  —  dedi.
U   s h u n d a y   d e d i-y u ,  sh iy p o n   o rq asig a  o ‘tib  ketdi.  O rq asid an  
m en   h a m   sh iy p o n   p an asig a  o l d i m .   T o g ‘a  xarsang  to sh   u stid a 
m u sh td ek  b o l i b  o l i r a r ,   q im irla m a s edi. T o g ‘a n in g  d a rd i  bedavo. 
Ic h in i  kuydirgan  c h o ‘g ‘  o ‘tsiz  tu ta b ,  b u tu n   vujudini  jiz g ‘an a k  
qilayotgandek edi...
T olibjon bu gaplarni jim g in a eshitarkan, ertalabdan beri  k o ‘ziga 
telba b o lib  k o ‘ringan to g ‘a en d i adolatsizlik, shafqatsizlik qurboni, 
iflos,  jirk a n c h   q o l l a r   g ljim la b   ta sh la g a n   a y a n c h li  b ir  kim sa 
sifatida  n am oyon b o ld i.
T o lib jo n   h a y o tn in g   ayovsiz  zarb alarig a  d u c h   k elgan,  o m a d - 
siz hayoti kalovlatib qo'ygan, bezovta asm ing shiddatkor, sershovqin
4 0

b o ‘ro n larid an  q o c h ib , tin c h g in a  b ir kunji  kovak izlagan  o d am  edi. 
E n d i to g ‘a n in g  k ech m ish in i eshitib,  d u n y o d a u n d a n   h a m  chorasiz 
o d a m la r old id a o ‘z chorasizligi  h ech  g ap  b o ‘lm ay  q o lg a n in i bildi.
R atsiyada,  o ‘rto q   Rixsiyev,  d eg an   o v o z  t o ‘xtovsiz  esh itila 
boshladi.  M irvali tru b k an i q u lo g ‘iga q o ‘yib qichqirdi:
—  E sh itam an , esh itam an .  G apiraver.  N im a gap?
—  E sh ity ap sizm i,  o ‘rto q   Rixsiyev.  E rtag a  p io n e r  lageridan 
b irin c h i s m e n a  q ay tad i.  Z av g ar av to b u s b e rm a y a p ti.  R asulbeksiz 
b e ro lm a y m a n ,  d e y d i.  R asu lb ek   m e h m o n   k u tg an i  S h a h risa b z  
aeroportiga chiqib ketgan. N im a  qilay?
— G a ra jn i  m en g a u la b  ber.  0 ‘zim  g ap lash am an ...
R a tsiy a   a n c h a   p a y tg a c h a   q itirla b ,  g u v illa b   tu r d i.  K ey in  
x o tin c h a lish   o v o z  keldi:
—  G a ra j  ju ju rn ig i  e sh itad i...
V
N u rm at tog‘a kolxozda kassirlik paytida ko‘p ziyofatlam i ko‘rgan, 
n o z-n e’m atlaiga to ‘la dasturxon bezab, qan cha-qancha m ehm onlam i 
k u tgan.  A m m o   R asu lb ek d aq a  d astu rx o n   b ezay d ig an   m e z b o n n i 
k o ‘rm ag an  edi.
K ak lik lar  h o z ir c h o ‘qqiga  c h iq ib   k e tg a n ,  n a   tu z o q q a   ilin ad i, 
n a  o ‘q  b ilan  u rib  b o ‘ladi.  X o n ad o n lard ag i  o ‘rgangan  kaklik lard an  
b esh -o ltitasin i sotib olib d o ‘lm a qildi. T o g ‘  rayhoniyu jam b illarin i 
q iy m ag a  q o rib ,  k ak lik n in g  q o rn ig a  jo y la b ,  i p   b ila n   tik ib  ch iq d i. 
Ikki  kun  ichida tu zo q q a  ilingan bedanalarni  N u rm a t to g ‘aga patini 
y u ld irib ,  z iralab   q o z o n g a   b o stirib   q o ‘ydi.  E rin m a y   p o ‘std u m b a  
q irtish la d i.  Y arim   p a q ir o lc h a n in g  d a n a g in i  ajra tib ,  x o lo d iln ik k a