Qayta ishlangan nashri t o s h k e n t

XXV
T o q q a elab o ‘tgan q o r kungay tarafda tushga qolm ay erib ketdi. 
F aq at terskay taraflardagi o ‘ngirlarda u n c h a -m u n c h a  q o r to ‘planib 
tu rip ti.
D o v o n d a  q atn o v  t o ‘xtam ag an .  K o‘p ro q  o g ‘ir yuk  m ash in alari 
qatnayapti. Y urak yutgan shofyorlargina o n d a-so n d a yengil  m ashina 
m in ib  o ‘tad ilar.
Y ozi  b ilan  gavjum   boMgan  av to b u s b ek atlari  huvillab  qolgan. 
Endi b u jo y la rd a  m eva-cheva,  ravochu  kiyikoMlar sotadigan bolalar 
k o ‘rinm aydi.  H a r zam o n d a sovuqda dirgizlab, to ‘rt-b esh ta kaklikni 
q afasda  u sh lab  tu rg an   b o la la r k o ‘rin ib  q o la d i,  xolos.
G e o lo g la r   q is h lik   « k a n ik u l» g a   k e tis h g a n ,  p r a k tik a d a g i 
s tu d e n tla r  h a m   y o ‘q.  X ullas,  to g 1 jim jit.
Q o r bosg an   tep alik lard ag i  kakliklar  d o n   izlab  yonbagM rlarga 
tu sh ib   kelyapti.  Y etim q ish lo q   b o lalari  m a k ta b d a n   q ay tish d a   bir- 
ik k itad an   kaklik tu tib   keladilar.
A zizbek to v u q x o n an i ataylab  kaklik b o q ad ig an  joyga  ay lan tir- 
gan.  U n d a hozim ing o ‘zidayoq qirq-elliktacha kaklik bor.  U  haftada 
b ir m a rta  Q o p lo n b o p  bozoriga kaklik olib b o rib ,  sotib keladi.  H a r 
qalay,  k a m p ir  en asi  b ilan   r o ‘zg‘o m i  e p la b   tu rip ti.  0 ‘q ish d a n  
kelishi b ilan  m iltiq  koM arganicha to q q a  q a rab  ketadi.  T o  qorongM 
tu sh g u n ch a besh -o ltita kaklik urib keladi. T irik tutganlarini alohida 
xaltada avaylab koMarib keladi.  O tib olganlari  ro ‘zg‘orga, birlashm a
2 6 3

tara fd a n   k eladigan  kaklikxo‘rlarga so tish g a yaraydi. T irik  tu tg a n ­
larini tovuqxonaga qam aydi.
Q ish  p a y tlari  t o g i i   yig itlar  «jum alik»  o 'y n a y d ila r.  0 ‘n - o ‘n 
besh j o ‘ra haftada o ‘z uyida ziyofat beradi.  U la r alb atta A zizbekdan 
kaklik sotib olishadi. T o g 1 liklar qish pallasida m eh m o n  chaqirganda 
d a s tu rx o n d a   kaklik  g o 's h ti  boM m asa,  m e z b o n n i  q u ru m so q lik d a  
ayblab ketadilar.
A z iz b e k n in g   b ir  e m a s ,  u c h ta   ov  m i l t i g i   b o r   e d i,  b itta s in i 
d a d a s i  to q q a   o lib   k e tg a n .  Bu  m iltiq la rn i  o ta s i  R a v sh a n b e k  
so v x o z d a n   m u k o fo tg a   o lg a n d i.  Y axshi  c h o 'p o n la r n i  k o ‘p in c h a  
m iltiq bilan m ukofotlashardi.  M iltiq c h o 'p o n g a  z a ru rq u ro l. T o g 'd a 
n im a   k o ‘p ,  b o ‘ri  k o 6p.  M iltiq siz  c h o ‘p o n   q o ‘y n i  b o ‘riga o ld irib  
q o ‘yadi.
A zizb ek   m u s h td e k   b o sh i  b ila n   r o ‘zg‘o r   te b ra ta rd i,  b o lalig i- 
d a y o q   b ird a n   k a tta   b o 'lib   q o lg a n la rd a n   e d i.  K uz  k irish i  b ila n  
qishlik o z iq -o v q a tn i g 'a m la s h ,  o 't i n - k o 'm i r  to p ib  k elish ,  u y n in g  
n u ra g a n  d e v o rla rin i  su v ab ,  to m  sh ife rla rin i  s h a m o l u c h irm a s in , 
d e b   to s h   b o s tir is h   i s h l a r i n i n g   b a r i n i   o 'z i   q ila r d i.  U n in g  
q a ra s h a d ig a n ,  y o rd a m   q o 'lin i  c h o 'z a d ig a n   u  ru g ‘lari  y o ‘q   edi. 
O 'z in g   u c h u n   o ‘l  y e tim ,  d e g a n  g a p   a y n a n   sh u  A zizb ek k a to 'g 'r i 
kelardi.
Bu  yil  kak lik   se ro b   b o 'lis h in i  kim   b ilib d i,  deysiz.  A zizbek 
en alab  tong saharda turadi.  M ahalla bolalari hali uyqudan tu rm ag an  
p a y tla rd a  y elk asid a  m iltiq ,  q o ‘ltig ‘id a  q o p  b ila n   izgN rinda  q o rli 
c h o ‘q q ila r   to m o n   o ‘rla b   k e ta d i.  Bu  m a h a l  so v u q   a v jid a . 
D a ra x tla m in g   y a la n g 'o c h   n o v d a la ri  b u ld u m q d a n   o p p o q   b o ‘lib 
k e ta d i,  to v a  to s h la r b eti  u p a   se p ilg a n d e k  q iro v  b ila n   q o p la n a d i. 
O y o q   o stid ag i  q o rla r  x u d d i  a m irk o n   k av ish id ek   g 'a rc h illa y d i. 
D a ra x t  sh o x larig a  o silib   q o lg a n   su m a la k la rg a   te g sa n g  ja ra n g la b  
k e ta d i.  Bu  p a y tla rd a   to g 1  o 'n g ir la r i,  ja rlik la ri  sh u   q a d a r  jim jit 
boMadiki,  y o n g 'o q  c h a q sa n g  o ‘n g im in g  narigi to m o n id a  aks sado 
beradi.
A zizbek to n g  yorishishi  b ilan   to g 1  te p a sid a n   reaktiv sam o ly o t 
u c h ib   o 'tis h in i  b ila d i.  U n in g   q u lo q n i  k a r  q ilu v c h i  o v o z i  to g 1 
jo n iv o r la r in i  c h o 'c h i t i b   u y g ‘o ta d i.  A n a   s h u n d a n   k e y in   b u  
to m o n la rd a   h a y o t u y g 'o n a d i.  X o n a d o n la rd a  sig ir-b u z o q la m in g  
m a ’ra g a n i,  o 't i n   y o rg a n ,  suv g a  c h iq q a n   o d a m la rn in g   h o v u z  
b e tid a g i  m u z n i  y o r a y o tg a n i,  to v u g 'i n i   tu lk i  o lib   q o c h g a n
2 6 4

k ish ila rn in g  s o ‘k in ish   to v u sh la ri  c sh itilad i.  Q u y o n la r u y a larid an  
c h iq ib   q o c h a d ila r.  T u n i  b ila n   iz g ‘ib  o v i  y u ris h m a g a n   tu lk ila r 
y an a tash q arig a c h iq ad ilar.  M u zd a  u ch o lm ay   karax t b o ‘lib q o rd a  
s u d ra la d ig a n   k a k lik la rn i  u y a la rig a   ta s h ib   k ira d ila r.
Ertangi  izg‘irin d a q o rb c ti qotadi.  O yoq izi tushm aydi. A zizbek 
te p a lik n i  o s h ib   o ‘ta y o tg a n d a   o ld id a n   tu lk i  c h iq ib   q o ld i.  U 
t ip ir c h ila b   tu rg a n   k a k lik n i  tis h la b   o lg a n . A z iz b e k n i  k o ‘rishi 
b ila n   y o n   to m o n d a g i  g ‘o rg a   k irib   k e td i.  D e m a k ,  sh u   y a q in  
o rad a  kaklik b o r,  d eb  o ‘yladi A zizbek.  T o sh  o rqasiga o ‘tib,  pastga 
q a ra d i.  T o ‘r t-b e s h   k a k lik   q o r   u s tid a   tip ir c h ila r d i. A zizb ek  
y a q in ig a   b o rs a   h a m   u la r  q o c h m a d i. Q ip - q iz il  k o ‘z la rin i  ja v - 
d ira tib   u n g a  q a ra b   tu rish a rd i.  Bu  k a k lik la r q o r  so v u g ‘id a  q a n o ti 
karax t  b o 'lg a n id a n   u c h o lm a y   k o ‘ksi  b ila n  su rilib   h o ld a n   to y g an  
e d i.  A z iz b e k   b itta s in i  o lm o q c h i  boM gan  e d i,  oyogM  m u z la b  
q o rg a   y o p is h ib   q o p ti.  U  y o n id a n   p ich o g M n i  o lib ,  o y o q q a  
y o p ish g a n   m u z n i  c h a tn a tib   k o ‘c h ird i.  OyogM da  d a n a k d e k   m u z  
osilib tu rg a n   kaklikni q o p g a solib,  b o sh q alarin i  h a m  an a  sh u n d ay  
q ilib   m u z d a n   a jra td i.  B e sh ta   k ak lik   q o p   ic h id a   b irin in g   ta fti 
b irig a u rib ,  tip ir c h ila y   b o sh la d i.
A zizbek yan a pastlikka ena boshladi.  O d am  b o ‘yi tosh panasida 
o ‘n chogMik kaklik bir-biriga qapishib qim irlam ay turishardi.  Faqat 
ularning boshlarigina qim irladi.  O dam  sharpasini sezgan jo n iv o rlar 
b ezo v talan ib  yonginalaridagi teshikka  k irm o q ch i boMishar, a m m o  
b ir-b irig a xalaqit  berib kirisholm asdi. A zizbek b itta -b itta la b  ularni 
terib qopiga soldi.
K echa  kech q u ru n  T u rsu n b o y  to g ba yakshanba kuniga  m eh m o n  
ch a q irg a n in i  ay tib ,  sh a n b a g a   y ig irm ata  kaklik  to p ib   q o ‘y,  deb 
ta y in la b   ketgan  edi.  M a n a ,  ovi  b a ro rid a n   kelib,  T u rsu n b o y  to g ‘a 
ay tg an   kakliklar o so n lik c h a  to p ild i.
Q a y d a d ir  b o ‘ri  ulidi.  U n in g   y o q im siz,  etn i  jim irla ta d ig a n  
x u n u k   to v u sh id a n   A zizbek  sesk an ib   ketdi.  H a r eh tim o lg a   qarshi 
miltigMni  o ‘qlab   q o ‘ydi.
U  en d i  o rqasiga  q a y tm o q c h i  boMib  tu rg a n d a   to sh   o rq asid an  
bir gala kaklik ko‘tarildi. Azizbek m iltiqni shaylab tepasidan o ‘tishini 
k u ta  boshladi.  K ak lik lar y aq in   kelib q oldi.  A zizbek  moMjalga olib 
tu rib ,  k e tm a -k e t  ikkala tep k in i bosdi.  TogMar q ald irab   ketdi.  Q o r 
ustiga t o ‘rtta kaklik ta p -ta p  qilib tushdi.
265

A zizb ek   u la rn i  te rib   o la rk a n ,  en d i  b as,  m oM jaldan  o sh ib  
k e td i,  b ir o v c h i  t o ‘rtta   kak lik   o tish i  m u m k in ,  d e g a n   q o id a   b o r, 
qoMga  tu s h s a m ,  m iltig ‘im n i  o lib   q o ‘y ish a d i,  d e d i- d a ,  o rq ag a 
qaytdi.
K atta e n a  p ech k ag a o ‘t  q alab ,  c h o y  d a m la b ,  nevarasini  k u tib  
o ‘tirard i. A zizbek  q o s h -k ip rik la ri b u ld u m q d a n   o q arib  kirib  keldi. 
U  q o p d ag i  kak lik larn in g  tirig in i to v u q x o n ag a q a m a b ,  o ‘q  y eg an - 
larini  q o p q o q li  paqirga  solib  supaga  o lib ch iq ib   q o ‘ydi.  S o v u q d a 
ay n im ay   tu ra d i,  d e b   ata y in   sh u n d a y   qildi.
K am p ir boya A zizbek chiqib ketganda ech k in i sog‘ib, c h o ‘yan 
pechkaga  q o zo n  osib sut pishirib q o ‘ygan edi.  B ir kosa q ay n o q  sut 
bilan  n o n n i  nevarasining old ig a q o ‘ydi.
—  N o n   t o ‘g ‘rab  yeb  o l,  b o la m .  Senga  h a m   q iy in   b o ‘lib  k e t- 
d i-da!  M en g a  q a ra ,  en d i  to n g   sah arlab   ovga  ch iq ish n i  b as  qil. 
Bir  am a lla b   k u n im iz   o ‘tib   q o lar.  A yozda  o ‘p k an g n i  sh a m o l- 
latib ,  d a rd isa r  boMib  y u rm a ,  ta g 4in.  O v  q ilsan g ,  k u n d u zi  to q q a 
chiq.
A zizbek  in d a m a d i.  Ic h id a ,  e ,  e n a -y a ,  ayozli  sa h a rd a   karaxt 
kakliklarni  tu tis h   o so n   b o 4la d i-d a ,  d e b   q o ‘ydi.
D a rh a q iq a t,  k u n d u zi  b ad a n ig a   issiq 
0
‘tg a n   kaklik  se rh a ra k a t 
b o 4ladi.  O vchiga ch a p  beradi.
Q is h lo q   m a k ta b in in g   fa q a t  b o s h la n g 'ic h   s in fla rid a   d a rs  
b o 4layotgan edi. Yuqori sinfbolalarini  Mirvali sentabr o 4rtalaridayoq 
ad irg a  paxta  terim ig a  h ay d ab   o lib  k etg an d i.  A zizbekni  en asig a 
q aray d ig an   h e c h   kim i  y o 4q ,  d e b   pax tag a  o lib   k etish m ag an d i. 
Q ish lo q d a A zizbekning o ‘z ten g ilarid an   h ech   kim  y o 4q.
—  Enajon,  — dedi Azizbek.  — Tirik kakliklarni yuztaga yetkazib 
olay,  keyin ovga ch iq m ay m an .  M an a shu yuzta kaklik bilan qishni 
c h iq a z ib   olam iz.  B oqib,  yaxshi lab  sem irtirib   o lsam ,  bittasi  o ‘n 
so ‘m d an   ketadi.  Pul iga sigir olib b eram an .
—  Y o ‘q ,  y o ‘q,  b o lam .  Sigirni  e p lo lm a y m a n .  S igirning  o ‘ziga 
yarasha tashvishi b o ‘ladi.  Q u m q  xashak bilan  m ol boqib boMmaydi. 
Y em   k erak,  k u n jara kerak.  Q ay d an  o lam iz?  Q ish ch illasid a tagini 
kim   to zalay d i,  k ech alari  kim   u n d a n   x a b ar  o lad i.  S h u   b itta g in a  
echki  ikkovim izga yetib tu rib d i-k u .
A zizbek o ‘zinikini  m a ’qullardi:
—  BoMmasa,  rangli  te le v iz o r  o lam iz.
266

K a m p ir,  o ‘zin g   b ila sa n ,  b o la m ,  d eb   q o ‘y a  qoldi.
— Y u zta kaklik b o q a m a n  d ey san ,  d o n n i q a y d an  olasan?
—  D o lim b o y  b o b o m d a n  esh ag in i s o 'ra b  olib,  Q o p lo n b o p d a n  
d o n  olib  kelam an.
K a m p ir sh u   to p d a   m in g  xil  xayollarga  b o rib -k e lib  o ltirard i.
«Shu b o lag in an in g  o ta -o n a si  oM m aganda q a n d o q  yigit b o ‘lar- 
di-ya!  O yogM dan  o ‘t  c h a q n a y d ig a n ,  e p li-sh u d li  yigit  b o la r d i. 
D adasi alb atta o ‘qitardi.  Bu  miyasi b u tu n  bola, b ilm ad im ,  q an d o q  
b o ‘lib  k etard i.  B e ch o ra,  b itta   n o g iro n  buvisini  tash lab   k eto lm ay , 
o ‘zini o 4tg a -c h o ‘qqa urib, tirikchilik payiga tushib ketgan.  E, taqdir. 
M u n c h a  h a m  q ah ri q attiq  b o ‘lm asang-a!»
A zizb ek   e n d i  o ‘n  t o lrt  yo sh g a  kirdi.  A m m o   g a p - s o ‘zlari, 
h a ra k a tla ri  k a tta  o d a m la rn ik ig a   o ‘x sh ay d i.  U   o ‘y in -k u lg in i  b il­
m a sd i,  b o la la rd e k   yaxshi  k iy in ish ,  e rk a lik   q ilish n i  o ‘y lam asd i. 
K im ga  h a m   e rk a la n a rd i?   S in fd o sh la ri  a lla q a c h o n   jin si  kiyib, 
so a t  ta q ib   y u ris h ip ti.  H a tto   b itta s i  q o p la m a   tilla   tis h   h a m  
q o ‘y d irg a n .  H a m m a s in in g   u y id a   m a g n ito fo n i  b o r.  A lla q a c h o n  
rangli  te le v iz o r o lish g a n .  U la rn in g  d a d a la ri  n im a   d e y ish sa ,  o lib 
berishadi.  B unga  kim  olib berardi? A zizbek faqat en asin i o ‘ylardi. 
Q arib  qoldi.  O c h in - to ‘q in  q o lm a sa ,  k o ‘ylagiga y am o q  tu sh m a sa , 
m ahalla  m a ’rakalariga ch iq q an d a b ir chek k ad a q im tinib o ‘tirm asa, 
d ey d i.  U  o ‘z in i  o ‘y la m a y d i.  S hu  b irg in a   s u y a n c h ig ‘im ,  e n a m  
z o riq m a s a ,  d ey d i.  B olaligi  a n a   s h u n d a y   tirik c h ilik   ta sh v ish lari 
b ila n   o ‘tib   ketd i.
K a m p ir  erta sig a   s a h a rd a   n e v a ra sin in g   yoMini  t o ‘sib  ovga 
ch iq azm ad i.
— Q o'y, bolam .  Borma.  Sovuq zaptiga olgan.  Biron joyda muzlab 
qolib  ketm a.  O d a m x o ‘r  m u sh u k lar yeb k etm asin.  K u n  yoyilganda 
borasan.
A zizbek sh u n c h a  yalinsa ham  k am p ir k o ‘nm adi. A zizbek noiloj 
e n a sin in g   ra ’yini  q a y ta ro lm a y ,  q a y ta d a n   y e c h in ib   o ‘rn ig a  y otdi. 
Bari  b ir  k o ‘zin i  uyqu  o lo lm a d i.  D a d a sin i,  o n a sin i,  M irvalini 
o ‘ylab  y otdi.
K o ‘zi  ilin g an   e k a n ,  tu sh ig a M irvali  kiri p ti.S e n i  o ‘zim   o ‘g ‘il 
q ilam an ,  deyatgan em ish. Y ana u   Erali ch av an d o zn in g  otini senga 
sovg‘a q ila m a n ,  d eb  p esh o n a sid a n   silam o q ch i b o ‘lib tu rg an m ish . 
Azizbek uyg‘onib ketib, an ch a paytgacha to ‘shakda Ьифау1Ь o ‘tirdi. 
N o x u sh   o ‘tirib  n o n u s h ta  qildi.
2 6 7

U  d u k a tlik   M o rd u x ay  d eg an   tish  d o k to rig a o ‘n ta   kaklik v a ’da 
qilib  q o ‘ygan  edi.  Tirigi  b o ‘lishi  sh art  em as,  sem iz  b o ‘lsa  bas, 
bittasiga o ‘n  s o ‘m d an   b e ra m a n ,  d eb  aytgandi.
A zizbek  p aq irg a  solib  q o 'y g a n   k ak lik lard an   o ‘n tasin i  ta n la b  
o ld i-d a ,  xaltaga jo y lad i.  S hu  payt  esh ik   o c h ilib ,  en a sin in g   boshi 
k o ‘rindi.
—  H oy  b o la,  c h o y   b ilan   g u g u rt  olish  esin g d an   ch iq m a sin .
K a m p ir  s h u n d a y   d e d i-y u ,  y a n a   esh ik n i  berkitdi.
A zizbek yelkasida  m iltiq, q o ‘ltig 'id a  kaklik solingan xalta bilan 
yo‘lga tushdi.
O ftob  c h a ra q la g an .  Q uyosh  n u rid a   c h a q n a g a n   q o r  k o ‘zni 
o la m a n ,  deydi.
A zizbek so ‘q m o q d a n  ja d a l  bo rard i.  U  y o ‘l-y o 4 a k a y  u ch rag an  
kakliklarga qaram adi  ham .  H atto badaniga oftob o ‘tib, qorda sudralib 
kelayotgan  kakliklarga parvo q ilm ay  y o n id a n  o ‘tib ketaverdi.
K ungay ta ra fd a  q o r y o bq.  A llaq ach o n   erib  ketgan.  Ilib qolgan 
toshlar orasidan chiqqan yum ronqoziqlar orqa oyoqlarida soqchidek 
tik q o tib  tu rard ilar.
A zizbek asfalt  y o ‘l  yoqasiga  kelib,  k a tta k o n   to sh g a  o ‘tird i.  U 
p a st-b a la n d   yoN lardan  y u rib   c h a rc h a g a n   edi.  P a std a   m a sh in a la r 
b ir - b ir in i  q u v ib   o ‘ty a p ti.  Y u q o rid a n   E rali  c h a v a n d o z   Q o ra  
B axm alni  jilo v id a n   y e ta k la b ,  o ‘zi  otg a  o ‘x sh a b   k ish n a b   o ‘tib 
ketdi.  N ariro q  borib jilovni  q o ‘yib y u b o rd i-d a ,  o ‘zi t o ‘nini  yechib, 
eg arg a  ta sh la d i.  U n in g  y a k ta k la ri  y irtilib ,  e ta k la ri  osilib  q o lg an . 
Y a la n g ‘o c h   y elk alari  s h u n d o q   k o ‘rin ib   tu ra rd i.  U  b ir  o y o g ‘ida 
tu rib ,  o ‘ng  to m o n g a   ikki  a y la n d i.  K eyin  c h a p   o y o g ‘id a   tu rib , 
yana o ‘ng to m o n g a aylan m o q ch i boMdi.  E plolm adi,  m uvozanatini 
y o 'q o tib ,  y o n b o sh ig a  yiqildi.
S h u n d an  keyin yerga o ‘tirib olib,  o ‘k irib -o ‘kirib yig‘ladi.  Keyin 
oftobga  k o ’zini  p irp ira tm a y  tik  q a ra b  tu rib ,  qarsillab  kuldi.
A zizbek  u n in g   bu  h o la tin i  h a y ro n   b o ‘lib  k u zatib   tu ra rd i.  U 
E ra li  c h a v a n d o z   j i n n i   b o ‘p   q o p t i ,  d e b   e s h itg a n   e d i - k u , 
ish o n m a g a n d i. M a n a ,  k o ‘rib  tu rip ti.  M irvali  o tin i  z o ‘rlab  olib, 
o ‘zin i  ikki  k u n   yertoM aga  q a m a b   q o ‘y g a n d a n   keyin jin n i  boMib 
q o lg an in i  u  b ilm asdi.
Shu to p d a kuz oftobi to sh lam i ojizgina ilitib turgan yonbagMrda 
M irvalidan ja b r k o ‘rgan  ikki  kishi o ‘tirard i.  U lard an  biri  u m rin in g
2 6 8

s o ‘nggi  d a m la rin i  k e c h ira r,  ik k in ch isi  e n d ig in a   o la m n i  ta n ib  
kelayotgan edi.
A z iz b e k   b i r o z   d a m   o l g a n d a n   k e y in   o ‘ r n i d a n   t u r i b ,  
yonbagMrdagi so‘q m o q d an  ketdi.  S o lq m o q  ja r  yoqasiga kelib uzildi. 
U  y o g ‘iga  y o ‘l  y o ‘q.  A zizbek  yovvoyi  p istan in g   b u ralib   ketg an  
yalang‘o ch   ildiziga osilib pastga tu sh m o q ch i b o ‘ldi.  Ildiz om o n atg a 
o ‘xshab  tu y u ld im i,  o rqasiga  q ay td i.  X u d d i  o ‘z ig a -o ‘zi  to rm o z  
berayotgandek, qalqib-qalqib pastga tushayotganda, o ‘ng tom ondan 
k elay o tg an   ayol  kishiga  k o ‘zi  tu sh d i.  U n in g   o ‘tib   ketish in i  kutib 
tu rd i.  A yol  q o ra   b axm al  kam zul  kiyib,  b oshiga  tivit  r o ‘m ol  o ‘rab 
o lgan.  OyogNdagi  jig a r  rang  etig in in g   n ay zad ek   u ch li  p o sh n asi 
toshlarga tegib taq -taq  ovoz chiqazib kelardi. Azizbek uni tanidi.  Bu 
R azzo q   b u q a c h in in g   kelini  M a sto n a   yanga  edi.  Eri  shu  b a h o rd a  
arm iyaga k etgan,  o ‘zi  sovxoz buxgalteriyasida hisobchilik qilardi. 
Kelin b o ‘lib tushganiga ikki yil b o ‘lay deyapti,  hali bola k o ‘rm agan. 
Y etim qishloqliklar tu g ‘m aydigan  kelinni  uzoq ushlab turishm asdi. 
D arro v  ja v o b in i  b erish ard i.  R azzo q   b u q a c h i,  p ic h a  sab r qilaylik, 
b unga ham  xudoning atagani bordir, d eb  xotinining gapini qaytarib 
turardi.
M astona yanga ju d a  ko‘hlik edi.  Q addi-qom ati kelishgan,  kiygan 
kiyim i  o ‘ziga  y a ra sh ad ig an   x u sh b ic h im   ed i.  A z iz b ek n in g   u n i 
k o ‘rm aganiga b esh -o lti oy b o iib  qolgan.  Endi  u ju d a  x u nuk b o iib  
ketibdi. Yuzi d o g ‘, q o m i d o ‘ppayib, baxm al paltosining tugm alarini 
to rtib  tu rip ti.
M astona yanga shundoqqina Azizbek turgan joydan uch m etrcha 
n arid an  o l i b  ketdi.  U  qisqa-qisqa  nafas olar, bir-ikki q ad am  bosib 
t o ‘x tar,  y an a  nafasini  rostlardi.
N im a   b alo ,  kasalm i,  d eb   o ‘yladi  A zizbek.  M a sto n a   yanga 
bexosdan g an d irak lad i. T oshga suyanib,  b ir d a m  tu rd i-y u ,  h o ld an  
ketib ,  o l i r i b   q oldi.
Azizbek yoniga bordi.
— Y anga, sizga n im a b o id i?
M a sto n a  yanga  uni  k o ‘rib, voy, sen i  m enga x u d o  yetkazdi, b ir 
b a lo  b o i i b  q o la m a n m i,  d e b  q o ‘rq ib  tu rg a n d im .  P astga o lib  tu sh , 
b iro n   m a sh in a n i  t o ‘x ta tib ,  d o ‘xtirga  o lib   b o r,  d eb   yolbordi.
A zizbek yelkasidagi  m iltiq n i to sh   orqasiga tash lab ,  u n i suyab, 
pastga olib tu sh a boshladi.  M astona tin m a y  ingrar,  lablarini qim tib, 
tish la rin i g lc h ir la ta r d i.
2 6 9

U la r asfalt yoMga tu sh ish d i.  A zizbek u n i  y o ‘l ch etid ag i toshga 
o ‘tqazib,  o 'tk in c h i  m ashinalarga q o ‘l  k o ‘tara boshladi. Aksiga olib 
m a sh in a la r  u n in g   o ld id a n   o lq d ek   u c h ib   o ‘tib   k e tard i.  U la rn in g  
aksari  p axta  y uklangan  p ritsep li  m a sh in a la r edi.  Y engil  m a sh in a  
deyarli o ‘tm asdi.
U z o q d a n   avto b u s  k o ‘rin d i.  A zizbek  n im a   b o ‘lsa  h a m   sh u n i 
t o ‘x ta ta m a n  d e b   ,  y o ‘l o ‘rtasid a tu rib  oldi.
Bu «Xo‘jaqishloq»  m arshrutida qatnaydigan avtobus edi.  S huni 
to ‘xtatolsa ayni m u d d ao  b o ‘lardi. C h u n k i bu avtobus sovxoz idorasi 
oldida to ‘xtab o ‘tadi.  D o ktorxona h am  xuddi o ‘sha yerda.
A zizbek  ikki  q o ‘lini  k o ‘ta rib ,  av to b u s y o ‘lin i t o ‘sib tu rav erd i. 
S h o fy o r  u n i  urib  k e tish id an   q o ‘rqib,  g ‘azab   b ilan   to rm o z   b erdi. 
K eyin  m a sh in a  eshigini  o ch d i.
—  N im a   oNging kelyaptim i?!  E ,  ahm oq!
A zizbek u n in g  so ‘zlariga parvo q ilm ay yolbordi:
— T o g ‘ajo n ,  anavi y an g am n i o la   keting.  T o ‘lg‘oq  tu tib  q oldi. 
D o ‘xtirga o lib  bo rish   kerak.
Shofyor tosh ustida to ‘lg‘an ib  o ‘tirgan  M asto n a yangani k o ‘rdi- 
yu,  sh o sh ib   pastga  tu sh d i.  P a ssajirlam in g   h a m m a si  u n g a  q a rab  
tu rish ard i.
O rq a  esh ik   o c h ilib ,  ikki  x o tin   ch iq d i.  U la r  k elib  M a sto n a  
yan g an i  q o ‘ltig‘id an   o lish d i-d a ,  e h tiy o tla b   av to b u s  to m o n   olib 
ketishdi.  M astona yanga o ‘girilib, A zizbekka qaradi:
— A ziz,  u k ag in am ,  uydagilarga aytib q o ‘y.  X o ‘p m i?
U n i  avtobusga  c h iq a rish d i.  A zizbek  h a y ro n   b o ‘lg a n ic h a   y o ‘l 
o ‘rtasida qoldi.
U  ayasiga,  m enga q a c h o n  u k ach a tu g ‘ib berasiz,  deb so ‘ragan- 
larin i  esladi.  S h u n d a   B o d o m g u l,  y a q in d a ,  y a q in d a   u k a c h a lik  
b o ‘lasan ,  B egim ,  d eg an d i.  S h u n d a n   b iro n   o y la rc h a   vaq t  o ‘tib 
q u lo g ‘iga  b ir  x u n u k   g ap   k ird i-y u ,  ay asin i  y o m o n   k o ‘rib  qoldi. 
M ahalla xotinlari,  «B odom gul  M irvalidan orttirgan bolasini oldirib 
tash lab d i» ,  d e b  g ap   qilishgan  edi.  S h u n d a   A zizb ek n in g   m u rg lak 
qalbi  ezilib k etgandi.
Shu payt Azizbek ayasini, dadasini esladi.  D adasi to g ‘d an  horib- 
charchab kelardi.  U ni erkalatishga h a m  m ajoli b o ‘lm asdi.  Kelganiga 
bir kun ham  o ‘tm ay ko‘chada xotini to bg ‘risida noxush gap qulogMga 
chalin ard iy u  janjal b oshlanardi.  A zizbek b ir chekkaga suqilib,  o ta - 
o n asin in g  jan g in i jav d irab  to m o sh a  qilardi.  S h u n d a n   so ‘ng dadasi
2 7 0

ja h l  b ilan  uydan  ch iq ib   k etard i.  K eyingi  ketish id a ayasiga y o m o n  
g ap   aytgandi:
—  Bu  uy en d i  m en g a  harom !
Bari  b ir  R av sh an b ek   uyga  kelaverdi.  U  h a r   q a n c h a   g ‘azab - 
la n m a s in ,  x o tin in i  yaxshi  k o ‘ra rd i.  U n in g   k o ‘p  g u n o h la rin i 
kechgandi.
M a n a  e n d i A zizbek h a m   o tasiz,  h a m  o n a siz  b o ‘lib qoldi.
U  keyingi  kunlarda togMarda devo n av o r te n tira b  y u rar,  kechga 
y aq in   h o rib -c h a rc h a b ,  so v u q d an   dirgizlab  q ay tib   kelardi.  K atta 
enasi  uning bu xil y urishlaridan xavotir olardi.  B olaning b u  yurishi 
yaxshilikka olib bo rm ay d i.  B iron k o r-h o l boMmasa go ‘rga edi,  deb 
tashvishlanardi.
M ashina signalidan c h o ‘ch ib  ketgan A zizbek o ‘zini y o ‘l chetiga 
oldi.  «N iva» o ‘n besh  m e trla rc h a   nari b o rib  g ‘iyqillab t o ‘xtadi.
U n d a n   M irvali  tu sh d i.
— A blah,  nega paxtaga b o n n a y , bu yoqlarda yuribsan? — dedi 
M irvali  o ‘qrayib.
—  S izning n im a  ishingiz bor!  Siz sovxozdan q o ch ib  ketgansiz-
ku!
M irv a lin in g   k o 'z la r id a n   o ‘t  c h a q n a b   k e td i.  Bu  b o la d a n  
q u tu lish n in g   ayni  p ayti  k elgandi.  M irvali  e tig in in g   q o ‘njid an  
pichogM ni  olib,  u to m o n  b o stirib  kela b o sh lad i.  A zizbek orqasiga 
tisarilib ,  keskin  b u rild i-y u ,  b ir sakrab  xarsang  ustiga  ch iq ib   oldi. 
Y ana  ikkita x a rsan g d an   oshib o ‘tsa,  boya  x ash ak lar orasiga ta s h ­
lab q o ‘ygan  m iltiqqa qoMi yetadi.  O rqasiga o ‘girilib,  M irvaliga q a ­
radi.  U  yeb q o ‘ygudek  boMib tikilib tu rard i.
— Siz y o m o n  odam siz! — deb qichqirdi Azizbek.  — A yam  bilan 
d a d a m  oM gandan  keyin  izingizga tu sh g a n m a n .  N im a la r qilg an in - 
gizn i,  kim larn i  oM dirganingizni  k o ‘rg an m an .
M irvali shah d  bilan tepalikka intildi. A zizbek harsangdan oshib, 
m iltiqni oldi.
— T a sh la ,  ta sh la   m iltiqni!
A zizbek  m iltiq n i ta sh lam ad i.
— T a sh lam ay m an !  S izni  oM diram an. A yam  b ilan  d a d a m n in g  
q a sd in i o la m a n .  B ir o y d a n  beri  o rq a n g iz d a n   p o y lay m an .  A salchi 
v o y en n iy n i  m a sh in a  b ilan   ezib  oM dirganingizni  o ‘z  k o ‘zim   b ilan 
k o ‘rg a n m a n .  R a s u lb e k   a m a k in i  to s h   u y g a  q a m a b   p o rtla tib
271

y u b o rg an in g izn i  h a m   k o ‘rg an m an .  Siz sh u n a q a  y o m o n   o d am siz. 
S izni o ‘ldiram an!
—  T a s h l a ,  t a s h l a   m iltiq n i!   J i n n i   b o ‘l d in g m i?   S e n g a  
«M oskvich» olib beram an.  M azza qilib m inib yuraverasan.  M ashina 
ic h ig a   m a g n ito fo n   o T n a ta m iz ,  x o h la g a n   a s h u la n g n i  q o ‘yib 
esh itav erasan .
—  Ishonm aym an!— dedi Azizbek. — Sizni bitta ham  gapingizga 
ish o n m a y m a n .  Siz  m en i  h a m   o ‘ldirasiz,  b ila m a n ...
N e - n e   k ek k ay g an ,  h e c h   kim g a s o ‘z  b e rm a y d ig a n   o d a m la m i 
b o ‘y s u n d ir g a n ,  in o n - ix tiy o r id a n   c h iq q a n   n e - n e   v a llo m a t-  
la rn i  b ir  is h o ra   b ila n   y o ‘q  q ilib   y u b o rg a n   M irv a li  k e lib -k e lib  
o g ‘zidan  o n a  suti  k e tm ag an   b ir bo la o ld id a  n o c h o r-n o ilo j gangib 
tu ra rd i.  Bu b o la   m iltiq  tep k isin i bossa, ta m o m !  S h o n -sh a v k a tla r, 
d a v ri-d a v ro n la r,  q a n c h a   k u ra s h la rd a   q o ‘lga  k iritg a n   b o y lik la r, 
o ltin la r,  ja v o h ir la r ,  s a n a b   tu g a tib   boM m ay d ig an   p u lla r...b a ri 
q o lib   ketadi!
M irvali oldinga intildi.
—  H oy,  b o la,  esingni  yig‘.  U m rin g n in g  o x irig ach a y etad ig an  
p u ld a n   yuz  o ‘g irm a.  V id e o m a g n ito fo n   o lib   b e ra m a n .  U y in g d a 
x ohlagan  k in o n i  o ‘zing q o ‘yib  k o ‘rav erasan .  M iltiq n i  tashla!  Pul 
kerakm i,  m a n a ,  — u q o ‘yin c h o ‘ntagiga qoM tiq ib ,  b ir p a c h k a  pul 
olib, A zizbek to m o n g a  otdi.
M irv ali  g ‘a z a b d a n   tit r a r ,  a y ta y o tg a n   g a p la ri  b o ‘g ‘z id a n  
allaq an d ay  x u n u k  b ir tov u sh g a  ilashib c h iq ard i.
A zizbek u m rid a b u n c h a lik  k o ‘p  p u ln i  k o ‘rm agandi.  H am m asi 
yuz so ‘m liklar.  U la r h o z ir A zizbekning oyoqlari  tag id a,  butalarga 
ilashib, shabadada u y o qdan bu yoqqa kapalakka o ‘xshab uchyapti.
M irvali  A zizb ek n in g   p u ln i  k o ‘rib  h a y ro n   tu rib   q o lg a n in i, 
a n c h a  b o ‘shashganini  sezdi:
—  U k am ,  sen  h o z ir  uyingga  b o r.  E n a n g d a n   x a b a r  ol.  M en 
o m b o rc h ig a   a y ta m a n ,  uyingga  q o p d a   u n   b ilan  g u ru c h   o lib  b o rib  
beradi.  B undan buyon d o ‘st boMaylik.  E nangga m e n d a n  salom  ayt. 
B ugun-erta o ‘zim  o ‘tib,  duosini olib k elam an...  K eyin garajga bor. 
Shofyorga y o rd am ch i  qilib q o ‘yam an.
—  N im a  qilasiz yolg‘o n  gapirib.  E n d i  siz sovxozga b o ro lm a y - 
siz.  U sh la b   o lib   q a m a s h a d i.  0 ‘rn in g iz g a   Q o d iro v   d ir e k to r  
boM gan...
272

Bu  g a p   u n in g   q o q   m iyasiga  k im d ir  b o lg ‘a  b ilan   u rg an d ck  
tegdi.  K o ‘z  o ldi  q o ro n g ‘ilashib  k e td i.  M u v o z a n a tin i  y o ‘q o tib , 
o y oqda tu ro lm ay  qoldi.
T o q q a   k e lg an ig a  ikki  k u n   h a m  boM gani y o ‘q.  Q ila d ig a n   ish, 
g a p la sh a d ig a n   o d a m   y o ‘q.  C h o ‘p o n la r h a m   u n d a n   o ‘zlarin i  o lib 
q o c h is h a rd i.  J a ’fa r  b ila n ,  N a sim   b ila n   n im a n i  g a p la sh a d i?   Bir 
k u n d a sh u n ch alik  zerikish.  Q ilich in i k o ‘tarib  qish  kelyapti.  U chib 
tu rg a n   q u sh   o s m o n d a   m u z la b   y iq ila d ig a n   p a y t  k e lg a n d a   n im a 
qiladi?
U n in g   b ir  u m id i  q u d asi  T u rsu n b o y e v d a n   ed i.  U n in g   «E ndi 
bas, orqaga qayt», d eyishidan  ilinji b o r edi.  E n d i u  y o ‘q.  Q udasini 
G d ly a n  q a m o q q a  o lib ketgan.
Ja h l  kelsa,  aql  k e tad i, d eydilar.  K eyingi  p ay tlard a  M irvalining 
k o ‘p  m a rta  aqli  ketdi. A yniqsa,  say lo v ch ilam in g  vakillariga qilgan 
aslo  c h id a b   b o ‘lm as g u n o h in i  h e c h   kim   k ech irm ay d i.
M irv alin in g  e rta n g i  k u n i  q o ro n g ‘i  edi.
N o m u s i  b a r b o d   boM gan  q iz la r n in g ,  r o ‘z g ‘o r i  b u z ilg a n  
k elin c h a k la rn in g ,  u la rn in g   o ta -o n a la ri  z o r-z o r  q a q sh a b   qilgan 
d u o y i  b a d la ri,  qargM shlari  u n in g   y o q asid an   tu td i.  E n d i  u  shu 
tog‘lar orasida shoqollardek yashashga m ah k u m .  U  k o ‘nglida,  hech 
boM m aganda  b itta   sov x o zd a  q o ld irish sa   h a m   rozi  e d im ,  q a n d o q  
g u lla tg a n im n i  k o ‘rib  q o ‘y ish ard i,  d e b  o ‘ylardi.
B u n in g   aslo   iloji  y o ‘q   ed i.  U   b irla sh m a n i  «gullatib»  boMgan 
ed i.  B u n d an  b u y o n   u  u m rin i q a m o q d a  oM kazadi  yo shu  togMarda 
q a s h q ir  boMib  yashaydi.
M irvali  c h o ‘n tag in i  kovlay  b o sh lad i.  A zizbek  u n i  y o n id an  
to ‘p p o n ch a olyapti, d eb  o ‘ylab barm oqlarini m iltiq tepkisiga q o ‘yib, 
b o sish g a ta y y o r boMib tu rd i.
M irvali  sh im in in g   c h o ’n ta g id a n   b ir  d a sta   kalit  o lib ,  A ziz­
b e k n in g  oyogM  tag ig a ja ra n g la tib  ta sh la d i:
— Jig u lin in g  kaliti.  G arajg a b o rsan g ,  m a sh in a n i  k o ‘rsatishadi. 
K eyin  h a y d a sh n i  o ‘rg atish ad i.  0 ‘rto q la rin g n i  k o ‘zini  o ‘yn atib  
m in ib   y u rasan .
M irvali sh u n d a y  d ey a tu rib , yan a  ikki  q a d a m  oldinga ch iq d i.
— G a p in g iz  gMrt  yolg‘o n .  G a ra jd a n   sizga  b itta   m ix  h a m   b e- 
rish m ay d i.  M en i  la q illata olm aysiz.
M irv a lin in g   b e tla r i  b u jm a y ib ,  q a ltir a b   k e td i.  Bu  o d a m  
A zizbekning q o n  d u sh m an i.  E ndi u oMim talvasasida uni avrayapti.
18—   S .  A h m a d .   J i m j i t l i k
273

T o g 1- to g 1  v a ’d a la r  b ery ap ti.  Bu  o d a m   u n in g   o n a sin i  oMdirdi, 
d a d a sin i  oMdirdi.  H ali  h a y o tn in g   a c h c h iq -c h u c h u g in i  to tm a g a n  
b ir  a rz a n d a   b o la n in g   k o ‘ziga  b u   y o ru g 1  d u n y o n i  z im isto n   qildi. 
Q arib ,  a n a   k e ta m a n ,  m a n a   k e ta m a n   d eb ,  b itta g in a   y o lg 'iz   far- 
z a n d in in g   yoMiga  ilhaq  boNib,  k u n   sa n a b   o ‘tirg an   m ushfiq  b ir 
k a m p irn in g  b u tu n   o rz u -a rm o n la rin i o y o q  ostiga o lib tepkiladi.
A zizbek  m iltiq q o ‘n d o g ‘ini yelkasiga tiradi.
—  H oy bola,  nim a qilyapsan?!  — dedi titrab-qaqshab M irvali, — 
m iltiq  o ‘y in c h o q  em as.  Bas qil!
—  Sizni  oM diram an.  M ash in an g iz  h a m   k erak   e m a s,  pulingiz 
h am ...
Mirvali unga yaqin kelib qolgandi.  Bitta toshga oyoq tirasa boMdi, 
xuddi  A zizb ek n in g   oyogM  ta g id a n   c h iq a d i.  Q o ‘c h q o r  sho x id ek  
buralib ketgan  arch a  ildiziga osilib, yuqoriga intildi.  S h u n d a...
A zizbek  m iltiq  tep k isin i  bosdi.
Y o n g 'o q zo rd a xazon titib yurgan b ir gala qarg‘a q a g '-q a g 1 qilib 
osm onga  ko'tarildi.  O raliqlar, yonbagMrlar uzoq vaqtgacha qaldirab 
turdi.  Mirvali yigirma m etrcha pastlikning o ‘rtasida qoziqdek chiqib 
tu rg an   a rc h a n in g  q u rig an   ildiziga osilib q o lg an   edi.
U jo y d an   na pastga tushib boMardi,  na yuqoriga chiqib,  Mirvali 
xuddi d o r chigMrigMga osilib o ‘ynayotgan dorbozga o ‘xshardi.  O 'zini 
ta sh la b   y u b o ray   desa,  sh u n d o q   b a la n d d a n   to s h la r  ustiga  tu sh ib , 
ch ilp a rc h in   boMadi.  Y uqoriga ch iq ish n in g  aslo  iloji  y o ‘q.
U  osilib tu rg an   ildiz yonidagi  k o vakdan  u z u n  b o 'y n id a  patlari 
y o ‘q  ikki oMimtik g 'a jir potirlab u ch ib  ch iq ib  ketdi.  K ovak ularning 
o d a m   qoMi  y etm as  uyasi  edi.
G 'a jirla r kutilm agan  «m ehm on» tepasida charx urib aylanishar, 
h am la qilishga chogManishardi.
Azizbek  unga uzoq qarab turdi.
M irvalining qoMlari  b aquvvat edi.  A m m o  q a n c h a lik  baquvvat 
boM m asin,  b iro n   so a td a n   o rtiq   uni  koM arib  tu ro lm a sd i.
Bu  b ah a y b a t  togM arni,  so ‘ngsiz  d a la la rn i,  b o sh id a n   oxiriga 
yurib y etib boM m aydigan o T m o n la m i,  o 'z ig a   to b e  boMgan  m in g - 
m in g lab   o d a m n i  qisib  u shlab  tu rg a n   sh u   b aq u v v at  qoMlar  e n d i 
uning birgina o ‘zini  koMarib tu rish g a h a m  ojizlik qilardi.
M irv alin in g  qoMlari  to la  b o sh lad i.  J o n -ja h d i  b ila n   k u c h a n ib , 
yuqoriga qaradi. T ep ad a tova tosh  ustida qoMida m iltiq bilan turgan 
Azizbekka yana yalina boshladi.
274

M irvali osilib qolgan  ildiz yonida kattagina tu ynuk bor.  G ‘ajirlar 
shu jo y d an  kiradilar. T uynukdan qaragan o d am  katta yo'lni bem alol 
k o ‘ra d i.  M irv a lin in g   y o ‘lga  ta s h la b   c h iq q a n   m a sh in a si  h a m  
bem alol ko‘rinib turardi. A m m o  M irvali b o ‘y  c h o ‘zib qarayolm asdi. 
B oshidan u ch  qarich  balandlikka gavdasini  k o ‘tarolm asdi.  T uynuk 
o g ‘zida esa g ‘ajirlar unga yov q arash  qilib c h o ‘qib tashlashga shay 
tu ra rd ila r.
T a sh q a rid a n   o ‘q  ovozi  esh itild i.  Bu  o v o z  o ‘n g ir  ich id a  b ir 
d a m   ay lan ib   y u rib ,  ild izlar orasiga  singib  ketdi.  M irvali  te p a d a n  
ku zatib  tu rg a n  A zizbekka,  n im a  g ap,  d eg an d ek  tashvishli  q aradi.
— N a sim  p olvon J a ’farni o td i.  0 ‘ligini jarg a tepib yubordi.
— Y ugur,  tez pastga tu sh ib   Ish to n  p o lv o n d an  sim  a rq o n n i  olib 
ch iq ib  m en g a tashla. T ez b o ‘l,  qoMimda  k u ch  q olm ayapti.
—  M ilits iy a   A b d u la z iz n i  s e n   o ‘ld ir g a n s a n ,  d e b   I s h to n  
p o lv o n n in g   q o ‘liga  k ish an   solib  o lib  ketdi.  M a sh in an g izn i  ham  
o ‘s h a la r olib  k etishdi.  N a sim   p o lv o n  o ‘zini  c h a v aq lab  tash lad i.
R ajab   p o lv o n   k e c h a   o q s h o m   M irv a lin in g   b u y ru g ‘i  b ila n  
«qim m atli» guv o h  A bdulazizni ch av aq lab  kelgan  edi.
M irvali a la m  b ilan  ingradi.  Bu  ingrash b ir n e c h a  d aq iq a o ld in  
raq ib larin i  b itta   im o   b ila n   y o ‘q   q ilad ig an ,  u m r  b o ‘yi  s a rf qilsa 
tugam as boylik egasi, endi esa b ir go‘dakning kichkinagina yordamiga 
z o r  boMgan  «togMar  su lto n i» n in g   a c h c h iq   fary o d i,  o h u   nolasi 
edi.
0 ‘n g ir  tubi  b o rg an   sari  to ra y ib ,  tu sh ib   k etg an   jo n z o t  v in o  
sh ish asin in g  tiq in id e k  zich  o ‘rn a sh ib  q o lad i.  0 ‘n g ir tu b ig a tushib 
k etish   n a q d   oM im ning  o ‘zi  edi.
M irvalining o ‘zi  h a m  q an ch alig in i an iq  bilm aydigan boyliklari 
N a sim n ik i  boMdi.  O tasi  A zim   o ‘g ‘ri  u m r  b o ‘yi  o ‘g ‘rilik  qilib, 
h o z ir  b o lasi  ega  boM gan  b o y lik la rn in g   m in g d a n   b irin i  h a m  
koT m agandi.  Bu boyliklar N asim ga h am  buyurm adi.  U  alam  bilan 
o ‘zini  ch av aq lab  tash lad i...
A zizbek  n im a   ish  qilib  q o ‘yg an in i  bilm asd i.  Q o 'rq u v   bosdi. 
B u tu n   vujudi  k arax t  boMib,  h e c h   n a rsa n i  se z m a s,  aqli  h ech  
narsani idrok etm asdi. Q arm oq uchiga suqilgan tirik chuvalchangdek 
gavdasini b u ra b -b u ra b ,  so ‘nggi d a m la m i  kech iray o tg an   M irvaliga 
h a y ra t  b ilan  q a ra b  tu rd i-d a ,  o rtid a n   k im d ir t a ’qib  q ilay o tg an d ek  
shoshib orqaga yugura boshladi. A zizbek to ‘xtab,  nafasini  rostladi. 
O 'p k a si  toMib,  hiq illab   yigMab  yubordi.
275

— A y ajo n ,  ayajo n im !  S izni  x o ‘rla g a n ,  b a d n o m   q ilg a n ,  bu 
d u n y o d a n   fa ry o d   u rib   k e tis h in g iz g a   s a b a b c h i  boM gan  iflos 
M irvalining jazosini b crd im . A yting, yan a  n im a qilsam  arvohingiz 
shod  boMadi?
—  D a d a jo n im ,  sizni  to g ‘u  to sh la rd a   sarg ard o n   q ilg an ,  qari 
e n a m n i  z o r-z o r  yigMatgan  ja llo d   M irv alin i  c h o h   tep asig a  osib 
q o ‘ydim .  Bir n a fasd an   key in   u n in g  k o ‘z la rin i g ‘ajir q u s h la r o ‘yib 
olib,  o ‘zin i  c h o h   tu b ig a  tash la y d i.  A y tin g ,  E n a jo n im ,  ay tin g  
D a d a jo n im ,  en d i  m e n d a n   x u rsan d m isizlar?
—  E n a jo n im ,  u  q o n x o ‘m in g   b u tu n   y ash ag an   u m ri  sizn in g  
b ir to m c h i  k o ‘z yoshingizga arzim ay d i.  A y ajo n g in am ,  u n in g  ja m i 
u m ri  sizn in g   ta ro q q a   ilin ib   q o lg a n   b ir  to la   so ch in g izg a  te n g  
k elolm aydi.  D a d a jo n im ,  u  ja llo d n in g   togM arni  titra tib   yashab 
o ‘tk azg an   u m ri  sizn in g   b ir  m a rta ,  o ‘g ‘lim ,  d e b   m en g a  ay tg an  
m e h r t o ‘la so‘zingiz o ld id a sariq chaqaga arzim aydi.
Y aqin o ‘rtad an  tuyoq tovushi keldi. A zizbek quloq soldi. T uyoq 
tovushi b o rg an  sari  u n g a yaq in lash ard i.
B utalar o rasid an  b ir o tliq n in g  a w a l b o sh i,  key in b u tu n  gavdasi 
k o ‘rindi.  Boshiga tu m o q ,  egniga p o ‘stin   kiygan otliq u n in g  yoniga 
kelib, jilo v n i  to rtd i.  O t  p ish q irib  t o ‘xtadi.
—  N im a   q ilib   o ‘tirib sa n ,  c h iro g ‘im ?  Bu  togMarga  k o ‘p a m  
tik ila v e rm a ,  m a h liy o   b o ‘lav erm a,  b u   to g ‘lard a  q a sh q irla r bo r...
—  Y o ‘q ,  b o b o jo n ,  to g ‘d a   e n d i  q a s h q irla r  q o lm a d i.  E ng 
oxirgisini o ‘n g ir tep asig a osib q o ‘y g an m an .
Y o‘lovchi  u n in g  q o ‘lidagi  m iltiq q a qaradi.
—  U nday b o ‘lsa n im a qilib m iltiq ko‘tarib yuribsan? Tashla uni...
—  M ana!  M ana!  —  d e b  A zizbek  m iltiq n i ja rg a   u lo q tird i.  J a r 
tu b i  suv  e k a n ,  sh a lo p lag an   to v u sh   esh itild i.
YoMovchi  un g a,  b a rak alla, d e d i-y u   u z o q  y o ‘lga  moM jallangan 
q o ‘shig‘ini  bosh lab o tiga q a m c h i bosdi.
D ary o   t o ‘lq in ,  su v lar  to s h q in ,
U n d a n   k ech ib  o ‘to lm a y m a n .
O tim   o riq ,  ra n g im   sariq ,
M anzilim ga yetolm aym an.
Bir  q a la m   q o sh ,  h a m   ch ilv ir  so c h ,
0 ‘to v   b e z a b   k u ta r  m en i.
Q a n d o q   qilay ,  b u   togM ardan
2 7 6

K o ‘ngil  uzib   k e to lm a y m a n .
Y u rtim   olis,  sh a m o lla r  ham  
Y cto lm ay in   h o ld a n  to y u r,
Ilojim   y o ‘q,  o fto b   b o ‘lib 
U  to m o n g a botolm aym an.
O tim   o riq ...
R an g im  sariq...
D ary o  t o ‘lqin,
S uvlar  to sh q in ...
1988 у il,  mart
  —
 
2003 yil, 
Do ‘rmon

S aid  Ahmad
J I M J I T L I K
R om an
Q ayta  ishlangan  nashri
M u h a rrir 
K.  B O ‘R O N O V  
R assom  
SH .  Q A H H O R O V  
B adiiy  m u h a rrir 
H .M E H M O N O V  
M u sa h h ih la r 
N.  UMAROVA,  S.  SA L O H U T D IN O V A  
K o m p y u terd a tayyorlovchi 
N.  BEGM ATOVA

Bosishga ruxsat etildi 07.  02.2008.  B ichim i  8 4 x  108  ' / 32. 
T aym s gam iturasi.  Ofset bosm a usulida bosildi. 
S h artli b.t.  14,70.  N a s h r t.  14,4.  T iraji  5000  nusxa. 
B uyurtm a №   07-86
0 ‘zbekiston  M a tb u o t va axborot