Qayta ishlangan nashri t o s h k e n t

XXIV
Isro iln in g   o ‘lim i  M irv alin in g   ay n i  m u d d a o si  b o ‘ldi.  U n in g  
o ‘rn ig a  z u d lik   b ilan   S S S R   O liy  Soveti  d e p u tatlig ig a  n o m z o d  
k o ‘rsatish z a m r.  S hu jo y   M irvaliga  nasib q iladigan b o ‘ldi.  M irvali 
z im m a sid a n   so q it  qilg an   0 ‘zb ek isto n   O liy  Soveti  d e p u tatlig ig a 
M irv a li  b e s h in c h i  so v x o z   d ir e k to r i,  o ‘z  o d a m i  T u rd iy e v n i 
m o ljallag an  edi.  K atta rahbarga bu to ‘g ‘rida o g ‘iz och g an d a, o ‘ylab 
k o ‘ram iz,  d eg an   ed i.  U n in g  o ‘ylab  k o ‘rgani  sh u  boM diki,  o ‘rniga 
Q o d iro v   n o m z o d in i  q o ‘ydi.
M irvali  sa y lo v ch ilar  b ilan   u c h ra sh u v n i  Q o d iro v  
a lo h id a , 
bo sh q a jo y d a  o ‘tkazsin,  degan g ap  ch iq ard i.  Bu gapi  h a m  o ‘tm adi.
B u g u n   C h o r c h in o r n in g   m a d a n iy a t  s a ro y id a   d e p u ta tlik k a  
n o m z o d la r  b ilan   u c h ra sh u v   b o ‘ladi.  M irvali  Rixsiyev  Q o d iro v -
2 5 3

ning sh a rm a n d a  boM ishini  istardi.  B unga  tayyorgarlik  h am   k o 'rib  
q o ‘ygandi.
B irin ch i b o ‘lib Q o d iro v n i  m in b a rg a  c h aq irish d i.
M irv alin in g   taklifi  b ilan   y ig ‘ilish  ahli  b ir  m in u t  tik  tu rib  
T o lib jo n   U sm o n o v   xotirasiga  sukut  saq lad ilar.  M irvali  b u   ishi 
b ilan T o lib jo n n in g  oMimiga  m en in g  hech   alo q am   y o ‘q,  d em o q c h i 
boT di.  U n in g  b u   ayyorligini  M a h k a m o v   bilib  o 'tira rd i.
—  G a p n i  n im a d a n   b o s h la s h im n i  b ilm a y a p m a n ,  —  ded i 
m in b a rd a   tu rg a n   Q o d iro v .  —  OchigM ni  a y tsam ,  sh u   p a y tg ach a 
n im a   ish lar  q ilg a n im ,  q a n d a y   la v o zim lard a  ish la g a n im ,  olgan 
k a m ta ro n a  m u k o fo tlarim   ham m asi  q o ‘lingizdagi taijim ai  h o lim d a 
y o z i l g a n .  M e n in g   b i r d a n - b i r   n i y a t i m ,   d e p u t a t   s i f a t i d a  
say lo v ch ilarim   b o ‘lm ish   siz,  aziz  m e h n a tk a sh la rn i  y u rtim iz n i 
o b o d   qilish  y o 'lid a   h a lo l,  p o k ,  h e c h   ik k ilan m ay ,  h a r  q a n d a y  
to ‘siqni  yengib o ‘tishga d a ’vat  q ilish d an   iboratdir.
A h o lin in g   m a ’n a v iy a tin i  o sh irish   u c h u n   esa  b iz   a lo h id a  
g ‘am x o ‘rlik q ilish im iz kerak.  Q ish lo q  x o ‘jalig id a o d a m la r «ishchi 
kuchi»  e m a s,  o n g li  m e h n a tk a s h la r  e k a n in i  b a ralla  ay tish im iz 
kerak.
M arh am at qilib istagan  paytingizda huzurim ga kelib, o ‘zingizni 
o ‘y latg an ,  q iy n ag an   m asalalarn i  b e m alo l  ay tish in g iz  m u m k in .
Q o d iro v g a  d eyarli  sav o llar  boM m adi.  F aq at  b a rd a m   b o 'lin g , 
o ‘z huquqingizni biling, z o ‘ravon x o ‘jalik rahbarlaridan ch o 'c h im a y  
ishlang,  d eg an   ta la b la r  b o ‘ld i,  xolos.
A n a   s h u n d a n   k e y in   M a h k a m o v ,  b irin c h i  d e p u ta t  b ila n  
u c h ra sh u v   y a k u n la n d i,  tanafT usdan  k ey in   S S S R   O liy   Soveti 
d ep u tatlig ig a  n o m z o d   M irvali  Rixsiyev  b ilan   u c h ra sh u v  b o ‘ladi, 
d eb   e ’lo n   qildi.
M irvali tanaffus p aytida u ch ta avtolavkaga savdoni boshlashga 
ruxsat  b erd i.  L avkalarda  b u   yerdagi  k o ‘pch ilik n in g   tushiga  ham  
kirm ag an   n o y o b   m o lla r  b o r  ed i.  R ossiyadan  o lib  kelin g an   ichi 
qizil, baqlajondek yiltiroq kalishlar,  M irvalining bisotida saqlangan, 
k a p ta r  tezagi  d eb   a talg an   haq iq iy   t o ‘qso n   b esh   ch o y la r,  q ish lo q  
a y o l l a r i n i n g   j o n i   b o ‘lg a n   h a r   x il  b a x m a l l a r ,  h a t t o   x a lq  
artistla rin in g  h am   tu sh ig a  k irm ag an  Y aguday atlaslar,  paxta gulli 
ch o y n a k -p iy o la la r,  «K elini  kiysin,  q ay n o n asi  kuysin» d eb  atalgan 
k rep d esh in   a tlaslar b o r edi.  Q a n o ra la rg a   osilgan  m o l,  q o ‘y,  g ‘oz 
g o ‘shtlarini sotishga ruxsat berildi.  Bu g o ‘sh tlar yarim  b ah o d a sotila
2 5 4

boshladi.  Ellik foiz narxini birlashm a o ‘z gardaniga olgan edi. T og'dan 
o lib  k elin g an   y a sh ik -y ash ik   o lm a la r,  n o k la r,  u z u m la r  esa  tek in .
M irvali  a n a   sh u n d a y   q o ‘li  ochiqligi  b ilan   Q o d iro v n i  d o g ‘d a 
q o ld irm o q c h i boMgandi.
U ch rash u v g a  raislik  qilay o tg an   M a h k am o v   ish o n ch li  vakilga 
s o ‘z berdi.
U  ikki ogMzgina gapirishi bilan  pastdagilar qarsak chalib,  uning 
gapirishiga  im kon berm adilar.  «Bu gaplarni o ‘zim iz bilam iz.  N im a 
qilasan  u n i bizga tu sh u n tirib » ,  — d eg an  o v o zlar eshitildi  pastd an .
N av b at d ep u tatlik k a n o m zo d   M irvali  Rixsiyevga berilganda,  u 
nihoyatda «kamtarlik» qildi.
N im aik i  qilgan  boMsam,  m a n a ,  k o ‘z  o ld in g izd a  k o 'rin ib   t u ­
ripti.  M en  bu  ish larn i  xalqim ga  esdalik  boMsin,  d eb   qildim . 
E ndigi  q ilad ig an   ish la rim d a n  g ap irsam  d u ru st boMadi.
Bu  togM arning  tu rg a n -b itg a n i  —  xazina.  Q a n c h a d a n -q a n c h a  
o lm a ,  n o k lar,  a n o rla ru   o lx o ‘rilar,  sh a fto lila r t o ‘kilib,  n e s-n o b u d  
boMyapti.  A na  sh u larn i  q ishga asrash   im k o n i  b o r.  T o g ‘  o ra larid a 
h a r  k a m a rla r  b o rk i,  m in g -m in g la b   to n n a   m e v a la m i  yil  b o ‘yi 
saqlash  im koni bor.  0 ‘n bitta k am ar b o r ekan.  H a r biriga yigirm a- 
oMtiz  m in g  to n n a d a n   m eva jo y lash   m u m k in   ek an .  A n a  sh u larn i 
pulga  ch a q sa n g ,  e h h e ,  m illiard   so bm d a n   h a m   o sh ib   k etark an . 
M ing afsuski, bizda bu m evalam i teradigan odam  yo‘q. T ashqaridan 
o d a m   y o lla sa k ,  u la r  k o ‘n g ild a g id e k   y o lc h itib   ish la m a y d ila r. 
D araxtdagi  m evalam i qoMda terish,  o ‘rniga  kaltak bilan qoqadilar. 
Z axa  boMgan  m e v a la m i  asrab  boM maydi.  A gar  shu  m u a m m o n i 
hal  qilsak,  itim izn in g  tuvagi  h a m  o ltin d a n  boMib  ketadi.  Q o ram o l 
m asalasi  bizda ju d a jid d iy  m asala hisoblanadi.  P astda — tckislikda 
d eyarli  y erim iz  y o ‘q ,  d esak   h a m   boMadi.  Sigir  d e g an   jo n iv o r 
toqqa m oslashm agan.
Bu m asalada k o ‘p  o'yladim . Jizzax oblastida A m erikadan qoMos 
o lib  kelib  k o ‘p a y tirish ip ti.U la rg a  ju n i  noy o b  boMgan  ech k ila rd a n  
berib, elliktasini olyapm an.  B u jo n iv o rlarserg o ‘sht.  U n d a n  tashqari, 
q ish d a   h a m   q o r  ta g id a n   o v q atin i  to p ib   yeyaveradi.  Q alin   q o r 
bosg an   jo y la rd a n   ikki  u c h ,  h a tto   t o ‘rt  m e tr  q o r  tag in i  kovlab 
kirib  ketadi.  T o   k o ‘katga  y e tm a g u n c h a   kovlab  b o rav erad i.  S uti 
n ih o y atd a shifobaxsh.
M irvali  b iro z  t o ‘xtab,  y an a  n im alarn i  ay tsa m ik in ,  d eb   tu rib  
qoldi.
255

—  M e n in g c h a ,  sh u   g a p la rim   y e ta rli.  E n d i  g a p n i  siz d a n  
eshitaylik.  S avollaringiz b o ‘lsa,  to rt in m ay aytaveringlar.
0 ‘rta q a to rd a n   keksagina b ir o z g ‘in  kishi o ‘rn id a n   tu rd i.
—  Q ilgan,  q ilay o tg an   ishlaringga  g ap   y o ‘q.  H a m m a   ishing 
paratka.  Paxta h a m , g ‘alla h a m , chorvayu bogMaring h a m ,  y o m on 
ko‘zd an  asrasin, pishiq-puxta. A m m o  bir narsa h am m an in g  boshini 
q o tirg an .  T o q q a  b o ro lm a y  q o ld ik ,  u k a m .  T o g 1 d a   o ‘lim   k o ‘payib 
ketdi.  H a r k u n i  b itta -ik k ita   o d a m   o ‘ly ap ti.  S e n ,  u k a m ,  h a r kuni 
to q q a   b o ra sa n ,  te k sh irib   k o ‘rm a d in g m i,  b u   oM im lam ing  o ld in i 
o lish n in g   iloji  y o ‘q m i.  R av sh an b ek   h a m   d o m -d a ra k s iz   k etd i. 
N e v a ra la r ro ‘zg‘ord ag i  e c h k ila rn i  to g ‘d a  b o q ish a rd i.  U la rn i  ham  
y u b o rm ay  q o ‘ydik.  E c h k ila r m a ’rab,  ho v lin i b oshiga  k o T ary ap ti. 
S h u   t o ‘g ‘rida b iro n   ta y in li g a p  ay tsan g  boMardi.
M irvali  d a rro v  ja v o b   qildi.
—  Bu  ish  h u k u m a t  tck sh iru v id a.  Y aqin  o ra d a   ichki  ish lar 
vazirligi bilan obkom  komissiyasi o ‘z xulosasini aytadi.  Bu m asalada 
m en ham  rahbarim izdan tanbeh eshitganm an. Y ana qanday savollar 
bor?
S o q o li  o p p o q ,  n e g a d ir  q o s h la ri  q o p q o r a ,  y e tm is h la rd a n  
osh g an   b ir q ariy a o ‘m id a n   tu rd i.
U c h ra sh u v n i  b o sh q a ra y o tg a n   M a h k a m o v   unga:
—  Q a n a q a   savolingiz  b o r,  o ta x o n ,  to rtin m a y   b e ra v e rin g ,— 
dedi.
C h o i  q o sh in i  silagancha:
—  S avolim  y o ‘q,  ikki  ogMzgina  n a sih a tim   b o r,  xolos,  — d ed i. 
— A y tsam   b o M av erad im i?  E ra li  c h a v a n d o z n i  n im a   q ild in g ?  
O tin i  o lib ,  o ‘z in i  yertoM aga  q a m a b sa n .  Q a m a b   q o ‘y ib ,  h o lid a n  
x a b a r  o lm a y   q o ‘y ib san .  B e c h o ra   d e v o n a   boMib  q o p ti.  Ik k in c h i 
b u n a q a   q ilm a ,  b o la m .  O b ro ‘yin g g a  p u tu r  y e ta d i.  N a s ih a tim   — 
shu.  O ch g an   d o ‘k o n in g d a n   kalish b ilan   lo ‘n q a  k o ‘k c h o y  o ld im , 
rah  m at.
C h o i g ap in i tu g a tib , jo y ig a oMirdi.
Boshqa savol beradigan, so‘zga chiqadiganlar boMmadi.  Ishonchli 
vakil  y an a  g ap   bo sh  lagan  ed i,  o d a m la r  u n i  tu sh irib   y u b o rish d i.
—  Bo‘ldi-da.  G apirilm agan n im a qoldi.  Savol ham  b o ‘Idi, javob 
ham  boMdi.  H a tto  nasi h a t h am   boMdi.  G a p n i  rezinka qilib c h o ‘zib 
n im a qilasan.
M a h k am o v   u c h ra sh u v   ah lig a  m u ro jaat  qildi:
2 5 6

—  E n d i  u c h ra sh u v n i  y a k u n la sa k ,  ro z im isiz la r.  S S S R   O liy 
S o v eti  d e p u ta tlig ig a   n o m z o d   M irvali  R ixsiyevning  n o m z o d in i 
q u w a tla y m iz ,  degan o ‘r to q la r q o ‘lini k o ‘tarsin.  R ah m at.  D em ak , 
a k sariy at  n o m z o d n i  q u w a tla d i,  d e b   h iso b lay m iz.  P ro to k o lg a  
s h u n d a y   d e b   y o z s a k ,  ro z im is iz la r.  S h u   b ila n   u c h r a s h u v n i 
yakunlaym iz.
*  
*  
*
M irvali  A bdulazizga,  birov  s o ‘rasa,  hali  kelgani  y o ‘q,  d eb  
ayt,  dedi.
A b d u la z iz   uni  y e c h in tira r  e k a n ,  d astu rx o n g a   tay y o rg arlik  
k o ‘raveraym i, dedi.
—  M a b o d o  jin n i- m in n i b o 'lib   q o lg an in g  y o lq m i,  — ded i  e n - 
sasi  q o tib   M irvali.  —  Saylov  b o ‘y o q c h in in g   nili  e m a s,  d arro v  
b o ‘ladigan.  Saylov p ro to k o lin i T o sh k en tg a yuborishadi. A gar say- 
lovda g 'irro m lik  qilingan b o ‘lsa, o d a m   kelib tekshirib  ketadi.  Q a ­
c h o n  dasturxon yozishni senga o ‘zim  ay tam an .  D asturxon yozish- 
ga  hali  b iro n   h afta  bor.  Balki  o ‘n   k u n ...  B or,  k o ‘zim n i  o ld id a 
bezrayib tu rm a...
D u n y o d a   kutish  y o m o n .  B ir m in u tn in g  q a n c h a lik   uzoq  vaqt 
ekani  kutish paytida bilinadi.  K utish azobini u ch   narsa bilan bosish 
m u m k in .  B iri  —  ic h is h ,  b iri  —  u x la s h ,  b iri  —is h q   o ‘y in ig a  
a n d a rm o n   boMish.
M irvali keldi-ketdi boMib turgan bu paytda  icholm asdi. T elefon 
tinim siz jiringlayotgan daqiqalarda uxlayolm asdi.  Bu azobli o n la m i 
faq at  S e d o n a n in g   q a y n o q   o g 'u s h id a   h a m m a   n a rsan i  u n u tib  
o ‘tk a z ish   m u m k in   edi.
B oya  A b d u laziz  uyg‘o tib   y u b o rg an   m a h a ld a   tu sh id a   otasini 
k o ‘rayotgan  edi.  U   tu m a n   o rasid a  a ran g   k o ‘rin a r  em ish.  G o h  
o ‘ziga  o ‘xsh arm ish ,  g o h   o ‘x sh am asm ish .  «X udo  y arlaq ab   tu rg an  
shu  k u n la rd a ,  b o la m ,  ta h o ra tsiz   y u rm a ,  z in o d a n   n afsin g n i  tiy», 
dey arm ish .
T u sh d a m i,  o 'n g d a m i  bari  b ir,  o ta   g ap i  g ap.  D e m a k ,  S e d o n a  
h a m   d ard ig a em   boM olm aydi.  K u tish ,  k u tish ,  faqat  kutish  kerak.
Birov  keladi,  birov  k etad i.  U n g a   u  kerak,  b u n g a  bu  kerak. 
M irv alin in g  bosh  qash ish g a q o ‘li  teg m ay  qoldi.
17—   S .  A h m a d .  J i m jitlik
2 5 7

N ih o y a t,  t o 'r t  k u n   o ‘tib ,  b esh in ch i  k u n i  k e c h q u ru n   te le fo n - 
da,  bugun saylov  natijasini  e ’lon  qilishadi, soat o ‘nlarda kutinglar, 
deyishdi.
U  d a stu rx o n  tu zatish g a  ruxsat  b e ra rk a n ,  h e c h  n arsan i  ay am a, 
nim aiki g 'a m la b  q o ‘ygan  narsan g  b o ‘Isa,  b a rin i d a stu rx o n g a to rt, 
d eb  tay in lad i.
M irvali o rd en -m ed allari taqilgan o h o rli kostum ini  kiyib chiqdi. 
Sal  d a d ilro q   b o ‘lay,  d eb   b ir  piyola  k o nyak  ichib  o ld i.  H a r  xil 
q alan g ‘i-q asan g ‘ilar bosh suqm asin,  birin ch i postga yordam  qilsin, 
d eb  ikkita baquvvat yigitni o ‘tqazib q o ‘ydi.
Soat  o ‘n  b ird a n   o ‘tg a n d a   v ak illar  kirib  kelishdi.  0 ‘tirm ay , 
q a c h o n d a n   beri  tik  tu rg an   y etm ish   c h o g ‘li  m e z b o n la r x u sh x ab ar 
olib  kelgan  v ak illam i  c h a p a k  ch a lib   k u tib   olishdi.
M irvali  ikki  k u n   o ld in   B u x o ro d an   o ld irib   kelgan  q im m a t- 
b a h o  kim xob c h o p o n n i  bilagiga  tash lab ,  ikkita  Belgiya  kostum ini 
ilgagi  b ilan  u sh lab   tu rg a n   yigitlarni  b o sh lab ,  v ak illar  istiqboliga 
chiqdi.
S aylov  n a tija la rin i  x a b a r  qilish   u c h u n   o k ru g   k om issiyasi 
raisining y o rd am ch isi X onkeldi  E rgashev b o sh ch ilig id a V arganze 
saylov  u ch astk asin in g   raisi  G e ld i  B ayram ov,  Q o ra   te p a   saylov 
u c h a stk asin in g   kotibi  B obo  S an g in o v lar  vakil  qilib  yuborilgan 
edi.
M irv ali  k im x o b   c h o p o n n i  k iy d irm o q c h i  b o i i b   E rgashev 
tom onga yura boshladi.
—  0 ‘rto q   R ix siy e v ,  a n d a k   s a b r  q ilin g .  S h u   t o ‘n  b ila n  
k o stu m larn i bizga olib  kelganm isiz.  A w a l saylov natijalarini e ’lon 
qilaylik,  a n a   u n d a n   keyin  t o ‘nni  kiyam iz,  —d eb   u n i  t o ‘xtatdi.
M irv alin in g   kim xob  t o ‘n   u shlab  tu rg an   q o ‘llari  tutqanogM  
b o r  o d a m  ning  qoMidek  titra y   b o sh lad i.  U  t o ‘n n in g   yerga  tegib 
tu rg an  jo y id a n   e tig in in g   po sh  nasi  b ilan  bosib  siltab  to rtd i.  T o ‘n 
yirtilm ad i.  «S aylanm adi»  d eg an   so ‘zni  e sh itg an d ay o q   b ilak larin i 
k u c h   ta rk   qilg an d i.  U   q alin   m ol  terisin i  h a m   siltab  y irta  o lard i. 
E n d i  z a r  q o ‘shib  tik ilg an   o d d iy   b a x m aln i  yirtishga  h a m   holi 
q o lm a g a n d i.  U  to ‘n n in g  b ir yengini  b osib tu rib  y a n a d a  q a ttiq ro q  
to rtd i.  Y eng c h o k id a n  s o ‘kilib,  osilib  qoldi.
—  B u n i  atay in   uyushtirishgan!  —  dedi  u  titra b -q a q sh a b .
U  l o ‘n n i  s u d ra g a n c h a   vakil  E rgashev  to m o n   o ‘d a g ‘aylab 
borardi.
2 5 8

—  0 ‘zingizni  bosing,  yigit,  siyosat  b ilan  o ‘y n a sh m a n g ,  — 
ded i  E rgashev  bosiqlik  bilan.
—  Y o ‘qol!  —  d e d i  M irvali  m u sh t  k o ‘ta rib .  —  K o ‘zim ga 
k o 'rin m a ,  ablah!
E rgashev sh u n c h a  yoshga kirib,  hali b iro v d an  b u n a q a  h aq o rat 
eshitm agandi.
—  M en i  sen lam an g .  M en  sizlab  g ap iry ap m an .  M e n in g   siz 
tengi  o ‘g ‘ilIarim   b o r.  0 ‘ng  q u lo g ‘ingiz  b ilan  h a m ,  c h a p   q u lo - 
g 'in g iz   b ilan  ham   esh itib   q o ‘ying.
—  N im a ,  e sh itm a sa m ,  q u lo g lm n i  q irq ib   olarm iding?!
E rgashev  o ‘zin i  b o sd i.  S h u n c h a   o d a m   ic h id a   bu  o d o b siz,
o ‘z id a n   k etg an   b ezo ri  b ila n   a d i-b a d i  ay tib   o ‘tirish n i  o ‘ziga  ep 
k o ‘rm a d i.  QoM idagi  ic h id a   p ro to k o li  b o r   p a p k a n i  sto l  c h etig a 
q o ‘y a r  ek an :
—  Jirilla m a n g .  Bu  p ap k ad ag i  q o g ‘o zd a  sizn in g   b ah o in g iz  
yozilgan,  — dedi.
U shunday deb orqasiga burildi-yu, boshqa vakillar bilan chiqib 
keta boshladi.  U n in g  oyogki yoniga kelib tushgan b ir shisha konyak 
p o'killab sindi.  H am m ay o q n i  konyakning q o ‘lansa hidi tutib ketdi.
H e c h   k im d a n   sad o   ch iq m a sd i.  Ikki  so a td a n   b e d   d a stu rx o n - 
dagi  n o z -n e 'm a tla rg a   q a ra b   ta m sh a n ib   o ‘tirg a n la rn in g   b ir qism i 
ziy o fatd an   u m id in i  u zib  c h iq ib   ketdi.
M irvali  v ak illarn in g   o rq a sid a n   u y at,  ju d a   h a m   uy at  s o ‘zlar 
b ilan   s o ‘k in ib   q oldi.
—  Ablaz!  —  d eb   b aq ird i  M irvali.  —  0 1,  bu  to 'n n i!  U la r t o ‘n 
em as,  k a fa n   kiyishi  kerak!
U   d astu rx o n d a n   ara q   olib,  ikki  m a rta  p iyolani  toM dirib  ichdi.
S hu  payt A bdulaziz kelib,  u n in g  q o ‘lidan yengi so‘kilib ketgan 
to ‘n n i  o lark an :
—  H ojim urod aka kasalxonadan telefon qilib,  M irvalini deputat 
b o 'lg a n i  b ila n   m e n in g   n o m im d a n   ta b rik lab   q o ‘y,  d eb   aytdilar.
M irvali jirk an ib :
—  Tfu!  —  ded i  aftini  b u rish tirib .
U   g a n d ira k la b   b o rib ,  d a stu rx o n n i  b ir  to rtg a n   e d i,  ustidagi 
n o z - n e ’m a tla r b itta  q o lm a y  yerga  tu sh d i.  N o y o b  c h in n i  idishlar, 
b illu rq a d a h la r.  a ra q -k o n y ak lar ch il-ch il b o 'ld i.  Hali  ham   ketm ay, 
dasturxondagi  ajoyib ta o m la rd a n   u m id  u zo lm ay  turganlarga qarab 
baqirdi.
259

— Y o ‘qo l  h am m an g !  M irv alin in g   beli  sin d i,  en d i  q a d d in i 
ro stla y   o lm a y d i,  d e b   o ‘y la y a p sa n la rm i?!  M irv ali  h ali  o ‘zini 
ko‘rsatadi.
Q olgan  m e h m o n la r tu z   ta tim a y ,  b irin -k e tin   ta rq a b   ketish d i.
H a m o n   ilgakda  k o stu m   k o ‘ta rib   tu rg an   yigitlar,  b u n i  n im a 
qilaylik,  d eb   unga q a rab  tu rard ilar.
—  Bugungi q o ra k u n im d an  senlaiga esdalik.
M irvali  g a n d ira k la b   b o rib ,  ariq   b o ‘yiga  k elg a n d a   y iq ild i. 
Abdulaziz h a r qan ch a urinm asin, uni k o ‘tarib so‘riga chiqara olm adi. 
O xiri  so ‘ridagi g ila m c h a n i  yerga  t o ‘sh ab ,  uni  y otqizdi.
M iivali  o ‘ziga kelib,  uyg‘o n g an d a to n g  otishiga hali a n c h a  b o r 
edi.  U   A bdulazizga,  N a sim   p olvon  b ilan   J a 'fa rn i  c h a q ir,  d eb  
buyurdi.
B irp asd an   keyin  o z ro q  k a y f qilg an   N a sim   p o lvon  b ilan  J a 'f a r  
«labbay,  x o ‘jayin!»  d eb  old ig a kelishdi.
—  Y oningga  R ajab  p o lv o n n i  olib,  h o z ir  u c h ta   «N iv a» n in g  
baklariga b en zin  qu y larin g ,  h a r qaysinisiga  ikki  k an istrd an  ben zin  
solib kellaring!  C h a q q o n -ch aq q o n  qim irlanglar, to n g  yorishm asdan 
to q q a ketishim iz k erak ,—dedi.
U la rn in g  uchovi:
—  X o ‘p   boN adi,  x o ‘ja y in ,  —  d e b   sh o sh ib   c h iq ib   k etishdi.
U la r to  ishlarni b itkazib kelgunlaricha  M irvali  p o ‘lat sandiq  —
seyfni o c h ib ,  p a c h k a -p a c h k a  p u lla rn i,  faqat  M oskvaga b o rg a n d a  
ishlatadigan dollarlarni brezen t q o p ch iq q a tashlay boshladi.  K eyin 
seyfning kichik xonasiga kalit solib o c h ib ,  oq  p o sh sh o n in g  suvrati 
tu s h irilg a n   o ‘n  s o ‘m lik   tilla   ta n g a la rn i,  m a rv a rid u   d u rla rn i, 
a y o llarn in g   turli  ta q in c h o q la rin i,  B odom gul  oM ganda  b o ‘y n id a n  
y ech ib  olgan  h a r biri  n o ‘xatd ek   k eladigan  sh o d a -s h o d a  d u rla rn i, 
q u lo q la rid a n ,  b a rm o q la rid a n   c h iq a rib   o lg an   b ilag u zu k ,  zirak , 
u zu k larn i  h a m   q o p c h iq q a   tash lad i.  A bd u lazizg a,  q ish lik ,  yozlik 
k iy im larim n i  c h e m o d a n g a   ta sh la ,  d e b   b u y u rd i.  Y arim   soatga 
q o lm ay,  u c h ta   «Niva» b o q q a kirib keldi.
— A blaz,  bitta  m o sh in g a  k o ‘r p a - to ‘sh ak larn i joyla!  B ittasiga 
m e n in g   qishlik  k iy im larim n i,  etik la rim n i  joyla!  Ikkala  m iltiq n i 
h a m ,  p achkasi  b u zilm ag an  o ‘q la r q a n c h a  b o ‘lsa,  barin i  o p c h iq ib , 
c h e m o d a n im  jo y la n g a n   m ash in a g a  solib q o ‘y!  — d eb  a m r qildi.
Y o to q d a n   t o ‘rt  kishi  boMib  c h o g ‘ro q   b ir  seyfni  k o ‘ta rib  
chiqishdi.  U ni  ham  miltiq yoniga joylashtirishdi. Seyfda «Varshava—
2 6 0

1876»  d e g a n   yozuv  b o r.  U n i  Isroilga  k o ‘c h ib   k e tay o tg an   d o ‘sti 
berib ketgan.  Bu seyfning sir-sinoatlari k o ‘p  edi.  U n i birgina  Mirvali 
b ilard i.  Ich k i  boN im i  h a m   x u d d i  sh u   b itta   kalit  b ila n   yetti  xil 
u su ld a b u ra b  o c h ila rd i.  E n g  oxirgi  b u rash d a  se y f d ara n g la b  ovoz 
ch iq arad i.  M irvali tillo lam i shu  seyfda saqlardi.
0 ‘zi boshqaradigan m ashinaga ch em o d an n i, b rezent qopchiqni 
joy lattird i.
M irvali  N a sim  b ilan  J a ’farni  yoniga ch aq irib :  «Ikkoving h a m  
m e n  bilan k etasan lar, J a ’far, sen b u g u n o q  m en i tashlab,  m arkazga 
qaytib kelasan. Ablazga ko‘z-quloq b o ‘lib turasan.  Boya «Niva» minib 
kelgan bola qayoqqa ketganim izni bilmasin. Ablaz, sendan m ingdan- 
m in g   ro z im a n ,  v a q t-b e v a q t  xafa  qilg an   b o ‘lsam ,  k o ‘n g lin g d an  
c h iq a rib   y u b o r.  S en   p ish irg an   o v q a tla rn in g   h ali  k o ‘p  xum ori 
tu ta d i.  K o ‘m ib  q o ‘ygan  n arsalarim n in g  h id in i c h iq a rm a ,  it  b o ‘lib 
q o ‘riqla»,  d eb   tay in lad i.
U   e n d i  b u   b o g ‘ni  q ay ta  k o ‘rm asligini  biladi.  S h u n in g   u c h u n  
d a ra x tlarg a,  y o z in -q ish in   b a liq la r  sakrab  o ‘yn ay d ig an   hovuzga 
g ‘am g in   b ir  n a z a r  ta sh la b ,  x o ‘rsinib  q o ‘ydi.
M irv alin in g   o ‘zi  b re z e n t  q o p c h iq ,  c h e m o d a n ,  m iltiq   jo y ­
langan  m ash in ag a o ‘tirdi.  U  k ab in ad an  b o shini chiqarib:  «Omin!» 
deb yuziga fotiha tortdi.
U ch ta «Niva» Taxti qoracha dovonidan oshib, V arganze y o ‘liga 
bu rilg an d a to n g  yo rish ib  kelayotgan edi. Y o 'lla m i tu m a n  bosgan. 
H av o d a n   y o m g ‘ir  h id i  kelyapti.
B u jo y lam in g  ob-havosi beqaror.  H ozirgina oftob qizdirib turgan 
to v a to sh larg a b ird a n   s h a tir-s h u tr qilib y o m g ‘ir quyib,  sh u  zah o ti 
yan a b u g ‘g a aylanib,  h ech   n arsan i  k o ‘rsatm ay  q o ‘yadi.
Y o ‘l b o sh lab  kelayotgan  "N iva" u c h   m a rta  signal b erib  chetga 
chiqdi.
—  N im a   boN diykin?  —  d e d i  M irvali  tash v ish lan ib .  U   y o ‘l 
o ‘rtasid a halloslab  kelayotgan N a sim   p o lv o n n i  kutib turdi.
—  Ishlar chatoq, xo‘jayin.  O rqaga qaytm asak b o ‘lmaydi.  Radioni 
b u rib   q o ‘ying.
M irvali  m a sh in a   esh ig in i  o c h ib ,  ra d io   tu g m a sin i  b o sd i.  Shu 
m ah al  tep ag a  kelgan  q o ra  b u lu t o rasid a k o ‘k im tir c h a q in  ch aq d i. 
R a d io   q itirla b ,  h e c h   n a rsan i  esh itib   boM m adi.  B u n d ay   p ay td a 
ra d io   q o ‘ysa,  lam p alari  kuyib  k etad i.  M irvali  ra d io n i  o ‘c h irib , 
m a sh in a d a n  tushdi.  H alloslab kelgan  N asim ga o ‘d ag ‘ayladi.
261

—  G a p irs a n g -c h i,  til-z a b o n in g   b o rm i,  dayus!..
—  A k ax o n im iz  S havkat  R a h im o v ich   bizni  tash lab   k etib d ilar.
—  Q ayoqqa ketibdi?  D u ru stro q  gapirsang-chi!
N a sim   p o lvon  y u tin ib ,  u m id siz  b ir  ah v o ld a ,  dedi:
—  B an d alik n i  bajo  keltiribdilar.
M irvalining ko‘ziga d u n y o  zim iston boMib ketdi.  E ndi qayoqqa 
b o rad i?  K ech a  saylov  kom issiyasi  a ’zolariga  qilg an   m u o m a la si, 
u larn i  n o sh o y o n   s o ‘z la r  b ilan   h a q o ra t  qilishi  q a d rd o n i  S havkat 
R ah im o v ich   o rq a sid a   su y a n c h iq   b o ‘lib  tu rg a n id a n   ed i.  B ugun 
sh u n c h a  yil b e a rm o n  yashagan,  kovlab ta m o m  qilib boM maydigan 
boyliklari  k o ‘m ilgan  x a zin an i  q azib   o lish   u m id i  shu  o ta x o n ig a  
su y an g an id an  edi.  E n d i  u y o ‘q.  Q a d rd o n   b o q q a h a m   y o ‘l bekildi. 
S havkat  R a h im o v ich   v a ’d a   qilg an   ik kinchi  "O ltin  yulduz"  h am  
yo‘q.
"M eni dushm anlaringga o ‘q  qilib otding.  Sening am al kursingga 
k o ‘z  tik k a n   r a q ib la rin g   u s tid a n   q a n c h a la b   y u m a lo q   x a tla r  
u y u sh tird im .  Seni o ta m  d ed im .  S ad o q atli  iting boMib x izm atingni 
q ild im .  Ich in g d a  sh u n a q a   tu z a lm a s  d a rd in g   b o r  e k a n ,  b ir  o g ‘iz 
aytib  q o ‘ym aysanm i!  0 ‘zin g -k u   p ish ib   tu rg a n   e k a n sa n ,  n im a 
q ilard in g   m eni  d u sh m a n la rin g g a   gij-gijlab.  S enga  ish o n ib   issiq 
o 'r n im n i  so v u td im .  E n d i  n a   b o ra d ig a n   jo y im ,  na  y o ta d ig a n  
b o sh p an am   bor.
Bu  togM arda  h ech   kirn  m en i  uyiga  k iritm ay d i.  B o sh p a n a  
berm aydi.
M irvali  na oldinga bora olardi,  n a orqaga qayta olardi.  H o zir u 
jahl ustida h am m a aybni Shavkat  Rahimovichga ag‘daryapti.  Bundan 
t o ‘rt  k u n   o ld in   u sto z i  u n g a:  « E n d i  m e n g a   s u y a n m a n g ,  o ‘z 
y o ‘lingizni  o 'z in g iz   to p ib   y u rin g ,  o ‘g ‘lim ,  —  d e b   o c h iq   aytgan 
edi. — Siyosiy byuroda bugun-erta m eni m uhokam a qilishadi. Tashqi 
ish lar  vaziri,  q a d rd o n   d o ‘stim   c h e t  elga  k e ta y o tg a n d a   atay in  
T oshkentda to ‘xtab,  « 0 ‘zingga ehtiyot b o ‘l.  Endi  m enga suyanm a», 
d eb  o c h iq  aytib  ketgandi».
M irv alin in g   o ld id a   belgisiz  y o ‘l,  o rq asid a  esa  yo  q a m o q ,  yo 
to g ‘lard a  q a sh q ir  b o ‘lib  yashash  q o ld i.  U m r b o lyi  y iq q an   o ltin u  
jav o h irlari,  q o p -q o p  tilla tangalari, dollarlari endigi q o ra  kunlariga 
kerak b o la rm ik in ?
—  X o ‘ja y in , Q ayoqqa yuraylik? —  d ed i  N a sim  p o lv o n .
— O rqaga qayt!
2 6 2

U   s h u n d a y   d e d iy u ,  o rq a g a   q a y tib   n im a   q ilish in i,  q a y o q ­
qa  b o rish in i  o ‘zi  h a m   b ilm asd i.  R ay o n   m ilitsiyasi  k ech asiy o q  
to q q a   o ‘z  o d a m la rin i  y u b o rg a n .  M irv alig a  b u   x a b a r  a lla q a - 
c h o n  yetib kelgandi.  M ilitsiya odam lariga  M irvali bilan q o ch g an lar 
to g ‘d a   b o ‘lsa to g ‘d a n ,  g ‘o rd a   b o ‘lsa g ‘o rd a n   tu tib   k elin g lar,  deb 
b u y u rilg an .
A zizbek degan b ir n o rasta g o ‘d ak  u n in g  payiga tushgan.  O nasi 
b ilan   d a d a sin in g   q asd in i  olish  u c h u n   k echasiyu  k u n d u zi  q o ‘lida 
m iltiq  b ilan   u n g a ergashib yuribdi.
M irvali  m a sh in a la rn i  to sh la r p a n a sid a  q o ld irib ,  yigitlarga shu 
jo y d a n  jilm a y   tu rin g la r,  d eb   tay in lad i.
U  y o ‘l yoqasida y u z-k o ‘zlarini quloqchin bilan yashirib, o ‘tgan- 
ketgan  m a sh in a la rn i  k u z a tib   o ‘y o ‘ylardi.