Qayta ishlangan nashri t o s h k e n t


Download 104 Kb.
Pdf просмотр
bet1/20
Sana06.12.2017
Hajmi104 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   20
21685

SAID AHMAD
JIMJITLIK
R o m a n
Qayta  ishlangan  nashri
T O S H K E N T  
0 ‘Z B E K I S T O N "  
2008

A  98
1
«Jim jitlik»  ro m a n i  1986— 1987  y illard a  « S h a rq   yuld u zi»   ju r n a lid a  
dav o m li  e ’lo n   q ilin d i.  G ‘a fu r  G ‘u lo m   n o m id a g i  A d a b iy o t  va  s a n ’at 
n a sh riy o ti  u n i  1989  y ild a   150  000  n u sx ad a  b o sib   c h iq a rd i.
B iro q ,  se n z u ra   m u a llifn i  o g o h la n tirm a y ,  h a tto   u n g a  se z d irm a y , 
a sa rn in g   u c h d a n   b ir  q is m in i  o lib   ta s h la d i.  O q ib a td a ,  «m ayib»  a sa r 
o ‘q u v c h i  q o ‘liga  tegdi.
M u a llif o 'tg a n   o ‘n  t o ‘rt  yil  d a v o m id a   ro m a n n i  q a y ta   tik lash   u c h u n  
k o 'p   u rin d i.  U   a sa rn i  q a y ta   ish lash  ja r a y o n id a   b u g u n g i  k u n   ta la b la rin i 
n a z a rd a n   q o c h ir m a d i.
R o m a n   yo v u zlik   b ila n   e z g u lik n in g  a b a d iy   k u ra s h ig a  b a g 'is h la n g a n .
IS B N  9 7 8 - 9 9 4 3 - 0 1 - 0 2 1 - 5
Altshor Naroix 
r - 'i t i d a g l  
zbt;!:lsten  Mb
©   «O   Z B E K IS T O N »   N M I U ,  2008

Birinchi  qism
B I R   T A N D A   IK K I  O D A M
C h o‘qqilar jilvasiga  ko  pam  mah- 
Hyo  bo'laverm a,  bolam .  Bu  tog  da 
qashqirlar bor...
I
O d a m  bolasining k o ‘zidan yosh chiqm asa qiyin ekan. Y urak- 
b a g ‘rini  o ‘rtag an   a la m la r  shu  k o ‘z  yoshi  b ilan   c h iq ib   ketadi. 
K im ki  faryod  u rib   yig‘lay o lm asa,  k o ‘zid an   yo sh   c h iq a z o lm a sa , 
alam larini ichiga yutsa — dardga chalinadi.  Shuning uch u n  keksalar 
ala m   o ‘rtag an   kishiga,  yig‘la,  k o ‘nglingni  b o ‘sh a t,  d ey d ilar.  Bu 
gapda h ikm at k o ‘p.
A fsuski,  T o lib jo n   k o ‘zyo sh   t o ‘kib  yig‘lolm asdi.  U n siz,  k o ‘z 
yoshisiz yigMardi,  xolos.  M a n a  sh u  u n siz  yig‘i T o lib jo n n i  yiqitdi. 
Sal  k u n d a  q o p -q o ra  so ch lari  k ap tar p atid ek  b o ‘lib ketdi.
A sab  kasali  y o m o n   d a rd   b o ‘ladi.  T o lib jo n   sh o v q in g a  c h id a - 
m ay d ig an ,  g ap   k o T arm ay d ig an   b o ‘lib  qoldi.
U  o ‘y la b -o ‘ylab,  olis q ishlog‘ida qolgan o ‘gay singlisini  esladi. 
T o lib jo n   uni  k o ‘p  y illard an  beri  k o ‘rm ag an .  Eri  n im a  ish  qiladi? 
N e c h ta  bolasi b o r?  B uni bilm asdi.  H a r qalay,  o ‘zi  tugNlib o ‘sgan 
q ish lo q .  B olaligini  eslatad ig an   guvala  d e v o rla r b ilan   q u rsh alg an  
ho v lilar,  te n g q u rlari  b ilan  birga  c h o 'm ilg a n   jim jit  soylar,  olisda 
sadafdek ch aq n ab  turgan c h o ‘qqilar, yam -yashil  o ‘tloqlar ko‘ngliga 
taskin  berar-ku!
U  a n a  s h u n d a y  o ‘y la r bilan  y o ‘lga o tlan d i.
Y e tim q ish lo q n in g   p astid a  k a tta   soy  o q a rd i.  Soy  suvi  q ishloq 
etagiga y etg an d a yoyilib,  o ‘rtasid a o ‘n lab  o ro lc h a la r hosil  qilardi. 
Tolibjon bolaligida o ‘rtoqlari bilan suv kechib, orolch alard a qum ga 
k o ‘m ilib,  so atlab  o sm o n g a q a ra b  y o tard i.  0 ‘sh a pay tlard a o sm o n  
ju d a  h a m  ko‘m -k o ‘k b o ‘lardi.  O ppoq bulutlar sut k o ‘pigidek b o ‘lib, 
q ish lo q   u stid an   sh o sh ilm ay   to q q a   q a rab   suzib  o ‘tib   ketishardi. 
Q am ish lar orasidan q u rb aq alarn in g  qurillashi, o T d ak larn in g  g ^ q -  
g ‘aq to v u sh lari  esh itilib  tu ra rd i.
3

Tolibjon  ko‘kka qarab yotib, b ir zu m d a dunyoni xayolda aylanib 
chiqardi.  K echalari o sm o n n i to ‘ldirgan y u ld u zlam in g  im lashlariga 
tik ilib   to n g n i  k u tard i...
M a n a h o z ir  u o ‘sh ay o sh lig i o ‘tg an   soy k o ‘prigi  u s tid a tu rip ti. 
E n d i  u   yalan g   o y o q ,  ta n in i  o fto b   kuyd irg an   b o la   em as,  so ch lari 
o q a rg a n ,  h a y o tn in g   a c h c h iq -c h u c h u g in i  to tg a n   T o lib jo n   ed i.  U 
to sh larg a  urilib  o q a y o tg a n   su v d an   b olaligini  q id iray o tg an g a  o ‘x- 
shardi.  Bu o ro lc h a la rd a  q a n c h a d a n -q a n c h a  xayollari  qolgan.  Shu 
sohillarda u  baloglatga yetdi.  Shu o ro lc h a la rd a  n e -n e  b u yuk o rz u - 
la r o g ‘u sh id a  m ast  boNgan.  N ih o y a t, jim jit  se rtu p ro q   k o ‘c h a lard a 
kezib,  m u h a b b a tn in g   b ir  u m r  u n u tilm a s,  q o ‘sh iq d e k   k o ‘ngilni 
yayratuvchi, g ‘azaldek yurakka quyuluvchi,  tush d ek  tu m an li o n la- 
rini  kechirgan.  U  k u n lar en d i q ay tm as b o ‘lib olisga, ju d a  olislarga 
u ch ib   ketgan.
T o lib jo n   o m o n a t  yog‘o c h   k o ‘p rik   u stid a  sh u n d a y ,  h a m   sh i- 
rin,  ham   y u rak n i  o lrto v ch i  h islar o g ‘u sh id a  g arangsib  tu ra rd i.
K echga y aq in   T o lib jo n  q a d rd o n   uyini to p ib   keldi.
U  q is h l o q d a n   c h iq ib   k e t a y o t g a n d a   s in g lis i  t o ‘lis h ib , 
b o q ish larid an   b a lo g 'a tn in g  alla q a n d a y  t a ’rifga s o ‘z b erm ay d ig an  
d aq iq alarin i  k ech iray o tg an i  sezilib  q o lg an   q izalo q   edi.  Singlisi 
T o lib jo n n in g  xotirida shundayligicha qolgan.  H o z ir qa n d o q  b o ‘lib 
k e tg a n ik in ,  d eb   o ‘y ladi  T olibjon.
E shikdan ju r'a ts iz  q a d a m  tash lab   hovliga  kirdi.
M o to tsik ln i  y o n b o sh la tib   gNldiragiga  yel  b eray o tg an   t o ‘qq iz 
yoshlardagi bola n otanish kishining hovliga kirganidan hayratlanib, 
m oy b o ‘lib  ketgan  qoM larini  lattag a a rtib  o ‘m id a n  tu rd i.
Hovlining narigi burchida u c h -to ‘rt bola yerga ch o ‘nqayib o ‘tirib 
n im a d ir qilyapti.  A yvonda,  hovliga o rq a  o ‘girib,  b ir k a m p ir ch o y  
ichyapti. T olibjon  hovlini,  uyni,  ayvonni b ir o n d a  k o ‘zd an  kechirib 
chiqdi.  Birdan yuragi «shuv» etib orqaga tortib ketdi.  Singlisi boshqa 
yoqqa  k o ‘c h ib   ketg an  b o ‘lsa-ya!  B u la rb e g o n a   k ish ilar b o ‘lsa-ya!
B o lalard an   biri  u n g a  y aq in   kelib,  salo m  b erdi.
—  Z a y n a b   o p a n in g   uylari  sh u m i?   —  d eb   s o ‘radi  T o lib jo n .
—  H a ,  shu.  K eling,  to g ‘a.
T o lib jo n   yengil  tin   oldi.
—  S en   Z a y n a b x o n n in g   k im la ri  b o N asan ?  —  d e d i  tu tilib  
T o lib jo n .
A y v o n d a c h o y  ich ib  o ‘tirg an   k a m p ir o v o z berdi:
—  H oy,  kim   b ilan  g ap lash y ap san ,  b o la m ?
4

Bu  o v o z  T o lib jo n g a  ta n ish   ed i.  Y uragi  b ir  h a p riq ib   ketdi. 
C h a m a d o n in i yerga q o ‘yib,  ayvon to m o n g a jad al yurdi.  G u rs-g u rs 
q a d a m   to v u sh id a n   k a m p ir o ‘rn id a n   tu rm o q c h i  b o ‘ldi.
K am p ir  t o ‘q so n d a n   o sh g an ,  h a lim d e k   hilvirab  qolgan.  U  — 
T o lib jo n n in g   o ‘gay  o n asi.  T o lib jo n   q ish lo q d a n   ch iq ib   k etg a n d a  
payg‘a m b a r yo sh id an   oshib  ketgan edi.  T irik  ek an .  T o lib jo n   kela 
solib  e n g a sh d i-y u ,  u n in g   b o ‘y n id a n   q u c h o q la b ,  b ir  d aq iq a  s o ‘z 
to p o lm a y ,  e n tik ib ,  tu rib   qoldi.
—  H o y ,  k im sa n ,  b o lam ?  H id in g   dim ogM m ga  tan ish .
K am p irn in g  k o ‘zi  ojiz edi.  U  T o lib jo n n in g  yelkalarini  tim irs-
kilab silab  k o ‘rdi.  T an iy o lm ad i.
—  M eni diq q at qilm ay o bzing ayta qol, bolam !  K im san?  H iding 
T o lib g in am n in g  hidiga o ‘xshab  ketyapti.
YigMab  k o ‘zid an   yosh  ch iq a z o lm a g an   T o lib jo n n in g   o ‘pkasi 
t o ‘lib ketdi.  H iq illab  tu rib  b ird an   h o ‘ng rab  yubordi.
K am p ir  u n in g   b o sh in i  silab,  p e sh o n a sin i  yuziga  bosib,  sekin 
dedi:
—  Q ay o q lard a y urgan eding,  b o la m ?   K o‘zim  o c h iq   paytlarda 
qayoqlarda eding,  tentagim ?
K am p ir  u n i  b ag ‘rid an   b o ‘sh atib ,  hovli  to m o n g a   q ich q ird i:
—  N im a   q ilib   tu rib s a n la r,  a y a n g n i  c h a q irm a y s a n la rm i?  
D ad alarin g g a x a b ar q ilm ay san larm i? Y u g u r,  p o c h c h a n g g a  c h o p , 
to g ‘am   keldi,  d e b  ayt.
Bir hovli  bo la d u p u r-d u p u r qilib t o ‘rt tarafga yug u rib  ketdi.
—  H a,  u m rin g d a n   barak a  to p g u rlar, ju d a  sh o ‘x -d a ,  bular.
K am pir nim chasiga o ‘rab q o ‘ygan choynakni beri surib piyolaga
c h o y   quydi.
—  Q a n is a n ,  b o la m ?   M a n a v i  c h o y n i  ich .  D o lc h in   so lib  
d am lag an m an .  Ich ,  ich!
T o lib jo n   k a m p irn in g   qoN idan  c h o y n i  oldi.  H o ‘pladi.  O nasi 
o ‘sh a p ay td a h a m   sh u n a q a  c h o y  ich ard i.  H alig ach a o ‘sh a  od a tin i 
tash lam ap ti.
Bir choynak xushbo‘y choyni ichib b o ‘lgunlaricha hovli odam ga 
to ‘lib ketdi.  B oshiga d u rra tan g ‘igan, yoshi q irqning nari-berisidagi 
x o tin   halloslab kelib T o lib jo n g a o ‘zini  otdi.
—  A kajon!  B o rm isiz,  akajon?!
Bu u n in g  singlisi  Z ay n ab  edi. A ka-singil bir-birlariga m oNtirab 
tik ilib   q o lish d i.
—  T in c h -o m o n m is a n ,  singlim .  M a n a ,  keldim .
5

B olalar  u la rn in g   h o latin i  k u zatib   tu rish a rd i.  Z a y n a b   akasini 
bag‘rid an  b o ‘shatib,  bolalarga qaradi.
—  N im a   qilib  tu rib sizlar?  Bu  to g ‘an g lar-k u !  C h a q irin g la r 
dadalaringni!  P o ch c h a la rin g n iy a m  ch aq irin g lar.
B olalar  a lla q a c h o n   x a b a r  y etkazib  boMishgan  ek an .  B irin- 
k etin   kuyov  b ilan   bo la  k o ‘ta rg a n   ikki  qizi  kirib  kelishdi.
Z a y n a b   ikkala  q izin i  u z a tg a n ,  h a r  b irin in g   ikki,  u c h ta d a n  
bolasi  b o r  edi.
Z a y n a b n in g   eri  keldi.  T o lib jo n   b ilan   bel  o lish ib   k o ‘rishdi. 
K eyin c h o rb o g ‘dan   q o ‘y  su d rab  ch iq ib ,  k am p ird a n   fotiha so ‘radi. 
K a m p ir u zo q  p ich irlab ,  yuziga fo tih a  to rtd i.  K uyov T o lib jo n n in g  
o yog‘i tagiga kelib,  q o ‘y  b o ‘g ‘ziga p ich o q  to rtd i.
K ech  kirib,  qishloq uylarida c h iro q la r yondi.  Q o ‘n i-q o ‘sh n ilar 
biri to v o q d a ch u c h v a ra ,  biri sh irg u ru ch ,  biri  so m sa k o ‘tarib  kirdi. 
K uyov  k a m p irn i  k o ‘ta rib  o lib  k e ld i-d a ,  s o ‘riga  o ‘tq a z d i.  Z ay n ab  
ak asin in g   yelkasiga  yangi  t o ‘n  ta sh lab ,  gilam   d o ‘pp i  kiydirdi.  U 
t o ‘g‘riga  o ‘tirib   o lib ,  ak asid an   k o ‘z  uzm asd i.  G o h   k u lad i,  goh 
m o ‘lt- m o ‘lt  yosh  t o ‘kib  yigMaydi.
Z a y n a b   k ech asi  T o lib jo n g a  so ‘riga,  eri  b ilan   y o n m a -y o n  jo y  
to ‘shab berdi.
K uyov c h a rc h a g an  ek an , b irp asd a p ish -p ish  qilib uxlab  qoldi. 
A m m o  T o lib jo n n i h ad eg a n d a  uyqu  ololm adi.
O sm o n   x u d d i  b o laligidagidek  tin iq .  S an o q siz  y u ld u zlar  b ir- 
birlari bilan im lashadi.  U lar T olibjonni ko‘k bag‘riga chorlayotganga 
o ‘xshaydi. T o g 1  o rtid a n  k o 'ta rilg a n  bark ash d ek  oy b ir gala bulutni 
h ay d ab   c h iq d i.T o lib jo n   k ip rik q o q m a y   o sm o n g a   tik ilib   yotibdi. 
K ech a  shu  q a d a r jim jitk i,  h a tto   keksa  q a y rag ‘o c h d a   m u d rag an  
c h u m c h u q n in g   iniga  sig‘m ay   tip irc h ila g a n i  h a m   esh itilad i.
S hu  so k in lik n i  b u zib ,  q a y d a d ir ku ch li  p o rtlash   b o ‘ldi.  U n in g  
d ah sh atli  ovozi  to g 1  k o ‘kragiga  q ad alib   a k s-sa d o   qaytdi.  Shu  xil 
p o rtlash   yana b ir n e c h a   m a rta  tak ro rlan d i.  T o lib jo n   k o 'rp a n i yel­
kasiga to rtib  o ‘tirib oldi.
Z a y n a b   ertalab k i  n o n u sh ta g a   x a m ir  q o rib ,  hovli  b e tid a   u 
y o q d a n -b u   y o q q a  gMmirsib  yuripti.
Sal  o 'tm a y ,  o sm o n g a  sut  rang  n u r p u rk a b   c h a q in   ch aq d i.
E le k tro p ay v an d n in g   o ‘tk ir  nuri  a z a m a t  te ra k la rn in g   u ch in i 
sh am   piligidek  b ir  d a m   y o n d irib ,  o 'c h d i.  Q a y d a d ir  k o 'ta rm a  
k ran n in g  g ‘iyqillagani,  qo'ngM roq ch algani eshitildi.  Bu to v u sh lar 
T o lib jo n n in g   a sa b in i  b u z m a sd i.  Q a y ta g a   q a n d a y d ir  h a lo v a t,
6

y u p an ch  berayotganga o ‘xshardi.  U yana shunaqa chaqin chaqishini 
k u tib  yotdi.  Y o‘q,  b o sh q a c h a q in  ch aq m ad i.
T o lib jo n   o ‘y o ‘ylab  ketdi.
U  in stitu tn i  tu g atg an d a,  q ishloqqa b ir kelib ketdi.  A sp iran tu ra 
yillari qishloqqa kelishning sira iloji boMmadi.  N egadir o n a m  o ‘gay, 
singlim   o ‘gay  d eg a n   fikr  u n i  bu  o ila d a n   narig a  itarard i.  B unga 
m a ’lum   sa b a b la r  h a m   b o r ed i.  Z a y n a b n in g  b o ‘yi  c h o ‘zilgan  sari 
o ‘g ay   o n a ,  T o lib jo n   b ila n   ik k o v in in g   b o s h in i  q o v u s h tir ib  
q o ‘y a m a n ,  b e g o n a g a   k e tm a s in ,  d e rd i.  O n a   z im d a n   s h u n g a  
tayyorgarlik k o ‘rardi.
T o lib jo n   o lti  yoshligida  o n asi  o ‘lgan.  D ad asi,  b o lam   o n asiz 
o ‘sm asin ,  d eb   x o tin in in g   yilini  o ‘tk azib ,  t o ‘rt  y ash a r  qizi  bilan 
qolgan b ir beva xo tin g a u ylangan edi.  0 ‘sha beva xotin  m a n a  shu 
k a m p ir,  qizi  shu  Z a y n a b   ed i.  Birga  o ‘sib  k a tta  boMgan  singlisiga 
u y lanishga  T o lib jo n   aslo   rozi  em a sd i.  A n a  sh u   g ap   b o 'lg a n d a n  
keyin q ish lo q d an   ketib qolgandi.
T o lib jo n   o n a  o v o zid an   m a st edi.  B olalik y illarid ag id ek  u n in g  
b ag ‘rida erkalangisi,  yuzlarini  yuzlariga q o 'y ib  ishqalangisi  keldi. 
B u tu n   x o ‘rlik la rin i,  a la m la rin i  t o ‘k ib   solgisi  k e ld i.  A tro fd a  
m u n ch o q d ek  ko‘zlarini qadab, ajib tom osha ko‘rayotgandek turgan 
jiy an lari  o ld id a hislariga erk b e rish d an  o ‘zini tiydi.
Kuyov ishga ketib b o lg a n . T og‘ c h o ‘qqilarida oftob nuri yaltirab 
tu ra rd i.  T o lib jo n   to   yuvinib  k e lg u n c h a ,  k a m p ir  jav ra b -ja v rab  
nevaralarini k o ‘ch ag a chiqarib yubordi.
K eksalardek d o n o  k a m d a n -k a m  b o ‘ladi.  O n a o ‘g ‘lin in g  dilida 
n im a la r  bo rlig in i,  ic h in i  n im a d ir  k e m ira y o tg a n in i  sezib  tu ra rd i.
—  B olam ,  bilib  tu rib m a n ,  ic h in g d a   o ‘t  y o n y ap ti.  N im a   gap 
b o 'ld i?  Ayt.
T o lib jo n n in g  to m o g ‘idan c h o y  o ‘tm ad i. Z o ‘rg‘a yutindi.
—  K elin im n i  s o ‘ra m a d im .  B olalaringni  s o ‘ra m a d im .  0 ‘zing 
o g ‘iz o ch m ag an in g g a so ‘ra m a d im , bolam .
T o lib jo n  titra b -q a q sh a b  ja v o b  berdi:
—  K eliningiz ju d a  u zo q  y u rt tu p ro g ‘ida kul b o ‘lib qolgan.
—  B o lalarin g   q an i?  —  ded i  k a m p ir  y ana.
— 0 ‘g ‘lim  A fg‘o n d a  yongan.
Bu  g a p la r   T o lib jo n n in g   k o ‘k sin i  k u y d ira y o tg a n   o lo v la r 
o rasidan  alanga b o ‘lib chiqdi.
K am p ir b ir q o ‘li b ilan sholchaga tiralib, oldinga surildi. QoMini 
havoda paypaslab o ‘g ‘lini to p d i.  P eshonasini siladi.
7

—  Bu  d u n y o  sh u n d o q ,  b o lam .  O lam  yaralibdiki,  birovga baxt, 
birovga alam  keladi.  C hidaysan.  C h id am ay  ilojing qancha.  Boyadan 
beri seni o ‘ylaym an.  Ichingda nim ad ir b o la y o tg a n in i  ko‘r   b o ‘lsam  
ham  k o ‘rib turibm an.  Baxtingni sham olga uchirib kepsan.  Q an d o q  
qilasan, bolam .  H alizam on  kuyoving keladi, birga to g 1 lam i aylanib 
kel,  g 'u b o rin g  tarq ay d i.
T o lib jo n   o n asin i  k o ‘ta rib ,  s o ‘riga  o lib   keldi.  Y engil,  q u sh d a n  
h a m   yengil  b o  Tib  q o p ti.  Q a n d o q   p o lv o n   x o tin   edi.  Y ursa  y er 
titra rd i.  T o lib jo n n in g   esida:  o n a sin in g   se m iz ,  g o ‘s h td o r  q o T id a 
k u m u sh   bilaguzugi  k o ‘rin m a y   k etg an d i.  0 ‘sha  q o T la r  en d i ju d a  
in gichka, ju d a   n im jo n  b o T ib  qopti.
—  D o lc h in   ch o y im n i  h a m   o p k elib   b e r,  b o lam .
T o lib jo n  ustiga  n im c h a  yopilgan ch o y n ak n i  keltirib o n asin in g  
oldiga q o ‘ydi.
—  E n d i  b o r,  ay lan ib   kel.  S h o sh m a,  esim   q u rsin .  0 ‘tir.
K a m p ir  T o lib jo n n in g   x o tin ig a,  o ‘g ‘liga  Q u r’o n   bagT shladi.
Y uziga fo tih a to rtg a n d a n   keyin,  en d i bo rav er,  dedi.
T olibjon bo sh q a  yoqlarga b o rm ay , o ‘sh a,  bolaligida ju d a  k o ‘p 
m a rta  k ech k an   soyga tu sh ish g a  a h d   qildi.  B ir gala bo la o rq asid an  
ergashib  c h iq d i.  T o lib jo n   b o la la m i  q a n c h a lik   yaxshi  k o ‘rm a sin , 
soy d a  yolgTz  o ‘zi  o T irib   o ‘y   su rm o q c h i.  A lb atta,  b o la la r  unga 
xalaqit beradi.  H atto  hali yoTga kirm agan kenja jiyani h am  em aklab 
kelib  unga talp in d i. Atigi b ittag in a tishini  k o ‘rsatib  iljaydi.
T o lib jo n   uni  k o T arib  oldi. Jiy a n la rid a n  biri o ‘zid an   o ‘zi,  m en  
sh ash lin i  yaxshi  k o ‘ra m a n ,  d ed i.  B oshqasi,  m e n   so m san i  yaxshi 
k o ‘ra m a n ,  d e b   y u b o rg a n in i  o ‘zi  h a m   b ilm ay   q oldi.
—  Q a n i,  b o lalar,  n e c h a   kishisizlar?  —  ded i  T o lib jo n .
B olalar  q a to r boT ib  b ir-b irla rin i  san ay   bo sh lad ilar.
—  Biz beshtam iz.  M anavu ikkita b o la q o ‘sh n im izn in g  bolasi.
—  S hu  ikkita  b o la n i  h a m   q o ‘sh san g lar,  n e c h a   kishi  b o T a- 
sizlar?
B ittasi,  o ltita ,  d e d i,  b o sh q asi,  sa k k izta,  dedi.
—  E ,  o m o n  boT inglar,  hiso b d an   m azalarin g  y o ‘q  e k a n -k u ,  — 
ded i T o lib jo n   kulib.  — Y etti  kishi.  M a n a v u   k en jato y  b ilan  sakkiz 
kishi ekansizlar.  U yda  m o m o n g iz bilan ayangizni q o ‘shsak,  ro p p a- 
rosa o ‘n  kishi  boTasizlar.
Bir bola,  m o m o m  som sa eyolm aydilar, tishlari y o ‘q, deb qoldi.
M ah alla  oqso q o li  ta sh q a ri  hovlisida  k ich k in ag in a  o sh x o n a 
o c h g an d i.  K elinlari,  x o tin i  so m sa ,  k ab o b ,  m a n ti  tay y o rlash ard i.

Y etim q ish lo q n in g  y igit-yalanglari t o ‘p lan ib ,  sh u  y erd a u lfatch ilik  
q ilish ard i.
—  Q a n i,  b o la la r,  b o rib   bilib  k e lin g la r-c h i,  b u g u n   q a n a q a  
o v q atlari  b o r  e k a n ,  —  d e d i  T o lib jo n .
B olalam in g  ham m asi b a ro b ar yugurib ketishdi.  QoMidagi kenja 
jiy a n i  h a m   u la r o rq a sid a n ,  m e n   h a m   b o ra m a n ,  d e g a n d e k   intilib 
qoldi.
Bir z u m d a  b o la la r sh o v q in -su ro n  b ilan  k o ‘c h a  toM dirib qaytib 
kelishdi.
—  B ugun  m a n ti  b o r,  so m sa  b o r,  shashlik  y o ‘q ,  —  deyishdi 
h an sirash ib .
T o lib jo n   ularga  pul berdi.
—  H o z ir  ay a n g d a n   idish  o lib ,  q a n c h a   m a n ti,  q a n c h a   som sa 
o lis h n i  s o ‘ra g in .  O rtg a n   p u ln i  a y a n g g a   b e rib   q o ‘y,  —  d e d i 
b o la la m in g  kattasiga.
S h u n d a n   keyin,  T o lib jo n n in g  b ir o ‘zi soy tarafga tu sh ib  ketdi.
Soy o ‘sh a -o ‘sha.  B olalik p aytlaridagidek jim jit.  T o lib jo n  tufli- 
sin i  y ech ib ,  sh im in i  tiz z a sig a c h a   sh im a rib ,  suv  k e c h ib ,  o ‘sha 
q a d rd o n   o ro lc h a g a   c h iq d i.  Suv  h a m o n   b ir  tek is  o q a r,  sal  nari 
b o rib  toshlarga tegib sap ch ib  o ‘tardi.
Tolibjon qum ga ch a lq a n c h a  yotib, so‘ngsiz osm o n g a tikildi.  Bu 
u n in g  bolalik o sm o n i edi. Y oshlik izlari tu sh g a n , g o ‘dak lik  o ‘ylari 
q o lg an  b u   so k in   o ro lc h a d a n   aslo  ketgisi  y o ‘q edi.
K o ‘p   y illa r   b o ‘ld i  T o lib jo n n in g   b u   j o y l a r d a n   m o s u v o  
boM ganiga.  S o c h   o q a r d i,  u m r   o ‘td i.  Y u ra k d a   h e c h   q a c h o n  
tu z a lm a y d ig a n ,  b u tu n   u m ri  d a v o m id a   zirq ira b   o g ‘rib   tu ra d ig a n  
ja ro h a t  h a m ish a lik k a  h a m ro h  b o ‘lib q oldi.
T o lib jo n   yuragini  b ir u m rg a ja ro h a tla g a n ,  b o sh ig a  q o ra   k u n ­
la r solgan  v o q ean i  a la m -s ita m   b ila n   eslab   ketd i...
U T o sh k e n t  s h a h a r p a rtiy a  k o m ite tid a  boMim b o sh lig ‘i b o ‘lib 
ish lard i.  B ir  s o ‘zliligi,  o ‘jarlig i  birovga  y o q ib ,  birovga  y o q m ay  
y u rard i.  T o ‘g ‘ri so ‘z,  fikrida sobit T o lib jo n  partiy a safiga o ‘tgan d a 
keksa k o m m u n istlar:  « H am ish a sh u n d ay  b o ‘ling,  h aq iq at yoMidan 
aslo  c h e k in m a n g » ,  d e b   k afolat  b erish g an   edi.
0 ‘s h a n d a   S ta lin n in g   sh a x sig a   sig ‘in ish   o q ib a tla r i  b u tu n  
m a m la k a t  m iq y o sid a  tu g a tilib   b o ra y o tg a n ,  o d a m la rd a   hayotga 
b uy u k   b ir  ish o n c h   p a y d o   b o ‘lgan  p a y tla r  ed i.  A m m o   m ay d a 
« shaxschalar»  tirik   ed i.  U la r  « xalqlar  otasi»ga  s a d o q a tla rid a n  
voz  k e c h o lm a sd ila r.  A yniqsa,  lav o zim lard ag i  b ir  n e c h a   «shaxs
9

farzan d lari»   m a m la k a t  b o ‘ylab  esgan  to z a   sh a b a d a n i  o ‘tk in c h i, 
m avsum iy  b ir  ta d b ir  d eb   b ilard ilar.
T o lib jo n   boM ayotgan  ish la m i  bilib ,  b a ’za n   ta jan g ,  b a ’zan 
isy o n k o r  ta b ia tin i  kuch  b ilan  b osib  y u rard i.
T o lib jo n   k o ‘p  ishlarga  g u voh  ed i.  U  o ‘z ig a -o ‘zi:  sh u n c h a lik  
q o n u n sizlik larn i  k o ‘ra-b ila  tu rib  in d a m a sa m ,  q a n d a y  k o m m u n ist 
boMdim, d eb  kuyinardi.  Oxiri  uning  ichidagi  isyon  p ortlab,  yuzaga 
o tilib   ch iq d i.
O blast  p artiy a   k o n feren siy asid a  s o ‘z  olib,  hozirgi  rah b arim iz 
m in istr L u q m o n o v n in g  yolg‘o n -y a sh iq  gaplariga  ish o n ib ,  yaxshi- 
yaxshi  o d a m la rn i  b a d n o m   q ila y o tg a n in i,  re sp u b lik am izd a  yangi 
b ir  shaxs  p ay d o   boM ganini  aytdi.
0 ‘s h a n d a   q iziq  b ir  voqea  y u z  b erd i.  Z al  b o ‘ylab  g u ld u ro s 
qarsaklar yangradi.  Q arsaklam i kim  chalayotganini bilib boMmasdi. 
O d am lar stul tagiga qoNlarini tiqib qarsak chalardilar.  K o‘zlaridan, 
y u zlarid an  q arsak  ch ala y o tg a n larin i  bilib b o T m asd i.
T anaffus paytida ham  kazo-kazolar bu favqulodda voqeani choy 
u stid a  m u h o k a m a  q ilard ilar.  Bu  y erd a  h am   L u q m o n o v  h a m m a n i 
o g ‘ziga qaratib shakarguftorlik qilardi.
L uq m o n o v  beti q a ttiq ro q  o d a m  edi.  U ni  ho zirg in a m in b ard an  
s h a rm a n d a la rc h a   tu s h irib   y u b o ris h d i.  P ro fso y u z   lid e ri  b ila n  
ta y y o rla sh   m in is tri  s h a ’nig a  ju d a   x u n u k ,  h a tto   o g ‘izga  o lib  
b o lm ay d ig an  gapni m inbardan turib baralla aytganida zalda to ‘polon 
b o ‘lib  ketdi.  K o n feren siy a  d eleg atlari  b ir  o g ‘iz d a n ,  bu  tu h m a t, 
tu h m a t,  d eb  q ich q irish d i.  U n i  m in b a rd a n   tu sh ib   ketsin,  d eb  talab 
q ilishdi.
M a n a ,  h o z ir  u  h e c h   g ap   b o ‘lm a g a n d e k ,  x a n d o n -x u s h o n  
gap  sotib o ‘tirip ti.
Boya birinchi qato rd a kaftini ch a p  qulog‘i orqasiga tutib, diqqat 
bilan gap tinglayotgan yetm ish yoshlardagi oqsoqolni  prezidium ga 
ta k lif q ilishdi.  U  q o ‘lini  k o ‘ksiga  q o ‘yib,  u z r s o ‘rab,  yan a joyiga 
o ‘tirgandi.  H o z ir oq so q o ln i choyga ch aq irish d i.  Bu oqsoqol  u m ri- 
ning yarm id an   k o ‘pini ch et ellarda o ‘tkazgan,  u ru sh  yillarida  front 
orqasida m axsus q o ‘p o m v ch ilarg u m h in i tuzib, fashistlarga to ‘xtovsiz 
z a rb alar berg an d i.  U ru sh   tu g ag an d an   keyin  razvedkachi  R a h m o n  
D adayevga  «Sovet  Ittifo q i  Q a h ra m o n i»   u n v o n i  b erilib ,  u  «O ltin 
Y ulduz» b ilan   m u k o fo tlan d i.  B u n d a n   ikki  o y la r m u q a d d a m   unga 
C hexoslovakiya  d av lati  h a m   P rag an i  o z o d   q ilish d a  k o ‘rsatgan 
ja s o r a tla r i  u c h u n   q a h r a m o n   u n v o n in i  b e rg a n   e d i.  C h e x o s -
Ю

lo v ak iy an in g   M oskvadagi  e lc h ix o n a sid a   unga  «O ltin  Y ulduz» 
to p s h iris h   m a ro sim i  b o ‘lib  o ‘tg a n   ed i.  U n i  h e c h   k im   ism i, 
fam iliyasi b ilan  a ta m a sd i.  O qsoqol  d eb   iz z a t-h u rm a t q ilishardi.
Oqsoqol nihoyatda bosiq,  m ulohazali odam .  D ushm an hududida 
k o ‘p   m a rta   xavfli  v aziyatlarga  tu sh ib   q o lg a n d a   shu  xususiyati  — 
so v u q q o n lig i  q o ‘l  k elg an d i.  U   D av lat  xavfsizligi,  ich k i  ish lar 
so h a la rid a  o ‘n yetti y o sh id an  x izm at qila boshlagan...
L u q m o n o v   b o sh lag an   g ap in i  d av o m   ettird i:
—  Bu beodobni chet elga j o ‘natib yuborish kerak.  0 ‘sha yerlarda 
y u rib   k o ‘zi  o chilsin.
— Qaysi aybi  u c h u n , qaysi beodobligi u c h u n ?  — d ed i O qsoqol 
u n in g  k o ‘ziga qarab.  —  C h e t elga y u b o rilg an lar ja z o  o ‘tash  u c h u n  
y u b o rilm a g a n la r.  U la rn in g   g ard a n ig a   v atan   m a n fa a tin i  h im o y a 
q ilish ,  d ip lo m a tik   m u n o sa b a tla rn i  m u sta h k a m la sh ...
L u q m o n o v   u n in g   g ap in i  b o ‘ldi:
— Q o ‘ying,  otax o n , siz b u  ishlarga aralashm ang.  Pensiyangizni 
yeb  y o tavering.  Siz  keksayib  q o lg an   o d am siz,  hozirgi  m u rak k ab  
v aziy atn i  tu sh u n m a y siz ...
Oqsoqol  L uqm onovning gaplariga sovuqqonlik bilan javob qildi:
—  A gar c h e t  elga ja z o  o ‘ta sh   u c h u n   y u b o rila d i,  d eb   tu s h u n - 
s a n g iz ,  s h u   b e o d o b lig in g iz   u c h u n   s iz n i  y u b o r is h   k e r a k . 
B irin c h id a n ,  m e n   p en siy a  o lm a y m a n .  P e n siy ad an   k ech g an im g a 
yigirm a yetti yil b o ‘lgan.  Oyligim o ‘zim ga yetib ortadi. C h e t ellarda 
y u rg an   p a y tla rim d a   yigMlib q o lg an   y ig irm a b esh   yillik o y ligim ni 
h a m   h a lig a c h a  o lm a g a n m a n .  E n d i  U sm o n o v   m asalasiga  kelsak, 
u n i  h e c h   q a y o q q a   y u b o rish   k erak   em as.  U  sh u   y e rd a  boMishi 
z a ru r.  U  h e c h   q a n d a y  o d o b siz lik   q ilg an i  y o ‘q.  F a q a t  yoshligiga 
b o rib  p ic h a  qizishib  ketd i,  xolos.  V aqtiki  kelib sovib,  g ap n i  o rq a - 
o ‘n g ig a   q a r a b   a y ta d ig a n   b o ‘lib  q o la d i.  E z m a lig im   u c h u n  
k e c h ira siz la r,  A lish e r  N a v o iy n i  q a rig a n d a   o ‘q ish   k e ra k   e k a n . 
H o z ir  m uk  tu sh ib   N av o iy n i  o ‘q iy a p m a n .  M a n a  e sh itin g ,  u  nim a 
deydi:  «O qil  kishi  ro std an   o ‘zgani  d em as,  h a m a   rost  h a m   degulik 
em as» .  E sh ity a p siz m i,  aq lli  o d a m   faq at  rost  g ap   a y ta d i,  lekin 
ro st  e k a n ,  d e b   h a m m a   g a p n i  h a m   ay ta v e rm a slik   k e ra k ,  d eydi. 
K o ‘rd in g iz m i,  U sm o n o v  sh u  y e rd a yoshligiga b o rib ,  aytish  sh art 
b o 'lm a g a n   g a p la m i  h a m   a y tib   y u b o rd i,  b u n in g   u c h u n   u n i 
k ec h irish   k erak .  U   keyin  o ‘z in i  o ‘nglab  olad i.
O b k o m n in g  b irin c h i  kotibi  0 ‘tb o saro v  b u n d a n   t o ‘rt yil  oldin 
p ensiyaga  c h iq q a n ,  lekin  p artiy a  u ch y o tin i  k o ‘ch irib   olib  ket-

m ag an d i.  H o z ir  u n i  h a m   ch o y g a  c h a q irish g a n   edi.  0 ‘tb o saro v  
o q so q o ln in g  g ap larin i q u w a lia d i.
—  L u q m o n o v ,  y o shligingizni  eslang.  H a m m a m iz   h a m   bu 
y o sh d a o ‘t-o lo v  b o 'lg a n m iz ,  sal  n arsag a  pov e tib  y o n ib   k etardik. 
U sm o n o v   h a m   h o z ir  o ‘sh a  y o sh d a.  Siz  esa  h alig ach a  g o ‘daksiz. 
A gar  c h e t  el  o d a m la m in g   x ato sin i  tu z a ta d ig a n   jo y   b o ‘lsa,  en g  
avval  sizni  y u b o rish   kerak.
L u q m o n o v g a g ap  k o r qilm asdi.  U  beti q o tib  ketgan o d a m  edi.
O q so q o ln in g  bu gap lari  u n in g  yuziga  tu sh g an  a c h c h iq  tarsaki 
edi.  Bu g a p n in g  u n g a m u tla q o  aloqasi y o ‘qdek  u qulogMdan  kirib, 
bu  q u lo g ‘id a n   c h iq ib   ketg an   edi.
—  Bu  y erd a K P S S n in g   vakili  h u rm a tli  d o ‘stim iz   o ‘tirip tilar. 
U sm onovga q a n d o q  ch o ra  k o ‘rishni  M oskva hal  qilsin...
K o n fe re n siy a d a n   k e y in   L u q m o n o v   K P S S   vakilini  0 ‘zb e - 
kistonning diqqatga sazovor joylarini k o ‘rsatish u c h u n   Brejnevning 
kuyovini  o lib  b o ra d ig a n   T ax ti  Q o ra ch ad ag i  m axsus  b o q q a   olib 
ketd i.  A n a  s h u n d a n   keyin  u ch   o y   o ‘tg a c h ,  T o lib jo n   U sm o n o v n i 
«V atan topshirigN oni bajarish  u c h u n  c h e t elga j o ‘n atib  yuborishdi.
L u q m o n o v   B rejnevning  kuyovi  b ilan   d o ‘stlash ib   o lg a n d a n  
keyin  o b k o m  byurosi  rad qilgan  m asalalarni  h a m  o ‘zic h a  hal qilib 
y u b o rad ig an   b o i i b  qoldi.
Bu  q a d a r  b o sa r-tu sa rin i  b ilm ay   q o lg an   L u q m o n o v   « U sm o ­
nov  k im ,  b ir  b e o d o b   tirra n c h a ,  g a p n in g   o r q a - o ‘ngiga  q a ra m a y  
vaysayveradigan, b u n d ay  m o ‘ta b a r darg o h lard a  ishlashga noloyiq» 
ekan ig a b o sh q a la m i  h a m   ish o n tirm o q c h i boN ardi.
T o lib jo n   « L u q m o n o v  y o lg ‘o n -y a s h iq  g a p la r ta rq a tib ,  y axshi- 
yaxshi  o d a m la m i  b a d n o m   q ila y o tg a n in i...»   a y tg a n d ay o q   L u q ­
m o n o v n in g  q o m ig a  q o z iq   q o q q a n d e k  b o ‘lgandi.  L u q m o n o v  shu 
so ‘z u c h u n   u n d a n  ayovsiz qasd olishga a h d   qildi.



Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   20


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling