Tarix-7 2017.(Uzb). indd

Bîlqîn yarimîrîlidàgi istilîlàr. Usmînlilàr istilîsigà 
qàdàr Bîlqîn yarimîrîlidà: Vizàntiya, Sårbiya, Bîlgà
 
riya, 
Bîsniya kàbi yirik dàvlàtlàr màvjud edi.
Àmmî siyosiy tarqoqlik va ich-
ki ziddiyatlàr bu dàvlàt 
làrni turklàr 
istilîsigà qàrshi birlàshuvigà imkîn 
bårmàdi.
Bîlqîndàgi dàstlàbki bîsqinlàr 
XIV asr o‘rtalarida bo‘lgan. Turk-
lar uning àsîsiy qismini kåyingi 
o‘ttiz yil dàvîmidà egàllàydilàr. 
Turk sul tîni Bîyazid (1389–1402) 
bu jàng 
làrdà o‘zining tåzkîr 
g‘àlàbàlàri bi 
làn shuhràt qîzînib – 
Yildirim (yashinday tez, shid 
dàtli) 
nîmini îlàdi. Sultînning Kînstàntinîpîlni qàmàl qilishi 
Yev 
ropani sàrîsimàgà sîlib qo‘yadi.
104-rasm. Boyazid 
Yildirim bilan Amir 
Temur o‘rta sidagi 
Anqara jangi. O‘rta asr 
arab miniatyurasidan

---

124
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
Ayni pàytdà Àmir Tåmurning Bî ya zid gà qàrshi Kichik 
Îsiyo yuri 
shi bîshlànà 
di. 1402-yilning yozidà Ànqàrà ya-
qinidàgi jang da sîhibqi rîn qo‘ shin làri Bîyazid làshkàri ni 
yån gàdi. Bu vîqåà turklàr tîmînidàn Kîns tàn tinîpîlning 
îlinishigà yo‘l qo‘ymày, Vizàntiyaning yanà 50 yil ya 
shà-
shigà imkîn yaràtadi.
Kînstàntinîpîlning qulàshi. Usmonlilar sultîni 
Måõmåt II yuz minglik qo‘shini bilàn Kînstàntinî 
pîlni 
qàmàl qilàdi.
1453-yilning màyidà Kînstàntinîpîl turklàr tîmîni 
dàn 
îlinàdi. Vizàntiyaning so‘nggi impåràtîri jàngdà hàlîk 
bo‘làdi. Usmînlilàr shaharni Istànbul dåb nîmlàb, ungà 
o‘z pîytàõtlàrini ko‘chiràdi.
Yevropa và Îsiyoni bîg‘làb turgàn sàvdî yo‘llàri us-
tidàn nàzîràt Vizàntiya pîytàõti îlinishi bilàn turklàr 
qo‘ligà o‘tàdi. Kång istilîchilik yurishlàri