Toshkent farmatsevtika instituti


n u rlan tirish ,  ko'rikdan  o 'tk a z ish   va  rentgen   ta sm asid a  qayd  etish


Download 24 Kb.
Pdf ko'rish
bet27/29
Sana15.01.2018
Hajmi24 Kb.
#24582
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29

n u rlan tirish ,  ko'rikdan  o 'tk a z ish   va  rentgen   ta sm asid a  qayd  etish 
u ch u n   m o'ljailan gan .  M azkur apparatlarga  rentgen   nurlarini turli 
z ic h lik d a g i  jism lar  orasid an   o 'tish i  asos  q ilib  o lin g a n .  R en tgen  
nurlari  k o 'z g a   k o 'rin m a y d i,  sh u   b o isd a n   rentgen   tasvirin i  ko'rish 
u c h u n   m a x su s  q u r ilm a   —  r e n tg e n   n u r la r in in g   t a ’siri  o s tid a  
nurlantirilishi m u m k in  b o'lgan  m o d d a  bilan qoplangan ekran zarur.
N u rla n tirish   va  n urlan tirilgan   jo y la m i  k u zatish   yord am id a 
k a sa llik la m i tash xis q ilish   k o 'p in c h a   rentgen  tasvirin i  o lish   orqali 
a m a lg a   osh irilad i.  T a sv irla m in g   ren tgen   tasm a sig a  tu sh irilish i  — 
rentgenogram m a
  d eyiladi.
F luorografiya
  —  flu oressiyalan ad igan   yoritila d iga n   ekrandagi 
tasvirdan fotoapparat yordam ida k ichik o 'lch am d agi rasm olinishiga 
a so sla n g a n   u sul.  R asm lar  te z   o lin a d i,  sh u n in g   u ch u n   m azk u r 
u su l  a h o lin in g   o m m a v iy   tek sh iru vlarin i  o 'tk a zish d a   k en g   q o 'l­
laniladi.
T ib b iy   ren tg en   te x n ik a si  h o zirg i  vaq td a  faqat  tash x is  vositasi 
sifatida em as,  balki terapevtik va jarrohlik (rentgen  nazorati ostidagi 
in terv e n sio n   r e n tg en o lo g iy a ,  litotrip siya,  la p a r o to m iy a   va  q o n - 
t o m ir   ic h id a g i  ja r r o h lik )  m u o la ja la r in i  o 'tk a z is h d a   r e n tg e n  
n a zo ra tin in g  vositasi  sifatid a fo y d a la n ila d i.
R e n tg e n o t a s h x is   a p p a r a tla r in in g   sifa ti  u n in g   y o r d a m id a  
o lin a d ig a n   fo y d a li  ax b o ro tn i  n u rlan tirish   d o za sig a   h a m d a   talab 
q ilin a d ig a n   harakatlar va   x o d im la r   to m o n id a n   sarflan gan   vaqtga 
n isb a ti  b ila n   b elg ila n a d i.  Ish n in g   a x b o ro t  b o sq ic h la r i  ren tg en  
tasvirlarini  o lish ,  ularga ish lo v  b erish ,  u la m i tah lil  q ilish   va saqlash 
(arxiv la sh )d a n   iborat.
T a sv ir n in g   sifa tin i  o sh ir ish   m u a m m o s i  to 'p la m   tark ib iga
291

k iruvchi  m a h su lo tla m i  tak om illa sh tirilish ig a   h a m   bogMiqdir.  Bu
—  m axsus  ren tgen   naylari  va  n urlan tirgichlar,  k atak ch ali  yuqori 
sam arali  e g a llo v c h i  rastrlar,  siyrak  tu p roq li  e le m e n tla r   asosidagi 
k uchaytiruvchi  ekranlar,  rentgen  ek sp on om etrla ri  h a m d a  apparat 
sifatin i  n a zorat  q ilu v ch i  turli  xil  vositalar.
R entgenotashxis q u rilm a la ri
 te x n ik  qurilm alar to 'p la m in i  o 'z  
ichiga oladi.  H ar bir rentgen  tashxis qurilm asi tarkibiga  quyidagilar 
kiradi:
—  ustunli  ren tgen   n urlan tirgich i  (r en tg en   nayi);
—  r e n t g e n   n u r la n is h in i  h o s il   q il i s h g a   k e r a k li  y u q o r i 
k u ch lan ish li  u zatish   u c h u n   rentgen   ta ’m in lo v c h i  qurilm a;
—  b e m o r  u ch u n   ren tgen   kursi  (sh tativ)  va  nurlantirish  u ch u n  
ekran  yoki  rasm lar  u c h u n   tasm ali  k asseta.  T asm ad agi  ta sv im in g  
sifatini yaxshilash  u ch u n  u nin g old id a,  rentgen   nurlarining y o'lid a, 
rentgen   panjarasi  y ok i  rastr joylash tirilad i.
Rentgen jih o zla ri.
  R en tgen  ekranlari va kuchaytiruvchi ekranlar 
re n tg en o sk o p iy a   va  flu orografiya  (E R S )  re n tg en og rafiya  (R U )  
u ch u n  chiqariladi.  E R S -2 2 0  ekranlari m axsus ru x-k ad m iy sulfitdan 
sariq-yashil  rangdagi  yorug'lik  tarkibi  yu pq a  qavat  qilib  surtilgan 
karton  listlaridan  iborat.  U n in g   orqa  oq   rangli  to m o n id a   korxon a 
rusumi tushiriladi.  Ekranlar bittadan qilib kartonli  ram kada o'raladi 
va  qalin  q o g ‘o z li  k onvertlarga  solin ad i.  K o n v ertn in g   y o rlig ‘ida 
nurlantirish  yoru g'ligi  ko'rsatiladi  —  2 2 0   birlikdan  k a m   em as, 
nurlantirish y o ru g‘ligi katta boMgan ekranlarda esa 30 0 birlikkacha. 
E kranlam in g  x izm a t  q ilish   m uddati  4   yil.
T ib b iy   k u c h a y tir u v c h i  r e n tg e n   ek ra n la ri  r e n tg e n o g r a fiy a  
u ch u n   m o'ljailangan .  Sirtiga yupqa qilib lu m in o fo r qavati  surtilgan 
k artondan  iborat b o 'lib ,  u  rengtgen  nurlari ta ’sirida k o 'k -b in a fsh a  
rang  n urlanish  h o sil  q ila d i,  n urlam i  p len k a g a   n isb atan   k o'p roq  
s in g d ir is h g a   e g a .  L u m in e s s e n t  k u c h a y tir u v c h i  e k r a n la r n in g  
q o 'lla n ilish i  ek sp o n a tsiy a   q ilish   vaqtini  3 0 —4 0   barobar  k a m a y ­
tirish  im k o n in i  b erad i.  B iroq   b u n d a  ta sv im in g   im k o n i  jih a tid a n  
q o b iliy a ti,  y a ’ni  ta s v im in g   sifati  y o m o n la sh a d i.
Ikki  ek ran d an   iborat  boMgan  to 'p la m la r   y etk a zib   b erilad i  va 
qoM laniladi,  tasvirga  o lish   vaq tida  ular  orasiga  ren tgen   tasm asi 
so lin a d i.  E kranlar  b esh   tu rd a  ch iq arilad i.  E k ran n in g  o 'rta c h a
292

x izm a t  q ilish   vaq ti  4   yil.  E kran  n u rlan ish in in g   sifati  va  y o ru g‘ligi 
ishlab  ch iq a ru v ch i  k orxon a  to m o n id a n   teksh iriladi.
R e n tg e n   panjalari  ren tgen ografiya  q ilish   vaq tid a  ik k ilam ch i 
re n tg en   n urlarini  sin g d irish   u c h u n   x iz m a t  q ila d i  v a   n isb a ta n  
ravshanroq  h a m d a   an iq roq   ren tg en o g ra m m a   o lin ish ig a   yord am  
beradi.  S a n o a td a  p an jaralam in g quyidagi:  ich k i a ’z o la m in g  tasviri 
u ch u n   yassi,  b osh   suyak tasvirlari va b o sh q a  b ir n e c h ta  turi  ishlab 
chiqariladi.  P anjalam ing sifati  ishlatish vaq tida rentgen qurilm asida 
tekshiriladi.
H im o y a la sh   m o sla m a la ri.
  R e n tg e n   x o n a la r id a   r e n tg e n  
qurilm ariga  x iz m a t  k o ‘rsatuvchi  x o d im la m i  h im o y a   q ilish   u ch u n  
q o ‘rg‘oshinli  ekvivalenti  1  m m  b o ‘lgan q o ‘i g ‘osh inlangan rezinadan 
y ok i  q o ‘rg‘o sh in li  sh ish a d a n   h im o y a la sh   pardalari  ch iq a rila d i. 
h im oyalash  pardalari katta va k ichik  o 'lch a m d a  h am d a  fluorograflar 
u c h u n  y ig 'm a  q ilib  ishlab  ch iqarilad i.
H im o y a la sh   q o 'lq o p la r i  (r ezin a   q a v a tin in g   q alin ligi  1 ,0 — 1,3 
m m )  va  q o ‘rg‘o sh in la n g a n   rezin ad an   fartuklar ch iq arilad i.
H im o y a la sh   ren tgen   rezin asi  1 0 0 0 x 6 0 0 x 3 ,5   m m   oM cham li 
sin gd iru vch i  rezin a d a n   tayyorlan ad i.  1  m m   d an   k a m   b o ‘lm agan  
q o ‘rg‘o sh in  ek v iv a len tig a  ega.
H im o y a la sh   ren tg en   sh ish alari  apparatlarda  q o ‘llan ilad ig an  
ren tg en   nurlaridan  h im o y a la sh   u c h u n   m o 'lja ila n g a n .  T arkibida 
k atta  m iq d o rd a   q o ‘rg‘o s h in   tu zlariga  e g a   b o 'lg a n   m a x su s  o p tik  
sh ish a d a n   tayyorlan ad i.
Rentgen sur’atlari uchun va rentgen tasmasiga ishlov berish uchun 
uskunalar va jihozlar
R en tg en   k a sse ta la ri
  r e n tg e n   e k r a n la r in in g   o 'lc h a m la r ig a  
m u v o fiq   ish lab   ch iq a rila d i.  K assetalar  k o ‘rinarli  n u rfa m i  o ‘tk a z - 
m a y d ig a n   (a lu m in iy   v a   g e tin a k s)  m a teria lla rd a n   ta y y o r la n ish i 
kerak.
R e n tg en  tasm asiga m axsu s k o ‘rintirish avto m atla rin i q o'llagan  
h o ld a   ish lo v   b erish   ja r a y o n i  k a m id a   7   d a q iq a n i  ta sh k il  eta d i. 
R e n tg e n   ta sm alarin i  ta y y o rla sh g a   k atta  m iq d o r d a   ( 1 5 — 30  g / m
293

gach a ) k u m u sh  sarflanadi,  bu tasm ali  rentgen ografiyan in g qiym ati 
yuqori  b o 'lish lig in i  ta ’m in lab   beradi.
R en tg en   ta sm a si
  q o ‘l- o y o q la r   va  ta n a   r e n tg e n o sk o p iy a si 
u ch u n   100  varaq d an   iborat  b o g ‘lam larda  ch iq arilad i  (7 2 -ra sm ). 
S p e k trn in g   k o ‘k  s o h a s i  u c h u n   k u c h a y tir u v c h i  ek ran lar  b ila n  
fo y d a la n ila d i.  O M ch am lari  1 3 x18  s m   d a n   3 5 x 4 3   sm   g a c h a . 
F lu orografiya  u ch u n   p lyon k a lar  g'altak ka  o'ra lib   ch iqarilad i.
R a d io g ra fik   q og‘oz
  lu m in e sse n t  ek ra n la r  b ila n   b irg alik d a 
ren tg en o g ra fiy a d a   k en g   ish la tilm o q d a .  Q o g 'o z n in g   em u lsiy a si 
k o'rsatk ich   m od d a la rd a n   tarkib to p g a n   boMib,  bu   unga  ko'rinarli 
q ilib   ch iq a ru v ch i  a vtom atlard a  10  so n iy a   d a v o m id a   ish lov  berish 
im k o n iy a tin i  beradi.  R ad iografik   q o g ‘o z n in g   q iym ati  tarkibida 
kum ush  k am a ytirilgan ligi  sab abli  ren tgen   p ly on k asiga   n isb atan   3 
barobar  a rzo n .  T a sv im in g   an iq lig i  jih a tid a n   radiografik  q o g 'o z  
rentgen   ta sm a sid a n   a n c h a   yom o n ro q d ir.
B u n d a n   k ey in   tib b iy   ta sh x isd a n   fo y d a la n ila y o tg a n   h o zirg i 
za m o n   rentgen te x n ik a sin in g  ayrim  n am u n alarin i  k o ‘rib ch iq am iz.
K R F -1 1 2   F L Y U K A R
  r e n tg e n -flu o r o g r a fiy a   k o m p y u te r d a  
b o sh q a r ila d ig a n   v a   tasviri  o 'z g a r tir ila d ig a n   raq am li  k o 'c h m a  
m ajm ua.  K o 'c h ir ish   u c h u n   q ulay  q ilib   b ajarilgan ,  Z I L   5 3 0 1 - E 0  
a v t o m o b i li   s h a s s is id a g i  m a x s u s   iz o t e r m i k   fu r g o n - k u z o v g a  
o 'm a tilg a n   k am   d o za li  ren tg en -flu o ro g ra fiy a   raqam li  ap parati  sil
72-rasm.  Rentgen tasmasi.
294

va k o ‘krak qafasidagi boshqa kasalliklam i ertaroq aniqlash m aqsadida 
a h o lin in g   o m m a v iy   r e n tg e n   te k sh ir u v la r in i  o 'tk a z is h   u c h u n  
m o'ljailangan.  R entgen  apparatida zam on aviy fluorografiya kamerasi 
K F -4 0 0  o 'm a tilg a n ,  unda  nurlantirish  d ozasi  kam aytirilgan b o 'lib , 
7 0   y ok i  100  m m   kenglikdagi  rulonli  tasm ad an   foydalaniladi.
T u rg'u n   ren tg en -flu orografiya ap parati  12F7  F lu a r-7   ko'krak 
q afasin i  o ld i v a  y o n  to m o n li  p royek siyalarid a tik  h o la tid a ,  rulonli 
fluorografiya tasm asid a (en i  7 0 — 100  m m )  o m m a v iy  fluorografiyasi 
o 'tk a zish   h a m d a   b o sh   suyagi  va  u m u rtq a  p o g 'o n a sin i  su r’atga 
tu sh irish   u ch u n   m o'lja ila n g a n .  U n d a   ren tgen   kassetalarida  o d d iy 
ta sm a d a n   foy d alan ish   m u m k in .  A pparat  to 'p la m i  to 'g 'ri  tubusli 
yan gi  lin z a   k am erasi  K F -4 0 0   b ila n   to 'ld ir ilg a n .  F lu orografiya 
ek ra n in in g   o 'lc h a m la r i  3 9 x 3 9   sm   o 'p k a n in g   b u tu n   m a y d o n in i 
su r ’atg a   o lis h   im k o n in i  b erad i.  F lu o ro g ra fiy a   su r’atlari  h a m  
e k s p o z i t s i y a   r e l e s i d a n   h a m   k a m e r a   i c h i g a   o ' m a t i l g a n  
fo to e k sp o n o m e tr   y o rd a m id a   tu sh irilish i  m u m k in .  A p p a ratn in g 
u n u m d o rlig i  b ir  so a td a   10 0— 150  su r’at  (7 3 -ra sm ).
73-rasm. Turg'un rentgen-fluorografiya apparati 12F7 FLuAR-7.
295

12 P 6   A r m o b il- 6   tib b iy   r e n t g e n - t a s h x is   p a la t a   a p p a r a ti 
palatalar,  ren tg en   k ab in etla ri,  qabul  x o n alarid a  ren tgen   tash xis 
tekshiruvlarini  o 'tk a zish   u c h u n   m o'ljaila n g an   (zarvaraq,  19-rasm). 
A pparat  bir  q ator  afzallik larga  ega:  h arak a tch a n lig i,  ikki  fokusli 
rentgen trubkasi,  trubkadagi k u ch lan ish n i  ravon  ro stlan ish i,  rangli 
sentratorga  eg a   d iafragm a,  alm ash ad igan   filtr,  sh ta tiv n in g   katta 
im k oniyatlari.  O g'irligi  3 2 0   kg.
74-rasm.
  Kompyuter tashxisi uchun  rentgen apparati  12TZ
Arkom-3.
1 2 T Z  A rko m -ko m p yu ter  ta sh xisi  uchun  rentgen  apparati.
K a m   d o z a li  r e n t g e n -ta s h x is   ra q a m li  a p p a r a ti  ( 7 4 - r a s m ) 
rentgen  ta sm a sin i q o 'lla m a sd a n   k om p yu ter d isp leyid ag i ta sv im in g  
katta hajm d a axb orotga eg a  b o'lish ligin i ta ’m in la yd i,  b em orlarn in g 
90  fo iz g a c h a   turli  tek sh iru vlari  t a ’m in lan a d i.  O r g a n iz m n in g   turli 
o r g a n l a r i n i   o ' t i r g a n ,   y o t g a n   v a   t u r g a n   h o l a t d a   r e n t g e n  
teksh iru vlarini  o 'tk a z ish ,  d a v o la sh   jara y o n id a g i  ta sh x is,  k o'krak 
q afasini  flyu orografiya  q ilish   u c h u n   m o'lja ila n g a n .
K o 'c h m a   tash xis  ren tgen   apparati  10L 6  A r m a n -b   kasalxon a 
palatalari h am d a dala va shifoxonad an  tashqari sharoitlarda ko'chirib 
b o 'lm a y d ig a n   b e m o r la r n in g   r e n tg e n   su r’a tla rin i  o lis h   u c h u n  
m o'ljailangan. T e z  yord am  ko'rsatishda jarohatlarni tash xis qilishda 
sam arali.  A pparat  d en tal  ren tgen   sur’atlarini bajarish  u c h u n   tu b us
296

b ila n   jih o z la n g a n ,  4  ta  g'ild irak -rolik lard a  o so n   harakatlanadi. 
Q o 's h im c h a   ravish da  10  m e tr g a c h a   b o 'lg a n   m aso fa d a   yu q ori 
k u c h la n is h n i  m a s o fa d a n   d is t a n s io n   ( s im s iz )   u la g ic h   b ila n  
ta ’m in la n g a n .  A p p aratn in g o g 'irlig i  4 0   kg.
Tomograflar
O xirgi  vaq td a sh ifo x o n a   a m a liy o tid a   k om p yuterli tom ograflar 
tob ora k o'p roq   q o'llan ilib  b orm oq d a.
T o m o g ra fiy a n in g   e n g   k o 'p   tarqalgan  usullari:  ultratovushli 
ikki  o 'lc h a m li  vizu a liza tsiy a ,  d o p p leo g ra fiy a   va  ularni  birgalikda 
u y g 'u n lik d a   q o 'lla n ish id a n   ib orat.  M a ’lu m k i,  to m o g r a fiy a d a , 
planarli  vizu alizatsiyaga n isb atan  y o lg 'o n   salbiy tash xislar k o'p roq  
b o 'la d i.  B u to m o g ra fiy a d a   o rg a n n in g  k o'rik d an   o'tk a zilish i  u n in g 
b u tu n   u zu n ligi  b o 'y ic h a   k esim la r  o lin ish in i  talab  q ilish i  b ilan 
b o g 'liq .  K erakli  k o 'n ik m a la m in g   b o 'lm a slig i  o q ib atid a  sh ifo k o r
2 —3  k esim n i  o lg a n id a n  s o 'n g ,  d a tch ik n i  q o'Ida boshqargan  h o ld a  
p atologiyani an iq lay olm asligiga sabab b o'lad i.  U ltratovushli tashxis 
asb o b in in g   o m m a v iy   ish la tilish i  va  k en g   tarqalishi  bir  vaq tn in g 
o 'z id a   u larn in g so d d a la sh ish ig a   sab ab   b o 'ld i.
D a stlab k i  org a n izm d a g i  tu rli  organ lar  va  tizim la rn i  tash x is 
q ilish   h a m d a   b u tu n   tan a n i  tek sh irish   u ch u n   m o'ljaila n g an   bir 
fo t o n li  e m is s io n   k o m p y u te r li  to m o g r a fla r   o 'tg a n   a srn in g   7 0 - 
yillarid a  p a y d o   b o 'ld i.  S h u n d a n   beri  b ir  d etek torli  to m og raflar 
a n c h a   tak om illa sh tirild i.  Ikki  d ete k to rli  va  h a tto   ch e k siz   k o 'p  
im koniyatlarga ega b o'lgan  u ch  d etektorli tom ograflar p aydo b o 'ld i.
1- 
va  2 -   a v lo d   tom og ra fla rid a   p o z its io n   sh kala  yassi  yarim  
s h a ffo f  c h iz g ic h   k o 'r in ish id a   b ajarilgan .  7 0 -y illa m in g   o xirid a n  
b osh lab   ren tgen   trubkasi  faqat  a y la n m a   h arak atlan u vch i  q urilm a
3 -   va  4 -a v lo d   to m ograflari  R K T n in g   a so siy   turlari  b o 'lib   q o ld i. 
B u n d a y   to m o g r a fla r   u ch u n   p o z its io n   sh k ala  berk  zan jir  h o sil 
qiladi  va  ren tgen  trub k asin ing b urilish  b urch ag in i  h isob lash   u ch u n  
x izm a t qiladi.
M a g n itli  k o m p y u te r   to m o g ra fla ri  (Y a M R   —  to m o g ra fla r) 
in trask op ik   te x n ik a n in g   en g   y o s h   b o 'lim i  h iso b la n a d i,  ch u n k i 
u la r n i  is h la b   c h i q i s h   is h la r in i n g   b o s h l a n i s h i   1 9 7 8 - y i l d a n  
h iso b la n a d i  (avstriyalik   “ V g ik e g ”  firm a si).  H ozirg i  vaq td a b u tu n
297

jah o n d agi  sh ifo x o n a la rd a   bir  n e c h a   m in g   m a gn itli  to m o gra flar 
ish la tilm o q d a .  B iroq   u larn in g  ta q sim la n ish i  b ir  te k isd a   em a s, 
m asalan   R ossiyad a bitta to m o g r a f b ir m illio n  ah o liga  t o ‘g ‘ri  kelsa, 
A Q S h d a   1 0 0   m in g   k is h i  b o s h i g a   t o ‘g ‘ri  k e la d i.  M a g n it li 
to m o g r a fla m in g  b u n d a y  k en g  tarqalib   k etish i  u larnin g  o ‘zig a  x o s 
tash xis  im k o n iy a tla ri b ila n  b elg ila n a d i.
M a g n it-rezo n a n sli  tom ogrqfiya  (M R T )  —
  tash x is  q ilish n in g  
m urakkab,  io n la sh g a n   n urlanish  b ila n   b o g 'liq   b o ‘lm a g a n   xavfsiz 
va  sam arali  u suli  (zarvaraq,  2 0 -r a sm ).  U sh b u   usul  b ila n   b o sh   va 
orq a  m iy a n i,  um u rtq a  p o g 'o n a si  u stu n in i,  k ich ik   to z n i,  buyrak 
usti  b ezla rin i,  tiz z a   m u sh ak larin i,  y u m sh o q   to 'q im a la rn i  te k sh i­
rish da turli  p a to lo g ik  jarayon lar a n iq la n a d i.
M R T   d e m iy e lin iz iy a la sh   k asallik la rig a,  sirin g o m iy eliy a g a  
g u m o n   q ilin gan d a;  orq a  b o sh   su y a g i  ch u q u rch a sid a   p a ta lo g ik  
ja r a y o n   y u z a g a   k e lg a n d a   h a m d a   u m u r tq a   p o g ‘o n a s i n i n g  
shikastlanishlarida;  um urtqa p o g 'o n a sin in g  pog'onalararo disklarida 
d eg en er a tiv   o ‘zgarishlar  p a y d o   b o ‘lg a n d a   p o g 'o n a la ra r o   d ab b an i 
an iq lash   u ch u n ;  orqa  m iy a   k asalliklari  va  sh ik a stlan ish larid a   va 
b osh q ala rd a  ta n lo v   usuli  b o ‘lib   h iso b la n a d i.
M R T   b e m o m in g   yu ragida  s u n ’iy   ritm   y u ritu v ch isi,  yurak 
k la p a n in in g   p ro te zi,  s u n ’iy   m u sh a k la r,  skobkalar,  sin g a n   m e ta ll 
b o'lak lari  m avjud   b o 'lg a n d a   o 'tk a z ilis h i  m u m k in   em as.
G E   k o m p a n iy a sin in g   S ign a  P ro file tiz im i Y a M R   —  tasvirlari 
so h a sid a   y a n g i  standartlarni  o 'm a ta d i  va   q o ‘lla n ish   d ia p a z o n in i 
ken gaytirad i  (7 5 -ra sm ).
75-rasm.
  YaMR tomografi.
298

M a g n itli  to m o g r a f  “ O b r a z -1 ”  u m u m iy   ixtisosli  d a v o la s h - 
p rofila k tik a   m u assa sa la rid a   v a   ta sh x is  m arkazlarida  fo y d a la n ish  
u ch u n   m o'ljailan gan .  B u — b u tu n  ta n a  u ch u n   rentgen  k o m p y u ter 
to m ograflari  b o 'lib ,  ular ta sh x is  q ilish   u ch u n   m u h im   a h a m iya tg a 
ega boMgan  ich k i tu zu lm a la rn in g   q atlam li  tasvirini  b erad i.  Ishlab 
ch iq arilayotgan   k o m p y u ter  to m ograflari  S R T -1 0 0 0 M   va  S R T - 
1010 faqat  b osh   q ism in i tek sh irish   im k o n in i berib,  ek sp lu atatsiya 
qilinishida cheklangan  ishonchliylikka ega.  Butun tana  u chun  S R T - 
5 0 0 0 ,  S R T -6 0 0 0   tom ograflari  h a m   ularga  o ‘xsh ash.  T o m o g ra fla r 
ek sp lu atatsiya  q ilin ish id a  ish o n c h liy lig i,  yuqori  darajada  sez u v - 
ch a n lig i  va  ta sv im in g  bir jin slilig i  b ilan   tavsiflan adi.
Monitorlar
H ozirg i  z a m o n   tib b iy o ti,  ay n iq sa  u n in g  a n e ste z io lo g iy a   va 
rean im atologiya kabi soh alarin in g asosiy m u am m o si bu b e m o m in g  
xavfsizligidir.  B e m o m in g   x a v fsizlig in i  t a ’m in lo v ch i  e n g   m u h im  
o m illard an  biri b em orlarn in g q o n i,  n afas olishi va yurak faoliyatin i 
u zlu k siz  k uzatish   (m o n ito r in g )d a n   iborat.
M o n ito r   —
  b u   k o n s t r u k s i y a s i ,  a x b o r o t   o l i s h i   ( y a ’ n i 
d a tc h ik la m in g   am al  q ilish   ta m o y ili  b o 'y ic h a ),  d a stu riy t a ’m in o ti 
va  ax b o ro tn i  ta q d im   etish   b o 'y ic h a   turli  xil  b lo k la rd a n   tarkib 
to p g a n   m urakkab asbob.  M o n ito r  texnik asi  rivojida s o 'n g g i vaqtda 
k o 'p   fu n ksiyali  asb o b la rn i  yaratish   a n ’a n asin i  y a q q o l  k uzatish  
m u m k in ,  b iroq b u n d a y  m o n ito r la m in g  qiym ati va ek sp lu atatsiyasi 
yetarli  darajada q im m a tg a  tu sh ad i.
M o n ito r   a n este ziy a ,  v e n tila tsio n   k o 'm a k ,  ja d a l  terap iy a  va 
a m b u la to r  y o rd a m i  ja r a y o n id a   b em o r la r  h o la tin in g   k o 'r sa tk ic h - 
larini  u zlu k siz  n o in v a z iv   h a m d a   k o m p le k s  n azo rat  q ilish   u ch u n  
Download 24 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling