Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


S u v   r e s u r s la r i  v a q t    tis h i  b ila n   d e y a r li   z g a r m a y d ig a n   h a jm g a   e g a


Download 35.04 Kb.
Pdf просмотр
bet34/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   37

S u v   r e s u r s la r i  v a q t    tis h i  b ila n   d e y a r li   z g a r m a y d ig a n   h a jm g a   e g a  
b  lg a n lig i,  a h o li  s o n in in g   e s a   u z lu k s iz   r a v is h d a    s is h i  n a tija sid a   s u v   bilan 
ta 'm in la n g a n lik   d a r a ja si  r e s p u b lik a d a   q isq a rib   b o r m o q d a .  1 9 8 0 - 1 9 9 7   yillarda 
m azk u r  k rsatkich  3 0   f o iz g a   p a s a y d i.
R e g io n  s u v  resu rsla ri  a s o s iy  qism in i A m u d a ry o  v a   S ird a ry o  h avzalari tash kil

0 ’z b e k i s t a n  R e s p u b li k a s id a  q i s h l o q  x  ja lig i y e r ia r in in g  
u la r d a n  f o y d a l a n i s h  x u s u s i y a t i g a   k o ’ra m a ’m u r iy -h u d u d iy  b o l a k l a r
0 ’z b e k i s t o n  v ilo y a tla r in in g  y e r  u s t i s u v la r i  b ila n  ta 'm in la n g a n lig i 
b o ’y ic h a  t a q s im la n is h i
Mamurly
hududiy
blaklar
Qishloq
xofjaligi
yerlari
Shu jumladan
Xaydalana-
digan
yerlar
Shundan 
su g ’orila- 
digan 
n yeriar
Kp yillik 
ekinlar
Yaylov va 
tloqlar
Bz yerlar
foiz
eo
ming-
ga
eo
ming-
ga
foiz
ming-
ga
foiz
Jami
27511
100
4089
100
3327
100
382
100
22967
100
73
100
Qoraqalpo-
g’iston
5348
19.4
430
10.5
430
12.9
13
3.4
4901
21.3
4
5.5
Andlijon
260
09
204
5.0
204
6.1
30
7.9
25
0.1
1
1.4
Buxoro
3088
11.2
200
4.9
200
6.0
26
6.6
2856
12.4
6
8.2
Jizzax
1289
4.7
452
11.1
248
7.5
12
5.5
811
12.4
5
6.9
Qashqadaryo
2253
8.2
665
16.3
413
12.4
37
9.7
1527
6.8
24
32,9
Navoiy
10133 36.8
112
2.7
92
2.8
10
2.6
10004 43.6
7
9.6
Namangan
380
1.4
198
4.8
198
6.0
39
10.2
143
0.6
-
-
Samarqand
1317
4.8
445
10.9
264
7.9
57
14.9
811
3.5
4
5.5
Surxondaryo
1244
4.5
289
7.1
247
7.4
35
9.2
918
4.0
2
2.7
Sirdaryo
380
1.4
287
7.0
262
7.9
12
3.1
74
0.3
7
9.5
Toshkent
876
3.2
335
8.2
297
8.9
49
12.8
480
2.1
12
16.4
Farg’ona
371
1.4
258
6.3
258
7.8
38
10.0
75
0.3
"
"
Xorazm
572
2.1
214
5.2
214
6.4
15
3.9
342
1.5
1
0.4
2 5   ja d v a l.
Ma’muriy
blaklar
S u v  oqim i,  (bir 
yidda  kub.km .)
Jam i s u v g a   b lgan 
talab (bir yilda 
ки Ь .кт.)
S u v   bilan ta ’m inlan- 
ganlik  darajasi  (foiz 
hisob ida)
Amudaryo  havzasi
37,31
43*1
86
Qoraqalpog’iston
Respubpikasi
10,3
81
Viloyatlar
Buxoro
4,86
5,49
89
Qashqadaryo
8,08
7,6 4
106
Samarqand
4,16
4 ,7 8
87
Surxondaryo
5,45
5,65
96

Ma’muriy
b laklar
S u v   oqim i,  (bir 
yillda  к и Ь .кт.)
Jam i  s u v g a   b lgan 
talab (biryilda 
ки Ь .кт.)
S u v  bilan ta ’m inlan- 
ganlik  darajasi  (foiz 
h isob ida)
Navoiy
1,43
2,31
62
Xorazm
3,03
4,99
61
Sirdaryo havzasi
19,92
28,27
71
Viloyatlar:
Andijon
2,53
4,0
63
Namangan
2,71
4,51
60
Jizzax
2,99
3,74
80
Sirdaryo
3,26
4,18
78
Toshkent
4,78
6,06
79
Farg’ona
3,65
5,78
63
 zbekiston 
bo’yicha jami
114,46
71,78
80
A m u d a r y o   h a v z a s id a   s u v   oq im in i  k o ’p  yillik  ta rtib la sh tirish   im k o n iy a tig a  
e g a   b  lg a n   u c h ta   yirik  R o g u n ,  N u rek  v a   T u y a m u y in   s u v   om borlari  qurilgan. 
U larning  foyd ali  s i g ’imi  - 1 8 ,4   kub.  k m g a   t e n g ,  s u v d a n   ta sh q a r i,  m azk u r h a v z a d a  
har  birining  hajm i  2   ku b.km   g a c h a   b o l g a n   3 1   ta   kichik  su v   om borlari  barpo 
e tilg a n ,
H a v z a d a g i  b a r c h a   s u v   o m b orlarin in g  foyd ali  sig a m i  3 6 ,4   kub  kmni  tashkil 
eta d i.  S h u n d a n   2 4 , 4   k u b .k m g a   te n g   s u v   resu rsla ri  Q irg’ia z isto n   v a   Tojikiston 
h u d u d la rid a   yig  ilgan .
S h u n d a y   qilib,  tartiblashtirilib  turiluvchi  5 3   к и Ь .к т д а   te n g   s u v   o q im in in g  
3 9 ,0   kub  km .  yoki  7 4   foizi  q  sh n i  m a m la k a tla r  h u d u d lg a   t o ’g ’ri  k elad i.  B u n d an  
ta sh q a ri,  Q a sh q a d a r y o   viloyatini  s u v   bilan  ta ’m in lo v ch i  K arshi  m agistrali  h a m d a  
B u xoro  viloyatini  s u v   bilan  t a ’m in lo v ch i  A m u -B u x o ro   k a n a lin in g   A m u d a ry o d a n  
s u v   ch iq arib  b eru v ch i  in sh o o tla ri  T u rk m a n isto n   h u d u d id a   jo y la s h g a n .  Bu  holat 
s o b iq   Ittifoq  p a r c h a la n ib   k e tg a n d a n   k e y in g i  d a v r d a   0 ’rta  O s iy o   v a   Q o z o g 'isto n  
h u d u d id a   s u v   r es u r sla r in i  t a q s im la s h   b o r a s id a   q  s h im c h a   m u a m m o la r n in g  
k elib   c h iq is h ig a   s a b a b   b  lm o q d a .  C h u n k i  m u s ta q illik k a c h a   b o l g a n   d a v rd a  
0 ’z b e k is t o n   h u d u d id a   h o s il  b  lu v c h i  ja m i  y e r   u sti  s u v   r es u r sla rin in g   5 5 - 5 8  
fo iz ig in a   i s t e ’m ol  qilinar,  u n in g   d ey a r li  8 5   f o iz ig a   t e n g   q ism id a n   e s a   y erla m i 
s u g ’o rish   m a q s a d la r id a   fo y d a la n ila r   e d i.
Yirik  s a n o a t   k o r x o n a la r i,  c h o r v a c h ilik   m a jm u a la r i,  a h o li  m a n z ilg o h la r i 
y a q in id a   j o y la s h g a n   d a r y o la r  v a   y e r   o s ti  su v la r ig a   o q a v a   su v la r   bilan  har  xil 
iflo sla n tiru v ch i  k o m p o n e n tla r n in g   q u y ilish i  ju d a   k a tta   s a lb iy   o q ib a tla r g a   olib 
k e lm o q d a .  B u n in g   n a tija sid a   su v la r n in g   m in e r a lla s h g a n lig i  k u c h a y m o q d a   v a  
u la r   z a h a r li   c h i q i n d il a r   b ila n   i f l o s l a n t i r i l m o q d a .  
D a r y o   s u v la r i n i n g  
m in e ra lla sh g a n lig i A m u d a ry o n in g  0 ’z b e k is to n   h u d u d ig a  o ’tish  jo y id a   1 ,7  prom ille 
k  rsa tk ich id a   b  lsa ,  O x a n g a r o n   d a r y o s id a   8 ,1   p r o m ille g a c h a   y e ta d i.

Yer va   s u v  resu rsla ri  q ish lo q  x  jaligin in g  a s o s iy   ish la b   ch iq a rish   vosita sid ir. 
q is h lo q   x  ja lik   is h la b   c h iq a r is h id a   r e s p u b lik a   h u d u d in in g   71  fo izi  v a   s u v  
resurslari  lim itining  8 2   fo iz id a n   fo y d a la n ila d i.
 z b e k is t o n   s u v   r e s u r sla r in in g   a s o s i y   i s t e ’m o lch ila ri  q is h lo q   x jaligi  v a  
san oatd ir.  S u v d a n   fo y d a la n is h n in g   tahlili  s a n o a t  v a   k o m m u n a l x o ’jalik d a  m avjud  
te x n o lo g ik   ja r a y o n la r   z a m o n a v iy   te x n ik   ta la b la r g a   j a v o b   b e r m a y o tg a n lig id a n  
d a lo la t  b e r m o q d a .  K o rxon alard a  s u v d a n   fo y d a la n is h n in g   a y la n m a   tizimi  tatbiq 
e tilm a g a n ,  m a m la k a td a   a y la n m a   su v n in g   s a lm o g ’i  atigi  5 7   foizn i  tash k il  eta d i. 
B u n d a y   h o la t  Q o r a q a lp o g ’is to n   R e s p u b lik a s id a   ( 3 ,3   fo iz ),  S a m a r q a n d   ( 1 2 ,7  
foiz)  v a   J iz z a x  ( 2 5 ,2  fo iz)  v ilo y a tla rd a   m u rak k ab  t u s g a   e g a .
R e s p u b li k a d a   i s t e ’m o l  q ilin a d ig a n   ja m i  s u v n i n g   8 2 - 8 5   fo iz i  q is h lo q  
x o ’ja lig ig a   t o ’g ’ri  k e la d i.  S h u n in g   u c h u n   h a m ,  s u v d a n   f o y d a l a n i s h g a   x o s  
m u a m m o la rn in g   k o ’p ch ilig i  s h u   ta r m o q   b ilan   b o g ’la n g a n .
M u s t a q illik k a c h a   b o ’lg a n   d a v r d a   s u g ’o r ila d ig a n   y e r la r   m a y d o n in in g  
to ’x to v siz   k en gaytirib   b orilgan ligi,  k an allar  v a   s u v   o m b orlarin in g  b a rp o   qilinishi 
q is h lo q   x  ja lig id a   s u v d a n   f o y d a l a n i s h   d a r a j a s in in g   n ih o y a td a   k a tta lig ig a  
k  p in ch a   uni  x  ja siz la r c h a   ist m o l  q ilis h g a   s a b a b   b ldi.

I  llo v a .
M USTAQIL   Z B E K IS T O N   XALQ  X O JA L IG IN IN G   RAVNAQ 
T O PISH ID A   SA N O A TN IN G   R O ’LI
 z b e k is t o n   xalq  x o  jaligini  yirik  tarm oq larid an  biri  s a n o a t   blib,  u n d a   ish  
bilan  b a n d   b  lg a n   a h o lin in g   1/8  fa oliyat  k o ’r sa tm o q d a .  S a n o a t   -   k o ’p  tarm oqli 
s o h a .   z b e k is t o n d a   u n in g  y u z d a n   ortiq  ta r m o g ’i  m avju d .  A s o s iy   fon d larn in g  4 0  
fo izi  s a n o a t d a ,  y a lp i  ichki  m a h s u lo tn in g   1 7   fo izi  y a n a   s a n o a t d a   y a r a tila d i. 
M am lak atim iz  s a n o a ti  korxonalarid a  elek tr  e n e r g iy a s i,  g a z ,  neft,  kmir,  b e n z in , 
p o ’lat,  avtom ob illar,  q ish lo q   x o ’jaligi  m a sh in a la ri,  elek tro d v ig a tella r,  a k k u m u ly a - 
torlar,  kabellar,  e k sk a v a to r ,  yigiruv  m a sh in a la ri,  sa m o ly o tla r,  m ineral o ’g'it,  su  iy  
tola,  oltin gugu rt  k islo ta si,  turli  qurilish  m ateriallari,  g a zla m a la r,  un,  p a x ta   m oyi, 
g u r u c h ,  k iy im -k e c h a k   v a   b o s h q a   o z iq -o v q a t  m a h s u lo tla r i  ish la b   ch iq a r ila d i. 
T arm oqlarning  s a n o a t d a   tu tg a n   rni  har  xil.
1 -J a d v a l
S a n o a t  m a h s u lo t la r in in g  ta r m o q la r  b o ’y ic h a  ta rk ib i  ( fo iz d a )
1.
Tarmoqlar
1995
19 9 7
2.
Butun  sa n o a t
100
100
3.
Yoqilg’i-en ergetika  majmui
1 8 ,3
2 6 ,8
4.
Metallurgiya
1 3,9
10,7
5.
Kimyo  va  neft  san oati
5,2
4 ,2
6.
M ashinasozlik  va  metallni  qayta  ishlash
8 .8
12,0
7.
Y og  o ch sozlik   san oati
1,0
0,8
8.
Qurilish  materiallari  san oati
4 ,5
4 ,2
9.
Yengil  s a n o a t
1 8,6
17,6
10.
O ziq-ovqat sa n o a ti
9.8
9 .8
11.
Un,  don  va  aralash  yem   san oati
9 ,9
9 ,9
S a n o a t   tarm oq lari  o r a s id a   q ish lo q   x jaligi  m a h su lo tla rin i  q a y ta   ish lo v c h i 
v a   a g r o s a n o a t m a jm u ig a  x izm a t k  rsatu vchi tarm oq lar tarixan y e ta k c h i m a v q e g a  
e g a .  B ular  p axta  t o z a la s h ,  sh o y i  t q ish ,  k o n s e r v a ,  y o g ’-m o y   v a   b o s h q a   s a n o a t  
turlaridir.  S h u   b ilan   b ir g a   k im yo  v a   n eft  k im y o si,  m a s h in a s o z lik ,  e le k tr o n ik a , 
e n e r g e tik a ,  m eta llu rg iy a ,  y e n g il  v a   qurilish  m ateriallari  s a n o a ti  jad al  sur^atlarda 
riv o jla n m o q d a .  S a n o a t   ta r a q q iy o tid a   y o q ilg ’i- e n e r g e t ik a   m a jm u a s in in g    rni 
a lo h id a .  U n in g  tark ib iga  g a z ,  n eft  q a z is h   v a   ularn»  q a y ta   is h la s h ,  km ir  q a z is h  
v a   elek tr  q u w a ti  ish la b   ch iq a rish   kiradi.
B u  m a jm u a n in g   m a m la k a t   s a n o a t   is h la b   c h iq a r is h id a g i  h i s s a s i   2 6 , 8  
f o iz d a n   ib o ra t.  0 ' z b e k i s t o n   j a h o n d a g i  1 0   ta   yirik  g a z   is h la b   c h iq a r u v c h i 
m am lak atlar  ju m la s ig a   kiradi.  R e sp u b lik a d a   qudratli  g id ro elek tr  s ta n siy a la r i  v a  
issiq lik   elek tr  sta n siy a la r i  m avjud .

M eta llu rg iy a   m a jm u a s i  ta rk ib ig a   m a 'd a n   x o m   a s h y o s in i,  q o r a   v a   rangli 
m etallarni  q a z ib   c h iq a ru v ch i,  boyituvch i  v a   q a y ta   ish ia b   ch iq a ru v ch i  korxon alar 
kiradi.  Oltin,  k u m u sh , m is,  q o ’rg’o s h in ,  rux, volfram ,  m olib d en ,  litiy,  uran,  alyum iniy 
xo m   a s h y o s i,  nodir  m eta lla r  v a   b o s h q a   q a to r   q a z ilm a   b o y lik la m in g   a n iq la n g a n  
zaxiralari  k o ’p.  0 ’z b e k is to n d a   oltin n ing  3 0   ta   koni  to p ilg a n .  Q a z ib   o lin a d ig a n  
o ltin n in g   u m u m iy   m iq d ori  b o ’y ic h a   0 ’z b e k i s t o n   MDH  m a m la k a tla ri  o r a s id a  
ikkinchi,  k u m u s h ,  m is ,  q o ’rg’o s h in ,  rux  v a   v o lfra m   b o ’y ic h a   u c h in c h i  o ’rinni 
e g a lla y d i.  0 ’z b e k i s t o n   j a h o n   h a m ja m iy a tid a   oltin  is h la b   c h iq a r is h   m iq d ori 
b  y ic h a   s a k k iz in c h i,  uni  a h o li  jo n   b o s h i g a   is h la b   c h iq a r is h   b  y ic h a   e s a  
b e s h in c h i   rin d a  turadi.
K im yo  v a   m a s h in a s o z lik   m ajm ualari  s a n o a tn in g   m uh im   soh alarid ir.  Y angi 
iq itso d iy   s h a r o it d a   b u   ta r m o q la r d a   c h u q u r   tark ib iy  q a y ta   q u r ish la r   a m a lg a  
o s h ir ilm o q d a .  U la r  m a m la k a tn in g   iq tis o d iy   m u s ta q illig in i  m u s t a h k a m la s h g a  
y o ’naltirilgan.
Ishlab   ch iq a r ila y o tg a n   is t e ’m ol  m ollarining  u c h d a n   bir  q ism i  y e n g il  s a n o a t  
korxonalari  to m o n id a n   a m a lg a   o sh ir ilm o q d a .  Bu  y e rd a   a  a n a v iy   y e ta k c h i  s o h a  
t q im ach ilik d ir.
S a n o a t  i s h l a b  c h iq a r is h in in g   r iv o j la n is h  s a m a r a d o r iig ig a   t a ’s i r  
k  r s a t u v c h i o m illa r
S a n o a t   i s h l a b   c h i q a r is h n in g   t a r m o q la r i  t u z i lm a s in i    z g a r t ir i s h   v a  
ta k om illash tirish   iqtisodiy,  ilm iy-texnik v a   ijtimoiy  s iy o s a tn in g   a s o s iy   n e g izi  b lib 
x iz m a t   q ila d i.  I s h la b   c h iq a r u v c h i  k u c h la r   h a m d a   s a n o a t   t a r m o q la r in in g  
rivojlanish i  ilm iy -tex n ik   ta ra q q iy o t  to v a r la r g a   b o ’lg a n   ta la b n in g   q o n d ir ilish ig a , 
tovarlar  sifa tin in g   y a x s h ila n is h ig a   o lib  b orad i.  A h olin i  sifatli  m a h s u lo tla r   bilan 
ta ’m in la sh   u zviy  ra v ish d a  s a n o a t  ish la b  c h iq a r ish  tarm oq  tu z ilm a sin in g   o ’z g a rish i 
h a m d a   y a n g i  ta r m o q la r n in g   v u ju d g a   k e lis h i,  m avju d larin i  rivojlan tirish   b ilan  
b o g   liqdir.  Bu  orq ali  iq tiso d iy   tizim d a ,  u  y ok i  bu  ta r m o q d a   ijobiy  siljish   so d ir  
b ladi  h a m d a   iq tiso d iy o tn in g   rivojlanish  d in a m ik a si   zg a ra d i.
S a n o a t   ta rm o q la ri  tu z ilm a s in i  ta k o m illa s h tir is h n in g   a s o s i y   y o   n a lish la r i 
qu yidagilardir:
-  i s h la b   c h iq a r is h   v o s it a la r i  v a   i s t e ’m o l  m o lla r i  is h la b   c h i q a r a d i g a n  
tarm oq lar  o r a s id a   m u ta n o sib lik    rn atish;
-  ish la b   c h iq a r is h   tu z ilm a sin in g   p r o g n o z   v a   te n d e n siy a la r in i  ish la b   ch iq ish ;
-  tarm o q la rn in g   ta sh q i  iq tisod iy  faoliyatin i  barqarorlashtirish ;
-  ilm iy-texn ik  taraqqiyotni  ja d a lla sh tirish ,  ilg’or  tex n o lo g iy a la rn i  joriy  etish ;
-  s h a x s iy   v a   ijtimoiy  i s t e ’m olni   r g a n is h   h a m d a   aholini  s a n o a t   m ah su lo tla ri 
bilan  t o ’la  ta ’m in la sh ;
-  ta r m o q la rd a   x o m   a s h y o   v a   r e s u r s la r d a n   o q ilo n a   fo y d a la n is h   s a m a r a -  
dorligini  o sh ir ib   b o rish .
T arm oqlar  tu zilm a sin i  sh a k lla n tirish d a   a s o s iy    tibor  iq tisod iy  rayon larn in g 
b a rch a   tarm oq larini  resu rslar,  k ap ital  m a b la g ’lar,  x o m   a s h y o   v a   m ateriallar  bilan 
ta ’m in la sh ,  m e h n a t   resu r sla rid a n   o q ilo n a   f o y d a la n is h g a   q ara tilg a n .

B o z o r   iq tiso d iy o ti  s h a r o itid a   ta r m o q   t u z ilm a s in in g   r iv o jla n ish   d a r a ja s i 
ta la b g a  ja v o b   b erm a y d i.  T arm oq lam in g  ichki  qurilm asini  q a y ta   qu rish ,  m a h s u lo t 
is h la b   c h iq a r is h   va  a h o lin in g   tu rm u sh   d a ra ja sin i  o s h ir is h ,  c h e t   el  korxonalari 
b ila n   i q t i s o d i y   h a m k o r lik   q i l is h ,  c h e t   e l  i n v e s t i t s i y a l a r i   h a m d a   i l g ’o r 
te x n o lo g iy a la r in i  sifatli  s a n o a t   m ollari  ta y y o r la s h g a   s a fa r b a r   qilish  vazifalarin i 
hal  e tis h   lozim .
A s o s iy   fon d lar  tu zilm a sin i  q u y id a g i  k o ’rin ish d a  t a s a w u r   qilish  mum kin:
-  ish la b   ch iq a ru v ch i  va   ish la b   ch iq a rm a y d ig a n   a s o s iy   fondlar;
-  a s o s iy   ish la b   c h iq a rish   fond larining  aktiv  v a   p a s s iv   qism i;
-  a lo h id a   e le m e n tla r   u lu sh i.
S a n o a t   is h la b   c h iq a r is h   tu z ilm a s i  t la -t k is   is h la b   c h iq a r is h   o m illari 
tark ib id a n   v a   s h u   tarkibni  ta sh k il  etu v c h i  e le m e n t la m in g   o q ilo n a   v a ria n tid a n  
iboratdir.  A n a   s h u   om illarning  um u m iyligi  yoki  b o g liq lig in in g   m u n ta za m   bu zilishi 
milliy  iq tiso d iy o tn in g   b a rch a   b o ’g ’inlariga  y o m o n   t a ’sir  qiladi,  ish la b   ch iq a rish  
sa m a r a d o r lig in i  p a s a y tir a d i.
0 ’z b e k is t o n   R e s p u b lik a s i  iq tiso d iy o tin i  b a r k a m o lla sh tir is h d a   in s o n   om ili 
a lo h id a   rin  tutadi.  U  iq tiso d iy o t  tu z ilm a sin in g   ja d a lla sh tir is h n in g   q  s h im c h a  
sh a ro iti  sifa tid a   ishtirok  e ta d i,  s h u n d a   u  a h o lin in g   d a r o m a d ig a ,  ish c h ila rn in g  
m a la k a s in i  o s h ir is h g a   v a   b o s h q a   ijtim oiy  ja r a y o n la r g a   h a m   t a ’sir  k  rsa ta d i, 
m u tla q o   y a n g i  m a la k a li  v a   m a ’lu m o tli  tu z ilm a n i  s h a k lla n tir a d i.  B u  m a s a l a  
q a n ch a lik   m u h im   b  lm a sin ,  lekin  u  h a m   iq tisod iyotn i  o ’rg a n ish   v a   rejalash tirish  
a m a liy o tid a   o ’z   a k sin i  to p a d i,  ch u n k i  sh u   v a q tg a c h a   s a n o a t   ish la b   ch iq arish in i 
r iv o jla n tir is h   j a r a y o n id a   f a q a t   s o n   q iy m a tig a   e ’tib o r   b e rilib   sifa ti  h i s o b g a  
o lin m a g a n .
H ozirgi  s h a r o itd a ,  y a ’ni  iq tiso d iy o t  rivojlan ish  s u r ’atini  ja d a lla sh tir is h   v a  
x a lq   tu r m u s h   d a r a ja sin i  o s h ir is h d a   ta rm o q la ra ro   v a   s a n o a t   is h la b   ch iq a r ish i 
s o h a l a r i   b  y i c h a   r e s u r s l a r ,   k a p ita l  m a b l a g l a r   v a   m e h n a t   r e s u r s la r in i 
t a q s im la s h n in g   s h u n d a y   y o ’n a lis h in i  iz la s h   lo z im k i,  b u   y o ’n a lis h   q o y i l g a n  
ijtim o iy -iq tiso d iy   m a q s a d g a   m u m k in   q a d a r   s a m a r a li  e r is h is h   u c h u n   im k o n  
b e r s in .
Q ilin gan   tahlil  natijalari  m o d d iy   ish la b   c h iq a rish   tarm oq lari  sa m a ra d o rlig in i 
b a h o la s h   u ch u n   yetarli  a s o s   b o   lib  x izm a t  qila  o lm a y d i.  U lard an   fa q a t  s a n o a t 
is h la b   c h iq a r is h   tarm oq lari  tu z ilm a s in in g   miiliy  d a r o m a d in i  sh a k lla n tirish   v a  
o s h ir is h g a   t a ’sirini  tahlil  q ilish   p a y tid a   fo y d a la n is h   m um k in .
R e s p u b l i k a   s a n o a t   i s h l a b   c h i q a r i s h   s a m a r a d o r l i g i n i   o s h i r i s h d a  
m in ta q a d a g i  tarm oqlarni  har t o m o n la m a  tahlil  qilish   ijtim oiy-iqtisodiy  m a s a la la m i 
hal  e t is h d a   y en g illa sh tira d i.  B u n d a y   tahlil  qilish  n a fa q a t  m o d d iy   ish la b   ch iq a rish  


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling