Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


tarm oq larini  b a h o la s h g a   im kon   b era d i,  balki  iq tiso d iy o tn i  q a y ta   qu rish ,  ish la b


Download 35.04 Kb.
Pdf ko'rish
bet35/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
#471
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   37

tarm oq larini  b a h o la s h g a   im kon   b era d i,  balki  iq tiso d iy o tn i  q a y ta   qu rish ,  ish la b  
c h iq a rish   strukturasini  rivojlantirish  v a   tuzilm aviy   zg a rtirish la r  y n a lish in i  h a m  
b e lg ila b   b era d i.
R e s p u b lik a   iq itso d iy o tid a   ta r m o q   v a   h u d u d iy   tu z ilm a n i  u y g ’u n la sh tir is h  
ijtimoiy  ish la b   ch iq a rish   sa m a r a d o r lig in i  k tarish  ta la b ig a   ja v o b   b e rish   kerak, 
y a ’ni  y a k u n iy   natijalarning  ijtimoiy  m e h n a t  harajatlari  v a   qoM laniladigan  ish la b  
c h iq a r is h   r e s u r sla r ig a   b o g   liqligini  k o ’rsa ta d i.

S a n o a t   i s h l a b   c h i q a r i s h i n i n g   r iv o j la n is h   s a m a r a d o r l i g i   t a r m o q l a r  
s a lm o g ’ining  o s h is h in i  va   s o f   m a h s u lo tn in g   o ’sish in i  ta ’m inlaydi.  Bu  e s a   milliy 
d a r o m a d g a   ijobiy  ta ’sir  qiluvchi  b o s h q a   om illarni  inkor  e tm a y d i.
Milliy  d a r o m a d n in g   o ’s is h ig a   u ch   xil  y o ’l  bilan  e r is h is h   m um kin:
1.  B andlik  tarkibining   z g a r ish i.
2 .  S a n o a t   ta rm o q la rid a   m e h n a t  un um dorligin i  o ’sish i.
3.  T arm oq lard agi  a s o s iy   fo n d la r   v a   in v e stitsiy a   q iym atin in g  k o ’p a y ish i.
0 ’z b e k is t o n d a   k o ’p  m iq d o r d a   fo y d a la n ilm a g a n   z a x ira la r   h a m d a   m e h n a t
r e s u r s la r i  m a v ju d   e k a n ,  d e m a k   is h la b   c h iq a r is h   s a m a r a s in i  k o ’p a y tir is h d a  
in te n siv   om illar  bilan  birga  e k s t e n s iv   om illardan  h a m   fo y d a la n is h   lozim   b o ’ladi.
T arm oq  tarkibini  r e s p u b lik a m iz   m iq y o sid a   q u la y la s h u v i  yuq ori  s u r ’a td a g i 
iq tiso d iy   rivojlan ish i,  a h o lin in g   tu r m u s h   d a ra ja sin i  o sh ir ish n i  h a m d a   bir  birlik 
m a h s u lo t  ish la b   ch iq a r ish n in g   d a r a ja si  v a   yak u n iy  m a h s u lo tn in g   k  p a y is h ig a  
u m u m a n   ijobiy  tu zilm a v iy   siljish la rg a   s a b a b   b ladi.  D em a k ,  tarkibiy  o ’z g a r is h - 
n in g    z i  is h la b   c h iq a r is h   s a m a r a d o r lig i  v a   m e h n a t   u n u m d o rlig i   s is h in in g  
q o ’s h im c h a   om ili  b o ’lib  m a y d o n g a   c h iq a d i.
S h u la r  bilan  bir  q a to rd a   y u q o rid a g i  b a rc h a   om illar  o ’z a ro   b o g ’liqdir.  T arm oq 
faoliyati  natijalarining  tu z ilm a si  ish la b   ch iq a rish   om illari  fu n k s iy a s id a n   iborat:
V = f (F 1,  Is)
B u  y e rd a   F - a s o s iy   fondlar;
ls  -   Ish ch ilar  so n i
yoki 

=  
f (F (Ғ1  F 2 ... Fn), 
ls 
(11
,
12
...  In))
Bu  y erd a   F n -fon d lar  tarkibi;
ln  -   Ish c h ila m in g   bandlik  tu zilm a si.
B o z o r   sh a ro itid a   s a n o a tn in g   ta k o m illa s h ish id a   v a   jo y la s h is h id a   tarm oq lar 
tavsifi:
a)  Y oq ilg’i-e n e r g e tik a   m ajm ui.  Elektr  q u w a ti.
B iz n in g   r e s p u b lik a m iz d a   e le k tr   q u v v a tid a n   a s o s a n   X X   a s r   b o s h la r id a  
fo y d a la n ila   b o s h la n d i.  S h u   v a q td a   0 ’z b e k is to n d a   issiq lik   e n e r g e tik a s i  a s o s a n  
d izel v a   u n c h a  yirik b o ’lm a g a n   b u g ’ tu rbinalariga  m o s la s h g a n   ele k tr  sta n siy a la rin i 
qu rish  y o ’n a lish id a   rivojlanadi.  Ilk  bor  s h u n d a y   elek tr  s ta n siy a la r i  F a rg ’o n a   v a  
K a tta q  r g ’o n   y o g ’- m o y   z a v o d la r id a   qu rildi.  « 0 ’z b e k e n e r g i y a »   e n e r g e t ik a  
b o s h q a r m a s i  (h o z irg i  0 ’z b e k is t o n   R e s p u b lik a   e n e r g e t ik a   v a   e le k tr la s h tir is h  
vazirligi)  tuzildi.  D astlab k i  G E S   (B o ’z s u v )   1 9 2 6 -y ild a   C h irch iq -B o ’z s u v   traktida 
b a rp o   etildi.  1 9 4 0 - y ilg a c h a   u s h b u   trakt  sta n s iy a la r id a   6 7   m in g   kvt  g e n e r a to r  
q u v v a ti  is h g a   tu sh irild i.  0 ’z b e k is t o n d a   u r u s h d a n   k e y in g i  y illa rd a   e n e r g e t ik a  
s i s t e m a s i d a   q u v v a tla r n i  o s h ir is h   G E S Ia r  q u r ish   h is o b ig a   a m a l g a   o sh ir ild i. 
M am lak atim iz  u m u m iy   ele k tr   b a la n s id a   ish la b   ch iq a rilg a n   elek tr  q u v v a tin in g   6 5  
fo iz g a   yaqin i  1 9 5 0 -y ild a   g id r o ele k tro s ta n s iy a la r   h i s s a s ig a   t g ’ri  k elad i.
0 ’z b e k is to n d a   5 0 -y illa r d a   tab iiy  g a z   zaxiralarin in g  top ilish i  elek tr   q u w a t i 
ish la b   ch iq a rish n i  k e sk in   o sh ir is h   im koniyatini  yaratdi.  N atijad a  6 0 -7 0 -y illa r d a  
tabiiy  g a z   n e g iz id a   ish la y d ig a n   T a x ia to sh ,  N avoiy,  Sirdaryo,  T o s h k e n t  G R E SIari, 
k o ’m ird a  is h la y d ig a n   A n g r e n   G R E S in in g   i s h g a   tu s h irilis h i  n a t ij a s id a   e le k tr  
q u vvatlari  is h la b   c h iq a r is h   u m u m iy   b a la n s id a   lE SIar  h is s a s i  8 0   f o iz g a   y etd i.

S h u lar  bilan  bir  q a to rd a   elek tr  u z a tish   liniyalari  h a m   b arp o  e tis h   d a v o m   ettirildi.
R e sp u b lik a m iz   e n e r g e tik a   tizimi  hozirgi  d avrd a  1 9   m ing  s a n o a t ,  8 0   m in g 
q ish lo q   x o ’jaligi,  10   m ing  k o m m u n a l v a   3 ,5  m ln.  m a ish iy  is t e ’m olch ilarni  e n e r g iy a  
bilan  ta ’m in layd i.  0 ’z b e k is to n   b o ’y ich a  jam i  elek tr q u w a ti  is t e ’m oli  4 6 ,1   mlrd.kvt. 
s o a tn i  tash k il  eta d i.
0 ’z b e k is to n   e n e r g e tik a   istiq b olid a  g id r o e n e r g e tik a   va  issiq lik  e n e r g e tik a s i 
y o ’n a lish id a   rivojlanad i.
R e sp u b lik a  e n e r g e tik a  tizim ida jam i 2 7  G E S Iard a o ’rnatilgan q u w a tla r  1 4 2 0  
m v t.n i  t a s h k il  e t a d i .  U la r d a   6 3 3 1 , 2   m ln .k v t .s .  e le k t r   e n e r g i y a s i   i s h l a b  
ch iq a rilm o q d a .  0 ’z b e k is to n   g id r o e n er g etik a sin i  rivojlantirishda  P s k o m   d a r y o si, 
O h a n g a ro n ,  X iso ra k ,  T  p alan g  s u v   om b orlarida  G E S Iam i  lo y ih a la s h   v a   qu rish  
y  n a lish i  y e ta k c h i  o'rind a  turadi.
0 ’z b e k is to n d a   60 -y illa rd a   elek tr q u w a ti  h o s il  qilishni  kuchaytirilishi  a s o s a n  
g a z d a   ish la y d ig a n  yirik  G E S Iam i  is h g a  tu sh irish  y  n a lis h id a   olib boriladi.  Issiqlik 
elektr  sta n tsiy a la r i  qurilishi  n a tija sid a   resp u b lik a  e n e r g e tik a   tizim n in g   rn atilgan  
q u w a tla ri  1 1 ,3  m in g   M V t.ga etdi.  M am lak atim iz e n e r g e tik a  tizimi  h ozir r esp u b lik a  
x a lq   x o ’ja lig i  v a   a h o lis in in g   e le k tr   e n e r g iy a s in i  q is m a n   q  s h n i  d a v la tla r g a  
e k s p o r t  q ilm o q d a .
2 -J a d v a l
0 ’z b e k i s t o n d a g i  e n g  yirik  G E S Iar

Nomi
0 ’rnatilgan 
quvvatlar  mvt
Turbinalar
s o n i
Qurilgan
yillari
S u v   m anbai
Chirchiq  GES
620,5
4
1970-1972
Chirchiq
!  XjakentGES
165
3
1976
Chirchiq
azalkent  GES
120
3
1980-1981
Chirchiq
Farhod  GES
126
4
1948-1949
Sirdaryo
Y o q ilg ’i s a n o a t i
M am lak atim iz  yoqilg'i  s a n o a ti  y er  q a ’ridan  to p ilg a n   v a   q a zib   o lin a y o tg a n  
k m ir,  n eft,  ta b iiy   g a z   kon lari  n e g iz id a   s h a k lla n d i  v a   rivojlanib  b o r m o q d a . 
0 ’z b e k is to n d a   1 6 0   g a   y a q in   n e ft-g a z   koni  to p ilg a n ,  ularning  115  ta s i  B u xoro- 
X iva  g e o lo g ik   p r o v in siy a s id a ,  2 7   ta si  F a rg ’o n a   v o d iy sid a ,  1 0  ta si  S u rx o n d a ry o ,  7  
ta si  U styu rtda  jo y la s h g a n .  K onlarning  g a z -k o n d e n s a tli,  g a z -n e ft,  n eft,  g a z -n e ft 
k o n d e n s a tli  v a   n e ft-g a z   k o n d e n s a tli  turiari  m avjud .  H ozir  71  ta  neft,  g a z   v a   g a z -  
k o n d e n s a t  konlari,  ikki  km ir k on id an  fo y d a la n ilm o q d a .  5 0  d a n   ortiq  n eft,  g a z  v a  
g a z  k o n d e n s a t koni e s a  y aq in   kelajak d a is h g a  tu sh irish  u ch u n  tayyorlab  q o ’yilgan .
R e s p u b lik a   y o q ilg ’i  s a n o a t i  0 ’z b e k is t o n   y o q ilg ’i-e n e r g e tik a   m a jm u in in g  
a s o s iy  ta r m o g ’ini  ta sh k il  e ta d i  v a   b a rch a   turdagi  y o q ilg ’i  q a z ib   o lish ,  n eft  m a h s u - 
lotlari  is h la b   c h iq a r is h   k o r x o n a la r id a n   iborat.  U lar  x a lq   x  ja lig in in g   b a r c h a  
b o ’g ’inlarida xizm at k o ’rsatad i.  U ning yirik  k o rx o n a la riT o sh k en t,  B uxoro,  F a rg ’o n a , 
S u r x o n d a r y o ,  Q a s h q a d a r y o   v ilo y a t la r id a   j o y l a s h g a n .   R e s p u b lik a   s a n o a t  
m a h su lo tin in g   u m u m iy   h ajm id a  y o q ilg ’i-e n e r g e tik a   m ajm ui  m a h su lo tla ri  hajm i

2 6 ,8  foizni tash k il e ta d i.  M am lak at s a n o a tid a  b a n d   b o ’lg a n   ish ch i-xizm atch ilarn in g 
n e ft-g a z -k o n d e n s a t  k on in in g  o c h ilish i  v a   u n g a   tushirilishi  bilan  n e ft  s a n o a tin in g  
y o q ilg ’i  s a n o a t   m a jm u id a g i  m a v q e i  ortib  b o rm o q d a .
N e ft s a n o a t i
R e sp u b lik a d a   ilk  bor  neft  koni  1 9 0 4 -y ild a   (F a r g ’o n a   v o d iy sid a g i  C h im y o n  
n eft  k on id a  2 7 8   m  ch u q u rlik d a n   s u t k a s ig a   1 3 0   to n n a   n eft  o lin g a n )  o c h ilg a n . 
S h u   yili  V a n n o v s k   (Oltiariq)  tem ir  y o ’l  s t a n s iy a s id a   neftni  q a y ta   is h la s h   z a v o d i 
is h g a   tushirildi.  S o ’n g ra   F a rg ’o n a   b o tig ’ida  S e ld o x o   Y orku sh ton  konlari  osild i. 
N e y a t ? V a n n o v s k  n eft quvuri  qurildi,  neftni  q a y ta  is h la s h  z a v o d i  kengaytirildi. A n a  
s h u   d a v r d a   r u s  v a   c h e t   e l  k ap itali  n e ft  q a z ib   o lis h ,  uni  q a y ta   is h la s h ,  n e ft 
m ah su lotlarini  s o tis h n i  t o ’la  o ’z   n a z o r a tig a   oldi.  O ’z b e k is to n d a   1 9 1 3-y ild a   jam i 
1 3   m ing  to n n a   n e ft  q a z ib   olindi.  Ikkinchi  ja h o n   urushi  yillarida  y a n g i  (F a r g ’o n a  
v o d iy sid a ,  J a n u b iy   O la m u sh u k ,  P o lv o n to sh ,  A n dijon)  n eft  konlari  och ild i.  1 9 5 9 -  
yilda  S u rx o n d a ry o   v a   F a r g ’o n a   v o d iy s id a   9   ta   n eft  kon in in g   z id a n   1 4 6 0   m ing 
to n n a d a n   z iy o d   n eft olindi.
Ayrim  n eft  kon la rid a g i  za xiralarn in g  tu g a s h i  n a tija sid a   70 -y illa r  b o s h id a n  
n eft  q a z ib   o lis h   k a m a y d i.  Y angi  n eft  konlarini  t o p is h   u ch u n   c h u q u r   q u d u q la r 
q a z is h  
0
’zla sh tirild i.  V o ru x d a   5 2 0 0   m ,  G u m x o n a d a   5 6 7 0   m ,  C h u s t  ?   P o p d a  
5 8 0 5   m,  M in g b u lo q d a   6 0 0 6   m  o ’ta  ch u q u r   n eft  qu du qlari  o ’zlashtirildL
1985-yili  B uxoro-X iva  p ro v in siy a sid a   yirik  n e ft-g a z   k o n d en sa tli  K  kdum aloq 
koni  ochildi.  1 993-yili  M ingbuloq  tu z ilm a sid a n   neft  otilib  chiqdi.  H ozir  0 ’z b e k isto n  
n eft  s a n o a ti  xalq   x jaligining  n eftg a   b  lgan   talabini  qondirish  im k on iyatiga  e g a .
N e ftn i  q a y ta  i s h l a s h  s a n o a t i
H ozir  r e s p u b lik a d a   bu  s o h a d a   B uxoro,  F a r g ’o n a   v a   Oltiariq  neftni  q a y ta  
is h la s h  za v o d la ri  ish la b   turibdi.  F a rg ’o n a   z a v o d i  y o n ilg ’i  v a   su rk ov  m oylari  ish la b  
c h iq a r is h g a   ix tis o s la s h g a n .  O lita r iq z a v o d iy o n ilg ’i  ish la b  ch iq arad i.  K o’k d u m a lo q  
n e ft-g a z   koni  o c h ilg a n d a n   s o ’n g   F ra n siy a n in g   T E K N E P   firm asi  b ilan   b irgalikd a 
1 9 9 3 -y ild a  B u x o ro  viloyatining Q o ra v u lb o zo r tu m a n id a  neftni q a y ta   is h la s h  z a v o d i 
qurilishi  b o s h la n ib ,  bir  y ild a   2 , 5   m ln.  to n n a   g a z   k o n d e n s a tin i  q a y ta   is h la s h  
q u v v a tig a   e g a   b  lg a n   k o rx o n a   b a rp o   etildi  v a   birinchi  bor  1 9 9 7   yil  a v g u s t d a  
is h g a   tushirildi.  R e sp u b lik a   n eft  m ustaqilligin i  t a ’m in lab ,  k orxon alar   rta c h a   bir 
yilda  11  m ln.  to n n a   neftni  q a y ta   is h la s h   im k o n iy a tig a   e g a .
G a z  s a n o a t i
T a rm o q n in g   r e s p u b lik a d a   q a z ib   o lin a y o tg a n   y o q ilg ’i  b a la n s id a g i  h i s s a s i  
8 7 ,2   foizni  ta sh k il  e ta d i.  S a n o a t   u su lid a   q a z ib   ch iq a rish   a s o s a n   5 0 - 6 0   yillarda 
b o s h la n d i.  Q a z ib   o l is h   s a n o a t i   j o y l a s h g a n   a s o s i y   r a y o n la r   F a r g ’o n a   v a  
S u r x o n d a r y o   v ilo y a t la r i,  B u x o r o ,  Q a s h q a d a r y o   h a m d a   Q o r a q a lp o g ’is t o n  
R esp u b lik asid ir.  50-yillar oxirida J a rq o q ,  B uxoro,  S a m a r q a n d , T o sh k e n t m a g istra l 
g a z   quvuri  qurilishi  bilan  r esp u b lik a   s a n o a t   m arkazlari,  sh a h a r   v a   q ish loq larn i 
g a z la s h tir is h   b o s h la n d i.  1 8 6 2 -y il  G azli  koni  is h g a   tushirildi  v a   m a g istr a l  g a z

quvuri  qurilib 0 ’z b e k is to n  g a z i  s o b iq   Ittifoqning Y ev ro p a  q ism i,  Ural,  Q o z o g ’isto n , 
Q irg’izisto n ,  T ojikiston,  Boltiq  R esp u b lik a la rig a   v a   b o s h q a   h u d u d la rg a   u z lu k siz 
j n a tib   turildi.  N ih o y a td a   q is q a   m u d d atlard a  B u xoro-U ral,  0 ’rta  O siy o -M a rk a z, 
B u x o r o -T o sh k e n t-F ru n z e -O lm a o ta   g a z   quvurlari  qurib  fo y d a la n is h g a   topshirildi. 
1 9 7 0   ?   y ilga  kelib  res p u b lik a d a   jam i  3 2   mlrd.  m 3   g a z   q a zib   olindi.
B iz d a   ta b iiy   g a z   m u r a k k a b   g e o lo g i k   q a t la m la r d a   ( 3 5 0 0   m   v a   u n d a n  
c h u q u r d a ,  b o s im   6 0 0   ( a t m o s f e r a g a c h a )   j o y la s h g a n   b o ’lib  tark ib id a  v o d o r o d  
sulfid  (6   fo iz g a   q a d a r),  k a rb o n a d   k islo ta si  kabi  a g r e s s iv   a r a la s h m a la r   boMgan) 
konlarni  is h g a   tu sh irish d a   bir  q a n c h a   ilm iy-texn ikaviy  m u am m olarn i  hal  q ilish g a  
to  g  ri  k eladi.
R e sp u b lik a m iz d a   e n g   yirik  b  lg a n   M uborak g a z n i  q a y ta   is h la s h   z a v o d in in g  
b ir in ch i  n a v b a t i  1 9 7 2 - y i!   i s h g a   tu s h ir ilib ,  g a z n i   a r a la s h m a la r d a   t o z a l a s h  
im koniyatlari yaratildi.  H ozir R e sp u b lik a m iz d a  y iliga  M u b o r a k z a v o d id a ,  F a rg ’o n a  
n e ftn i  q a y ta   i s h la s h   z a v o d id a   h a m d a   S h o 'r ta n   g a z   m a jm u a s id a   1 0 0   m in g  
t o n n a g a   ya q in   su yultirilgan   g a z   ish la b   ch iq a rilm o q d a .
0 ’z b e k i s t o n   m u s t a q i ll i k k a   e r i s h g a c h ,   m a m l a k a t n i n g   n e f t   v a   g a z  
m a h s u lo tla r ig a   b  lg a n   ehtiyojini  o ’z   resurslari  h is o b ig a   q on d irish   a s o s iy   m a s a la  
boTib  qold i.  1 9 9 1 -y ili  0 ’z b e k is to n   N eft  v a   g a z   s a n o a t i  d a v la t  k o n se rn i  tash k il 
etildi,  k eyin roq   1 9 9 2 -y il.  k o n se r n   n e g iz id a   0 ’z b e k is to n   N e f t v a   g a z s a n o a t i   milliy 
k o r p o r a tsiy a si  ( «  z b e k n e f t g a z » )   tuzildi.
K orp oratsiya  tarkibida  yirik  b ir la sh m a   v a   b o s h q a r m a la r   h a m d a   korxon alar 
fa o liy a t  k oY satib   k elm o q d a la r.  K orp oratsiya  q ator  xorijiy  m am lak atlarn in g  e n g  
yirik  firmalari  bilan  ham korlik  q ilm oq d a.
K o 'm ir s a n o a t i
M a m la k a tim izd a   k o ’mirni  s a n o a t   u s u lid a   q a z ib   o lis h   1 9 3 0 -y illa r   oxirid an 
b o s h la n g a n .  T o s h k e n t  v ilo y a ti  O h a n g a r o n   v o d iy s id a   A n g r e n   q o ’n g 'ir  k m ir, 
S u rx o n d a r y o  v ilo y a tid a   S h a r g ’un,  B o y su n  t o s h k o   mir konlari  bor. A n g ren   k o n id a n  
4 0 -y illa rd a   km ir  o c h iq   v a   y o p iq   u s u ld a   q a z ila   b o s h la n d i.  S h a r g ’un  s h a x ta s id a  
Y oriltosh  fab rik asi  (yillik  q u w a t i  1 5 0   m ing  t)  ish layd i.
R e sp u b lik a m iz d a   1 9 5 0 -y ild a   1 ,4   m ln.t.  k o’mir  q a z ilg a n   b o ’lsa ,  1 9 9 0 -y ilg a  
kelib  6 , 4   m ln.  t.  g a   y e td i.  Bu  ko'rsatkich   k eyin gi  yillarda  p a s a y ib ,  1 9 9 7 -y ild a   3  
m ln .g a   tu s h ib   qoldi.  R e s p u b lik a   m ustaq illik k a  e r is h g a n d a n   k ey in    z b e k is t o n  
k o 'm ir   k o n la ri  n e g i z i d a   « K o ’m ir»  k  m ir  q a z ib   o l is h   v a   s o t i s h   ( 1 9 9 4 - y i l)  
a k siyad orlik   jam iyati  tuzildi.
M e ta llu r g iy a  s a n o a t i
S o h a n i  m a m la k a tim iz d a   rivojlana  b o s h la g a n i  4   m in g   yillik  ta rix g a   e g a .  
Q a d im d a  m is,  oltin, q ala y ,  k u m u s h  v a  b o s h q a  m etallarn i  eritish,  q u y ish  v a  qizdirib 
is h la t is h   b  lg a n .  C h ir c h iq ,  F a r g ’o n a ,  Z a r a f s h o n ,  O h a n g a r o n   s h a h a r la r id a  
m is g a r lik ,  z a r g a r lik ,  te m ir c h ilik   r iv o jla n g a n .  Y a g o n a   B e k o b o d   s h a h r id a g i 
m e ta llu r g iy a   s h a h r id a g i  q o r a   m e ta llu r g iy a   s o h a s i d a   f a o liy a t   k  r s a tu v c h i 
korxonadir.  Bu  y e rd a   a s o s a n   m etall  chiqindilari  eritilib  p o ’lat,  c h  y a n ,  quvurlar,

p o l a t   p ro k a t  is h la b   c h iq a r ila d i.  K o r x o n a d a   d a s tla b k i  m a h s u lo t   1 9 4 4 - y ild a  
o lin g a n .  Z a v o d d a   a s o s i y   m a h s u lo t d a n   t a s h q a r i  5 0   d a n   o s h iq   tu r d a g i  x a lq  
i s t e ’m oli  b u yu m lari  h a m   ish la b   ch iq arilad i.
M etallu rgiya  s a n o a tin in g   y e ta k c h i  ta r m o g ’i  rangli  m eta llu rg iy a   h iso b la n ib , 
s o h a   1 9 3 0 -y illa r d a   m a h a lliy   m in eral  x o m   a s h y o   resu rslari  n e g iz id a   s h a k lla n a  
b o s h la n g a n .  0 ’z b e k is to n d a   rangli  k a m y o b   v a   q im m a tb a h o   m e ta lla r   (oltin,  m is, 
q o ’rg’o s h in ,  volfram ,  sim o b ,  m o lib d e n   v a   b o s h q a la r )  konlari,  O b iraxm at,  O q tu z, 
T a q o b ,  Q o ’y t o s h ,  B u rch m u lla ,  In g ic h k a ,  L a n g a r   rangli  m eta lla r,  K o’k  p a t a s , 
Q izilo lm a liso y ,  K auldi,  C h o d a k ,  M arjon b u loq ,  Z arm iton   oltin,  Q a lm o q q ir   m is, 
O ltin to p g a n ,  Q o ’rg ’o sh in k o n   q o ’rg’o s h in   ruh  konlari  va   b o s h q a la r   topilib,  ular 
s a n o a t   m iq y o sid a    zlash tirilib,  tarm oq   sh a k lla n ib   m a m la k a tim iz  rangli  m eta lla r 
ish la b   ch iq a rish   b  y ich a   ja h o n d a   yuq ori   rinlardan  birini  e g a lla d i.
Oltin q a z ib  o lis h  v a   u n d a n  taq in ch oq lar, zargariik buyum lari,  b e z a k la r  y a s a s h  
0 ‘z b e k is t o n d a   q a d im d a n   m a v ju d lig i  a r x e o lo g ik   to p ilm a la r d a n   m a ’lum .  Erkin 
u c h r a y d ig a n   oltin  konlari   z la s h tir is h g a   q a d a r  oltin  a s o s a n   s o c h m a   k on lard a 
ju d a   e s k i  u s u lla r d a   -   q o ’y   te risi  q o p la n g a n   y o g ’o c h   to g 'o r a la r d a   oltin  zarrali 
q u m la m i  yuvib,  ajratib  o lin g a n .  B u n d a y   qu m larX -X I  a srla rd a   C h o tq o l,  C hirchiq, 
Norin,  K o so n ,  S o ’x,  D a n /o z ,  Z a r a fsh o n   daryolari  vodiylarida  b o ’lga n lig i  h a q id a  
m a^ u m otlar  bor.
S h u   bilan  birga  erkin  u c h r a y d ig a n   oltin  o ’rta  a sr la rd a   C h o tq o l  -   Q u ram a, 
N u rota  t o g ’larid a,  m a rk a ziy   Q iz ilq u m d a g i  k o n la rd a   q a z ib   o lin g a n .  Bu  k o n la r 
laximlari  h ozir  h a m   bor.
0 ’lk a m iz   m in e r a l  x o m   a s h y o   r e s u r s la r in i  o ’r g a n is h d a   j o n la n is h   1 8 8 0 -  
yillarda R o s s iy a  im p eriy a si  b o s ib  o lg a n  d avrd a y u z  berdi.  O k ty a b rto ’n ta r ish ig a c h a  
C h irch iq -P sk o m   v a   C h o tq o l  daryolari  vod iylarid a  oltin  izlovch ilar korxonalari  oltin 
o lis h   b ila n   s h u g ’u lla n g a n la r ,  1 9 1 3 - 1 7 - y illa r d a   O b ira x m a t  d a r a s i  (T o s h k e n t 
viloyati)  oltin  k o n id a n   fo y d a la n ilg a n .
M a m lak atim iz  m in eral  x o m   a s h y o   a n iq la s h   v a   uni  q a z ib   olib  ta s h ib   k e tish  
O ktyabr  t o ’n ta rish id a n   k eyin   h a m   d a v o m   etdi.
U ru sh   yillari  oltin  iz la s h   v a   uni  q a z ib   o lis h   ja d a l  olib  borildi.  5 0 -y illa r d a  
Download 35.04 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   37




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling