Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova

m u rak k ab   tab iat  m u h o f a z a s i  m u am m olari  turadi.
Jam iyat  shart-sharoiti  v a   resu rslam in g  in so n  jam iyatining  har xil  b osq ich larid a 
turfi  a h a m iy a tg a   e g a   ed i.  Q and aydir  resurslar  ilgaridan  ishlatilm as  (ularga  ehtiyoj 
b  lm a g a n ),  b a  zilari  r iv o jla n ish ig a   xalaqit  b e r g a n   (m a s a la n ,  d e n g iz   tran sp orti 
rivojlanishi  tufayli  D u n y o   o k ea n i  jah on  x o ’jaligining  m uhim   bir  q ism ig a   aylandi).
A slid a   tabiiy  r e s u r s la r   d a v la t  yoki  reg io n n in g   rivojlanishi  u c h u n   zaru r  (lekin 
q a t’iy  e m a s )   b  lg a n   shartdir.  Ish la b   c h iq a r is h   ku ch lari  v a   tr a n sp o rt  ta r m o g ’i 
r ivojlan ish i  n a tija s id a   ta b iiy   r e s u r s la r   om ili  a n c h a   p a s a y ib   b o r m o q d a .  L ek in  
x o m   a s h y o   b a z a s i  m avjud ligi  x o ’jalik ning  k o ’p  so h a la r i  riv o jla n ish ig a   q o ’s h im c h a  
im tiyozlar  y a r a tm o q d a .
Oxirgi  n yilliklarda ilmiy-texnik taraqqiyot n a tija sid a  tabiiy sh art-sharoitlarning 
n oq u lay xu su siyatlarin i  bartaraf qilish imkoniyati  p a y d o  bldi, sh u n in g   ich id a kerakli 
y ero sti  boyliklari  y q ligi  k o ’z d a   tutiladi.  Y aponiya,  Italiya,  K oreya  R e sp u b lik a s i  v a  
b o s h q a   k p  m am lak atlar  m iso lid a   buni  y a q q o l  koY ish  m um kin.
Ilm iy-texn ik a  ta ra q q iy o ti  yutuqlari  y a n g i  e n e r g iy a   v a   x o m   a s h y o   turlarini 
0
’zlatirishi  v a   f o y d a la n is h ig a   v a   k a m a y ish ig a   o lib   b orad i.  A m m o   bu  ishlarini  olib 
b o r is h g a   ku ch i  y e t a d ig a n   x o m   a s h y o   xarajatlari  k o r x o n a   fo y d a   ortishi,  ja h o n  
b o zo rid a   m a h s u lo t  n a rx ig a   v a   r a q o b a t  q ilis h ig a   t a ’sir  eta d i.
F an   va   te x n ik a n in g   taraq qiyoti  hozirgi  p a y td a g i  ish la b   c h iq a rish  ja r a y o n ig a  
uni  jalb  e tis h   tabiiy  r e s u r s la r g a   iq tisod iy  b a h o   b e r is h   m u h im   a h a m iy a tg a   e g a . 
M a sa la n ,  y e ro sti  b o y lik la r g a   ta fs if  b e r ish id a   u n in g   za x ira la r   m iqdori  bir  jo y d a  
t p la n is h i,  x o m   a s h y o   s ifa ti,  fo y d a li  e le m e n t la r   q is m i,  q a n d a y   c h u q u r lik d a

jo y la s h g a n i  v a   e k s p lu a t a s iy a s i,  q a z ib   ch iq a rish   xarajatlari  a n iq la n a d i.  S h u   bilan 
birga  kon lar jo y la s h g a n   h u d u d n i   zla sh tir ish   v a   ah oli  zich ligi,  tra n sp o rt  ta r m o g ’i 
m avjudligi  v a   a tro fd a g i  m uhitni  m u h o fa z a   qilish  talablarini  h is o b g a   o lis h   lozim .
P la n e ta n fn g   r e s u r s   b a z a s i
Tabiiy  resurslar turi
Z axiraga  q isq a ch a   izohi  darajasi  va  kelajakda 
ishlatilishi
E n e r g iy a   r e s u r sla r i
1.  Neft
1.  Zaxirasi  -  2 7 0 -3 0 0   mlrd.  t.  Har yillik xarajati  3 
mlrd.  t.  dan  ortiq.  Kelajakda  ishlatilishi -  3 0 -5 0   yil.
2.  Tabiiy g a z
2.  Zaxirasi  -  2 7 0   mlrd.  t.  Neft ekvivalentda  (1 4 5  
trln.  m3).  Har yillik  xarajati  -  2 3 0 0   mlrd.  t  ortiq. 
Kelajakda  ishlatilishi  -  3 0 -6 0   yil.
3.  Ko’mir
3.  Zaxirasi  -101  trln.  t.  Neft ekvivalentda 
(1 ,5  trln.  t.)  Har yillik xarajati  -  5  mlrd.  t.dan  ortiq. 
Kelajakda  ishlatilishi  -  2 0 0   yil.
4.  Slan
4.  Zaxirasi  yirik.  (4 0  trln.  t).  Kam  ishlatiladi.  Ko’p 
m eh n at talab  qilganligi  va  ko’p  chiqindisi  b o ’lgani 
sab abli  kelajagi  yq.
5.  Torf
5.  Zaxirasi  yirik.  (150  trln.  t).  Torfning  serkul 
blgani  va  qazib  chiqarishda  ekologiyani  buzishi 
sab abli  kelajagi  yq.
6.  D aryolam ing  s u v  
en erg iy a si
6.  C h egaralan gan ,  ekologik  m uam m olarga 
qaram ay  faol  ishlatiladi,  kelajagi  bor,  ayn iq sa 
rivojlanayotgan  mamlakatlarda.
7.  Atom  blinishi  en erg iy a si 
va  yadro  sin tezi
7.  Zaxirasi  bitm as-tu ganm as.  Bu  en erg iy a   turi 
ekologik juda  xavfli.
8.  G eoterm al  en erg iy a
8.  Kp.  Kam  ishlatiladi.  Kelajagi  bor.
9.  D engizlarda  su v  
kolarilishi  va  p a sa y ish i, 
o k ean   oqimlari
9.  Ko'p.  Kam  foydalaniladi.  Kelajagi  bor.
10.  Q u yosh   radiatsiyasi
10.  B itm as-tu gan m as.  Energiyaning  b iosferadan 
tabiiy  ketishi  sab abli  foydalanish  ch egaralan gan . 
Kelajagi  bor.
11.  S h am ol  en erg iy a si
11.  Ilgaridan  foydalaniladi.  Mahalliy  ah am iyatga 
e g a .  S h u   tarzda  kelajagi  bor.
M inera!  r e s u r s la r
1.  Metall  rudalar.  M etallsiz 
yerosti  boyliklari.
A sta-sek in   kam ayayapti.  R esurslar yirik, 
quyidagilardan  tashqari:  mis,  q rgoshin,  kum ush, 
oltin,  15-2 0   yillik  kelajagi  bor.  Tartibga  solish n i 
talab etadi.

1.  Tuproqlar
IG Io b a l  qattiq  buzilgan.  Yer q ob ig’i  oqar su v  va 
m uz  ta’siri  o stid a   yemirilgan.  S u g ’oriladigan 
yerlam ing  2 0   foizi  sh llangan.  G lobal 
antropogen  ta ’siri  ostida  d a sh tg a   aylan gan . 
(quruqlikning  7  foizi).
2.  R elyefn in g  geom orfologik 
tuzilishi
2.   z g a r g a n   (yerosti  boyliklarini  qazib  olish, 
insonlarning  x o ’jalik  faoliyati).  D iqqatga 
sa zo v o r.
3.  Chuqurliklarning 
geom orfologik  tuzilishi
3.  0 ’zgargan   (su v   omborlari  tldirish,  yerosti 
suvlarini  chiqarib  tash lash ,  yirik su v   havzalarini 
qurishi  va  h.k.)  Diqqatga  sazovor.
0 ’sim lik   va  h a y v o n o t   d u n y o s i  r esu r sla ri
1.   sim lik   b io m a ss a si
1.  Global  p a sa y g a n .  Diqqatga  sa zo v o r,  tartibga 
solish ni  talab  etadi.
2.   sim lik  qatlam ini  x o ’jalik 
m ahsuldorligi
2.  Faqat c h e g a ra la n g a n   m iqyosd a  ishlatish 
mumkin.
3.   sim liklar gen etik   tarkibi
3.  0 ’simliklarning  10  foiz turlari  y qolish  xavf- 
xatar ostida.  Qriqlashni  talab  etadi.
4.  H ayvonot  du nyosin in g 
b io m a sa si
4.  Butunlay  bir d arajaga  keltirilgan.  Diqqatga 
s a z o v o r  va tartibga  solishni  talab  qiladi.
5.  H ayvonot  d unyosin in g 
b io m a ss a si
5.  Butunlay  kerakli  darajadan  past.  Lokal 
oshirishi  mumkin.  Akva  va  marikultura  kelajagi 
bor.
6 .  H ayvonot  d unyosin in g 
genetik-tur tarkibi
6.  10 0 0   turga  yaqin  yirik  hayvonlar va  s a n o q s iz  
m ayd a  hayvonlar  y qolish  xavf-xatari  ostida. 
M uhofaza  qilish  v a   him oya  o stig a   olishni  talab 
etadi.
S u v   r e s u r sla r i
1.  O kean  va  d e n g iz   suvlari
1 .S a y o z   su v la m in g   bir q an ch a  nordonligi  o ’rin 
olgan.  S u v  tarkibida  o g ’ir m etallar global  o ’sg a n . 
O keannin g  norm adan  baland  ifloslanishi  taxmin 
qilinmoqda.
2.  Kllar va  su v   omborlari
2.  Zaxirasi  -  5 0 0 0   km3 su vd an   ortiq.  Suvning 
kislotali  yomg'irlardan,  o q a v a   suvlaridan 
ifloslanishi  kuzatilm oqda.
3.  Oqar su vlar (daryolar)
3.  Chuqur an tropogen  o ’zgargan   va  faol 
(intensiv)  ishlatiladi.  Juda jiddiy  ifloslan gan.  S u v 
oqimi  buzilgan.  D iqqatga  s a z o v o r  va  tartibga 
solish n i  talab  qiladi.

1.  Tabiiy  iqlim  resurslari
1.  Antrpogen  omillar ta’siri  ostida  keskin 
 zgarishlar xavfi  bor.  Tartibga  solish ni  talab 
qiladi.
2.  Umumiy  ek o lo g o k   b alan s 
resurslari
2.  Y o'qolish ga  yaqin.  G eom uhitni  qaytarib 
b o ’lm as   zgarishlar xavfi  bor.  Diqqatga  sa zo v o r 
va  tezd a  tartibga  solish n i  talab  qiladi.
3.  R ekreatsion  resurslar
3.  Y o'qolish  te z   borm oqda.  Ifloslanish 
kuchaym oqda.  Diqqatga  sazovor.
Z a m o n   v a   m a k o n   r es u r sla ri
1.  Hududiy,  suv,  kosm ik 
m akon  resurslari
1.  Iqtisodiyotga  zidlik,  natijasizlik,  ifloslantirish 
faktlari  kuzatilm oqda.  Aholisi  zich.  Chiqindilar 
tplanishi.  Diqqatga  s a z o v o r  va  tartibga 
solish ni  talab  qiladi.
2.  Zam on  va  m akon  resurslari
2.  Eng  noyob  resurslardan  biri.  Insoniyat tizimli 
ravishda  resurs  haqida  fikrlashga   tgani  y o ’q. 
Ekologlar alam   bilan  hazil  qiladilar:  «Insoniyat 
ham m a  global  m uam m olam i  y ech ish i  mumkin.»
Energiya resurslari
XIX 
a s r   b o s h ig a c h a   a s o s iy   e n e r g iy a   r esu r si  y o g ’o c h   b o ’lg a n .  K eyin ch alik 
u n in g   a h a m iy a ti  p a s a y a   b o s h la d i  v a   a s t a - s e k in   birinch i  “e n e r g iy a    tis h i”  -  
k o ’miridan  k e n g   fo y d a la n is h   k  z g a   ta sh la n d i.  Lekin  k o ’mir  hukm ronligi  u z o q q a  
b orm ad i  chun ki  u n in g    rn iga  y o q ilg'in in g  b o s h q a   turlari  b o ’lm ish   neft  v a   tabny 
g a z   q a z ib   olin ish i  v a   i s t e ’m ol  qilinishi  keldi.
H ozirda  u m u m ja h o n   y o q i!g ’i  z a x ir a sid a n   (issiq lik   qobiliyati  6 0   fo iz g a   c h a ), 
n eft  v a   g a z   (2 7   fo iz)  ni  ta sh k il  e ta d i  U m u m iy  ja h o n   ish la b   c h iq a r is h d a   (q a zib  
c h iq a rish id a )  -  a h v o l  b o s h q a c h a :  km ir 3 0   foiz,  n eft v a   g a z   e s a   6 7   fo iz g a   to ’g ’ri 
k elad i.  N eftn in g  ish o n c h li  zaxiralari  d u n y o d a   1 4 1 0   mlrd  t  (  u m u m iy   to p ilg a n   -  
2 5 0 - 3 0 0   mlrd.  t),  tab iiy g a z  -   1 4 6  trln.  m 3   (2000)d ir.  O P E K  ta sh k ilo tn in g   iq tisod iy 
g u r u h ig a   kirgan  m a m la k a tla rn in g   u lish i  ja h o n   n e ft  z a x ira la rin in g   7 7   fo izid a n  
ortiq  v a   tabiiy  g a z n in g   41   foizini  tash kil  qiladi.
“O ptim istlar”  b a s h o r a tig a   q a r a g a n d a ,  ja h o n d a g i  n eft  zaxiralari  ikki-uch  y u z  
yillikka  y e tis h i  m um k in ;  “p e s s im is t la r ”  e s a   h ozirgi  n e ft  zaxiralari  s iv iliz a ts iy a  
ehtiyojini  fa q a t  bir  n e c h a   o ’n  yilliklarga  ta ’m ila sh i  m um k in  d e b   h iso b la y d ila r.
1 9 6 0   yild a  j a h o n d a   n e ft  v a   g a z   k o n d e n s a tin i  q a z ib   ch iq a r ish   1  m lrd .g a  
yaq in n i  tabiiy  g a z   -   5   trln.  т З д а   yaq in n i  tash kil  e ta r   e d i.  2 0 0 0   yild a  te g is h lic h a
3 ,5   mlrd.  t.  v a   2 3   trln.  т З   g a   ortdi.

H o zirg i  k u n d a   n e ft  q a z ib   c h iq a r is h   h a q iq iy   z a x ir a la ri  b u tu n   d u n y o n i  4 0   yil 
d a v o m id a   t a ’m in la y   o la d i.  O P E K   d a v la tla r i  b  y ic h a   bu  k  r s a t k ic h   o ’rta 
h i s o b d a   7 7   yiln i  t a s h k il  e t a d i .   S h u   b ila n   b ir g a   yirik  is h l a b   c h iq a r u v c h i 
m a m la k a t la r n in g   z a x ir a la r i  b ila n   t a ’m in la n is h i  o ’rta  h i s o b d a n   b a la n d r o q : 
S a u d i y a   A r a b i s t o n i d a   -   t a x m i n a n   8 0   y il,  Q u v a y t   v a   B i r l a s h g a n   A r a b  
A m irlik larid a  -   1 0 0   y ild a n   ortiq.
Y oq ilg’i  q a zilm a la rin in g   b o s h q a   turlari  b  y ic h a   h am   fikrlar  beriladi.  J a h o n  
b o ’y ich a   tab iiy  g a z   zaxiralari  ta x m in a n   6 0   yilg a   e tis h i  m um kinligi,  k o’mir  e s a   -  
2 0 0   y ilg a   v a   u n d a n   ortiq.
K o’mir  zaxiralari  o lis h   y a g o n a   tizim i  v a   u n in g   k la ss ifik a siy a si  y o ’q.  M IR ES 
ta sh k ilo tn in g   e n e r g e tik a   k e n g a s h i  k  m irn in g  1 ,5   trln.  t  d e b   a n iq la d i.  T exnik- 
iq tiso d iy   n u q tai  n a z a r id a n   q a z ib   c h iq a r ila d ig a n   h a q iq iy   z a x ir a la r  2 / 3   q ism in i 
t a s h k il  e t a d i   ( s h u n d a n   5 2   fo iz i  -   t o s h k o ’mir,  4 8   f o i z i -   p is t a   k  m ir)  d e b  
h is o b la n a d i.
T o s h k  m i r n i n g   h a q i q i y   z a x i r a s i d a n   j u d a   k a t t a   q i s m i   b ir  n e c h a  
m a m la k a tla r d a :  A Q S H   - j ,   M DH  -   1 /5 ,  X ito y   -   1 /5 ,  H in d isto n ,  J a n u b iy  A frika 
R e s p u b l i k a s i   v a   A v s t r a l i y a d a   q a z i b   o l i n a d i .   K  m ir n in g   s i f a t i   m u h im  
a h a m i y a t g a   e g a ,   j u m l a d a n   k o k s l a n u v c h i   k o ’m ir n in g   q i s m i .  A v s t r a l i y a , 
G e r m a n iy a ,  A Q S H n in g   u m u m iy   z a x ir a la r id a   u n in g   q is m i  n ih o y a td a   k a tta d ir. 
K  p   m a m l a k a t l a r d a   e k o l o g i k   m u a m m o l a r   k e s k i n l a s h g a n   v a   t a b i a t  
m u h o f a z a s i   ta d b ir la r in in g   q a t  iyligi  m u n o s a b a t i  b ila n   o ltin g u g u r t  k  m ir g a  
k a tta   e ’tib o r   b e r ila d i.
R iv o jla n a y o tg a n g a n   d avlatlarn in g  k  p ch ilig id a   n a   yirik  n eft  zaxiralari,  n a 
k  m irzaxiralari  bor,  ular c h e td a n   k e la y o tg a n  s a n o a t t o s h k o ’mirni q a z ib  c h iq a r ish  
ja h o n d a   3 ,5   mlrd.  t o n n a g a   yaq in ,  p a s t  n avli  k m ir  e s a   -   1  mrld.  t o n n a g a   ya q in  
q a z ib  olin a d i.  Oxirgi  yillar bir q ator s a n o a ti  rivojlan gan  d a vlatlard a  q a z ib  c h iq a r ish  
sharoitlari  n o q u la y   b  lg a n i  v a   q a zib  o lin g a n   k m irning  katta  q ism id a   oltin gu gu rt 
m avjud ligi  k m ir  s a n o a tin i  in q ir o zg a   olib   keldi.  D av la tla r  c h e td a n   o lib   k m ir 
k e l t ir i s h g a   m a jb u r   b o ’ld ila r.  A v s t r a liy a ,  K a n a d a ,  J A R ,  K o lu m b iy a   yirik  
e k sp o rty o r la rg a   a y la n a d ila r.
P a s t   navli  to sh k  m ir n in g   t o s h g a n   za xiralar  katta  q ism i  s a n o a ti  rivojlan gan  
m am la k a tla rd a  to ’p la n g a n . A Q S H ,  G erm a n iy a n in g ,  v a A v stra liy a za x ira la r i  m iqdori 
bilan  ajralib  turadi.  Kmirni  q a z ib   o lish   a rzon ligi  (fa q a t  o c h iq   u su l  bilan),  u n in g 
i s s iq   b e r is h   q o b iliy a ti  p a s t lig ig a   q a r a m a y   a r z o n   e le k tr   e n e r g iy a s in i  is h ia b  
c h i q a r i s h i n i   e n e r g i y a   r e s u r s l a r i g a   q a r a m   b  l ib   q o l g a n l a r .   U n c h a li k  
riv o jla n m a g a n   m a m la k a tla rd a   a s o s iy   q ism i   tin  v a   b io m a s s a n in g   b o s h q a   turlari 
h iso b id a n   q o p la n a d i  ( b a g a s a ,  g  n g ,  n o h o l).
E n e r g iy a   r e s u r s la r in in g   k a m c h ilig i  v a   q a z ib   c h iq a r is h   u s tid a n   n a z o r a t  
m o n o p o liy a s i  p a y d o   b  lis h i  n a t ij a s id a   e n e r g e t ik   h o la t   e n e r g iy a r e s u r s la r i 
d e fitsitig a   (a y n iq s a   n eftni),  k e sk in   narxlar  o s h is h ig a   v a   70-y illa rd a g i  ja h o n   e n e r - 
g e tio k a   krizisiga  o lib   keldi.  X om   a s h o g a   v a   birlam chi  e n e rg iy a ta rq a tu v c h ila r g a  
e h tiy o t   s is h i  t o p ilg a n   z a x ir a la rd a n   a n c h a   o s h ib ,  r e s u r s la r   b ila n   t a ’m in la s h  
p a s a y ib   bordi.

R egion   va  m am lakatlar
Zaxira, 
mlrd  t 
( 0 1 .0 1 .2 0 0 0 )
J ah on
zaxiralari
qism i
(foiz)
Jahon 
qazib  chi- 
qarishdagi 
qism i  (foiz 
1 997)
Zaxiralami 
hozirgi  qazib 
chiqarish 
darajasiga 
nisbatan
1.Shim oliy Amerika
4 ,3
3 ,5
1 3,8
9 ,2
2.  Lotin Amerika
1 7 ,0
1 1,3
14,7
3 3 ,6
3 .G ’arbiy Yevropa.
2 ,5
1,9
9 ,4
7 ,7
4. M arkaziy-Sharqiy 
Y evropa
0 ,2
0,1
0 ,2
3 1 ,2
5.  MDH
9 ,0
6 ,3
10,7
2 4 ,3
6.  R o ssiy a
6 .7
4 .7
8 .8
2 2 ,0
7.  0 ’rta  Sharq  v a 
Shim oliy Afrika
9 ,9
6 9 ,3
3 5 ,4
7 9 ,2
8.  S au d iya Arabistoni
3 6 ,0
2 5 ,5
1 1.9
8 7 ,5
9.  Afrika  Sahroi  Kabirdan 
janu bga
4 ,7
3 ,3
5 ,3
2 5 ,4
10.  O siyo
5 ,4
4 ,0
9 ,7
1 6,0
11.  Avstraliya  va 
O keaniya
0 ,4
0 ,3
0 ,8
1 3 ,8
12.  Jah on   m iqyosid a
1 40,4
1 00 ,0
1 0 0 ,0
4 1 ,0
13.  OPEK mamlakatlari
109,1
7 7 ,6
4 0 ,8
7 7 ,4
I s h o n c h li  g a z  z a x ir a la r i 
2 -J a d v a l
R egion   va   m am lakatlar
Zaxira,  mlrd 
t
(0 1 .0 1 .2 0 0 0 )
Jahon
zaxiralari
qismi
(foiz)
Jahonda 
qazib  chi- 
qarishdagi 
qismi  (foiz 
2 0 0 7 )
Zaxiralarni 
hozirgi  qazib 
chiqarish 
d arajasiga 
nisbatan
1.Shim oliy Am erika
6 ,4 6
4 ,4
3 0 ,2
9 ,2
2.Lotin Am erikasi
7 ,1 6
4 ,9
5 ,7
5 4 ,7
3 .G ’arbiy Yevropa
4 ,7 0
3 ,2
11.4
1 7,7
4.M arkaziy-Sharqiy
Yevropa
0 ,4 5
0 ,3
0 ,7
2 6 ,8
5.  MDH
5 6 ,7 0
3 8 ,7
2 8 ,2
8 6 ,4
6.  R o ssiy a
4 8 ,1 4
3 2 ,9
2 3 ,6
8 7 ,4
7.  0 ’rta  Sharq  v a  
Shim oliy Afrika
5 6 ,3 5
3 8 ,5
12,4
1 9 4 ,3
8.Afrika  Sahroi  Kabirdan 
jan u b ga
4 ,3 3
3 ,0
0 ,5
3 9 7 ,2
9.  O siyo
8 ,8 7
6,1
9 ,6
4 0 ,2
10. Avstraliya  va 
O keaniya
1,41
0 ,9
1,3
4 1 ,2
1 1.Jahon   m iqyosid a
1 4 6 ,4 3
100
1 00
6 1 ,9

E k o lo g ik   m u a m m o la r   h am   m a ’lum  d a r a ja d a   m uhim   o tkirlik  bilan  k o ’tarila 
b o s h la d i.  A n a   s h u   v a q td a   ja h o n   resu rsla ri  t e z   k u n d a   tu g a s h i  h a q id a   birinchi 
m u d h is h   b a s h o r a t la r   p a y d o   b o   ld i.  R e s u r s la r n in g   is r o f g a r c h ilig i  d a v r id a n  
e n e r g iy a d a n   o q ilo n a   fo y d a la n is h   davrida  m u q obil  e n e r g e tik a   u s tid a   ish lar  fa o l 
olib  b o rilm o q d a   (q u y o s h   v a   s h a m o l  e n e r g iy a s id a n   fo y d a la n is h ,  s u v   ko tarilaishi 
v a   p a s a y is h i,  g e o te r m a l  v a   yad ro  e n e r g e tik a s i).
Mineral  resurslar
M ineral  r esu rsla r -   h is o b g a   o lin g a n   kon  zaxiralari -   rudali  v a   r u d a siz,  ustki 
q a t l a m i a r   v a   y e r   b a g ’rid a ,  k  lla r   v a   d e n g i z   s u v la r i   o s t i d a ,   x  j a lik d a  
ish la tila d itja n la ri.
S a n o a t   m a h s u lo tla r in i  ish la b   c h iq a r is h in in g   a s o s i y   b a z a s i  b o ’lg a n   m in- 
eral  r e s u r sla r g a  eh tiyoj y ild an -yilga o ’sib   b o r m o q d a .  Har yili ja h o n d a  y e r  b a g ’ridan 
1 0 0   mlrd.  to n n a d a n   ortiq  turli  m ineral  x o m   a s h y o   v a   y o q ilg ’i  olin ad i.  Tarkibi  v a  
fo y d a la n is h   x u s u s iy a tla ri  b  y ich a   m ineral  r es u r sla r   ikki  a s o s iy   g u r u h g a   ajralib 
turadi:  m eta ll  -   q o ra ,  rangli,  a s l  v a   radioaktiv;  m e ta ls iz   -   qurilish  m ateriallari, 
k o n -k im y o   x o m   a s h y o s i  (su lfat,  apatit,  fosforit,  kaliy,  o s h   tuzi)  va  b o sh q a la r .
P la n e t a d a   m in era l  r e s u r sla r   jo y la sh u v i  n o t e k is   r a v is h d a   b lib ,  bu  h o la t 
turli  tek to n ik   ja r a y o n d a g i  ayrim liklari,  ularni  o ld in g i  g e o lo g iy a   d a v r id a   p a y d o  
b  lg a n lig i  v a   h.k.lar  bilan  b o g liq d ir.
M ineral  resu rsla r  h a m m a   turlarga  e g a   b  lg a n   h e c h   bir  d a v la t  y q.  F a q a t 
2 0 - 2 5   d a v la t ja h o n   z a x ira la m in g   5   fo izd a n   ortiq  bir  turdagi  x o m   a s h y o g a   m a ’lum