Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


Download 35.04 Kb.

bet9/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   ...   5   6   7   8   9   10   11   12   ...   37

ha m   6 0   foiz  d a n   osh iq ro q ,  G FR   va  A Q S H   da  e s a   bu  raqam   2 0   fo izd a n   k am roq q a 
te n g .  S o b iq   S o v e t   Ittifoqida  e s a   bu  k rsatqich  5 0   fo izg a   yaqin  b  lg a n ,  a m m o  
m illio n la b   o ila la r   o z iq - o v q a t   m a h s u lo t la r ig a   o ’z   d a r o m a d la r in in g   7 0   fo iz n i 
sarflaganlar.  1991-yil  ap relidagi  narxlam i  islo h   qilinishi  o z iq -o v q a t  m a h su lo tla rg a  
xarajatlam i  y a n a d a   oshirib  yubordi,  bu  e s a   k p lab  k rsatkichlar  b  yich a  S o b iq  
Ittifoq  h a m   q o lo q   d a v la tla r  q a to r id a   e k a n lig in i  ta s d iq la d i.  H ozirgi  R o s s i y a d a  
G o s k o m s t a t n in g   m a ’lu m o tig a   k ra,  o q s il  k a lo r iy a s i  y e tis h m o v c h ilig i  belgilari 
b  lg a n   aholi  2 0   fo izd a n   k  p rog’ini  tash kil  etadi.
D u n y o   q ish lo q   xjaligi  rivojlanishining  hozirgi  z a m o n   d a ra ja sid a   o ziq -o v q a t 
m ahsulotlari  y e tish m a slig i  s a b a b   b  lgan   ocharchilik  qandayd ir  m u a y y a n   sa b a b la r  
tu fa y lig in a   b  lis h i  m u m k in .  U la r g a   s a b a b ,  o b - h a v o   q iyin ch ilik lari  v a   u r u sh  
harakatlari  b lishi  m um kin.  Bu  om illarning  m avju d   b lish i  k atastrofik  n atijalarga 
olib   k ela d i,  1 9 9 1   yild a  E fiop iyad a  ry  b e r g a n   qu rg q ch ilik  oq ib a tid a   4 - 5   m ln. 
b a ’zi  m a n b a la r  b  y ich a   hatto  7   mln.  kishi  zarar  k rgan.  Q urg qchilik  n atijasid a  
ro’y  b erg a n   eh tiyojn i  q o p la s h   u c h u n   m a m la k a t  1  m ln .t  o z iq -o v q a t  m a h su lo tla rin i 
x a lq a ro   y o rd a m   sifa tid a   o lish i  lozim   ed i.
A m m o   m intaqaviy  om illam i  rkach  qilib  v a   u n g a   kardinal  ta ’sir o ’tk azish   ilojini 
q ilm asd an   turib,  uni  b a h o n a   qilish  oqibatlari  jud a  achinarli.  «O b -h avon i  a y b la sh   -  
ja v o b g a rlik d a n   q o c h is h n in g   e n g   q u la y   y  lid ir » ,-  d e b   a y tg a n   e d i  A n g liy a   agrar 
iqtisodchilaridan  biri.  Q ism a n ,  1 9 8 3 -8 4   -  yillardagi  qurg qchiliklarda  Efiopiya  va 
S u d a n d a   ochlik  y u z a g a   keldi  (natijada  0,5-1  mln.  kishi  vafot  etdi),  vaholan ki  oziq - 
o v q a t   m a h s u l o t la r i   i s h l a b   c h i q a r i s h   1 9 7 9 - 1 9 8 1   -  y illa r g a   n i s b a t a n   bu 
m am lakatlarda  1 2 ,5  va   11,0 foizni,  K ab o-V erd ed a  3 8 ,5  foiz v a   B o tsv a n a d a   1 7  foizni 
tashkil  e tg a n   b  lsa -d a ,  oqibatlari  a n c h a   yengilroq   bldi.  S h u n d a y   qilib,  b u n d a y  
sharoitlarda  faol  davlat  siy o sa ti  kerak  blib,  holatni  y a x sh ila s h g a   xronik  noloyiqlik 
oxir-oqibatda  rejimning  s h a k s iz   yiqilishiga  olib  k elad i,  E fiop iyad a  s h u n d a y   hol  y u z  
berdi.

Oziq-ovqat mahsulotlari  masalalarini yechish 
yollari  imkoniyatlari
O z iq - o v q a t   m a h s u lo t la r i  m a s a la la r i  g lo b a l  h o ld a ,  b u tu n   in s o n iy a t n i, 
ja h o n n in g   b arch a  katta  davlatlarini  q a m r a g a n   h o ld a   a k s  etad i.  B o sh q a   to m o n d a n , 
u  yorqin  ifo d a la n g a n   g eo g ra fik   xarak terga  e g a   v a   hu du diy  m am lakat,  rayon   kabi 
turli zinalarida n a m o y o n  etad i.  Yer sh arid a n o to ’g ’ri ovq a tla n ish , tyib o v q a te m a s lik  
v a  ochlik o ’tkirligi va m iq V o si,  e n g   a w a lo ,  ijtim oiy-iqtisodiy om illar bilan  b elgilan ad i. 
Ko’p  hollarda  ular  u z o q   tarixiy  ildizlarga  v a   siv iliza tsiy a   m an b alariga  e g a   b o ’lib, 
ko’p in ch a  XX  a sr   qarashlari  v a   xatolarining  biri  sifatida  krinadi.
A holining  o z iq -o v q a t  m ahsulotlari  bilan  ta ’m inlash   siy o sa tin i  ish lab   chiqarish 
v a   ta sh q i  s a v d o   ba la n sin i  h is o b g a   o lg a n   h o ld a   b a la n s g a   erish ish   u ch u n   intilish 
im k on iy a tla ri,  e n g   a v v a lo ,  ayrim   m a m la k a tla r   d a r a ja s id a ,  x o lo s .  O z iq -o v q a t 
m ahsulotlari  m a s a la s in i  «olib  ta s h la s h »   kaliti  u lam in g  har  birida  o ’ziniki  b o ’lishi 
lozim .  B u n d a y   p o z itsiy a d a n   p la n e ta n in g   a g r o resu rsla ri  sa loh iyatin i  b a h o la s h   -  
u m u m n a z a r iy   v a z if a ,  u  b ila n   is h la b   c h iq a r is h ,  n a tija d a   d e m o g r a fik   o x irg i 
koY sa tk ich la rg a   ch iq ish   b o g ’la n g a n .  A m aliy  tavsiy a la r  e s a   to ’g ’ridan  to ’g ’ri  davlat 
k e sim id a   su v er e n itetn in g   b o s h   yetkazuvchilari  uch u n   fo y d a la n ish d a   realdir.
K elajakda  p la n eta n in g   tabiiy  resurslarini  q ish lo q   x o  jaligi  faoliyati  s f e r a s ig a  
jalb   qilishi  jonli  m u zo k a r a la r  m a zm u n i  b o ’lib  qoladi.  A grotabiiy  om illam in g  yetarli 
d a r a j a d a    r g a n il m a g a n l i g i   v a   i s h l a b   c h i q a r is h d a   u la r d a n   t o ’la q o n li 
fo y d alan ilm agan ligi  v a   ta rm o q d a   a g ro tex n ik   istiq b o lla rg a   n isb a ta n   turlicha  fikrlar 
borligi  b u n g a   s a b a b   b o ’ladi.
Buning  ustiga,  q a n d a y   ovqatlanish  tarkibi  qabul  qilinishidan  ko’p  narsa  b ogliq  
ilmiy a s o s la n g a n  yoki  am alda mavjud b lgan. A garda a s o s  qilib bitta ratsion,  m a sa la n  
« o ’rta» yevropalikning ratsionini olgan holda ham ,  p lan eta aholisin in g m um kin b o lg a n  
so n ig a  nisb atan  m u taxassislam in g fikri katta farq qiladi -  gorizontda y u za g a  kelayotgan 
7  mlrd.  real  r a q a m d a n   to  g ip o te tik   5 0   mlrd.  k is h ig a c h a .  Oxirgi  h o la td a   ilg ’or 
texnologiyalam i  h a m m a   joyda  yoyilishi  e n g   muhim  d e b   qabul  qilinishidan  tashqari, 
quruqlikning  yuqori  qism i  7 0   foizni  zlashtirish  krsatkichlari  haq ida  g a p   yuritiladi.
Y ern in g   q is h lo q   x  ja lig i  s a lo h iy a tin in g   k o ’p la b   h iso b o tla r i  o r a s i d a   e n g  
fu n d a m e n ta li  7 0 -y illa rd a   g o lla n d   olim lari  guruhi  to m o n id a n   bajarilgan.  U lar y e rg a  
ish lo v   b erish   u ch u n   o ’zlashtiriladigan  hududni  3 7 1 4   mln.  g a   d e b   baholadilar.  Bu 
e s a   jam i  quruqlikning  2 7 ,4   foizn i  (A n ta rk tid a d a n   ta sh q a r i),  u lard an   s u g ’o rish  
y o ’li  bilan  4 7 0   m ln .g a   h a y d a b   ish la tish   u ch u n    zla sh tir ish   m um kin  d e b  to p ish d i. 
Bu  k rsatkichlardan  m ak sim al  im koniyat  (tabiiy  b io m a s s a   sh ak llan ish i ja r a y o n ig a  
f o to s in te z   resu rsla rin i  t a ’sir  e tis h i  c h e g a r a la n g a n lig i  h isob i  bilan)  ish lo v   b erilgan  
q atlam n in g  biologik  hosildoriigi  d o n   ek v iv a le n tid a   yiliga  4 9 8 3 0   m ln.t  h is o b la n g a n . 
A m a ld a   e s a   is h lo v   b erila d ig a n   m a y d o n n in g   katta  q is m ig a   texnik,  to n iziro v k a  
q ilad igan ,  y e m   u c h u n   v a   b o s h q a   o z iq -o v q a t  b  lm a g a n   ekinlar  ek ilad i.
H ozirgi  z a m o n   s h a r o itid a   b a r c h a   e ’tibor  r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla rd a  
hosildorlikni o sh irish   lozim ligiga qaratilayapti,  chunki  u y e rd a  agronom ik v a   b o s h q a  
ilm iy-texnik  s o h a s id a   erish ilgan   yutuqlarga  s u y a n is h   m um kin.  A m m o   b u   m e x a n ik  
0
’zIa sh tir ish   te z is la r n in g   u m u m a n   o lg a n d a   h aq iqatligini  in o b a tg a   o lg a n   h old a,

sa m a ra d o rlig i shubhalidir.  0 ’z g a ,  tropiklarning  kam  o ’rganilgan tabiiy koni,  ularning 
tabiiy  g e o siste m a la r in i  a n tr o p o g e n   ta'sirlarga  s e z u v c h a n lik   rea k tsiy a si,  uchin chi 
d u n y o   qish loq larid a  qul  kuchlarining  kpligi,  ilgr  a g r o tex n o lo g iy a la m in g   yuqori 
e n e r g i y a   x a r a j a tla r i  -   b u la r n in g   h a m m a s i   a  a n a v i y   q i s h l o q   x  ja lig in i 
in ten sifik atsiya  ku ch alaridan  yurish  im koniyatlarini  c h e g a r a la b   q  y a d i.
Krinib  turibdiki,  y a x sh i  istiqbollar  p astk i  kengliklar  m a m la k a tla rid a   yilig a 
ikkinchi  va   h atto  u ch in ch i  ek ish larn i  a m a lg a   osh irish n i ta q o z o  etad i,  bu ning  u ch u n  
birinchi  n a v b a td a   te zp is h a r  navlar va  quruq  m a v s u m d a   s u g ’orish n i  y  lg a   q  y ish  
lozim .  B u  e s a   s e le k t s iy a   v a   g e n e tik a n in g   k e lg u si  m u v a ffa q iy a tla rig a   a s o s la n g a n  
um id lar  bilan  bogliq,  a m m o   ularni  oldind an  aytib  b lm aydi:  60-yillar   rtalarida 
b  g ’d o y n in g   yuqori  hosilli  gibrid  navlari  p a y d o   b lishi  m u ta x a s sisla r   u ch u n   h a m  
k u tilm a g a n   hol  b lib ,  « y a sh il  istiqlol»  k e n g   k  la m d a   y o y ilish ig a   turtki  b  ld i. 
A Q S H d a   h osild or su t beru vch i  h ayvon lam i  kaloriyali  y em la r bilan ta^minlash  u ch u n 
s o y a   k e n g   tarq alish i  k atta  h is s a   q  sh d i.
F A O ning  hujjatlariga  a s o s a n   1995-yild a  ja h o n   a h olisin in g  p a s t  darom adlari 
b  y iich a   8 8   m am la k a t  m avjud  blib,  ularda  o z iq -o v q a t  m ahsulotlari  y e tis h m a s  
e d i.  U la r n in g   3 0   t a s id a n   k  p r o g ’i   tg a n   yilla r  d a v o m id a    z in in g   e k s p o r t  
tu sh u m larin i  o z iq -o v q a t  m ah su lotlarin i  so tib   o lis h g a   y naltirishdi.  Bu  d avlatlar 
q atoriga  R o s s iy a   h a m   kiradi,  uning  importida  o z iq -o v q a t  m ahsulotlari  2 5 -3 0   foizni 
tash kil  e ta d i.  S h u   bilan  birga  g lob al  a h vol  ju d a   y o m o n   e m a s .   a rb iy   Y evrop a  va 
A Q S H d a   d avlat  s iy o s a ti  ish lov  beriladigan  m a y d o n la m i  c h e g a r a la s h g a   qaratilgan 
blib,  q ish lo q   xjaligi  m ahsulotlarini  ortiqcha  ish la b   chiqarilishiga  yl  q ym aslik , 
a k s   h o ld a   s h u n d a y   p ayt  kelishi  mumkinki,  narxlar  p a s a y is h id a n   k ela d ig a n   zarar 
ta la b g a   tulovqob iliyatini  o s h is h i  bilan  q o p la n m a y d i.  Hosildorlik  katta  b  lg a n d a  
agrar  m a h su lo tla rg a   narxlar  sh u   darajada  tu sh ib   k etishi  m um kinki,  xarajatni  h a m  
q o p la y   olm a y d i,  q ish lo q   x jaligi  tarm oq   shakllantirishni  b o sh la m a slik ,  q ish loq n i 
m ajburan  ja m o a la sh tirish ,  xronik  krizisni  y e n g is h n i  im k o n iy a tsiz  qildi.
D u n y o   aholisini  o z iq -o v q a t  m ahsulotlari  bilan  ta ’m in la sh d a   ijtim oiy-iqtisodiy 
v a   tarixiy  m a n b a la r g eo g ra fik   d iffere n siy a si  tahlilidan  kelib  chiqib,  ochlik,  o m m a v iy  
ocharch ilik  v a   b o s h q a   s h u   turdagi  qiyinchiliklar ja m iy a tn in g   h a y o tig a   kuchli  t a ’sir 
k o ’rsatadi.  U la r s h u  ju m lad an ,  hok im iyatning o z iq -o v q a t sektori ishlariga 
0
’z t a ’sirini 
 tk a z is h n i  o d d iy la s h tir ib ,  u  o rq a li  x jalik   m e x a n iz m in in g   b a r c h a   a v t o n o m  
y a c h e y k a la r ig a   n is b a t a n   m a r k a z la s h tir ilg a n   rolini  m u s t a h k a m la s h g a   intilad i. 
B izn in g   m a m la k a tim iz d a   bu  iq tiso d iy   b o s h q a r u v n i  r e a n im a ts iy a   q ilish   u c h u n  
j s h q in   u r in ish la r g a   v a   h a q iq iy   b o z o r n i  v u ju d g a   k e lis h i  y  lid a   q  s h im c h a  
t siq la r   q o ’y ilish ig a   o lib   k ela d i.  K e s k in la s h g a n   o z iq -o v q a t  m a h su lo tla ri  bilan  
t a ’m in la s h n in g   turli  xil  holatlari  n atijasi,  g u m a n is tik   m avjud lik ning  ifo d a la n g a n  
n a m o y is h i  b  lib ,  e s k ir g a n   k o n s e r v a tiv   s h a k lla rn i  s a q la g a n   h o ld a   iq tiso d iy o t 
rivojlanishini  t x ta tish g a   urinish  m uhim   a h a m iy a tg a   egadir.  S h u n in g   u ch u n   o ziq - 
o v q a t  m ah su lotlari  bilan  ta ’m in la sh   krizisini  y e n g ib    tish   v a z ifa s i  b a r c h a   d a v la tla r 
u c h u n   a lo h id a   a h a m iy a t g a   e g a ,  v a   uni  d em ok ratik   usullar  bilan  y e c h is h   milliy 
q ayta  tu g ’ilish  ylini  o c h u v c h i,  taqdirni  b e lg ila b   b e ru v ch i  x a ra k terg a   e g a .

II вов.
JAHON AHOLISIGEOGRAFIYASI
2.1.  Aholining  jamiyat  taraqqiyotidagi  ahamiyati,  uning  ayrim 
tarixiy davrlardagi  soni va  dinamikasi
Aholi so n i va tarkibi uning bajarad igan vazifalari bilan b o g liq  h old a b ah olan ad i. 
Aholi,  a w a la m b o r ,  o ’zid an   k o ’p a y a d ig a n ,  o ’zini  takror  barpo  q ilad igan   b io so tsia l 
organizm dir.  Aholi  s h u   bilan  birga  jam iyatn in g  a s o s iy   ish la b   chiqaruvchi  kuchi  va 
is t e ’m o lch isid ir.  A n a   s h u   n u qtai  n a z a r d a n   ah o li  s o n i,  tarkibi,  o ’s is h   sur'atlari, 
jo y la sh ish ig a   x o s   x u s u s iy a tla m i  tahlil  e tis h   a lo h id a   a h a m iy a t  k a s b   e ta d i.
In so n iy a t  tarixining  katta  davri  d a v o m id a ,  y a ’ni  n e o lit  d avrid an   eram izn in g
XIX a sr ig a c h a   aholi  so n i  v a  tarkibi a n ’a n a v iy  d e b   ataluvchi tur ta ’sirida  takror barpo 
etilardi.  U n g a   jud a  yuqori  darajad agi  (har  1 0 0 0   k ish iga  n isb a ta n   tu g ’ilgan lar  so n i 
4 0 - 4 5   ni  tash kil  etd i)  tu g ’ilish  h a m d a   yuqori  darajad agi  o ’s is h   (3 0 -3 5   prom ille)  v a  
p a s t  darajad agi  tabiiy   s is h   x o s   ed i.  Aholini  takror  b arp o  qilinishining  u sh b u   turi 
agrar  iqtisod iyot  v a   u n g a   x o s   ijtimoiy  m u n o sa b a tla r  bilan  b e v o s ita   a lo q a d o r  edi. 
B u n d a  k o ’p  bolali  oilan i  tash k il  q ilish g a   intilish,  a y n iq sa   xjalik  ish larid a  o ta g a  
ko’m ak   beruvchi   gil  b o la la m in g   m avjud ligiga  va   so n in in g   k o ’p  b o ’lish ig a   katta 
tibor  qaratilardi.  O ta -o n a   oilad a  3 - 4   fa r za n d g a   e g a   b o lm o q c h i  b  lsa ,  u n d a  ayol 
k a m id a   m a zk u r  m iq d o rd a n   ikki-uch  m arta  ko'p  b o la   tu g ’ish i  lozim   e d i,  chunki 
 lim ,  a y n iq s a   g  d a k la r   v a   b o la la r    lim in in g   n ih o y a td a   y u q o rilig i  t u g ’ilg a n  
bolalarning  yarm id an  kpini   zi  bilan  olib  ketardi.
Bir  n e c h a   m in g   yillar  m o b a y n id a    lim n ing  ju d a   katta  v a   a h oli   sish in in g  
p a s t b lishligi  zin in g o yek tiv sa b a b la r g a  egadir.  D a s ta w a l bu m od d iy v a  sanitar- 
gig ien ik   sh a rt-sh a r o itla m in g   q o n iq a r siz   a h v o ld a   e k an ligi,  q o la v e r s a ,  vaqti-vaqti 
bilan takrorlanib turuvchi ocharchilik,  o ’lat, v a b o  v a  c h e c h a k  epidem iyalari natijasida 
y u z  m in glab   o d a m la m in g   qirilib  ketishi.  Yer sh a rid a   b u n d ay  ofatlar 2 0 0 - 4 0 0 ,1 6 0 0 -  
1650-yillar ich id a  q a y d   etilg a n   blib,  o ’s h a   davrlarda  aholi  so n i  u m u m a n   o ’sm a d i, 
1 3 0 0 - 1 4 0 0   -  yillar  d a v o m id a   q o ra    la t  e p id e m iy a s in in g   t a ’sirid a  s a y y o r a    z  
ah olisin in g  1 /4   q ism id a n   ajraldi,  un ing  so n i  k esk in   kam aydi. Aholi  k rsatkichlariga 
oxiri k  rin m a y o tg a n   urushlar h a m   katta sa lb iy  t a ’sir k o ’rsatib k e lm o q d a .  U rushlar 
XVIII  a s r d a   5 ,2   m ln.  k ish in in g  y o s t ig ’ini  quritdi.
XIX 
a s r g a c h a   b  lg a n   d a v r d a   d e m o g r a fik   j a r a y o n la r d a   s e z ila r li  s if a t  
0
’z g a r is h la r i  b  lib    tm a d i.  U n d a n   k e y in g i  d a v r d a   a h o lin in g   ta b iiy   h a ra k a ti 
k  r s a tk ic h la r id a   d e m o g r a fik   o ’tis h   ja r a y o n i  b o s h la n d i.  U  o ila   b a ja r a d ig a n  
v a zifa la rn in g   k e s k in    z g a r is h i,  tu r m u sh n in g   n isb a ta n   y a x s h ila n is h i,  a h olin in g 
y o s h   tarkibidagi  siljishlar  va   b o s h q a   narsalar  bilan  b o g la n g a n d ir .
D e m o g r a f olim lar d em o g ra fik   o ’tish jarayonini  to ’rt  k etm a -k et  keluvchi  fa z a n i 
o ’z   ic h g a   olish in i  ilm iy  a s o s la b   bergan lar.
B irinchi  fa z a   u c h u n   t u g ’ilish n in g   yuqori  d a r a ja d a   s a q la n is h i  v a   o ’lim n in g 
k e sk in   q isq a r is h i o q ib a tid a  v u ju d g a   k elu v ch i ju d a  yuq ori d a r a ja d a g i ta b iiy  o ’s is h  
x o sd ir.

Ikkinchi  fa z a   kp  bolali  oilad an   kam   tolali  o ila g a    tish,   lim ning  qisq arishi, 
tu g ’ilishning  e s a   u n d an   h am   kp  m iq iy o sd a   k a m a y ish i  natijada  tab iiy   s is h n in g  
p a s a y is h i  b ila n   ifo d a la n a d i.
U ch in ch i  fa z a d a ,  a w a la m b o r ,  ah oli  ich id a  qariyalar so n i  v a   u lu sh in in g  o ’sish i 
h a m d a   tu g ’ilish n in g  a s ta -s e k in   p a s a y is h i  n a tija sid a   lim  b irm u n ch a  ktariladi. 
M azkur  b o s q ic h d a   a h oli  s o n i  ju d a   k am   m iq d o r  v a   t e z   s u r ’atla rd a   o ’s a d i  yoki 
q is q a r a d i.
Trtinchi fa z a d a  tu g ilish  v a  o ’lim  k rsatkichlari te n g la sh a d i, ah olin in g um u m iy 
0
’s is h i  b a r h a m   to p a d i.
D em o g ra fik   o ’tish  davri  d a s t a w a l  Y ev ro p a d a   XVIII  a sr d a   b o sh la n d i.  S h u n d a  
tabiiy  o ’s is h   2 0 - 3 0   prom illega  te n g   b o ’ldi,  buni  h aq iqatd an  h a m   d em o g ra fik   inqilob 
d e b   a ta s h   m um kin.  Chunki,  1 0 -2 0  yil  oldin  atigi  5 - 1 0   p rom illega  te n g   b  lg a n   tabiiy 
o ’s is h   q isq a   v a q t  ich id a  2 -3   m artaga  o sh d i.  U sh b u  jarayon  Y ev ro p a d a   1 0 0 - 1 5 0   yil 
d a v o m   etdi.  U n d a n   keyingi  davrda  Y evropa  m am lakatlari  d em o g ra fik   o ’tishn ing 
ikk in ch i  f a z a s i g a    td i.  H ozir  u s h b u   m a la k a tla r n in g   k  p c h ilig i  d e m o g r a fik  
0
’tish n in g   u ch in ch i  fazasidadirlar.  Binobarin,  G erm an iya, A vstriya,  B e lg iy a ,  Italiya, 
D an iya, V engriya,  N iderlandiya aholini  odd iy takror Ь а ф о  etilishi  h a m  ayrim  yillarda 
t a ’m in la n m a g a n lig i,  y a 'n i   lg a n la r n in g   s o n i  t u g ’ilg a n   b o la la r   s o n id a n   k  p  
b  lm o q d a .
2.2.  Aholining  tabiiy  harakatiga  xos  umumiy va  regional jihatlar
Yer  sh a rid a   s o ’n ggi  v aq td a  yiliga  1 3 5 - 1 3 7   m ln.  bola  tu g ’ilm oq d a,  5 3 - 5 5   mln. 
kishi   lm o q d a .  Tabiiy   s is h   miqdori  8 2 - 8 4   m ln.  kishini  tash kil  q ilm oq d a.  Q uyidagi 
4  ja d v a ld a  d u n y o  v a  un ing q if alari,  materiklari v a  ayrim  regionlari  b  yich a aholining 
tabiiy  harakatini  ifo d a lo v ch i  ja r a y o n la rg a   x o s   k rsatkichlar  keltirilgan.  J a h o n d a  
tu g ’ilishning ju d a   yuqori  koeffitsientlari A frikaga,  region lar  ich id a Afrikaning  b arch a 
regionlari  h a m d a   M arkaziy  A m erika  v a   G ’arbiy  O siy o g a ,  ju d a  p a s t  koeffitsientlari 
Sh im oliy A m erika, Yevropa,  R o s siy a , Sharq iy O siy o  h a m d a  Avstraliya v a  O k e a n iy a g a  
xosdir.  0 'lim   koeffitsientin in g yuqori k o ’rsatkichlari Afrika v a  Y ev ro p a d a ,  M arkaziy va 
J a n u b iy   O s iy o d a ,  R o s s iy a d a   k u za tilm o q d a .  Tabiiy   s is h   k o effisien tla ri  Afrika, 
M arkaziy  A m erik a,   a r b iy   O s iy o   h a m d a   M ark aziy  v a   J a n u b iy   O s iy o d a   yuqori 
k  rsatk ich lar  bilan  ifo d a la n m o q d a .  U s h b u   k  rsatk ich   Y e v ro p a d a   n o lg a   (y a ’ni 
tu g ’ilgan lar  v a   o lg a n la r   m iqdori  te n g ),  R o s s iy a d a   e s a   m in u s  7  g a   te n g   b o ’ldi. 
R o s s iy a d a   1 9 9 9   y ild a   d e p o p u ly a t s iy a   ja r a y o n i,  y a ’ni  a h o li  m u tla q   s o n in in g  
q isq a ris h i  kuzatildi.
A holi  so n i  va   un in g  tarkibiga  g o ’dak lar  o ’limi  h a m   jud a  katta  ta ’sir  k o’rsatadi. 
Yer  sh a rid a   1 9 9 9   yild a  jam i  7 ,8   m ln.  b o la   bir  y o s h g a   y e tm a s d a n    lgan ligi  q ayd 
etildi.  S h u n d a n   s a lk a m   2 ,0   mln.i  H in d isto n g a ,  6 3 1   m ingi  X ito y g a   t g ’ri  keladi. 
P o k i s t o n ,   B a n g l a d e s h ,   I n d o n e z iy a ,   K X D R ,  B r a z iliy a ,  N ig e r iy a ,  E f io p iy a  
m am lak atlarid a  hozirgi  v a q td a   yiliga  2 0 0 - 5 0 0   m ing  bola  bir  y o s h g a   y e tm a s d a n  
o lm o q d a .  A fg’o n isto n ,  B utan,  G v in ey a ,  Liberiya,  M ozam bik,  C h a d   v a   b o s h q a  jam i 
2 6   m a m la k a td a   1 0 0   d a n   yuq ori,  4 2   m a m la k a td a   5 0   d a n   1 0 0   p r o m ille g a c h a

b o ’lg a n   k  rsatk ich  b ilan   a n iq la n m o q d a .
B olalar limi  m a m la k a tn in g   iqtisodiy-ijtim oiy taraqqiyoti  darajasi  bilan  teskari 
a lo q a g a  e g a .  Iq tisod iyjih atdan   rivojlangan  m am lakatlard a bolalar limi koeffitsienti 
4 -8   prom illega  o ’z g a ra d i.  Ijtim oiy-siyosiy  vaziyati  beqaror,  iqtisodiy  q o lo q   b  lgan  
m am lakatlard a  m azkur  k rsatkich  o d a td a   1 0 0   d a n   ortiq,  ayrim   hollarda  5 0   d a n  
h am   yuqori  da ra ja g a   e g a lig i  bilan  ajralib  turadi.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   5   6   7   8   9   10   11   12   ...   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling