Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


Download 35.04 Kb.

bet7/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   37

siv iliz a tsiy a sin in g   q a d im g i  o  h o q la r id a n   biri.
B arch a  yirik  m in ta q a la rd a ,  Xorijiy  Y evrop a  v a   R o s s iy a   F e d e r a ts iy a s i  bilan 
birga  neft  zaxiralari  1 0 0   fo iz n i  ta sh k il  q ilad i.  H attoki  S h im o liy   A m erik a   h a m , 
A Q S H n in g  o ’z  neft zaxiralarini  « k o n s e r v a ts iy a »   q ilish ig a   q aram ay,  o ’z  zaxiralarini 
M ek sik ad a  olib  b orilgan   tek sh iru v la rg a   k o ’ra  orttirib  o lish d i.
Y evrop a  za x iralarin in g  tu g a s h i  n eftn in g   u n ch a lik   k p  e m a s lig i  v a   za x ir a - 
larning  oxirgi  o ’n  yillikda  in ten siv ,  te zk o r  q a z ib   olin ish id a:  bu ja h o n d a  y aq in   sh a rq  
davlatlarining  n e fl  m o n o p o liy a s in i  y  q o tis h g a   qaratilgan ligidad ir.  Lekin  S h im o liy  
d e n g iz   za x ira si  -   Y ev ro p a n in g   a s o s iy   n e ft  b o c h q a s i  -   c h e k s iz   e m a s .
Ko^mir
Kmir  zaxiralarin i  v a   u n n in g   ta q s im la n is h in i  ro 'y x a tg a   o la d ig a n   y a g o n a  
tizim   m avjud   e m a s .  Z axiralarn i  h is o b la s h n i  h a m   a lo h id a   m u ta x a s is la r ,  h a m  
ix tisoslash tirilgan   ta sh k ilo tla r  olib   boradilar.  B a rch a   k o ’mir  turlarining  zaxiralari 
90-yil  b o sh la rid a   M U PE K   to m o n id a n   1 0 4 0   mlrd.  to n n a   d e b   topildi.
U n ch alik   k atta  b  lm a g a n   z a x ir a la r g a   A Q S H   (d u n y o   z a x ir a sin in g   1 /4 ),  KX 
(1 /6   q ism i),  P o ls h a ,  JA R   v a   A v stra liy a   (d u n y o   z a x ir a s in in g   5 - 9   fo iz g a   e g a lik  
q ilis h a d i.  M U P E K n in g   1 9 9 3 - y i ld a   b e r g a n   m a l u m o t i g a   k o ’ra,  z a m o n a v i y  
te x n o lo g iy a la r   bilan   q a z ib   o lin g a n   k o ’mir z a x ir a s in in g   9 / 1 0   q ism id a n   (b u   z a x ira 
u m u m iy o lg a n d a   5 1 5   mlrd.  to n n a g a   te n g )  A Q S h   (1 /4 ),  R o s s iy a   (1 /5   ortiq),  KXR 
(1 /5 ).  JA R   (1 /1 0 ),  G F R ,  B uyu k  B ritaniya,  A vstraliya  v a   P o ls h a   h is o b ig a   to ’g ’ri 
k ela d i.
T o s h k o ’m ir  z a x ir a s i  riv o jla n g a n   d a v la tla r   o r a s id a   K a n a d a   v a   Y a p o n iy a , 
r iv o jla n a y o tg a n   d a v la tla r   -   O s iy o d a   -   H in d isto n   v a   I n d o n e z iy a ,  A frik a d a   -  
B o tsv a n a ,  S h v e y s a r iy a , Z im b a b v e  v a   M ozam bik;  Lotin A m e rik a sid a  -  K olu m biya 
v a   V e n e s u e la .  T o sh k o ’m im i  k on lard an   q a z ib   o lish n in g   e n g   a rzo n   iq tiso d iy   usuli 
bu  -   o c h iq   u s u ld a   q a z ib   o lish .  K a n a d a d a ,  M o za m b ik d a   v a   V e n e s u e la d a   bu  yl 
bilan k o ’m irzaxiralarining 4 /5  q ism i,  H in d iston d a -  2 /3 , A vstraliyada - 1/3, A Q S H d a  
- 1 / 5 ,   X ito y d a   -   1 /1 0   q a z ib   o lin a d i.  B u  z a x ir a la r   ju d a   o q ilo n a   ish la tila d i  v a

k m irning o c h iq  h o id a   q a z ib  o lis h d a g i u lu sh i A v s tr a liy a d a   1 /2  d a n   ortiq, A Q S H d a  
3 /5   d a n   ortiqni  tash k il  q ila d i.
J a h o n   m iq y o s id a g i  q a z ib   o lin a d ig a n   t o s h k  m ir n in g   11  f o iz g a   y a q in i 
e k s p o r t   q ilin a d i  v a   u la r d a n   4 / 5   q is m i  d e n g i z   y  li  o rq a li  j n a tila d i.  K  m ir 
j n a tila d ig a n   a s o s iy  y o ’nalish lar: A vstraliya v a   K a n a d a d a n  -  Y a p o n iy a g a , A Q S H  
v a   J A R d a n   -   g ’a r b iy   Y e v r o p a g a .  G F R   7 0 - 8 0   y illa r d a   J a h o n d a   k  m irn i 
k o k s la y d ig a n   n e tto -  e k s p o r tc h is i  yirik  k o k s  e k s p o r t  q ila d ig a n   d a v la t  e d i  v a   u 
u z lu k siz   k m ir  q a z ib   o lis h   q u vvati  k a m a y g a n id a n   n e tto -im p o r tc h ig a   a y la n d i. 
XX  a s r d a   j a h o n d a   yirik  k m ir  q a z ib   o lu v ch i  d a v la t  B u y u k   B ritan iyad a  e k s p o r t 
h a m   y  q o lib   k e tis h ig a   o lib   keldi.
Q  n g ’ir  k m irning  a s o s iy   a n iq la n g a n   za x ir a sin in g   ko’p  qism i  v a   ularni  q a zib  
o lish  rivojlangan d a v la tla rg a  tgri keladi. A Q S H ,  G erm a n iy a  v a  A vstraliya zaxiralari 
bilan  ajralib  turadi.  G erm a n iy a   v a   G retsiya  e n e r g e tik a   x o ’jalik  tarm og'ida  q o ’ng'ir 
k o ’mirni s a lm o g ’i katta.  Q  n g ’ir km irning  katta q ism i  (4 /5  qism i)  lE S d a  ishlatiladi. 
Q o ’n g ’ir km irning o c h iq  h o ld a  q a z ib   olinishi, arzon ligi  un in g q u w a tlig ig a  q a ra m a y  
a rzo n   e le k tr o e n e r g iy a   ish la b   c h iq a rish n i  ta ’m in layd i.  Bu  ta r m o q q a   in v e stitsiy a  
kiritishda  a s o s a n   e le k tr o e n e r g e tik a   k om p a n iy a la rin in g   ulu shi  katta.
Qayta tiklanmaydigan  resurslar
XX 
a s r g a   k elib   d u n y o   a h o lisin in g   s o n i  v a   k  p a y is h i  ju d a  te z la s h d i.  BMT 
k  r s a t m a s ig a   a s o s a n   d u n y o   a h o lis in in g   s o n i  olti  m illia rd d a n   o s h d i.  D u n y o  
a h o lisin in g   ta x m in a n   6 0   fo izi  1 0   ta  yirik  d a v la tla r g a   t o ’g ’ri  keladi,  y a ’ni  har  birida 
1 0 0   m illiond an   ortiq  o d a m   y a s h a y d i.  Bular:  X itoy - 1   milliard  2 0 0   m illiondan  ortiq 
a h oli,  H in d iston  -  9 5 0   m illio n d a n  ortiq, A m erik a -  2 6 0  m illion d an  ortiq,  In d o n eziy a
-   2 0 0   m illiondan  ortiq,  B raziliya  -   1 6 0   m illio n d a n   ortiq,  R o s s iy a   -   1 4 8 .3   m illion, 
P o k isto n   -   1 4 0   m illio n d a n   ortiq  v a   N ig eriy a  -   1 1 2   m illion.Y ana  1 3   ta   davlatlard a 
5 0   d a n -1 0 0   m illio n g a c h a   a h o li  y a s h a y d i,  b o s h q a   d a v la tla rd a   1 0   m illion d an   kam . 
B M Tning  k  r sa tm a la rig a   a s o s a n ,   bu  a s r d a   d u n y o   a h o lisin in g   tarqalishi  a n c h a  
 z g a r a d i.  B a ’zi  m a ’lu m o tla rg a   q a r a g a n d a   2 0 5 0   y ilg a   borib  d u n y o   a h o lisin in g  
s o n i  9   milliard  8 3 0   m illion  k ish ig a   y e ta d i.  U larnin g  5 8   foizi  O s iy o d a   y a sh y a d i  v a
2 2   foizi A frikada,  O vru palik lar s o n i  e s a   7   fo iz g a   k a m a y a d i.  E n g   k o ’p  aholi  (1m ln. 
kish i)  H in d isto n d a   -   1 6 4 0 ,  X itoy  -   1 6 0 0 ,  P o k is to n   -   3 8 0 ,  A Q S H   -   3 5 0 ,  N igeriya 
- 3 4 0 .
Yer y u z id a   o d a m la r   h a r xil jo y la s h g a n :  7  fo iz  y e r d a   7 0  fo iz  a h o li jo y la s h g a n . 
O d a m la r n in g   y e r   y u z i g a   t a r q a lis h   k  r s a tk ic h i  b o ’y ic h a   o d a m la r n in g   z ic h  
j o y l a s h i s h   k  r s a t k ic h i  q o ’lla n ila d i  -   bu  1  k m 2  m a y d o n d a   y a s h a y d i g a n  
kish ilarning  so n i.  Y er  a h o lis in in g    rta c h a   zic h lig i  -  1  km 2  -   4 0   kishi.  Y evrop a  v a 
O s iy o d a   a h o lin in g   z ic h lig i  3   b a r o b a r   ortiq  (1  k m 2  -   1 0 0   k ish i),  A v stra liy a   v a  
O k e a n iy a d a   1 0   b a r o b a r   k a m .  E n g   z ic h   a h o li  B a n g la d e s h d a   -   1  km 2 g a   7 0 0  
k is h ig a c h a .  S h u n g a   q a r a m a y ,  q u ru q lik d a   y a s h a y d i g a n   a h o lin in g   z ic h lig i  5 
k ish id a n   o s h m a y d i,  y a n i  1  km 2g a   5   kishi  to ’g ’ri  k ela d i,  quruqlikning  1 5   fo izid a  
e s a   u m u m a n   h e c h   kim   y a s h a m a y d i.

Z ich   j o y la s h g a n   y erla r  ajralad i:  1  k m 2g a   4 0 0   k ish id a n   o sh iq ro q ;  a h o lisi 
jud a z ic h  - 1   km 2g a   1 0 0  d a n - 4 0 0   g a c h a ;  y a x sh i   zla sh tirilg a n   y e r l a r -   1  d a n   1 0 0  
g a c h a ;  o ’z la sh tirilg a n   yerlar  (1  d a n   1 0   g a c h a );  k am   o ’zla sh tirilg a n   yerlar(l  km 2g a
1  k ish id an   k am ).
Yer yuzini  4  ta  a h oli zic h  jo y la s h g a n   h u d u d larga  ajratish  m um kin;  1)  Sh arq iy- 
O s iy o - X it o y , Y ap on iya,  К огеуа  R e sp u b lik a s i,  J a n u b iy  Koreya;  2 ) J a n u b iy - O s iy o -  
H in diston ,  B a n g la d e s h ,  S h ri-L an ka,  P o k isto n ;  3 )  J a n u b iy -S h a rq   -  In d o n ez iy a , 
Tailand,  Filippin,  M alayziya, V yetn am  v a  M yanm a; 4 )  a rb iy  Afrika regioni  (Nigeriya, 
B enin,  G a n a ).  Ikkita  zic h   jo y la s h g a n   rayonlar  ajratiladi:  1)  Y ev ro p a d a   -   har  bir 
G ’arbiy Y evropa davlatlari;  (S k a n d in a v iy a  davlatlaridan tash qari);2) S h im oliy-Sh arq iy 
A Q Sh.
Y axshi   zla sh tirilg a n  yerlar R o s s iy a n in g  Y evrop a  rayonlari K u z b a s s ,   a r b iy  
Sibirning jan u b i, A Q S h n in g  g ’arbiy sh tatlari,  K a n a d a  (Jan u b iy).  B raziliya (Sh arq iy) 
v a   b o sh q a la r.
0 ’z la s h tirilg a n   h u d u d la r  -   R o s s iy a n in g   J a n u b iy   O siy o   rayonlari,  J a n u b iy  
A m erik a  (Chili,  A rg en tin a ,  P er u ).  K am   o ’zla sh tirilg a n   hu d u d lar  -   S a h r o i  Kabir, 
S h arq iy Sibir,  M arkaziy O siy o .
O d a m la rn in g   y e r   y u z id a   h ar  xil  jo y la s h g a n in in g   bir  n e c h a   bir-biriga  b o g ’liq 
sa b a b la ri bor.  Bular: tabiiy,  iqtisodiy, tarixiy,  d em o g ra fik  v a  ijtim oiy-iqtisodiy.  Q adim  
z a m o n la r d a n   o d a m la r   y a s h a s h g a   q u la y   b o ’lg a n   h u d u d la rg a   j o y ia s h g a n .  Biroq, 
xo ja lik n i  rivojlanishi  bilan  u n in g jo y la s h g a n lig i  a h o lin in g  jo y la n is h ig a   hal  qiluvchi 
ta'sir  o ’tk a z ish n i  b o s h la d i.  O d a m la r  s a n o a ti  rivojlangan,  q ish lo q   x o ’ja lig ig a   e g a , 
h a ra k a tla n ish   tr a s s a la r ig a   ya q in  j o y la s h g a n   h u d u d lard a   rn a sh ib   rivojlan ish ad i, 
a h o lin in g   z ic h lig ig a ,  a h o lin in g   b a la n d   yok i  p a s t   tabiiy  o ’s is h i  h a m   ju d a   katta 
ta ’sir k o ’rsa ta d i.  H ozirgi v a q td a  in so n iy a tn in g  5 0  foizi 2 0 0  k ilo m etrg a  ya q in   d e n g iz  
soh illari  b o ’y id a   y a s h a m o q d a .
In son iyat avlod larn in g u zlu k siz a lm a s h is h i jarayon id a rivojlanadi. A vlodlarning 
u zlu k siz a lm a s h is h  tartibi  a w a l o   in son Jam in g  tu g ’ilish  va   lim d a ra ja sin in g   nisbati 
bilan b ely ila n a d i.  T u g ’ilish d a r a ja sig a  d em o g ra fik  sa b a b la r  ta ’sir k o’rsatadi:  oilaliviy 
a h v o lig a ,  y o s h ig a ,  jin s ig a   k o ’ra  a h o lin in g   tark ib lan ish i.  B iroq  ijtim oiy-iq tisod iy 
sharoit,  milliy  v a   m a d a n iy   urf-odatlar,  diniy  qarash lar,  sa v o d x o n lik n in g   d arajasi, 
a y o lla m in g  ja m iy a td a g i  o ’rni  va   iqlim  sharoitlari  hal  qiluvchi  ta ’sir  k o ’rsatadi.  Iqlim 
darajasi  birinchi  n a v b a td a   o d a m la m in g   h a y o t  darajasi,  jam oatch ilik n in g  s o g liq n i 
s a q la s h   tizimi  rivojlanganligi,  o z iq la n ish   v a   y a s h a s h   sharoitlari,  u s h b u   h u d u d n in g 
e k o lo g ik   a h v o li  k a b i  s h a r o itla r   b ila n   iz o h la n a d i.  Iqlim  d a r a j a s in in g   g lo b a l 
k  r sa tk ic h la r ig a   n a z a r   t a s h la s a k ,  1  m lrd.  k ish ila r  q a s h s h o q lik d a   y a s h a y d i, 
u lam in g  ayrim   katta  qism lari  y a x sh i  o z iq la n m a y d i  v a   ocharch ilikda  y a sh a y d i.
H ozirgi  v a q td a   d u n y o   a h o lisi ju d a   t e z   k o ’p a y ib   b o rish d a   d a v o m   ety a p ti,  har 
yili  a h o lin in g   s o n i  9 0   m ln .d a n   ortiq  o d a m la r g a   k o ’p ayib   b o rm o q d a ,  g a r ch i  7 0 - 
y illard an   b o s h l a b   a h o lin in g   tu g ilis h i  s u s a y i b   b o r m o q d a .  Y a s h a s h   sh a ro itla ri 
y a x sh ila n ib   b o rg a n i  s a b a b li  o d a m la rn in g   umri  u za y ib   b o rm o q d a .
A h o lin in g   k o ’p a y ib   b orish i  (tabiiy   s is h )   -   bu  tu g ’ilish  v a   o ’tish   ja r a y o n - 
larining  um um iyligidir.  T ugilish  v a   o ’tish   darajalari  1  m in g  a h o lig a   t u g ’ilgan  yoki 
o ’lg a n la r   s o n i  b ilan   a n iq la n a d i.  XX  a sr n in g   oxiriga  n a z a r   ta s h la s a k ,  d u n y o d a  
a h o lin in g   k o ’p a y ib  borishi  1  m in g a h o lig a   1 7   kishini tash kil  e ta d i,  biroq  d u n y o n in g

har  xil  h u d u d la rid a   bu  raqam lar  farq  qiladi.
D u n y o   m am lak atlari  a h o lin in g   k  p ayib   b o r ish ig a   k o ’ra  2  tu rg a   ajratiladi. 
B irinchi  turi  Y e v r o p a d a ,  S h im o liy   A m e rik a d a ,  Y a p o n iy a d a ,  A v s tra liy a d a ,  y an i 
rivojlanishi  y u k s a k   d arajad a  b  lg a n   m a m la k a tla rd a   ta rq a lg a n .  U s h b u   yerlard a 
in so n n in g   t u g ’ilish,  o lish   darajalari  p a s t,  tabiiy   s is h   u s h b u   d a v la tla rd a   1m in g 
k ish ig a   1 2   k ish id a n   o sh m a y d i,  b a ’zi  d a v la tla rd a   e s a   (D a n iy a ,  S h v e t s iy a ,  Buyuk 
B rita n iy a )  b u   k o ’r sa tq ic h   n o lg a   t e n g   b o ’la d i.Y e v r o p a n in g   ayrim   d a v la tla r id a  
(G er m a n iy a )  tu g ’ilish  v a    lish   m iqdori  te n g lig i  u c h u n   d e p o p u ly a ts iy a   ro’y  b erad i. 
R o s s iy a d a   b u   v a z iy a t  ju d a   o g ’ir  ( 1 9 9 2   yild an  beri  a h o lin in g   s o n i  3 ,4   m ln .g a  
k a m a y ib   k e tg a n ).
A h o lin in g   k o ’p ayib   b orishin in g  ikkinchi  turi  y u k sa k   tabiiy   s is h   v a   y u k sa k  
 lim   d a r a ja si  bilan  b elg ila n a d i  ( 1 0 0 0   a h o lig a   1 2   kishi).  Afrika  d avlatlartid a  ju d a  
k e n g   ta r q a lg a n   ( 1 0 0 0   a h o lig a   2 9   kish i).  Lotin  A m e rik a sid a   ( 1 0 0 0 0   a h o lig a   2 4  
kishi)  v a   O s iy o d a   (1 0 0 0   a h o lig a   1 9   kishi)  h a m   ju d a   k e n g   ta r q a lg a n .
A h oli   s is h in in g   9 0   fo izid a n   ortig  i  r iv o jla n g a n   d a v ia tla rd a   ta r q a lg a n .  U 
y e rd a   t u g ’ilish  va  lim  darajalari  y u k s a k   k  sa tk ich la rg a   e g a .
A yni  v a q td a   k p  d avlatlar  d a v la t  d e m o g r a fik   siy o sa tin i   tk a zib   a h o lin in g  
k  p a y ib   b o rish in i   z  n a z o r a tig a   o lis h g a   h a ra k a t  qilyapti.  D a v la t  d e m o g r a fik  
s iy o s a ti  -   bu  ijtimoiy,  iqtisodiy,  ta r g ’ibot  k o m p lek sla ri  b o ’lib,  ularning  y o rd a m id a  
d a v la t  a h o lin in g   k  p ayib   borishini  n a z o r a t  qiladi.
Dunyodagi oziq-ovqat muammosi. 
Aholining  oziq-ovqatga  bo’lgan  ehtiyoji
H ozirgi  ijtim oiy-iq tisod iy  r iv o jla n g a n   d u n y o   h a m ja m iy a tid a   a h o lin i  yetarli 
o z iq -o v q a t  m a h su lo tla r i  bilan  t a ’m in la sh   m u h im   v a z ifa   b lib  q o lm o q d a .  O ziq - 
o v q a t  h a y o tim izn in g   m uhim   bir  q ism i  b lib  k e ig a n ,  u n in g  u  yoki  bu  s a b a b la r g a  
k ra  ta n q is   b lib  q o lish i  katta  ta lo fa tg a   olib  k ela d i.
B u  m u a m m o   a z a ld a n   m a v ju d   b  lib ,  b a r c h a   m a v j u d o t la r g a   u la r n in g  
s o g ’lig ig a   ijtim oiy  fa o liy a tig a   jiddiy  x a v f  s o lg a n .  O z iq -o v q a t  m u a m m o s i  g io b a l 
a h a m iy a tg a   e g a   b  lg a n   m u a m m o la r d a n   biri  h iso b la n ib ,  b a ’zi  h u d u d la rd a   och lik , 
t y ib   o v q a tla n m a s lik   h olatlari  h a n u z g a c h a   k u z a tilm o q d a .  Bu  m u a m m o n in g  
a s o s iy   om illa rid a n   biri,  r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla rd a   oxirgi   n   yillikda  ichki 
d i s p e r s i y a   tiz im in in g   b u zilis h id ir .  M u a m m o n i  b a r ta r a f  e t is h   u c h u n   b a r c h a  
m a m la k a tla rd a   ta d q iq o t  v a   ta sh v iq o t  ishlari  olib  b orilm oq d a.
H a lq a r o   h a m ja m iy a tn in g   t a ’k id la s h ic h a ,  bu  m u a m m o n i  b a r ta r a f  e t is h  
u c h u n   b a r c h a   m a m la k a tla r  birdek  k u r a s h m o g ’i  lozim .  H ozirgi  p a y td a   biror-bir 
m a m la k a t  y  q -k i,  is h la b   c h iq a r is h   v a   ta s h q i  s a v d o s i d a   m u a m m o   b  lm a s a . 
S h u   m a ’n o d a   o z iq -o v q a t  m u a m m o s i  p la n e ta r   m u a m m o la r d a n   biri  b lib,  s h u n g a  
q a ra m a y ,  b a ’zi  m a m la k a tla rd a   o z iq -o v q a t  ra tsio n i  y a x s h iia n m o q d a .
R u s   fizio lo g i  I.R P a v lo v n in g   t a ’k id la s h ic h a ,  «tirik  jo n z o tn in g   ta s h q i  m uh it 
bilan  m u n o s a b a ti  -   b u   is t e ’m ol  qilishd ir».
O z iq -o v q a t  ta n q islig i  butun  in so n iy a t  tarixida  k u za tilg a n .  M arkaziy A m erik a

hin dularin in g  m ifo lo g iy a s id a   « o c h lik »   h u d o s i  bor  e d i,  m a y a la r   k o d e k s id a   v a  
m u q a d d a s  kitoblarda a y tilish ich a ,  o z iq -o v q a t m uh im   diniy ram zlard an  biri b o ’lg a n . 
Y u non  m ifo lo g iy a sid a ,  olim p   hu dolari  to m o n id a n   y a ra tilg a n   birinchi  h u d o   a y o l -  
P a n d o r a ,  bir  idish ni  o c h ib   o z o d lik k a   in so n   n u q so n la ri  v a   baxtsizliklarini  chiq arib  
yubordi,  ular  o r a s id a   d u n y o   b o ’y la b   ta rq a lg a n   o ch lik   h a m   bor  e d i.
A g a rd a   yaq in roq   y o n d a s h s a k ,  XIV-XV  a srla rd a   o ch lik   k o ’p  m arta  million- 
m illion  in so n la m i  d u n y o d a n   b e v a q t  olib  k e tg a n .  B ularning  ortida  har-xil  turdagi 
e p id e m iy a la r   (o c h lik   tifi)  v a   b o s h q a   tu rdagi  k a sa llik la r  in s o n la rn in g   o m m a v iy  
0
’lish ig a   s a b a b   b  lg a n .  M a sa la n ,  1 0 0 5   v a   1 3 2 2   yillar  o r a lig ’ida  A n g liy a d a   3 6   ta 
s h u n g a   o ’x s h a s h   h o la t  k u za tilg a n .  F a q a tg in a   o ’rta  a sr la r   davrida  bu  h o la tg a  
b iroz  b o ’ls a - d a ,  b a r h a m   berild i.  B u n g a   s a b a b   Y e v ro p a   d a v la tla rid a :  s a v d o -  
so tiq n in g   rivojlanishi,  tra n sp o rt  v o sita la rin in g   k  p a y ish i,  d o n   m a h su lo tla rin in g  
ek ilish i  q ism a n   o ch lik  m u a m m o s in i  bartaraf  e t is h g a   turtki  bldi.
B raziliyalik   olim   J . d e   K a str o n in g   m a s h h u r   « O ch lik   g e o g r a f iy a s i»   n om li 
kitobida  bir jum la  keltirilgan.  U  quyidagi  m a zm u n d a :  « T u s h u n ish   ju d a   qiyin,  oliy 
jo n z o d   -   in son ,  tab ia td a g i  b a r ch a   n a rsa la m i  o ’z ig a   b o ’ysindirdi-yu,  lekin  q a n d a y  
qilib  o z iq -o v q a t  m u a m m o s i  u s tid a n   g ’a la b a   q o z o n a   o lm a y a p ti.  Bu  a c h c h iq   va 
ta ’sirch an   aytilgan   s zlar,  g  y a t  tortishuvli,  va   s h u n g a   q a r a m a y   g ’ayriq on u n iy 
b o s h q a   n arsa  kutib  b  lm a sd i.  B o s h la n g ’ich  o z u q a n in g   kpligi  in so n la m i  taqdir 
ta q o z o s i  bilan  terim chilik,  ovchilik  v a   baliqchilik  bilan  s h u g ’u lla n ish g a   m oslash tirib  
q o ’y g a n .  Yuz  yillar  d a v o m id a   agrar  ish lab   ch iq arish   jarayon i  jam iyatn in g  o ’s is h  
d a r a ja sig a   o ’z   ta ’sirini  o ’tk a zib   k e lg a n .  1 9 9 5 -y il  A Q S H   h u k u m atin in g,  s o g ’lom  
o v q a tla n ish n in g   a s o s iy   y n a lish la rig a   b a g ’ish la n g a n   hujjatlarida  c h o p   etilish ich a , 
kunlik  i s t e ’m ol  k a lo riy a si  hajm i  1 6 0 0   K kaldan  is h la m a y o tg a n   a y o lla r g a ,  2 8 0 0  
Kkal  faol  m e h n a t  q ila d ig a n   erk ak larga  ta v siy a   etiladi.
O ch lik  ra tsio n i,  o x ir-o q ib a t,  o r g a n izm n i  jis m o n iy   t a n a z z u lg a   o lib   k elad i. 
B u n d a y   r a tsio n g a   5 0 0   m ln .d a n   8 0 0   m ln .g a c h a   ah oli  c h a lin g a n .  BM Tning  1 9 9 0 - 
yilgi  h iso b o tig a   k o ’ra bu  k rsatk ich  7 8 5  m ln.  o d a m n i ta sh k il e tg a n .  Y an a ja h o n d a  
su ru nk ali t yib o z iq la n m a slik   k e n g   ta r q a lg a n ,  un in g  k o ’rsatkichi  1 ,5   mlrd.  aholini 
tash k il  eta d i.  B u n d a y  a h o li  q atla m i  k u n iga  1 0 0 0 - 1 8 0 0   K k a lg a ch a   is t e ’m ol  qiiadi. 
B u   n a r s a ,  o ’z   n a v b a t id a ,  j a h o n d a   jid d iy   ta h d id   b o ’lib  k e lm o q d a .  « T o ’liq 
o z i q l a n m a s l i k »   t e r m in i  o s t i d a   f a q a t   t liq   k a l o r iy a n in g   y e t i s h m a s l i g i n i  
tu s h u n m a slig im iz   lozim ,  s a b a b i  b u n g a    z ig a   x o s   o q silla r  h a m   kiradi.  Bu  s o h a d a  
r iv o jla n g a n   v a   r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r    r t a s id a   k a tta   fa rq n i  k u z a tis h  
m u m k in .  R iv o jla n g a n   m a m la k a tla r d a   o q s il  i s t e ’m o l  q ilis h   a h o li  jo n   b o s h ig a  
k u n ig a   1 0 0   grni  ta s h k il  e t a d i,  a k s in c h a ,  r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r d a   bu 
k  rsatk ich   a n c h a   p a s t   d a r a ja d a ,  y a ’ni  ku n iga  a h o li  jo n   b o s h ig a   5 0   gr  o q siln i 
ta sh k il  eta d i.  Bu  d e g a n i  rivojlan gan   v a   riv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r  o ’rtasid a 
o q s il  i s t e ’m o li  2  b a r a v a r n i  t a s h k il  e t a d i.  B u  k  r s a t k ic h la r n in g   5 0   fo iz n i 

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling